(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Biodiversity Heritage Library | Children's Library | Advanced Microdevices Manuals | Linear Circuits Manuals | Supertex Manuals | Sundry Manuals | Echelon Manuals | RCA Manuals | National Semiconductor Manuals | Hewlett Packard Manuals | Signetics Manuals | Fluke Manuals | Datel Manuals | Intersil Manuals | Zilog Manuals | Maxim Manuals | Dallas Semiconductor Manuals | Temperature Manuals | SGS Manuals | Quantum Electronics Manuals | STDBus Manuals | Texas Instruments Manuals | IBM Microsoft Manuals | Grammar Analysis | Harris Manuals | Arrow Manuals | Monolithic Memories Manuals | Intel Manuals | Fault Tolerance Manuals | Johns Hopkins University Commencement | PHOIBLE Online | International Rectifier Manuals | Rectifiers scrs Triacs Manuals | Standard Microsystems Manuals | Additional Collections | Control PID Fuzzy Logic Manuals | Densitron Manuals | Philips Manuals | The Andhra Pradesh Legislative Assembly Debates | Linear Technologies Manuals | Cermetek Manuals | Miscellaneous Manuals | Hitachi Manuals | The Video Box | Communication Manuals | Scenix Manuals | Motorola Manuals | Agilent Manuals
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Obres doctrinalis"

■f 

II. 



Íti|!i!i| 




Digitized by the Internet Archive 

in 2011 with funding from 

University of Toronto 



http://www.archive.org/details/obresdoctrinalis05llul 



Obres de Ramón Lull 

EDÍC7Ó OJ{JGJMJlL 



FETA EN VISTA 



DELS MILLORS Y MES ANTICHS MANUSCRITS 



^ Volum V ^ 



,;^,,c^li'--'--''»^' 



PUBLICACIONS LULLIANES 



Obres de Ramón LuII: edició original illustrada ab variants 
y facsimils deis mes antichs m.ss., prólechs, notes y glosaris, 
mostres de traduccions, etc. — Volums en 8." major, al entorn de 
500 pagines cadascún. Ademes deis tres pertanyents a 1' edició 
Rosselló (1886-92), interrompuda per malaltia y mort de l'editor, 
n'hi ha d'aquesta continuació, novament represa (1906), cinch vo- 
lums publicats: 

— Obres Doctrinals: Doctrina Pueril. Libre del Orde de Cava- 
llenV. Libre de Clerecía- Art de Confessió: ab 2 facsimils en foto- 
tipia y mostres de traduccions; prólech general, variants y notes 
den M. Obrador: i vol. de mes de 500 págs .... 10 pts. 

— Libre de Contemplació; tom I (caps. I al 59), ab proemi 
den M. Obrador, taula completa ab les rubriques deis 366 capitols, 
mostres de traduccions llatines, facsímil policromat d'un m.s. del 
s. XV, comentaris y notes bibliográfiques 10 pts. 

— Libre de Contemplació; tom II (caps. 60 al 102), ab facsímil 
policromat d'un altre m.s. quatrecentista, variants y notes. 7^50 pts. 

— Libre de Contemplació; tom III (caps. 103 al 168), ab un 
facsímil policromat d'un altre m.s. del s. XIV ... 10 pts. 

— Libre de Contemplació; tom IV (caps. 169 al 226), ab un 
facsímil policromat d'un m.s. del s. XIII 12' 50 pts. 

EN PREPARACIÓ 

— Libre de Contemplació; tom V (caps. 227 al 268). 
— Libre de Contemplació; tom VI (caps. 269 al 3 14). 
— Libre de Contemplació; tom VII (caps. 315 al 366). 
— Libre de Blanquerna. 

ALTRES EDICIONS LULLIANES 

— Libre d'Amich e Amat; text original, ab facsímil; proemi, no- 
tes y glosari den M. Obrador, i vol. de 21 5 págs. en 8" . 2*50 pts. 

Exemplars en paper de fil, perllongat, numeráis . . - 4 » 

— Libre de les Besties; (extr. del Félix de Maravelles del mon); 
ab introducció y glosari den M. Obrador: i vol. en 8" (de la "^'i- 
blioteca Popular de L'y4z/¿«í:J 0*50 pts. 

— Libre de la Doctrina Pueril; text original; ab prólech y no- 
tes den M. Obrador: — Barcelona, G. Gili editor, 1906: i vol. de 
303 págs. en 8 ", paper de fil 4 pts. 



OBJ{ES OT{JGJ?JJlLS 



DEL 



iLLliJHWAT DoCTOJi MEST^E T{yJJKOJ\ LULL 



Libre de Contemplació 

EN DEU ^ escrit a Mallorca jí 
& transí adat dai'ábíc en roman9 vulgar 
devers lany M.CC.lxxij. ^ jí ^ ^ é» 



TT{ATÍSC1{IPC1Ó V17{ECTA 

AB FACSÍMILS Y VARIANTS DELS MES YELLS MANUSCRJTS 



Tom IV 



Palma de Mallorca 
COMISSIÓ EDITORA LULLIANA 

* 191 J "^ 




innos' 



En TEstampa d'Amengual y Muntancr. — Conquistador, 30. 
Palma de Mallorca 




El codex princeps 



Fins algún temps després de comensada la present edi- 
ció del Libre de Contemplacio, la obra primogénita, se- 
nyora y majora de la abundosa producció literaria del 
Benaventurat Mestre Ramón LuU, no tengué noticia la 
Comissió Editora de que existia a la Biblioteca Ambrosiana 
de Milán un altre text de la metexa, molt millor y mes 
genuí que tots els altres ja coneguts, puis que diu esser 
copia directa del primer exemplar posat en net sobre els 
manuscrits origináis (ab originali translatione penitus transla- 
taui); afirmado, per altra banda, qui consona ab la data de 
8 de juliol de 1280, que du expressament consignada en la 
subscripció final. Tot axó ens permet ben-bé admetre com 
a probable que la transcripció fou feta bax de la inspecció 
directe del propi autor, y que aquest per si metex n'anava 
revisant els plechs tant com sortien de la ploma del bon pre- 
veré Mossen Guiilem Pagés qui'ls escrivia. 

Es indubtablement el Codex Princeps, no tan sois del 
Libre DE Contemplacio, si no tal volta de tot V Optes lluliá; 
y bé merexeria una edició especial. 

L'eminent romanista Dr. Pier Enea Guarnerio, Profes- 
sor de la Universitat de Pavía, fou el qui primer ens ne 



VI El codex princeps 



parla a Barcelona quanr tenguerein ocasió de fernos cone- 
xents ab ell ab motiu del Primer Congrés Internacional de 
la Llengua Catalana al any 1906, y havem de confessar in- 
genuament que una mica d'aquell esperit escéptich y esca- 
bitlós de St. Tomás, qui no volgué creure fins a tocar ho 
ab les mans^ nos feya posar de totduna les seves páranles 
en quarentena, tant facils com son de llenegar dins lo pla- 
ner d'una conversa familiar les infidelitats de la memoria o 
les exageracions deis bons desigs. Mes totes les nostres 
prevencions hagueren de cedir quant retornat a la seva tér- 
ra el Dr. Guarnerio y de bell nou visurat el codex ab ma- 
jor mirament, nos confirma per carta les seves afirmacions 
primeres y nos ne dona majors claricies. 

Mes tart, en Mateu Obrador (a. c. s.) després del seu 
viatge a Milán, nos ponderava ab aquel 1 entusiasme seu y 
aquella devoció tan fervent, la gran importancia de la tro- 
baila, y l'emoció intensa qui l'havía corprés al teñirla entre 
ses mans y passar la vista per les seves planes, fins al punt 
d'obligarlo a inclinar el cap y estamparhi els llavis, com 
si's tractás d'una relliquia. Llástima que no puga esser ell 
l'encarregat d'escriure aquesta nota y de fer ab l'ajuda de 
sos recorts y de sa pericia diplomática y llingüistica la des- 
cripció cabal del venerable codex! Empero els morts no 
tornen, y en Uoch deis paragrafs calents que broUaríen ara 
de sa ploma sempre trempada, ens haurem d'aconortar a 
transcriure les breus apuntacions que de la part externa del 
Ilibre va dur com auxiliars de la memoria. 

Diuen axi: 

Llibre de Contemplado. 

Forma 2 volums en fol, de 24X36 centímetros (la cnixa 19X28); 
fulles de pergamí, escrites a dues columnes. Van marcats dits volums 
ab les signatures A. 268 inf. el primer y D. 549 inf. el segón. 

Ms. A. 268 INF. 

Enquadernació moderna y poch cuidadosament feta. En el Ilom 
la inscripció RAM. LVLL. LIBRE DE CONTEMPL. EN DEV.— 



El codex princeps vii 

COP. S]EC. XIV. — 10 fulles de paper ab una taula de les rubriques, 
lletra moderna. 5 fols pcrgamí no foliáis, contenint la metexa taula, 
d'igual lletra que'l text. Comensa llavors aquest del fol i fins al 259 
contenint els volums I y II fins al capitol 226. 

Fol 1: Orla vermella y blava, inicial miniada, d'aquets dos colors,. 
lo metex que totes les altres de comensament de capitol; calderons 
blau5 y vermells alternats; les rubriques deis capitols sempre en ver- 
mell. 

Deus glorios. en lo uostre nom e en la uostra aiuda 
comensa la .j.* distinccio en alegre... 

Al peu de dita plana, d'altra tinta y lletra. 

hic líber est Mag.^Joannis cabaspre Lalliste. 

Ms. D. 549 INF. 

Iguals dimensions que Tanterior. La foliació indica que formava 
ab ell un sol volum. Dues guardes de paper devanteres; un fol de per 
gamí ab rubriques, de lletra cursiva mes recent. Compren el text del 
cap. 227 al 366 final. La foliació antiga (en vermelló) comensa peí nú- 
mero 260 y segueix fins a 527; la moderna (en llápis) comensa núm. k 
— Conforme avansa cap al final la lletra se fa un poch mes grossa y 
axamplada, y la tinta s'aclareix també de color. El fol 537 acaba axí: 

([ Hic liber est scriptus: qui scripsit sit benedictas. 

AMEN 

Ego Guillelmus pagesij presbiter diuina gratia auxilian- 
te, hunc librum consolationis (sic) in Ciuitate Maioricharum 
ab originali translatione penitus translatauj .viij.^ Idus Julii 
Anno domini .M.^ CC.° Lxxx.** 

Sig+num hoc feci. 

Un fragment d'aquesta plana derrera ab l'explicit o sus- 
cripció que la clou, es lo que va reproduit, del metex ta- 
many del original, en la lámina facsímil compresa en el 
present volum, feta ab los clixés fotográfichs que expressa- 
ment per aquest fi va dur en Mateu Obrador de Milán, y 
ateses tan bé c«m hem sabut, les seves indicacjons minu- 
cioses referents a la distribució deis colors y al efecte gene- 
ral del conjunt. 

Al final d'aquest tom reproduim també alguns capitols, 
d'una manera notarial, just suplint les abreviatures y pres- 



-Al 



VIII El codex princeps 



.ziiidit de les ss antigües, de les quals el codex no n'abusa 
gens. 

Com ja's nota en la Advertencia del tom anterior, de- 
signam aquest codex ab la lleira E, 



Un altre deis manuscrits qui'ns han servit per la con- 
fronta, es la copia que va fer a mitján sigle XVII el fran- 
cisca Fra Joan Guardia, la qual jassia que sia plena de omí- 
sions y defectes, y sobre tots ells, de la llamentable verera 
de reduir el llenguatge a la forma vulgar Uavors corrent, 
«o ha dexat de fer molt bon servey per aclarir o compro- 
var el vertader sentit d''una frase oscura, gracies a lo que 
conserva de la excellencia de la versió antiga de hont fou 
presa. Ja en les Ilusiracions y Notes del tom I, al descriare 
els quatre codis principáis qui's tenien preparáis per co- 
mensar, se'n feu menció incidentalment y s'advertí que el 
libre antich qui es del Collegi del Sr. Canonge Lull, que diu li 
servi d'original, no podía esser l'únich que avuy conexem 
<ie tal procedencia, que es el que tenim adoptat per base 
•de la nostra publicació y designam ab la lletra A, si no que 
havia d'esser qualcún altre ara perdut o amagat, de la fa- 
milia del de Milán, y deis bons temps segurament. 

Aquesta copia es en 4.* menor, (21 cent.) y devia haver 
<ie formar tres toms, deis quals en conexem dos, qui perte- 
nexen a la Biblioteca Provincial de Mallorca y provenen de 
la del Real Convent de St. Francesch de Palma. 

El primer tom conté els tres primers Uibres de l'obra. 
El I y II umplen els fols i a 263; en el III comensa nume- 
racio nova y va de i a 356; seguex després la Taula en 3 
fulles la deis dos primers Uibres, y en 4 la del tercer, sense 
numerar; 

El tom segón no sabem per on deu parar. El tercer, 
adquirit fa poc en una venda de Uibres, comensa en el lli- 
bre V ab la llarguíssim.a distinccio XXXIX de amor, que 



El codkx princeps ix 

umpl 214 fols. Deu fols mes envant, al 224, el text s'inier- 
romp repeiitinament ab les paraules: On com Seynor lani- 
vía.... qui son les del n.° 11 del cap. CCCXVII, y les fulles 
restants, no massa, romanen en blanch. Cal suposar que la 
mort va sorprende en aquest punt el copista. 

Segons les indicacions qui's troben en els explicits deis 
llibres, la copia va esser feta desde els anys 1644 a 1648, 
per Fra Joan Guardia, del convent de St. Francesch de Pal- 
ma. El Uibre es en paper, d'una Uetreta no molt grossa, 
fina, ben Ilegible y bastant igual del principi a la fi; pero 
sense cap ornament ni primors caligráfiques, y se conserva 
en bon estat. El designam ab la Uetra J. 



^ 



S>. 



V, 



"^r 



aiaíbjí n o^plt^a cf ¿í^ífhí n^xHAÍio^} ~^^í.j^^^^^^ 





JuAt^ 










»t^ 




M.S. E, del sigle XIII (1280) exisícnt o 
\a Biblioteca nmbrcsiana de Milán. 



Libre de Contemplacio 

Vol. 11. 
(Acabament) 



De la .xxix. distinccio 

qui tracta en qual manera home 

ha apercebiment daver cone- 

xensa daquelles coses que vol 

entendre e conéxer. 



5 Cap. 169. Com hom aperceb ab tes 
coses sensuals quals coses son les co-- 
ses entellectuals. 

¡^ EUS glorias acabat en verluh! A vos, Sényer, 
sia gloria e honor per tots temps: car enaxí 
com lo mirall representa e demostra la fi- 
gura o figures estants en la sua presencia, 
enaxí les coses sensuals son escala e demostracio per les 
quals puja hom a aver conexensa de les coses intellectuals. 
4< 2. Mas com se esdevé, Sényer, que lo mirall es tort e de 
mala disposicio, adoncs no ha endressament en sí metex 
com pusca demostrar la figura segons la qualitat ni la dis- 
posicio della, e per la tortea quel mirall ha en sí me- 




4 Ramón Lull 

tcx'dcmostra mintent la figura en altra qualitat e en altre 
afigurament* segons lo qual no es la figura. On, en semblant 
manera se esdevé, Sényer, de les coses sensuals; car com 
elles son desordonades e destorbades en lur disposicio e 
ordonacio, adoncs menten en la demostracio que donen a 
home de les coses intellectuals, les quals son en una dispo- 
sicio e les sensualitats les demostren en altra. ^ 3. On, en 
axí, Sényer, com la dona enserca mirall dreturer e ciar per 
tal que no li desmenta ses faysons, en axí qui vol aperce- 
bre les coses intellectuals ab les coses sensuals, primera- 
ment se guart que les sensualitats no sien torbades ni des- 
ordonades ni empatxades a dar demostracio de les coses 
intellectuals, e esforsse^hom aitant com pusca de ensercar 
aquelles sensualitats les quals son pus covinents a demos- 
trar e a significar aquelles intellectuitats de les quals hom 
vol esser certificat. 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui soh Senyor noble sobre tots 
senyors e sobre tofs principáis sois poderos! Com home es 
cent alcuna vou o alcuna paraula, per aquella vou o parau- 
la que hom ou es lome certificat a entendre alcuna cosa 
per aquella veu o paraula. On, loyment, Sényer, es sensual 
e lo significat qui es fet al enteniment del home per la 
vou o per la paraula, aquell es en 1 enteniment del home 
cosa intellectual. On, segons que es la qualitat de la sen- 
sualitat, es apercebut en aquell significat la qualitat de la 
intellectuitat. »•{ 5. Com home, Sényer, sensualment e cor- 
poralment es guardant e veent les figures e les colors els 
demostraments que li fan sos ulls corporals, adoncs la ani- 
ma del home detría entenent enfre color e color e enfre 
figura e figura e enfre qualitat e qualitat. On, de la de- 
mostracio que fan los ulls corporals sensualment, se muda 
home a entendre e a percebre intellectualment en so qui 
es a la anima demostrat significant per les sensualitats. 

I. A, e per Ja tortea del mirall que ha en sí metexa. — 2. B, esguar- 
dament. — t^. A, esforse: B, sforse. 



L. DE CONTEMPLACIO 



4< 6. Com home odora o gusta o toca alcuna cosa cor- 
poral sensualment, adoncs les sensualitats signifiquen e de- 
mostren a les intellectuitats les natures c les proprietats 
c les divcrsitats de les coses elementades atentes per odo- 
ramcnt ' o per gustament o per tocament. On, per lo odo- 
rament'ol gustament ol tocament es hom pujant a enten- 
dre intellectualment la natura de les coses sentides, la qual 
natura ha hom en la generalitat de la cosa entesa e sabu- 
da per les individuitats que hom ha sentides sensualment. 
7. Ah Sényer Deus qui sois font e rayl e acahament de 
totes vertuts e de iots compliments! Com lo maestre de la 
ñau ha en prepósit que bastesca ñau e té denant sí la fus- 
ta don vol fer ñau, adoncs es vista sensualment la ma- 
teria de la ñau e la ñau es vista intellectualment. On, 
per la representacio sensual qui es feta ais ulls corporals 
es representada a la anima intellectualment forma de ñau. 
••í 8. Amable Senyor! Enaxí com lo maestre de la ñau aest- 
ma en la fusta de qual qualitat ni de qual quantitat se pora 
fer d aquella fusta la ñau quen proposa fer, enaxí, Sényer , 
los homens qui volen tractar de fer alcunes coses, veen 
intellectualment la qualitat e la quantitat significada en les 
coses sensuals, les quals coses sensuals representen a la in- 
tellectuitat la manera a la qual elles son aparellades a esser 
subject a aquella cosa que hom preposa a fer d elles. 
4< 9. Com los senys corporals, Sényer, qui son coses sen- 
suals, usen de lur offici, adoncs per lusament que hom fa 
dells en les coses sensuals, se muda hom a entendre e a 
conéxer en les coses intellectuals; car per los senys corpo- 
rals remembra hom so que no membrava, e per ells entén 
hom so que no entenía, e per ells vol hom so que dabans 
no volía. On, com la memoria e lenteniment e la volentat 
tracten daltres coses que no son aquelles sensualitats per 
les quals an reebut moviment a cogitar e a entendre e a 



1. E, ordenament. — 2. E, ordenament: B, ordonament. 



6 Ramón Lull 

aver consciencia e a aver subtilea e a aver coratgía, adoncs 
está la anima del home tractant intellectualment en los se- 
nys entellectuals membrant e entenent e volent. 

1 o. Drefurer Senyor al qual vén ptaer daver misericor- 
dia e mercé! Enaxí com per la composicio e per lajusta- 
ment el ' mesclament quis fa deis elements se demostra es 
representa sensualment cors, enaxí per lo mudament que 
hom fa de les sensualitats a aver conexensa de les intellec- 
tuitats, per assó, Sényer, ha hom per les sensualitats cone- 
xensa de les intellectuitats les quals dabans no conexía. 
On, enaxí com lo cors sentit es vengut de potencia en 
actu per lajustament deis elements, enaxí la intellectui- 
tat coneguda es atenta a esser coneguda per so car les 
sensualitats la an feta conéxer e la an aduita de potencia 
en actu per lo representament^que an donat de sí me- 
texes. 4< 1 1. Car enaxí com los cavallers conexen entellec- 
tualment quel rey ama lo cavaller a qui fa bell semblant 
en son venir, e aquella conexensa preñen en la cara del 
rey e en laculliment que fa al cavaller qui novellament vé 
davant ell, enaxí, Sényer, en lestament e en les circumstan- 
cies de les sensualitats aperceb hom les intellectuitats. 
^ 12. Per so com les coses sensuals son ulls per los quals 
hom aperceb e veu les coses intellectuals membrant e en- 
tenent 3 e volent, per asso, Sényer, los homens moltes de 
vegades volen amagar les coses intellectuals en les sensuals 
per so que hom no les pusca apercebre, e per assó fan 
contraris senyals e contraris de semblances'^per tal que 
pusquen fer contraríes coses daquelles que les sensualitats 
signifiquen. Mas, car los homens fan aquests engans los 
uns ais altres, esdevés que en los contraris senyals aperceb 
hom les intellectuitats que hom vol celar e amagar a 
aquells que vol ^ engañar o a qui les vol teñir secretes.^ 

13. Sandificai Senyor sobre toles f orces abundas de ver- 



1. AJ, es. — 2. E, presentament. — 3. E, e tenent. — 4. J, desem- 
blants: M, contrarias simiUtu diñes. — 5. B, qui volen. — 6. B, secrets. 



L. DE CONTEMPLACIO 



iuts! La rao ni la occasio per que les homens qui están 
en les ciutats e en los loes poblats an mes de apcrcebi- 
ment e de conexensa en les coses entellectuals que los 
homens qui son habitants en los loes agrests ni en los loes 
qui son fora les ciutats, esdevé per so, Sényer, car en les 
ciutats e en les viles e en los loes on es multitut de gents, 
pus diverses e mes son les sensualitats que no son en los 
altres loes, e on mes son les sensualitats mes son significa- 
des per elles les intellectuitats. 4< 14. Com home, Sényer, 
veu alcün home vestit ab humils vestiments e com li ou dir 
paraules piadoses e paraules humils e com lo ' veu portar 
humilment e com li veu fer bones obres, adoncs pot aper- 
cebre en ell leyaltat e veritat e homilitat*e les altres intel- 
lectuitats; car ab los senyals de fora conex hom e apercep 
les intellectuitats qui son en la anima. »K 15. Los ypocrites, 
Sényer, per tal que pusquen engañar les gents per tal que 
hom do laors dells, donen significáis en lurs sensualitats, 
los quals son contraris a lurs intellectuitats; car de fora se- 
rán humils e de belles paraules, mas lurs entencions e lurs 
Yolers serán tots plens de falcíes e dengans. On, les obres 
que ells fan sensualment demostren significant veritat deis 
vicis intellectuals, los quals cuiden amagar ab pobres ves- 
timents e ab paraules humils. 

1 6. Savt Senyor en totes drefures, del qual devallen totes 
misericordies! En aquest mon, Sényer, qui es casa 3 sensual 
apercebemlautre seggle qui es casa^intellectual ais homens 
habitants en est seggle: car per les obres que veem e oym 
e sentim e palpam e per la breu vida que veem que vivim, 
apercebem laltre seggle; car los bens els mals quels ho- 
mens fan en est mon, no veem que sien guaardonats a 
molt home en est seggle. On, pus que en est mon no son-* 
guaardonats, cové que sia altre seggle en lo qual sien^ 
guaardonats; car si no era altre seggle on fossen guardo- 



I. A, li.— 2. E, humelitat.— 3. BJ, cosa: M, reí.— 4. B, som. — 
5. B, sian. 



8 Ramón Lull 

nats no seríets vos dreturer, car molt home peccador de 
mala vida ha moltes de benenances en est mon e molt 
home just ha en est mon moltes de malenances. 4< 17. Com 
home, Sényer, veu sensualment que totes les coses daquest 
mon 1¡ ' son sirvents, axí con lo firmament e los vejetables c 
los animáis e los metalls e tots los corees elementats, per 
aquesta sensualitat que hom veu en les creatures que 
son obligades e sotsmeses a home, aperceb home ente- 
llectualment que home es obligat e sotsmés a alcuna cosa 
quil ha honrat sobre les creatures de les quals se veu se- 
nyor e posseydor. << 18. Com hom ha apercebut per la 
cosa sensual la cosa intellectual, adoncs cové, Sényer, que 
hom entena la cosa intellectual segons natura entellectual; 
car si hom entenía la natura entellectual esser semblant a 
natura sensual, erraría hom e destruir sia 1 apercebiment 
que hom ha de les coses sensuals a les coses intellectuals: 
car enaxí com les sensualitats endressen hom a apercebre 
les intellectuitats, enaxí les sensualitats torbaríen hom si 
hom entenía les intellectuitats esser d aquella metexa natu- 
ra de la qual son les sensualitats. 

1 9. Oh vos, Sényer Deus, qut soh amor e plaer de mon 
cor e qui feh estar los meus uUs en lagremes e en plors! L aper- 
cebiment e la conexensa del home comensa a pujar de les 
coses sensuals a les coses intellectuals, e com es en les 
entellectuals qui son conegudes per les sensuals puja a 
altre escaló e conex e aperceb entellectuitats per les en- 
tellectuitats primeres, e puxes com es en lo ters es- 
caló pot pujar el quart escaló per fe, sobre 1 qual es- 
caló conexensa dome no pot abastar ni atényer, car rao 
no pot tant pujar com fe; e asso es per so car rao e ente- 
niment es en natura dome e fe es sobre natura dome. 
4< 20. En axí, Sényer, com conexensa dome puja per un 
escaló en altre tro al subirá escaló, enaxí conexensa dome 

1. BJis. 



L. DE CONTEMPLACIO 



pot devallar per innorancia c per ublidar del subirá escaló 
tro al jusá; car per aquells escalons on pot pujar, per 
aquells metéis pot devallar. ' >•< 21. Car enaxí com ordona- 
cio feta de coses 'sensuals e entellectuals endressa los es- 
calons per los quals la conexensa del home pot pujar deis 
escalons sensuals ais intellectuals, enaxí per desordonacio 
fcta en les sensualitats e en les intellectuitats pot devallar la 
conexensa del home a esser innorable e sens cntenimcnt; 
car gran ira o gran gog o gran fervor desordona a hom 
los escalons per los quals devalla conexensa dome a inno- 
rancia e a bestialitat. 3 

22. Ah Senyor al qual en veilant ^ trenuilen e van los 
meus desigs els meus pensamenh! La sensualitat en sa^part 
es a home sentida, e tota la generalitat de la sensualitat 
es a home intellectiva. On, per la part puja hom a aperce- 
bre tota la jeneralitat; car per la bocada de la mel que 
hom tasta o per la part del fel que hom tasta aperceb hom 
que tota mel es dolsa e tot fel es amargos.^ 4Í 23. Quanti- 
tat sensual significa e demostra quantitat intellectual; car 
en so que home veu que cors ha quantitat fenida e terme- 
nada en figura, entén que anima aja quantitat en vertut, la 
qual vertut es fenida e termenada: car enaxí com cors es 
fenit en figura, axí aperceb hom que de necessaria se cové 
que la anima aja quantitat fenida en vertut. On, enaxí 
com quantitat sensual se compta en los individuus corpo- 
rals e s estén segons la multitut d aquells, enaxí, Sényer, 
quantitat intellectual s estén per les obres de vertuts qui 
son en la anima. ^ 24. Jlmahle Senyor! Per differencies e 
per les proprietats e per les conveniencies e per les con- 
trarietats que hom sent que son en les coses sensuals 
aperceb hom les concordances e les proprietats qui son en 
les coses intelectuals: car enaxí com les sensualitats se 
concorden generant e desacorden^corrompent, enaxí les 



1. B, avallar. — 2. B,J, per coses. — 3. ], destralitat. — 4. M, vigilanter. 
■5. B, de la. — 6. B, amare. — 7. A, desacordant: B, desacordan. 



. 10 Ramón Lull 

coses intcllectuals se concorden amant es desacorden 
aírant. 

25. Piados Senyor lo qual agraciáis mon cor damor e 
de plaer! Per lajustament que nos veem sensualment fet 
en los individuus de materia e de forma, apercebem ajus- 
tament fet intellectualment de materia e de forma intel- 
lectual. On, per la multitut deis individuus animáis sen- 
suals apercebem multitut deis ' individuus intcllectuals; car 
sils individuus intcllectuals eren privats, ja los animáis 
sensuals no poríen esser animats. »•( 26. Gascuña intellec- 
tuitat, Sényer, ha apropriada^sensualitat qui li pusca esser 
sobject^per la qual sia coneguda: on, les unes entellec- 
tuitats an alcuns sensuals* per los quals son apercebudes, 
c altres entellectuals nan altres; e axí de grau en grau, 
Sényer, cascuna intellectuitat ha sensualitat a ella cuvinent 
a significar e a demostrarla al enteniment huma. % 27. Per 
la gran innorancia quels homens an de les sensualitats e 
per so car no saben apercebre lo conveniment qui es enfre 
la intellectuitat e la sensualitat en esser apercebuda la in- 
tellectuitat per la sensualitat, per ass5, Sényer, son en 
home moltes de intellectuitats innorades qui serien cone- 
gudes si hom avía conexensa de les sensualitats qui son 
sobjects a aquelles a demostrar e a significar: car en axí 
com lo infeel innora la vostra passio en la figura de la 
crou per so car no creu en ella, en axí lo crestiá católic 
per la figura de la creu qui es cosa sensual aperceb la greu 
mort que vos sostengués, la qual mort es a ell cosa entel- 
lectual per so car está en la sua ymaginacio e en la sua 
memoria. 

28. Oh vos, Sényer Deus, qui los meus ulls umpíits de 
lagremes e de plors e en lo meu cor ajusfáis amors e contric- 
cions, e en la mia boca posáis oracions e laors! En la gra- 
nea que nosaltres veem sensualment al mon apersebem 



I. E,B» de. — 2. A, a propria: B, ha proprietat. — 3. A,J, object. — 
4. M, sensuaUtates. 



L. DE CONTEMPLACIO II 



la Yostra granea entcllectual; car qui ha fet tan gran mon 
com aquest, significat es quel creador sia molt gran e 
molt maravellós. 4^ 29. En la bella disposicio e en la bella 
ordonacio, Sényer, en que veem sensualment lo mon esser 
molt bell e molt ordonat, entenem e apercebem entellec- 
tualment la vostra gran saviea el vostre gran poder e la 
vostra gran justicia e la vostra dolsa misericordia e totes 
les altres vertuts; car tot so que vos avets demostrat a les 
nostres sensualitats, es demostracio de les vostres vertuts 
de les quals devallen tots los ordonaments qui son sentits 
en les sensualitats. »♦< 30. Tot dia, Sényer, legim e aprenem 
en les coses sensuals les coses intellectuals: car enaxí com 
les figures de les letres qui son coses sensuals nos demos- 
tren la intellectuitat del enteniment que signifiquen, enaxí 
mostrantse les sensualitats ais nostres ulls que elles ' an 
comensament e fi e mijá, e mostrantse que elles han passio 
en quant lo cors, per assó es revelat e significat que es 
creador qui ha creades les sensualitats, car pus que son 
fenides no son dignes de esser sens comensament; e per 
les penes els plaers que sentim sensualment nos son sig- 
nificades entellectualment les penes infernáis e les glories 
que hom ha en la vostra presencia divinal. 



^ 



I. B, mostrant sensualitats ais nostres huUs per elles. 



12 Ramón Lull 



f Cap* 170. Com lenteniment huma 
aperceb e entén per unes entelledui- 
tats altres entelleciuitats. 

j^j"^^^ H T>eus gran en totes granees, honral en tots honra- 
R^T^IJ ments! Com home, Sényer, ha apercebut ab los 
KlzSÍ^ senys comuns les íntellectuitats qui s aperceben 
es conexen per los senys comuns, adoncs aperceb hom e 
entén per aquelles Íntellectuitats apersebudes per los senys 
comuns altres Íntellectuitats qui no son tan leugerament 
apercebudes com aquelles quis poden apercebre per co- 
munitat deis senys sensuals e deis senys esperituals. 
*K 2. Com lenteniment dome entén, Sényer, en general 
forma sens materia o materia sens forma, adoncs aperceb 
entellectuitat qui nos pot entendre tan solament per co- 
munitat deis senys sensuals e deis esperituals, enans s entén 
sobre la intellectuitat apercebuda per la comunitat deis 
senys sensuals e deis espirituals; car forma sens materia o 
materia sens forma no pot esser sentida, dones tota es 
apercebuda en la intellectuitat sens que en 1 apercebiment 
que hom nha no ha en aquell ' temps parts * de la sensualitat. 
*•< 3. Com lenteniment del home ses tant lunyat deis senys 
sensuals e ses tant empregonat en los senys espirituals 
que no tracta de nulla sensualitat, ans tot so de que tracta 
es^entellectual espiritual, adoncs, Sényer, tracta en altra 
intellectuitat apercebuda per la primera intellectuitat, axí 
com per forma o materia elemental entellectualment entesa 
en quant entén hom materia sens forma e forma sens ma- 



1. J, aquest. — 2. J, part. — 3. M, sit. 



L. DE CONTEMPLACIO I3 

teria apcrceb hom materia e forma espcritual component 
anima dome intellectualment creada de no re en cors 
huma, la qual composicio es simple a esguart de la com- 
posicio del cors. 

4. Jlh Senyor al qual recorren ' toles nostres forces e toles 
nostres esperances! Com home es cogitant en la quanti- 
tat qui es en anima segons vertut, adoncs entén hom 
aquella quantitat major en vertut que la vertut ne la forsa 
del cors huma, lo qual cors no ha ses vertuts tan esteses 
en quantitat sensual com ha la anima en quantitat entel- 
lectual. ^ 5. La demostracio per la qual hom aperceb que 
la anima es major en sa intellectuitat quel cors en sa sen- 
sualitat, es, Sényer, per so car lo cors no pot estendre en 
vertut sensual per tants de loes ni per tants diverses loes 
ni per tan Iones espays de loes com fa la anima; car la 
anima pot apercebre en est mon so qui es en laltre, e 
la anima qui es a ponent pot aver ymaginacio e conexensa 
de so qui es a levant pus quei sia estada la sensualitat, el 
cors no pot bastar a tant. ^ 6. En 1 enteniment, Sényer, que 
hom ha de la vertut de la anima, aperceb hom que aquella 
cosa qui es lesser de la substancia de la anima qual que 
cosa ella sia, ^ es en molt pus noble natura e en molt pus 
noble disposicio que la substancia del cors huma: car en 
axí com la substancia de la anima estén pus luny e pus 
yvassosament ses vertuts quel cors huma, en axí es aper- 
cebut e entes entellectualment que molt pus noble cosa 
es en sí metexa la substancia de la anima que la sustancia 
del cors. 

y. Oh vos, Sényer Deus, qui sois perdurable en tots 
temps! Com som, Sényer, cogitant en anima dome e entén ^ 
anima dome esser cosa avent vida, per la vida que entén ^ 
esser en ella aperceb que en anima dome ha volentat e 
enteniment e remembrament, e en axí per la vida qui es 



I. J, retornen. — 2. B, que sia. — 3. J, entenc: M: inteUigo. 



14 Ramón Lull 

cosa entellcctual aperceb cntellectuitats esscnts e estants 
en la vida; e enaxí com per la vida hom cntén e aperceb 
les vertuts essents en la vida, en axí apercebent e entenent 
vcrtuts entellectuals aperceb hom e entén la vida esser en 
la anima; car sens vida vertuts entellectuals no poríen esser 
en esser. 4< 8. Apercebre que anima aya major vertut 
intellectual quel cors no I ha sensual e apercebre per vi- 
da saviea e sciencia e amor, dues coses, Sényer, aperceb 
hom, e la una no es apercebuda segons lapercebiment que 
es laltra apercebuda: car la major quantitat que hom 
aperceb en vertut en la anima, s aperceb segons relacio de 
la quantitat menor quel cors ha en sa sensualitat, e laper- 
cebiment que hom ha en la anima qui es viva pus que en 
ella ha vertuts, no es apercebut segons relacio de quanti- 
tat, enans ho es segons relacio de qualitats e de vertuts 
esser en sobject. ^ 9. En so, Sényer, que en anima dome 
es apercebuda quantitat en vertut, aperceb hom que la 
sustancia el sobject d aquella vertut es fenida e termenada: 
car enaxí com la vertut de la anima no basta a apercebre 
ni a cogitar ni a ymaginar ni a amar ni a voler ni a enten- 
dre totes coses, enaxí cové que la sustancia on son les 
vertuts sia fenida e termenada, car sil sobject de les ver- 
tuts era infinit sería significat que les vertuts fossen infini- 
des. On, com les vertuts sien finidcs, es apercebut e entes 
que la anima es sustancia fenida e termenada. 

1 o. Passieni Senyor qui soh occasio de tota pau e de tota 
nostra salut! Com son cogitant en anima dome e ymagén ' 
que ella es cosa durable, adoncs aperceb, Sényer, en anima 
lo ters significat qui no es semblant ab los .ij. primers, lo 
qual ters significat es concordament e conveniment qui es 
en la sustancia de la anima, per lo qual concordament e 
conveniment es durable. On, milis dona significacio dura- 
bletat de concordansa e de conveniencia en esser la sus- 
( 

I . B, ymagin. 



L. DE CONTEMPLACIO 



tancia de la anima durable, que no fa la granea ne la vida 
de la sustancia a csser la sustancia durable. »•< i i. Enten- 
dre e afermar, ' Sényer, que anima sia sustancia durable in- 
corrompable, adoncs es significat que la durabletat qui es 
natura en la anima com sia incorrompable, aquella aperceb 
lenteniment huma que es natura ixent d aquella cosa per 
la qual la anima es gran e daquella cosa per la qual la 
anima es scient e conexent e amant e volent; car per lo 
concordament qui es fet en natura en la sustancia de la 
anima enfre la vida que sia en la sustancia e la sustancia 
que sia viva 'en ella, es la anima durable incorrompable. 
% 12. Granea, Sényer, ni vida no donen tan gran signi- 
ficacio en sustancia que sia la sustancia durable com fa 
concordansa e conveniencia en substancia, car moltes co- 
ses son grans e vives qui no son durables; mas durabletat 
no pot esser en nulla cosa si dones la natura de la sustan- 
cia no es concordant e convenient en natura sens tota cor- 
rupcio. 

13. Tíumil Senyor lo qual es pie de dousor e de pieiat! 
Com nos ajam apercebut que en anima dome ha .iij. sig- 
nificats, la un de granea laltre de vida laltre de durable- 
tat, per aqüestes .iij. significacions, Sényer, apercebem que 
en anima dome ha tres proprietats significades per los tres 
significats, les quals tres proprietats donen un significat 
a esser totes tres un esser intellectual, so es una sustan- 
cia esperitual. "¥> 14. Com hom aperceb, Sényer, en anima 
que la sustancia de la anima es gran, una cosa aperceb; 
e com hom aperceb que la substancia de la anima es viva 
en tot aitant com es gran, altra cosa aperceb; e com hom 
aperceb que la substancia ha concordansa en natura de 
durar, altra cosa aperceb; e d aqüestes .iij. significacions 
que home aperceb en la sustancia de la anima entén hom 
la sustancia esser en tres coses, les quals .iij. coses son 



>. M, Quando homo affirmal et infelligit. —2. A, uida. 



j6 Ramón Lull 

tan solament una sustancia; e so per que son una sustan- 
cia es per so car tota la granea per la qual la sustancia 
es cosa gran es viva, e tota la vida per la qual la sustancia 
es viva es gran per tota la granea de la sustancia, e tota la 
conveniencia per la qual la sustancia es durable es concor- 
dansa ixent de la cosa per la qual la substancia es gran e 
de la cosa per la qual la sustancia ha volentat e saviea. 
>K 15. Com lenteniment, Sényer, del home es tan alt pujat 
que ha apercebut entellectualment que tres coses son en 
la anima e puxes per estes .iij. que ha apercebudes 1 ente- 
niment aperceb que totes .iij. son una sustancia simple; e 
comes pujada la conexensa del home tant a amunt ' que 
aperceb que les .iij. coses son una sustancia, puxes puja 
altre escaló e aperceb que totes .iij. les coses qui son una 
substancia son eguals en vertut e en natura e en bonea; e 
com la anima ha apercebut de sí metexa tro al subirá escaló 
que pot apercebre de sí metexa, puxes ella puja al pus 
alt de sí metexa; e enaxí com home aperceb la sua anima 
esser en tres coses e les .iij. coses son una sustancia e to- 
tes les .iij. coses han egual vertut e egual bonea, enaxí la 
anima contemplant en la vostra substancia divina aperceb 
en la natura de sí metexa que la vostra natura divina es en 
una substancia tres persones e en tres persones una subs- 
tancia, en la qual substancia son les .iij. persones eguals 
en vertuts e en bonea e en gloria. 

16. J[h Sényer Deus al qual van tes mies amors, del 
qual venen mes lagremes e mos plors! Qui bé sabia aperce- 
bre ni entendre les intellectuitats qui son en la sua ani- 
ma metexa, per aquelles qui fer ho volía ni fer ho sabía 
poría apercebre ^e entendre en la vostra divinal essencia; 
car per los significats de la natura de la anima poría hom 
pujar sa conexensa a entendre é apercebre la vostra subs- 
tancia unida de .iij. persones. 34< 17. Enaxí, Sényer, com 

I . Ejtant amunt, — -2. J, per aquelles qui o volra ni fer o sabrá pora aper- 
cebre. — 3. AJ, (afigen) mas asso prouam a auant per raons necessaries. 



DE CONTEMPLACIO \ 'J 



apercebem que en anima dome ha alcuna proprietat per 
la qual es major en vertut quel cors no es en la sua vertut 
metexa, enaxí com afermam que la vostra substancia es in- 
finida en vertut e en sí metexa, entenem e apercebem que 
en la vostra substancia aja alcuna proprietat per la qual 
sia major que la granea del firmament qui es granea fi- 
nida; e enaxí com apercebem que en la anima dome 
ha alcuna proprietat per la qual ha volentat e saviea, en 
axí apersebem que en la vostra substancia ha alcuna pro- 
prietat per la qual ha saviea e volentat e conexensa; e en 
axí com apercebem que en anima ha alcuna proprietat per 
la qual es durable e incorrompable, enaxí apercebem que 
en vos ha alcuna proprietat per la qual sots eternal e du- 
rable. *K 18. Com lenteniment huma, Sényer, ha entesa en 
vostra substancia trinitat de persones e unitat en substan- 
cia, adoncs pot apercebre en la vostra substancia jeneracio 
e processio per los significats qui son en anima humana: 
car enaxí com la proprietat per la qual anima dome es 
membrant engenra la proprietat per la qual home es ente- 
nent, e en axí com la proprietat per la qual anima dome es 
membrant e la proprietat per la qual home es entenent ' do- 
nen eximent a la volentat, enaxí e molt milis encara sens 
tota comparacio, es la persona del Fill generada del Pare 
e la persona del Sant Espirit es ixent del Pare e del Fill; 
mas car paraula no pot a tant bastar com enteniment, per 
assó defall paraula qui es cosa sensual e no pot tam bé 
significar ni pronunciar^ com enteniment qui es cosa intel- 
lectual pot apercebre ni entendre. 

19. Celestial Senyor pie de humilitat e de dousor e de 
plaer! Com sia propria cosa e natural a la persona del Pare 
que sa granea sia infinida e que sa vida sia gran infenida- 
ment e que sa eternitat sia sens comensament e sens fi, 
per tot assó no román que la persona del Pare no sia sig- 

1. M, quia sicut proprietas per quam ipsa anima esl intelUgens genera- 
tur a proprietate per quam est memorans. — 2. E, prononciar. 

CoNTEMPLAClO-1 V-2 . 



i8 Ramón Lull 

nificada c demostrada al enteniment huma per la granea 
infinida, segons lo qual significat e demostracio no es sig- 
nificada en aquella manera la persona del Fill ni la perso- 
na del Sant Espirit, enans son significades en altra manera 
per la granea infinida. On, com la granea infinida significa 
en vostra substancia en una manera lo Pare e en altra lo 
Fill e en altra lo Sant Espirit, per asso es apercebut. Sé- 
nyer, que en la vostra substancia ha tres persones, signifi- 
cada cascuna en sa proprietat metexa. 4< 20. En so, 5é- 
nyer, que la vida qui es en vostra substancia infinida e 
eternal dona una significacio e una demostracio en la per- 
sona del Fill e altra en la persona del Pare e altra en la 
persona del Sant Espirit, per asso aperceb hom que en 
vostra substancia es una cosa ' lo Fill, altra lo Pare, altra 
lo Sant Espirit, ja sia so que la vida do significacio e de- 
mostracio de cascuna de les persones ^esser una vida infe- 
nida eternal en una substancia infenida eternal: car enaxí 
com la un significat no es lautre, enaxí es demostrat que 
la una persona no es lautra. <^ 21. En la persona del Sant 
Espirit entenem, Sényer, granea e vida e durabletat 3 infini- 
da e eternal; mas la persona del Sant Espirit es significada 
e demostrada per eternitat en una manera e en altra per 
infinitat de granea e en altra per infinida e per eternal sa- 
viea. On, per so car los significats ni les demostracions 
no son fetes al enteniment del home en una manera, ans 
ho son fetes en tres maneres, per asso, Sényer, es aperce- 
but que vostra substancia es en tres persones, les quals 
son una substancia. 

22. Oh vos, Sényer "Deus, en lo qual es tot nostre tresor 
e tota nostra esperansa! Molt home es enganat es cuida 
que la vostra sancta trinitat no la pusca hom apercebre 
en est mon per raons necessafies ni per demostracions 
silogismes. On, per so car ejls no poden entendre vos- 



>• AJ, proprietat. — 2, B, de cascunes les persones. — 3, B, durabj- 
Ijtat. 



L. DE CONTEMPLACIO 19 

tra trinitat per raons sensuals naturals, per assó affermen 
que la vostra trinitat nos pusca entendre sino per fe. On, 
si ells sabíen mudar lur cnteniment de les coses sensuals 
a les intellectuals e de les unes entellectuals a altres en- 
tellectuals, ells poríen, Sényer, apercebre e entendre per 
raons necessaries significades e demostrades a enteniment 
huma, que la vostra substancia divina es en trinitat de per- 
sones. 23. ^ Com home, Sényer, ha son enteniment em- 
patxat per les coses sensuals e vol aver conexensa de Jes 
coses intellectuals, ja aquelles no pora' apercebre ne coné- 
xer tro que desempatx e desembarc son enteniment de 
les coses sensuals e puxes quel pug en alt a les coses intel- 
lectuals. On, qui en esta manera desembarga son enteni- 
ment, adoncs pora aver conexensa per veres raons silogi- 
zants demostrants significants per les quals*vé 1 enteniment 
dome a vera conexensa de la vostra trinitat. 4< 24. So a 
que no pot, Sényer, bastar enteniment dome a entendre per 
raons necessaries, es a percebre la vostra essencia que es 
en sí metexa. On, assó no es necessaria a home a saber 
ni a conéxer, ni no es maravella si no pot home apercebre 
vostra essencia que es en sí metexa; car la essencia dani- 
ma dome no pot nuil hom apercebre qual cosa es en sí 
metexa. Mas enaxí com hom aperceb per raons intellec- 
tuals necessaries que en la substancia d anima 3 ha vida e 
sobject en lo qual es vida, e ha concordament de natura 
enfre lo sobject e la vida, e neguna d estes tres coses no 
es lautra, e totes .iij. son lesser de la substancia, enaxí, 
Sényer, aperceb hom per gracia vostra, pus ho vulla aper- 
cebre per significats intellectuals, que en la vostra gloriosa 
substancia ha trinitat de persones e unitat de substancia. 

25. Senyor arnat, Senyor honrat, Senyor oheyl per tots 
¡os pobies! lc,n2iXí com al foc no es natural cosa refreda- 
ment ni a la aigua escalfament, enaxí al enteniment huma 



J. E, poria: M, polesf. — 2. E,B, per los quals, — 3. A, dome. 



20 Ramón Lull 

no li es natural cosa entendre ni apercebre qual cosa 
sia la Yostra substancia en sí metexa; car aquella cosa, 
qual cosa ella sia, no pot caber en enteniment dome a 
esser apercebuda en ell, car enteniment defall quant a sí 
metex, e defall en significats sensuals e entellectuals al 
enteniment, per los quals no pot apercebre la vostra subs- 
tancia qual cosa sia en sí metexa. On, ja sia so que 1 ente- 
niment dome no pusca bastar a apercebre la vostra* subs- 
tancia qual cosa sia en sí metexa, al menys basta a aitant 
que aperceb la vostra substancia esser en trinitat e en una 
unitat, lo qual apercebiment ha per so com lin son donats 
significats entellectualment. ^ 26. Enaxí com enteniment 
dome es abastant a apercebre que lo mon ha creador e es 
abastant a apercebre que es altre seggle en esser, e a tot 
asso a apercebre basta 1 enteniment dome per rao deis 
significats e de les raons necessaries qui assó li signifiquen, 
enaxí, Sényer, es 1 enteniment dome abastant a apercebre 
en la vostra essencia trinitat de persones per rao deis 
significats qui li son demostrats ab raons necessaries. 
*K 27. En so, Sényer, quels homens necis innorans vostra 
sancta trinitat no saben reebre los significats demostrats* 
entellectualment, per so 3 com seguexen los significats sen- 
suals no poden apercebre en lur enteniment la trinitat de 
persones qui es en la vostra substancia. On, asso no esde- 
vé per defalliment de vertut qui sia en lur enteniment po- 
tencial, car en lur enteniment es 1 apercebiment poten- 
cialment, lo qual apercebiment vendría en actu si avía es- 
trument ab que vengues de potencia en actu; mas car 
1 enteniment no reeb los significats qui demostren la vostra 
trinitat, per asso 1 apercebiment no vé de potencia en actu. 
28. Vertuós Senyor en lo qual ha compliment de tola ver- 
tut! En les qualitats essencials e én les vertuts qui son en 
vos, Sényer, les quals son a nosaltres coses entellectuals* 



1. E,B, per la uostra. — 2, B, significans demostrans. — 3. A,E,B> « 
per so. 



L. DE CONTEMPLACIO 21 



en aquelles apercebem nosaltres les vostres obres; car 
segons que a nostre enteniment es significada la vostra 
infinitat e la vostra eternitat e la vostra forsa e la vos- 
tra saviea e les altres vertuts, segons aquells significats 
aperceb la nostra anima quals son les vostres obres; car 
les vostres obres covenen esser segons los significats que 
donen de les vostres vertuts e de les vostres qualitats. 
>•< 29. Com la vostra gran bonea el vostre gran acabament, 
Sényer Deus, significa a la nostra intelligencia quals co- 
venen esser les vostres obres segons esguart e relacio de 
vostra bonea e de vostre acabament, adoncs la nostra in- 
telligencia aperceb e entén entellectualment tots los .xüij. 
articles de la sancta fe crestiana; car afirmacio que vos 
siats, Sényer, tot bo e tot acabat en vertuts es a la anima 
del feel crestiá significant que tots los .xüij. articles son 
segons veritat; car si ells no eren vers, ' sería demostrat 
intellectualment que vos no sots acabat en bonea ni en 
vertuts en la vostra essencia ni en les vostres obres. 
^ 30. Qui los .xüij. articles, Sényer, vol apercebre per 
significats e per demostracions necessaries, liga en est 
Libre de Contemplacio; car per diverses loes atrobará 
e apercebrá tots los .xüij. articles esser verament en ve- 
ritat ab que sapia apercebre ab les coses sensuals les in- 
tellectuals e ab les unes coses entellectuals sapia aperce- 
bre altres coses entellectuals, e que la sua entencio sia en 
honrar e loar e amar e servir son gloriós Deus. 



j. E, verts. 



22 Ramón Lull 




^ Cap. 1^1. Com hom aperceb e entén 
lo cors de natura e les obres de na- 
tura. 



7 EUS amorós! A vos, Sényer, sia clonada gloria c 
laor, e a vos sien fetes reverencies e honors: car 
coní\ vos ajats creades les creatures, e natura sia 
creatura, covénse de necessaria que natura sia termenada 
e fenida; car tota creatura cové esser termenada e fenida. 
On, qui vol apercebre les obres de natura, cové de neces- 
sitat que aja conexensa deis termens dintre los quals ses- 
tén lo cors de natura, car part aquells termens no sestenen 
les obres de natura. *«{ 2. Com totes creatures se depar- 
tesquen en dues maneres, les quals son creatures sensuals 
e creatures intellectuals, per assó, Sényer, natura se depar- 
tex en dues parts, natura sensual e natura intellectual. On, 
qui vol apercebre quals son les obres de natura, covése 
que aja conexensa qual cosa sia natura sensual ne qual 
cosa sia natura entellectual, e aúda ' conexensa damdues 
aqüestes natures, covése que hom ensere les obres sen- 
suals de natura dintre los termens de natura sensual e les 
obres de natura intellectual dintre los termens de natura 
iutellectual. *( 3. En natura sensual e en natura intellectual 
ha, Sényer, proprietats e diversitats e contrarietats e con- 
cordances e de altres qualitats. On, qui vol apercebre lo 
cors natural per lo qual obra natura, cové que aja cone- 
xensa del accidents qui caen en íes coses substanciáis; car 
si no avía* conexensa quals coses son accidentáis ni quals 



1. A,B, e a auda. — 2. A, auien. 



L. DE CONTEMPLACIO 2^ 



coses son substanciáis, ni si no conexía les diversitats qui 
son en los accidents e les diversitats qui son en les substan- 
cies, ja no poría apercebre los atenyiments per los quals 
son apercebudes les obres de natura. 

4. Oheyt Senyor per hh los pobles, honrat Senyor per 
toh los angels! Qui vol ensercar la natura de la poma ni 
so que natura fa en ella, en la poma metexa ho encere; 
car milis pora atrobar e apercebre la natura de la poma 
en la poma metexa que no faría si la natura de la poma 
ensercava en la pera ni en lo codony; e si la natura de 
la poma vol encercar en la pera, pus leugerament la po- 
ra apercebre en lo perer que en la olivera ni en lo ga- 
rrofer, ' car pus prop es en natura pera o codony ab poma, 
que no es poma ab oliva ni ab garrofa. '4{ 5. Qui vol aper- 
cebre, Sényer, qual cosa es natura humana, pus leujera- 
ment ho pora apercebre en home que no fará^en los 
vegetables ni en les besties; car tota natura dome es 
termenada en home e tota natura dome no es en los vege- 
tables ni en los animáis ¡nracionals; e assó es per so car 
en home ha natura raonable^la qual no es en los vege- 
tables ni en los animáis inracionals. 4{ 6. Qui vol ensercar, 
Sényer, natura dome fora especia humana, enans la atro- 
bará e la apercebrá en los animáis inracionals que en los 
vegetables, car mes sacosta especia dome en natura ab les 
especies deis animáis inracionals que no fa ab les especies 
deis vegetables; e encara sacosta en natura especia dome 
mes a alcunes especies deis animáis que a altres, axí com 
bugía^o ors o vzU marí, qui son pus semblants en figura a 
home que cavall ni sardina. E assó metex es en les espe- 
cies deis vegetables, car pus semblant es home en figura 
ab mandragola^que ab romaguera. 

7. Jlh Senyor en lo qual es tota nostra esperansa e tota 
nostra consolado! Qui vol encercar ni apercebre qual co- 



I. E, garrouer. — 2. E, garroua.— 3. B, faria. — 4. E.J, racionable. — 
5. M, simia. — 6. B, a mandragula. 



24 Ramón Lull 

sa sia natura de anima racional, en la natura de la sua ani- 
ma mctexa ho ensere; car milis ho pora atrobar en ella 
metexa que fora los termens de la anima; e si tant es 
que hom vulla ensercar natura d anima fora sos termens, 
ensérela en los angels e no la encere en lo cors huma; car 
pus prop es en natura anima dome a natura angelical que 
a natura corporal. 4< 8. Qui vol apercebre, Sén\^er, qual 
cosa sia la natura deis angels, en ells metexs la pora enans 
percebre si en ells la enserca, que no fará si la enserca en 
sí metex, car home es compost de dues natures e ángel no 
es mas tant solament duna natura simple; e si vol enser- 
car la natura del ángel fora los termens de natura angeli- 
cal, enans la pora apercebre si la encerca en natura de 
anima que no si la encerca en natura de cors, car cors 
ab natura d ángel nos cové e fau natura d anima; e si la 
vol ensercar en la anima dome, enans la i pora apercebre 
que en la vostra natura, car anima dome e ángel se sem- 
blen es covenen en so que son creatures e que son ajusta- 
des de forma e de materia espiritual e an comensament e 
lur substancia e lur vertut es termenada e mudant de un 
loe en altre, e en la vostra natura neguna d estes coses no 
cau ni per sí ni per altre. »«< 9. Qui vol apercebre, Sényer, 
ni encercar la vostra divinal natura, en la vostra substan- 
cia divina la pora milis apercebre que en les creatures, car 
la cosa milis se demostra per sa natura metexa que per al- 
tra; e qui vostra gloriosa natura vol ensercar e apercebre 
per altra natura, milis la pora apercebre per creatura avent 
natura intellectual que per creatura avent natura sensual, 
car pus luny es la vostra natura de natura sensual que no 
es de creatura avent natura intellectual. 

1 o. Oh ves, Sényer, en lo qual preñen exempli e ordona- 
menl fots los pobles! Hom pot entendre e apercebre segons 
cors de natura potencialment que en lo gra del forment 
es la espiga del forment en quant potencia; mas qui en 
lo gra del forment volía apercebre espiga dordi, aquesta 



L. DE CoNTEMPLACIO ^5 

intelÜgencia aital nos poría apercebre segons cors de na- 
tura, car no es natural cosa que en gra de forment se 
engenre espiga ' dordi; e per assó, Sényer, qui vol enten- 
dre que en gra de forment aja espiga dordi, no pot enten- 
dre segons natura, ans ho ha a entendre segons obra de 
miracle. 4< i i. De home másele e de fembra pot hom en- 
tendre, Sényer, que pot esser engenrat enfant segons cors 
de natura, e assó per so car en la materia del home e 
de la fembra es potencia natural a la materia com sia gc- 
nerant alcún infant o másele o fembra; ' mas com en la 
materia de la fembra sens la materia del home no está 
potencialment engenrament d alcún infante, per asso fembra 
no pot engenrar sens acostament dome. On, entendre que 
verge pusca enfantar infant estant verge, nos pot enten- 
dre ni apercebre segons obra de natura, enans ho fa segons 
obra de miracle. M 12. On, enaxí com les generacions, Sé- 
nyer, aperceb hom dintre lo cors de natura, enaxí aperceb 
home moltes de coses fora los termens de natura: car enaxí 
com se pot fer segons natura que en gra de forment pusca 
esdevenir espiga de forment, enaxí fora los termens de 
natura ha pogut esser engenrat e nat enfant de donzella 
verge ans del part e aprés del part. 

1 3. Sanctificat Senyor del qual reehen gloria e henediccio 
los sanls de paradís! Qui vol epercebre, Sényer, per obra 
de natura los empeltaments que hom fa en los vegetables, 
adoncs pora apercebre que perera e codonyer se poden 
empeltar en pomer; mas qui volía empeltar perer o codo- 
nyer en olivera o en datiler, adoncs covenría que si ente- 
nía aquella empeltacio, que la enteses segons obra feta 
fora lo cors de natura, per so car no es cosa natural que 
perer ne codonyer se pusquen pendre en oliver ni en da- 
tiler. A{ 14. De cavall e de somera pot hom entendre 
segons cors de natura ques pot concebre muí, mas no pot 



I, E, espida. — i. B, femella. 



20 Ramón LuLt 

hom, Sényer, cntendre segons cors natural que de cavalJ 
ni de somera se pusca concebre leo: on, entendre que leo' 
se conceba en cavall e en somera, no sentén segons obra 
natural, enans ho fa segons obra de miracle qui es obra 
feta forals termens de natura. ^ 15. No pot hom enten- 
dre, Sényer, segons cors de natura que home pusca volar 
per laer ni que home pusca anar sobre aigua; car totes 
aqüestes coses son fora obra de natura. On, qui vol en- 
tendre que hom pusca anar sobre mar c pusca volar per 
laer, *cové que ho entena en los poders qui son sobre les 
forces e les proprietats de natura. 

1 6. 'Benahuirat Senyor sobre tots honramenh, grados so- 
bre Mes grades! Com natura aja son cors, Sényer, en dues 
maneres, les quals son cors sensual e cors entellectual, qui 
vol ensercar ne apercebre lo cors de natura sensual, cové 
que 1 ensere dintre los termens de natura sensual; e qui vol 
apercebre lo cors de natura entellectual, covése que 1 en- 
sere dintre los termens de natura entellectual. 4< 17. Mas, 
car los homens, Sényer, moltes de vegades enserquen e 
cuyden entendre segons cors sensual la obra qui va segons 
cors intellectual, e la obra qui va segons cors sensual cuy- 
den entendre segons cors entellectual, per ass5 son los 
homens enganats e decebuts en les obres de natura. 
4{ 18. Enaxí, Sényer, com es cosa impossíbol segons cors 
de natura que home pusca atrobar en lo foc la natura qui 
es atrobada en 1 aigua, enaxí es impossíbol cosa que home 
pusca atrobar ni entendre la natura sensual en la natura 
intellectual, ni la natura intellectual en la ^ natura sensual. 
On, enaxí com sería foll 1 orne ^ qui en ]o foc cuidava re- 
frcdar o en 1 aigua freda cremar, enaxí es foll qui la obra 
de natura sensual cuida atrobar en la obra de natura entel- 
lectual, e la obra de natura entellectual en la obra de na- 
tura sensual. 



1. A,E, lao. — 2. B, sobre laer. — 3. A, a la. — 6. BJ, foll home. 



L. DE CONTEMPLACIO 1'] 



1 9. T^ey deis reys, Senyor del senyors! Segons cors na- 
tural aperceb home que naturalmcnt es en los elements lo 
gra del forment potencialment e en lo forment es lo pa 
potencialment e en lo pa es la sane potencialment e en la 
sane es la carn potencialment. On, tot assó sentén, Sényer, 
ques pot fer segons cors de natura. M 20. On, si home 
entenía segons cors de natura, que potencia privas en ma- 
teria e que no fos nulla cosa en materia potencialment 
si no actualment, no poría hom, Sényer, apercebre segons 
cors de natura que de la materia se poguessen engenrar 
les formes qui son privades en ella actualment, les quals 
se engenren en materia per rao de la potencia segons la 
qual son en la materia. 4< 2j. Qui vulía entendre segons 
natura que los individuus composts de materia e forma' 
sien en potencia adoncs com son compots e son venguts 
en actu, adoncs erraría, Sényer, son enteniment e son aper- 
cebiment, per so car volría apercebre segons natura so 
qui no es segons cors de natura ne dintre los termens de 
natura. 

22. Jlh Jhesu Chrisl Sényer qui per via de marttre^ ven- 
ces e sobras lo demoni! Tant son grans e molts los secrets 
de natura que no poden caber tots en conexensa dome, 
car lapercebiment huma no abasta a entendre ni a saber 
totes les obres de natura, car molt major es la possibilitat 
que natura ha en obrar segons son cors que no es la pos- 
sibilitat que la anima dome ha a entendre ^ la obra de na- 
tura. 4< 23. Car no es, Sényer, nuil home qui pogués aper- 
cebre ni saber tota la proprietat ni la conveniencia que la 
caramida e la águila an en natura com'* la águila se gir en 
la dressera de la tremuntana per lo tocament que fa en la 
caramida. On, per so car tota la natura no pot la anima 
del home apercebre en una cosa tan solament, per assó es 
demostrat que la natura ha en sí metexa molts secrets, los 



I. A, e de forma, — 2. B, martiri. — 3. B, que la anima del home a 
entendre. — 4. A, cor. 



28 Ramón Lull 

quals no pot apercebre en lur totalitat apercebiment hu- 
ma. 4< 24. On, si enteniment dome no pot apercebre tot 
so qui es segons cors de natura dintre los termens de na- 
tura, dones ¿com bastará, Sényery la conexensa dome a 
apercebre ' tot so qui es fora los termens de natura, e ma- 
jorment com ho encerca dintre los termens de natura, din- 
tre los quals termens no son termenades aquelles coses 
qui no son segons cors de natura? 

25. Singular Senyor al qual demana la mia anima gra- 
des de dons e de perdons! Enaxí com lome anant no poría 
anar si amdós sos'peus tenía tota ora en la térra, enaxí, 
Sényer, anima dome no pot apercebre natura per ella 
metexa, enans enaxí com al home qui vol anar cové po- 
sar ^la .j. peu en la térra e puxes levar lautre e mudar a 
avant,-* enaxí qui vol apercebre les obres de natura segons 
veritat, cové que la sua conexensa conega en un temps les 
coses qui van segons cors de natura e en altre temps que 
aja conexensa de les coses qui son sobre cors de natura. 
^ 26. Car enaxí, Sényer, com lome anant per la vía posa 
la .j. peu per tal que 1 altre pusca levar e mudar a avant, 
enaxí qui vol apercebre so qui es segons natura cové 
que pos son enteniment en so qui es sobre natura, e qui 
Yol apercebre so qui es fora natura cové que pos son 
enteniment en so qui es segons obra de natura; car so 
qui es segons cors de natura es apercebut per so qui es 
fora de natura, e so qui es fora de natura aperceb hom 
per so qui es segons cors de natura; car la .j.^es occasio 
a lautre com sia apercebut la .j. per lautre. "¥, 27. Enaxí 
com home mudant sos peus de .j. loe en altre enanta^son 
viatge, enaxí, Sényer, com home muda son enteniment de 
obra de natura a ass5 qui nos fa per natura, e dass5 qui 
nos fa segons natura a ass5 quis fa segons natura, pervé 



1. E, ad apercebre: B, a percebre. — 2. B, los. — 3. A, coue a pe- 
nar. — 4. B, e puxes nudar I altre e levar a avant. — 5. B, la u (passim), — 
6. B, auanta. 



L. DE CONTEMPLACIO 29 



hom a certa conexensa de so que vol apercebre ni coné- 
xer. Mas, enaxí com lome no poría anar a peu si tota 
hora tenía sos peus en .j. loe en la térra, enaxí enteniment 
dome no poría aver abundament de saviea ni de conexen- 
sa si tota hora estava e ensercava e cogitava e ymaginava 
tan solament en les obres qui son segons cors de natura. 

28. Senyor simple sens nulla composicio e sens nuil comen- 
sament! Com home sia compost e sia naturat segons cors 
de natura, per assó, Sényer, es a home pus leugera cosa a 
apercebre les coses que van segons cors natural que no 
son les coses quis fan fora cors de natura; c assó esdevé 
per so car a home es pus manifest so qui es pus prop 
a sa natura que les coses qui li son pus luny en natura. 
^ 29. Enaxí, Sényer^ com la cosa que hom serca c dema- 
na no pot hom atrobar en altre loe sino en aquells loes 
on ella es, enaxí qui enserca ni demana natura, no la 
pot hom entendre ni atrobar sino en los termens on ella 
está e on ella es. On, qui innora alcuna cosa de natura 
sensual o entellectual, si la vol apercebre ni saber, covc 
que la ensere dintre los termens en los quals la cosa que 
enserca de natura es termenada e demostrada. ^ 30. En 
axí com a home es semblant que moltes coses esdevenen 
a aventura, les quals son segons occasio, mas a home es 
semblant que sien esdevengudes a aventura per so car ha 
innorancia de les occasions per les quals esdevenen, enaxí 
molts homens innoren e menysconexen lo cors de natura 
en moltes coses, per so car innoren les occasions de natu- 
ra e no enserquen aquelles segons la manera per la qual 
son possibols a esser enteses e atrobades en los termens 
dintre los quals les ha termenades lur Senyor Deu. ' 



X 



1. J, lur senyor Deu omnipotent. 



30 Ramón Lull 



f Cap. 172. Com hom aperceb e entén 
quaís son aquelles coses qui no' van 
segons cors de natura e qui son fora 
los termens de natura. 




les .iiij. occasions, les quals son lo faedor e la materia e la 
forma e la causa final, enaxí, Sényer^ es a home possíbol 
cosa que aperceba e entena per quatre coses quals son les 
coses qui no van segons cors de natura, les quals .iiij. co- 
ses son poder e saviea e volentat e acabament. ^ 2. Car 
enaxí com les .iiij. occasions son en general demostración 
per la qual hom enserca les coses naturals dintre los ter- 
mens on son termenades, enaxí Sényer, en general les .iiij. 
coses son significats e demostraments^a home per los 
quals pot esser certificat de les coses qui van segons altra 
manera per la qual no van les coses naturals. 4< 3. On, com 
aquesta cosa sia axí ordonada que hom pusca apercebre 
so qui es fora natura ab les .iiij. coses damundites, lo vos- 
tre servidor el vostre sotsmés, Sényer, confiant en la vostra 
ajuda, a gloria e a reverencia e a honor del vostre nom 
sesforsa aitant com pot de apercebre so qui es fora natura 
ab los significats que pren del vostre maravellós poder e 
de la vostra vertadera saviea e de la vostra beneyta volen- 
tat e del vostre gloriós acabament. 

4. Suau Senyor píen de dousor e de plaer! Pus quel 

1. A,J,M, manca aquesta negativa. — 2. B, son general demostracio. — 
3. B, son significades e demostraniens. 



L. DE CONTEMPLACIO 3I 



vostre servidor se vol aventurar a ensercar e a saber les 
coses qui son fora natura e qui no van per cors natural, 
covése, Sényer, de necessaria que ell mova sa pensa e sa 
ymaginacio e son enteniment e sa cogitacio c sa memoria 
c sa volentat de les coses naturals, e que tractem ' ab les 
vertuts e ab los senys de la anima en les coses qui son 
fora los termens de natura. ^ 5. Car si jo no removíanlos 
senys e les vertuts de la anima mia^de les coses sensuals 
naturals e que les pujas en les coses entellectuals no natu- 
rals, ja no poría la mia anima ensercar les coses qui son 
fora los termens de natura; car les coses sensuals naturals 
embarguen, Sényer, la anima del home a ensercar les coses 
fora los termens de natura. Empero enaxí com la anima es 
embargada per les coses sensuals en una manera, enaxí es 
endressada per elles en altra manera. ^ 6. En so, Sényer, 
que les coses qui son fora les termens de natura creada -♦ 
son moltes e diverses e son molt en gran greujea de esser 
apercebudes e enteses, e com lo vostre servidor sia home 
molt pobre de saviea,^per assó no proposa ^ en est capítol 
que ensere sino en .viij. coses tan solament, les quals son 
creacio, resurreccio, trinitat, unitat, jeneracio, processio, 
incarnatio, sacrifici. On, enaxí com aqüestes .viij. coses po- 
den esser apercebudes e enteses, enaxí per semblant ma- 
nera poden esser apercebudes totes les altres qui sien fora 
los termens de natura. 

7. Oh vos, Sényer Deus, qui ab íagremes e píors e ab es- 
campament de sane preciosa aveh recreada la especia humana! 
Qui vol apercebre en qual manera pot esser creada creatu- 
ra de no re, 7 covése, Sényer, que home mut son enteni- 
ment de les coses qui s fan segons cors de natura les unes 
de les altres privants dalcunes formes per tal que preñen 
altres formes; car crear re de no re, la cosa creada reebent 



1. A,B, tracten. — ^. A, si ¡o no romanía: E, si eu no remouia: B, s* 
yo no remouia. — 3. E, de ma anima. — 4. A, manca aquest mot. — 5. B, sia 
home pobre molt de saviea. — 6. E, prepausa. — 7. E, de non re. 



3* 



Ramón Lull 



forma e materia no priva en sa creacio de altra forma ni 
daltra materia per so car privado no es cosa avent forma 
ni materia. 4( 8. On, com lenteniment del home es pervengut 
a assd que en una manera entén creacio e en altra fer una 
cosa daltra, adoncs, Sényer, pot pervenir sa intelligencia a 
percebre que enaxí com per les .iiij. ocasions naturals se 
pot engenrar una cosa daltra privant una forma e prenent 
altra forma, enaxí pot entendre e apercebre enteniment 
dome que per acabat poder e acabada saviea e per aca- 
bada volentat pot esser creada creatura de no re reebent 
forma e materia novellament esdevinent en esser per laca- 
bament qui es en aquell qui ha poder e saviea e volentat 
com creatura esdevenga en esser per gracia d acabat poder 
e dacabada saviea e dacabada volentat. ^ 9. Com lente- 
niment es pervengut a assó, Sényer, que aperceb e entén que 
qui ha acabat poder e acabada saviea e acabada volentat 
que pot crear re de no re, e com en est Libre de Contem- 
PLACio, sia provat manifestament que vos avets acabat po- 
der e acabada saviea e acabada volentat, adoncs lente- 
niment del home pot apercebre que creatura pusca esser 
creada de no re; car acabat poder dona significacio que 
pusca crear re de no re, e acabada saviea significa que 
sapia ' crear re de no re, e acabada volentat significa que 
vulla e que am crear re de no re; e aquest significat es 
demostrat en lo acabament de la substancia qui es digna 
com en creatura sia conegut 1 acabament que la substancia 
ha en son poder e en sa saviea e en son voler. 

1 o. Jlh Senyor en lo qual contemplen e vetlen dia e nit 
mes cogitacions e mes amors! * Si vos, Sényer, no erets poderos 
de crear re de no re, auríets defalliment de poder, car 
vostre poder no auría pogut crear re de no re; e si vos no 
sabíets crear re de no re, 3 no sería vostra saviea acabada; 
e si vostre voler no vulía crear re de no re, no auría aca- 



1. E, que deja crear: B, que dega crear. — 2. A, e uetlen moltes co- 
gitacions e amors. — 3. B, ree. 



L. DE CONTEMPLACIO 



33 



bament; e si tots aquests defalliments eren en vos, les co- 
ses daquest mon no serien creatures; c si no eren crea- 
tures, covenría que los comensannents delles, los quals 
son materia e forma e privacio, fossen coses eternals. 
>•< 1 I. E si eren eternals, no seríets vos acabat ni les coses 
no serien finides: on, com vos, Sényer, siats acabat e les 
creatures sien fenides e termenades, es significat al ente- 
niment del home que les coses sentides e enteses an crea- 
dor, lo qual creador aperceb hom en les creatures aperce- 
bent lacabament de vostre poder e de vostra saviea c de 
vostre voler, e la frevoltat el defalliment e la mesquinea 
de les creatures. 4< i 2. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: 
car molt pus leujerament aperceb home per lo vostre aca- 
bat poder e per la vostra acabada saviea e per la vostra 
acabada amor, que no fa per les .iiij. causes naturals; car 
lo vostre poder el vostre saber el vostre voler an acaba- 
ment sobre les .iiij. causes naturals, e les .iiij. causes son 
dejús lo vostre acabament; mas car les gents no agen tant 
tractat com se troben les coses qui son sobre natura com 
an tractat a ensercar per les .iiij. causes les obres de na- 
tura, per assó es estada tancada la porta a lur apercebi- 
ment' en les coses qui son sobre natura com no ensercaven 
ne obríen aquella porta ab lacabament qui es en vostre 
poder e en vostra saviea e en vostre voler, per lo qual * po- 
den esser apercebudes totes coses. 

13. Oh vos, Sényer Deus, qui avets enamorat lo vostre 
servidor ab la amor on vos amats lo vostre amador! "^ Com la 
mia anima enserca segons cors de natura si ja pora enten- 
dre ne apercebre que segons natura home pusca resusci- 
tar, adoncs es demostrat a ma anima que natura no ha 
poder de resuscitar home mort, mas bé ha poder dome 
viu mortificar e auciure. On, adoncs, Sényer^ com la mia 



I. B, pcrcebiment. — 2. A, per la qual. — 3. A, O uos seyner deus qui 
aucts cnamorats los uostres seruidors ab la amor on uos amats los uos» 
tres amadors. 

CoNTEMPLACIO-1 V-J. 



54 Ramón Lull 

anima es fadigada' en lo cors natural e no pot apercebre 
segons natura resurreccio, adoncs cové que la mia anima 
ensere si pora entendre resurreccio fora lo cors de na- 
tura, lo qual ensercament fa en lacabament qui es en 
vostre poder e en la vostra saviea e en la vostra volentat. 
^ 14. Si vos, Sényer, no erets poderos de resuscitar los 
morts, adoncs^ sería significat que vos no avets acabat po- 
der; e si vos no sabíets resuscitar 3 los morts, no auríets 
acabada saviea, car no seríets dreturer ni no auríets orde- 
nat com home fos guaardonat de bé o de mal; e si vos 
no amavets e no volíets que home mort resuscitás, no au- 
ríets acabat voler, car no amaríets acabadament home ni 
acabadament vos metex en so que no auríets ordenat com 
fos parays en lo qual home agués conexensa infinidament 
de la vostra excellent bonea. 4< 15. Com sia provat, Sényer, 
que vostre poder e vostra saviea e vostra volentat an aca- 
bament e que en vos no ha nuil defalliment, es apercebut 
c entes que será dia de resurreccio; car si nou era ja vos 
no seríets acabat en vostres obres. Oíx aquesta prova e 
aquest testimoni que nosaltres avem del dia de la resu- 
rreccio, avem en lo vostre acabament, lo qual testimoni es 
pus vertader c pus digne de esser creegut quel testimo- 
ni qui es dcmostrat segons cors de natura, car natura no es 
axí-* acabat subject a demostrar veritat de sa obra comes 
lo vostre acabament a demostrar veritat de vostra obra. 

1 6. Ah Sényer en lo qual preñen acabament tots los meus 
desigs e totes les mies amors! Com la mia anima tracta con- 
templant en la vostra trinitat e en la vostra unitat, entén,^ 
Sényer, que la vostra trinitat e unitat nos pot apercebre 
segons cors de natura; car en natura tot so qui sia unit en 
ella de dues coses o de mes cové que sia compostament 
conjuncta e ajustada, c cové que temps caja en son ajus- 



I. B, on adons Sényer la mia anima ses fadigada. — 2. E, dones: 
B, dons. — 3. E,B. no resucitauets. — 4. B, cor en natura no es enaxi. — 
5. E,B> adoncs enten. 



DE 



CONTEMPLACIO 35 



tament. Mas, de la vostra trinitat e unitat nos pot assó 
entendre: car enaxí es la vostra* substancia una en tres per- 
sones que no cau en ella composicio ni temps. On, per 
assó cové que hom entena fora lo cors de natura creada 
vostra substancia esser en .iij. persones e les .iij. perso- 
nes esser una substancia. <♦< 17. Enaxí com les .iiij. occa- 
sions son sobject per lo qual hom entén e aperceb en lo 
cors natural les composicions e les conjunccions de les 
quals esdevenen les unitats e les singularitats deis indivi- 
duus, enaxí, Sénycr, e molt nnills encara, es sobject lacaba- 
ment de vostre poder e de vostra saviea e de vostre voler 
a demostrar e a significar la unió e la trinitat qui es en la 
vostra essencia; e enaxí com les .iiij. occasions demos- 
tren dintre los termens de natura les conjunccions e les 
unitats qui son fetes en los corsés elementats, enaxí lo 
vostre acabament e lo vostre poder e la vostra saviea e lo 
vostre voler demostren fora los termens de natura la vos- 
tra sancta unitat e la vostra vera trinitat. 4( 18. La manera 
segons la qual anima dome aperceb en la vostra substan- 
cia divina trinitat de persones e unitat de substancia, es, 
Sényer, segons los significats que donen lo vostre poder el 
vostre saber el vostre voler; car 1 acabament de vostre po- 
der dona un significat en la vostra substancia, lo qual no 
dona en aquella manera la vostra saviea ni la vostra volen- 
tat; e 1 acabament de vostra saviea dona .j. significat en la 
vostra substancia, lo qual no dona en aquella manera lo 
vostre poder nil vostre voler; e 1 acabament del vostre vo- 
ler dona .j. significat en la vostra substancia, lo qual no do- 
na en aquella manera lo vostre poder ni la vostra saviea. 
On, per so car cascú ha son propri significat, donen .iij. 
significats, los quals .iij. signifiquen .iij. persones, les quals 
.iij. persones signifiquen .j. acabament en una substancia,' 
la qual substancia significa un acabament en persones. 



1. E, en substancia: B, e una substancia. 



36 Ramón Lull 

1 9. Singular Senyor qui sots comensament de mos comen- 
saments e acabameni de mos acahamenls! Com la mía anima 
contempla en la generacio e en la processio qui es en la 
vostra divinal natura, adoncs, Sényer, cové que entena 
aquella fora los termens de natura creada, e que la ente- 
na segons la natura de vosíra divina essencia increada; car 
generacio e processio en natura creada no pot esser scns 
temps e sens comensament e sens denantament e derre- 
riament; mas la generacio e la processio qui es en vos- 
tra natura no es en temps ni cau en comensament ni en 
derreriament' ni en nuil componiment. ^ 20. Lo sobject, 
Sényer, don es * significat que en la vostra divinal * natura sia 
generacio e processio, es lacabament qui es significat en lo 
vostre acabat poder e en la vostra acabada saviesa e en lo 
vostre acabat voler, lo qual acabat poder ni acabada saviesa 
ni acabada volentat no sería significat si no era en vostra 
divina] natura generacio e processio, la qual generacio 
e processio es entellectualment entes en nostra anima. 
*•< 21. So per que es significat e demostrat, Sényer, que en 
la vostra divinal natura ha generacio e processio, es per 
acabat poder e acabada saviesa e acabada volentat; car al 
vostre acabat poder se cové que sia infenit en granea c 
que sia generant del vostre poder saviesa infenida e que 
del vostre poder sia ixent infenidament e eternal amor 
perdurable, car si axí no era no sería acabat poder; e al 
acabament de vostra saviesa se cové que reseba generacio 
a esser infenida saviesa, c que della isca eternalment amor 
perdurable, car si axí no era no sería saviesa acabada; e al 
acabament de vostre voler se cové que sia amor ixent infi- 
nidament, poderosament, saviament, eternalment, sens nuil 
consumament^ni defalliment, car si en axí no era no sería 
significat que vostra amor fos acabada. 



I. A, aderreriament. — 2. B, dona. 

* Manquen els fols 109 y no. Fins al n.° 23 de] cap. 175 el trc]la,t 
es del m.s. E. 

3. B, comensament. 



L. DE CoNTEMPLAClO ^J 



2 2. Deus amorós qui garits ' e sanah toh los vostres ama- 
dors! Com la mia anima contempla en la gloriosa encarna- 
cio que vos preses en nostra dona Verge gloriosa, adoncs, 
Sényer, la mia anima no pot apercebre ni entendre la vos- 
tra encarnacio segons cors de natura, car la vostra encar- 
nacio no fo segons occasions dobra de natura,* enans fo 
fora natura; e per assó qui vol apercebre ni entendre 
vostra encarnacio, cové que per altra manera qui no sia se- 
gons natura la entena, la qual manera es per lacabament 
qui es en vostre poder e en vostra saviesa e en vostra 
volentat. M 23. Com home, Sényer, sia corromput per lo 
primer peccat en nostre pare Adam e com lo mon fos 
corromput e afollat en lo corrompiment dome, es aper- 
cebut e entes per lacabament de vostre poder e de vostra 
saviesa e de vostra volentat la manera segons la qual 
vos fós encarnat en nostra dona Sancta María; car sil 
mon qui es 3 obra vostra se corrompes e vos nol recreas- 
sets, vostra obra fora vana e debades, e si ho fos agracen 
vos dcfalliment de poder e de saviesa e de volentat: on, 
com vos siats acabat en poder e en saviesa e en volentat, 
es significat e demostrat que vos per vostre acabat poder 
e per vostra acabada saviesa e per vostra acabada volen- 
tat, vos pogués encarnar eus sabes ^ encarnar eus volgués 
encarnar per so quel mon fos recreat, lo qual mon no po- 
gra^esser recreat sens la vostra encarnacio. 7 >♦< 24. Enaxí, 
Sényer, com lo mon fo creat e ordenat en lo comensament 
per acabat poder e per acabada saviesa e per acabada vo- 
lentat, enaxí, com lo mon fo corromput e desordenat, co- 
venc per fina forsa que fos recreat e ordenat per ajusta- 
ment de la vostra deitat on es tot acabament, ab humana 
natura per tal que lo mon qui fo corromput en home fos 
recreat en home per ajustament dome e de la vostra dei- 



j. B, guarits. — 2. M, secundum cursum naturx. — 3. B, qui era. — 
4. B, agüera. — 5. B, sabets. — 6, B, peguera. — 7. J, no pogra esser re- 
creat tam be sens la vostra encarnacio. 



38 Ramón Lull 

tat; car en altra manera no pogra esser lo mon recreat ni 
ordenat en tan noble disposicio ni ordenacio com fo per 
ajustament de creador e creatura. 

25. Vesitador Senyor e consolador deis orfens e deis pau- 
bres qui en vos se confíen! Com la mia anima vol apercebre 
la manera segons la qual la ostia el vi esdevenen ' en vostra 
carn e en vostra sane sobre lautar per vertut^de paraules, 
adoncs la mia anima no pot aquella manera apercebre 
segons cors de natura, car aquell sacrifici ni aquella altera- 
cio nos fa segons cors de natura: on, cové aquella manera 
entendre per altra manera qui sia fora natura, la qual ma- 
nera es, Sényer, per vostre acabat poder e per vostra aca- 
bada saviesa e per vostra acabada volentat. 4^ 26. Enaxí 
com se pot entendre segons cors de natura quel pa el vi 
que hom reseb esdevenen 3 en carn e e en sane en lo cors 
del home per rao de la potencia vegetable qui ha natura 
e proprietat com fassa alterar lo pa^el vi en carn e en 
sane, enaxí, Sényer, pct hom apercebre e entendre que la 
hostia el vi com son sacrats, ^que poden esdevenir lo vos- 
tre cors e la vostra sane per rao de acabat poder e de aca- 
bada saviesa e de acabada volentat: car enaxí com laca- 
bament qui es en vostre poder e en vostra saviesa e en 
vostre voler pot crear lo mon de no re e pot resucitar los 
morts, enaxí pot alterar la hostia el vi en vera carn e en 
vera sane. Mas enaxí com al enteniment huma está ama- 
gat sensualment com la hostia el vi sien en carn e en sane 
segons cors de natura, enaxí es demostrat e revelat al en- 
teniment humanal que aquella hostia e aquell vi en la sacra 
poden esser en vera carn e en vera sane per acabament de 
poder e de saviesa e de volentat. ^ 27. Enaxí com boca 
dome pot parlar e pronunciar que hostia e vi salteregen 
en carn e en sane, enaxí, Sényer, e molt milis encara, pot 
fer vostre acabat poder e vostra acabada saviesa e vostra 



1. B, sdeue. — 2. E, uertuts. — 3. B, sdeue. — 4. B, pan. — 5. B, sagráis. 



L. DE CONTEMPLACIO 39 



acabada volentat tot quant home pusca parlar ni pronun- 
ciar ab que sia cosa que fer se deja segons vostra bonea e 
Yostra saviea: on, si home podía mes coses parlar que vos 
fer, dones ja sería significat que vos no auríets acabat po- 
der, car pus poderos sería home en parlar que vos en 
obrar. On, enaxí com ma anima entén que home pot dir 
que hostia e vi sia carn e sane en la sacra, enaxí la mía 
anima aperceb e entén en la vostra vertut que la hostia 
el vi poden esdevenir en tot so en ques vulla vostre aca- 
bat poder e vostra acabada saviesa e vostra acabada vo- 
lentat. 

28. Oh vos, Sétiyer Deus, en ío quaí preñen vertut e for- 
sa totes creatures! Enaxí com en los termens de natura en- 
serca hom segons natura en les obres de natura, enaxí, 
Sényer, cové ensercar en les obres que vos fets fora natura 
per acabat poder e acabada saviesa e acabada volentat: car 
enaxí com les .iiij. causes basten a obres naturals, enaxí, e 
molt milis encara, vostre acabament e vostre poder e vos- 
tra saviesa e vostra volentat basten a obrar e a fer e a 
crear tot so qui sia fora cors de natura. >♦< 29. On, enaxí 
com natura usa de son cors obrant generant o desolvent 
per les .iiij. occasions, enaxí, Sényer, vos usats de vostra 
bonea en tot so qui s fa per 1 acabament de vostre poder 
e de vostra saviesa e de vostra volentat. On, enaxí com 
home enserca a natura ses occasions, enaxí en les vostres 
obres deu hom ensercar occasions, so es a saber, si so que 
vos fets es feyt segons acabat poder e acabada saviesa e 
acabada volentat, car sens acabament daquestes .iij. coses, 
vos no poríets nulla cosa fer, car so que vos fets tot se 
fa per acabament sens nuil defalliment. Mas de nosal- 
tres no es enaxí; car so que fem, si es bé feyt femho 
per lo vostre acabament, e si es mal feyt, femho per nos- 
trc defalliment. M 30. On, enaxí, Sényer, com natura fa 
de materia e de forma individuu en especia humana o en 
altra, enaxí si vos vos volíets, poríets fer fora natura al- 



^o Ramón Lull 

cú' individuu lo qual poría esscr en especia humana e en 
especia docell e en especia de bestia e en especia de pex 
c en especia de vejetable. On, si ass5 era, Sényer, en vos- 
tre poder, covenría^que fos en vostra acabada saviesa e en 
Yostra acabada volentat; car fora del acabament qui es en 
vostra saviesa e en vostre voler, no fa nulla cosa vostre 
acabat poder divinal. 



5 Cap. 173. Com hotne aperceb e entén 
les occasions per les quals home es 
sertificat o per íes quals home can en 
dubitacions. 

W^^^é H Deus reclamaf, adorat, refugi e esperansa deis vos- 
k^^^y ires benvolens! Com la pensa dome, Sényer, Yaja3 
^Ssg^ per les coses sensuals e per les coses entellec- 
tuals, per ass5, Sényer, sesdevé que les coses sensuals e les 
coses entellectuals son occasions a home com cajen en 
home dubitacions e afermacions sensuals e entellectuals. 
^ 2. Aquelles coses sensuals qui an defalliment a esser 
sobjecs com hom per elles pusca apercebre veritat de la 
cosa que vol apercebre, son, Sényer, sobjets per los quals 
es en home engenrada dubitacio; e aquelles sensualitats 
qui an acabament com per elles pusca home apercebre 
veritat de la cosa que enserca, aquelles sensualitats per 
rao de 1 acabament que an en sí metexes, son sobjects per 
los quals home es sertificat en aquella cosa que enserca. 
%{ 3. Glorias Senyor! Enaxí com les unes-* sensualitats per 
rao del defalliment qui es en elles donen a home dubita- 



1. B, algún. — 2. B, covenia, — 3. E, vasa. — 4. J, mies. 



L. DE CONTEMPLACIO 4I 

cions, enaxí, Sényer, sesdevé de alcuncs entellectuitats que 
per rao del defalliment qui es en elles donen a home de- 
mostracio com home sia dubtant en elles. On, assó metex 
sesdevé de la sertificacio: car enaxí com son alcunes sen- 
sualitats qui per rao del acabament qui es en elles hom es 
sertificat en elles, enaxí son alcunes entellectuitats qui an 
tant d acabament en sí metexes que demostren a home com 
sia endresat e sertificat per elles. 

4. Jíh celestial Pare qui soh bo sobre totes boneses e hon- 
ral sobre tots bonramens! Moltes de vegades sesdevé, 5é- 
nyer, que les sensualitats o les entellectuitats per les quals 
hom vol esser sertificat en alcuna cosa son ordenades e 
endressades a demostrar veritat, mas car home no sab 
apercebre per elles e car es desordenat e desendressat en 
sí metex per alcunes coses, per assó sesdevé que hom no 
pot apercebre en lendressament de les sensualitats e les 
entellectuitats qui son fora dell metex, per rao del desor- 
denament e del defalliment quel home ' ha dintre sí metex 
de les sensualitats e de les entellectuitats. *•< 5. Tota la du- 
bitacio qui cau, Sényer, en home, esdevé per so car hom no 
sab apercebre ni conéxer les concordances ni les descor- 
dances qui son enfre les unes sensualitats ab altres sensua- 
litats e les unes sensualitats ab alcunes* entellectuitats e 
les unes entellectuitats ab altres entellectuitats. >♦< 6, Car 
si hom, Sényer, sabía conéxer ni apercebre la desconve- 
niensia o la concordansa qui es enfre una sensualitat e al- 
tra o enfre una sensualitat e alcuna entellectuitat o enfre 
una entellectuitat e altra entellectuitat, hom sabría e en- 
tendría e apercebría la cosa que enserca, en la qual sería 
sertificat si ho ensercava en aquella manera segons la qual 
ne poría esser sertificat. 

7. Senyor amat, Senyor volgut, Senyor temut! Aquells 
homens, Sényer, caen en dubtes qui enserquen les coses 



1. B, que hom. — 2. B, ab les altres. 



42 Ramón Lull 

scnsuals en los termens de les entellectuals e les entellec- 
tuals enserquen en les sensuals, car cuiden esser sertificats 
en aquells termens on esdevenen dubtoses per so car des- 
ordenadament enserquen; car les coses sensuals volen en- 
tendrc fora los termens on sentenen, 'e les coses entel- 
lectuals cuyden apercebre fora los termens on no poden 
esser apercebudes. M 8. Qu¡ saviament enserca, Sényer, en 
aquelles coses en que vol esser sertificat, en aquells sob- 
jects on está la veritat e la natura e la proprietat de so 
que demana, en aquell ho enserca; e car saviament enserca 
la cosa lá*on pot esser atrobada, per assó es sertificat en 
so que dubtava. Mas qui follament enserca la cosa que 
demana e no la serca en lo sobject on pot esser atrobada, 
on mes ensercará follament, mes caurá en dubitacions. 
^ 9. Com les sensualitats e les entellectualitats, Sényer, se 
contrasten en los significats que donen, en so que uns sig- 
nificats donen les coses qui son sensuals, altres ne donen 
les coses qui son entellectuals, per assó les unes embargen 
a home les altres a esser sertificat per elles, e per assó en 
un temps es hom dubtós en aquelles coses qui son veres e 
en altre es hom afermant e cuydable esser 3 sertificat de so 
qui es contra veritat e fora de veritat. 

\ o. Desíjat Senyor, amat, volgut per fots los pobles! Com 
anima sia en .iij. coses, so es a saber, memoria e enteniment 
e volentat, e com anima sia, Sényer, sobject en lo qual caen 
en home dubitacions e afermacions, per assó sengenra^en 
la memoria e en 1 enteniment e en la volentat occasions per 
les quals es la anima dubtosa o sertificada en alcunes coses. 
4í 1 1. Com la memoria del home, Sényer, no ha compliment 
a remembrar les coses passades, e com 1 enteniment huma- 
nal no ha acabament dentendre ni apercebre alcunes coses, 
e com la volentat del home no es amadora de ensercar 
com les coses pusca remembrar e entendre, adoncs es en 



1. B, se teñen. — 2. B, lia. — 3. BJ, cuyda be esser: M, pufat esse. 
4. J, sementra: M, generantur. 



L. DE CONTEMPLACIO 43 



la anima del home cngenrat dubte e es en ella mortificada* 
afermacio. 4Í 12. Com sesdevé que la memoria del home 
remembra acabadament segons veritat alcuna cosa, e com 
enteniment dome la entén en aquella manera e en aquell 
estament en lo qual es aquella cosa que hom entén, e com 
la volentat del home es ordenada e atrempada en aquella 
cosa ad amar e a remembrar e a entendre, adoncs, Sényer, 
es engenrada en home afermacio en aquella cosa de la 
qual home no ha dubitacio.^ 

1 3. Ah Sényer en lo qual es tola nosfra consolacio e nos- 
Ira esperansa! Enaxí com les dubitacions e les afermacions 
sengenrcn en les .iij. vertuts de la anima, enaxí, Sényer, 
sengenren en alcunes de les potencies de la anima; car com 
home ymagena alcunes coses, si tant es que la ymajenativa 
sia pus obedient e pus sotsmesa a la potencia sensitiva, 
adoncs es pus aparellada la anima del home a esser dub- 
tosa que a esser sertificada, e si tant es que la ymajenati- 
va sia pus encunada e pus obedient a ymajenar segons la 
natura de la potencia racional que segons la natura de la 
potencia sensitiva, adoncs es la anima del home pus endres- 
sada a esser ^ sertificada que no es desendressada a esser 
dubtosa. 4< 14. Natura es, Sényer, de la potencia sensitiva 
que desendrés e afoll a la memoria e al enteniment los ulls 
entellectuals los quals son vista de la anima, e asso es per 
so car la potencia sensitiva ama mes la vista sensual que la 
entellectual. E ass6 metex se seguex per contrari en la na- 
tura de la potencia racional, la qual ha natura denluminar 
e de endressar a la memoria e al enteniment los ulls spe- 
rituals per los quals la anima veu en les coses entellectuals: 
on, aquesta natura, Sényer, cau en la potencia racional per 
so car ama mes la vista entellectual que la vista sensual. 
On, com les coses duptoses sien pus prop a orbetat e a 
innorancia que a inluminament ni a sertificacio, e les co- 



I. B, fortificada. — 2. B, dubtacio. — 3. E, a ser. 



44 Ramón Lull 

ses sertificades e demostrades sien pus prop a vista c a sa- 
viesa e sien luny a orbetat e a innorancia, per assó es apcr- 
cebut que dubitacio vé de la potencia sensitiva e afermacio 
vé de la potencia racional. 4< 15. Com dubitacio sia cauda 
en home per rao de peccat, e com home sia caút en pec- 
cat en lo primer pare en la potencia sensitiva, per assó, 
Sényer^ vé pus leujerament en home dubitacio de part la 
potencia sensitiva que no fa de part la potencia racional, 
car si peccat no fos en esser, ja home no fora dubtós en 
nulla cosa, enans fora sertificat en totes coses; e per assó 
es la potencia sensitiva font e fonament de dubitacions, e 
la potencia racional es rayl e sobject per lo qual home 
aferma en les coses segons la veritat ni lestament' qui es 
en elles. 

1 6. M Senyor avocat e jutje deis vos fres henvoíents! En 
home, Sényer, caen dubtes^e sertificacions per rao de les 
dues entencions qui son en home; car com los homens fal- 
ses e enganables volen engañar alcún home, muden les de- 
mostracions deis significats de les entencions; car si volen 
fer alcuna cosa de la primera entencio, farán semblant que 
sia la segona^e de la segona que sia la primera; e per assó 
cau hom en dubte, car no veu hom concordar los signi- 
ficats ab les entencions ni les obres ab los significats. 
4t 1 7. Mas com hom, Sényer, seguex ordenadament a les 
entensions lurs propris significats, e hom demostra per 
obres e per significats per la qual entencio hom fa aque- 
lles coses de que tracta, adoncs son les jens sertificades 
per les entencions qui s demostren ordenadament per sig- 
nificats e per obres; car com la primera entencio es de- 
mostrada esser primera e la segona esser segona, adoncs 
es hom sertificat per obres e per significats e per enten- 
cions concordans en demostracions. ^ 18. On, beneyt siats 
vos, Sényer Deus: car per lo mudament el camiament que 



1. E, enteniment. — 2. B, On home Scnyer cau en dubtes. — 3. B, fa- 
ran que sia semblant la segona. 



L. deContemplacio 45 

fan los homens falces en los significáis de les entencions, 
engañen e meten en dubitacions los homens Icyals; car es- 
tans ells dubtoses, son enganats enans que pusquen esscr 
sertificats deis engans quels homens falces los fan. 

19. Oh vos, Sényer Deus, qui vivificáis e magnificah 
tots aquells qui en grat vos venen! Dubitacions e afermacions 
caen, Sényer, en home per rao de les coses qui son possi- 
bols; ' car com les coses possibols no son significans mes les 
coses essens que les coses privades ni no donen major 
significat de les coses privades que de les coses essens, 
adoncs cau en home dubte per so car les possibolitats do- 
nen egual significat de les coses essens e de les coses pri- 
vades. ^ 20. Com en home, Sényer, cau afermacio e serti- 
ficacio per rao de la cosa possíbol e impossíbol, adoncs es 
engenrada la afermacio e la sertificacio en la egaltat de la 
demostracio qui es significada per les coses possibols e per 
les coses impossibols; car les coses possibols demostren 
lur possibilitat e les coses impossibols demostren lur im- 
possibilitat. On, significant les coses possibols lur possi- 
bilitat signifiquen la impossibilitat en les coses impossi- 
bols, e demostrant les coses impossibols lur imposibilitat 
demostren la possibilitat en les coses possibols. >•< 21. Com 
home, Sényer, es sertificat per rao de los significats que 
demostren les coses impossibols, les quals coses impossi- 
bols no son significades per les coses possibols, adoncs 
aperceb hom en les coses possibols aquelles proprietats c 
aquella natura qui son ad aquelles coses possibols proprie- 
tats e natura e qualitats impossibols de les coses impossi- 
bols, axí com a home volar; car impossibilitat de volar no 
es apercebuda en home per la possibilitat que home ha de 
esser movable. 

22. Maravellós Senyor qui demostráis e reveíais los vos^ 
tres secreis ais vostres amadors! Per gran anior o per gran 



I. J, possibols e impossibols. 



46 Ramón LuLL 

paor, Sényer, caen en home dubtes o sertificaments e afer- 
macions; car com hom ha gran amor ad alguna cosa, enans 
aferma hom o dupta en aquella que no fa en altra a qui no 
aja tan gran amor; e ass5 metex sesdevé de la paor, car 
de gran amor devalla gran paor. 4< 23. Com hom es, Sé- 
nyer, molt enamorat o molt espaordit, no enserca hom les 
occasions per les quals son significades e demostrades 
aquelles coses que ama o aquelles coses don es temores; 
c per assó aferma o dubta hom sens deliberado' de la rao 
e del enteniment. On, com hom per gran amor o per gran 
paor aferma alcuna cosa e la potencia racional no significa 
Jo contrari d aquelles coses afermades, adoncs es hom afer- 
mant e cuyda hom esser sertificat; mas com hom per gran 
amor o gran paor vol afermar aquelles coses, que la poten- 
cia racional no reseb, esser veres, adoncs cau home en du- 
bitacions; car de part la amor o la paor volría afermar, e 
de part la racionalitat dubta hom per so car ella mostrá lo 
contrari de so que amor e paor volen afermar. ^ 24. On, 
qui dest engán se vol guardar, Sényer, no vulla afermar ni 
dubtar en nulla cosa massa amada o massa temuda, e do a 
la racionalitat deliberacio com pusca ensercar ordenada- 
ment e francament e no costreta en les coses de les quals 
hom vol esser sertificat: car enaxí com los ulls corporals 
son desapoderats contra la resplandor del sol, enaxí 1 en- 
teniment dome qui es ull de la anima, es destorbat a co- 
néxer veritat per sobre frevor damor o per sobre paor. 

25. ^h vos, Sényer Deus, en lo qual se confíen e s espe- 
ren justs e peccadors! Enaxí com lo natural^ se sertifica en 
la obra de natura conexén a natura les .iiij. occasions per 
les quals va cors de natura, enaxí lo tcolec^es sertificat en 
les vostres obres conexén les raons per les quals vostra 
bonesa e vostra vertut es obrant e fasent en les creatures. 
Mas, enaxí, Sényer, com en lome qui no es natural cau 



j. B, ses delibcracjons. — 2. M, philosophus.- 1,. E, teoloc. 



L. DE CONTEMPLACIO 47 



dubte per so car innora les occasions naturals, enaxí los 
homens nescis qui dubten en les vostres obres, dubten en 
elles per so car an innorancia de les raons per les quals 
vos obrats en les creatures. 4^ 26. Qui vol esser, Sényer, 
sertificat en les vostres obres es vol guardar que no sia 
dubtós en elles, prenga senyal en la vostra bonea e ensere 
quals coses son covinens a esser feytes segons vostra bo- 
nea; car totes coses son possibols a esser feytes per vos- 
tra bonea pus que sien covinens a vostra bonea ni que 
vostra bonea ne sia demostrada e revelada a nosaltres. 
^ 27. Com lome, Sényer, ha entencio que vos so que fcts 
dejats fer a son profit e a assó que ell ama, e no ha enten- 
cio que vos so que fets dejats fer sino a esguart de so que 
ell ha mester a posseyr so que ama e de pervenir ad assó 
que desija, per assó sesdevé, Sényer, que son molts homens 
dubtoses en les vostres obres, los quals poríen esser ser- 
tificats en elles si guardaven e ensercaven que so que vos 
fets tot ho fets per demostrar ais homens vostra gran bo- 
nea e vostre acabat acabament. ' 

28. Desijaf Senyor, amat per toh los pobles! Com los 
infesels oen que nosaltres cresem en la sancta trenitat, 
aytantost afermen que no sia trenitat; car sempre afermen 
que si trenitat era en esser, que fossen .iij. deus en esser. 
On si ells ensercaven si poríen apercebre que fos una subs- 
tancia divina en .iij. persones, ells apercebríen que aytán 
propria cosa es a vostra essencia que sia en trenitat de per- 
sones com en unitat de substancia. »♦< 29. Com los infesels 
oen, Sényer, que nosaltres deym que vos vos encarnas 
e que fós home e que morís, aytantost afermen lo con- 
trari per so car afermen que vostra deitat no morí ni nos 
pot alterar. On, si ells donaven espay al entenimcnt qui 
vesés e enteses com los crestians cresen que vos fós home 
scns que la deitat no saltera ni morí, ells apercebríen en 



I. B, gran acabament. 



48 Ramón Lull 

lur entenimcnt so que los crestians aperceben per demos- 
tracions de raons vertaderes; car en so que la natura del 
enteniment deis infesels es una ab la natura deis fesels, en 
aquella natura per la qual 1 enteniment deis fesels aperceb 
veritat, en aquella natura metexa ho poríen apercebre los 
infesels si entendre ho volíen. 4{ 30. En so, Sényer, que es 
pus prop dubte de fe que de rao e sertificacio es pus prop 
de rao que de fe, per assó dubta hom en lo comensament 
com fe está menys de rao; car per breujesa de temps 1 en- 
teniment humanal ans que sia pervengut a la rao está dub- 
tant en la fe moltes de vegades. On, con linfesel ou que 
vos sots en trenitat e que sots encarnat e mort, descreu en- 
continent; mas si ell en lo comensament avía fe en possibi- 
litat que volgués guardar e ensercar si s pot fer o no, 
adoncs apercebría so que no pot apercebre per so com en 
lo comensament ho descreu de tot en tot; car nulla cosa 
hom no pot ensercar si es vera o falsa, si en lo comensa- 
ment hom no consent si pot esser vera o falsa. On, si los 
infesels seguíen aytal manera, ells apercebríen que vos sots 
ver Deu e ver home e que sots en .iij. persones e en una 
unitat de substancia divina. 



4* 



DE CONTEMPLACIO 49 



5 Cap. 174. Com hom ha apercehiment 
e conexensa de les coses qui son se- 
cretes. 



^^S^ H Deus poderos en totes f orces, honra t en tots honra- 
.jLilS!^ mens! L-om home, oenyer, sia especia composta 
!¿^^;3k de sensualitats e dentellectuitats, per assó son a 
home envelades e amagades les coses sensuals c cntellec- 
tuals segons que sos senys corporals esperituals son ter- 
menats; car tot so qui sia part lo terme de sos senys es 
a home mes en secret e en amagat. On, tot quant pot es- 
ser a home amagat ni innorat, es en .vj. coses, so es a sa- 
ber, Yostra divinal essencia e vostres obres els angels els 
demonis e natura e les creatures animades. ^ 2. On, pus 
que en estes .vj. coses, Sényer, son les coses secretes 'e 
amagades a home en so que los seus senys se termenen 
en elles, qui vol aver conexensa ni apercehiment daquelles 
coses que innora, ensere en estes .vj. coses so que vol aper- 
cebre ni conéxer delles. *#< 3. On, aquells qui volrán es- 
ser ensercadors de les coses secretes c amagades greus 
dapercebre e dentendre, primerament, Sényer, ajen cone- 
xensa de les coses revelades e demostrades covinens ad 
apercebre e a entendre; car per la conexensa daquelles 
pora hom pujar e muntiplicar son enteniment en les coses 
escures e greus de esser enteses e sabudes. 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui sots vera veritat, la qual 
verilat es font de justicia! La rao ni la occasio per que vos- 
tra essencia divina, Sényer, no pot esser tota sabuda ni en- 
tesa en sa totalitat per enteniment dome, es la infinitat qui 



j. B, secretes coses. 

CoNTEMPLACIO-1 V-4 



^o Ramón Lull 

es en vostra divinal essencia c la finitat qui es en enteni- 
ment humanal; car cosa qui sia tota acabada c tota infinida 
no pot tota caber nis pot tota saber en enteniment hu- 
manal ' qui es cosa defallent e cosa fenida e termenada. 
4< 5. Qui en la vostra divinal essencia vol, Sényer, ensercar 
los secrets quis son feyts a especia humana, sia enserca- 
dor en la vostra deitat ab los senys entellectuals: car en 
axí com lo mirall material demostra les figures e les for- 
mes sensuals, enaxí ab los senys sperituals qui son mirall 
de les coses entellectuals, aperceb hom en la vostra deitat 
aquelles coses les quals volets per gracia demostrar al en- 
teniment humanal tota hora que hom sia aparellat e en- 
dressat*de conéxer so que vos lisenciats ais senys speri- 
tuals que coneguen e sapien en vos M 6. Enaxí, com de 
dos miralls materials que la .j. sia posat denant lautre e 
cascú es demostrant a lautre sa forma e sa qualitat e to- 
tes les figures qui son demostrades en la .j. son demos- 
trades a lautre, enaxí es en la anima del home qui es 
mirall en lo qual son reveláis los vostres secrets, com ella 
entellectualment veu contemplant les vertuts ni la gran 
bonea de la vostra deitat sens que les coses sensuals no la 
embargen a esser contemplant en vos. On, adoncs, Sényer, 
la anima vesent vostres vertuts e vostre acabament e vos- 
tra bonea, veu sí metexa en la vostra vertut e en la vostra 
bonea; e vesent sí metexa vesent vos, aperceb conexensa 
de les coses qui li eren secretes adoncs com ella no veya 
sí metexa en lo vostre acabament. 

7. Oh vos, Sényer, qui sois amor sobre totes amors e lau- 
sor sobre totes /¿iMsors/ ^ En axí com lo mirall no pot demos- 
trar nulla figura si dones no li es ** posada denant, enaxí, 
Sényer, la anima del home no poría apercebrc negú deis 
vostres secrets menys que vos no li donassets agracia com 
pogués aver conexensa de vostra bonea e de vostre aca- 



j. B, no pot Caber en enteniment huma. — 2. B, ni dresat. — 3. B, c 
Jloar sobre totes lloars. — 4. B, era. — 5. E, donascets. 



L. DE Con 



TEMPLACIO 51 



bament. On, enaxí com la .j. mirall sensual veu en lautre 
so qui es en ell, enaxí la anima del home vesent vostre 
acabament veu en home son defalliment, e vesent la ani- 
ma lo defalliment qui es en home es vesent 1 acabament 
qui es en vos, e vesent 1 acabament divinal aperceb los se- 
crets que dabans no apercebía com no veia los defalli- 
mens qui son en home. ^ 8. Com hom fa estar .j. mirall 
poc denant .j. mirall gran c hom esgarda en lo gran mi- 
rall, adoncs veu hom, Sényer, en lo mirall gran dues figures 
cngenrades de una figura; car lo mirall gran demostra la 
figura del home fora los termens de la figura del mirall 
poc, e demostra altra figura del home dintre la forma quel 
mirall gran reseb del mirall poc, et enaxí la cara del home 
qui es una, es demostrada en lo mirall gran en .ij. parti- 
des. On, enaxí com sensualment lo mirall gran demostra 
al mirall poc en sí metex la figura del home qui es ama- 
gada al mirall poc en so que li está detrás, enaxí entellec- 
tualment es demostrat a la anima del home com ella aper- 
ceb e conex sa natura metexa; car vesent ella sí metexa 
csser una substancia la qual es en .iij. coses e les .iij. coses 
son una substancia, es apercebent en la vostra essencia di- 
vina la vostra trenitat e la vostra una unitat e la generacio 
e la processio de les persones, la qual conexensa que la 
anima ha de la vostra trenitat e unitat, era a ella amagada e 
secreta adoncs com la anima no avía conexensa de sí me- 
texa. 4< 9. On, per so, Sényer, con los homens descresens 
infesels iretges cuiden apercebre sensualment los secrets 
de la vostra deitat e no enserquen aquells ab lo mirall en- 
tellectual en lo qual se demostren es revelen los secrets de 
la vostra deitat, per assó son aorbats e son innorables en so 
que enserquen, e ja per nuil temps no serán sertificats tro 
que enserquen en vos ab ulls sperituals entellectuals per 
los quals hom es poderos de veser entellectualment en la 
vostra deitat los secrets que son feyts a nostra sensualitat. 
I o. Senyor Deus qui dousament e píaentment amah e per- 



5^ 



Ramón Lull 



Jonah! Qui vol apercebre ni saber les vostres obres secre- 
tes e amagades al enteniment humanal, seguesca, Sényer, 
entellectualment la manera ques seguex sensualment en 
los Jj. miralls posant lo poc denant lo gran: car enaxí com 
lo mirall gran demostra .ij. coses, so es, lo mirall poc qui 
1¡ es denant e la cara del home qui es detrás lo mirall poc 
e per so demostra en sí Jij. figures, una la figura del mi- 
rall poc, altra la figura del home en .ij. loes en sí metex, 
enaxí qui garda a la vostra bonesa e garda en les creatu- 
res, apercebrá e veurá .iij. coses, la una la vostra bonesa, 
lautra les vostres obres, la altra quals son aquelles coses 
qui no son de vostra obra, dintre les quals .iij. coses son to- 
tes quantes coses son en esser. »•< i i . Gardant, Sényer, e 
afermant lo vostre acabament, aperceb hom quals obres' 
son covinens de fer a vos per demostrar a nosaltres vostre 
acabament; e gardant quals coses son acabades ni quals 
son defallens ni vecioses, aperceb hom quals son vostres 
obres: car enaxí com en la forma del mirall gran son en- 
genrades .iij. figures estant denant ell .ij. coses, so es mi- 
rall poc e cara dome vesent lo mirall gran, enaxí en anima 
dome gardant contemplant sertificant vostra bonesa, son 
apercebudes .iij. conexenses entellectuals de les quals .iij. 
son les .ij. conegudes conexent e apercebent, la una es vos- 
tra bonesa, la segona es les vostres obres, e la tersa es tot 
so qui no sia vos ni de vostres obres. »K i 2. On, qui vol 
ensercar, Sényer, si la ley deis crestians es obra vostra ni 
cosa plasent a vos, aja conexensa de la vostra bonea e del 
vostre acabament; car apercebent vostre acabament aper- 
cebrá si la sancta fe romana es de vostra obra, car vesent 
vostre acabament apercebrá 1 acabament qui es en la fe 
crestiana, e apercebent la vostra bonea e 1 acabament de la 
fe romana apercebrá lo defalliment qui es en les coses con- 
traríes a la fe católica. 

1. B, coses. 



L. DE CONTEMPLACIO 53 



j 3. Vemedor Sényer, sobrancer, vigoras contra iots aquel Is 
qui an voler contra vostres forces! Qui vol apercebrc ni co- 
néxcr los secrets qui son en la natura angelical, gart e ve- 
ja la natura de la sua anima metexa: car enaxí com .ij. 
miralls son demostrants ' la .j. al autre les figures que resé- 
ben, la qual demostracio fa la .j. al autre per so com se 
covenen en natura, enaxí, Sényer, per so com la anima ra- 
cional es semblant en natura ab ángel, es demostrant sí 
metexa demostradora de la natura angelical. M 14. En so, 
Sényer, que hom ensercant la natura de la anima racional 
es contemplant en la natura de la anima, aperceb que ani- 
ma racional es una substancia composta de materia e de for- 
ma speritual. On, enaxí com anima es substancia compos- 
ta de materia e de forma speritual, enaxí aperceb e entén 
que ángel es substancia speritual composta de materia e 
de forma speritual, la qual composicio es ajustament sim- 
ple a esgart de la composicio qui s fa de materia e de for- 
ma corporal. 4^ 15. Enaxí, Sényer, com a anima racional es 
donada natura de fer bé c d esquivar mal, enaxí es dada 
natura a ángel de fer bé e de esquivar mal. On, enaxí com 
anima es aparellada^a fer mal accidentalment per ajusta- 
ment deis cors e della, enaxí per lo contrari, ángel ha 
aparellament de fer bé per so car no es ajustat ab cors. 

16. J^ey deis reys qui avets honor sobre totes honor s e 
honrament sobre tots honramens! Qui vol aver conexensa del 
demoni, aja conexensa, Sényer, de la sua anima metexa; 
car en quant substancia son semblans, exceptat^quel demo- 
ni no es ajustat a cors ni lo mal que fa nol fa per aclinacio 
de natura corporal corrompuda per peccat axí com fa ani- 
ma dome qui saclina a fer mal per occasio del cors ajustat 
a ella. >♦< 17. Enaxí com lo mirall tort demostra figura tor- 
ta al mirall qui es dret, enaxí, com la anima del home es 
endressada e no es empatxada per la sensualitat del cors. 



1. E,B, demostráis. — 2. B, apercebuda. — 3. E, enccbtat. 



54 



Ramón Lull 



adoncs vesent sí mctexa vcu en sí metexa la malea e la 
desordenacio qui es en lo demoni, demostrant a ella les 
coses injurioses e contraríes 'a vertuts en semblansa que 
sien dretureres e acabades en vertuts. ^ 18. En so que la 
anima del home, Sényer, veu lo demoni esser contrarios 
ais Yostres manamens e a les vostres obres, aperceb los 
secrets del demoni; car afermant los vostres manamens 
esser bons e les vostres obres esser acabades, aperceb hom 
que totes les coses qui son contraries ais vostres manamens 
ni al acabament qui es en vos, son falces obres e desorde- 
nades e tresportades en altres formes qui nos semblen ab 
les formes endressades per veres obres. 

1 9. Jíh Sényer Deus qui sots font viva de la qual preñen 
purificado e nedesa e mundament los peccadors qui en vostra 
misericordia se confíen! Com la obra de natura si a tan gran 
e tans sien los individuus en los quals es natura usan de 
son cors e de sa proprietat, per ass5, Sényer, en home no 
poden esser demostrats tots los secrets de natura; car no 
poríen tots caber en sa memoria ni en son enteniment ni 
en sa volentat. <•< 20. Qui vol ensercar los secrets de natu- 
ra, ensere los en les coses sensuals c en les coses entellec- 
tuals; car tot lo cors de natura va per coses sensuals o en- 
tellectuals, o enfre coses sensuals o entellectuals. On, com 
home sia compost de sensualitats e de entellectuitats, en 
home pora hom apercebre milis los secrets de natura e pus 
acabadament que en nulla altra creatura. »K 21. En -iiij. 
maneres, Sényer, pot hom apercebre los secrets de natura 
en les coses sensuals e entellectuals, la primera com hom 
aperceb les unes sensualitats ab les altres sensualitats, se- 
gona com hom aperceb ab les unes entellectuitats les al- 
tres entellectuitats, tersa com hom aperceb los secrets 
de alcuna entellectuitat apercebent los secrets de alcuna 
sensualitat, quarta com hom aperceb los secrets de alcu- 



1. B, contrarioses. 



DE L.ONTEMPL ACIO 



55 



na sensualitat apcrcebent los sccrcts de alcuna entcllec- 
tuitat. 

17. Liberal Senyor al qual lo vostre servidor demana 
ahondansa damors e de ptors! Com natura sia obrant actual- 
ment e potencialment, amaga a les sensualitats sos • secrets 
en la potencia adoncs com priva de actualitat les formes e 
les torna en potencia. On, qui aquests secrets, Sényer, vol 
apercebre, ensere los ab les entelletuitats en la potencia, 
e no vulla aquelles formes menyscreure ni innorar si bé 
son absentades a les sensualitats. >♦< 23. Enaxí, Sényer, com 
home té secret son prepósit e sa volentat per privament de 
paraules, enaxí natura ha sos secrets e sos amagamens en 
la potencia; car les coses qui son en natura * potencialment, 
no poden esser demostrades a neguns deis senys corporals. 
On, per assó cové aquelles coses que natura té secretes 
ensercar ab los senys espirituals qui son ulls per los quals 
hom vé a conexensa delles^com hom les enserca sens em- 
bargament de les sensualitats. 4< 24. Los secrets que natura 
amaga en la potencia satroben es demostren ensercant los 
genres e les especies e les differencics e les proprietats 
els accidents en les .iiij. occasions e en les coses quis fan 
a aventura sens occasions. On, tots aquests ensercaments, 
Sényer, covenen esser fets sobre los .iij. comensaments los 
quals son materia e forma e privacio. 

25. Celestial Senyor^ per lo qual mon cor suspira e mos 
ulls ploren! Qui vol ensercar ni apercebre los secrets deis 
homens, guart, Sényer, en sí metex e en sa natura e en sa 
proprietat metexa: car enaxí com lo mirall demostra la 
forma del autre mirall en sí metex, enaxí lome conexent 
sa natura metexa apercebrá los secrets que enserca en los 
homens. 4< 26. Com les compIiccions*dels homens, Sényer, 



1. B, los. 

* Torna reprende el cbd. A, fol j 1 1 , 

2. B, dells. — 3. A, A celestial seynor. — 4. E, compleccions (passim): 
B, complesjons. 



56 Ramón Lull 

sien djverses, per ass6 son a home envelades e secretes les 
compliccions. On, qui vol ensercar e apercebre saviament 
en home les coses celades e secretes, aja primerament co- 
nexensa de lur compliccio e de lur calitat, e segons la com- 
pliccio e la qualitat en que será ensere en ell so que dema- 
na. 4< 27. Lo pus acabat ensercament que hom pot fer en 
home, es que hom lo tempte' e lasag en tots sos*. y. senys 
sensuals e en tots sos^.v. senys entellectuals; car qual que 
cosa sia Sényer, en hom secreta, cové que sia secreta en 
alcú o alcuns deis senys corporals o espirituals. On, enaxí 
com lalduf ol tempe -♦ que tota hora que hom lo toca dona 
veu, enaxí totes les vegades que hom tempta e asaja lome 
en aquella sensualitat o entellectuitat on son los secrets 
que enserca, dona demostracio, o per semblants o per pa- 
raules, daquelles coses que té secretes. 

28. Senyor forts per lo qual sesforsen toles les mies f orces! 
Qui vol apercebre ni saber los secrets en alcún home o 
fembra, aperceba primerament les dues entencions e sapia 
qual ^ es la primera entencio ni qual es la segona; car pus 
que hom ha aúda conexensa de la primera entencio e de la 
segona, leugera cosa es puxes que hom aja conexensa de 
les coses secretes; car tot lo secret está, Sényer, en aver 
innorancia de les dues entencions adoncs com hom no sab 
qual ses la primera entencio ni la segona. ^ 29. Tot lo 
mellor ensercament que hom pot fer, Sényer, sobre les co- 
ses secretes, es que hom ensere en los homens segons qual 
deis .ij. moviments son movables a aquelles coses on teñen 
los secrets que hom enserca; car si hom ha conexensa per 
qual deis .ij. moviments es negociant ni tractable, enconti- 
nent pora hom apercebre les coses secretes; car si va per 
lo primer moviment fará relacio sa obra a vertuts e a bo- 
nes custumes e a bones obres, e si va per lo segón movi- 
ment fará relacio sa obra a vicis e a defalliments e a en- 



1. B, tempre. — 2. A,BJí los. — 3. BJ, los. — 4. M, tympanum. — 
5. A^ quala. 



L. DE CONTEMPLACIO 57 

gans e a peccats e a culpes. "♦< 30. En los homens, Sényer, 
avegades aperceb hom en ells les coses secretes per con- 
cordants senyals, avegades per contraríes semblances; car 
lome qui sia just ni vertader, en los senyals de fora aper- 
cebrá hom los secrets que tendrá amagats en sa anima; 
mas en los homens qui son ypócrites e qui son plens den- 
gans e de falcíes, en aquells aperceb hom per semblances 
contraríes; car no fan so que díen ni no son aitals en lur 
anima com demostren de fora: on, affermant lo contrari de 
so que fan e que díen, aperceb hom aquelles coses que te- 
ñen secretes per engañar los homens, del qual engán aurán 
a retre rao al dia del juhii ' en presencia de lur Senyor Deu. 



f: Cap. 175. Com home a apercebiment 
e conexensa daquelles coses qui son 
possibols e daquelles coses qui son im- 
possibols. 




"SOS _, 

t^S H "Deus ploriós qui amant donah ais vostres servidors 
ij Ireballs e amors! Totes les coses qui son possibols 
áí ne impossibols fan a ensercar en .v. coses, les 



quals son, en vos e en los angels e en los demonis e en 
natura e en los animáis; per que nos, Sényer, confiants en 
la vostra ajuda ensercarem en estes .v. coses possibilitat e 
impossibilitat. 4< 2. Jlmable Senyor! Tres coses son per les 
quals hom aperceb e ha conexensa daquelles coses qui son 
possibols ne impossibols, les quals .iij. coses son poder e 
saviea e volentat; car per lo esser d aqüestes .iij. coses 
aperceb hom possibilitat, e per lo privament d aqüestes 

1. E, juysi: B, juy. 



^8 Ramón Lull 

tres aperceb hom impossibilitat. ^ 3. Vertuós Senyor! Com 
nos ajam dit que en .v. coses encercarem possibilitat et im- 
possibilitat, e com possibilitat sia en les coses per tres co- 
ses e impossibilitat sia en esser per privacio de tres coses, 
covése segons esta manera que en les .v. coses enserquem 
ab les .iij. coses per tal que ab les .iij. puscam' apercebrc 
quals coses son possibols ni impossibols en les .v. coses. 

4 Jlh franc Senyor en lo qual se confía lo vesire ama- 
dor! ^Possího] cosa es a vos que ajats de no re creades 
totes les creatures e que fassats tot so queus venga de 
plaer; car pus que vos, Sényer, avets tot poder e tota sa- 
viea e tota benignitat, no es nuil defalliment en vos de 
poder ni de saviea ne damor per lo qual vos sia nulla 
cosa impossíbol pus que sia digna de esser feta. 4( 5. Les 
coses qui son impossibols en vos, son per rao del vostre 
acabat poder e de la vostra acabada saviea e de la vostra 
acabada volentat; car tant sots abundós en poder e en sa- 
viea e en amor, que impossíbol cosa es, Sényer, que vos 
siats privat de esser e que vos fassats nulla cosa qui sia 
falliment ni errada. "♦( 6. Piados Senyor! Enaxí com per 
acabat poder e acabada saviea e acabada volentat vos son 
totes coses vertuoses possibols, enaxí per rao del acaba- 
ment del vostre poder e de vostra saviea e de vostra vo- 
lentat vos son totes coses vicioses e defallents impossi- 
bols; car si vos, Sényer, defallíets ne erravets en vostres 
obres, significar sia que vos no aguessets acabat poder ni 
acabada saviea ni acabada volentat. 

7. Jhesu Christ Sényer qui enamoráis mi de la vostra glo- 
riosa passio! Contemplant lo vostre servidor en la vostra 
cxcellent bonea, aperceb quals coses son possibols ni im- 
possibols ais bonahuirats angels; car en so que los angeis 
son coses naturades de natura espiritual e son confermats 
en la vostra graciosa gracia, per asso apercebem que ais 



I. B, pusqucm. — 2. J, lo uostre servidor e amador. 



L. DE CONTEMPLACIO 59 



angels es possíbol cosa fer be per lo gran poder c Ja gran 
saviea e la gran volentat quels navets donada, e quels es 
impossíbol cosa que sien corrompables ni que fassen pec- 
cats, e assó es, Sényer, per la gran benediccio que han de 
vos reebuda. ^ 8. Les coses qui son possibols ais demonis 
son per rao de poder que an en fer mal, lo qual poder an 
per so car an voler de fer mal, lo qual poder c voler an per 
so car an subtilea e certea de fer mal. On, per so car defall 
ais demonis saviea, so es ben fer, e han poder de fer mal 
e de voler mal, • per assó es al demoni possíbol cosa fer 
mal, e so qui es a ells impossíbol es fer bé; car volent fer 
mal no es possíbol cosa fer bé: car enaxí com mal es con- 
trari de bé, enaxí es impossíbol que volentat mala fassa bé 
en aitant com es mala. 4( 9. Honraf Senyor! Com vos ajats 
confermats los angels a fer bones obres e ells agen abun- 
dancia de poder e de saviea e damor ordonada, e com los 
demonis sien privats de la vostra gracia per rao de la lur* 
culpa, per la qual privacio de gracia los demonis no agen 
amor ordonada e agen poder e saber e voler de fer mal, 
per assó, Sényer, es conegut e apercebut quals coses son 
en los angels e en lo demonis possibols ni impossibols. 

10. Senyor poderos en lo qual se confíen totes íes mies 
forces! Com la nostra cogitacio va menant nostra pensa en 
les coses qui son segons cors natural, adoncs apercebem 
dues maneres de natures, ^una natura corporal, altra natu- 
tura espiritual. On, enaxí con apercebem dues natures, en 
axí apercebem quals coses son possibols ne impossibols a 
abdues les natures; car en moltes coses so qui es possíbol '^ 
a la natura espiritual es impossíbol a la natura corporal, e 
so qui es possíbol a la natura corporal es impossíbol a la 
natura espiritual. 4< 11. En aitant com s estén, Sényer, lo 



>. E, per so cor defayl deis demonis sauiesa e an poder de uoler 
mal e poder de fer mal: B, per so cor defall deis demonis saviea e an 
poder de voler mal e poder de voler mal. — 1. E,B, de lur. — 3. E,B» aper- 
cebem dues natures. — 4. E, possibol causa: B, possible cosa. 



6o Ramón Lull 

poder c la saviea c la volentat de la natura creada espiri- 
tual, en aitant's estén, Sényer, la^possibilitat; e aitant com 
es fora los termens de son poder e de sa saviea e de sa 
volentat, aitant s estén sa impossibilitat. E assó metex se 
seguex en la natura corporal segons lo poder e la ver- 
tut que vos li avets donada. M i i. Car enaxí com es pos- 
síbol cosa que dome sia engenrat home e de leo leo e de 
galina^gall e que sia en datiler engenrat dátil, enaxí es 
impossíbol que dome sia engenrat leo ni de galina dátil 
ni de datiler home. On, totes aqüestes possibilitats e im- 
possibilitats son, Sényer, segons la vertut e les proprietats 
els poders que vos avets donats a natura corporal, sia que 
sia elemental o que sia natura en la quinta essencia. 

13. Glorias Senyor per lo qual los meus ulls ploren el 
meu cor se enamora! Les coses qui son en home possibols ne 
impossibols esdevén-* possibols o impossibols per rao de 
dues coses, les quals son acabament e defalliment, lo qual 
acabament e defalliment^ es en tres coses, so es a sa- 
ber, poder e saviea e volentat. On, les coses qui son a 
home possibols a fer bones obres son aitant possibols com 
es bastant son poder e sa saviea e sa bona volentat; e les 
coses qui son a home possibols en fer ^ males obres son 
aitant possibols com es gran son poder e sa innorancia e 
sa mala volentat; e asso metex esdevé de les impossibi- 
litats per contrari seny. % 14. Per so com en los homens 
caen possibilitats e impossibilitats segons les qualitats e 
les quantitats de poder e de saviea e de volentat, e los 
uns homens agen major poder o major saviea o major vo- 
lentat que los altres, per assó se esdevé, Sényer, que ais uns 
homens son tais coses possibols que son ais altres impos- 
sibols, e tais coses son ais uns impossibols que ais altres 
son possibols, e tais coses son en un temps impossibols que 
en altre temps son possibols. "¥> 15. Segons esta manera, 

I. B, enaxí tant. — 2. E, sa. — 3, B.J, gallina (passim). — 4. BJ, esdc- 
tienen. — 5. E,J, acabament o defalliment. — 6. J, a fer. 



L. DE CONTEMPLACIO 



Sényer, caen en Home possibilitats e impossibilitats sensual- 
ment e entellectualment; car homens son qu¡ poden sautar 
.XV. peus e comprar .C. cavalls e homens son qui no puríen 
sautar .x. peus ni comprar un cavall, e homens son qui an 
possibiÜtat de entendre raons logicals e naturals e teolo- 
ges ' e daltres homens son que negunes d estes raons no sa- 
bríen ni puríen entendre. On, totes aqüestes possibilitats 
e impossibilitats son escampades en los homens en diverses 
maneres segons lo cors e segons la anima. 

16. Santa Trinitat vera líniíaí! Enaxí com hom atro- 
ba que en los homens son alcunes coses que son ais uns 
possibols e ais altres impossibols, jassía que sien dintre un 
genre e una especia, enaxí, Sényer, es manifesta cosa que 
cayen possibilitats e impossibilitats enfre dues coses que 
no sien en un lynatge ni en una especia ni en una natura. 
<♦< 17. Com vos, Sényer Deus, siats creador e totes altres 
coses sien creatures, segons assó es demostrat a la nostra 
conexensa que tais coses son a vos possibols que nou son 
a les creatures, e tais coses son possibols a les creatures 
per rao de lur defalliment que nou son a vos per rao del 
Yostre gran acabament. 4< 18. On, qui vol conéxer ni aper- 
cebre, Sényer, quals coses son a vos possibols ne quals son 
a les creatures impossibols, guart a la vostra excellent es- 
sencia e a la vostra bonea, e guart a la viltat e a la mes- 
quinea de natura creada qui es tota defallent e mesqui- 
na'a esguart de la natura de son creador. Mas, car molt 
home aferma aquelles coses esser possibols qui van segons 
natura creada e aquelles coses esser impossibols qui no 
son segons cors de natura creada, per assó son enganats 
en les coses que son possibols segons natura del creador 
qui fa de natura creada tota cosa qui en son voler sia. 

19. Singular Senyor creador, henfador, abundóse en tots 
hens! Qui vol ensercar, Sényer, quals coses son a vos possi- 



1. BJ, theologals. — 2. A, c tota mesquina. — 3. E,B, aondos (passim). 



62 Ramón Lull 

bols o impossibols de fer, no cal que ensere en altra cosa 
sino en dues coses, les quals son justicia e misericordia; 
car totes coses son a vos possibols de fer pus vayen 
segons justicia e misericordia, e totes coses son a vos 
impossibols de fer pus que no sien segons justicia e miseri- 
cordia. ^ 20. On, com assó sia enaxí, tots aquells qui dub- 
tarán en alcunes coses que sien fetes ne volgudes per vos- 
tre poder ni per vostra saviea ni per vostre voler, guarden, 
Sényer, si aquelles coses son significants justicia ni miseri- 
cordia, e si demostren e signifiquen 'justicia ni misericordia 
poden afermar que aquelles obres* son vostres; que^aitant 
com es gran en vos justicia e misericordia, aytant es en 
vos gran vostre poder e vostra saviea e vostra volentat. 
^ 21. Sil vostre poder, Sényer, e la vostra volentat eren 
majors en la vostra essencia que justicia ni misericordia, 
sería significat que la vostra saviea fos menor que lo vostre 
poder ni la vostra volentat, per so car en vos son egual- 
ment vostra saviea e vostra justicia e vostra misericordia. 
On, com la vostra saviea sia egual en la vostra essencia ab 
lo vostre poder e ab lo vostre voler, es significat que es 
egual vostra justicia e vostra misericordia ab vostre poder 
e ab vostra saviea e ab vostra volentat; e per assó es de- 
mostrat que totes aquelles coses son a vos possibols qui 
sien segons dretura e misericordia. 

22. Jlh Sényer Deus en lo qual se confía lo vostre servi- 
dor! Jo^sent, Sényer, mi metex poderos de dir que vos sots 
una substancia en tres persones e tres persones en una 
substancia. On, com jo sia poderos d aquesta cosa a parlar 
e a dir e en mi aja defalliment de poder e de saber e de 
voler e aqüestes paraules me sien possibols a dir, ¡quant 
mes, Sényer, ho podets vos esser on es tot poder e tot sa- 
ber e tota bona volentat! % 23. Amable Senyor! A mi es 
possíbol cosa parlar e creure que vos sots creador e que 

1. A, manca aquest mot. — 2. B, coses. — 3. E,B, cor. — 4. E, eu (casi 
sempre). 



L. DE CONTEMPLACIO 



63 



resuscitats los morts c queus encarnas en la gloriosa Ver- 
ge. On, si aqüestes coses son a mi possibols a parlar e a 
creure e jo sia tant mesquina cosa, ¡quant mes vos, Sényer, 
on es tot acabament, podets fer mes coses que jo no puse 
parlar ni creure! 4< 24. Tant sots vos, Sényer, gran e ver- 
tuós en vostre poder e en vostra saviea e en vostre voler, 
que molt mes coses e majors e mellors podets fer que a 
home no es possíbol cosa a sentir en sos scnys corporals 
ni a saber en sos senys intellectuals, e per assó a nuil home 
no deu esser significat que a vos sien impossíboís coses 
aquelles que no pot reebre ' en ses sensualitats ni en ses in- 
tellectuitats; car molt mes ne podets vos fer que ell reebre 
ab que la obra sia segons rao e ordonacio e demostracio 
de vostre acabat poder e de vostra acabada saviea e de 
vostra acabada volentat. 

25. "Excellent Senyor al qual lo vostre benvolent puja ses 
amors e sos remembraments! Com la mia anima ymagena en 
la superficients de la térra qui es dejús nos, adoncs es sem- 
blant a ma conexensa e a ma rahó que totes les peres e les 
aigues qui son en la superficients dejús la térra deguesen 
caer a avall, e par me aquesta cosa possíbol 

que cayen e impos- síbol que no cajen. 

On de esta possi- y^^ ^^S. bilitat et impos- 

sibilitat sería \o // ^ contrari si tant 

sera que en la su- I Terra ]j perficients de la 

térra dejús nos \\ JJ estiguessen * ho 

mens ais quals pa- ^^>~_-^^^ ^^^'^ possíbol que 

nosaltrcs e les pe- res e les aigues a 

amunt anassen,lo qual a amunt parría a ells 

que fos a avall per so car tendríen lurs peus en dressera 
de nos e nos los nostres en dressera dells. ^ 26. So per 
que ais homens qui están en la superficients de la térra en 
la qual es feta^ figura de a es vijarés que sia empossíbol 



1. B, rebre (casi sempre). — 2. E, estauen; B, stauen. — 3. B, sta. 



64 Ramón Lull 

cosa quccajcn a amunt e quels es vijarés que les coses que 
están en la superficiens de la térra on es feta figura de b que 
cayen a avall, es, Sényer, per la contrarietat deis loes quis 
contrariegen en autea e en baxea; e per assó par a hom 
possíbol so qui es impossíbol e par que sia impossíbol 
so qui es possíbol. On, per esta manera aital son molts 
homens contrastants e desacordants en fe, car no volen 
mortificar lur ' sensualitat per tal que pusquen entendre ve- 
ritat. ^ 27. Beneyt siats vos, Sényer Deus: car per est 
exempli e per esta semblansa aperceb lo vostre servidor 
moltes de possibilitats e moltes de impossibilitats; car mor- 
tificant ma sensualitat e lo cors de natura que vos costre- 
nyets totes les vegades queus volets, aperceb tais coses a 
vos esser possibols que no apercebría si no mortificava ma 
sensualitat: car enaxí com lome qui está en la superficients 
de la térra on es figura de a no pot entendre segons na- 
tura que les coses no sien caents qui están en la superfi- 
cients de la térra on es figura de b tro que ha mortificada 
la natura de la autea e de la baxea segons son semblant, 
enaxí, Sényer, jo no puc apercebre les coses qui son con- 
tra cors de natura tro que aferm e entén que vos sots po- 
deros sobre natura; e per assó aitant com jo seguesc ma 
natura innor e aitant com guart segons vostra bonea e vos- 
tre poder aperceb. 

28. Oh vos, Sényer, qui regnats per toh los etements e 
per tot lo firmament! Com home seguex sa sensualitat c fa 
serva sa intellectuitat de sa sensualitat, adoncs es engañada 
sa intellectuitat per lo desordenament que pren en so que 
es sotsmesa a la sensualitat; e per asso es semblant e vija- 
rés a la intellectuitat que sia possíbol cosa so qui es impos- 
síbol e so qui es impossíbol que sia cosa possíbol. On, tot 
assó esdevc, Sényer, per la contrarietat com hom posa de- 
jús so qui deuría esser desús. »♦{ 29. Qui vol ensercar quals 

i.B, la. 



L. DE CONTEMPLACIO 65 



coses son possibols ni quals son impossibols, sia continuant, 
Sényer, en son encercament; car on mes les encercará milis 
les apercebrá ab que ordonadament les ensere: car enaxí 
com lome en la casa escura veu milis com hi ha estat una 
pessa que no fa en lo comensament com entra en la casa, 
enaxí tot home aperceb mes en les coses que enserca on 
mes dura son cnsercament. ^ 30. Lo vostre servidor el 
Yostre sotsmés, Sényer Deus, confessa e atorga e aferma e 
creu que vos sots aquell a qui son totes coses possibols 
pus que sien a demostrado del vostre honrat poder e de 
la vostra acabada ' saviea e de la vostra benigna volentat, 
al qual poder e a la qual saviea e a la qual volentat son, 
Sényer, totes coses impossibols que sien contraríes a aca- 
bat poder e a acabada saviea e a acabada volentat divina. 



5 Cap. 176. Com hom ha apercebiment 
e conexensa que nostre Senyor Deus 
es en esser. 

EUS glorias al qual fan reverencia e honor toh los 
pohles! Com sia molt gran rao e molt gran con- 
vinentea que vos ajats esser e no siats privat de 
esser, per ass6, Sényer, totes quantes sensualitats son en 
esser son sobject e estrument a totes quantes entellectuitats 
son esser com elles donen a home certificaments e afferma- 
cions e demostracions veres del vostre gloriós esser, lo 
qual excellent esser es pus vertaderament en esser que nuil 
altre esser qui sia en esser. >♦< 2. Qui es, Sényer, duptós en 
lo vostre vertuós esser e vol ensercar si vos sots en esser 




i 



1. B, honrrada. 

CONTEMPLACIO-J V-5 



66 Ramón Lull 

no, cové que ordonadament ensere lo vostre maravellós 
esser, lo qual fa a cnsercar' en .¡iij. maneres, so es a saber, 
que per les unes sensualitats sapia apercebre e aver cone- 
xensa daltres sensualitats, e per les unes sensualitats sapia 
apercebre e conéxer les intellectuitats, e per les intellectui- 
tats apercebudes e conegudes per les sensualitats sapia 
apercebre e conéxer altres intellectuitats, ab les quals in- 
tellectuitats pot hom apercebre e conéxer vertaderament 
que vos sots en esser, so es a saber, que avets esser; car 

1 esser en que vos sots e vostra essencia tot es un esser. 
Mas car ensercam si vos sots en esser, la paraula ha a dir 
que vos sots en esser: on, lenteniment ho entén pus sana- 
ment que la paraula no ho diu. ^ 3. Jlmahle Senyor! Enaxí 
com les obres sensuals quels maestrals an fetes donen sig- 
nificat e demostracio que an faedor, enaxí totes les sen- 
sualitats e les intellectuitats ordonades donen significat e 
demostracio que an faedor e ordonador e creador e se- 
nyor, lo qual les ha creades e fetes e ordonades e benefi- 
ciades. 

4. Ah Senyor maravellós al qual son sofsmeses totes crea- 
tures! Enaxí com les coses que sentim e entenem e posseym 
demostren e signifiquen les .iiij. occasions, so es faedor e 
materia c forma e causa final, e la demostracio que fan les 
coses daquestes .iiij. occasions es en so que elles no po- 
ríen esser* si les .iiij. occasions no eren en esser; enaxí, Sé- 
/ii;er, les .iiij. occasions donen demostracio e significación del 
vostre excellent esser, car sens lo vostre esser no poríen 
neguna de les .iiij. occasions esser en esser. ^ 5. Daques- 
tes .iiij. occasions on nos entenem parlar, avem, Sényer, 
conexensa que son occasions termenades e fenides, e so 
per que nos apercebem que son fenides e termenades es 
per rao de les obres quis fan en elles e d elles e per elles 
qui son parts fenides e termenades en temps e en loe e en 



I. B, fa cncercar. — 2. E,Bj no poríen esser en esser. — 3. A, e sig- 
nifiquen. 



L. DE CONTEMPLACIO 67 

quantitat e en qualitat. On, en so que les .iüj. occasions 
son fenides e termenades en lurs obres, es demostrat que 
la una occasio no es lautra, e per so car la una no es 1 au- 
tra, cové la una esser fenida en lautra e la una termenada 
per lautra, e cascuna delles cové a ver quantitat fenida. 
>•< 6. Com les .iüj. occasions sien en tota lur totalitat e en 
totes lurs parts fenides e termenades, es significat, Sényer, 
que lur vertut e lur forsa sia fenida e termenada. On, com 
sien les .iüj. occasions sensuals en general e en especial 
finides e termenades, es apercebut que sia alcuna cosa en 
esser qui sia infinida, la qual sia termenant totes les .iüj. 
occasions en quantitat de granea e en quantitat de vertut, 
la qual cosa qui es infinida en granea e en vertut, aperce- 
bem, Sényer, que es en esser, lo qual esser es la vostra ex- 
cellent essencia divina. 

7. Senyor amat, Senyor honrat sobre Mes amors e sobre 
tols honraments! Cogitant e ymaginant qual cosa es acaba- 
ment ni qual cosa es defalliment, pot hom, Sényer, enser- 
car e apercebre si vos sots en esser o no; car acabament 
milis se cové en natura e en proprietat ab esser que no fa 
ab privacio; car enfre acabament e privacio no ha nulla 
natura ni nulla proprietat ni nulla concordansa. On, sem- 
blant manera es de defalliment e de privacio; car defalli- 
ment e privacio se concorden per so car defalliment no es 
altra cosa sino privacio de esser 'on sia poder e saviea e 
vertut c gracia *e bonea; car per so car aqüestes coses son 
privades en alcuna substancia, es defalliment en aquella. 
On, com en est mon vejam que moltes coses sien en esser 
on es defalliment de alcunes coses, dones significat es a la 
rao humana entenent e apercebent aquests significats, que 
alcuna cosa cové que sia en esser en lo qual esser no sia 
nuil defalliment. 4< 8. Vertuós Senyor! Nos veem que lo fir- 
mament e los elements e los individuus composts dells son 



1. A, defaliment es cosa de priuacio de esser. — 2. A, granea. 



68 Ramón Lull 

en esser, e apercebem que en lo firmament e en los ele- 
ments e en los individuas ha defalliment de moltes coses; 
car lo firmament es finit e priva, en so que no sent, de sen- 
sibilitat e de intellectuitat per so car no entén; e los ele- 
ments, Sényer, veem que son fenits e corrumputs ' en los 
individuus en ques componen; e veem los animáis que an 
defalliment en quantitat e en durabletat e en sciencia e en 
moltes daltres coses. On, ja sia que totes aqüestes coses 
ajen molts defalliments en elles metexes, per tot ass5 no 
román que elles no sien posseydores de esser, pus que son 
avents esser. On, si coses on ha molts defalliments an alcu- 
na dignitat per la qual merexen aver esser Iquant mes, Sé- 
nyer, es significat que alcuna cosa sia en esser on no aja 
nuil defalliment e que aja tot acabament, per lo qual aca- 
bament sia digna cosa que aja esser e que sia descovinent 
cosa que sia privada de esser! 4< 9. Tuit, Sényer, som cer- 
tificats e certs que moltes coses son en lo mon on ha molts 
de defalliments; empero si bé an molts defalliments, mes 
amen esser avents aquells defalliments que si eren privades 
de esser, e assó es per so car cada cosa ama mes esser en es- 
ser que no fa pri vacio de son esser; e que assó sia ver pro- 
vas en so que cada creatura conserva son esser aitant com 
pot. On, si a les coses on ha defalliment es millor cosa es- 
ser que no esser, significat e demostrat es que, pus cosa 
avent defalliment sia posseidora de esser e que aquella 
possessio li sia bona cosa, que sia alcuna altra cosa en esser 
qui per son acabament sia avent esser, lo qual esser li sia 
bona cosa a averie a posseyr, lo qual bé e la qual posses- 
sio es la vostra excellent essencia divina, car tot so qui es 
en ella es Deu. 

1 o. Jlh Senyor, Sent deis sanh, 3 Pare de vertuts! Si vos 
no fossets en esser, totes quantes coses son en est mon to- 
tes foren en va; car pus vos no fossets no fora altre seggle. 



j. E, corrompen. — 2. A, a uecr. — 3. E, sens. 



L. DE CONTEMPLACIO 69 



e pus altre seggle no fos aquest scgglc fora dcbades. On, 
per assó es apercebut, Sényer, que vos sots en esser; car si 
vos no fossets, mes fora acabament en privacio que defalli- 
ment, e mes fora defalliment en esser que acabament; e assó 
es impossíbol, car nos cové natura d acabament ab privacio 
e fa ho ab esser, e natura de defalliment nos cové ab esser 
c fa ho ab privacio; e per assó es significat que molt mes 
ha dacabament en esser que en privacio, e molt mes ha en 
privacio de defalliment que en esser. >♦< i i . Com home, 
Sényer, es contemplant en la vostra gloriosa essencia, 
adoncs cogitant e ymagenant e aestmant, aperceb hom que 
molt mes ha dacabament en la vostra essencia que no son 
tots los acabaments e tots los defalliments qui son ne pus- 
quen esser en totes les creatures; car tots los acabaments 
qui son en vos son infinits e tots los acabaments els defalli- 
ments' qui son en les creatures son fenits e termenats. On, 
si vos no erets en esser, sería mes dacabament privat de 
esser que no sería defalliment, e assó es impossíbol que 
acabament pusca esser privat de esser pus fort que defa- 
lliment. ^ 1 2. Nos veem que home per so car ha pus no- 
ble esser que los vegetables nils animáis inracionals, que 
es senyor e posseydor deis vegetables e deis animáis; e 
assó es, Sényer, per so car es pus digna cosa que aquell 
qui mes val sia senyor e posseydor. On, esta semblansa 
significa a la rao humana que aperceba que vos sots en es- 
ser, car si hom es en esser e es senyor e posseydor de les 
coses dejús sí qui no an tant de acabat* esser com home e 
home ha molts defalliments en sí, significat es que sia en 
esser alcuna cosa qui aja acabat esser, per lo qual acaba- 
ment de esser sia digna cosa que ella sia en esser e que 
sia senyor e posseydor de home c de totes coses en les 
quals aja alcuns defalliments a esguart dacabat esser. 

1 3 . J^ecreador Senyor qui per nos aítres peccadors portes 



I . BJ, e tots los defalliments: M, perfectiones et defectus. — 2. E,B» t^an 
acabat. 



70 Ramón Lull 

maltes langors!* Vos sabets que les entellectuitats son ulls* 
ab que hom vos veu esser en esser; car nos entenem e sa- 
bem que en home ha molts defalliments; empero si bé ha 
en home molts defalliments, no román per so 3 que noy aja 
moltes de vertuts e molts de bens; car nos veem que home 
ha vida e amor e voler e enteniment e plaer e molts dal- 
tres bens. On, si home ha tots aquests bens e totes estes 
vertuts ¡quant mes es significat que tots los bens e totes 
les vertuts damunt dites quí son en home dejen esser en 
alcuna cosa on no aja nuil vici ni nuil defalliment! Car si 
bé ni vertut es en cosa qui es sobject a vicis e a defalli- 
ment, molt milis deu esser en cosa on no aja nuil vici ni 
nuil defalliment. % 14. Veriuós Senyor! Home posseex mes 
d aquests bens temporals que nulla altra creatura; empero 
tants non posseex que li sien abastants ne que sen tenga 
per pagat, ans ne desija mes. On per asso car home no 
pusca esser sadoll ni abastát'^d aqüestes coses temporals, es 
significat que vos sots en esser, lo qual esser es lo acaba- 
ment^que la anima del home desija a aver e a conéxer. On, 
sí vos no erets en esser, anima dome no desijaría acaba- 
ment de son desig en cosa on no fos acabament ni compli- 
ment de esser. % 15. On, com a anima dome no pusca bas- 
tar so qui es en sí metexa ni so qui es en lo cors conjunt 
abella ni tot so qui es en est mon e encara sí desija mes 
aver, ^ es significat que en anima dome es defalliment e que 
desija pendre acabament en altra cosa on no aja nuil defa- 
lliment, la qual cosa es, Sényer, lo vostre gloriós esser qui 
es eternalment en esser sens defalliment de esser. 

1 6. Glorias Senyor, amaros, savi en totes saviées! Mani- 
festa cosa es que home es en estament que es aparellat a 
fer bé e mal. On, 1 estament en que home es, significa 7 que 



1. E, qui a nosaltres peccadors portas moltes langors: B, qui per 
nosaltres pcccados portas moltes llangors. — 2. E, son los huís: B, son 
los hulls. — 3. E,B, pcf tot so. — 4. B, bastant. — 5. E,B> es aquel acaba- 
ment. — 6. B, veer. — 7. B, es significat. 



L. deContemplacio 71 



de necessitat se cové que home aja guaardó de so que fa; 
car si no avía mérit de ses obres, no sería en lestament en 
que es, car debades auría laparcllament ni 1 endressament 
ni la libertat de fer bé o mal. On, com sia significat a home 
guaardó, es significat, Sényer, que vos sots en esser; car si 
vos no fossets no fora qui guaardonás home, car tot aques^ 
mon no basta a guaardonar a home ' del bé que fa ni a pu- 
nir home del mal que fa; e per assó covése que sia altre 
seggle en lo qual home sia guaardonat, lo qual seggle no 
poría esser si vos no erets. »♦< 1 7. Jlmorós Senyor! En tot 
lo mon no es nulla cosa sentida qui valla tant com home; 
car lo firmament ni los elements ni los vegetables nils ani- 
máis inracionals nils metalls ni les altres coses no an tan- 
tes de vertuts ni tants de bens com home. On, si vos no 
fossets en esser ¿qui agrá donats^ tants de bens a home 
com aquells qui son en home? Car so qui no val tant com 
home nols li pogra^aver donats, car so qui no es en la cosa 
no la pot donar a altre; ni home, Sényer, nols pot aver de 
sí metex, car nuil home no fa sa natura metexa ni no fa la 
natura de les creatures a ell sotsmeses: dones daltra cosa 
covenen que sien venguts los bens qui son en home, la qual 
cosa cové aver en sí tants de bens que pusca donar a home 
tots los bens qui son en home. 4{ 18. Jionral Senyor! Enaxí 
com home es la mellor cosa e la pus noble qui sia en est 
mon, enaxí es per lo contrari la pus mala cosa e celia on 
ha mes de mals e de treballs'^que en nulla autra cosa; car 
home es culpable e peccador e treballat sensualment e en- 
tellectualment, e per assó hai mes de mal que en altra cosa . 
On, si vos, Sényer, no erets en esser, lo bé el mal qui es 
en home mes que en altra cosa sensual, deliría e finiría a 
sa mort, car aprés sa mort res no sería. On, lo multiplica- 
ment del bé e del mal qui cau e esdevé en home significa 
que no vé debades, car les coses qui venen debades, aitant 



i. E, guasardonar home: B, guardonar home. — 2. A, agrá donat: 
B, aguardonats. — 3. B, poguera. — 4. E,B, trebays. 



72 



Ramón Lull 



com son menors son significants ventura, e les coses grans 
e moltes e suvín aitant com son majors e mes e pus sovín 
signifiquen occasio segons la qual se formen en aquella mul- 
titut de quantitat. 

19. Ordonable Senyor, en lo qual lo vostre amador sor- 
dona! Com nos veiam lo firmament esser movable, aperce- 
bem que lo firmament es finit e termenat, car tota cosa que 
sia movable cové esser finida e termenada. On, en la fini- 
tat e en la termenacio del firmament, apercebem que alcu- 
na cosa ha part sos termens en esser; car milis es significat 
al enteniment del home que part la cosa termenada aja al- 
cuna cosa que no es termenada ' que part la cosa termenada 
no sia nulla cosa; e car hom deu esser obedient a son en- 
teniment e majorment^com lo enteniment dome sia cone- 
xent de coses profitoses, per assó nos, Sényer, afermam 
que part lo terme del firmament ha alcuna cosa la qual co- 
sa es lo vostre glories esser. « 20. Si alcú diu que la cosa 
que es part lo terme del firmament es finida tro a altra 
cosa e aquella tro a altra e axí que la una cosa sia finida 
tro a altra, e asso infinidament, nos responem, Sényer, a 
assó c deym3 que la cosa qui es part lo terme del firmament 
no es vista esser movable, e pus que no es vista esser mo- 
vable no li pot esser atribuida termenacio axí com es atri- 
buida al firmament per rao de son moviment; e per asso no 
deu esser affermat que la cosa part lo firmament sia finida, 
pus que 1 enteniment no costreny hom que ella sia finida. 
»•< 2 1 . Com fos cosa, Sényer, part lo firmament que fos fe- 
nida e que aquella fos fenida^tro a altra qui en altra fos 
fenida, finalment se covenría^que fos cosa infinida on fos- 
sen fenides e termenades totes coses; car impossíbol cosa 
es que infinidament fossen les unes coses finides en les al- 
tres, car la quantitat delles cov^ de necessaria que sien 



I. E,B, manca aquest mot: en el m.s. A va afegit al marge ab poste- 
riorjtat. — 2. E, majcrment. — 3. E, desim. — 4. A, e que aquela que fos 
fenida. — 5. E,Bi si couenria. 



L. DE CONTEMPLACIO 73 



fcnides en quantitat de granea e en quantitat de compte; e 
cosa que sia una en sí metexa, pot esser infinida en granea 
e en vertut per rao de sa unitat e de sa singularitat e de 
sa vertut e de sa simplicitat, la qual cosa apercebem, Sé- 
nyer, que es la vostra gloriosa essencia, la qual es terme- 
nant totes coses. 

22. Vertader Senyor píen de dousor e de píaer! Nos veem 
e apercebem que per lo moviment del firmament esdeve- 
nen quantitat ' de anys e de meses e de setmanes e de dies 
e de ores e de punts*e de moments. On, aquesta quantitat 
qui esdevé en compte cové esser finida, car tot multiplica- 
ment per moviment cové esser finit e termenat. On, enaxí 
com lo firmament es finit en quantitat, enaxí de necessaria 
cosa es que sia finit lo moviment en quantitat: on, per assó 
es provat que les parts engenrades del moviment covenen 
esser fenides. On, segons assó, Sényer, covése significar 
que alcuna cosa sia infinida, la qual cosa infinida es signi- 
ficada en la finitat de la quantitat de les parts finides en- 
genrades en lo moviment del firmament. 4^ 23. Grados Se- 
nyor! A la nostra conexensa es manifesta cosa que lo fir- 
mament es fenit en granea. On, la finalitat que lo firmament 
ha en granea significa que lo moviment del firmament es 
finit: car enaxí com priva en lo firmament dignitat e noblea 
de infinitat,3per la qual privacio no es granea infinida en 
lo firmament, enaxí priva en lo moviment del firmament 
dignitat e noblea de esser eternal moviment; car nuil cors 
fenit en granea no es digne que sia son moviment eternal ne 
infinit. On, beneyt siats vos, Sényer: car en la finalitat e en 
la termenacio del moviment del firmament es significat que 
vos sots en esser, lo qual esser es eternal e infinit sens nuil 
moviment termenant totes les coses movents e mogudes. 
>•< 24. Com sensualment sintam que lo firmament es mova- 
ble e a la nostra racionalitat no sia demostrat que lo fir- 



I. E, quantitats. — 2, B, puns. — 3. E,B, manquen els mots de infinilal: 
en el m.s. A están afegits al marge ab posterioritat. 



y4 Ramón Lull 

mament sia movable per nulla natura ni nulla proprietat 
qui sia en lo firmament ni en los elements, per asso, 5é- 
nyer, es significat al nostre enteniment que vos sots en 
esser, lo qual esser fa esser lo firmament movable circular- 
ment, lo qual moviment no poría esser en esser sens que lo 
vostre glories esser no fos en esser. ' 

25. Oh vos,franc Senyor, qui aveh pohlat moU cor damors 
e moUs ulls de plors e moUes boques de vostres laors!^Tu\t som 
certificats sensualment e intellectualment que franca volen- 
tat es en home, e tuit sabem que per la franca volentat 
qui es en home fa home com se vol coses qui son contra- 
ríes al cors de natura: on, si vos no fossets en esser, no 
fora, Sényery nulla altra cosa en esser sino tan solament lo 
cors de natura. On, com franca volentat sia contraria mol- 
tes vegades a cors de natura, natura no pot aver donat 
esser a son contrari ni a son destruiment; car impossíbol 
cosa es segons cors de natura que nulla cosa sia generant 
son contrari e son destruiment. On, com franca volentat 
sia en esser, es significat que vos sots en esser qui avets 
donat 3 esser a la franca volentat qui es en home. M 26. Ve- 
ra cosa es, Sényer, que home ha vida, e no es cosa sentida 
ni entesa que lo firmament ni los .iiij. elements ajen vida 
per so car no an negú deis .v. senys intellectuals ni neguna 
de les vertuts de la anima: on, pus que no an vida no po- 
den donar esser a anima dome qui es cosa viva, car la co- 
sa no pot donar so que no ha. On, com vida dome sia en 
esser e la vida no pot esser del firmament ne deis elements, 
es significat que es en esser alcuna altra cosa que sia viva 
per la qual anima dome sia en esser. *•< 27. Jíonrabíe Se- 
nyor! A tuit es manifesta cosa que tot lo mon es ordonat 
en sos jenres e en ses especies e en sos individuus segons 



1. A, manca aquesta última cláusula. — 2. E, qui auets poblat mon 
cor damors e mos huís de plors e ma boca de uostres lausors: B, qui 
avets poblat mon cor damors e mos hulls de plors c ma boca de lloors 
vostres. — 3. A, donar. 



L. DE CONTEMPLACIO 75 



natura e segons rao. On, lo firmament ni los elements neis 
individuas no poden aver donat esser a aquest ordonament 
qui es en lo mon; car lo firmament e los elements e los ve- 
getables e los metalls defallen de vida, e nulla cosa no pot 
ordonar lo mon en la disposicio en que es ordonat sino 
cosa avent vida, car home noy es bastant ne poderos que 
pogués ordonar lo firmament ni los elements ni nuiles co- 
ses ques fassen naturalment si no tan solament aquelles co- 
ses quis fan accidentalment artificialment. On, com lo 
mon sia, Sényer, ordonat e lo mon en sí metex nos pot 
ordonar ni sostenir en son ordonament, es dones significat 
que es alcuna cosa en esser qui es tan noble que es bastant 
a donar ordonacio al mon e a sostenir lo mon en sa ordo- 
nacio. 

28. Jlh drelurer Senyor qui soh cuminal e eguaí en totes 
vostres sentencies! Nos veem que los elements no fan altra 
cosa nit e dia en los individuus composts dells sino en- 
jenrar formes e privar formes. On, per aquest moviment 
qui es fet sobre la materia generant e corrompent les for- 
mes en ella per la contrarietat qui es enfre la forma e pri- 
vacio, per assó es significat que alcuna cosa es en esser 
qui ha donat esser ais elements qui no an poder ni vertut 
que les formes que enjenren pusquen sostenir en esser, 
enans se corrompen per lo defalliment qui es en los ele- 
ments qui signifiquen aver comensament e fi demostrant 
generacio e corrupcio en lurs obres. '«< 29. Manifesta cosa 
es e provada que art de nigromancia es en esser. On si 
vos no erets en esser la art no poría esser en esser, car 
si vos no erets, demoni no sería en esser; e si demoni no 
era en esser la art de nigromancia no poría esser, car menys 
de demoni la nigromancia nos puría ' usar en sa art. On, 
com nigromancia sia en esser es significat que demoni sia* 
en esser, e per 1 esser del demoni es significat, Sényer, que 



E,B, no poría. — 2. E,B, es. 



yS Ramón Lull 

vos sots en esser qui avets donat esscr al ángel malvat 
qui persa culpa es vengut ' en esser diabólica). 4< 30. Cas- 
cú home, Sényer, pot provar en sí metex que li venen mol- 
tes de temptacions e molts damonestaments* de fer bé o 
mal, les quals temptacions e amonestacions^no poríen caer 
en home tan sovín ni ab tan gran frevor ni ardor si demo- 
nis e angels no eren en esser. On, per asso es significat e 
provat que angels e demonis son en esser, los quals angels 
e demonis no poríen esser en esser si vos no erets en esser. 
On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car per totes estes raons 
e per moltes daltres aperceb hom que vos sots en esser 
pus que vulla apercebre les coses entellectuals ab les sen- 
suals e les unes entellectuals ab les altres; car totes les 
sensualitats e totes les intellectuitats donen significat a 
aquells-^qui apercebre saben en la significacio qui demostra 
que en esser es la vostra gloriosa essencia divina. 



§ Cap. 177. Com home encerca manera 
segons la qual pusca apercebre e co- 
néxer la essencia divina qual cosa ni 
que es en sí metexa. 

H Deus glorias, misericordias, piados, ^poderos, ver- 
tuós! Confiant en la vostra ajuda e en la vostra 
¡^ gracia, lo vostre servidor a honrament e a re- 
verencia de vos encerca, Sényer, en 1 esser de la vostra es- 
sencia si ja pora venirla certa conexensa d aquella cosa que 
es la vostra deitat, lo qual ensercament fa, Sényer, per 




I. E, es esdeuengut: B, es sdevengut. — 2. B, de demostracions. — 
3. B, amonestamens. — 4. A, a aquel: E, a aqueles: B, a aquelles. — 5. E,B, 
manca aquest calificatiu. — 6. B, pevvenir. 



DE CONTEMPLACIO 77 



dues entencions. 4< 2. La primera entencio per que la mia 
anima enserca aver conexensa del vostre esser, es, Sényer, 
per tal que milis e pus ferventment^senamor de vos, e pus 
longament sia contemplant en vos; car ensercant vos sena- 
mora hom de vos, car on mes ha hom sa pensa en vos, mes 
crcx la amor e la fervor e la gloria e la laor que hom ha 
en vos. 4< 3. Vertuós Senyor! La segona entencio per que 
lo vostre sotsmés enserca aver conexensa de la cosa qui 
es Yostra* honrada essencia, es per so que pusca cativar e 
termenar les vertuts de la sua anima en son ensercament; 
car tal ensercament comensa on defallirá sa conexensa e 
totes ses vertuts. On, est encercament, Sényer, se fa a glo- 
ria e a laor de vos; car on pus 1 anima defall a atényer e 
a saber 1 esser de la vostra essencia, pus ha conexensa del 
vostre excellent esser qui es tan gran e tan noble que nulla 
anima dome no pot apercebre ni atényer tota la noblea 
ni la vertut qui es en vostra divina essencia. 

4. "Eternal Senyor al qual es fefa reverencia e honor! 
Vos sabets que totes les coses que hom enserca ni dema- 
na senserquen en dues maneres, les quals son ensercaments 
sensuals o ensercaments intellectuals. On, aquests .ij. en- 
sercaments son fets en .v. coses: la primera es com hom 
enserca sobre la unitat de la cosa, segona es com hom en- 
serca si la unitat es cosa que sia en dualitat o en trinitat 
o quaternitat, tersa es en les qualitats de la cosa, quarta 
es com hom encerca les coses qui no son 1 esser de la subs- 
tancia, quinta com hom enserca 1 esser de la substancia 
que es en sí metexa. *•< 5. Com home, Sényer, enserca en 
les coses sensuals, adoncs pot hom atényer e atrobar totes 
aqüestes .v. coses en la cosa sensualment sentida, axí com 
en lo datiler que hom aperceb que es una substancia; e 
com hom enserca si aquella substancia se departex, hom 
atroba ques departex en dues coses, so es en materia e en 

I. B, fermament, -2. A,B, en la uostra. 



y8 Ramón Lull 

forma; e com hom enserca de qualitat en lo palmer, hom 
atroba que es lonc e dret; e com hom enserca quel palmer 
no es altra cosa, hom atroba quel palmer no es olivera ni 
figuera; e com hom enserca en lesser del palmer que es, 
hom atroba que ell es cors compost deis .iiij. elements; 
e per assó com hom ateny en la substancia sentida to- 
tes aqüestes coses, ' ha hom della acabada conexensa en 
quant estes .v. coses. >♦< 6. fíonrat Senyor! De les .v. coses 
que home aperceb en les coses sentides, aperceb home les 
.iiij. en les coses entellectuals e innora la .v.*; car si home 
enserca sobre la una unitat de la anima, 'hom pot aperce- 
bre que anima es una substancia espiritual; e si enserca 
aquella unitat sí es devesida en dues coses, aperceb que 
aquella anima es dues coses, 3 les quals dues coses son 
materia e forma; e si home enserca en la anima de quali- 
tat, apercebrá que anima es membrant e cogitant e ente- 
nent e volent; e si enserca aquelles coses qui no son la ani- 
ma, atrobará que anima no es cosa corporal ni la anima 
den Pere no es la anima den Guillem; e si enserca que es 
lesser de la anima, aquí defallirá son enteniment e son 
apercebiment e ja no pora a avant anar per conexensa, 
enans son enteniment tornará a entras per innorancia on 
mes volrá cnsercar sobre la quinta cosa que es a home im- 
possíbol cosa a conéxer en esta present vida en les coses 
esperituals. 

y. Senyor savi al qual nuiles coses no son amagades! A 
vos sia gloria e honor: car en so que vos sots substancia 
entellectual esperitual, per asso en lo vostre ensercament 
apercebem en la vostra substancia .iiij. coses e defallim a 
apercebre la .v.^, la qual no podem apercebre, tant no en- 
querim ni ensercam; car impossíbol cosa par a nos, Sényer, 
que la puscam apercebre, pus quens es impossíbol que la 
apercebam en la nostra anima metexa. *{ 8. Jlmahle Senyor! 



1. B, totes stes v coses. — i. AJ, del home. — 3. A,J, es en dues coses. 



L. DE CONTEMPLACIO 



79 



Enaxí com los ensercaments que hom fa en anima son pus 
greus e pus perillosos e pus aventuráis que cells que hom 
fa en les coses sentides, enaxí e molt mes encara senes 
tota comparacio es pus perillosa cosa e pus greu a enser- 
car en la vostra substancia qual cosa ni que sia en sí mete- 
xa que no es nuil altre ensercament que hom fassa en nu- 
lla autra cosa; e per so, Sényer, com lencercament que hom 
fa en lesser de la vostra substancia es perillos e greu, es 
mester que en lo nostre ensercament sia la vostra ajuda c la 
vostra paciencia e la vostra dousa misericordia e la vostra 
gran humilitat. *♦( 9. Qui vol ensercar ni entrar en tan pe- 
rillos ensercament con aquest, guartse, Sényer, que les 
sues sensualitats no embarguen les sues intellectuitats; car 
anima qui tan fort saventur a ensercar tan greu enserca- 
ment, mester li es que sia endressada en totes ses poten- 
cies e en totes ses vertuts e que no sia sotsmesa a nulla 
sensualitat; car qui entra en gran pelee mester li es que aja 
clardat e endressament ab quen pusca exir e venir a port 
de restaurament. 

1 o. Jlh Pare celesUal del qual esperam ' gracia e henedic- 
cío! Qui enserca, Sényer, vostra unitat en lo significat qui 
es fet de la trinitat, pot apercebre que vos sots .j. en subs- 
tancia, car la infinitat per lo qual es significada la persona 
del Pare e la vida per la qual es significada la persona del 
Fill e la eternitat per la qual es significada la persona del 
Sant Espirit, donen significat vertaderament que vos sots 
una substancia, la qual unitat es significada significant la 
substancia en trinitat; mas nou provam en est loe per raons 
neccesaries segons que ho provam a avant. *4< 11. Com 
home enserca si la vostra unitat es en dualitat ne en trini- 
tat, adoncs es, Sényer, significat que la vostra unitat es en 
trinitat de persones e que no es quaternitat; car la vostra 
infinitat significa en la vostra substancia una persona, e la 



I. B, sperem. — 2. E,B, falta aquesta cláusula. 



8o Ramón Lull 

vostra vida significa en la vostra substancia altra persona, 
e la vostra eternitat significa en la vostra substancia altra 
persona, e nulla cosa no ha en vos qui en vostra substan- 
cia sia significant quarta persona ni mes ni menys de tres 
persones. '♦{12. Com hom encerca de vertuts, ^ (empero no 
entenem a dir de vertuts cardenals ni canonges), 3 5ém;er, 
en la vostra essencia, adoncs aperceb en vostra essencia 
vertuts com ^ poder e amor e saviea e dretura e les altres 
vertuts, les quals son vertuts essencials no accidentáis c 
son di verses la una de lautra segons nos altres, mas segons 
vos totes son una cosa sens nulla diversitat la una de 1 al- 
tra e sens nuil departiment la una de lautra; car tot so 
qui es en vos es vos, e tot vos sots una substancia, e tota 
la substancia es .iij. persones, e totes les .iij. persones son 
la substancia. On, per asso, Sényer, totes les calitats son 
en vos una substancia en .iij. persones e la substancia e 
les .iij. persones son les vostres calitats. ^ 

13. Singular Senyor vertader en totes vostres promeses! 
Com home enserca en la vostra essencia quals son les co- 
ses qui no sien lesser lo qual esser es la vostra essencia, 
adoncs aperceb hom, Sényer^ que lo firmament ni los ele- 
ments ni nulla cosa corporal ni nulla cosa finida ni terme- 
nada no es la cosa la qual cosa es lesser de la vostra essen- 
cia divina; el significat per que hom aperceb que neguna 
destes coses no son lesser de la vostra substancia, es per 
so car les sensualitats e les intellectuitats signifiquen en 
totes coses defalliment o segons quantitat o segons quali- 
tat; c la vostra essencia, Sényer, no es nulla cosa on caya 
nuil defalliment. ^ 14. En totes les .iiij. maneres pot hom 
venir a certa conexensa de la vostra gloriosa essencia. On, 
com mon enteniment aja ensercat sobre la quinta manera^ 



1. En aquest capítol y següents, el m.s. B posa part, parís per 
persona persones. — 2. Els mm.ss. A,J, en aquest capítol y següents ano- 
mcnen üeríuís (de Deu) lo que E.B. anomenen quaUfats. — 3. E,B. falta 
V entre-parentesi. — 4. E,B, axí com, — 5. AJ, falta aquesta cláusula. 



L. DE CONTEMPLACIO 8l 



en ' tots temps, Sényer, puría ensercar que ja res no atroba- 
ría, enans on mes ensercaría menys atrobaría; car les coses 
impossJbols a saber e a conéxer, on mes les vol hom co- 
néxer ni apercebre pus fortment se rebava lenginy e la 
conexensa del home; car ensercant les coses impossibols a 
saber innora hom aquelles coses qui son possibols a esser 
conegudes. M 15. Enaxí com lo mirall no pot demostrar 
les figures qui son detrás ell ni celles qui li son sobre luny, 
enaxí a la mia anima no es donat poder ni natura ni pro- 
prietat ni manera segons la qual sia poderosa dapercebre 
qual cosa ni que sia la vostra esscncia en sí metexa. On, 
beneyt siats vos, Sényer, qui en est seggle peccador e mal- 
vat envelats e amagats a la anima humana conjuncta en lo 
cors^ corrumput per peccat 1 esser qui es la cosa no cone- 
guda en la vostra substancia per nuil home vivent en esta 
present vida. 

16. Jlhjhesu Chnst qui sofs creador en quant natura di- 
vina e sofs creatura en quant natura humana! En axí com al 
cnteniment del home es cosa possíbol que aperceba e en- 
tena tot so qui es dintre sos termens tro ais quals ha ver- 
tut e poder de entendre e de apercebre, enaxí es cosa na- 
tural e segons rao que enteniment dome no pusca aperce- 
bre part los termens tro ais quals es termenada sa vertut 
e sa forsa. 4< 17. Com aquella cosa qui es la vostra essencia 
jo no pusca apercebre qual ni que sia ^ en sí metexa, no 
esdevé, Sényer, sino per defalliment de ma conexensa qui 
defall a reebre major cosa de sí metexa. On, enaxí com 
aquesta innorancia qui es en la mia anima esdevenga per 
lo defalliment de vertut qui es en la mia anima, enaxí 
aquesta innorancia qui es en la mia anima esdevé per la 
gran noblea qui es en la vostra gloriosa essencia. 4( 18. No 
es, Sényer, cosa maravellosa si hom no pot aver conexensa 
daquelles coses que no son possibols a saber a la anima 



1 E,B, Manca aquesta prcposició, — 2. M, cum corpore. — 3, B, qual 
que sia. 

CoNTEMPLACIO-1 V-6 



82 Ramón Lull 

del home; enans sería maravella molt gran si hom aperce- 
bía e conexía part los termens on les vertuts e les poten- 
cies de la anima son termenades. On, com la vostra essen- 
cia sia infinida e la anima mia sia fenida e termenada, per 
assó no es maravella si la cosa infinida no pot tota esser 
coneguda per la cosa finida. 

19. Senyor amat, Senyor honrai, Senyor temut! L infante 
qui es en lo ventre de sa mari, aquell, Sényer, no ha sen- 
sualitat ne entellectuitat per la qual pusca apercebre nulla 
daquestes coses sensuals ne entellectuals. On, la sua inno- 
rancia es per defalliment deis senys sensuals e intellec- 
tuals qui no son venguts en actualitat, per lo qual privament 
dactualitat es linfantó en lo ventre de la mare ' innorant to- 
tes coses. ^ 20. Enaxí com linfantó en lo ventre de sa 
mare es encarcerat e ha termenats tots sos senys per los 
quals innora totes les coses qui son en est seggle, enaxí 
lapercebiment huma es cnclós e termenat en est mon, per 
la qual termenacio no pot apercebre qual cosa sia la vos- 
tra essencia en sí metexa. On, la innorancia que la anima 
ha en est seggle d aquella cosa qui es 1 esser de la vostra 
substancia, sabrá, Sényer, en gloria per gracia e per bene- 
diccio vostra gloriejant en la vostra gloriosa essencia 
avent conexensa della. ^21. Lo vostre servidor el vostre 
sotsmés, Sényer, atorga e confessa en presencia del vos- 
tre gloriós altar que totes ses sensualitats e entellectuitats 
defallen a percebre e a conéxer aquella cosa qui es la 
vostra essencia en sí metexa. On, com mon enteniment ni 
mon enginy ni ma forsa no pusca anar a avant, retorna ma 
anima contemplar en vostra essencia en aquelles coses que 
pot conéxer e apercebre en ella. 

22. Oh vos, Sényer, qui nasqués de la Ver ge gloriosa! En 
axí com lo cors de natura va per dues coses les quals son 
potencia e actu, enaxí dues coses son scgons les quals lo 

I . E,B, sa mare. 



L. DE CONTEMPLACIO 83 



meu apercebiment no pot atényer a aver conexensa en la 
vostra essencia en aquell acabament segons lo qual vos 
avets conexensa de vos metex, les quals dues coses son, 
Sényer, lo vostre acabament el meu defalliment; car de la 
vostra noblea es que nuil home no sapia tant en vos com 
vos metex hi sabets; e deis meus defalliments es que jo no 
pusca aver tanta de conexensa com mon Creador. 4^ 23. En 
axí com los peys an natura e proprietat de viure en lay- 
gua e de nadar per laygua, en axí an contraria proprietat 
c natura de viure e dañar per la térra. On, semblant ma- 
nera trop, Sényer, en la mia anima, en la qual no puc atro- 
bar nulla proprietat ni nulla vertut ni nulla natura segons 
la qual pusca apercebre aquella cosa qui es lesser de la 
vostra essencia en sí metexa. •#< 24. Gracias Senyor! En poc 
ni en molt la mia anima no aperceb en la vostra essencia 
aquella cosa que es son esser en sí metexa; mas es ver, Sé- 
nyer, que per gracia vostra aperceb la mia anima la vostra 
essencia esser en esser, e aperceb que es una substancia en 
tres persones, e aperceb en vos vertuts, e aperceb que la 
vostra substancia no es nulla de les coses fenides ni terme- 
nades. Empero, Sényer, jassía que la mia anima aperceba 
en vos totes aqüestes coses, empero nos guaba ' la mia ani- 
ma que en est mon ho pusca axí acabadament conéxer com 
he esperansa que ho aperceba en la vostra gloria. 

25. Jlh salvador, ah restaurador, ah amador de hh bens! 
Nos veem, Sényer, que los homens lees qui no saben de 
letra, que tots temps poríen guardar en la letra que nuil 
temps no apercebríen 50 que la letra significa tro que hom 
los*agués mostrat a configir. On, si hom innora les co- 
ses sensuals per defalliment de maestre ^quant mes, Sényer, 
es hom innorable les coses intellectuals les quals hom no 
ha apreses e qui son coses invisibles! ♦< 26. No es nuil 
home per gran saviea que aya en sí que pusca apercebre 



1. M, non putat. — 2. E, lus: B, lur. 



84 Ramón Lull 

los remembraments ni les cogitacions n¡ les volentats deis 
homens; car no son nuiles sensualitats ni nuiles intellec- 
tujtats qui abasten a totes estes coses a conéxer ni a perce- 
bre. On, si lenteniment del home defall a apercebre en 
son par home sos pensaments e sos cogitaments, ' dones 
¡quant mes, Sényer, es digna cosa que defalla lenteniment 
huma a apercebre qual cosa ni que sia la vostra essencia 
en sí metexa! **i 27. Moltes de raons e de semblances e de 
comparacions poríem dir segons les quals se conex es de- 
mostra que no es bastant lapercebiment huma a conéxer 
la vostra gloriosa essencia qual cosa ni que sia en sí mcte- 
texa. On, ja sia assó que no ho puscam apercebre, per tot 
assó no es escusada, Sényer, la anima del home si no ama 
vos; car tantes coses aperceb en la vostra gloriosa essen- 
cia qui son a demostracio de vostra bonea, que per aque- 
lles es obligada e sotsmesa a amar vos sobre totes amors. 

28. Benigne Senyor del qual preñen gracia e henediccio 
¡os sants en gloria! Aquelles coses qui son pus prop a mon 
esser son mes culpes c mos defalliments, e aquell esser qui 
es pus luny ais meus defalliments son los vostres acaba- 
ments. On si jo no puse aver conexensa en tota la quanti- 
tat de mes culpes e de mos defalliments, impossíbol cosa 
es, Sényer, que la mia anima peccadora pusca conéxer tots 
los vostres acabaments. »♦{ 29. Si la mia anima, Sényer, vol 
cncercar e apercebre en lestament de les parts de la fre- 
xura de mon ventre e en les venes e en los moollsMe mos 
ossos, ja tant no encercará que pusca venir acabadament a 
certa conexensa del estament de les coses qui son dins mos 
membres. On, com a aqüestes coses defalla ma anima a 
conéxer e a apercebre qui son mi e jo som elles e son 
coses fenides e coses corporals, dones ¡quant mes fallía 
apercebre aquella cosa qui no es mi ni jo no som ella e es 
cosa infinida invisible! %{ 30. A saber e a conéxer, Sényer, 



I. B, ses cogitacions. — 2. BJ, molls. — 3. E, defayJ: B, defall. 



L. DE CONTEMPLACIO 85 



la cosa cnsercada en lo .v. enscrcament no es a heme en 
est mon necessaria cosa a saber ni a conéxer; car basten a 
home apercebre e conéxer aquella cosa qui es coneguda 
en cascú deis .iiij. ensercaments. On, enaxí com home orb 
quis lexa de sercar les coses qui Ü son impossibols • datro- 
bar, enaxí, Sényer, lo vostre servidor se lexa de sercar 
aquella cosa que la vostra essencia es en sí metexa, la qual 
cosa sabem que es avent esser, mas nons sabem que scs en 
sí metexa; e aquesta innorancia es feta, Sényer, a la nostra 
anima a gloria e a reverencia e a honor de la vostra excel- 
lent essencia divina. 



5 Cap. J78. Com hom aperceb e conex 
que aqiielles coses que hom apella ver- 
hits ' en T>eu, son en Deu coses essen- 
ciáis e que no son coses accidentáis, 

H T>eus misericordiós, eternal, lo qual es sens nulla 
corrupcío e sens nulla alterado! Com totes coses 
agen, Sényer, comensament e fi de vos enfora 
qui sots sens nuil comensament e sens nulla fi, per assó 
cové que com som contemplants en les vostres vertuts que 
fassam differencia en elles en dues maneres; la una que en- 
tenam aquelles segons vos, lautra que les entenam segons 
relacio de nos; car en so, Sényer, que vos sots sens comen- 
sament e fi, fan les vertuts a entendre en una manera se- 
gons vos; e car nos avem comensament e som coses feni- 
des, fan a entendre les vertuts segons lo nostre comensa- 
ment e la nostra termenacio. *fí 2. On, beneyt siats vos 




j. B, qui son impossibles. — 2. E,B, qualitats. (Vejas la nota 2 de la 
pkg. 80.) 



86 Ramón Lull 

Sényer: car les vertuts essencials que nosaltres entenem 
csser en vostra essencia a esguardament de vos son infini- 
tat e eternitat e saviea e poder e amor e vertut e bonea e 
simplicitat e acabament e les altres semblants'a aqüestes, 
c les vertuts essencials que nosaltres apercebem esser en 
vos a esguart de nosaltres son creacio e gracia e miseri- 
cordia e dretura e senyoría e humilitat e larguea e granea 
e honrament e les altres semblants a aqüestes. 4Í 3. On, 
com nosaltres entenam, Sényer, vertuts en vos en dues 
maneres, una com les entenem segons vos, altra com les 
entenem segons relacio e a esguart de les creatures, per 
asso es lenteniment nostre endressat e entén sanament;* 
mas la paraula defall e no dona ver significat. On, en aitant 
com la paraula defall, negam nos lo fals significat de la 
paraula e confessam e atorgam lo sá^enteniment que la 
paraula significa. On deym que lenteniment entén que to- 
tes les vertuts qui son en vos son en una manera tan sola- 
ment sens nuil accident e sens nulla alteracio; mas la pa- 
raula diu que en una manera son les vertuts en vostra 
essencia a esguart de la vostra essencia e en altra manera 
entenem les vertuts a esguart de les vostres obres en les 
creatures. 

4. 'Eternal Senyor, durable en toh temps, essencial ans^de 
temps e aprés temps! s Com nos ajam ensercat en lo vostre 
csser^si es en esser o no, e per gracia e benediccio vostra 
ajam atrobat que vos sots en esser, e latrobament e la 
certificacio que nos avem aúda, Sényer, del vostre esser 
ajam aúda per la vostra infinitat que avem apercebuda per 
les qualitats fenides que son en les creatures, per asso 
avem certa conexensa que la vostra infinitat es en vos ver- 
tut essencial, car si no era essencial covenría que fos feni- 
da. On^ car nos avem atrobat que vostra substancia es in- 



1. B, semblances. — 2. A,BJ. e entes sanament: M, et sané intelUgif. — 
3. B, san. — 4. B, abans. — 5. J, apres de temps. — 6. B, encercat lo vos- 
tre esser. 



L. DE CONTEMPLACIO 87 



finida, provas que la infinitat es cosa essencial en vos: on, 
quant ' a esguart de vos la vostra infinitat no es qualitat, 
ans es substancia, car tot so qui es en vos es substancia; 
mas per so car qualitat es cosa per la qual home ha cone- 
xensa de la noblea de la substancia, per assó la paraula 
apella la infinitat qualitat e lenteniment entén la infinitat 
esser substancia. "¥, 5. Nos veem e som, Sényer, certificats 
que home ha vida, la qual vida es mellor cosa en home que 
nulla altra cosa qui sia en ell: on, es significat que la vida 
humana no pot' esser esdevenguda en home sino daltra 
cosa avent saviea e vida eternalment e infinidament; car si 
la vida e la saviea qui son en vos no fos en vos eternal ni 
essencial, no fora la vostra vida ni la vostra saviea digna 
ni poderosa de donar a la vida humana essev ni no li^po- 
gra donar tan noble esser com li ha donat; e per assó, com 
vida dome es en esser e no pogra-* esser si no fos cosa 
avent vida eternalment, es dit que la vostra essencia es in- 
finidament e eternalment avent vida e saviea, la qual vida 
c saviea diu la nostra paraula que son vertuts essencials» 
mas lo nostre enteniment entén que so que la paraula ape- 
lla en vos vertut es en vos substancia infinidament e eter- 
nalment. "♦< 6. Oh vos, Senyor glorias! Nos veem que en lo 
mon ha ordonament e veem que temps es en esser. On, 
lordonament el temps signifiquen, Sényer^ que son esde- 
venguts en esser dalcuna cosa eternal, car per sí no poríen^ 
esser en esser ni per cosa qui no fos eternal no poríen 
esser esdevenguts en esser, dones cosa eternal es aquella 
cosa quils ha donat esser. On, la eternitat qui es en la 
vostra substancia apellam nos de paraula vertut essencial 
eternal, mas lo nostre enteniment entén que la eternitat es 
en substancia eternal. 

7. Qb vos, Sényer, qui en la crou inclinas^ vostre cap en 



I. B, qualitat. — 2. A, que la uida humana racional no pot: M, qudJ 
vita hominis non potuetit. — 3. J, ni li. — 4. B, peguera. — 5. B, cor si no 
porien. — 6. E,B,J, reclinas. 



88 Ramón Lull 

vés ' nos qui som en la térra per tai quens exalsassets * en tos ceís! 
Com vos siats infinit c eternal e ajats vida c saviea eter- 
nalment, es significat que vostre poder es infinit e eternal, 
car sens poder no poríets esser infinit ni viu ni eternal; e 
per assó diu la paraula quel vostre poder en en vos ver- 
tut essencial, per so que lenteniment entena per la parau- 
la que lo vostre poder vertuós es substancia poderosa 3 en 
esser infinida e perdurable e eternal e vivable. "¥> 8. La 
vostra sciencia e la vostra saviea apercebem, Sényer, que 
es essencial; car si era cosa accidental no sería digna cosa 
ni raonable-^que fossets infinit ni eternal ni senyor de les 
creatures, car defalliment auría en vos. On, com vos siats 
acabat en totes coses, es significat que la vostra sciencia e 
la vostra saviea es cosa essencial en vos, la qual cosa la 
paraula nostra apella aquella vertut essencial per signifi- 
car la noblea de la vostra ^essencia, mas lo nostre enteni- 
ment qui no parla entén aquella cosa que la paraula apella 
vertut, que es substancia en la qual no cau accident. 
*♦( 9. Amor, Senyor, es cosa qui es digna de esser en la 
vostra essencia divina; car si vos no amavets vos metex no 
seríets bo ni acabat. On, lacabament que nos vos conexem 
eus apercebem per vostra ^infinitat e per vostra eternitat 
e per vostra vida e per vostra saviea e per vostre poder, 
dona significat que amor es en vos, la qual amor cové esser 
en vos infinidament e eternal e essencial; car si era acci- 
dental sería significat que fos defallent, e si avía defalli- 
ment no seríets digne de esser infinit ni eternal; la qual 
amor apella la paraula vertut essencial, mas lo nostre en- 
teniment la entén substancia divinal amable infinidament e 
eternal. 

1 o. Senyor amat, Senyor honrat, Senyor gratt per tots 
ios pobíes! La vostra simplicitat entenem e apercebem que 
es vertut essencial; car la trinitat de persones qui son una 



1. E, en uert: B, en ver. — 2. B, exalsets. — 3- B, poderosa. — 4. E,B. 
racionable. — 5. E, de uostra. — 6. B, e per vostra. 



L. DE CONTEMPLACIO 89 

substancia tan solamcnt, signifiquen la vostra simplicitat' 
esser essencial en so que les tres persones signifiquen la 
substancia esser infinida e eternal, per la qual infinitat e 
eternitat significada en la ^substancia es la simplicitat signi- 
ficada en la substancia vertut essencial; la qual simplicitat, 
Sényer, la nostra boca la apella vertut essencial, mas lo 
nostre cnteniment entén aquella simplicitat esser substan- 
cia sens nulla composicio. M i i. La vostra bonea, Sényer, 
es significada en vos vertut essencial; car la vostra infinitat 
e la vostra vida e la vostra eternitat el vostre poder e la^ 
vostra amor e saviea e simplicitat son en vos coses molt 
bones e molt glorioses e molt acabades, les quals coses son 
en vos una bonea, un-^acabament, una excellent substancia, 
la qual substancia cové esser bona de necessitat pus que 
tants bens ha en sí metexa, los quals bens son essencials 
pus que son infinits e eternals. On, la nostra paraula apella 
ía vostra bonea vertut essencial, mas lo nostre enteniment 
entén la vostra bonea esser substancia infinida e eternal. 
4{ 12. Jímahle Senyor! Lo vostre acabament cové esser per 
fina forsa en vos cosa essencial; car si era accidental no 
sería la vostra substancia cosa infinida ni eternal, ni sería 
bona sobre totes bonées. On, com la vostra substancia sia 
infinida e eternal e sia subirá bé, per assó es significat quel 
vostre acabament es cosa essencial, no cosa accidental, lo 
qual acabament es dit de paraula vertut essencial, mas en 
1 enteniment es entes substancia sens nuil defalliment. 

13. Oh vos, Sényer Deus, qui defeneh de tots mals tos 
vostres henvolenh! Com nos ajam ensercat e atrobat que 
totes estes vertuts damunt dites son en vos coses essencials 
e no accidentáis, covinent cosa es, Sényer, que tractem de 
les vertuts que entenem en les vostres obres segons es- 
guart e relacio de les creatures. 4í 14. Com home, Sényer, 
es contemplant en les vostres obres, cové que hom atri- 



I. A.E, signifiquen a la uostra simplicitat. — 2. E, en ela. — 3. B,J. el. 
— 4. B, e un. 



90 



Ramón Lull 



boesca e conega a vos aquelles vertuts per Jes quals son 
apercebudes les vostres obres, les quals vertuts son crea- 
cio e gracia c dretura e misericordia e humilitat e larguea 
e granea e honrament e senyoría. On, beneyt siats vos, 
Sényer: car per aqüestes vertuts cové que home sia con- 
templant en vos a esguardament de les vostres obres. 
*•< 15. Enaxí com la potencia racional cové mortificar la 
potencia sensitiva en sa natura per tal que no la lex' usar 
de sa mala natura, la qual ha per peccat, *e per tal que la 
fassa sobjecta a bones obres, enaxí per semblant manera 
cové que hom mortific e constrenga son enteniment quant 
a ass5 qui es de part natura dome e que no entena les 
vertuts en les vostres obres segons les qualitats qui son en 
nostres obres, enans les entena segons los significats del 
acabament de la vostra essencia; car, Sényer, si segons na- 
tura e manera de les nostres obres enteníem en vos vertuts, 
no les poríem apercebre que fossen en vos essencials per 
so car les vertuts qui son en nos son accidentáis; mas si les 
entenem segons vostra manera e vostra natura, podemles 
apercebre en vos que son vertuts essencials per so car tot 
so qui es en vos es essencial. 

16. Jl Pare misericordias, píen de dousor e de pietai! 
Com nos ajam apercebut que lo mon es creat e ha creador, 
e aquesta conexensa ajam aúda conexent e apercebent les 
coses intellectuals ab les sensuals, apercebem, Sényer, que 
creacio quant a vos es cosa essencial, car vos creas lo 
mon per lo gran acabament de bonea qui es en vos cosa 
essencial. On, ja sia so que la creacio aja en lo mon aút 
comensament, per tot ass5 no entenem que la natura e la 
proprietat segons la qual vostre acabament fo occasio per 
que creas lo mon, aja en vos comensament; e per assó es 
apercebut que la bonea segons lá qual vos sots creador no 
ha en vos comensament jassía que la creacio aya comensa- 



1. E, leyx: B, llex. — 2. E,B,M, manca aquest incís. 



L. DE CONTEMPLACIO 9I 



ment. 4< 17. Enaxí, Sényer, com vostra infinitat e vostra 
cternitat son en vos coses essencials, enaxí crcacio de 
creatures foren ' eternalmejU e infinidament quant a esguart 
de vos creades; car vos infinidament e eternalment sots bo 
e poderos e amador de tot bé a crear e a fer. Mas per so 
car les creatures no son dignes de csser eternals e infinides 
car si ho fossen no foren creatures, de necessitat cové que 
ajen aút comensament, ^ per ass5 en quant esguart de vostra 
bonea apercebem que aquella vertut per la qual vos sots 
creador, que es en vos cosa essencial jassía que les creatu- 
res sien esdevengudes accidentalment. ^ 18. On, lo comen- 
sament 3 qui es caút, Sényer, en creacio es accidental calitat 
en les creatures per so car creatura no es digna de esser 
eternal sens comensament, car pus es creatura, sobjecta es 
a comensament en so que creatura no fora si no fos co- 
mensament; e per assó lenteniment huma entén molt pus 
sanament que la paraula no ho significa, car la paraula sig- 
nifica que creacio '♦sia en vos calitat accidental; mas lente- 
niment entén que la creacio quant a vos no es cosa avent 
accident, car eternalment e infinida sots aquella cosa per 
la qual sots creador, mas la creatura en quant sí metexa es 
venguda accidentalment en esser per so car ha reebut^ co- 
mensament. 

1 9. Senyor forts del qual preñen vertut e forsa toles crea- 
tures! Gracia apercebem e entenem que es en vos cosa 
essencial quant a esguart de vostra natura e de vostra bo- 
nea; mas la gracia que les creatures reeben de vos, Sényer, 
aquella entenem que cau en les creatures accidentalment 
per so car les creatures an comensament; car la creatura 
enans de son esser no pot esser reebent gracia, car no ha 
sobject on reebre la pusca. Mas vos, Sényer, eternalment 



j. h\, fuit. — 2. E, cor si o fossen no foren creatures e cor les crea- 
tures de necessitat coue que sien auent comensament: B, la llissó con- 
sona ab 1 anterior. — 3. A,J, On. com lo comensament. — 4. B, que la crea- 
cio: J, que creatura. — 5. B, rebut (passiin). 



92 



Ramón Lull 



e infinida sots aparellat de dar gracia: car enaxí com en 
la casa'tancada priva claror per son tancament e no per 
defalliment del sol, enaxí quant a vos gracia no es acci- 
dental en les creatures; mas les creatures per so car an 
comensament e per so car hi ha delles qui caen per lur 
culpa en peccat e puxes nixen per gracia de vos, per assó 
la gracia cau en elles accidentalment en est mon. « 20. La 
dretura qui es en vos, Sényer, apercebem que es en vos 
cosa essencial, no accidental; mas la vostra dretura cau en 
los homens accidentalment per so car an comensament. 
Mas axí com lo bo jutge^quies dreturer "^ ans quels fets que 
jutja^li venguen en poder, enaxí vos ans^que les creatu- 
res fossen en esser ja erets infinidament e eternalment 
dreturer. "^ 21. Enaxí com lo rey ol príncep per sa gran 
bonea es misericordiós en sí metex ans que misericordia li 
sia demanada, enaxí, Sényer, e molt milis encara la vostra 
misericordia es e,n vos cosa essencial, car ans que les crea- 
tures fossen en esser ja erets vos eternalment e infinida 
aquella natura e aquella proprietat e aquella bonea per la 
qual fos e sots e serets^ misericordiós a les creatures. Mas 
car les creatures an comensament, per assó la vostra mise- 
ricordia es en les creatures accidental en est mon en quant 
lur comensament. 

22. Jlh liberal Senyor del qual esperam gracia e henedic- 
cío! La vostra senyoría es significada per la vostra excel- 
lent bonea que es vertut essencial; car tant es gran lo vos- 
tre acabament, que eternalment e infinidament sots senyor 
de totes les coses qui eren pri vades ans que fossen en es- 
ser, car no es nulla cosa en pri vacio ni en esser quis po- 
gués deffendre que vos no la feessets esser en esser o de 
esser tornar en no esser. On, aquesta vostra senyoría, Sé- 
nyer, la qual avets sobre les creatures, apellam de paraula 
vertut essencial, la qual senyoría aperceb lenteniment que 



». B, cosa. — 1. A, lo iutge. — 3, M, sicut honus Judex est justus. — 
4. B, juga. — 5. B, enans. — 6. AJ, fos sots e serets. 



L. DE CONTEMPLACIO 93 

es substancia, la qual substancia es aquella cosa per la qual 
vos sots senyor e digne de esser senyor eternalment e in- 
finidament. M 23. La vostra humilitat, Sényer^ es significada 
per lo vostre gran acabament que es en vos vertut esscn- 
cial; car ans que les creatures fossen en esser ja erets vos 
en aquella natura e en aquella bonea per la qual fos homil 
adoncs com les creatures foren en esser; car si ans que les 
creatures fossen en esser vos no aguessets proprietat ni 
natura de esser homil, ja nous humiliarets a pendre carn 
nc a morir' per nosaltres peccadors. On, enaxí com lo sol 
ha essencialment en sí resplandor *e los animáis usen acci- 
dentalment de la resplandor del sol, enaxí la vostra humi- 
litat eternalment e infinida es en vos, la qual humilitat fo 
demostrada a les creatures com foren en esser. On, si pa- 
raula apella en vos vostra humilitat vertut essencial, lente- 
niment la entén que es vostra "^ humilitat cosa substancial. 
M 24. Nos aperccbem, Sényer, que la vostra liberalitat es 
en vos cosa essencial; car ans que les creatures fossen en 
esser erets vos larc e volenterós de donar esser e gracia e 
benediccio a les creatures com sería covinent cosa que 
elles aguessen esser. On, nos veem que molt rey e molt 
home es larc naturalment: on, si larguea es en ells natu- 
ralment, molt milis par que deja esser larguea en vos essen- 
cialment, la qual larguea la paraula la apella vertut essen- 
cial, mas lenteniment la entén en vos cosa substancial avent 
larguea eternalment e infinida. 

25. Jlh Senyor complit e acaba f de fots bens! En la gra- 
nea que les unes creatures an major les unes que les altres, 
es a nosaltres significat que la vostra essencia es cosa gran, 
la qual granea apercebem que es tan gran que no ha co- 
mensament ne fi, ans es infinida e eternal en totes maneres; 
e per assó, Senyer, la vostra granea es essencial e la parau- 
la nostra apella la vertut essencial, mas lenteniment la 



I. B, mort. — 1. B, com lo sol essencialment en sí resplandex. — 
3. B, que la vostra. 



94 



Ramón Lull 



cntén substancia, car segons veritat nulla cosa no es gran 
sino cosa on caya quantitat. On, com en cosa eternal e 
infinida no caja quantitat, per assó lenteniment huma entén 
que vos no sots gran en quantitat ja sia dit que siats gran- 
4{ 26. Lonrament e la noblea qui es en vos es significant, 
Sényer, que es en vos cosa essencial, no accidental; ' car de 
vostre honrament es que vos siats eternal e infinit; on, ja 
crets vos honrat en vos metex eternalment e infinidament 
ans que les creaturcs fossen en esser, lo qual honrament e 
la qual noblea fo coneguda en vos per vos metex ans que 
les creatures fossen; puxes, com les creatures foren, adoncs 
fo conegut lo vostre honrament per les creatures. On, jas- 
sía, Senyér, que la nostra paraula nomén lo vostre honra- 
ment e la vostra vertut, lenteniment entén que lo vostre 
honrament e la vostra noblea son cosa ^ substancial honrada 
eternalment e infinidament. ^ 27. A vos, Sényer Deus, sia 
gloria e laorr^car enaxí com les vostres vertuts son en vos 
coses essencials e coses qui son una cosa en substancia, e 
assó es per rao del vostre gran acabament, enaxí les quali- 
tats qui son en home son coses accidentáis en substancia, 
e es una cosa en home qualitats e altra es substancia; e tot 
assó esdevé en home per rao de los defalliments qui son 
en home. 

28. Divinal Senyor lo qual sots sens par e egual! Totes 
quantes coses son dites en vos vertuts son una cosa en vos; 
car la vostra justicia e la vostra misericordia tot es una 
cosa en vos, car la justicia es misericordia e la misericor- 
dia es justicia. E assó metex es de totes les altres vertuts, 
car tot so qui es en vos es substancia divina. '^ 29. Mas 
car en lo mon es, Sényer, que ha molts homens^^ e lurs obres 
son diverses, per assó se esdevé que vos obrets en los ho- 
mens en diverses maneres per mostrar a home los bens qui 
son en vos; car en los uns avets a usar de misericordia e 



1. B, no cosa accidental. — 2. B, es cosa. — 3. B, honor, — 4. E,B. inas 
cor en lo mon a sevner molts homens. 



L. DE Con 



TEMPLACIO 95 



en los altres de justicia, e axí de les altres vertuts; e per 
assó segons nosaltres entenen en vos moltes vertuts, mas 
segons vos no son les vertuts en vos diverses les unes de 
les altres per so car totes son una substancia infinida, 
amable, poderosa, eternal, acabada. ^ 30. On, beneyt siats 
vos, Sényer Deus: car per tal que home pusca aver cone- 
xensa de la vostra bonea e pusca loar vostra bonea, per 
assó cové que diga que vos sots poderos e infinit e eter- 
nal e bo e amable e dreturer e misericordiós e acabat; car 
si en esta manera home nous conexía e nous loava, defa- 
lliría a aver conexensa de vos e a donar laor ' de vos; e per 
assó diu hom que en vos ha vertuts essencials, mas lente- 
niment o entén sanament per so car calitat significa acci- 
dent per rao deis accidents qui caen en les creatures, deis 
quals accidents no cau negú^en la vostra gloriosa substan- 
cia divina. 



>s 



$« 



1. B, lloor (passim). — 2. B, degu. 



96 Ramón Lull 



<f Cap. 179. Com home aperceb e entén 
per significacions entelleduals demos- 
trades e significades per vertuts en- 
lelleduals per raons necessaries, que 
nostre Senyor Deus es en trinitat de 
persones. 

^^í^^sS^A H Deus, aiuda e confort e consolado e acabament de 
^%^T^^ /0/5 aquells qui en vos se confíen! Les vostres ver- 
^SS^áS tuts, Sényer, les quals de paraula son apellades 
vertuts essencials et en lenteniment son enteses una subs- 
tancia, aquelles donen significacio que en la vostra subs- 
tancia ha .iij. persones, lo qual significat es fet a nosaltres 
en tres maneres; car cada persona ha sa proprietat segons 
la qual es significada per sa propria qualitat e cada quali- 
tat ha proprietat e natura com do significat de la persona 
segons la qual ha proprietat de significar aquella. ' >♦< 2. La 
primera manera, Sényer, de les .iij. significacions es en .iij. 
significats, so es a saber que infinitat e vida e eternitat 
donen significat que vos sots en tres persones; e lo segón 
significat es en altres .iij. significacions, so es a saber que 
poder e saviea e amor signifiquen que en vos ha .iij. per- 
sones; e lo ters significat dona altres^ tres significats, so es 
a saber que la vostra simplicitat e la vostra gloria el vos- 
tre acabament signifiquen en vos .iij. persones. *4< 3. On, 



I. A,J, ta ttisó d' aquest paragraf es: les uostres vertuts seyner aquelles 
donen significacio que en la uostra substancia ha .iij. persones lo qual 
significat es fet seyner a nosaltres en tres ntaneres. Cor cada persona ha 
sa propietat seguons la qual es significada. — 2. A, ais, 



L. DE Con 



TEMPLACIO 97 



beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí com vos sots una 
substancia en .iij. persones, enaxí ha en vostra trinitat 
vertuts qui son significants vostres persones. On, enaxí 
com les .iij. ' persones son .iij., enaxí los significáis son 
.iij.; e enaxí com totes les .iij. persones son una deitat 
una substancia, ^ enaxí cascú deis .iij. significats es .j. signi- 
ficat en lo qual ha .iij. significats. On, com paraula dome, 
Sényer, no sia tant bastant com enteniment dome, per ass6 
si en la nostra paraula e en la letra ha nuil defalliment, nos 
nos endressam ens certificam siguent 1 enteniment qui basta 
al nostre endressament pus acabadament que no fa la pa- 
raula ni la letra ací escrita qui sensualment es demostrada 
ais ulls corporals per tal quen sien contemplant en vos los 
nostres ulls espirituals entellectuals. ^ 

4. Singular Senyor sens par e companyó, simple sens nu- 
lla composició! Com sensualitat sia lo jusá escaló per lo 
qual escaló hom sia pujant al subirá escaló, so es a saber, 
a la intellectuitat, e com lo nostre enteniment ajam pujat 
de les sensualitats a les intellectuitats per gracia e per be- 
nedicció vostra, necessaria cosa es, Sényer, al vostre servi- 
dor e a tots aquells qui per esta manera volrán apercebre 
ni aver conexensa de la vostra trinitat, que lur enteniment 
tenguen alt en les coses entellectuals e que nol lexen caer 
bax** en les coses sensuals; car en altra manera hom no po- 
ría apercebre ni atrobar so que enserca en la vostra trini- 
tat. ^ 5. Misericordias Senyor! Vos veets que nosaltres en 
les creatures conexem les unes quantitats majors per les 
menors, car en les sensualitats apercebem per los menors 
corsos ^majoría e granea en los corsos majors; e en les in- 
tellectuitats fem atretal en aquelles on cau cantitat inte- 
llectual, car per les coses menors en vertuts o en vicis 
apercebem la quantitat major qui es entellectualment en 
major quantitat en les creatures qui an majors vicis o ma- 



1- B, en les iij — 2. M, una Deitas et una Subsfantia. — 3. BJ, espiri- 
tuals e entellectuals. — 4. E, baxs, — 5. B, per les menors coses. 

C0NTEMPLAC10-IV-7. 



qS Ramón Lull 

jors vertuts. On, per aquesta conexensa que nos avem, Sé- 
nyer, de quantitat en les creatures sensualment e entellec- 
tualment apercebem granea, e com en les creatures avem 
apercebuda granea, nosaltres apercebem per la granea de 
les creatures la granea entellectual del creador e per la 
granea apercebem la vostra infinitat qui es granea infinida 
sens nulla quantitat. On, com nos siam pervenguts a aques- 
ta ' conexensa de la vostra granea infinida, covése segons 
so que nos ensercam en la vostra trinitat, que reebam so 
que la vostra granea infinida significa al nostre enteniment 
de la vostra essencia divina. 4< 6. Vertuós Senyor! L enteni- 
ment del home aperceb de grau en grau'la vida de les 
creatures tro que es muntat a conexensa de la vida del 
creador; car per la vida deis animáis inracionals apercebem 
que la vida del home es pus noble que celia deis inracio- 
nals, 3 e per la vida del home apercebem la noblea de la vi- 
da deis angels la qual vida no es embargada per ajusta- 
ment de cors axí com es la nostra anima qui es embargada 
per la corrupcio del cors huma; e com '♦lo nostre apercebi- 
ment, Sényer, es pujat a conexensa de la vostra vida, adoncs 
aperceb que la vostra vida es vida eternal, infinida, acabada, 
mare de totes vides. On, com 1 enteniment dome ha cone- 
xensa e contempla en aquesta manera en la ^vostra vida, 
adoncs cové que reeba en la vostra essencia lo significat 
que la vostra vida hi significa, e reebent lo significat de la 
vostra^ vida aura hom conexensa de so que enserca en la 
vostra trinitat. 

y. Eternal Senyor lo qual sois sens nuil comensament e 
sens nulla fi! Nosaltres apercebem per lo temps sensual lo 
temps entellectual qui cau en les creatures entellectuals 
les quals son anima e ángel qui son en temps pus que han 
reebut comensament e pus que fan en un temps una cosa 
e en altre temps altra; e com lo nostre enteniment es pu- 

1. B, an aquesta. — i. B, de grao e en grao. — 3. B, que la deis irra- 
cionals. — 4. M, igitur, — 5. B, a la, — 6. E,B, de uostra. 



L. DE CONTEMPLACIO 99 

jat al temps entellectual en les creatures, adoncs contem- 
plant lenteniment dome se muda a la vostra durabletat e 
a la vostra eternitat la qual entén que es eternitat durant 
sens temps; e com lenteniment es pervengut a conexensa 
de la vostra durabletat e eternitat, adoncs cové que reeba 
so que la vostra durabletat e eternitat li significa de la 
vostra trinitat. *•< 8. Beneyf Senyor! Per lo poder e la forsa 
sensual qui es en los animáis apercebem lo poder entellec- 
tual, lo qual poder es en anima dome e en ángel e demo- 
ni; e per lo poder qui es, Sényer, en anima e en ángel, es 
a home significat ' lo vostre poder entellectual; e com nostre 
enteniment es pujat a conexensa e a apercebiment del 
vostre maravellós poder, adoncs cové que lo nostre ente- 
niment reeba so que li significa lo vostre poder en la vos- 
tra trinitat. *•< 9. Misericordias Senyor! Per la saviea sensual 
qui es en los animáis apercebem la saviea entellectual qui 
es en anima dome e en ángel; e com lo nostre enteniment 
es pujat a conéxer la saviea qui es en anima racional e en 
ángel, adoncs puja a apercebre e conéxer la saviea entel- 
lectual qui es en lo creador; e com lenteniment, Sényer, 
ha reebuda conexensa de la vostra acabada saviea,* adoncs 
la vostra saviea revela e significa e demostra al nostre en- 
teniment so que enserca en la vostra substancia de trinitat. 
10. Jlh Senyor savi, misericordias, abundóse de dousor e 
damor! De la amor sensual que veem en los animáis nos 
mudam a aver conexensa de la amor entellectual qui es en 
home e en los angels; e de la conexensa que avem en la 
amor danima racional e de ángel nos es significada e de- 
mostrada la vostra amor gloriosa, graciosa, de la qual to- 
tes creatures reeben dons e gracies. On, com lo nostre en- 
teniment contemplant, Sényer, es pujat e ha conexensa de 
la vostra amor, adoncs la vostra amor significa e demostra 
al nostre enteniment so quel nostre enteniment enserca en 



1. E,B, nos es significat: J, es significar.— 2. B, conexensa. — 
3 . E,B aondos (sempre). 



loo Ramón LuLL 

la vostra substancia de trinitat. ^ íí, Tíonrat Senyor! Per 
la composicio qui es en los animáis apercebem la símplici- 
tat que es en anima e en ángel, e com lo nostre enteniment 
ha aúda conexensa de la simplicitat entellectual de anima 
racional e d ángel, ' adoncs per aquella conexensa puja, Sé- 
nyer, nostre enteniment a aver conexensa de la simplicitat 
qui es en la vostra substancia divina; e com lo nostro en- 
teniment ha reebuda conexensa de la vostra simple natura, 
adoncs la vostra simplicitat significa e demostra al nostre 
enteniment so que enserca en la vostra substancia de tri- 
nitat. 4< 1 2. Piados Senyor! De la gloria sensual que veem 
en los animáis nos mudam a conéxer la gloria intellectual 
qui es en anima racional e en los angels; e com lo nostre 
enteniment ha reebuda conexensa de la gloria qui es en 
animare en ángel, adoncs puja nostre enteniment a aver 
conexensa de la gloria qui es en son creador; e com lo 
nostre enteniment, Sényer, ha reebuda conexensa de la 
vostra gloria, adoncs la vostra gloria li significa e li demos- 
tra so que ell enserca en la vostra deitat de la vostra tri- 
nitat. 

1 3. Gracias Senyor qui sots amaf e servil de totes les mies 
forces! Per lacabament sensual que veem en los animáis 
apercebem que en los vegetables no ha tant dacabament 
com ha en los animáis, e per lacabament que apercebem 
en home sensualment nos es significat lo major acabament 
entellectual lo qual es en les animes e en los angels; e com 
lo nostre enteniment es pujat a la conexensa del acabament 
danima racional e dángel, adoncs lacabament danima e 
d ángel li significa e li demostra lacabament entellectual en 
son creador, lo qual acabament es compliment de tots 
acabaments; e com lo nostre enteniment, Sényer, ha reebu- 
da conexensa del vostre acabament, adoncs lo vostre aca- 
bament significa e demostra al nostre enteniment so que 



1. B, angelí, — 2. J, en anima racional: M, ín anima rationali. 



{(ViKÍ i 1953 



L. DE CONTEMPLACIO lOl 

cnserca de la vostra trinitat en la vostra unitat. *•< 14. A 
vos, Sényer Deus, sia gloria e laor per tots temps: car qui 
vol ensercar ne atrobar veritat de la vostra sancta trinitat, 
per aqüestes .ix. vertuts entellectuals essencials damun 
dites pot conéxer e apercebre la vostra gloriosa trinitat 
ab que sapia pujar son enteniment deis significats sensuals 
ais entellectuals tant tro que sia pujat son enteniment tan 
alt tro que pusca reebre los significats entellectuals los 
quals les vostres vertuts essencials signifiquen de la vostra 
honrada trinitat. <f< 15. A aquell, Sényer, quis met en 1 en- 
sercament de la vostra trinitat segons esta art e esta ma- 
nera damunt dita, necessaria cosa li es que en lo comen- 
sament del ensercament e en la mijanía e en la fi fassa son 
enteniment franc; car nuil enteniment forsat ni costret no 
pot ensercar ni apercebre ni atrobar so que vol saber. 
Encara es mester en ensercar la vostra trinitat que hom 
aja conexensa de les coses sensuals e de les coses entel- 
lectuals per tal que per lurs significats sendrés son en- 
teniment es guart que no sia empatxat en les coses en- 
tellectuals per les coses sensuals, car molt mes son los 
embargaments que les coses sensuals fan al enteniment 
huma com no sen sab guardar, que no son los endressa- 
ments. 

1 6. Oh vos, Sényer, qui amah que mon cor sia pie de 
suspirs e damors, e mos ulls de tagremes e de plors! Com lo 
vostre servidor contempla en la vostra granea infinida, 
adoncs la vostra granea significa que en la vostra essencia 
ha alcuna cosa per la qual es sa proprietat que sia granea 
infinida: car enaxí com la mar ha alcuna proprietat en sí 
metexa de esser major que les naus que son en ella, enaxí 
cové de necessaria que en la vostra substancia aja alcuna 
proprietat e alcuna cosa per la qual sia major que tot lo 
mon. On, aquesta proprietat, Sényer, per la qual vos sots 
major que tot lo mon e per la qual avets granea infinida, es 
significada en vos per la vostra granea infinida, la qual 



102 Ramón Lull 

proprietat e la qual cosa sia ella, ' es apellada en la vostra 
substancia persona. M 17. Com la anima del vostre ben 
volent, Sényer, es contemplant en la vostra vida, adoncs la 
vostra vida dona significat al nostre enteniment que en la 
vostra substancia ha alcuna proprietat e alcuna cosa segons 
la qual es cosa viva, car sens proprietat e natura de vida 
no seríets cosa viva. On, enaxí com en home saviea e amor 
e volentat signifiquen vida, enaxí la vostra vida significa 
que en la vostra substancia ha alcuna proprietat e alcuna 
cosa* segons la qual sots cosa avent vida. On, aquest sig- 
nificat, Sényer, quens fa la vostra vida, no es aquell signi- 
ficat quens fa la vostra granea infinida; e per asso aquella 
proprietat e natura segons la qual sots cosa avent vida, es 
persona en la vostra substancia, la qual persona no es 
aquella qui en la vostra substancia es significada per la 
vostra granea infinida. *♦< 18. Com lo vostre sotsmés es, 
Sényer, contemplant en la vostra eternitat, es significat a la 
nostra anima que en la vostra substancia ha alcuna pro- 
prietat e alcuna natura segons la qual vostra 3 substancia es 
eternal; car menys d alcuna proprietat e natura de eterni- 
tat, la vostra substancia no poría esser durable eternalment. 
On, aquest significat quens fa la vostra eternitat d alcuna 
proprietat e natura en la vostra substancia, no es los .ij. 
significats damunt dits, ans es altre significat qui significa 
en la vostra substancia altra persona, so es altra proprie- 
tat e natura qui es significada per eternitat, e*de les altres 
persones es lo significat de la una de granea infinida e 1 autre 
significat es de vida. On, com lo nostre enteniment ha 
rcchutSfS Sényer, aquests .iij. significats per los quals ha 
apercebudes en la vostra substancia tres persones, adoncs 
reeb per lo propri^ significat de cascuna^nom a cascuna de 
les persones; car la persona qúi es significada per granea 



1. E, ela sia: B, ella sia. — 2. A, e cosa. — 3. E,B, la uostra. — 
4, E,B, manca aquesta conjunctiva. — 5. J, rebudes, — 6. E, primer, — 
y. AJ, a cascuna: M, cujusUbet Personarum. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 03 



infinida segons son significat significa que sia apellada 
persona de Pare, e la persona qui es significada per vida 
significa segons son propri significat que sia apellada per- 
sona de Fill, e la persona qui es significada per eternitat 
significa segons son propri significat que sia apellada per- 
sona de Sant Espirit. Empero ja sia so que nos digam que 
cada persona ha sa propria vertut qui la significa, empero ' 
deym que cada vertut es aitam bé en la una persona com 
en lautra. 

1 9. Ah Senyor digne de esser honrat sobre totes honors e 
de esser loaf sobre totes taors! Com la mi a anima es contem- 
plant en lo vostre poder divinal e entén^que vos sots po- 
deros de esser infinit e de esser cosa viva e de esser eter- 
nal e sots poderos de crear totes coses, adoncs, Sényer, 
lo vostre poder significa a la mia anima que en vos ha al- 
cuna proprietat e alcuna natura de la qual es lo vostre po- 
der; car si en vos no avía proprietat ni natura de poder, 
no seríets cosa avent poder: car enaxí com defall a cors 
huma poder de esser infinit e de esser viu eternalment per 
so car no ha proprietat ni natura de esser infinit ni vivent 
eternalment, enaxí per contrari seny es significat que al- 
cuna proprietat e natura ha en vostra substancia per la 
qual sots poderos de esser infinit e viu e eternal e creador 
e benfactor e tot bo. On, per aquesta proprietat que vos- 
tre poder significa en la vostra substancia es significada 
persona de Pare lo qual nom li es significat segons la pro- 
prietat de son significat. 4í 20. Amorós Senyor! Com lo meu 
enteniment^es pujat contemplar en la vostra saviea, adoncs 
la vostra saviea significa a ma pensa e a mon enteniment 
que en vostra substancia ha alcuna proprietat e alcuna 
natura segons la qual sots scient totes coses e sots ordo- 
nador de totes coses e dreturer en totes coses; car si en 
vos no avía alcuna proprietat e alcuna natura de saviea, no 



I. B, empro. — 2. B, ymagina. — 3. B, Enaxí com lo meu enteniment: 
M, Postquam ineus intellectus. 



104 Ramón Lull 

seríets scient ni drcturer ni ordonador de totes coses: car 
cnaxí com home per innorancia defall de esser savi en 
totes coses, enaxí per contrari seny es a vos propria cosa 
de esser savi, per la qual saviea sabets e ordonats totes 
coses. On, aquesta proprietat e natura que la vostra saviea 
significa en la vostra substancia, es proprietat e natura qui 
es covinent de esser apellada persona de Fill segons la 
proprietat de son propri significat. 4< 21. Tlonrat Senyor! 
Com lo meu enteniment es contemplant en la vostra amor, 
adoncs la vostra amor significa a la mia anima alcuna pro- 
prietat e alcuna natura en la vostra substancia segons la 
qual sots amable vos metex e amador de les creatures; car 
sens alcuna proprietat e natura damor vos no poríets esser 
amable, axí com la pera ol fust qui no amen per so car no 
an proprietat ni natura de esser amables. On, aquesta pro- 
prietat e natura que la vostra amor significa a la nostra 
anima en la vostra essencia, es, Sényer, altre significat 
daquells qui signifiquen la persona del Pare e del Fill; car 
un significat dona poder, altre ne dona saviea, altre ne 
dona amor; e aquest • ters significat damor es, Sényer, sig- 
nificant segons son propri ^significat que sia persona del 
Sant Espirit per so car la amor ixent del Pare e del Fill 
significa persona del Sant Espirit.'' 

22. Oh vos, Sényer, qui soh cumpUment e acahameni de 
ioh mos desigs e de tois mos plaers! Com la mia anima es 
contemplant en la vostra simplicitat, adoncs la vostra sim- 
plicitat significa a la mia anima que en la vostra substancia 
ha alcuna proprietat e natura segons la qual la vostra subs- 
tancia es cosa simple sens nulla composicio: car enaxí com 
cors huma ha en sí alcuna proprietat per la qual reeb com- 
posicio, enaxí, Sényer, la vostra substancia ha en sí alcuna 
cosa per la qual es simple e no reeb composicio. On, 



1. B, on aquest. — 2. AJ, segons propi. — 3. E, per so cor la amor es 
jxent del pare e del fil e del sant espirit: B, per so cor la amor es ixent 
del Pare e del Fill e es part del S. S. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 O5 



aquella cosa, qual que sia, segons la qual vos sots cosa 
simple, es la simplicitat significant ' en la vostra substancia 
persona. 4^ 23. Ghriós Senyor amable! Com lo meu enteni- 
ment contempla en la vostra gloria, adoncs la vostra glo- 
ria significa a la mia anima que en vos ha alcuna cosa qui 
es persona, la qual persona no es aquella persona qui es 
significada per simplicitat; car gloria, Sényer, significa amor 
e justicia e misericordia e saviea en una manera segons la 
qual no significa simplicitat de natura, ja sia so que la vos- 
tra simplicitat sia molt gloriosa e molt noble en la vostra 
substancia. Mas, car simplicitat significa privacio de com- 
posicio, e gloria significa saviea e sciencia e amor e justicia 
c misericordia, per assó es apercebut que una persona es 
significada per simplicitat en la vostra essencia e altra per- 
sona hi es significada per gloria. 4^ 24. Com la mia anima, 
Sényer, es contemplant en lo vostre acabament, adoncs lo 
Yostre acabament significa que en vos ha alcuna persona qui 
es aquella cosa significada per lo vostre acabament, car 
acabament significa cosa no avent defalliment avent acaba- 
ment, per lo qual acabament es entes que en vos no ha 
nulla cosa contraria a acabament. On, ja sia que totes .iij. 
les persones divines sien acabades, per tot assó no román 
que segons propri significat no sia acabament significant 
persona en altra manera segons la qual manera no la sig- 
nifica per aquella manera la vostra simplicitat ni la vostra 
gloria. On, com la paraula dome no sia tan digna de trac- 
tar aquests significats com lenteniment, per assó es neces- 
saria cosa a home que sendrés a aquest tractament avent 
sá c bo enteniment.^ 

25. Jlh Senyor qui reveláis e demoslrats lotes aquelles 
coses qui en plaer vos venen! Enaxí com los cinc senys cor- 
porals han di verses officis en home, enaxí los .v. senys es- 
pirituals an en home diverses officis, e per la diversitat 



j. E,B, es significant. — 2. B, san e bon: J, sa c bon. 



io6 Ramón Lull 

qui es en los senys corporals e en los senys espirituals, 
reeb hom diverses significáis sensualment e entellectual- 
ment. 4< 26. Car enaxí com ulls corporals tracten de forma 
c de color, e lodorar' tracta dodors, e loyr de vous e de 
brugits, el gustar de sabors, el tocar de dur e de molí e 
daspre e de lis, enaxí, Sényer, una cosa fa en home cogi- 
tacio e altra cosa fa en home apercebiment e altra cosa fa 
consciencia e altra cosa fa subtilea e altra cosa fa coratgía 
en home; etots aquests officis son diverses la un del autre 
per so car los senys no son los uns los autres. M 27. On, 
com los senys corporals els espirituals, Sényer, no sien la 
un 1 autre, per assó cové que les .iij. persones qui son en 
la vostra substancia sien significades ais nostres senys es- 
perituals per vertuts essencials entellectuals, car menys de 
vertuts nonsporíen esser significades les persones. On, ja 
sia so que les vostres vertuts sien en vos una cosa e la una 
vertut sia lautra e so que cascuna vertut es en vos subs- 
tancia e tot so qui en vos es* es una substancia, per tot assó 
no román que nosaltres segons relacio de nosaltres no 
ajam conexensa en vostra substancia de vertuts, les quals 
vertuts son segons vos vostra substancia e segons nosaltres 
vertuts, 3 per tal que apercebam per lurs significats la vostra 
unitat e la vostra trinitat la qual no poríem apercebrc 
menys de vertuts. 

28. Oh vos, Sényer "Deus, qui honrats e amats tols aquells 
qui son conlemplants^ en los vostres honramenls! Enaxí com les 
vostres vertuts segons nosaltres no son demostrades a 
home esser la una lautra, enaxí cada persona ha ses ver- 
tuts propries qui signifiquen a nosaltres aquella presona 
(sic) quils es propria cosa a significar;-^ car les unes vertuts 
son significans paternitat, les altres son significants filiacio, 
les altres son significants processio; e tots aquests signifi- 



j. J, e lodorat. — 1. E,B- qui es en uos.- 3. B, les quals qualitats 
son vostra substancia e son segons nosaltres qualitats. — 4. B, amans. — 
5. A,J, a significar segons nosaltres. 



L. DE CONTEMPLACIO \ O"] 

cats se fan, Sényer, per so que nosaltres ajam conexensa 
de la paternitat e la fíliacio e la processio qui son una 
substancia divina. 4< 29. Mas, car lenteniment huma es 
rebavat e engruxat per les coses sensuals en les quals trac- 
ta mes que en les entellectuals, per assó, Sényer, los homens 
nescis no saben apercebre en les vostres vertuts los signi- 
ficáis de les .iij. persones divines, los quals significáis no 
poden reebre per lempatxament e la flebetat ' de lur cnte- 
niment; car enaxí com los ulls corporals son febles a rece- 
bre tota la resplandor del sol adoncs com guarden la roda 
del sol, enaxí lenteniment del home peccador rebavat e 
cmpatxat en les coses sensuals innora que no pot reebre 
los significáis que les vostres vertuts entellectuals essen- 
cials signifiquen de la vostra trinitat. « 30. Lo vostre ser- 
vidor el vostre sotsmés sesforsa, Sényer, aitant com pot 
de totes ses forces com vos fassa gracies e mercés com 
vos li avets dada gracia que ell ha aúda conexensa de la 
vostra trinitat la qual es provada e demostrada per raons 
veres e per raons necessaries provades per significáis de 
vertuts entellectuals sensuals, la qual sancta trini tat pot hom 
apercebre per gracia vostra siguent los significáis que les 
vostres vertuts donen de les .iij. persones divines en la 
vostra substancia divina. 



^ 



j. B, feblctat: J, flebletat. 



]o8 Ramón Lull 




§ Cap. 180. Com hom aperceb e entén 
per significats de vertuts entelleduals 
e essencials per raons necessaries, ' 
que les tres persones divines son una 
substancia divina tan solament. 



|eus misericordias pare e senyor de toh hens! Enaxí 
com totes les vostres vertuts signifiquen en la 
vostra gloriosa substancia tres persones, enaxí, 
Sényer, totes les vostres vertuts signifiquen a home que 
totes .iij. les persones son una substancia simple divina. 
On, la nostra anima aperceb aquests significats per so car 
totes les vostres vertuts son una cosa en vos; mas quant a 
nosaltres son demostrades moltes vertuts, lo qual demos- 
trament es fet a la nostra anima per tal que per vertuts 
apercebam les .iij. persones esser una substancia. 4< 2. Car 
en quant nos avem, Sényer, conexensa e apercebiment que 
en vos ha vertuts, segons esguardament nostre apercebem 
que en vostra substancia ha trinitat de persones, e aper- 
cebem que les persones son una substancia, e apercebem 
que totes les vertuts son aquella cosa que es en vos subs- 
tancia e persones. ^ 3. Si les .iij. persones divines, Sényer, 
no fossen en vos una substancia, ja les vertuts nons daríen 
aital significat de les persones com nos donen. 3 Mas en tal 
manera les vertuts signifiquen en la vostra substancia les 
persones, que per fina forsa de rao necessaria entén nostre 



i.E, B, per significats de qualitats entelJectuals essencials e per 
raons necessaries, — 2. B, per. — 3. B, com donen. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 09 

enteniment que totes .iij. les persones ' no son sino una 
substancia tan solament. 

4. Oh Senyor espiritual, inmortal, poderos sobre tots nos 
altres! Entenent e apercebent que cascuna de les vertuts 
es laltra vertut en vos, apercebem e entenem que les tres 
persones son una substancia. On, com la mia anima, Sényer, 
es contemplant en la vostra infinitat, adoncs aperceb se- 
gons lonrament e segons la noble natura de vostra infini- 
tat, que ella es vertut infinida, eternal infinidament, viva 
infinidament, poderosa infinidament, savia infinidament, 
amable infinidament, simple infinidament, gloriosa infini- 
dament, acabada infinidament. <•< 5. Com la vostra granea 
infinida sia, Sényer, cascuna* de les vertuts qui son altres 
della segons nosaltres, mas no segons vos, per assó es sig- 
nificat a nosaltres que una substancia es en esser, ^la qual 
substancia es infinida, viva, eternal, poderosa, savia, ama- 
ble, simple, gloriosa, acabada. Car si aital substancia no 
era en esser, la vostra infinitat no poría esser eternal ni 
viva ni poderosa ni savia ni amable ni simple ni glorio- 
sa ni acabada infinidament, ans sería cosa termenada. 
>•< 6. On, com la vostra granea, Sényer, no pogués esser 
infinida vertut si no era una cosa ab les vertuts damun 
dites e com ja sia-^provat que vos sots granea infinida, 
per assó provas que es alcuna substancia en esser en la 
qual son una cosa totes les vertuts damunt dites. On, per 
assó cardes provat que totes les vertuts son una cosa, 
so es una substancia, es significat e provat que les .iij. 
persones divines significades per les vertuts en la subs- 
tancia son una substancia; car si les persones no eren 
una substancia, les vertuts no serien la una lautra en 
vos, e si no era la una lautra en vostra substancia, no 
seríets vos infinit ni eternal ni acabat en Jes altres ver- 
tuts. On, com vos siats acabat en totes coses, es significat 



I. B, per totes iij parts. — 2. B, quascuna. — 3. B, es esser.- 
4. E.B, sia ja. — 5. E, com: B, con. 



I lo Ramón Lull 

que les .iij. persones son una substancia acabada en to- 
tes coses. 

7. Vertaos Senyor sobre totes vertuts, glorias en totes glo- 
ries! La vostra vida divina significa segons sa gran noblea 
e son gran honrament, ' que es vida infinida e vida eternal 
e vida poderosa e vida savia e vida amable e vida simple 
e vida gloriosa e vida acabada; car si totes aqüestes coses, 
Sényer, no era la vostra vida, no sería digna cosa que fos 
vida divina, car a vida divinal pertanyen totes aqüestes* 
coses. *K 8. On, com la vostra vida, Sényer, sia una cosa 
ab totes les vertuts damundites, covése de necessitat que 
sia en esser una substancia en la qual la vida sia totes les 
vertuts e totes les vertuts sien la vida, la qual substan- 
cia sots vos qui sots una essencia, en la qual essencia 
es vida infinida, eternal, poderosa, savia, amable, simple, 
gloriosa, acabada, la qual vida es vida de totes vides e 
gloria de totes glories. ^ 9. On, com la vostra vida sia, 
Sényer, significant e demostrant en la vostra substancia 
persona, e la vostra vida sia en la vostra substancia totes 
les vostres vertuts, es significat e provat que les .iij. aper- 
sones significades per les .iij. vertuts '♦son unides en una 
substancia; car si les .iij. persones no eren una substancia 
e era cascuna substancia per sí menys de lautra e no era 
la una deitat ab lautra, ^serien .iij. deus, e si eren .iij. deus 
les vertuts no significaríen les persones en aquella manera 
que les signifiquen ni no sería negú deis .iij. deus qui 
agués les vertuts axí acabades en sí com son acabades en 
una substancia divina; car impossíbol cosa es que sien 
ensems .iij. deus que la un^no sia lautre e que sien en 
esser infinit ni eternal ni acabat. 

1 o. ^h Sényer Deus qui sots remembrament e amor e es- 
peransa Jets vostres amadors! Segons la alta noblea e la gran 



I. B, segons la gran noblea e son gran honorament. — a. E,BJ. estes, 
— 3. J, que totes les tres. — 4. E,B, per les qualitats. — 5. E, c ab 1 autra 
no era .j.* deitat: B, no era ab laltra una deitat. — 6. B, la u (passim). 



L. DE CONTEMPLACIO 111 



sanctetat'de la vostra eternitat, es significat e demostrat 
que la vostra eternitat es cosa avent natura de infinitat e 
de vida e de poder e de saviea e damor e de simplicitat e 
de gloria e dacabament; car si aital natura, Sétiyer, no avía, 
la vostra durabletat e eternitat no sería digna cosa de 
esser durant eternalment. 4< i i. On, con la vostra eterni- 
tat, Sényer, sia totes estes vertuts damundites e les ver- 
tuts sien la vostra eternitat, es significat que de neccssaria 
cosa es que sia alcuna substancia en esser per tal que la 
eternitat pusca esser una cosa en la substancia ab totes les 
vertuts damundites, les quals vertuts no poríen esser una 
cosa ab la eternitat si no era en esser substancia qui fos 
eternal, infinida, viva, poderosa, savia, amable, simple, glo- 
riosa, acabada. »K 12. On, beneyt siats vos, Sényer: car per 
so car totes les vostres vertuts son una cosa en la vostra 
substancia, es significat que les .iij. persones divines son 
una subtancia; car si les .iij. persones eren .iij. substancies 
e que no sunissen en esser una substancia, sería significat 
que les vertuts no serien la una lautra en una substancia. 
On, com la una sia lautra en una substancia, es provat per 
ests propris significats entellectuals que les .iij. persones 
son unides en una^essencia divina. 

13. Tlonrat Senyor, acahaf en tols bens! Lo vostre po- 
der divinal significa en sí tanta de noblea e donrament se- 
gons sa dignitat, que es poder avent infinitat e vida e eter- 
nitat e saviea e amor e simplicitat e gloria e acabament; 
car si neguna d aqüestes coses, Sényer, ne defallía, no sería 
poder divinal, car defalliment auría en sí; e poder divinal 
no es cosa on caya'^null defalliment. »•< 14. On, com totes 
estes vertuts damundites, Sényer, sien lo vostre poder el 
vostre poder sia totes les vertuts, per assó es significat que 
les .iij. persones divines son una substancia tan solament. 
4< 15. Car si les .iij. persones no soníen, Sényer, en esser 



j. E, sentetat. B, sanctítat. — 2.E,Bi en esser una. — 3. J, tanya. 



] ] 2 Ramón Lull 

una substancia, lo vostre poder ni les vostres vertuts no 
serien una cosa ni no serien unides en una substancia; e 
pus no fossen les vertuts la una 1 autra, no serien significa- 
des les persones en la vostra substancia en aquella manera 
ni ab aquells significáis en que son significades. 

1 6. T^ememhrahle Senyor de les nostres cuites e de íes nos- 
tres necessitats! Com ' la mía anima es contemplant en la vos- 
tra saviea, adoncs la vostra saviea, Sényer, significa en sí 
metexa tanta de excellencia e de noblea per la qual es 
significat que la vostra saviea es substancia savia infinida- 
ment e vivablement e eternalment e poderosament e ama- 
blement e simplement e gloriosament e acabadament. 
4( ty. On, per aquest significat, Sényer, que fa la vostra sa- 
viea de sí metexa, es significat que la vostra saviea e les 
vostres vertuts son totes una cosa, enaxí que la vostra sa- 
viea es totes les vostres vertuts e totes les vostres vertuts 
son la vostra saviea; car si totes les vertuts no eren una 
cosa en vos, no serien vertuts acabades; e pus agués defa- 
lliment en elles, la vostra substancia covenría que fos dc- 
fallent. Ai i8. On*, com les vostres vertuts sien, Sényer, aca- 
bades e la vostra substancia sia acabada, covése que les 
vertuts e la substancia sien una cosa; e si les vertuts *e la 
substancia son una cosa, covése les .iij. persones que sien^ 
una substancia; car si les Jij. persones ao eren una subs- 
tancia, sería significat que les vertuts no fossen les unes 
les altres en la autra-* substancia. On, com sia provat que 
les vertuts son la una 1 autra en substancia, es provat e sig- 
nificat que les .iij. persones son una substancia. 

19. Excellent Senyor lo qual es vertuós, amorós! La 
amor amorosa ^misericordiosa qui es en vos dona significat 
de sí metexa de tan gran acabament e honrament, que sig- 
nificat es al nostre enteniment que la vostra amor es subs- 



1. E, cor. — 2, B, cor qualitats. — 3. E, coue que les Jij. persones 
sien: B, covc que les iij parts sien: J, covense que les tres persones 
que sien. — 4. la vostra (?). — 5. E, B, M, amorosa amor. 



DE 



Conté M PLACIÓ 113 



tancia amable infinidament e vivablement c eternalment c 
poderosament e saviament e simplement e gloriosament e 
acabadament. 4< 20. On, com la vostra amor e les vostres 
vertuts, Sényer, sien una cosa en substancia, es significat 
que la amor es totes les vostres vertuts e totes les vostres 
vertuts son tota la vostra amor; car si enaxí no era, ni les 
vostres vertuts poríen esser acabades ni la vostra subs- 
tancia no sería acabada. On, com vos siats acabat en ver- 
tuts e en substancia, es significat e provat que tot so qui 
es en vos vertut ni vertuts ni substancia, ' son una essen- 
cia.**t^ 21. On, per aquesta una unitat qui es, Sényer, en to- 
tes les vertuts e la substancia, es significat e demostrat que 
les .iij. persones significades en la vostra substancia per 
vertuts entellectuals essencials son totes .iij. unides en 
esser una substancia; car si assó no era enaxí, impossíbol 
cosa sería que les vostres vertuts significassen les persones 
en aquella manera segons la qual les signifiquen en la vostra 
substancia. 3 

22. Misericordias Senyor del qual preñen conort e con- 
fort los homens de sánela vida! Com la mia anima contem- 
pla en la vostra simple natura, adoncs es, Sényer, signifi- 
cat tant donrament e tanta de vertut a la vostra simpli- 
citat, que ella es demostra-^a la mia conexensa que es 
simplicitat infinida, eternal, viva, poderosa, savia, amable, 
gloriosa, acabada. <%< 23. On, com la vostra simple natura, 
Sényer, sia totes estes vertuts damundites e totes les ver- 
tuts sien vostra simplicitat, es significat que alcún sobject 
sia en esser en lo qual les vertuts sien les unes les altres, 
lo qual sobject, Sényer, es la vostra substancia qui es una 
cosa avent simplicitat e infinitat e eternitat e vida e poder 
e saviea e benignitat e gloria e acabament. »•< 24. Com la 
vostra simple natura sia una cosa ab totes vostres vertuts 
enaxí que la una vertut es lautra en substancia, significat 

I. B, ni una substancia.--- 2. B, esseencia. — 3. J, substancia gloriosa. 
• — 4. E,B, es demostrada. 

CoNTHMPLACIO-lV-8. 



1 14 Ramón Lull 

es, Sényer, que les .iij. persones significades per les vertuts 
son una substancia divina; car si nou eren, ja les vertuts 
per les quals son significades no poríen esser les unes les 
altres en una substancia. 

25. T^eclamat Senyor per hls los pobles! La gloria qui 
es en vos, aquella es significant a la nostra anima tanta de 
vertut e tanta de noblea de la vostra gloria, que la nostra 
anima aperceb que la vostra gloria es infinida, eternal, vi- 
vent, poderosa, savia, amable, simple, acabadada sobre 
tots acabaments. ^ 26, On, com lo nostre enteniment, Sé- 
nyer, aperceba la vostra gloria en totes estes vertuts, aper- 
ceb que la vostra gloria es totes estes vertuts e totes estes 
vertuts son vostra gloria; car si totes les vertuts no eren 
la una lautra, no sería significat que la vostra gloria fos 
gloria infinida, eternal, avent les altres vertuts. *K 27. E 
per assó, ' Sényer, com la vostra gloria es una ab totes les 
vostres vertuts, cové que totes les vertuts sien una substan- 
cia tota gloriosa, infinida, eternal, poderosa, savia, amoro- 
sa, simple, acabada; car sens aital substancia les vertuts no 
poríen esser la una lautra. On, com les vertuts son la una 
lautra en substancia, per ass5, Sényer, signifiquen que les 
vostres .iij. persones qui no son la una lautra, son una 
substancia; car si no eren una substancia divina, no serien 
significades en la substancia en aquella manera que les 
vertuts la signifiquen en la substancia divina. 

28. Taedor Senyor de tots hens en lo qual no ha culpa ni 
lort! Lo vostre acabament dona de sí metex tan acabat 
significat al nostre enteniment, que aperceb lo vostre hon- 
rat acabament en esser infinit, eternal, vivent, poderos, 
savi, amorós, simple, gloriós; car si axí no era, Sényer, lo 
vostre acabament no sería demostrat que fos acabat. 
^ 29. On, per assó, Sényer, lo nostre enteniment aperceb 
que lo vostre acabament es una cosa ab la vostra infinitat 

i. E,B, e per so. 



L. DE CONTEMPLACIO 



>»5 



e ab la vostra etcrnitat e ab totes les altres vertuts, e totes 
les altres vertuts son una cosa ab lo vostre acabament; car 
si axí no era, sería significat que no fos en esser substancia 
que fos en sí metexa acabada en infinitat ni en eternitat 
ni en vida ni en poder ni en saviea ni en amor ni en sim- 
plicitat ni en gloria. ^ 30. On, com sia cosa provada, 5e- 
nyer, que la vostra substancia es en esser, la qual es subs- 
tancia on son totes estes vertuts damundites, per assó es 
significat que les .iij. persones damundites son una subs- 
tancia, lo qual significat es entellectualment entes per los 
significats de les vertuts, los quals significats donen de les 
vostres .iij. persones en la vostra substancia demostracio 
entellectual. On, en axí, Sényer, com les vertuts donen sig- 
nificat que la vostra substancia es en .iij. persones, enaxí 
donen significat en les vostres .iij. persones que son tan 
solament una exccllent substancia divina. 



5 Cap. i8k Com hom aperceb e enién 
per significats entellectuals demostráis 
en les vertuts de Deu e en les sues 
propietats e en la sua substancia, que 
les tres persones divines an egual ver- 
tul e egual honea e egual acabament. 

H Jhesu Christ Senyor en lo qual es Iota riostra salut 
e tota riostra henediccio! Com ajam provat que la 
vostra gloriosa substancia divina sia en .iij. per- 
sones, covinent cosa es, Sényer, que enserquem si les .iij. 
persones son eguals en vertut ni si son eguals en bonea 
ni si an acabament, lo qual ensercament cové esser fet en- 




1 i6 Ramón Lull 

tcllectualment fora les sensualitats. 4< 2. On, beneyt siats 
vos, Sényer Deus: car aquest ensercament aital cové esser 
fet ab .iij. coses, les quals .iij. coses son les vostres vertuts 
cssencials e les vostres .iij. propietats, so es a saber, pater- 
nitat e filiado e processio, e la tersa 3 cosa ab que ensercam 
egualtat de vostres persones es la vostra substancia. On, 
enaxí com ensercam ab estes .iij. coses, enaxí ensercam 
sobre tres coses, so es a saber, egualtat de vertut e de bo- 
nea e de acabament en les .iij. persones. ^ 3. Com lo en- 
sercament que nos fem de la egualtat de vostres persones 
sia, Sényer, en les vostres vertuts e en les vostres proprie- 
tats e en la vostra substancia, necessaria cosans es ^ que se- 
guescam e que reebam los significats de les vostres vertuts 
c de les vostres proprietats e de la vostra substancia; 
car siguent e reebent los significats que les vostres ver- 
tuts e proprietats e substancia donen de la egualtat de 
vostres persones, apercebem nosaltres la egualtat qui es 
en vostres persones en vertut e en bonea e en acabament. 
4. Amable Senyor per lo qual languex mon cors e mon 
cor senamora! Com la mia anima contempla en la paternitat 
divina, aperceb que propria cosa es a la paternitat que sia 
cosa vivent, inmortal, eternal, infinida, poderosa, savia, 
amable, simple, gloriosa, acabada. On, com totes estes 
vertuts sien propria cosa a la vostra paternitat, es signifi- 
cat, Sényer, que la vostra paternitat es cosa acabada sens 
nuil defalliment en vertut e en bonea e en acabament, lo 
qual compliment no sería en vostra paternitat si neguna 
d estes vertuts no eren acabades ab vostra paternitat. 
*K 5. Com la filiacio qui es en vos, Sényer, sia filiacio a 
qui es propria cosa e cosa essencial que sia filiacio infinida 
e eternal e tota poderosa e savia e amable e simple e 
gloriosa e acabada, es significat que no ha en sí negún ^ de- 
falliment de vertut ni de bonea ni dacabament; car pus la 



j. E, altra (?). — 2. B, necessaria cosa es.— 3. E, nul: B, nuil. 



L. DE CONTEMPLACIO 117 



filiacio ' aja propi'ietat daver totes estes vertuts axí egual- 
ment com la paternitat, per assó es significat que la pa- 
ternitat e la filiacio son eguals^en vertut e en bonea e en 
acabament. 4( 6. Vertaos Senyor! Com sia propria cosa a la 
processio qui es en vos infinitat e eternitat e tot poder e 
saberle tota benignitat e tota simplicitat e tota gloria e 
tot acabament, per assó, Sényer, es significat que tota egual 
vertut e bonea e acabament es aquella qui es en la vostra 
processio ab la vostra paternitat e filiacio; car pus que a 
la natura de la processio es axí propia cosa totes estes 
vertuts com a la natura de la paternitat e de la filiacio, de- 
mostrat e significat es que totes .iij. les persones an egual- 
tat en vertut e en bonea e en acabament. 

7. Verfader Senyor, savi, dreturer en totes coses! Tant es 
gran acostament e ajustament e conveniment en les .iij. per- 
sones, que tota quanta vertut ni bonea ni acabament ha la 
una 4 persona an les dues, e tota quanta vertut ni bonea ni 
acabament an les dues persones ha la una persona. On, 
cada persona, Sényer, ha per sí metexa tota vertut e tota 
bonea e tot acabament, e neguna persona no es pus acaba- 
da en sí metexa que les altres, ni neguna de les persones 
no auría en sí nulla vertut ni nulla bonea ni nuil acaba- 
ment si en lautra avía nuil defalliment. *t( 8. Si tant sera, 
Sényer, que alcuna de les persones agués en sí metexa pus 
acabada infinitat o eternitat o poder o alcuna altra vertut, 
fora significat que la una persona fos pus noble que lautra; 
mas car totes les vertuts son acabades e son la una lautra 
e son una substancia, per assó les proprietats de la subs- 
tancia no poden esser en major noblea la una que lautra, 
e pus les proprietats no han major noblea la una que lau- 
tra, nos an,^ Sényer, les persones qui son lurs^ proprietats, 
so es 7 paternitat e filiacio e processio qui son persones. 



1. B, afiliacio. — 2. E, son causes eguals: B, son coses eguals. — 
3. B, e tot saber. — 4. J, la primera. — 5. E, nossan: J, no lan. — 6. E,B» 
les. — 7. E, so es assaber: B, so es a saber. 



1 18 Ramón Lull 

^ 9. On, beneites sien vostres Jij. persones, Sényer: car 
tota aquella vertut e aquella bonea e aquell acabament 
que les vostres vertuts signifiquen a la paternitat, signifi- 
quen a la filiacio e a la processio; e tota aquella vertut e 
bonea e acabament que les vostres vertuts signifiquen a la 
filiacio, signifiquen a la paternitat e a la processio; e tota 
aquella vertut ni bonea ni acabament que les vostres vertuts 
signifiquen a la vostra processio, signifiquen a la paternitat 
c a la filiacio; e per assó es significat al nostre enteniment 
que totes les .iij. persones an egual vertut c egual bonea 
e egual acabament. 

1 o. Misericordias Senyor en lo qual se confíen lois pecca- 
dors! Com la proprietat de la persona del Pare sia signifi- 
cada per infinitat e poder e simplicitat, e com la proprie- 
tat de la persona del Fill sia significada ab vida e saviea ' e 
gloria, e com la proprietat de la persona del Sant Espirit 
sia significada ab eterniíat e amor e acabament, per assó, 
Sényer, es significat e demostrat que cada * persona ha ses 
vertuts propries'iqui signifiquen lur proprietat per tal que 
nosaltres ajam apercebiment e conexensa de les proprictats 
c de les persones qui son en la vostra substancia. <{ 1 1 . Gra- 
dos Senyor! ]a sia so que cascuna de les .iij. persones ajen 
vertuts propries qui signifiquen a nosaltres lurs proprie- 
tats, per tot assó nos seguex que neguna de les vertuts sia 
pus apropriada ni pus acostada a la una persona que a 
lautra, car cascuna de les vertuts son egualment una cosa 
ab cascuna de les persones; car en la vostra substancia, Sé- 
nyery les vertuts son la una lautra ja sia so que les .iij. 
persones no sien la una lautra. On, per so com les vertuts 
no son segons veritat neguna diversa de les altres, per 
assó son totes una cosa en substancia; mas per tal que 
pusquen en la substancia significar a nosaltres persones, 
son segons nosaltres milis significant les unes vertuts la 



1. AJ, e ab sauiea.— 2. J, tota. — 3. AJ, manca aquest mot. 



L. DE CONTEMPLACIO II9 



una persona que lautra per tal que ajam conexensa de 
cada persona. 4^ 12. En quant vos, Sényer, les vertuts qui 
signifiquen la persona del Pare a nosaltres, aitam bé ' son 
una cosa ab la persona del Fill e del Sant Espirit com son 
ab la persona del Pare; e les vertuts qui signifiquen a nos 
altres la persona del Fill, aitam bé son una cosa ab la per- 
sona del Pare e del Sant Espirit com son ab la persona 
del Fill; e les vertuts qui signifiquen a nosaltres la perso- 
na del Sant Espirit, aitam bé son una cosa ab la persona 
del Pare e del Fill com son ab la persona del Sant Espi- 
rit. On, la unitat de les vertuts tota es una ab les perso- 
nes; mas car les vertuts no son la una lautra segons nos 
autres, per asso, Sényer, ha cada persona ses vertuts per 
les quals es significada cascuna persona a nosaltres; e car 
totes les vertuts son segons vos una cosa, per assó totes 
cnsems les vertuts donen egual significat de vertut e de 
bonea e dacabament en les persones. 

13. Senyor amal, Senyor temul, Senyor volgut! Vos sa- 
bets que la proprietat del Pare es paternitat e la proprie- 
tat del Fill es filiacio e la proprietat del Sant Espirit es 
processio. On, aitanta de vertut e de bonea e dacabament 
com la paternitat, Sényer, significa de sí metexa, aitanta nc 
significa en la filiacio e en la processio; e aitanta de ver- 
tut e de bonea e de acabament com filiacio significa de sí 
metexa, aitanta sens mes e sens menys ne significa a la 
paternitat e a la processio; e aitanta de vertut e de bonea 
e dacabament com processio significa de sí metexa, aitanta 
ne significa a la paternitat e a la filiacio. M 14. Car, Sényer, 
si no fos al Fill propria cosa filiacio e al Sant Espirit pro- 
cessio, ja al Pare no fora propria cosa paternitat; e si no 
fos al Pare propria cosa paternitat, ja no fora propria co- 
sa al Fill filiacio ni al Sant Espirit processio; ne si no fos 
al Sant Espirit propria cosa processio, no fora* al Pare 



1, B, ay timbe (passim).- 2. B, jt no fora. 



120 Ramón Lull 

propria cosa paternitat ni al Fill filiacio, car neguna de les 
persones no pogra aver re en sí metexa sens ' la proprietat 
de lautra, e assó, Sényer, per so car totes .iij. son una 
substancia divina, la qual substancia no poría esser en esser 
sens que no fos en ella paternitat ^e filiacio e processio. 
^ 15. Cómala persona del Pare, Sényer, no pogués esser 
sens la proprietat de la persona del Fill e del Sant Espi- 
rit, ni celia del Fill sens la propietat del Pare e del Sant 
Espirit, e celia-* del Sant Espirit sens la proprietat del 
Pare e del Fill, per assó es significat que neguna de les .iij. 
persones no pot aver major vertut ni bonea ni acabament 
launa que lautra; mas si la una o les dues poguessen esser 
sens que lautra no fos, enaxí fora significat que eri la una 
persona pogra esser major vertut o major bonea o major 
acabament que en lautra. ^ 

1 6. Dreturer Senyor, verfader en totes vostres obres! Si 
no era persona de Pare, impossíbol cosa sería que fos per- 
sona de Fill, car si no era paternitat no poría esser filiacio 
c si no era filiacio no poría esser persona de Fill; e si no 
era persona de Sant Espirit no sería processio, e si no era 
processio no sería persona de Sant Espirit, e si no era 
persona de Sant Espirit no sería qui reebés processio de 
la persona del Pare e del Fill, e si no era reebuda proces- 
sio de la persona del Pare e del Fill no poríen esser lo 
Pare nil Fill, car la propietat del Pare e del Fill es que 
reeba lo Sant Espirit processio dells. 4< 17. On, com ass5 
sja veritat, Sényer, que la persona del Fill no poría esser 
en esser sens h persona del Pare e del Sant Espirit, per 
asso es significat e apercebut que lo Fill es de egual ver- 
tut e de egual bonea e de egual acabament ab la persona 
de Pare; car si no hu era, ol Pare ol Sant Espirit ^puríen 



1. A,J, segons. — 2. AJ, en la paternitat, — 3. B, on con: M, Quia. — 
4. E,B, nj cela. — 6. B, que en la una persona peguera esser major ver- 
tut e major bonea e major acabament que en 1 altra. — ó. E,B, el pare el 
$ant espirit. 



DE CoNTEMPLACIO 121 



esser menys del Fill ol Fill ' poría esscr menys del Pare e 
del Sant Espirit. 4< 18. On, beneit siats vos, Sényer Deus: 
car axí com al Fill es propria cosa que sia vertuós e bo e 
acabat per rao de la filiacio, enaxí es al Fill ^propria cosa 
que sia bo c vertuós e acabat per rao de la paternitat del 
Pare e de la processio del Sant Espirit: car enaxí com 
anima dome** es egualment vertuosa e bona e acabada per 
membrar com per entendre e per voler, e per entendre 
com per membrar e voler, e per voler com per membrar 
e entendre, enaxí, Sényer, e molt milis encara es la vostra 
substancia divina egualment vertuosa e bona e acabada per 
paternitat e filiacio e processio. 

1 9. Oh vos, Sényer, qui endressah los honahuirats com 
venguen en gloria! Si no era Pare e Fill no poría esser 
Sant Espirit, car Sant Espirit no es altra cosa sino pro- 
cessio ixent del Pare e del Fill. On, si no era paternitat 
ne filiacio no poría esser processio, car no sería don exís. 
«♦( 20. On, enaxí, Sényer, com processio no es altra cosa 
sino eximent de paternitat e de filiacio, enaxí paternitat 
no es altra cosa sino engenrant-* filiacio e donant proces- 
sio, nil Fill no es altra cosa sino reebent jeneracio de la 
paternitat e donant processio; e per asso es significat que 
totes les proprietats an egual vertut e egual bonea e egual 
acabamení. *< 21. En so, Sényer, que en la paternitat ni en 
la filiacio ni en la processio no ha cantitat^ni temps, enans 
es tot so qui es en^totes .iij. les proprietats infinitat e 
eternitat e sanctetat, per assó es significat que neguna de 
les proprietats no es pus noble ne mellor la una que lautra; 
car si la una era mellor que lautra, covenrías per fina forsa 
que en les .iij. proprietats agués denantament de temps e 
de quantitat, car sens aqüestes vertuts nulla cosa no pot 
esser entesa mellor que autra. 

22. Oh vos qui sots lo mellor el pus noble Senyor qui esser 



I. B, el F:!! — 2, AJ, pare. — 3. AJ, dome iust. — 4. B, en cngen- 
rrint. — 5. B, qualittt. — 6, AJ, entre. 



122 Ramón Lull 

pusca! En la vostra gloriosa substancia, Sényer, es significa! 
que ha egual vertut e egual bonea e egual acabament ab les 
vostres vertuts e ab les vostres proprietats; car la subs- 
tancia e les vertuts e les proprietats se demostren es 
signifiquen eguals en tota noblea e en tota excellencia. 
*•< 23. On, com la vostra gloriosa substancia, Sényer, e les 
vostres glorioses vertuts e les vostres glorioses proprietats 
se demostren eguals en vertut ' e en bonea e en acabament, 
per assó es significat al vostre servidor e a tots aquells qui 
en grat vos servexen, que totes les .iij. persones son eguals 
en gloria e en honrament e en tots bens. ^ 24. Si no fos, 
Sényer, en esser la vostra vertuosa substancia, no foren 
vertuts ne proprietats, car les vertuts no agren en ^ que fos- 
sen la una lautra ni les propietats no agren en que sunis- 
sen e fossen una deitat ni la substancia si no fos en esser 
no fora so que nos apellam en vos vertuts; e si no fossen 
en esser vostres .iij. proprietats, la substancia no fora, e 
car neguna d estes coses, Sényer, no pogra esser menys de 
lautra, per assó es significat que totes .iij. les persones 
son eguals en tots acabaments; beneytes sien elles e beneita 
sia lur egualtat. 

25. Jlh Senyor poderos sobre Mes f orces, glorías en totes 
glories! La vostra substancia aitán vertuosa e aytán bona e 
aitán acabada es en sí metexa per una vertut com per mol- 
tes, e aitán noble es per moltes vertuts com per una; e 
assó es per so car totes les vertuts son en ella una cosa, 
enaxí que la una vertut es aquella cosa que es totes les 
vertuts e totes les vertuts son aquella cosa qui es en vos 
vertut. "^ 26. fíonrat Senyor! La vostra substancia aitán 
vertuosa e aitán bona e aitán acabada es en sí per la una 
proprietat com per les dues ni les .iij. e aitán acabada es 
per les dues com per la una ni les .iij. e aitán acabada es per 
les .iij. com per les dues ni la una,3e assó es, Sényer, per 



1. A, uertuts. — 2. B, on. — 3. B, ni les iij: J, ni Jes 3. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 23 



SO car la substancia es acabada per cascuna de les proprie- 
tats e per totes les proprietats, per so car son acabament 
no poría esser sino per cascuna de les proprietats e per la 
unió de les .iij. proprietats en la substancia. 4< 27. En egual 
noblea es, Senyer, la substancia per sa unitat una ' de essen- 
cia com es per la trinitat de persones, e en egual bonea es 
per les persones com es per sa unitat; e les persones en 
egual bonea son per elles metexes com per la substancia, e 
en egual bonea son per la substancia com son per la trini- 
tat; c per assó es significat que totes les .iij. persones an 
egual vertut e egual bonea e egual acabament. 

28. Misericordias Senyor pie de dousor e de pielai! Com 
la egualtat qui es en les vostres apersones ajam nos enser- 
cada ab significats e ab ensercament entellectual, e nos, 
Senyer, per gracia e per ajuda vostra ajam atrobat que les 
vostres persones agen 3 egual vertut e egual bonea e egual 
acabament, es dones rao que nosaltres egualment adorem 
e amem e fassam reverencia e honor e laor a totes .iij. les 
persones. *♦< 29. Com los infecís, Senyer, sapien que nos 
vos adorem e cream la vostra sancta trinitat, per assó ells 
enserquem la egualtat de vostres persones sensualment e 
segons cors de natura creada; e per assó no poden atro- 
bar egualtat en les persones, e per la egualtat que no tro- 
ben menyscreen en la trinitat. ■* Mas si ells, Senyer, enser- 
caven entellectualment e segons natura increada e que 
reebessen los significats de vostres vertuts e de vostres 
proprietats e de vostra substancia, adoncs apercebríen que 
totes .iij. les persones son eguals en vertut e en bonea e en 
acabament. %^ 30. Lo vostre servidor el vostre sotsmés 
Senyer, entra molt temorosament e molt perillosament en 
1 ensercament de vostra sancta trinitat e de vostra sancta 
unitat; mas vos, Senyer, per so car cll se mes en 1 enserca- 
ment perillos ^confiant en la vostra ajuda e ab entencio de 



I. B, per la una unitat. — 2. BJ, qui en les vostres. — 3. E,B, an. 
4. B, mcynscreen la trinitat. — 5. A.J, per uos. 



124 Ramón Lull 

loar e beneyr vos, per assó ha plagut a vos que molt ale- 
gre e pagat e molt ferm e católic en la sancta fe romana 
mavets salvat e guardat e deslliurat del ensercament peri- 
llos del qual som venguts a fi e a acabament per la gracia 
e la benediccio de nostre Senyor Deus. 



íf Cap. 182. Com hom aperceb e entén 
en los signicats entellechials de les 
vertuts essencials qui son en Deu, quals 
son les obres de Deus nostre Senyor.' 

^EUS gran, maravellós! A vos, Sényer, sia gloria e 
laor e benediccio: car enaxí com les vostres ver- 
tuts donen significat que la persona del Pare es 
una e la persona del Fill es altra e la persona del Sant 
Espirit es altra e la una no es 1 altra, ^ en axí les vostres ver- 
tuts signifiquen a la nostra anima quals son les vostres 
obres ni quals son les obres que vos no avets fetes per so 
car no son dignes que vos les ajats fetes per la gran viltat 
que es 3 en elles. <( 2. Aquells, Sényer, qui son duptosos en 
alcunes obres si son fetes ni volgudes per vos o per altre, 
si volen apercebre ni conéxer si son obres vostres o d altre, 
reeben los significats que les vostres vertuts donen de la 
vostra bonea; car per aquells significáis porán apercebre 
quals son les vostres obres ni quals son les males obres 
qui no son dignes que vos les ajats fetes ne volgudes. 
4{ 3. Com les qualitats que son, Sényer, en vos a esguarda- 
ment nostre sien moltes els significats sien molts, per assó 
cové que nos ne prenam en reebam significacions d alcunes, 




1. E, de nostre seyner deus: B, de nostre Senyor Deus: J, de Deus 
nostre Senyor ^lorios, — 2. E,B, manca aquest incís. — 3. E,B, qui son. 



L. DE C 



ONTEMPLACIO 1 25 



car no bastaríem ' a reebre tots los significats de totes les 
qualitats; e com la vostra infinitat e eternitat e vida e po- 
der e saviea e amor e simplicitat c bonea e acabament 
basten a nosaltres a significar les vostres obres, per so' 
nos reebem e ensercam sobre aquests significats destes 
vertuts tan solament damundites. 

4. Jlh Senyor savi, vertuós, gracias, amorós! En la vos- 
tra santa infinitat es significat al nostre enteniment que vos 
darets a home gloria perdurable que nuil temps no aura fi; 
car la natura e la proprietat de vostra infinitat significa 
que do a home gloria infinida, car si la gloria dome fos 
fenida en parays, fora significat que la vostra essencia fos 
fenida. 4< 5. 0\\ totes aquelles coses e totes aquelles obres 
qui signifiquen, Sényer, occasió per la qual home sia digne 
de posseyr gloria sens fi, son significades que son obres 
vostres qui les avets obrades e fetes e volgudes per tal 
que home per aquelles aja carrera e manera e endressament 
com meresca gloria perdurable. 4< 6. Tlonrat Senyor! Enaxí 
com les vostres obres son significades per la vostra infini- 
tat, enaxí la finitat qui es en home significa 3 quals son les 
males obres qui son dome; car tot so que home fa a es- 
guart daver gloria e benenansa en esta present vida finida 
oblidant la gloria infinida, es, Sényer, peccat, lo qual peccat 
significa pena infinida en foc perdurable. On, tot so qui 
es occasió a home com sia digne de perdre gloria infinida 
e de esser turmentat en pena infinida, es significat que es 
culpa e peccat, la qual culpa e peccat significa que no es 
obra vostra ni no es ^ cosa volguda ni amada en la vostra 
essencia. 

7. Oh vos, Senyor Deus, qui sois esguardament de mos 
ulls, acabament de tota ma esperansa! La vostra gloriosa vi- 
da significa quals son les vostres obres ni quals no son coses 
dignes que vos les ajats fetes ni tractades; car propia cosa 



1. A,E,B,J, bastaricn. — 2. E, per ayso: B, per asso. — 3. E, signifi- 
cada. — 4. B, ni es. 



126 Ramón Lull 

c natural es, Sényer, a la vostra vida que do a home endres- 
sament e saviea e conexensa e vida perdurable. On, totes 
aquelles coses qui son endressament e illuminament com 
home aya vida perdurable e que no caya en mort perdu- 
rable, son significades en vostra vida que son obres vostres 
tan solament e no daltre. % 8. On, beneyta sia, Sényer, la 
vostra vida; car aquella fa en home totes quantes vertuts 
ni quants endressaments son en home per tal que home 
no sia innorable ni desconexent ni culpable, ans aja saviea 
e manera per la qual vaja viure en la vostra vida en gloria 
perdurable. On, segons los significats quel nostre enteni- 
ment reeb ' de la vostra vida, son demostrades quals son les 
vostres obres a aquells quils significats saben reebre. 
^ 9. Glorias Senyor! Totes aquelles coses qui priven en 
home saviea e conexensa e dretura e misericordia e les 
altres vertuts e fan home esser fals e malvat e vicios, son, 
Sényer, significades que son obres que no son fetes ni ama- 
des per vos. On, enaxí com vostra vida significa quals son 
vostres obres, enaxí les obres qui signifiquen mort son 
significades que no son obres vostres per so car son obres 
de peccat. 

1 o. Jlh Sényer ver Deus en lo qual vetlen e trenuiten 
mes amors e mes cogitacions! La vostra * eternitat, Sényer^ 
dona significat al nostre enteniment quals coses son volgu- 
des ni amades per vos; car la vostra eternitat per rao de 
son gran acabament fo^est mon a esguardament del altre 
seggle on hom dura perdurablement.^4( 1 1. On, la causa 
final, Sényer, per que vos avets creat home, es per tal que 
home perdurablement sia loador e conexedor de la vostra 
auta noblea. On, per ass5 la vostra eternitat significa quals 
son les vostres obres ni quals no; car les vostres obres tota 
hora son significants que home es fet per aver conexensa 
perdurablement de la vostra sancta eternitat. << 12. On 



1. B, rcebe. — 1. B, E la vostra. — 3. J, feu. — 4. B, perdurabletat. 



L. DE CONTEMPLACIO \ IJ 

enaxí, Sényer, com la vostra obra significa que home do 
laor e gloria durablement ' de vostra essencia, enaxí aque- 
lles obres malvades qui donen significa! que altra cosa sia 
mes loada e amada que vos, aquelles obres donen significat 
de sí metexes que no son obres volgudes ni amades per 
vos. On, per assó es significat que la corrupcio nil desor- 
donament qui es en home, no es la vostra eternitat a aques- 
ta cosa occasió, ans ho es la culpa el peccat qui es en home, 
per la qual culpa vos lavets punit que sia corrompable e 
mortal. 

13. Oh vos, Sényer Deus, qui sabéis sobre tots sabers^e 
qui volets sobre tots volers! Lo vostre poder per rao de son 
gran acabament significa quals son les vostres obres; car 
pus vostre poder, Sényer, es acabat poder, significat es que 
les vostres obres son acabades. On, per assó lo vostre 
poder significa que vos sots aquell qui avets creat lo mon 
de no res e que sostenits lo mon en son esser e qui donats 
esser a quius volets e qui delits quius volets de son esser; 
e si axí no era, sería significat que vostre poder no fos aca- 
bat: on com sia acabat, es significat que aqüestes coses 
damundites son obres vostres. 4< 14. Alcunes coses son, 
Sényer, qui donen significat que natura no pusca esser for- 
sada ni costreta ni gitada de son cors per nuil poder, e 
alcunes coses son qui donen significat que lo mon sia eter- 
nal e que no pusca esser creat lo mon de no re. 3 On, aqües- 
tes coses no son de les vostres obres per so car donen 
fals significat, car nulla cosa qui do en home fals significat 
no es venguda de vos, ans ho es dome per rao de sa culpa 
e de son peccat; car tot so qui significa defalliment al vos- 
tre poder, es vcngut de culpa e de peccat. »•< 15. Aquelles 
coses, Sényer, qui son significants que vos no sots poderos 
de fer injuria ni tort ni culpa ni peccat, son significades 
que son vostres obres per so car signifiquen veritat del 



I. B, perdurablement. — 2.E, qui sabets sobre tots sabres: B, qui 
sabets tots sabers. — 3, E, non re. 



iiS Ramón Lull 

Yostre poder acabat; mas aquelles coses qui son significants 
falsament que vos sots poderos de fer peccat, son signifi- 
cades que no son coses volgudes ni per vos amades, ' car 
vos no fets nulJa cosa qui sia significant defalliment al 
vostre poder. On, per assó los falses significats nulla hora 
no son fets per vos, mas los vers significats tota ora son 
obres que per vos avets creades e fetes. 

1 6. Singular Senyor qui soh occasió e rao de totes nos- 
tres benahuirances! La vostra gran saviea significa quals son 
les vostres obres ni quals no, car aquelles son, Sényer, 
obres vostres qui donen significat que vostra saviea aja 
creades e ordonades saviament totes creatures; mas los 
desordonaments qui sos caüts en home, aquells donen sig- 
nificacions contraries a la vostra saviea. On, com la vostra 
saviea no fassa nulla cosa contra sí metexa, per assó nulla 
cosa qui sia falsa significacio no es volguda ni amada ni 
desordonada per vostra* saviea. ^ 17. Aquelles coses qui 
signifiquen, Sényer, que les creatures que vos avets creades 
ni fetes no sien creades ni fetes saviament, 3 son los signifi- 
cats fets en elles per desordonament delles, lo qual desor- 
donament no es esdevengut en esser per volentat vostra, 
ans es esdevengut accidentalment per lo desordonament 
qui es caút en home per culpa e per peccat. ^ 18. On, 
beneyt siats vos, Sényer Deus: car lo vostre servidor el 
vostre loador afferma e confessa e atorga de cor e de boca 
que totes aquelles significacions qui demostren '^significant 
a home acabament en la vostra saviea, son significats obrats 
e ordonats e volguts per la vostra saviea; c aquelles falces 
significacions, quals que sien, que donen falsament signifi- 
cacio que vos no ajats en vostres obres acabada saviea, 
deym, Sényer, e atorgam que no son significacions qui sien 
volgudes ni amades de vostra saviea, car la vostra saviea 
no fa neguna cosa qui do della falsa significacio. 

!. E,B, ni amades per uos. — 2. E,B- P^f la uostra. — 3, J, falsament. 
— 4. E, demostrcnt. 



L. DE CONTEMPLACIO I 29 

19. Sanch'ficat Senyor, noble sobre toh honramenls! La 
vostra gloriosa amor dona significacio de totes aquelles 
obres qui son per vos creades ni obrades, car la vostra 
amor, Sényer, no ama sino cosa noble vertadera vertuosa 
ordonada nedea de peccat. On, tot so on estes coses sien 
en axí, son significades que son obres vostres; car nulla 
cosa on aqüestes coses no sien segons que damunt es dit, ' 
no son dignes que vos les amets. 4< 20. JImorós Senyor! 
Aquelles significacions qui signifiquen falsament que vos 
siats amador de peccats ni de culpes ni de defalliments, 
aquelles signifiquen que no son coses qui sien volgudes en 
vostre voler, car no son dignes de esser amades; car la 
vostra amor, Sényer, no significa a sí metexa so qui no es 
en ella, e per assó es significat que les falces significacions 
sien caúdes en home per son peccat e son desordonament. 
4< 21. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car qui vol aper- 
cebre quals son les vostres obres, reeba los vers significats 
que vostra amor significa, car tot so que vostra amor sig- 
nifica son veres significacions, les quals son, en les creatu- 
rcs, obres vostres; e nulla falsa significacio no pot esser 
amada per vostre amor per so car es en falsetat, e tot so 
qui no es amat en vostra amor es cosa qui accidentalment 
es venguda per culpa de peccat. 

22. J^eclamat Senyor per toh los pobles! La vostra sim- 
ple natura significa al nostre^enteniment quals son les 
vostres obres ni quals no, car la vostra simplicitat, Sényer, 
significa que vos no sots en substancia ni en obres cosa 
movable ni alterable ni camiable, enans sots cosa ferma 
durable 3 sens nulla alteracio. 4{ 23. Home, Sényer, es signi- 
ficat que es crcat e fet per vostra simple natura; car si vos 
fossets cosa alterant e camiable, no forets digne que fossets 
creador. On, los defalliments qui son caúts en home los 
quals falsament signifiquen que la vostra volentat es alte- 



1. B, segons damunt es dit. — 2. E,B, a nostre.— 3. B, dura. 

CoNTEMPLACíO-l V-9 



1 ^o Ramón Lull 

rant e que la vostra substancia no sia cosa simple per so 
car deym que en ella ha tres persones, aquells fals ' signifi- 
cats, Sényer, signifiquen de sí metéis* que no son significats 
que vos amets ne vullats, enans son caúts en home per la 
culpa el peccat dome qui falsament e mintén es caút en 
home. M 24. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí 
com cors es cosa subjecta a colors di verses a reebre, enaxí 
home es sobject a reebre vers significats de les obres que 
vos avets creades ni fetes. On, lo rebeyment^e la signifi- 
cacio, Sényer, es de les vostres obres, mas los falses signi- 
ficats a qui home es sobject a reebre e a significar, aquells 
deym nos que no son venguts de vos ni son reebuts en 
home per vos, ans ho son accidentalment per obra de pec- 
cat desordonada per culpa. 

25. "Eternal Senyor sens fi e sens comensameni! La vos- 
tra excellent bonea significa quals son vostres obres ni 
quals no; car com sia raonable cosa que les bones obres 
venguen de acabada bonea, es significat que tot bé es es- 
devengut'+e vé del subirá bé. On, so, Sényer, qui no es bo, 
no pot venir de cosa on acabada bonea ha, car si ho faya 
sería bé axí com los bens qui venen della; e per so es 
significat que la cosa mala e viciosa no vé de bonea, ans 
vé de cosa on ha defalliment^de bonea. % 26. Peccat e 
colpa e defalliment e desordonament, Sényer, es significat 
que vé daltra cosa qui no es la vostra bonea, car si venía 
de vostra bonea no sería contrastant a ella ni no sería en 
ella natura en que es peccat^ e culpa e defalliment e des- 
ordonament, enans serien totes estes coses coses vertuoses 
e coses endressades e coses privades de peccat e de culpa. 
<♦< 27. Qui es duptós, Sényer, en alcuna cosa si es venguda 
de vos o no, reeba^Ios vers significats daquella cosa en 
que dupta e reeba los significats de la vostra bonea c 



j. E, falces. — 2. E, metexes: J, metex. — 3, E, resebiment. — 4. E,B» es 
uengut. 5. E,B, priuament. — 6. B, natura qui es peccat. — y. A, reebe; 
J, rebe. 



L. DE Con 



TEMPLACIO 131 



guart los uns significáis ab los altres, e cnaxí, Sényer, po- 
ra conéxcr aquella cosa en que dupta si es obra vostra 
o no; car si es cosa que vos ajats feta ni volguda, los sig- 
nificáis della se covenrán ab los significáis de la vostra 
bonea, e si es cosa mala c corrumpuda per peccat, los 
significáis della nos covenrán ab los significáis de la vos- 
tra bonea. 

28. Senyor misericordias del qual esperam dons e perdons! 
Lo vosire gloriós acabament significa al nosire enteniment 
quals son aquelles coses qui son vengudes dell ni aquelles 
qui son vengudes dalire; car lo vostre acabament, Sényer, 
dona acabament a tois altres acabamenis, el vosire acaba- 
ment es tal, que impossíbol cosa es que dell venga nuil 
defallimeni; car si era possíbol cosa que vengues defalli- 
ment, seguirsia que lo vostre acabament no fos acabat en 
veriut e que fos defallent. ^ 29. On, per assó los defalli- 
ments qui son, Sényer, en heme peccador vicios colpable, 
son significáis que no venen del vostre acabament, car si 
ho fayen ' no seriéis vos acabat; car d acabament no es sig- 
nificat quen venga culpa ni peccat, enans es significat quen 
venguen vertuis e endressaments e ordonaments: car enaxí 
e molt milis encara com es propria cosa al foc calor e res- 
plandor, enaxí es cosa propria e natural que d acabament 
venguen vertuis e de defallimeni venguen vicis e culpes e 
torts. 4< 30. On, beneyt siais vos, Sényer: car esguardant 
los significáis del vosire acabament e esguardant los signi- 
ficáis de les coses que home encerca, aperceb hom pus 
que aya son enteniment endressai, quals coses son del vos- 
tre acabament vengudes ni quals coses no n^ son vengudes 
sino de pri vacio d acabament. Mas, car los homens necis 
no saben esguardar ni reebre los significáis del vosire aca- 
bament nils significáis de les coses que enserquen, per assó 
no saben apercebre ne conéxer quals coses son del vostre 



I. E, fahien. — 2. E,J, no. 



1^2 Ramón Lull 

acabament esdevengudes ni quals coses son esdevengudes 
en home per sos defalliments e per ses colpes e per los 
peccats qui son desplaents a nostre Senyor Deus. ' 



f[ Cap. 183. Com hom aperceb e entén 
per los significáis que donen les ver- 
tuls qui son en la essencia divina, que I 
peccat dJldam es general en la espe-- 
cia humana. 

¡5>¿^S^5^,H Deus piados qui rememhrats tots aquells qui en vos 
?^/SW ^^ confíen es reclamen! En los significáis que do- 
y^SS^ nen, Sényer, les vertuts al nostre enteniment sens 
que les intellectuitats no reeben nuil empatxament de les 
sensualitats, aperceb hom quel peccat del nostre pare 
Adam es general sobre tots nosaltres. »•< 1. Com per mol- 
tes vertuts sia significat, Sényer, quel peccat dAdam es 
generalment sobre tots nosaltres, per .viij. vertuts tan so- 
lament significarem e demostrarem quel peccat dAdam es 
sobre la especia humana, les quals .viij. vertuts prenem* 
en vostra essencia per so car donen pus vers significáis 
que nuiles altres vertuts; les quals .viij. vertuts son, Sényer, 
dretura, misericordia, saviea, amor, bonea, acabament, 
larguea, humilitat. On, siguent los significáis d estes ver- 
tuts, aperceb hom quel peccat del primer pare es general. 
% 3. On, qui vol, Sényer, entrar en est ensercament e vol 
apercebre com lo peccat del primer pare es general, ne- 
cessaria cosa li es que endrés son enteniment e que lordón^ 



1» E,B, a son seynor deus.— 2. A,E,BJ. preñen. — 3. E, ordo. 



L. DE CONTEMPLACJO 1 33 



a reebre los signiflcats de les vostres vertuts per tal que 
entellectualment aperceba e entena veritat de so que en- 
serca; car si son entenlment no era endressat e era em- 
patxat en les coses sensuals, ¡mpossíbol cosa li sería que 
pogués reebre los significats de les vostres vertuts, e pus 
no sabes reebre los significats de les vostres ' vertuts, no 
poría apercebre ni atrobar com lo peccat dAdam sia ge- 
neral. 

4. Jlh Senyor del qual les amors neis desigs deis vostres 
amadors nos volen nes poden partir!^ Cascún home sent en sa 
natura metexa passio de calor o de fredor e de fam e de 
sct e de malautía e de moltes altres languors. On, no es, 
Sényer, nuil home que totes estes qualitats no senta en sí 
metex segons cors de natura. « 5. On, com home aya pas- 
sio naturalment, de la qual passio nos pot deffendre, es 
significat, Sényer, que aquesta pena qui es en home no es 
sens occasió, car si era en home menys de occasió, sería 
significat que vos no sots^ dreturer per so car turmentaríets 
sens occasió home qui es vostra creatura. On, com vos, 
Sényer, siats dreturer, es significat que home es culpable, 
la qual culpa es occasió de sa passio. On, com home en lo 
comensament que nex ha passio tro al dia de la mort, es 
significat que la colpa qui es en home es de la culpa del 
primer pare. 4( 6. Nos veem, Sényer, que home es la mellor 
creatura qui sia, e veem que home peccador es la pus 
mala^creatura qui sia. On, com home esdevenga per culpa 
la pijor creatura, es significat que enaxí com tota la espe- 
cia humana fo en Adam ennobleyda per gracia, que en axí 
en Adam fos avilada per colpa; car si no ho fos, vos no 
forets dreturer, car sens occasió privarets la especia huma- 
na daquella noblea en la qual la posas e la pujas en lo 
primer pare. On, com vos siats dreturer, es significat, 5é- 



1. E,B de uostres. — 2. E, A seynor de! qual les mies amors nils 
meus desigs nos uolen ni poden partir: B,M, la llissó consona ab l'an- 
terior. — 3. B, fossets. — 4. J, es la piíjor. 



J34 



Ramón Lull 



nyery quel peccat dAdam es sobre tota la especia humana 
exceptats los homens qui han reebut baptisme. ' 

7. Gracias Senyor del qual esperam dia e nit gracia e 
henediccio! Sil peccat dAdam no fos general, tots los 
homens qui cuidassen aver vera lig se salvaren; car pus que 
cuidassen^creure veritat eus cuidassen servir en aquella 
creensa, vos no agrets occasió cols^condampnassets. *On, 
si en qual que lig home fos hom se salvas, vos, Sényer, no 
forets dreturer a vos metex per so que los homens creent 
falsetat vengren^a vos qui sots veritat. On, com vos siats 
dreturer e segons vostra gran dretura es significat que nuil 
home qui crea falsament en vos no es digne de venir a vos 
qui sots veritat, per asso es significat quel peccat dAdam 
es general per so que vos ajats ocasió que no donets sal- 
vacio a negú sino a aquells quin son reemuts. ♦( 8. Si 1 
peccat dAdam no fos general, vos, Sényer, no agrets occa- 
sió que US encarnassets ne fossets home, e si vos no fossets 
home, los homens no pogren en gloria tam bé gloriejar 
corporalment com farán per so car vos sots home. On, per 
tal que vos siats dreturer a home en gloria, es significat 
que home glorieja^en vos corporalment veent e oent vos- 
tra humana natura. On, per tal que vos aguessets occasió 
de esser home per esser dreturer a home, es significat quel 
peccat dAdam es general. ^ 9. On, com nos digam, Sényer, 
quel peccat dAdam covenc esser general per so car vos 
ne agrets 7 occasió de recrear home pus que hom no fos 
corrumput ni privat de gracia per peccat, deym ho, Sényer, 
segons tal entencio on sia significat que Adam no peccás 
costretament ni forsada, mas francament e ab volentat 
franca; car si Adam peccás costretament e forsada, no fora 
tan gran la culpa que fos bastant a esser general en tota 
la especia humana. 



j. E, babtísmes. — 2. E,B> cor pus cuidassen. — 3. J, quels. — 4. E,B> 
dampnassets. — 5. E, uengen. — 6, E,B» gloricjara: M, quod ipsi gloriji- 
cahunlur in Te. — 7. E, agets. 



Con 



DE \^ONTEMPLACl o 



35 



1 o. Oh vos, Sényer, qui soh acahament de mos compU- 
ments e membransa de mes necessitals! Lo gran acabament de 
la vostra misericordia dona significat que lo peccat d Adant 
es general; car sil peccat no fos general, no fora tan sig- 
nificada a home la vostra dousa misericordia, car pus no 
fos lo peccat general, no forets vos misericordiós de pen- 
dre carn humana ni de murir per recrear home. On, com 
sia, Sényer, demostrada milis la vostra misericordia per 
encarnacio e per recreacio, per assó es significat quel 
peccat dAdam es general. *•< i i . Tota la major misericor- 
dia qui pusca, Sényer, esser feta a home, es ' recrear home 
ab humanitat unida ab deitat; car major misericordia no 
pot esser com es donar sí metex a probretat^e a turment' 
e a mort per son poblé. On, per tal que aquesta subi- 
rana misericordia, Sényer, sia de vos significada a home, fo 
lo peccat original general, car si general 3 no fos vos no fo- 
rets encarnat ni mort per home, e si no ho fossets no forets 
vist per nosaltres en tan gran misericordia com sots. 
>•< 12. Com vostra misericordia e totes les altres vertuts 
fossen, Sényer, axí ben acabades en vos ans quel mon fos 
creat com ara com lo mon es creat, es ver que vostra mi- 
sericordia quant a vos no reeb mes ni menys; mas per rao 
com lo peccat dAdam fo general, es milis e major demos- 
trada la vostra misericordia a home que no fora sil peccat 
no fos general. Oi\, per asso que la vostra misericordia se 
demostrás major e quens donas exempli com nosaltres 
fossem misericordiosos, per assó es significat quel peccat 
es general. 

13. Maraveilós Senyor en lo qual se restauren es recor- 
ren^ totes mes ^ amors e tots mos rememhraments! En la vostra 
gran saviea es significat quel peccat dAdam es general; 
car sil pecccat no fos general e fos especial, no fora lo 
peccat tan gran, e sil peccat no fos tan gran, no fora sig- 



1. B, en. — 2. E, paubvctat . — 3. E, en general. -4. BJ, manquen els 
mots: es recorren. — 5. J, nostres. 



136 Ramón Lull 

nifícat lo gran bé qui es en la vostra essencia ni en les 
creatures, car on major es lo mal, milis es significat lo bé, 
car la un contrari es milis significat on major es son con- 
trari; e per asso, Sényer, la vostra saviea significa que per 
tal que la vostra bonea ne sia milis significada, es peccat 
general en home, ja sia so quel peccat no fos en Adam 
constretament per tal que aquesta cosa ne fos significada. 
'^ 14. Enaxí, Sényer, com la vostra saviea es milis signifi- 
cada e demostrada a home on mes de bens son fets ni 
ordonats per vos, enaxí la vostra saviea es molt milis sig- 
nificada e demostrada a home on mes son los mals que vos 
avets delits ab la vostra saviea. On, com los mals son mes' 
per la natura del peccat qui es general que no foren si fos 
especial, es significat que mes son los bens contrastants 
ais mals esdevenguts per la generalitat del peccat, que no 
foren sil peccat no fos general. On, per tal que la saviea 
fos demostrada major, fo lo peccat general ^ pus que la vos- 
tra saviea es gran generalment en totes coses. M 15. Com 
lo peccat general sia, Sényer, una de les occasions^ per la 
qual occasió vos plac aver saviea de recrear e restaurar lo 
mon qui era corrumput en la generalitat del peccat, per 
asso es significat que sil peccat no fos general no forets 
vos tan amat ni tan loat ni tan graít com sots, car per rao 
de lencarnacio e la passio que prengués'^per restaurar lo 
mon, ha hom molt major occasió damar e remembrar e 
graír vos que no agrá si vos no fossets encarnat e mort per 
home. On, aitant com vos, Sényer, avets endressat e ordo- 
nat home de vos amar e honrar e graír e loar e servir e 
obeyr, aitant es significada la vostra saviea. On, significant 
vostra saviea sí metexa a home, es significant vostra saviea 
quel peccat dAdam es general. 

1 6. Dreturer Senyor en totes coses, savi en totes savtées! 



1. E,B. con mes son los mals. — 2. E,B, couenc lo peccat esser gran 
per generalitat: M, concorda ab els E,B. — 3. E.B, sia seyner occasió: 
M, la llissó concorda ab l'antcrior. — 4. E.B, preses. 



L. DE Con 



TEMPLACIO 137 



La Yostra gran amor significa que lo pecat dAdam es ge- 
neral; car sil peccat no fos general, no fora a nosaltres 
demostrada tam bé la gran amor que avets a home com 
es per so car lo peccat es general; car per so com vos, 
Sényer, vos encarnas e us unís ab natura humana e murís 
per amar natura humana, es significat que vos amats tant 
home que volgués ' esser home e volgués murir per home, 
la qual mort no reeberets sil peccat no fos general. 
^ i y. Lo peccat fo general per la malea del peccat, e la 
vostra^gran amor, Sényery es rao per que vos amats tant 
home quel volgués recrear del peccat. On, sil peccat no 
fos general, vos no calgra que us encarnassets per recrear 
home: on, si vos no aguessets recreat home, no fora home 
tan occasionat de mortificar, aman vos, sa sua sensualitat' 
com es per so com vos fos encarnat e mort per home. On, 
per so que home fos molt fortment occasionat de murir 
per la vostra amor e de vensre sí metex per amor de vos, 
es significat quel peccat es general. 4Í 18. Sil peccat, Sé- 
nyer, no fos general, no fora significat que vos aguessets 
occasió d esser home, e si vos no fossets home, no fora una 
índividuitat en especia humana qui fos mes amada per son 
creador que totes les altres creatures ne qui amas mes son 
creador que totes les altres creatures; car la vostra natura 
divina ama mes la humanitat ab que es unida que totes les 
altres creatures, e la vostra humana natura ama mes la 
vostra deitat que no fan totes les altres creatures. On, per 
tal que aquesta amor fos tan gran enfre creador e creatu- 
ra, volgués, Sényer, vos esser unit ab creatura, la qual unió 
no fora si 1 peccat 3 no fos general en la especia humana del 
primer pare. 

19. Oh vos, Sényer, qui sofs lot lo nosfre tresor e tota 
nostra esperansa! En la vostra gran bonea es significat a 
nosaltres quel peccat del primer pare es general; car per 



1. É, uolets: B, voles: M, volueris. — 2. B, sa sensualitat: J, la sua 
sensualitat. — 3. E,B. si peccat. 



J38 Ramón Lull 

la occasió que vos, Sényer, agües en pendre carn humana, 
es significada a nosaltres molt fortment la vostra gran bonea 
per rao de moltes vertuts'que son a nosaltres significades 
en la vostra encarnacio de vostra gran bonea, les quals 
vertuts nons foren tan fortment significades si vos no fos- 
sets encarnat; per les quals vertuts e per lo qual significar 
de vostra gran bonea, son los homens en molt major quan- 
titat dereligió^e de bonea per la vostra encarnacio que no 
foren si encarnat no fossets. 4{ 20. On mes son, Sényer, 
homens religiosos justs vertuosos martirs confessors con- 
templants en la vostra bonea, pus fortment es significada 
la vostra bonea; car on^més la vostra bonea es significa- 
da a home, pus fortment es home endressat a esser bo, 
e on mes es home endressat e aparellat a esser bo, mellor 
es, e on mellor es home, pus noble será parays, car en la 
vostra bonea e en la bonea deis homens qui posseyrán la 
gloria de parays, será significada la noblea de parays, e 
on parays será pus noble, pus fortment será significada la 
vostra bonea. On, com lo peccat sia occasió a la vostra 
encarnacio e com la vostra encarnacio sia significant la 
vostra bonea e com la vostra bonea sia occasió a la bonea 
deis homens, es significant quel peccat dAdam es general, 
car si generad no fos, no fora tant significada la vostra bo- 
nea ni home no fora tan aparellat ni tan endressat a esser 
bo com es per la vostra encarnacio. <^ 21. Si peccat origi- 
nal no fos, fora, Sényer, significat que tots los enfans filis 
deis infells^qui murissen en lur infantea entraren en pa- 
rays; car pus peccat original no fos e pus ells no feessen 
peccat, no fora rao ques perdessen; e pus tots se salvassen, 
no fora significat que parays fos en aquella noblea en la 
qual será per lo cumpliment deis homens justs e martirs e 
de bones obres; e com parays sia mellor on mellors serán 
cells que y serán e parays sia mellor per homens justs qui 



1. AJ, per rao de uertuts. — 2. E, relegio. — 3. A, con on. — 4. E, en 
general. — 5. E, infesels: J, infaells. 



L. DE CONTEMPLACIO I 39 



mcrexen gloria que no fora per los enfantons filis deis 
infeeis e deis ydolatrics, per assó es significada a nos milis 
la vostra bonea que no fora si los enfantons se salvassen; 
car on ' mellor es vista vostra obra, pus fortment es signi- 
ficada la vostra bonea. * 

22. Senyor amal, Senyor oheyt, Senyor femut! En lo vos- 
tre acabament, Sényer, es significat que lo 'peccat del pri- 
mer pare es general; e que assó sia ver, cascún home pot 
assó apercebre si vol escrutar ni encercar sa proprietat 
metexa; car tot home atroba'^sí metex pus apropriat e pus 
aparellat a mal que a bé. M 23. On, com vos, Sényer, siats 
acabat en totes vostres obres e com en home aja mellor^ 
aparellament de fer males obres que de bones, per assó 
es significat que aquesta desordonacio qui es en home no 
es venguda del vostre acabament, car si ho fos no forets 
vos acabat, car defalliment no vé de acabament. On, lo 
vostre acabament significa que aquesta mala proprietat qui 
es en home no es venguda dell, ans es devenguda^daltra 
cosa qui es defalliment, lo qual defalliment significa que es 
lo peccat dAdam on se corrompe la natura humana per 
peccat, per lo qual peccat vos levas de la especia humana 
la gracia que avíets en ella posada, per lo qual privament 
de gracia fo la nostra natura en Adam corrumpuda, per 
la qual corrupcio es significat quel peccat es general. 
"K 24. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car lo vostre gran 
acabament el nostre gran defalliment signifiquen quel 
peccat es general, car sil peccat no fos general no nas- 
querem en la corrupcio en que som ni en la mala proprie- 
tat en que esdevenim ni no forem pus aparellats a fer mal 
que a bé, 7car no fora rao que sens culpa fossem turmen- 
mentats ni corrumputs ni desordonats ni privats daquell 
ordonament en lo qual fom endressats en nostre pare 



I. A, con on. — 2. J, la uostra gran bonea. — 3. A,B, que per lo. — 
4. E,B, atrobará: M, inveniet. — 5. E,B,M, major. — 6. E,B, uenguda 
J, uinguda. — 7. J, que a fer be. 



140 Ramón LuLL 

Adam e en nostra mare Eva en la creacio com foren creats 
e en lestament en que foren ans que peccassen. 

25. Oh vos, Sényer Deus, qui soh font e cumpliment de 
tots bens! En la vostra gran larguea e liberalitat es signifi- 
cat a nosaltres quel peccat d Adam es general, car sil pec- 
cat no fos general, vos, Sényer, no agrets presa carn huma- 
na ni agrets dada vostra humanitat a mort per amor de 
restaurar lumanal lynatge; e pus ass6 no aguessets fet, no 
fora tant fortment significat a nosaltres la vostra gran lar- 
guea, com es per so que sots estat larch de vostra huma- 
nitat que avets donada a sostenir pobrea e onta e treballs 
e mort per amor dome. ♦< 26. On, com sia, Sényer, molt 
major larguea donar sí metex a mort per restaurar son po- 
blé que no es donar son aur' o altra cosa, per assó es sig- 
nificat que vos sots encarnat e que vos vos donats a murir 
per nos per tal que en la encarnacio e en la mort fos vista 
vostra gran larguea; e per rao de la encarnacio e de la 
mort, es significat lo peccat d Adam esser general. 4< 27. Si 1 
peccat no fos general, fora significat, Sényer, que la co- 
rrupcio ni la pena qui cau en home fos venguda en home 
per vos sens occasió. On, per so com vos agués gran libe- 
ralitat a honrar home sobre les creatures, lo qual honra- 
ment fo fet a home per gracia, es significat que vos ajats 
aúda larguea e liberalitat a recrear home: car axí com fós 
liberal en crear e honrar home, es significat que siats libe- 
ral en recrear home. On, com per esta rao sia significat 
que vos avets recreat home, es significat quel peccat sia 
general, car si peccat no fos general, recreacio no fora, 
car no calgra esser pus no fos necessaria. 

28. Jíh Sényer Deus en lo qual sasolassa e sadeliia es 
vivifica la anima del voslre servidor! La vostra gran humili- 
tat significa quel peccat d Adam es general; car tota la 
major humilitat qui pusca esser a nosaltres, es, Sényer, que 

j. J, or e argent. 



L. DE CONTEMPLACIO I4I 

creador se vulla humillar a esser unit ab creatura. On, com 
aquesta tan gran humilitat no fos significada si vos nous 
fossets humiliat a pendre carn humana, es significat que 
vos vos sots humiliat a pendre car humana per demostrar 
al Yostre poblé vostra gran humilitat, la qual humilitat 
significa lo peccat dAdam esser general, car si no ho fos, 
vos no agrets occasió cous ' encarnassets per recrear lo 
vostre poblé. 4< 29. La major humilitat a que home se 
pusca humiliar es com Ihonrat príncep se humilía per son 
poblé a restaurar, a esser pobre e aontat e avilat e menys- 
preat e desonrat e turmentat e venut e pres e ligat e mort. 
On, per assó plac a vos, Sényer, queus encarnassets per 
demostrar e significar aquesta tan gran humilitat, la qual 
humilitat significa quel peccat dAdam es general, car si 
general no fos, no fora dordonacio ni de rao que vos fos- 
sets a totes estes coses humiliat. ^ 30. On, beneyt siats 
vos, Sényer Deus: car demostrant e significant la gran humi- 
litat de la vostra deitat qui s humiliá a pendre carn, e demos- 
trant e significant la humilitat de vostra humanitat quis 
homiliá a tantes de penes e de dolors e de langors e de 
mort, es significant e demostrant per aquesta humilitat quel 
peccat dAdam es general sobre tots nosaltres, per so car 
tuit som en Adam e en Eva desobediens a vos qui sots 
nostre Senyor Deus. * 



9t 



I. B, con vos: J, queus.. — 2. J, Dcus glorios. 



142 Ramón Lull 




5 Cap. j 84. Com en les veriuts de T>eu 
pot hom apercebre e entendre que nos- 
tve Sensor T>eus es poderos de esser 
deus e hotne ensems. 

i^j H Deus verfader, glorias, amorós! A vos si a feyta 
reverencia e honor: car qui vol saber ni enser- 
car ni atrobar, Sényer, si vos sots poderos de 
esser deus e home ensemps, necessaria cosa li es que se- 
guesca los significats de les vostres vertuts, e necessaria 
cosa li es que guart lo vostre poder en'.vj. maneres se- 
gons les quals va tot poder; car si hom no seguía esta 
manera que rebeés los significats de vostres vertuts e que 
guardas poder en .vj. maneres, no poría apercebre que 
vos fossets poderos ^ de esser deus e home ensemps. 
^ 2. On, com moltes sien, Sényer, les vertuts qui signifi- 
quen que vos sots poderos de esser deus e home ensemps, 
nos no podem reebre tots los significats de totes les ver- 
tuts: on, per assó reebem los significats de .viij. vertuts 
tan solament, los quals significats son de la vostra infinitat 
c de la vostra eternitat e de la vostra amor e de la vostra 
dretura e de la vostra misericordia e de la vostra saviea e 
de la vostra bonea e del vostre acabament. On, totes estes 
vertuts donen significat e demostrament que vos sots po- 
deros de esser deus e home ensemps. 4( 3. Les .vj. maneres 
segons les quals cové ensercar lo vostre acabat poder, son, 
Sényer, aqüestes: la primera es que vos sots poderos de 
crear re de no re, segona es que vos sots poderos de 

I. E,B. peí". — 1, E,B, que uos poguessets esser poderos: M, quod 
Tu possis. 



L. DE CONTEMPLACIO I 43 

tolrc esser a aquelles creatures queus volets, tersa es que 
vos sots poderos que fassats duna cosa altra, ' quarta es 
que vos sots poderos que duna cosa fassats dues o tres o 
mes coses, quinta es que vos sots poderos que fassats de 
dues coses o de .iij. o de mes una cosa tan solament, la 
sisena sí es que vos sots poderos de sostenir perdurable- 
ment aquelles creatures queus volets en lestament queus 
volets sens nulla alteracio ni mudament. 

4. Gloriós Senyor, homil e dous e suau! Qui vol enser- 
car si vos podets esser deus e home ensemps, .iiij. condi- 
cions ha mester en est ensercament: la primera que cas- 
cuna de les .vj. maneres de poder men per los significats 
de cascuna de les .viij. vertuts, segona que seguesca los 
significats de les vertuts e los significats de les .vj. mane- 
res de poder ensemps esguardant la una lo significat en 
laaltre, 'la tersa condicio es que la cosa sensual entena 
termenada dintre lo terme on es termenada e la cosa en- 
tellectual no la entena dintre lo terme on es termenada la 
sensual, quarta condicio es que aferm que les vostres ver- 
tuts son acabades sens nuil defalliment. "^ 5. On, qui savia- 
ment sab menar son enteniment per estes .iiij. condicions, 
pora, Sényer, apercebre lo vostre poder en qual manera es 
poderos en la natura divina e en la natura humana com 
sien ensemps ajustades en nostre Senyor Jhesu Christ, lo 
qual es vertaderament natura 3 divina e en natura humana. 
Mas car molt home per innorancia no sab ensercar la mane- 
ra segons la qual pot esser apercebut que vos sots poderos 
de esser deus e home, per assó descreu molt home que 
vos siats ver deus e home ensemps. ^ 6. Lo vostre servi- 
dor, Senyor Deus, fill de la vostra femna.-^enserca aquesta 
cosa ab entencio que do significant e demostrant ais infeels 
manera com a ells parega possíbol cosa que vos siats po- 
deros de esser deu e home, car pus ells ajen reebuts los 



1. B, altra cosa, — 2. E, esgardant la .j. significat-en lautre: B, la 
]]is8Ó consona ab la de E. — 3. B, en natura. — 4. E,B, fenribra. 



144 RamonLull 

significáis de possibilitat, no porán negar per imposibili- 
tat que vos no puscats esser deu e home; e com los aurem 
amenats al atorgament de la possibilitat, puxes menarlos 
cm a entendre la gran rao que vos avets que vos siats unit 
ab humanitat. ' On, destes dues preposicions atorgades se 
conclou que vos sots verament deu e home. 

7. Sényer ver Deus qui sostenits e endressah totes coses! 
Com nos ayam de necessitat a afermar e a atorgar que í 
vostre poder es tot acabat, per assó, Sényer, som obligáis 
a atorgar quel vostre poder sia infinit; car sens que no fos 
infinit no sería acabat. On, sil vostre poder es infinit, ne- 
cessaria cosa es que les .vj. maneres damundites de poder 
capien dintre la vostra infinitat, car si nou fayen, lo vostre 
poder sería finit e determenat*e no sería infinit. On, com 
lo vostre poder sia infinit, es significat que totes les .vj. 
maneres de poder son dintre lo vostre poder. »•< 8. On, 
com segons aqüestes raons e demostracions, Sényer, sia 
significat que les .vj. maneres sien dintre vostre poder, 
provada cosa es entellectualment que lo vostre poder pot 
crear re de no re, e pot tolre esser a quis vol, e pot fer 
una cosa daltra cosa, e pot fer de una cosa dues o tres o 
mes coses, e pot fer de dues coses o de .iij. o de mes 
una, 3e pot sostenir perdurablament qual cosas vulla-^sens 
nulla alteracio. On, sil vostre poder pot fer totes estes 
coses, es significat que es infinit poder; mas si totes estes 
coses no podía fer, sería significat que no pogués fer to- 
tes estes coses, lo qual no poder significaría finitat al 
vostre poder. ^ 9. Com ajam provat e significat, Sényer, 
que aqüestes .vj. coses son en vostre poder, avem signifi- 
cat e demostrat que vos sots poderos de esser deus e 
home ensemps, car en les tres coses derreres e^les tres 
primeres ho avem significat; car pus que vos avets infinit 
poder, vos podets unir en Jhesu Christ la natura divina e 



1. AJ, ab la humanitat. — 2. E,BJ> tcrmenat. — 3. E,B, una cosa. 
4. E,B> vol. — 5. E,B, manca aquesta conjunctiva. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 45 



la natura humana qui son dues natures e que sien un ' Jhesu 
Christ, e vos sots poderos que un Jhesu Christ sia natura 
divina e individuu de especia humana, e vos sots poderos 
que Jhesu Christ sia deu e home sens que Ja deitat nos 
mut de sa natura divina ni la natura humana nos mut de 
natura dome. 

1 o. Cumplit Senyor, sancHficat, glorias! La vostra eter- 
nitat significa que totes les .vj. maneres de poder pot lo 
vostre poder; car si neguna daquelles ne fallía, sería sig- 
nificat quel vostre poder no fos eternal per so car sería 
significat en lo vostre poder defalliment, e pus agués de- 
falliment en lo vostre poder, no sería digne vostre poder 
que fos eternal. 4< i i . On, com lo vostre poder, Sényer, 
sia eternal, significat e demostrat es en vostra eternitat 
que vos sots poderos de crear re de no re, e de delir tot 
so queus vullats, e de fer una cosa daltra cosa, e duna 
cosa fer dues coses o .iij. o mes, c de dues coses o de tres o 
de mes una cosa, e de sostenir una cosa en qual estament vos 
vullats sens nuil mudament e sens tota alteracio. 4< i 2. On, 
com asso sia enaxí, significat es, Sényer, que vos sots po- 
deros de esser deus e home ensemps; car aquest poder 
es entes e demostrat en la unitat com sia en dualitat de 
natures, e en la dualitat com sia en unitat de un Jhesu 
Christ, e en lo sosteniment sens que la deitat no sia alte- 
rada en la humanitat ni la humanitat en la deitat. 

1 3. Grados Senyor sobre Mes grades e henedicdons! En- 
teniment dome, Sényer, es obligat a afermar quel vostre 
poder sia acabat e la vostra amor que sia amant acabat 
poder: on, per assó es significat en la vostra amor que vos- 
tra amor sia amadora dacabat poder. On, si la vostra 
amor ama acabat poder, dones la vostra amor ama to- 
tes les .vj. maneres de poder significants acabat poder. 
^ 14. On, com aquesta cosa, Sényer, sia significada enaxí, 



I. M, in uno. 

CoNTEMPLAClO-IV-IO. 



1^6 Ramón Lull 

es significat que si la vostra amor ama ni vol crear re de 
no re quen sia poderosa, e si vol delir ni privar nulla cosa 
del esser en que es que ho pusca fer; e ass5 metex se sig- 
nifica de totes les altres maneres de poder, car totes son 
dignes que sien amades en lo vostre poder per la vostra 
amor, car si nou eren, la vostra amor no sería amadora 
dacabat poder. ««^ 15. On, com vostra amor, Sényer, aja 
plaer e voler com en vos sia acabat poder, significat es que 
vos sots poderos de esser deus e home ensems; car pus 
que vostra amor ama e vol que Jhesu Christ sia un e sia 
dues natures e sia cascuna natura sí metexa sens nulla 
mutacio ni alteracio, significat es que pus vostra amor 
vol aquesta cosa, que vostre poder pusca cumplir vostra 
amor e vostre voler; car si vostre poder no podía cumplir 
vostre voler, sería significat que vostre voler fos major que 
vostre poder, la qual majoría significaría defalliment de 
poder o desordonament de voler. 

1 6. Maravellós Senyor, humil, píen dé piefat e de carilat! 
La vostra gran dretura significa e demostra que vos sots 
poderos de esser deus e home ensems; car pus vos, Sényer, 
sots dreturer en totes coses, significat es que sots poderos 
de jutjar e de esser dreturer en les .vj. maneres de poder; 
car si vos no podíets dreturejar en les .vj. maneres de po- 
der, sería significat que no seríets pederás de esser dretu- 
rer acabadament. i< 1 7. On, com la vostra dretura, Sényer, 
sia acabada en totes coses, significat es que vostre poder 
pot esser dreturer en les creatures en totes les .vj. mane- 
res; car si vostra dretura vol crear re de no re o delir re 
de re o fer re de re o unir dues coses en una o deveer * 
una cosa en dues o sostenir alcuna cosa en son esser sens 
nulla alteracio, significat es que vostra dretura sia pode- 
rosa de usar de totes estes .vj. maneres de poder; car 
si axí no era, no seríets poderos de esser tot dreturer. 



I. E, divcsír: J, dcvedir. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 47 



»•< I 8. On, com sia de vostra gran drctura, Sényer, que vos 
vullats esser encarnat e ajats presa natura humana per 
restaurar e per recrear ' home, significat es en vostra gran 
dretura que vos siats poderos de esser deus c home en- 
sems pus sia cosa que la vostra dretura sia significant e 
dcmostrant sí metexa en la encarnacio; car pus sia rao e 
dretura, la vostra encarnacio nous pot contrastar dualitat 
ni unitat ni alteracio ni nulla altra cosa a nulla cosa on vos 
siats dreturer; car tot aitán gran es vostra dretura com 
vostre poder, e vostre poder com vostra dretura. 

19. T{ecreador Senyor, salvador nostre! En la vostra 
misericordia es significat que vos sots poderos en totes les 
.vj. maneres de poder damundites, car si no ho fossets 
fora significat que la vostra misericordia no fora poderosa 
de esser tota acabada en totes coses. *♦< 20. On, com home, 
Sényer, sia ubligat a afermar e a atorgar que la vostra mi- 
sericordia sia poderosa de esser tota acabada, per ass5 es 
significat que si es ^ obra de misericordia crear re de no re 
e delir re de re e fer re de re e unir una cosa de dues e 
departir una cosa en dues e observar alcuna cosa sens nulla 
alteracio, que vostra misericordia sia poderosa de totes 
aqüestes coses; car si axí no era, la vostra misericordia no 
sería acabada en poder pus que no agués poder de fer 
segons estes .vj. coses qui son significants a acabat poder.3 
4( 21. On, com sia molt gran obra de misericordia, Sényer, 
que vos ajats presa carn humana per salvar lo vostre po- 
blé, es significat en la vostra misericordia que vos sots 
poderos de esser deus e home; car pus que la vostra mi- 
sericordia vulla unir la deitat e la humanitat e guardar que 
la deitat no sia alterada de sa natura en la encarnacio que 
fa ab la humanitat, significat es que la vostra misericordia 
sia poderosa en tota sa volentat per demostrar son gran 
poder. 



1. E,B, c recrear. — 2. AJ, que sia. — 3, J, qui son significadeí » 
acabat poder: M, quce significant perfectam poleslalem. 



148 Ramón Lull 

22. J^ey glorias, Senyor de tols los regnafs e de íoh tos 
principah! ' La vostra gran saviea, Sényer, significa c demos- 
tra que vos sots poderos de esser deus e home; car si la 
vostra saviea es tota acabada, cové que sia tota poderosa, 
e si es tota poderosa, cové que sia poderosa de esser sa- 
via en totes les .vj. maneres on es significat acabat poder. 
<•< 23. On, com sia saviea vostra, Sényer, crear re de no re 
c delir les coses qui no son dignes de esser perdurables 
e de fer una cosa daltra e de unir una cosa de dues e dues 
coses que sien una e de sostenir les coses en lur natura 
sens nulla alteracio, per assó es significat que la vostra sa- 
viea pusca esser demostrada en totes estes coses ^ sens nuil 
contrast. ^ 24. On, com per moltes de raons, Sényer, sia 
demostrat et significat que saviea es molt gran, demostrada 
en esser vos encarnat per demostrar vostra bonea e per 
restaurar lumá lynatge, per assó es significat que la vostra 
saviea pot unir la deitat e la humanitat que preses sens 
que la deitat nos moc ne saltera de sa eternal natura, ja 
sia so que sia ajustada ab natura humana. 

25. Vertader Senyor qui sois font de vida vera! Tot 
home, Sényer, es obligat a atorgar segons demostrado de 
rao que lo vostre poder es acabat en bonea sens que nuil 
bé no defall del vostre poder. On, enaxí com lo vostre 
poderes acabat en bonea, enaxí la vostra bonea es acaba- 
da en vostre poder sens que nuil poder bo no defall de 
vostra bonea. On, segons assó es significat que les .vj. ma- 
neres de poder son en la vostra bonea. <♦< 26. Car si la 
vostra bonea, Sényer^ no era poderosa de crear re de no 
re ni delir qual cosas volgués ni de fer una cosa daltra ni 
de unir dues coses en una e una en dues ni de sostenir 
qual cosas volgués sens nulla alteracio, sería significat que 
la vostra bonea no sería acabada bonea en totes coses per 
so car auría en ella defalliment de poder. 4{ 27. On, com 



I. E, princeps. — 2. AJ, en totes coses. 



L. DE CONTEMPLACIO 149 

sia molt bona cosa, Sényer, a nosaltrcs que vos siats unit 
c encarnat en natura humana, es significat que la vostra 
bonea es poderosa que vostra natura divina e la natura 
humana que preses sien ensemps unides e ajustades sens 
que la vostra deitat no sia alterada ni camiada de sa noble 
natura ni baxada a nuil defalliment. 

28. Oh gloriosa deitat qui sofs sens nuil a composicio e sens 
nulla alterado! Lo vostre acabament, Sényer, significa aca- 
bament en lo vostre poder; car sil vostre poder no era 
acabat, no seríets vos acabat en poder. On, com vos siats 
acabat en totes coses, es significat que sots acabat en po- 
der; e pus que sots acabat en poder, es significat que vos 
sots poderos en les .vj. coses damundites de poder, les 
quals .vj. coses no son privades de vostre poder; car si ho 
eren, no sería lo vostre poder acabat poder. % 29. On, 
com lo vostre poder, Sényer, sia acabat, es lo vostre aca- 
bament significant que vos sots poderos de crear re de no 
re e de delir re de son re e de fer cosa daltra cosa e de 
unir dues ' coses en una e una en dues e de sostenir en esser 
qual cosa vos vullats'sens nulla alteracio; car si assó lo 
vostre acabament no significava en lo vostre poder, sería 
significant quel vostre poder fos defallent, e sil vostre 
poder era defallent, lo vostre poder significaría en vos 
defalliment, lo qual defalliment sería contra lo vostre aca- 
bament. 4< 30. On, com en vos, Sényer, no aja nuil defalli- 
ment e en vos sia demostrat acabament, es significat per^ 
lo vostre acabament que vos sots poderos de ajustar la 
divinal natura ab la humana per demostrar 1 acabat po- 
der qui es en vos e per demostrar lo vostre acabament. 
On, com vos siats un Jhesu Christ, lo qual Jhesu Christ 
es dues natures les quals son deitat e humanitat sens 
que la una no es alterada ni mudada si bé ses unida en 
altra,*per assó es significat que vostre acabament es po- 



1. AJ, tres.— 2. E, que uos uos uulats. — 3. B, que, — 4. E, en laltra. 



jro Ramón Lull 

dcrós de unir vostra excellent humanitat ab la vostra glo- 
riosa deitat. 



5 Cap. 1 85. Com es significada e aper- 
cebuda e entesa la final rao per que 
Deus vol que la natura divina sia 
encarnada e ajustada ab la natura 
humana de Jhesu Christ. 

^^S^, H Deus grados, misericordiós, vertuós! Qui vol aper- 
Sl^T^jJ cebre ni ensercar, Sényer, la rao per que vos 
(gi^lSs avets presa carn humana, necessaria cosa li es que 
son encercament sia encercament entellectual e que no sia 
cncercament sensual. On, qui entra en est encercament 
aital, si vol atrobar so que encerca de les .iiij. occasions, 
cové que elega e que preña la causa final e que la meta en 
esguardament de les vostres vertuts essencials e que reeba 
los significats de les vertuts e de la causa final. »•< 2. On, 
com molts sien, Sényer, los significats qui son demostrats 
per vostres vertuts qui son moltes, nos ensercarem e ree- 
brem los significats de .vij. vertuts tan solament, les quals 
son bonea, saviea, dretura, misericordia, amor, humilitat, 
acabament; car aqüestes .vij. vertuts son abastants a signi- 
ficar a nostre enteniment la rao, so es la occasió final, 
per la qual vos avets rao e occasió que siats encarnat en 
la verge gloriosa nostra dona Sancta María, beneyta sia 
ella. ^ 3. Glorias Senyor! Enaxí com lo mirall ciar e verta- 
der demostra e representa ' a hom ses faysons com hom se 

1 . E, presenta. 



L. DE CONTEMPLACIO I5I 

mira en ell, enaxí c molt milis encara entellectualment les 
vostres vertuts signifiquen e demostren la final rao segons 
la qual vos avets occasió de esser home. On, aquesta signi- 
ficacio e demostracio es feta al enteniment huma com hom 
posa entellectualment la causa final denant les vostres ver- 
tuts: car enaxí com sensualment son vistes les faysons en 
lo mirall com hom li representa sa fas, enaxí, Sényer, en- 
tellectualment es significat e demostrat e entes en les vos- 
tres vertuts la rao per que vos avets occasió de esser en- 
carnat ab que la final causa represent hom a les vostres 
vertuts. 

4. Oh vos, Senyor, qui fos ' concebut e nat per gracia de 
Sant Espirit! Enaxí com coutell es fet per tallar e aradre 
per arar e casa per habitar e lit per jaer, enaxí, Sényer» 
les vostres vertuts signifiquen que vos avets rahó et occa- 
sió de esser home: car enaxí com coutell e aradre e casa 
c lit no son coses qui sien fetes menys de occasió final, 
enaxí les vostres vertuts signifiquen que vos no sots sens 
occasió de esser home. 4\ 5. On, enaxí, Sényer, com coutell 
e aradre e casa e lit serien coses fetes debades si privava 
en elles la causa final per que son fetes, enaxí les noblees 
nils acabaments que vostres vertuts signifiquen de sí me- 
texes serien significades debades si privava en vos que no 
aguessets rao ni occasió de esser home; car pus que occasió 
ni rao no aguessets de esser home, no seríets home, e pus 
home no fossets, lordonament de les creatures ni de les 
vostres obres no sería significat en 'les vostres vertuts en 
aquella noblea on es significat per so car sots home. 
>•< 6. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí com los 
vegetables e los animáis an vertuts propries segons les 
quals signifiquen veritat d elles metexes e de lurs obres, 
enaxí e molt milis avets vos vertuts segons les quals signi- 
ficats quals son les vostres obres ni qual es la causa final 



j. E,BJ, sots.— 2. B, de. 



1^2 Ramón Lull 

perla qual vos avets rao de esser home: car enaxí com en 
animal es significat moviment, enaxí en les .vij. vertuts 
damundites es significada occasió final, so es a saber rao, 
la qual rao es la occasió que vos avets de esser home. 

7. Salvador Senyor, endressador, governador deis vos tres 
servidors! Enaxí com al sol es propria cosa resplandor e 
lugor e privar tenebres, enaxí e molt milis encara es pro- 
pria cosa a la vostra bonea fer bonées e endressar ' e ordo- 
nar e restaurar e adobar les coses males e desendressades 
e desemparades e perdudes. On, totes coses, ' Sényer, 
e moltes mes encara son significades entellectualment en 
la vostra bonea, enaxí com lo sol on es significat sensual- 
ment resplandor e privament de tenebres. 4{ 8. On, com 
sia, Sényer, propria cosa a la vostra bonea fer bones obres, 
es significat en la vostra bonea que en la occasió segons la 
qual fa bones obres, es, Sényer, lo bé e la vertut qui es en 
vos. 3 0n, aquesta occasió de bé qui es significada en vos, 
significa que vos agraciets e restaurets e honrets e endres- 
sets home qui es vostra creatura; car pus vos sots bo e 
sots'* creador e senyor dome, significat es que vos avets 
occasió de fer bé a home. On, lo major bé el major hon- 
rament el major endressament que home pusca reebre, es 
que sia sa natura unida ab celia de son creador. ^ 9. On, 
enaxí, Sényer, com la vostra bonea es subirán bé, enaxí 
significa que subirán bé fassa subirana honor e honra- 
mentía home; car on major bé e major honrament fa crea- 
dor a creatura, mes es significada e demostrada la bonea 



1. J, e endressar cor de home. — 2. M, omnia isla. — 3. E, On con sia 
scyner propria causa a Ja uostra bonesa fer bones obres es significat 
en la uostra bonea que en la occasió segons !a qual fa bones obres la 
qual occasió es seyner lo be e la uertut qui es en uos: B, On com sia 
Sényer propria cosa a la vostra bonea fer bones obres es significat en 
la vostra bonea la occasió segons la qual fa bones obres la qual occa- 
sió es Sényer lo be e la vertut qui es en vos: M, linde cum tux Bonitati. 
Domine, sit proprium faceré bonum, significatur in ipsa finalis ratio, prop- 
ter quam Tu facis bonum, quce finalis ratio est perfecHo et virtus et bonum 
quod est in Te. — 4. E,B, e pus que uos sots. — 5. B, que fassa subirá be 
e subirana bonea e honrament. 



DE 



Conté M PLACIÓ 153 



del creador. On, la final rao per que vos avets occasió de 
esser home es per usar de vostra gran bonea en home. 
On, enaxí com lo noble rey savi dreturer ha occasió se- 
gons son honrament e sa bonea que sia a son poblé dretu- 
rer e vertader e misericordiós, enaxí vos avets occasió de 
esser home segons esguardament de vostra gran bonea. 

1 o. Misericordiós Senyor qui dev alias ais inferns per des- 
Iliurar los^ propheles! Enaxí com memoria significa remem- 
brament e enaxí com enteniment significa conexensa e en 
axí com amor significa volentat, enaxí, Sényer, la vostra 
saviea significa ordonacio e endressament e acabament en 
les vostres obres: car enaxí com per memoria es remem- 
brament e per enteniment es conexensa e per amor es vo- 
lentat, enaxí es en les creatures ordonament e endressa- 
ment e acabament per la vostra saviea. «11. Com sia cosa, 
Sényer, que per la vostra encarnacio se seguesca molt de 
bé en home, axí com recreacio e honrament de natura 
humana e endressament com hom mortific sa sensualitat 
sots la racional potencia e que hom sia occasionat de molt 
amar e honrar e servir e graír a son creador e que hom 
aja molta de paciencia en ses tribulacions amant vos e 
loant vos, per asso, Sényer, es significant vostra saviea 
que vos avets occasió e rao segons la qual vostra saviea 
significa que vos avets rao e occasió de esser home; car 
tots los bens damundits ne son significats per la occasió 
que vos avets de esser home, los quals bens no foren sig- 
nificats si vos no aguessets occasió ni rao de esser home. 
M 12. On, enaxí, Sényer, com la bella pintura o la obra 
qui es molt bé feta e ordonada e endressada dona signifi- 
cacio de la saviea del maestre, enaxí la ordonacio e la bé- 
lica e 1 endressament que vos avets donat en est mon per 
so com sots home, donen significacio de la vostra gran sa- 
viea, la qual saviea significa e demostra que vos avets oc- 

1. A, les 



jr^ Ramón Lull 

casió e rao que siats home per clonar acabament e endres- 
sament a vostra obra per tal que la bellea e lordonament 
c 1 acabament de vostra obra do significat de vostra gran 
saviea. 

13, Oh vos, Sényer, qui aparegués ais aposfols aprés la 
resurreccío! Enaxí com es propria cosa a veritat demos- 
tracio c a cspaa tallament e a gelosía passió e suspita, en 
axí, Sényer, e molt milis encara es propia cosa a la vostra 
dretura departir los homens mals deis bons e donar a cas- 
cú so que li tany ni li cové segons sos merits. ♦í 14. On, 
com la vostra dretura, Sényer, sia significant totes estes 
coses, significa que vos avets occasió e rao de esser home; 
car per so com sots home son endressades les carreres de 
salvacio e de dampnacio, e per la vostra humanitat es en- 
dressat e ordonat com sien los homens en gloria guaardo- 
nats sensualment gloriejants en la vostra humanitat. On, 
com la vostra humanitat signific totes aqüestes coses, es la 
vostra dretura, Sényer, significant la vostra humanitat. On, 
significant vostra humanitat, significa la vostra dretura 'la 
occasió e la rao per la qual vos avets occasió e rao de es- 
ser encarnat e de esser home. 4^ 15. On, si vos, Sényer, 
no fossets encarnat, no fora lo peccat dAdam delit ni no 
fora lo mon recreat ni no fora hom ennobleyt daquell 
honrament en lo qual era ans que peccás ni no fora 
guaardonat en gloria acabadament; e si tot assó no fos, 
fora significat que vos no sots dreturer. On, com vos 
siats dreturer, es significant vostra dretura que vos avets 
occasió e rao de esser home. 

1 6. Vertuós Senyor sobre tota vertut, sancUficai Senyor 
sobre tota sandetat! Enaxí com en lo metge es significada 
art de sanar los malautes^e enaxí com en laygua es signi- 
ficat denejament e mundament de embellir les coses Icges 
e sutzes e enaxí com amor es significada en lo cor del 



1. E,B, significa vostra dretura. — 2, B, malalts. 



L. DE CONTEMPLACIO I55 



home, enaxí, Sényer, e molt milis encara es significat en la 
vostra dousa misericordia que vos avets occasió e rao de 
esser home. 4< 17. Car en la vostra misericordia, Sényer, 
es significat que vos sots restaurador e endressador de les 
coses corrumpudes per peccat, e en la vostra misericordia 
es significat que vos sots mundador de culpes e de pec- 
cats, e en la vostra misericordia es significat que vos no 
volets punir home segons les grans culpes els grans ' pec- 
cats que son en home, enans volets esser misericordiós a 
home segons que vostra misericordia es gran e segons la 
gran miseria' e la gran frevoltat e la gran mesquinea qui es 
en home. 4< 18. On, significant, Sényer, la vostra miseri- 
cordia totes estes coses, es la vostra misericordia signifi- 
cant que vos avets occasió e rao de mostrar la vostra mi- 
sericordia en totes estes coses, la qual occasió e rao que 
vos avets en mostrar la vostra misericordia en totes estes 
coses, es occasió e rao com vos siats home, car en so que 
vos sots home e avets sostengudes moltes langors e mol- 
tes passions e greu mort per home, es significada e de- 
mostrada la vostra misericordia en totes estes coses, la 
qual misericordia nos demostrara a nosaltres en tan gran 
granea si vos no fossets home, com fa per so com vos sots 
home per amor dome e avets volgut esser misericordiós 
de tota vostra humanitat. 

1 9. Dreturer Senyor en totes coses, savi Senyor en totes sa- 
viées! Enaxí, Sényer, com al home bé enamorat es natura 
damor que sacost a la cosa que molt ama e que li do 
aquelles coses que molt 3 ama, enaxí, Sényer, e molt mes en- 
cara es significat en la vostra acabada amor que vos vos 
acostats a aquella cosa que molt amats, e encara, que li do- 
náis so que molt amats e que li perdonats so que ha fallit 
contra vos; car totes aqüestes coses son natura e proprietat 
damor e totes estes coses son significants gran amor. 



I. B, greus. — 2. E, misericordia. — 3, B, me%. 



ic6 Ramón Lull 

^ 20. On, beneyt siats vos, Sényer: car significant amor aca- 
bada totes estes coses, es la vostra amor significant que vos 
avets occasió e rao de esser home per so que acostassets la 
natura divina a la natura humana tant en tro ' que sunissen 
abdues, *e la vostra amor significa, Sényer, que ama tant la 
natura dome que vol que fossets aquella, 3 e la vostra amor 
significa que ama tant home que volc donar la humana natu- 
ra ajustada ab la natura divina '^per amor dome, e la vostra 
amor significa que volc perdonar a home per la gran amor 
que ha a home. On, com la vostra acabada amor, Sényer, 
sia significant totes estes coses, es significat en la vostra 
gran amor la final rao que vos avets e occasió de esser 
home. ^21. On, si vos, Sényer, no aguessets occasió ni rao 
de esser home no forets home, e si home no fossets no 
fora tan fortment significada la gran amor que avets a ho- 
me; car pus que no fossets home, no amarets tant home 
que volguessets esser home ni murir per home ni perdo- 
nar tant home ni donar tant a home. On, com sia la vostra 
amor acabada en totes coses, es significat en lacabament de 
vostra amor que la vostra amor demostra sí metexa a nos 
altres en son acabament. On, mostrant la vostra amor sí 
metexa a nosaltres en son acabament, es donat significat 
de la occasió e la rao que vos avets de esser home. 

22. Oh vos, Sényer Deus, qui aveh posat lo vostre ser- 
vidor en via e en art de esser contemplador en son creador! 
Vos sabets que natura e proprietat es de humilitat humi- 
llar les coses nobles a les coses mesquines, e dir paraules 
humiis e douces e amoroses, e vestir draps homils, e do- 
nar semblants homils. On^ enaxí, Sényer, com homilitat 
significa totes estes coses, enaxí la vostra gran humilitat 
significa que vos avets occasió e rao de esser home. 
*í 23. Car per so, Sényer, com vos sots home, es demostrat 



1, E,BJ, tant tro. — 2. B, abdos.— 3. E,B, que uol esser aquella: 
M,quodvolueris eamin Te hahere. — 4, E,B, unida ab la deitat: M, urjt- 
tain cuín Deitale. 



DE V-ONTEM PLACIÓ 



57 



et significat la vostra excellent humilitat; car la dcitat ses 
Humiliada a unir a la humanitat, ' c la deitat ha Humiliada 
aquella Humanitat a pobretat e a fam e a set e a moltes 
dolors e a moltes amargors e a greus treballs e a angoxosa 
mort. On, si vos no fossets Home, no fora tota esta Humi- 
litat significada en vos, la qual es en vos significada per so 
car sots Home. 4^ 24. On, com lo nostre enteniment cové 
esser ubligat a reebre aquella Humilitat qui major demos- 
tra son acabament e sa noblea, per assó, Sényer, cové que 
confessem e atorguen que vos sots Home per so car en es- 
ser vos Home vos demostrats pus Humil que no feerets si 
Home no fossets; ^e per so car vos demostrats pus Humil 
en esser Home, es significat que aquesta demostracio de 
Humilitat es la final occasió de vos esser ^unit ab Humana 
natura. 

25. Jlh piados Senyor qui amats mi per so que tot mon 
cor sia píe de vcsfres amors! Enaxí com es natura e proprie- 
tat de defalliment frevoltat e poquea e mesquinea e in- 
norancia e fretura e empatxament e privacio e corrupcio, 
enaxí, Sényer, es natura e proprietat d acabament basta- 
ment e granea e vertut e poder e bonea e Honrament e tot 
bé: car enaxí com defalliment significa aquelles coses qui 
li son prop en natura e en proprietat, enaxí acabament 
significa aquelles coses qui son de sa natura e de sa pro- 
prietat. ^ 26. On, beneyt siats vos, Deus: car enaxí com 
defalliment Ha occasió de fer so que pertany a sa natura, 
enaxí acabament Ha occasió de fer so que pertany a sa 
natura. On per assó, Sényer, com Hom guarda al vostre 
acabament, al enteniment Huma es significat que vos avets 
occasió de esser Home; car per esser vos Home ^ es demos- 
trat a nosaltres lo vostre acabament, jassía so que vos fos- 
sets acabat ans que fossets Home. On, enaxí com los meus 
ulls corporals son occasió per los quals veg la resplandor 

1. E, ab homenitat: B, ab humanitat. — 2. B, forets. — 3. E,B» dees- 
ser uos unit.— 4. E, cor per esser home. 



j^8 Ramón Lull 

del sol, enaxí la vostra humanitat es occasió per la qual 
sia a nos altres significat lo vostre acabament; e enaxí com 
la resplandor era en lo sol ans que los meus ulls fossen en 
csser, enaxí, Sényer, ans que vos fossets honrie era e es 
acabada en totes coses la vostra essencia divina. 4^ 27. On, 
beneyt siats vos, Sényer Deus: car la vostra humanitat es a 
nosaltres rao et occasió e estrument com per ella e ab ella 
e en ella vejam e conegam lo gran acabament qui es en la 
vostra deitat, lo qual no pogrem tam bé saber ne conéxer' 
si vos no fossets home: empero lo no poder no vé de part 
la vostra deitat, ans vé de part la nostra frevoltat. On, 
per assó en la manera e en la occasió com nosaltres pus- 
cam haver conexensa del acabament de vostra deitat, es 
significada la rao e la occasió que vos avets de esser en- 
carnat en natura humana; car si home no fossets no agrem 
ab que nos fos tam bé significat ni demostrat 1 acabament 
qui es en vostra deitat, lo qual acabament es significat a 
nos en la vostra humanitat demostrant ella lo vostre poder 
e la vostra dretura e la vostra misericordia e la vostra 
amor e totes les altres vertuts. 

28. Sényer ver Deus qui soh cumplimení: de mos desigs 
e qui soh iresor de mos remembramenh!^3zmyt siats vos, 
Sényer: car ensercant los significats de vostres vertuts e 
guardant la final rao en los significats, avem atrobada la 
occasió e la rao segons la qual es demostrat e significat que 
vos sots home. On, enaxí com per esta manera e per esta 
art nos avem atrobada en vos rao e occasió de esser vos 
home, enaxí pot hom ensercar e trobar quals son vostres 
obres ni quals no. ^ 29. Mas, car los homens nescis, Sé- 
nyer, no saben ensercar en vos segons esta manera ni esta 
art damunt dita, la qual es seguir los significats de les vos- 
tres vertuts, e sercar en les vertuts la final rao e la final 
occasió que vos avets de crearle de fer e de voler e de 



1. E,B, no pogrem tan be concxer. — 2. AJ, demostraments. — 
3. AJ, que uos creats. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 59 

ordonar so que creats e fets e volets e ordonats, per assó 
los homens nescis no saben atrobar ni ensercar'la final 
rahó e la final occasió que vos avets en vostres obres, c 
innorant, Sényer, la rao e la occasió que vos avets en vos- 
tres obres, innoren e menysconexen e descreen les vostres 
obres. 4( 30. Lo vostre servidor el vostre amador el vos- 
tre sotsmés vos aora eus loa eus fa gracies e mercés, 
Sényer Deus, confessant e atorgant que ha^reebuda de vos 
gracia e benediccio per la qual ha conegut e entes que 
vos avets rao e occasió de esser ensemps deu e home; car 
totes les vostres vertuts signifiquen segons lur gran bonea 
e noblea, que vos avets occasió e rao de esser home per 
tal que la humana natura sia sobjecta on sia demostrada 
la gran 3 noblea divina. 



§ Cap. 1 86. Com hom aperceb e conex 
en los significáis de les vertuts de 
Deu e en los significáis de les tres 
ligs, que noslre Senyor Jhesu Christ 
es verament deu e hornea 

H Deus amorós qui soh acahament e cumpUment de 
mes amors e de mes devocions e de toh mos plaers! 
Qui es ensercador de veritat, en aquelles coses 
on está veritat la deu ensercar e ais pus vertaders testimo- 
nis que pot atrobar la deu demanar. On, com les vostres 
vertuts, Sényer, sien en major veritat e sien los pus verta- 
ders testimonis qui esser pusquen, per assó ensercarem en 




I. E, scrcar. — 2, B, an. — 3, B, la uostra gran. — 4. AJ, que nostre 
seynor átms jhesu christ es deu c hofne. 



j6o Ramón Lull 

les vostres vertuts veritat si es ver que vos siats vertade- 
rament ensems deu e home. ^ 2. Jhesu Christ Sényer! En- 
sercant si vos sots deu e home ensercarem los significáis 
de la vostra bonea e de la vostra saviea e de la vostra ve- 
ritat e de la vostra dretura e de la vostra misericordia e 
de la vostra amor e de la vostra humilitat e de la vostra 
ordonacio; car cascuna d aqüestes vertuts significa entel- 
lectualment si vos sots deu e home ensems. Encara enser- 
carem, Sényer, en les .iij. ligs si donen significacio de 
ajustament de la vostra deitat ab la vostra humanitat. 
^ 3. Encercant e esguardant, Sényer, los significats de les 
vostres vertuts e encercant e esguardant los significats de 
les .iij. ligs, es apercebut e demostrat veritat de la vostra 
humanitat e de la lig qui es vera o falsa; car en lesguarda- 
ment que hom fa de les vostres vertuts e de los significats 
de les ligs, es atrobada veritat de la cosa ensercada per los 
significats de vostres vertuts e per los significats de les 
ligs. 

4. Oh vos, Sényer, qui sanah e mundafs mes langors e 
aleviats mes dolors! *hos jueus els crestians els sarraíns 
atorguen, Sényer, e afermen que vos avets acabada bonea. 
On, com tuit sien obligats a atorgar que vos avets acabada 
bonea, cové que enserquem qual de les .iij. ligs dona ma- 
jor significacio de la vostra bonea, e aquella lig que será 
pus fortment significant vostra bonea, aquella dará signifi- 
cat de sí metexa que es mellor que les altres, e la vostra 
bonea significará en aquella que ella es mellor lig que les 
altres. % 5. Vertader Senyor! Vera cosa es que tota bonea 
está en creador e en creatures; car si creador ni creatures 
no eren en esser, bonea no sería re. On, enaxí com tota 
la bonea qui es en les creatures es bonea* per rao de la 
bonea qui es en lo creador e sens ell no sería bonea en 
les creatures, enaxí tota la bonea que es en les creatures 



1. E,B> greus dolors: M, graves dolores. — 2. AJ, es bona. 



L. DE CONTEMPLACIO l6l 

ha Deus posada en elles per rao de la bonea que ha posa- 
da en ángel e en home; car si ángel e home no fos en esser, 
nulla bonea no agrets vos posada en nulla creatura. On, 
segons assó se seguex, Sényer, que tota bonea es en crea- 
dor c en esser angelical e en esser huma, car nulla altra 
cosa no es bona sino ha esguart del vostre esser e del 
esser angelical e del esser huma. ^ 6. On, en aitant, Sé- 
nyer, com la lig deis jueus e deis sarrayns do significat de 
la vostra bonea, aitanta ne dona la ley deis crestians e molt 
mes encara; e assó fa per so car los jueus els sarrayns ne- 
guen que vos ajats presa natura humana. On, com los cres- 
tians atribuesquen a la vostra deitat aitanta bonea com los 
jueus neis sarrayns e com los crestians confessen que vos 
siats deu e home ensemps, signifiquen en vos major bonea 
que los sarrayns neis jueus per so car vos atriboexen na- 
tura divina e natura angelical quant a la anima, e natura 
humana quant a cors huma e a anima racional; e per assó 
com la ley deis crestians significa a vos major bonea que 
les altres ligs, per assó la lig significant a vos major bonea, 
significa sí metexa esser vera e les contraries della esser 
falses. On, significant la ley deis crestians sí metexa esser' 
vera, significa que vos sots verament deu e home ensems. 
7. Jlh Senyor al qual trenuiten e van los meus desigs e 
les mies cogitacions! Com la ley deis crestians signific e de- 
mostré que vos avets presa natura humana, e los jueus els 
sarraíns neguen vostra encarnacio, per assó, Sényer, los 
crestians conexcn la natura humana e la natura angelical 
en pus noble disposicio e en major dignitat que no fan los 
jueus ni Is sarrayns; e on mellor conexen la noblea de les 
creatures, major conexensa an de la bonea e de la noblea 
del creador. >•< 8. Car creure, * Sényer, que vos ajats tant 
honrat home que vullats esser home e murir per home, 
afferma hom natura humana e natura angélica en major 



1 . E, es. — 2. M, JVtfm crcdendo. 

CoNTBMPLACiO-I V-l 1 . 



j62 Ramón Lull 

dignitat que no fan aquells qui no creen que vos siats home 
nc siats mort per amor dome. On, donant e atribuent e 
creent major dignitat a natura angélica e humana, es signi- 
ficada la noblea e la bonea del creador; car aitant com la 
creatura es demostrant sa bonea, aitant dona de demostra- 
cio de son creador, e aitant com la creatura amaga en sí 
metexa sa bonea, aitant amaga la bonea de son creador. 
^ 9. On, com los crestians, Sényer, signifiquen a la vostra 
obra major bonea que los jueus nils sarrayns, per ass5 es 
significat e revelat e demostrat vertaderament que vos sots 
deu e home ensems; car si axí no fos, la lig deis crestians 
fora falsa, e si ella fos falsa, fora falsa aquella lig qui dona 
a home major significat de la vostra bonea que nulla altra 
lig. On, assó es cosa impossíbol que aquella lig que mellor 
vos demostra sia falsa e aquella qui tant bo ' nous demos- 
tráosla vera. 

1 o. Oh vos, Sényer, en lo qual nos confiam e ns consoíam 
ens asseguram! Propria cosa es a tot hom que sia bon maes- 
tre a amar^sa obra e que li placia que sa obra sia durable e 
que sia loada e que sia ben feta; car si aital saviea no avía 
no sería savi. On, si la creensa deis jueus era vera, Sényer, 
sería significat que vos no avets saviea en obrar ni en amar 
vostra obra; car significat es en la cativitat deis jueus que 
ells son desordonats a esser en estament de salvacio per 
rao de lur cativitat e per rao de la viltat e de la poca quan- 
titat de nombre en que son esdevenguts. On, esguardant, 
Sényer, los significats de vostra saviea e los significats del 
estament deis jueus, es significat que lur creensa no es 
vera. 4( 1 1. Si la ley deis sarrayns, Sényer, era vera, sería 
significat que vos no avets acabada saviea; car si la lur-* 
creensa era vera, seguir sia que en parays agués hom pa- 
ría de fembres e que hom menjás e begués e durmís c ves- 
tís e agués cases e lits e daltres coses sensuals. On, si assó 



I. B, be. — 2. A,E,BJ, demostren: M, demostrat. — 3. E,B, a tot bo 
maestre que aja sauiea a amar. —4. E,B, si lur. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 63 



era enaxí, seguir sia que paráis fos desordonat e que no 
fos gloria acabada; e si assó era ver que paráis agués nuil 
defalliment, sería significat que vos no avets acabada sa- 
viea. On, com vos, Sényer, ajats acabada saviea, es la lig 
deis sarrayns significant sí metexa per sí metexa, e per la 
vostra saviea es significat que la lig del sarrayns no es ve- 
ra. ^ 12. Com sia, Séyner, vostra saviea significant que la 
creensa deis jueus ni deis sarrayns no es vera, es significa- 
da la fe deis crestians esscr vera; car si la creensa deis 
jueus e deis sarrayns no es vera ' ni celia deis crestians, 
dones no sería *nulla lig vera, e si no era nulla lig vera no 
seríets vos savi: on, com vos siats savi, es significat que al- 
cuna lig sia vera. On, com segons les raons damundites no 
pusca esser la creensa deis jueus e deis sarraíns en veritat, 
es significat que celia deis crestians es vera. Encara, Sényer, 
se prova que la lei deis crestians es vera en lordonament 
quis seguex quant a aquest seggle e laltre per rao de la 
cncarnació de vostra deitat ab la humana natura, segons lo 
qual ordonament es significada la vostra saviea. On, com 
sia significat la fe deis crestians esser vera, es significat que 
vos sots verament deu e home. 

13. Jí vos, Sényer Deus, sia gloria e laor per toh temps! 
Car la vostra veritat significa que nuil home no sia digne 
de venir en la vostra gloria creent falsetat, car falsetat^es 
contraria cosa de vostra veritat; e com -♦la ley deis cres- 
tians signific milis que neguna de les altres ligs una carre- 
ra de salvacio tan solament, per assó, Sényer, es la ley deis 
crestians pus fortment significant vostra veritat que negu- 
na de les altres ligs. "¥, 14. Que la ley deis crestians, Sé- 
nyer, signific milis la vostra veritat que nulla altra ley, 
prova s en lo significat de cascuna de les leys; car si la ley 
deis crestians no era vera e la fe deis jueus e deis sarrayns 
eren veres, porías tot hom salvar en qual que creensa fos 



I. E,B, no son uercs. — 1. B, sera. — 3. E,B, cor creare falsamcnt: 
M, quia falsa credenlia. -4. E,B, on com: M, igifur cutn. 



164 Ramón LuLL 

pus cuidas aver vera fe. On, com les .iij. creenses daquells 
qui cuiden esser en lig sien contraries, cové que les dues 
ne sien en falsetat e la una en veritat. On, si la entencio 
deis jueus o deis sarraíns era vera, seguir sia que hom se 
salvaría falsament; car pus peccat original no fos, ' en cada 
creensa se salvaría hom. On, com totes les creenses no 
sien veres, foren molts homens salvats falsament, e si fos- 
sen salvats falsament, fora signiíicat que vos no sots veri- 
tat. ^ 15. On, com la ley deis crestians do significat que 
nos pot hom salvar sino ab ella e aquesta signiíicacio se 
preñaren lo peccat original e en la vostra encarnado, per 
ass5 la lig deis crestians significa una carrera de salvacio 
tan solament, so es una lig. On, per aquesta significacio 
aital feta en la fe deis crestians, es molt pus fortment sig- 
nificada la vostra veritat que en les altres creenses. On, la 
major significacio de la vostra veritat significa que la ley 
deis crestians es vera, e la veritat de la ley deis crestians 
significa que vos sots ensems deu e home. 

1 6. Jlh Senyor amat, ah Senyor honrat, ah Senyor voí- 
gut! La gran dretura qui es en vos significa que vos sots 
home; car si vos no erets home la lig deis crestians no 
sería vera, e si la fe deis crestians no era vera sería signi- 
ficat que vos no sots dreturer. On, com vos, Sényer, siats 
dreturer es significat que la ley deis crestians sia vera, e 
si la ley deis crestians es vera es significat e demostrat 
que vos sots home. ^ 1 7. Que vos, Sényer, no fossets sig- 
nificat dreturer si la lig deis crestians no era vera, provas 
en assó car en nulla lig no ha tants clergucs ni tan honrats 
ne qui tant sapien ni qui tant de poder ajen com ha en la 
ley deis crestians, ni nuil poblé no ha tant de mérit en 
creure en vos com an los crestians per so com creen en 
vos pus subtilment que altres pobles, ni nuil poblé no es 
tan obedient ais clergues qui la ley teñen en poder com 



1. E,B. no fos en csser. — E,B> se pren. 



L» DE CONTEMPLACIO I 65 

los crcstians, ni en nuil poblé no ha tant religiós com ha 
en cell deis crestians. 4í 18. On, com assó sia enaxí, es 
significat en la vostra dretura e en la lig deis crestians que 
la lig deis crestians es vera, car si vera no era los crestians 
se perdríen, e si los crestians se perdíen es salvaven aquells 
qui no son tan dignes ' de salvacio com ells, seria significat 
que vos no sots dreturer. On, com vos siats acabadament 
dreturer, es significat en vostra dretura que vos sots vc- 
rament deu e home, car en altra manera la ley deis cres- 
tians no poría esser vera si vos no erets deu e home en- 
sems. Encara veem, Sényer, que Jhesu Christ els apostols 
els martirs e los sants qui morts son, que son pus honrats 
que nulls sants ^ qui passats sien. On, si no fossen morts en 
veritat, no fora digna cosa que fossen tan honrats com son. 
On, lo lur honrament significa que muriren en veritat, la 
qual veritat significa en la vostra dretura que vos sots deu 
e home. 

19. Piados Senyor pie de misericordia! La ordonacio 
deis .V. senys corporals e deis .v. espirituals signifiquen la 
ley deis crestians esser vera, e significant la ley deis cres- 
tians esser vera, significa la ordonacio deis senys sensuals 
e entellectuals que vos sots verament deu e home; car sig- 
nificant veritat de la ley deis crestians, es significat que 
vos sots ver deu e ver home. 3>i< 20. Que ordonacio de 
sensualitats sia significant la ley deis crestians esser vera, 
en assós demostra com los crestians cativen e turmenten 
mes lurs sensualitats que nulls altres homens e pus fort les 
obeexen e les sotsmeten a les intellectuitats que nulls 
homens; car nulla fe, Sényer, no es tan contraria a les coses 
sensuals per affliccio ni per creensa com es la fe deis cres- 
tians, e on pus les sensualitats son serves e sotsmeses a les 
intellectuitats, mes signifiquen les intellectuitats esser ve- 



I. E,B> ^y^ tant no son dignes. — 2. E, e les mártires e los sens: 
B, e les mártires els sants. — 3. E,B. que uos sots deu e home: J, que 
uos sots uertader Deu e home. 



i66 Ramón Lull 

res per rao de la noblea qui es significada en elles. 
M 2í. Negunes intellectuitats, Sényer, no signifiquen en 
nulla lig tanta dordonacio com fan en la ley deis crestians; 
car segons la ley deis crestians es pus aparellada la anima 
a cogitar en vos que en nulla altra lig, e en la ley deis 
crestians aperceb hom mes en la vostra deitat que en nulla 
altra lig, e en la ley deis crestians ha hom mes de cons- 
ciencia que en nulla altra lig, e en la lig deis crestians 
tracta hom de major subtilitat en la vostra deitat e en la 
vostra gloria que en nulla autra lig, e en la ley deis cres- 
tians es hom pus aparellat de mortificar sa coratgía o cré- 
xer'que en nulla altra lig. ^On, tot aquest ordonament, 
Sényer, dona significat que vos sots deu e home per so car 
significa que la ley deis crestians es vera. 

22. Celestial Senyor del qual no suhlida la mia anima a 
contemplar! No es neguna lig on sia tan fortment significa- 
da vostra gran misericordia com es, Sényer^ en la ley deis 
crestians; car creure que vostra misericordia vos aja feit 
encarnar e esser pobre e turmentat e mort per salvar vos- 
tre poblé, nulla misericordia no pot esser aesmada major. 
On, significant aquesta tan gran misericordia, es significat 
que vos sots deu e home, car en altra manera no pogra 
esser significada a nosaltres la vostra misericordia en tan 
gran granea. « 23. On, com a los jueus ni ais sarrayns no 
sia donada tanta de significacio de la vostra misericordia 
com ais 3 crestians, per ass5, Sényer ^ es significada aquella 
ley deis crestians que es mellor que celia deis jueus ni deis 
sarrayns; e si la ley deis crestians es mellor, seguexse que 
vos siats deu e home, car si mellor no era nos seguiría que 
fos vera, e si vera no era seguir sia que vos no sots home.-* 
^ 24. On, beneyt siats vos, Sényer, car en quant vostra 
deitat no sots vos pus misericordiós per la encarnacio que 
dabans com no erets encarnat, car en la vostra deitat no 

1. E, o de crexcr, — 2, B, o de crexer que en nulla lig. — 3. E,B, com 
es ais. — 4. B, deu e home. 



L. DE CONTEMPLACIO í6j 



es la vostra misericordia crexent ni minvant; mas ver es, 
Sényer, que per rao de la encarnació es al vostre poblé 
demostrada milis e major la vostra misericordia que no 
fora si no fossets encarnat. On, per so que lo vostre poblé 
pogués esser milis sertificat de la vostra misericordia, pre- 
ses vos carn humana per tal que la carn humana 'e la sua 
passio que sostenc fossen ulls ab los quals entellectual- 
ment veessem c sabessem la vostra gran maravellosa mise- 
ricordia. 

25. Jlh Sényer Deus qui mavets dada consolacio de 
lagremes e de plors e de devocions e damors! En totes quantes 
de maneres los jueus nils sarrayns, Sényer, donen vers sig- 
nificáis de la vostra amor en lur creensa, en totes aquelles 
maneres los podem donar nosaltres crestians, e molt mes* 
encara, e ass5 per so car creem que vos sots home per amor 
dome. ^ 26. Si los jueus nils sarrayns afermen que vos 
ajats amat home per so com lavets honrat e creat e ordo- 
nat e beneficiat, los crestians affermen segons lur lig assó 
metex; mas car los crestians, Sényer, afermen que vos 
amets tant home que vos vullats^ esser home, e amats tant 
home que sots volgut esser pobre e aontat e turmentat c 
mort, e com los jueus els sarrayns neguen tota aquesta 
amor qui es tan gran que no poría esser major, per assó 
es significat que aquella creensa qui mes sia significant la 
vostra amor es mellor que les creences qui tanta damor no 
signifiquen en vos. 4< 27. On, enaxí Sényer, com la ley deis 
crestians dona major significacio de la vostra amor glorio- 
sa que neguna de les altres ligs, per assó es significada que 
es mes amada per vos que nulla altra lig; car la cosa aitant 
com mes demostra la vostra amor, aitant es pus digna de 
esser amada per la vostra amor que aquella cosa qui tanta 
no demostra ni significa de la vostra amor. On, com totes 
estes coses sien enaxí, es significat en la vostra amor e en 



I. AJ, manca aquesta frase. — 2. B, e en molt mes. — 3. 3. E,B, que 
uulats. 



i68 Ramón Lull 

la ley deis crestians que vos sots verament deu e home 
ensems. 

28. Oh vos, Sényer Deus, qui aveh despertat e vivificat 
to vos f re servidor qui dormía e muría en peccat! En nuil a ' lig 
no es tan fortment significada vostra humilitat com es en 
la lig deis crestians; car en so, Sényer, que los crestians 
creen que la vostra deitat qui es cosa infinida eternal aca- 
bada en totes coses ses Humiliada a esser encarnada e unida 
ab la natura dome qui es tant mesquina cosa e tan frévol a 
esguart de la vostra deitat, per assó es significada tanta 
dumilitat que no poría esser major. »«< 29. No tan solament 
significa, Sényer, la lig deis crestians vostra deitat esser 
humil, ans significa la humanitat que preses esser molt 
humil; car nulla humilitat no pot esser tan gran com fo celia 
de la vostra humana natura qui es* unida ab la deitat e volc 
per lo seu poblé humillar sí metexa a fam e a set e a paor 
e a penes e a ontes e a esser veñuda e marturjada,5e volc 
soferir-^greu mort en la creu per lo seu poblé a restaurar. 
>•( 30. On, com la vostra humilitat, Sényer, do major signifi- 
cat de sí metexa en la ley deis crestians que en nulla altra 
lig, per assó es la vostra humilitat significant esser vera, e 
la lig es significant sí metexa esser ^ vera reebent lo signifi- 
cat de la vostra humilitat. On, significat que signific la ley 
deis crestians esser vera, significa vertaderament que la 
natura divina es unida ab natura humana en^nostre Senyor 
Jhesu Christ. 



B 



1. A,E, E, nuyla: B, E, nula. — 2. E, era. — 3. E, martuirada. — 
4. E, sofrir. — 5. AJ, es. — 6. AJ, ab. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 69 



f Cap. 187. Com hom aperceb e enlén 
qual es la mellor manera e la pus 
vertadera que hom pot aver en espu- 
tado de fe. 



S?sS?SSS! H Deus amat, volput, honrat, volenierós de toh hens! 
l^T^U A vos, Sényer, sia gloria e laor per tots tcmps: 
^Ss^S car tota la mellor manera el mellor endressament 



que hom pusca pendre a disputar ni a ensercar ni a mos- 
trar ni a defendre veritat, es aquesta quis conten segons 
lordonament dest capítol. On, en lo comensament que 
hom disputa cové esser ordonat que hom aja bona enten- 
cio e que hom aja esguardament a veritat e que hom se 
concort e s avenga ab son aversari en aquelles coses qui 
son comunament atorgades e creegudes per tal que en 
aquelles pusca hom fer sos arguments e ses demandes. 
^ 2. En lo comensament, Sényer, com hom vol entrar en 
les questions, cové que abdues les parts savenguen e sacor- 
den amigablement, e que ira ne fellonía ni mala volentat no 
sia deis uns ais altres; e cové que sacorden a conéxer les 
coses sensuals e les coses entellectuals e ques muden de 
una sensualitat a altra sensualitat e de una sensualitat a una 
entellectuitat e de una entellectuitat a altra entellectuitat, 
per tal que ab les coses sensuals pusquen pujar a aver co- 
nexensa de les questions qui son fetes en les coses entel- 
lectuals en les quals les questions e los arguments covcn 
esser jutjats e termenats. 4< 3. Com abdues les parts, Sé- 
nyer, aurán prés acordament com vajen per lordonament 
damunt dit, enaprés cové que sacorden e que savenguen 



jjo Ramón Lull 

si vol disputar per auctoritats de sants ' o per raons natu- 
rals, e ques guarden per qual d estes dues maneres porán 
milis venir a certa demostracio daquelles coses que enser- 
quen ne demanen; e qual que sia lacort nil comensament 
atorgat per abdues les parts, covése que sia escrit per tal 
que en la fi com vendrá la conclusió no pusca esser negat 
lo concordament que abdues les parts an emprés. 

4. Maravellós Senyor, amaf sobre totes amors, amant 
sobre tots amadors! En lo comensament, Sényer^ com los 
homens comensen a esputar, cové que ajen conexensa ab- 
dues les parts 'quals son les potencias de la anima per tal 
que pusquen conéxer la anima en qual de les potencies es 
cndressada o es errada; e covése que lo temps sia egual- 
ment partit enfre abdues les parts per tal que cada part 
pusca demostrar o defendre en aquell temps so que li es 
necessaria cosa a mostrar o a defendre. *t< 5. So per que 
es, Sényer, necessaria cosa a saber e a conéxer les poten- 
cies de la anima, es per ass5 car si la part que manten 3 ve- 
ritat aperceb que la contraria part sia errant per natura e 
per proprietat de la potencia sensitiva, cové que la mut a 
la potencia ymaginativa mudant a la ymaginacio en son 
contrari seny per tal que la ymaginativa ofira a la rao el 
desviament de veritat esdevengut per la potencia sensitiva 
qui per son desordonament fa reebre a la potencia racio- 
nal falses significats e li fa menysconéxer los vers signifi- 
cats. »•< 6. Misericordias Senyor! Si lome qui es en veritat 
se disputa ab cell qui es en falsetat, necessaria cosa es al 
home qui raona veritat que sia temptant e asajant son 
aversari en sos senys sensuals e en sos senys entellectuals, 
e esguart e aperceba en qual'* deis senys es lo desviament 
de veritat e guart si la veritat es menysconeguda per so- 
bre animositat o per poca, e si es desviada per sobre ani- 
mositat, covése que la mortific en aquella sensualitat e 

1. E, si uolran esputar per actoritats de sens. — 2. B, les parts ab 
dues. — 3. E, mante. — 4. E, quals. 



L. DE CONTEMPLACIO ÍJÍ 

entellectuitat on la animositat es multiplicada, c si la vcri- 
tat es, Sényer, desviada et innorada per poca animositat, 
cové que la crega e la multiplic en aquella sensualitat o 
entellectuitat on es necessaria cosa que la animositat sia 
creguda e multiplicada. On, per esta art pot hom lo aver- 
sari adur a conexensa de veritat. 

y. Sényer Deus qui sois desig e esperansa deis honahui- 
rats qui per amor de vos trehallen! En lo comensament, Sé- 
nyer, com los homens volen entrar en disputacio, cové que 
la un sia temptant e asajant ' lautre per apercebre e coné- 
xer la entencio de cascú qual es ni qual no, e cové que 
sacorden que no vajen segons manera de sofismes ni de 
falcíes ^ ni vilanes paraules no sien dites de la un al autre; 
car totes estes coses embarguen los homens ensercadors c 
demostradors de veritat, per lo qual embarc hom no pot 
pervenir a conexensa de veritat. *4< 8. En lo comensament 
de la disputacio cové que cascuna de les parts fassa son 
enteniment tot franc e guartse que no laja forsat ni cos- 
tret, car natura es d enteniment que no entén si franc no 
es; car la servitut^el constrenyiment en que hom lo met li 
fa innorar veritat. On, com abdues les parts aurán franc 
lur enteniment, cové, Sényer, que lendressen e quel agüen* 
e lasubtilen e laparellen en larbre de esser e de neces- 
saria e de pri vacio, e en larbre de sensualitats e de en- 
tellectuitats, e en larbre de qualitats e de significats; e 
com aurán endressat lur enteniment, cové ques meten en la 
disputacio en larbre de fe e de rao en lo qual poden atro- 
bar veritat de so que encerquen. <K 9. Com serán, Sényer, 
en larbre de fe e de rao, covése que sacorden es conven- 
guen abdues les parts que no embarc la una lautre per los 
contraris significats qui son enfre la paraula e 1 enteniment 
e enfre la fe e la rahó; car per les contrarietats qui son en 
estes coses, son los homens necis enganats en reebre los 



I. E, sajant. — 2. E, fallacies. — 3. E, siruitut. — 4. EJ, e 1 agüen. 



l'JI 



Ramón Lull 



falsos significats e innorcn c descreen e rebujen a reebre 
los vers significats. 

1 o. Beneyt Senyor en lo qual son tois mos ptaers e totes 
mes amors! Com lome savi se disputa ab lome errat inno- 
rant veritat, en lo comensament deu guardar, Sényer, si es 
home entenent o home qui aja gros' enteniment. On, sil 
veu que sia home de gros enteniment e que no sia home 
subtil, molt milis lo pora trer*de sa error ab auctoritats e 
ab miracles de sants que li fassa creure, que no fará ab 
raons ni ab arguments naturals; car home de gros enginy 
pus prop es de fe que de rao; e ass5 es per la privacio de 
subtilea e denteniment qui es privada en la sua anima ac- 
tualment. % \\. Com home subtil disputa, Sényer, ab altre 
home subtil, sil vol trer^de sa error ni endur a veritat, 
cóvé que desput ab ell per raons silogitzans naturals en 
les coses sensuals e en les coses entellectuals, car molt 
milis endúu hom home subtil a veritat per raons que per 
fe ni per auctoritats; car 1 enteniment en aitant com es pus 
agut e pus sutil, es pus aparellat a entendre, e en aitant com 
es pus aparellat a entendre, aitant ama mes les coses qui son 
de natura dentenimet que les coses qui son de natura de fe; 
e assó esdevé per so car fe e enteniment nos covenen en na- 
tura. >♦( 12. On, com assó sia enaxí, dones covése quel sa- 
vi qui sia 3 en veritat men son aversari per aquella manera 
que milis se covenga a la natura del estament en lo qual 
es la sua anima: car enaxí com fembra endúu enans sa par 
fembra a bé o a mal que no fa home per so car home nos 
cové ab fembra tant en natura com fa una fembra ab altra, 
enaxí, Sényer, home nesci de gros enginy, enans 1 endúu 
hom a veritat per fe que no fa per raons, e home subtil e 
agut e aparellat a entendre, enans 1 endúu hom a veritat ab 
raons que ab fe ne ab auctoritats. 

1 3. Deus glorias qui defeneh e ajudats ais vostres hen- 



1. J, agrest (passim en aquest capítol). — 2. J, treure. — 3, E, es. 



L. DE Con 



TEMPLACIO 



»73 



volenU! En lo comcnsament de la disputacio cové afcrmar 
e creure que vos sots en esser, car en altra manera, Sényer, 
no valría re la disputacio pus que hom duptás que vos no 
sots en esser; e si tant era que alcuna de les parts duptás 
e no creegués que vos sots en esser, cové se que hom li 
prou que vos sots en esser, la qual prova e la qual demos- 
tracio se fa siguent e reebent los vers significats de les 
sensualitats per les quals puja lenteniment del home a en- 
tendre los vers significats de les intellectuitats. ^ 14. On, 
com hom aura encercat e trobat e provat, Sényer, que vos 
sots en esser, es cuvinent cosa que hom ensere si vostrc 
esser es acabat o si ha nuil defalliment en sí. On, aquest 
ensercament e aquest atrobament cové esser fct en los sig- 
nificats de vostres vertuts e de vostres proprietats, ' e en 
los significats e les proprietats els estaments de les crea- 
tures; car siguent *e reebent e ensercant tots aquests signi- 
ficats damundits, atroba hom e aperceb que lo vostrc 
gloriós esser es tot abastat e cumplit de molt maravellós 
acabament. ^ 15. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
pus que hom aja certa conexensa o ferma creensa que vos 
siats en esser e que vostre esser es tot acabat, pot hom 
endressar e ordonar sa disputacio esguardant al vostre 
acabament e que reeba e do totes les preposicions qui sien 
significants vostre acabament e que no reeba ne afferm 
nulla preposicio qui do significat de defalliment en vostra 
acabada essencia; e per tal que a la conclusió hom no pas- 
ca negar les preposicions atorgades sobre les quals se fa 
largument es comensa, covenen^esser escrites aquelles 
preposicions per les quals sería destruida la conclusió si 
negades eren. 

1 6. Oh vos, Sényer, qui vivificats o moriificah hl so qui 
en plaer ni en graf vos vé! Com abdues les parts serán a 
assó vengudes que aurán certa conexensa que vos sots en 



j. E,B» de uostrcs qualitats e de uostres proprietats e de uostres 
vertuts. — 2. J, sabent, — 3. E, couen. 



174 Ramón Lull 

esscr e que vostre csser es tot acabat sens nuil defalliment, 
covése, Sényer, que sacorden e savenguen ensems e que 
guarden e enserquen qual de les .iij. ligs dona major sig- 
nificat e major demostracio del vostre acabament. On, 
aquella lig qui milis significa en sí metexa lo vostre acaba- 
ment, aquella dona significat de sí metexa que val mes que 
les altres; car aitant com milis demostra lo vostre acaba- 
ment, aitant val mes e aitant es pus digna que sia amada 
per vos. « 17. On, com aquest empreniment será fet, Sé- 
nyer, e aquest concordament e que ajen esguardament qual 
de les ligs dona major significat de vostre acabament, covc 
se aprés asso que entrem en la disputacio e covése que 
cascú deis disputans ajen bona entencio e que ajen lur en- 
teniment tot aparellat e endressat a reebre los significats 
que cascuna de les ligs significa, e reebuts los significats, 
cové que cascú jutge en sa conexensa metexa aquella cosa 
segons que es significada. ^ 18. On, tot aquest ordona- 
ment, Sényer, cové esser fet sobre les vostres vertuts cssen- 
cials, so es a saber, infinitat e eternitat e poder e saviea e 
amor e justicia e misericordia e humilitat e les altres ver- 
tuts. On, aquella lig qui será milis significant totes aqüestes 
vertuts esser acabades en vostra essencia, aquella es signi- 
ficada que es mellor lig e pus noble que totes les altres, e 
aquella lig qui defallirá a significar aqüestes vertuts damun 
dites esser acabades en la vostra essencia, aquella lig sig- 
nificará e demostrará que es falsa; mas en assó es mester, 
Sényer, que hom no reeba nulla falsa significacio, car per 
les falces significacions son amagades les veres. 

1 9. Tranc Senyor amorós, gracias, píe de misericordia e 
de mercé! En lo comensament de la disputacio cové que 
hom aja conexensa deis articles quis creen es contenen es 
signifiquen en cascuna de les .iij. ligs, e encontinent com 
hom aura aúda certa conexensa deis articles, cové, Sényers 
que hom guart los significats de les vostres vertuts e los 
significats de les qualitats de les .iij. ligs, e aquells articles 



L. DE CONTEMPLACIO 1 75 



que milis concorden lurs significáis ab les vostres vertuts, 
aquells articles son significáis mellors c pus nobles e pus 
vertuosos qucls altres. *•< 20. On, qui segons esta art e 
esta manera vol esputar ni ensercar ni demostrar veritat 
de sa lig, pora atrobar veritat de so que enserca; car les 
vostres vertuts, Sényer, nulla hora nos concorden nis con- 
venen ab nulls significáis qui sien falces ni contraris de 
veritat. On, enaxí, Sényer, com hom asaja la pessa del aur 
ab la pera per la qual hom ha conexensa si es bon aur, en 
axí qui vol ensercar los articles si son vers, ensere hom ve- 
ritat dells en los significáis de les vostres vertuts c en los 
significáis deis articles. >♦< 21. On, beneyt siais vos, Sényer: 
car enaxí com dues preposicions veres signifiquen vera 
conclusio, enaxí les vostres proprietais e les vostres ver- 
tuts signifiquen qual cosa es vera ni qual cosa es falsa. On, 
enaxí com dues preposicions falses signifiquen falsa con- 
clusio, enaxí los falsos significáis qui son en los falsos ar- 
ticles de la falsa lig, signifiquen la lig esser falsa; mas axí 
com falsament e sofismadament falces preposicions signifi- 
quen vera conclusio, la qual conclusio no es vera, enaxí, 
Sényer, per innorancia qui es cauda en home per peccat, 
son alcunes falsetais creegudes en falsa lig demostranis 
esser ver so qui es fals e esser fals so qui es ver. On, 
tois aqueis engans son atrobais e coneguis si es qui sapia 
reebre los significáis de vostres vertuts e de les creenses 
creegudes en les ligs. 

22. Gloria e laor e henediccio e reverencia e honor sia 
feyla a vos, Sényer Deus! Car ' com home savi e qui es en 
via de veritat es demostrant veritat a son aversari qui es 
en error, adoncs, Sényer, deu tota sa punya e sa forsa me- 
tre que enllumén a son aversari son enieniment; e es me- 
llor cosa que hom demostré veritat al enteniment que no 
fer atorgar veritat a home qui no age son enteniment en- 



I. B, manca aquest mot. 



176 Ramón Lull 

drcssat ni certificat en veritat. 4< 23. Los homens qui no 
volen atorgar veritat en la disputacio e fan sofismes e fal- 
cíes ' per tal que fugen e que no donen semblants* que sien 
vensuts ne confuses, aquells, Sényer, an desordonada en- 
tencio, car ells no disputen per demostrar veritat ni per 
reebre veritat, ans ho fan per tal que sien vists savis. On, 
la entencio daquests aitals tota es de vana gloria e de va- 
nitat: on, aquests aitals, si bé no volen atorgar veritat, no 
y deu hom fer gran forsa ni no sen deu hom ab ells ayrar, 
car basta que hom lur nafre lur enteniment en so que ells 
conexen que hom diu ver e que ells raonen lo contrari de 
veritat. »K 24. On, lome qui no vol atorgar veritat, la qual 
veritat hom ha demostrada a son enteniment, possíbol eo- 
sa es, Sényer, que en altre temps atore veritat; car veritat 
pus prop es al enteniment qui la entén que al atorgament 
de paraula. On, pus que 1 enteniment sia tocat ni ferit ni 
nafrat de veritat, la conciencia aporta en actu la veritat en 
lo atorgament de la paraula. On, aquesta rao se diu per 
tal que los 3 esputants demostrants veritat, si be nols atorga 
hom veritat, per tot so no sessen de mostrar veritat al en- 
teniment de sos aversaris. 

25. Honrat Senyor del qual venen e devallen tots hon- 
ramenh! Com lome qui es en veritat se contrasta ab aquell 
qui es en falsetat, necessaria cosa li es que a la íi de la dis- 
putacio concloa-^a son aversari veritat, per tal que en 
aquella veritat sien afinades e termenades les paraules, e 
quel home errat no sia preposant ni responent per tal que 
sia cogitant e ymaginant e remembrant e entenent en la fi 
de les paraules, les quals concloen a son aversari veritat. 
^ 26. Si tant era, Sényer, que en la fi de la disputacio hom 
callas so qui es desmostrant veritat e que parlas e argu- 
mentas so qui es en falsetat, sería feta injuria a la veritat; 
car aquell qui es en veritat es pus digne que les primeres 

1, E, fatlacies: B, falades. — z. E, semblant. — 3. A, les. — 4. E, con- 
clua. 



L. DE CONTEMPLACIO 



77 



paraules sien sues e les derreres, que no es aquell qui es 
en falsetat, car ' lo comensament de la disputacio deu esscr 
en veritat e no en falsetat, e la fi de les paraules deu es- 
ser en veritat; e per assó so qui es en falsetat no deu esser 
en la fi de la disputacio ni en lo comensament argumenta- 
dor de falsetat. 4< 27. Com lig e fe estía, Sényer, molt pus 
fortment en les coses entellectuals que en les sensuals, co- 
vése que los homens quis disputen en lig e en fe, que usen 
mes e pus sovín e pus diligentment de les coses entellec- 
tuals que de les sensuals; car en aquella natura on lig e fe 
es pus apropriada e pus acostada, en aquella deu esser 
fet major ensercament e major forsa que en la natura sen- 
sual, la qual no es tant acostada a lig ni a fe com es la 
natura entellectual. 

28. "Forh Senyor sobre totes f orces, humil sobre toles 
humilitats! Com hom esputa, Sényer, de fe, covése que 
hom aja conexensa e afermacio que totes quantes coses 
son esdevengudes en esser, que totes sien esdevengudes 
per tal que sien sobjects en los quals sia conegut lo bé el 
acabament qui es en la vostra gloriosa essencia; car per 
aquesta conexensa aital se pot hom endresar en sa dispu- 
tacio per so car tota hora aura hom esguart qual es aque- 
lla lig ni aquella fe per que la vostra bonea nil vostre aca- 
bament se demostra milis en les creatures. 4< 29. En la 
disputacio, Sényer, cové reposar et recordar e remembrar, 
car per moltes paraules es hom treballat e ublidós e inno- 
rant, e per assó deu hom reposar sa sensualitat per so 
que son lassament no sia embargant ni empatxant sa entel- 
lectuitat.^ Encara se cové, Sényer, quels homens qui son 
argumentants^los uns contra los altres sien amadors de ve- 
ritat e que sien enamorats de vos; car si axí no era, no 
seguiríen la manera per la qual hom vé a concordament e 
a benvolensa. 4< 30. No es nulla manera on tan leujerament 



1. AJ, com. —2. AJ, sensuaJitat. — 3. A, argumentats, 

CoNTHMPLACIO-lV-ía. 



iyS Ramón Lull 

pusca hom a son aversari endressar son entenimcnt, com fa 
si hom li fa encercar possibilitat en aquelles coses que li 
paren impossibols; car ab possibilitat es Jenteniment del 
home encercant e atrobant e demostrant veritat. On, lo 
vostre servidor, Sényer Deus, e fill de vostre home e de la 
Yostra fembra, vos fa gracies e mercés com li avets dada 
gracia que sia conexedor de estes maneres damundites e 
de moltes mes, per les quals maneres pot tot hom vensre 
c sobrar en disputado de fe qui sia en falcetat ni contrari 
a la vostra sancta trinitat ni a la ' encarnacio ni a la unió de 
vostra humanitat ab vostra gloriosa deitat. 



5 Cap. 1 88. Com hom ha conexensa e 
apercebiment qual lig es vera ne qual 
es mellor que les altres. 

^EUS Sényer qui soh tola nosha vida e tota riostra 
salut! Qui vol entrar en lo mellor ensercament c 




I en lo pus noble e en lo pus profitós qui pusca 
esser, encere qual* de les .iij. ligs es vera ni qual lig es me- 
llor. On, qui en est noble ensercament vol entrar, si vol 
atrobar so que encerca, seguesca, Sényer, los significáis de 
les vostres vertuts e los significats de les ligs, car los sig- 
nificáis de vostres vertuts e los significats de les ligs lo 
cndresarán en son encercament. »•< 2. Qui per esta art ni 
per aquesta manera enserca qual de les ligs es vera, en la 
lig vera, Sényer, veurá pus fortment significada vostra amor 
e vostre poder e vostra dretura e vostra misericordia e 
vostre acabament e totes les altres vertuts ni qualitats qui 



1. B, ni a la uostra. — i. A, quala. 



L. DE Conté MPLACJO 179 

son essencialment en vos: car axí com lo mirall on pus es 
ciar ni vertadcr, milis representa la figura, en axí, Sényer^ 
aquella lig qui es vera representa e demostra e significa 
pus fortment vostres vertuts e vostres qualitats que nulla 
altra lig qui no sia tam bona ni tan vera. »K 3. On, beneyt 
siats vos, Sényer: car qui vol ensercar per esta manerp, cové 
que age son enteniment ordonat e endressat, e que segues- 
ca la natura de son enteniment, e guartse que nol fors nil 
costrenga ni 1 empatxe en la entencio intellectual per la 
entencio sensual, car si ho faya gitaría son enteniment de 
sa natura, e pus 1 enteniment fos desordonat en sa natura 
entellectual no poría apercebre ni entendre. 

4. Excellent Senyor qui soh aít e subirá sobre totes al- 
tees! Qui vol encercar, Sényer, qual lig es mellor que les 
altres, encere e demán qual es e pus noble e pus honrat c 
pus vertuós e pus acabat misatge; car aquell misatge qui 
sia vengut ab la millor lig, es significat segons la vostra sa- 
viea e la vostra dretura e la vostra bonea el vostre acaba- 
mcnt que es lo mellor misatge e pus acabat en tots bens 
que los altres misatges qui son venguts ab la lig qui no val 
tant com la lig tramesa per laltre ' misatge. 4< 5. Aquell 
misatge qui es vengut ab la mellor lig, es significat que es 
en est mon mes amat e mes graít e mes servit^quel misatge 
qui es vengut ab la lig qui tant no val; car aitant com la lig 
vera es mellor que lautra qui es contraria a veritat, aitant 
mes deu esser lo misatge per son poblé mes amat e honrat 
e loat e servit. On, per ass6 es significat, Sényer, que la 
ley qui fo tramesa per Moysés no es contraria a la ley 
deis crestians, car si ho fos vos no forets dreturer en so 
que Mafumet fora pus honrat en est mon que no fora 
Moysés. On, car la fe deis crestians es lo fruit de la lig 
de Moysés, per assó es mes honrat Moysés per los cres- 
tians que Mafumet per los sarrayns. >♦< 6. Vertuós Senyor! 



I. E,B. lo mclor. — 1. E, me» «mat c honrat e grasit e lervit: B, con- 
corda ab el m.s. E, 



j8o Ramón Lull 

Aquella lig on ha mellors homens e mellors fembres es 
significada que es itiellor; car aquella lig qui es vera ha 
dignitat e noblea que age mellor poblé e milis acustumat 
e pus devot e pus obedient e pus honrat e major e mellor; 
car si axí no era, sería significat, Sényer, que vos no sots' 
dreturcr ne savi ni poderos acabadament, en so que a la 
pus ávol lig daríets mellor e major e pus honrat poblé que 
a la lig mellor qui es per sa melloría^e per sa noblea digna 
daver sots sí mellor e major poblé. 

y, Jlh Senyor per lo qual vetlen e trehallen totes les mies 
forces sensuals e entelleduah! Aquella lig qui es vera, mes 
es estesa en son poblé segons creensa e segons fe que no 
es segons demostrado de rahó; e assó es, Sényer, per so 
car fe dona mes de mérit^a home que no fa rao. On, per 
assó aquella lig qui pus fort está en entellectuitat, es pus 
prop a fe que a rao, e aquella lig qui es pus prop a sensua- 
litat que a entellectuitat, es pus prop a rao que a fe. On, 
qui ensercar volrá qual es la mellor lig, ensere qual lig es 
pus fortment empregonada e naturada dintre la natura in- 
tellectual ni lunyada de la natura sensual. #< 8. Esguar- 
dant, Sényer, en qual lig ha home mes de afíiccions e mes 
dangusties e mes de treballs e mes de temptacions, ni 
en qual lig ha mes de dejunis ni mes doracions ni mes 
de festes, ni en qual lig fa-^hom mes de penitencia ni 
comfessa hom pus fortment ni satisfá pus fortment, ^ en 
aquella lig es significada veritat, car totes estes coses son 
carreres e vies per les quals hom es digne de recobrar 
guaardó en gloria. *( 9. Honrat Senyor! Aquella lig qui do 
significat e demostracio que nuil poblé nos pot salvar si no 
creu en vos veritat, aquella significa, Sényer, en sí metexa 
que es vera; car inpossíbol cosa es que hom pusca venir a 
vos qui sots veritat creent en vos falsetat. On, aquella lig 
qui signific que en tota creensa qual que sia se pusca hom 

1. B, fossets. — 2. AJ, memoria. — 3. E,B, mes merit. — 4. AJ, ha. — 
5. AJ, manca aquest membre. 



L. DE CONTEMPLACIO l8l 



salvar pus que aja bona entencio, aquella lig significa de 
sí metexa que es falsa lig per so car significa contra vos- 
tra justicia qui condempna ' a dampnacio tot home qui aja 
crcensa contraria a la vostra veritat, car si no ho faya la 
vostra justicia sería contraria a vostra veritat; e assó es 
cosa impossíbol que en vos aya nulla cosa contraria a vos 
metex. 

1 o. T^orts Senyor sobre totes f orces, vigoras sobre tots po- 
ders! Aquella lig qui es vera ni mellor que les altres, es 
digna que sia posseyda per mellors clergues e per pus sa- 
vis e pus honrats e pus apoderats e pus nobles e de major 
nombre; car si axí no era sería cosa desordonada, per la 
qual desordonacio sería en vos significat defalliment de 
poder e de saviea e de dretura, lo qual defalliment, Sé- 
nyer, es impossíbol cosa que sia en vostra essencia en la 
qual es tot acabament. 4< i i . Aquella lig, Sényer, on ha 
mes de religioses^e domens e de fembres dorde qui per 
amor de vos desemparen la gloria mundana, es significada 
que es vera; e aquella lig on ha mes esgleyes e mes espi- 
táis e on hom fa major almoyna per adorar e servir vos, 
aquella lig significa que es mellor lig que aquella on no ha 
tants homes e fembres religioses ni tantes esgleyes ni tants 
espitáis ni on nos fan tantes dalmoynes. ^ 12. Glorias Se- 
nyor! Aquella lig on los homens fan pus longa oracio c 
pus continuada 3 contemplacio e on hom vos fa mes de gra- 
cies e on hom vos demana eus prega que fassats al vostre 
poblé gracia e misericordia e perdó, aquella lig significa 
que es mellor que les altres on hom fa breus oracions e 
abreviada contemplacio e en la qual hom nous fa moltes 
gracies de les moltes amors que avets feites a la especia 
humana. 

13. J^ey glorias! A vos, Sényer, sia feta reverencia e 
honrament e honor; car aquella lig es significada que ct ve- 



j. E, condampna. — 2. E, relegioses. — 3. E, continua. 



j82 Ramón Lull 

ra, en la qual es home pus occasionat de molt amar e hon- 
rar c servir e loar vos; car on pus es hom occasionat en 
totes estes coses, milis es significat que vos sots senyor e 
benfactor e perdonador, e milis es significat que hom es 
sotsmés a obeyr tots vostres manaments. 4^ 14. Ensercant, 
Sényer, en qual lig es home pus obligat e pus encarregat e 
pus occasionat de esser treballat e pobre e turmentat c 
mort per amor de vos, es significat qual lig es mellor que 
les altres; car significat es al enteniment dome per vera 
rao, quels homens qui mes treballen e mes fan per amor 
de vos, aquells son pus dignes de esser guaardonats en 
gloria per so car son pus dignes de esser amats, pus que 
mes vos amen quels altres qui per vos tant no treballen. 
^ 15. Jlmorós Senyor! Aquella lig qui es creguda e multi- 
plicada per miracles e per predicacions e per martirs, ' 
aquella dona significacio de sí metexa que es mellor que 
aquella lig qui es creguda per forsa despaa;*car pus com- 
parada cosa es a noblea e a bonea de lig, que sia creguda 
per miracles e per disputado e per raons e per via de 
martire e per predicacio, que no es lig qui sia creguda per 
forsa de gents aman los delits temporals. On, beneyt siats 
vos, Sényer, car totes estes coses son significades en lo 
vostre acabament e en la lig qui es vera. 

1 6. Gracias Senyor qui sots font de vida e reslaurament 
de la nosira mort! En aquella lig on hom ha major mem- 
bransa deis homens morts e on hom fa mes dalmoynes e 
mes de pregueres per ells, en aquella lig es significada 
veritat; e en aquella lig, Sényer, on hom es pus diligent 
que los infecís creeguen veritat, en aquella lig es significa- 
da veritat. ^ 17. Tlomil Senyor! La lig on hom ha majors 
riquées e on los homens son pus poderoses e an mes 3 de 
bones custumes, en aquella lig es significat que ha major 
veritat e mes de vcrtut; car aitant com lo poblé es major 



I. B, martiris. — 1. E,BJ, espasa. — 3. E, e on á mes. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 83 



e mellor e milis ordonat e milis costumat, ' aitant mes es 
significat que la lig on es mellor poblé es mellor lig que 
les altres. '4< 18. En aquella lig on ha més^aparellament c 
major endressament que hom sia menyspreador de les co- 
ses temporals e amador de les coses celestials, en aquella 
lig, Sényer, es significat e demostrat major bonea e major 
honrament e major vertut e sanctetat que en neguna de les 
altres ligs on hom no ha tan gran aparellament ni endres- 
sament de desemparar ni de desamar ni menysprear los 
bens temporals per amar e per posseyr los bens celestials. 
19. Misericordiós Senyor, glorias, amorós! Aquells ho- 
mcns qui majorment se mouen a so que fan per lo primer 
moviment que per lo segón c qui fan majorment so que 
fan per la primera entencio, aquells homens son significants 
que son en mellor lig que aquells qui les demés vegades 
fan so que fan per lo segón moviment e per la segona en- 
tencio; car, Sényer^ les obres que hom fa per lo primer mo- 
viment an esguardament a esser, e so que hom fa per lo 
segón moviment ha esguardament a cosa qui no es digna 
de esser, ans merex no esser; e so que hom fa per la pri- 
mera entencio ha esguardament a ordonacio.^e so que fa 
per la segona entencio contra la primera ^ ha esguardament 
a desordonacio. M 20. En aquella lig, Sényer, on la gloria 
de parays e la pena infernal es pus fortment significada, es 
significada, Sényer, pus fortment la vostra gran bonea e la 
vostra gran saviea e la vostra gran justicia e totes les altres 
vertuts qui son en vos. On, la lig qui significa pus fortment 
en vos vostres vertuts, aquella significa que es mellor lig 
que totes les altres. »♦< 21. Com sia donat, Sényer, a home 
ordonament entre les potencies de la anima e los senys 
corporals e los senys espirituals per tal que home per 
aquella ordonacio sia ordonat e aparellat de vos a servir, 
per assó aquella lig on los homens son milis ordonats en 



I. E, e costumat. — 2. B, que les altres ligs. — 3. E,B, major. — 
4. E,B, ordonament. — 5. E.B.M, manca contra la primera. 



184 Ramón Lull 

les potencies de la anima e en les sensualitats e les'inte- 
llectuitats, aquella lig dona significacio de sí metexa que 
val mes que les altres ligs. 

22. Subirá Senyor sobre totes altees ^ humil sobre totes 
humilitats! Qui enserca, Sényer, qual de les .iij. ligs es me- 
llor, ensere en qual de les .iij. ligs son les paraules de les* 
profetes milis espostes ni declarades, ni quals gloses se 
covenen milis ab lo test, ni quals signifiquen a vos milis 
vostres vertuts; car aquella lig en la qual serán les profe- 
cíes milis espostes ni glosades^ni en la qual les esposicions 
el test significarán milis la vostra bonea, aquella lig, Sé- 
nyer, donará significat de sí metexa que val mes que les 
altres. *♦( 23. En aquella lig que^hom creu que laveniment 
de les^prophetes fos pus profitós e pus necesari, en aque- 
lla lig es, Sényer, significada veritat; car on pus útil e pus 
profitable e pus necessaria es la obra, milis es significada 
que sia per vos tramesa e ordonada e endressada per en- 
dressar e ordonar e restaurar lo vostre poblé; car aitant 
com la cosa es pus^ profitable e pus necessaria, aitant mes 
es significant la causa final e es lunyada de ventura, e aitant 
com la cosa es de poc profit c de poca necessitat, aitant 
mes priva de significar la causa 7 final e significa ventura. 
^ 24. Qui per vers significáis ni per vives raons sensuals ni 
entellectuals vol encercar ni atrobar ni aprovar argumen- 
tanment per raons necessaries qual lig es mellor que les 
autres, fassa tant, Sényer, que entena aquest Libre de Con- 
TEMPLACio o lo Libre qui es apellat de demandes e de ques- 
tions, car per aquests libres pora esser certificat c pora 
certificar a altre qual de les .iij. ligs es pus vera ni mellor 
ni per qual pervé hom a perdurable gloria. 

25. Dreturer Senyor en lo qual nuil home no pren inju- 
ria ni tort! Aquella lig, Sényer, qui significa e demostra 



I. E,B, e en les. — 2. E,BJ> deis. — 3. A, les prophetes mils espostes 
ni glosades: J, los prophetes milis expositats ni g!osats. — 4. E, on. — 
5. EJ, deis. — 6. B, mils. — 7. AJ, cosa. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 85 

major egualtat enfre marit e muller, aquella lig es signifi- 
cada mellor que la lig qui no mana tan gran egualtat esser 
entre marit e muller; e aquella lig qui costreny hom a mes 
amar e a mes perdonar a son pruxme, aquella lig es signi- 
ficada vera e mellor que les altres en les quals hom no es 
tan ubligat a amar e a perdonar. »♦< 26. En aquella lig en 
la qual es pus vetat e esquivat que home no sia ergullós 
ni vanaglories ni usurer ni trobador de vanitats ni ladre 
ne omaeyer'ne luxuriós ne traidor, en aquella lig, Sényer, 
es significada veritat; car aquella lig qui pus fortment es- 
quiva peccat, aquella dona significat de sí metexa que val 
mes que les altres ligs qui no fan tan gran forsa en tots 
aquests peccats. 4< 27. En aquella lig, Sényer^ on home es 
obligat a amar son enemic, en aquella es significat que es 
veritat, car nulla obediencia no es major com es obeyr a 
lig qui man a home amar son enemic. On, aitant com home 
es pus obedient a sa lig, aitant es significat que la lig es 
vera e mellor que les altres ligs on no es manada tanta 
dobediencia. 

28. Sényer Deus qui saheh tots saber s, del qual saber de- 
vallen totes saviées! En aquella lig on hom ha mes de temp- 
tacions ni on hom contrasta pus fort al demoni e a ses sen- 
sualitats, en aquella lig, Sényer, es significada veritat; car 
per venere moltes temptacions e per apoderar lo demoni 
c per vensre sí metex, es hom digne de gloria celestial. 
•K 29. En aquella ley, Sényer, on lo poblé ama e es pus le- 
yal a son príncep que en altra ley, es significada veritat; 
car amar son rey e esser leyal a son rey, manament es 
vostre qui avets donat princeps en térra per ordonar e 
guardar lur poblé. On, aitant com lo poblé es pus amable 
e pus leyal a son príncep, aitant es demostrada la ley en 
que es esser mellor que la ley on lo poblé no es tan ama- 
ble ni tan leyal a son príncep. *( 30. A vos, Sényer "Deus, 



I. E, omesier: J, homeyer. 



]86 Ramón Lull 

sia gloria e honor; car per totes estes significacions damun 
dites e per moltes daltres, es significat e demostrat qual es 
vera lig ni qual val mes que les altres. On, enaxí com les 
fulles e les flors signifiquen lestiu, enaxí les vostres ver- 
tuts e les qualitats de les .iij. ligs signifiquen sensualment 
c entellectualment qual es la mellor lig; mas car los homens 
nescis no saben reebre los vers significáis sensuals e entel- 
lectuals, son axí com Home orb, ais quals no son fulles ne 
flors ' per vista corporal significants lo temps destiu: * car en 
axí com per privacio de vista corporal son privats signifi- 
cáis sensuals, enaxí per privacio de vista entellectual son 
privats en home significáis entellectuals, per la qual priva- 
cio entellectual es hom neci innorant qual es la lig qui es 
pus plaent a son Senyor Deu. 



§ Cap. 189. Com hom aperceb e entén 
los senyals segons los quals es signi- 
ficat si hom es en estament de salva- 
do o en estament de dampnacio. 

EUS Creador e Senyor! A vos, Sényer, sia donada 
gloria e laor^per tots temps: car qui vol encercar 
ni apercebre los senyals per los quals es a home 
significada salvacio o dampnacio, cové que sia encercant 
en la franca volentat la qual es donada a home per gua- 
anyar mérit de gloria o de pena, la qual franca volentat 
aperceb hom entellectualment per so car es cosa entellec- 
tual. *•< 2. Com la franca volentat, Sényer, senclina a fer 




I. E, al qual fules ni flors no son. — t. E, del estíu. — 3. B, honor. 



L. DE CONTCMPLACIO iSj 



bé, adoncs merex hom gloria, c com senclina a fcr mal, 
adoncs merex hom pena. On, per assó com mérit de glo- 
ria o de pena se forma e senjenra en la franca volentat 
del home, per assó qui vol apercebre ni saber si es en cs- 
tament de gracia o en estament de peccat, ensere en la 
franca volentat, car en ella ho pot apercebre e atrobar. 
«•< 3. Si la franca volentat, Sényer, elig e tria e fa bo- 
nes obres, scmpre encontinent se formen es signifiquen los 
senyals e les demostracions de salvacio, e si la franca vo- 
lentat eleg e tria e fa males obres, sempre se formen es 
signifiquen los senyals de dampnacio; mas car salvacio c 
dampnacio es a home en est mon cosa entellectual, per 
assó son los senyals de la salvacio e dampnacio entellec- 
tuals significats per obres sensuals o entellectuals. On, per 
assó cové quels senyals e les demostracions de salvacio o 
de dampnacio, que sien preses sensualment e entellcc- 
tualment. 

4. J^ey excellent, vertaos, del qual tota gracia vé e tota 
benedtccio! Vos sabets, Sényer, que veritat c amor ordonada 
e paciencia c esperansa e dretura e misericordia e leyaltat 
e humilitat e totes les altres vertuts qui son en home son 
senyals • e significats e demostracions de salvacio. >K 5. En 
axí com les carreres sensuals son vies e dresseres per les 
quals hom pervé ais loes envers^los quals es anant e mo- 
vable, en axí, Sényer, vertuts son carreres entellectuals per 
les quals home es anant e vinent a la gloria perdurable; c 
en axí com per les vertuts home pervé en gloria, en axí per 
los vicis qui son en home pervé hom a perdurable pena. 
4< 6. Qui vol pujar, Sényer, son enteniment a conexensa de 
les coses entellectuals, primerament cové que pas son en- 
teniment per les coses sensuals; car les sensuals son lo^ 
jusá escaló per lo qual puja hom a conexensa del subirá 
On, com assó sia en axí, qui vol aver conexensa de sa sal- 



I. B, IcyaU. — i. AJ, en. -3. AJ, del. 



i88 Ramón Lull 

vacio o dampnacio, primerament reeba en son enteniment 
los senyals els significáis de les coses sensuals, e en aprés 
pora reebre los senyals els significats de les coses entellec- 
tuals; e per los significats reebuts de les coses entellectuals, 
pora hom apercebre e entendre los senyals qui signifiquen 
salvacio o dampnacio. 

7. Glorias Senyor del qual venen e devallen tots los nos- 
fres poders e les nostres f orces ! Qom sia cosa entellectual la 
gloria e la pena del autre seggle a home qui es en est 
mon, per ass5, Sényer, los senyals sensuals no son tan so- 
lament bastant a donar certificacio ais homens de salvacio 
o de pena, car los homens qui dejunen e fan almoyna e 
díen paraules humils e van vestits de vil draps e fan moltes 
dafíiccions, poden aver en so que fan falsa entencio e des- 
ordonada; e per asso los senyals sensuals no basten a home 
en general a significar la salvacio o la dampnacio daquells 
qui ab falsa entencio fan so que fan. % 8. On, beneit siats 
vos, Sényer Deus: car semblant manera sesdevé deis se- 
nyals sensuals quels homens fan ben menjant e vistent e 
jaent; car pot esser que ho fassen per amagar e celar a les 
gents lur devocio e lur bona entencio, e per asso los se- 
nyals sensuals menys deis senyals entellectuals no son bas- 
tants a significar salvacio ni dampnacio. •♦{ 9. On, com los 
senyals sensuals, Sényer, no sien bastants a demostrar sal- 
vacio o dampnacio per so car moltes vegades se fan falsa- 
ment e contra veritat, per asso cové que hom recorra ais 
senyals entellectuals, e que per aquells aperceba salvacio o 
dampnacio; car en aquells senyals entellectuals no ha nulla 
falcía ni nulla maestría pus quels significats sien vertadera- 
ment demostrats. 

1 o. Perdurable Senyor en lo qual no ha comensament ni 
fi! Com les dues entencions qui caen en home sien coses 
entellectuals, per asso son sobjects en los quals es signifi- 
cada entellectualment salvacio o dampnacio; car si home, 
Sényer, vos adora eus reclama eus prega ab la primera 



L. DE CONTEMPLACIO 189 

entencio, e si dejuna ni f a ' a la carn añiccio e si fa almoy- 
na ab la primera entencio, adoncs es significat que es en 
estament de salvacio; mas si tant es que home vos aor c 
US prec per la segona entencio e que sos dejunis e ses 
afliccions sien per la segona entencio, adoncs es significat' 
la 5 segona entencio que hom es en estament de dampna- 
cio. "¥, 11. On, de les mellors maneres que hom pusca 
pendre, Sényer, a ensercar los senyals qui demostren sal- 
vacio o dampnacio, es aver conexensa de les dues enten- 
cions qui caen en home, car conexent abdues les enten- 
cions es a home significada sa salvacio o sa dampnacio; e 
la rao ni la occasió per que les dues entencions son signi- 
ficants salvacio o dampnacio, es per lendressament ol des- 
ordonament qui es feit en elles, car lordonament significa 
salvacio el desordonament delles significa dampnacio. 
»♦( 12. Si so qui es, Sényer, amat e volgut e honrat e servit^ 
per la entencio qui es digna que sia primera, adoncs será 
significat que la obra es ordonada; mas si la cosa es ama- 
da e volguda e honrada e servida e pregada per la enten- 
cio qui no es digna que sia primera ans merex que sia se- 
gona entencio, adoncs será significat que la obra es mala. 
On, segons assó se prova es demostra quels senyals de 
salvacio e de dampnacio son significats en les dues enten- 
cions. 

13. Oh Senyor un en trinitat, sens par e companyó, glo- 
rias en lotes glories! Qui vol encercar ni atrobar los senyals 
qui son significants salvacio e los senyals qui son signifi- 
cants dampnacio, en les potencies, Sényer, de la anima los 
ensere; car si la potencia racional es dona de la potencia 
sensitiva, es significat quel home es en estament de salva- 
cio, mas si tant es que la potencia sensitiva no vulla obeyr 
a la potencia racional e está dona sobre la racional poten- 
cia, adoncs es significat que lome on es aital desordona- 



j. E, ni si fa. —2. significant (?). — 3. B, en la. — 4. ho es (?), 



190 



Ramón Lull 



ment es en estament de dampnacio. 4( 14. Com la poten- 
cia ymagenativa, Sényer, es pus obedient a la potencia 
racional que a la potencia sensitiva, adoncs es significat que 
es hom en estament de salvacio, per so car la rao on pus 
es dona 'de la ymagenativa, pus fortment es contemplant 
en la vostra bonea e en la viltat daquest mon; mas com la 
potencia ymaginativa es pus aparellada e pus obedient a 
la potencia sensitiva que a la racional, adoncs es significat 
en la ymaginacio, dampnacio; car on pus la potencia sen- 
sitiva es dona de la ymaginativa, pus ferventment ymage- 
na hom c ama les vanitats daquest mon ublidant la vostra 
gloriosa gloria e la vostra excellent bonea. >K 15. Com la 
potencia motiva es pus posseyda per la potencia racional 
que per la sensitiva, adoncs, es significat, Sényer, en la po- 
tencia mutiva que hom es en estament de salvacio; mas 
com la potencia mutiva se mou pus suvín e pus ivasosa- 
ment per la potencia sensitiva que per la potencia racio- 
nal, adoncs es significat que hom es en estament de dam- 
pnacio, los quals senyals pot tot hom pendre en sí metex 
ensercant 1 estament de les potencies de la sua anima. 

1 6. Jlh Senyor Deus qui soh esperansa e consolado deís 
homens pobres qui en vos se confíen! En lo ordonament e 1 
desordonament qui s fa, Sényer, en los senys sensuals e en 
los espirituals, es significat al home si es en estament de 
salvacio o de dampnacio; car lo ordonament qui es fet en- 
tréis senys sensuals els entellectuals es demostracio e cer- 
tificacio de salvacio, e lo desordonament es demostracio e 
certificacio de dampnacio. ^ 17. La rao per que 1 ordona- 
ment deis senys sensuals e deis senys entellectuals significa 
salvacio, es, Sényer, per so car ordonament' es carrera per 
la qual van los senys sensuals per la obligacio en la qual 
son obligats a esser obedients e sotsmeses ais senys ente- 
llectuals; e la rao per la qual desordonacio deis senys sen- 



). A,E, donada. — 2. A, es ordonament: J, cst ordonament. 



L. DE CONTEMPLACIO I9I 

suals e deis senys entellectuals es demostrada dampnacio, 
es per so car desordonacio es carrera torta per la qual les 
sensualitats volen pujar sobre les intellectuitats e les intel- 
lectuitats devallen e caen en servitut de les sensualitats. 
>f< 1 8. On, tot home, Sényer, qui vulla apercebre n¡ coné- 
xer si es en estament de salvacio, ho pot apercebre e 
conéxer en sí metex guardant e ensercant sos senys sen- 
suals els entellectuals, e guart e sapia si son ordonats o no 
ordonats ni si son en la sensualitat cativats los senys cor- 
porals obedient los senys espirituals; car per aital enserca- 
ment e per aital conexensa pot hom conéxer los significats 
qui demostren salvacio o dampnacio. 

1 9. Vertaos Senyor sobre iota verlut, noble sobre tota no- 
blea! Qui vol ensercar ni atrobar, Sényer, los senyals don 
es significada salvacio c dampnacio, ensere los en acaba- 
ment e en defalliment, car aquella cosa qui es acabament' 
dona demostracio e certificacio de salvacio, e aquella cosa 
qui es defalliment, so es saber peccat mortal, 'dona demos- 
tracio e significacio de dampnacio. M 20. On, com vos, 
glorias Deus, siats la font el flum^e la mar d acabament del 
qual venen e devallen tots altres acabaments, per ass5 qui 
vol apercebre salvacio, en lo vostre maravellós acabament 
la pora conéxer e atrobar, e qui vol conéxer e apercebre 
dampnacio, ensere la en los defalliments qui son en home, 
car tots aquells defalliments qui son en home per peccat 
e per culpa, donen a home demostracio de dampnacio. 
»•< 21. So per que jo, Sényer, aperceb salvacio '♦en lo vostre 
acabament, es per so car tota vostra deitat es significada a 
ma anima que es plena de dons e de perdons e de humili- 
tat e de pietat e de misericordia, e so per que la mia ani- 
ma aperceb dampnacio^ en mos defalliments, es per so car 
tot mon cors e tota ma anima son en culpes e peccats e 



1. B, acabadament. — 2, E,B,M, manca aquest incís. — 3. E, flom. — 

4. E,B, aperceb ]a mia salvacio: M, percipio meam satvationem. — 

5. E, aperceb la mia dampnacio: M, percipit meam dampnationem. 



192 Ramón Lull 

defalliments e vicis, per los quals peccats e vicis e culpes 
no som digne de esser en la vostra gloriosa presencia. 

22. T^ey amorós qui regnah lots los estrems de tes mars e 
de tes ierres e dets cets! Molts homens he vists peccadors 
qui a lur mort veya senyals e significacions ' de salvacio, 
Car molt bé se confessaven es penedíen es confiaven en la 
vostra dousa misericordia. On, aquells senyals son a mi 
significáis e demostracions de la mia salvacio: car enaxí, 
Sényer, con a ells erets e lur mort piados e misericordiós 
si bé ells eren peccadors, enaxí si bé jo som molt culpa- 
ble e molt peccador, no román per tot so que nom con- 
fluyen la vostra misericordia que majats mercé al dia de 
la mort. ^ 23. Molt home peccador, Sényer, he vist mu- 
rir qui muría a tal mort on era significada sa dampnacio. 
On, aquell significat es significat e demostracio de la mia 
dampnacio: car enaxí con els^qui muríen en peccat son 
dignes de dampnacio, enaxí jo mesquí, pie de molts greus 
peccats, som digne e ubligat per rao de mos mortals falli- 
ments que sia jutjat a sostenir perdurables penes. 4< 24. Be- 
neyt siats vos, Sényer Deus: car com lo vostre servidor 
remembradla vostra gran misericordia, adoncs aperceb e 
conex en ella significats e senyals de salvacio, e com re- 
membrábala vostra gran justicia e sos mortals falliments, 
adoncs aperceb e conex la sua dampnacio; e per ass5, Sé- 
nyer, lo vostre forfet el vostre sotsmés no sab si será re- 
membrat en la vostra piadosa misericordia o si será jutjat 
per la vostra dreturera sentencia. 

25. Creador Senyor at quat obeexen totes crea tures! Com 
jo per rao de la vostra gran misericordia veja salvacio ^e 
per rao de vostra gran justicia e per mos mortals falliments 
veja dampnacio, ^e com jo, Sényer, no sia certificat de sal- 



1. A, seynal e significacions: J. senyal c signíficacio. — 2. E, confiy. — 
3. B, ells. — 4. E, remembra ni ymaiena: B, ni ymagina: M, et ymaginor. 
— 5. E,B, ma saluacio: M, meam satvationem. —6. E,B, ma dampnacio: 
M, meam dampnationem. 



L. DE CONTEMPLACIO I93 

vacio o de dampnacio, per assó vag' davant la figura de la 
sancta crou, en la qual ensercaré en les .vj. dresseres qui 
son en ella ma salvacio o ma dampnacio. ^ 26. Com som, 
Sényer, davant la sancta figura de la crou contemplant e 
ensere senyals de salvacio* en lo cap de la crou on vos- 
tre cap fo nafrat de moltes nafres, adoncs atrob senyals de 
dampnacio, car jo no he levat mon coratge d estes coses 
baxes nil he posat en contemplar en les vostres altees; e 
com jo ensere senyals de salvacio en la jusana dressera^de 
la crou on vostres peus foren clavellats, adoncs atroba-* se- 
nyals de dampnacio, car membrant só que jo no som estat 
obedient ni sotsmés ais vostres manaments; e com serc se- 
nyals de salvacio en la dressera davant la crou on vostre 
cors fo penjat, adoncs jo aperceb dampnacio, ^ car mem- 
brant som que en lo comensament de mos dies e de mon 
jovent vos he desamat per amar les vanitats mundanes; e 
com ensere senyals de salvacio detrás la crou on foren re- 
bavats e fermats los claus on erets clavellat, adoncs aper- 
ceb senyals de dampnacio per so car som membrant que 
moltes vegades vos he ublidat membrant vils coses; e com 
ensere senyals de salvacio en la part dreta de la crou on lo 
bras de justicia fo clavat, adoncs aperceb senyals de damp- 
nacio, car som membrant de mos peccats per los quals me- 
resc dampnacio; e com ensere salvacio^ en la part esquerra 
de la crou on lo bras de misericordia fo clavellat, adoncs 
aperceb, Sényer, senyals de dampnacio, car remembre mes 
viltats per les quals jo no som digne de esser en gloria ni 
en la vostra presencia. ^ 27. Com en totes les vj. dresse- 
res de la crou, Sényer, no puse atrobar la mia salvacio, 
adoncs só com home exerrat, 7 trist qui no sab qual dresse- 



1. E, ueg. — 2. E,B. e encere la mia saluacio: M. signa mece salva- 
tionis. 

En aquest n.*^ en tots els IJocs aon el m.s. A diu senyals de (salvacio 
o dampnacio), eJs m.ss. E,B» diuen ía mia y el M, signa mea:. 

3. B, cndresseía (passim).— 4, E, atrop. -5. E,B, la mia darapnacio. 
— 6. E,B, la mia saluacio. — 7. E, exerat: M, dcviatus. 

Con T fcMi'L ACío-I V- 1 3. 



1 94 RamonLull 

ra pendra ni ques fará. On, adoncs dcmentre que jo som 
jnnorant la mia salvacio e no sé vers ' qual part la mencerc, 
c jo ensere e demán la mia salvacio en los vostres ulls qui 
ploraven nostres peccats e en lo vostre cor qui fo nafrat et 
partit per la nostra salut. On, en los plors de vostres ulls 
c en la gran amor e la dousa misericordia del vostre cor, 
jo veg la mia salut e la mia salvacio. 

28. Tlonrat Senyor, loat Senyor, reclamat Senyor! En 
axí com es senyal de salvacio amar vos e amar tot so que 
vos amats e amar aquells qui vos amen e amar aquells qui 
amen so que vos amats e amar aquells qui amen cells qui 
vos amen, en axí es senyal de dampnacio com hom vos 
desama e com hom no ama so que vos amats e com hom 
desama cells qui vos amen e com hom desama cells qui 
amen so que vos amats e com hom desama cells qui amen 
aquells qui vos amen. ^ 29. Senyals de salvacio son, Sényer, 
com hom se veu a les gents desondrarle menysprear per 
la vostra amor, e senyal es de salvacio com hom sent temp- 
tacions e les vens, e senyal de salvacio es com hom se veu 
pobre e turmentat per la vostra amor, e subirá senyal de 
salvacio es com hom per la vostra amor se veu nafrar e 
marturiar e murir. 4< 30. En axí com es senyal de salvacio 
al home jove com en son jovent fa bones obres e está en 
penitencia, en axí es senyal de dampnacio a home jove com 
fa males obres e preposa^que a la fi de sos dies fassa pe- 
nitencia; car aquells homens, Sényer, qui nous volen amar 
e servir e honrar en aquell temps on la amor el servici-^el 
honrament será mellor e major e pus plaent a vos, no son 
dignes que lur servicia sia pres ni reebut en lo temps que 
poc donrament e poca damor e poc de servici es pogut 
fer a nostre Senyor Jhesu Crist. 

3fcr 



I. A, uas: J, en. — 2. J, desontar: M, inhonorari. — 3. E, prepausa — 
4. E, seruJy (passim). — ^. B, serue: (passim). 



DE 



Contempla CIO 195 



^ Cap. 190. Com home ha apercebiment 
e conexensa de temptacio. 

%'/^^^^é H T>eus acabat en loh bens, vertuós sobre totes ver- 
IJ tutsl A vos, Sényer Deus, sia gloria e laor per 
ás tots temps: car vos sabets que dues natures son 
en home sobjectes a temptacio, les quals natures son natu- 
ra sensual c natura entellectual. On, com aqüestes dues 
natures sien sobjectes en les quals es home temptat, per 
assó es temptacio en dues maneres, temptacio sensual e 
temptacio entellectual. On, per assó la temptacio sensual 
es feta ais senys sensuals e la temptacio entellectual es 
feta ais senys entellectuals. ^ 2. Gascuña temptacio, Sé- 
nyefy sia que sia entellectual o sensual, pot esser feta en 
.vj. coses, so es a saber, en les potencies o en les tres ver- 
tuts ' de la anima o en los dos moviments o en les dues en- 
tencions o en acabament o defalliment o en altra alteracio* 
sensual o entellectual. On, estes son .vj. carreres per les 
quals temptacio pervé en home a semblansa de les .vj. 
dressercs qui son en home. »♦< 3. Com temptacio sensual o 
entellectual vaja per alcuna o alcunes destes .vj. maneres^ 
damundites, tot home, Sényer, qui vulla apercebre qual 
cosa es temptacio, cové que ensere .viij. coses, de les quals 
.viij. son les dues sobjectes a les .vj., so es a saber, que la 
sobjecta natura sensual o entellectual es sobject-^on po- 
den caer temptacions en les .vj. maneres damundites. 

4. Torts Senyor del qual venen e devallen totes les nos- 
tres f orces! Temptacio, Sényer, esdevé en home per vista 



1. B, en les potencies de la anima o en les tres uertuts: J, en les po- 
tencies del cors o en les uerruts. —2. 3, eo n alteracio. — 3. J, dresseres: 
M, viaruui. —4. AJ, bobiecta. 



1^6 Ramón Lu 



LL 



corporal, car vcent alcuna cosa bella a veer o veent alcuna 
cosa que hom aya en amor o veent alcuna cosa leja o des- 
amada o veer alcuna cosa semblant a aqüestes coses da- 
mundites, cau home en temptacio amant o airant o dup- 
tant o afermant. On, aquesta temptacio comensará ' a venir 
en la sensualitat en la vista corporal e puxes formars ha 
en los senys^ esperituals. 4^ 5. Oir, Sényer, paraules plaents 
e amables e oyr paraules desplaents o airables es occasió 
de temptacio sensual o entellectual; car per la sensualitat 
pora hom esser temptat en la intellectuitat o per lo oyment 
sensual pot hom esser temptat en la sensualitat metexa, car 
temptacio per qual que "^ occasió entre en home per tot 
lome s estén. % 6. Per odorar, Sényer, odors, cau home 
sensualment en temptacio sensual o entellectual, car odors 
donen a home remembraments e cogitacions e ymaginacions 
dalcunes coses sensuals, per les quals coses sensuals la 
anima es temptada entellectualment en sa memoria e yma- 
ginativa e en sa volentat.* 

7. Senyor, esperansa e henediccio de tols aqueíls qui en 
vos se confíen! Com home asabora menjant o bevent les co- 
ses saboroses a menjar o a boure, adoncs cau hom en 
temptacio entellectual per ymaginacio o per remembra- 
ment daquelles viandes saboroses, la qual temptacio, Sé- 
nyer, es composta de la sensualitat e de la intellectuitat, 
car de la sensualitat comensa la temptacio e en la intellec- 
tuitat se forma per desijar e per ymaginar e per opinar o 
duptar. *♦( 8. Com sensualment, Sényer, es hom palpant ni^ 
tocant ne sintent les coses plaents o les coses desplaents, 
adoncs comensa la temptacio a venir en home per aquella 
sensualitat, car la anima comensará a amar o a airar ^aque- 
lla sensualitat, e per aquella amor o avorriment será temp- 
tada o asajada a alcún desordonament per tal que caja en 
defalliment. ^ 9. Glorias Senyor! Per tots ests .v. senys 

I. E,B, comensa: M, incipit.— z. AJ, seynals, — 3. E, com per qual 
que. —4. E,B, e sa uolcntat. — 5. B, z. — 6. E, o airar. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 97 



corporals entra en Home sensual temptacio la qual ' empat- 
xa e desendressa la anima del home e la fa esser templa- 
da en sí metexa, desijant e^amant o airant les coses sen- 
suals, per tal que sia lome sensualment e entellectualment 
en peccats e en vicis, deis quals peccats e vicis hom nos 
pot guardar si dones no ha conexensa de les temptacions 
per les quals los peccats els vicis son caúts en home, los 
quals peccats e vicis pot hom delir mortificant les tempta- 
cions don los peccats e vicis son engenrats accidentalment 
en home. 

10. Jlh^Jhesu Christ Sényer qui fds concehut de Sant 
'Espirit e fds nat e cructficat e qui devallás ais inferns e qui 
resuscitás e vos en pujas ais cels e qui venrets juijar los botis 
els mals! Vos sabets, Sényer, que home es temptat entel- 
lectualment en la memoria; car si home ha cogitacio en 
alcuna cosa bona don se seguesca profit, lo demoni vé e 
tempta home en sa cogitacio e vol li fer remembrar altra 
cosa on se seguesca dan; e si tant es quel home sia cogi- 
tant alcuna cosa viciosament on* se seguesca peccat, 1 ángel 
tempta al home sa cogitacio per tal quel fassa cogitar en 
alcuna cosa vertuosament. 4^ ii. Jímorós Senyor grados! 
Com home ha apercebiment c conexensa dalcuna cosa 
sensual o entellectual, adoncs vé lo demoni e tempta a 
home son apercebiment e sa conexensa per tal que li fassa 
innorar e menysconéxer aquella cosa que es entesa e co- 
neguda. On assó fa, Sényer, lo demoni per tal que pusca 
fer lome innorable e menysconexent per so que per la in- 
norancia e per la menysconexensa lo pusca endura a erra- 
da e a falliment e a culpa e a peccat. 4^ 12. Com home, 
Séyner, ha en alcuna cosa vera consciencia ordonada e en- 
dressada per gracia vostra, adoncs lo demoni tempta home 
en consciencia e engruxa a home aitant com pot sa cons- 
ciencia, per tal que no aja consciencia^ de so on la deu 



1. B, per la qual,- 2. AJ, o.— 3. E,M, O: B, manca aquesta inter- 
jecció. — 4. E, e on. — 5. E, indur. —6. B, conexensa. 



198 Ramón Lull 

aver; e com sesdevé quel demoni no pot a home engruxar 
sa consciencia, adoncs ell tempta la consciencia dom ab 
subtilea per tal quel fassa pus subtil que nos cové e que 
do a hom consciencia de so on nos cové, per tal que hom 
no la aya daquelles coses don hom la deu aver dementre 
que la consciencia es embargada e negociant en aquelles 
coses don hom no deuría aver consciencia. 

1 3. Verfuós Senyor sobre tota vertut del qual venen e de- 
vallen totes vertuts! Com home se vol asubtilar en alcuna 
cosa sensual o entellectual per fer alcuna cosa que sia a laor 
e a plaer vostre, adoncs lo demoni, Sényer, qui es tot con- 
trari a la vostra volentat, tempta lome per subtilitat sen- 
sual o entellectual; car si hom vol esser subtil en la cosa 
sensual el demoni asubtila hom temptant en la cosa entel- 
lectual per so que lome sia empatxat en la cosa sensual, 
e si hom vol esser subtil en alcuna cosa entellectual, lo 
demoni asubtila a home la sensualitat per tal que home aja 
empaxament en esser subtil en la intellectuitat. »K 14. Com 
home es coratjós de fer alcuna bona obra, lo demoni, Sé- 
nyer, vé a la coratgía del home e tempta hom en aquella 
e asaja hom ' a minvar sa coratgía, per so car moltes de bo- 
nes obres serien acabades si hom les tractava ab gran co- 
ratgía e ab gran animositat,* e si tant es quel demoni no 
pusca minvar a home la coratgía, asajarl ha e temptarl ha 
multiplicant sa coratgía per tal que per sobre coratgía la 
obra reeba desordonament: car enaxí com per sobre poca 
coratgía, Sényer, se perden moltes bones obres comensades 
qui no venen a acabament, enaxí per sobre gran fervor 
e gran coratgía venen moltes coses a destruiment que 
reebríen acabament si hom no havía tanta de coratgía. 
*( 15. On, beneyt siats vos, Sényer Deus, que 3 per totes 
maneres cau en home temptacio sensual o entellectual. 
On, com la temptacio es sensual, adoncs es feta en los .v. 

r E, a hom. — 2. A, animozitat. — 3. E, cor. 



L. DE CONTEMPLACIO 1 99 



senys corporals, c com la temptacio es entellectual, adoncs 
es feta en los .v. senys espirituals. On, qui vol apercebre 
ni conéxer la temptacio don vé ni on se fa ni s forma, cové 
que la ensere en los senys corporals c en los espirituals, 
car en ells la pora conéxer e saber. 

1 6. Glorias Senyor sobre totes glories, honrat sobre lots 
honraments! En la potencia sensitiva, Sényer, es lo demoni 
temptant home; car per so car la potencia sensitiva es la 
rayl ' el comensament per la qual peccat comensá en lo pri- 
mer home, * per so la potencia sensitiva está tota en defa- 
lliment^e en corrupcio; e per assó es la potencia sensitiva 
subjecta al demoni qui tempta home en ella. On, com lo 
demoni tempta home en la potencia sentitiva per alcuna 
vanitat o alcún plaer desordonat, adoncs 1 ángel tempta 
lome en la potencia racional per la qual pervé hom al 
vostre acabament. On, aitant com lo demoni vol home 
endur a defalliment per la potencia sentitiva, aitant 1 án- 
gel vol home endur e amenar a acabament per la potencia 
racional. 4< 1 7. Amable Senyor! Lo demoni tempta home 
€ asaja en la potencia ymaginativa; car les coses qui son 
possibols fa a home ymaginar e opinar que son impossi- 
bols, e les coses qui son impossibols fa a home ymaginar e 
opinar que son possibols; e tot assó fa, Sényer, per tal que 
home sia embargat e empatxat e que no sia endressat e 
que aja innorancia per la qual pervenga a culpa e a defa- 
lliment. 4^ 18. Gracias Senyor! Los angels tempten los ho- 
mens en la potencia ymaginativa; car com home ha sa 
ymaginativa ordonada en alcuna cosa, los angels pujen al 
home aquella ymaginacio a la potencia racional per tal que 
la ymaginacio prenga forma e gracia e benediccio en la 
racional potencia a detriar e a fer so qui sia plaer e honra- 
ment e laor vostra. Mas los demonis, Sényer, fan dass6 tot 
lo contrari; car aitant com poden sesforsen que hom no 



I. J, rcl.— 2, E, en home. —3. AJ, esta en defaliment. 



200 Ramón Lull 

pug sa ymaginacio a la racional potencia ni no la leu de 
la potencia sensitiva a amunt, per tal que la potencia sen- 
sitiva fassa anar ' la ymaginativa orbannent e desordona- 
ment per vies de peccat. 

19. Oh vos, Sényer Deus, qui avels edificat e creat e 
basiit ordonadamenl lo mon! Com la pensa del home está en 
la potencia racional e tracta en alcuna bona obra per la 
vostra amor, adoncs, Sényer, vé lo demoni temptar la pensa 
humana de negligencia e de perea per tal que per la ne- 
gligencia e la perea nos mova a comensar e a fer la obra 
qui sería bona de comensar e de fer e d acabar. On, si 
home ha rebeyment^en sa pensa de perea e de negligen- 
cia, adoncs es hom obedient a la temptacio del demoni. 
^ 20. Com se esdevé, Sényer, que la potencia racional ma- 
na a la potencia mutiva que aduga en actu la cosa que la 
racional potencia ha elet e deti'iat^a fer e a adur de poten- 
cia en actu, adoncs lo demoni tempta home en la potencia 
mutiva ab la potencia sentitiva e ab la potencia ymagina- 
tiva, per tal que la mutiva sia desobedient a la racional e 
que sia aclinada-^e sotsmesa a la potencia sensitiva contra- 
riosa en natura de la potencia racional. ♦{21. Com home 
va per lo primer moviment, lo demoni lo tempta e lasaja 
que vaya per lo segón moviment per so car tots los bens 
se fan per lo primer moviment e tots los mals se fan per 
lo segón moviment; e com los homens an abdues les en- 
íencions ordonades, lo demoni, Sényer, tempta hom en lo 
desordonament daquelles: car eiiaxí com los homens fan 
bones obres per lordonament de les potencies, en axí fa 
hom males obres per lo desordonament de les entencions. 

22. Endressable Senyor, ajudahle, ^ pie de misericordia e 
perdons! Com los homens son remembrables occasionada- 
ment en alcuns bons remembraments, lo demoni adoncs 
tempta los homens en la memoria e esforsas aitant com 



1. B, auallar. — 2. E,B, reybiment. — 3. E, detriada. — 4. E,B, endi- 
nada.— 5. E, c aiudablz. 



L. DE CONTEMPLACIO 20] 



pot que hom no sia remembrable per occasió, mas que hom 
sia remembrable en alcuna cosa a aventura; e assó fa, 
Sényer, lo demoni per tal que pusca la memoria del home 
moure deis bons remembraments e que sia remembrable 
a avols remembraments; car pus leugerament mena lo de- 
moni la memoria del home la on se vol com la memo- 
ria membra a aventura, que no fa com la memoria mem- 
bra occasionadament. "¥> 23. Com sesdevé, Sényer, quels 
homens an vertader enteniment e an certa conexensa en 
alcuna cosa, vé lo demoni e tempta ais homens lur enteni- 
ment e aorba aitant com pot a hom los ulls del enteni- 
ment, e si no pot a hom desviar son enteniment per rahons 
falces demostrants semblant de veritat, tempa hom per fe 
e fa al home aver fe en aquelles coses que poría entendre 
sis volía, e com hom está en fe e en creensa per la tcmp- 
tacio del demoni, adoncs lo demoni tempta lome e fali 
aver falsa fe e falsa creensa per tal que no ús d enteniment 
ni de vera fe. ^ 24. Com home, Sényer, es en volentat de 
fer alcuna cosa per la vostra amor, adoncs lo demoni vé 
temptar lome en la volentat e fali voler altra volentat, la 
qual volentat no es digne que vos siats volgut per aquella 
volentat, e si tant es quel demoni no pusca en home adur 
mala volentat, ell sesforsa aitant com pot com camiu'a 
home la bona volentat primera per altra volentat qui no sia 
concordant a voler la obra per la primera volentat volgu- 
da, e tot assó fa, Sényer, per tal que pusca a home embar- 
gar e empatxar e desviar de sa bona volentat, * e que li fas- 
sa aver mala volentat. 

25. Jlh Sényer Deus per lo qual los meus ulls ploren el 
meu cor se enamora! Com home, Sényer, ha alcunes fretures 
e alcuns defalliments e hom vol haver acabament en aque- 
lles coses on es freturós, adoncs lo demoni tempta home 
en aquella cosa en la qual volrá acabar e complir sa volen- 



j. E,B, camiy. — 2. 15, e desuiar sa bona uolentat. 



202 Ramón Lull 

tat e dará a home superfluitat per la qual no aura acaba- 
ment en so on lo auría si amesuradament reebía a ses ne- 
cessitats les coses que reeb per entencio daver acabament. 
»K 26. Com home en alcuna sensualitat o entellectuitat es 
freturós o sobre abundós, adoncs ha hom naturalment re- 
queriment de natura sensual o entellectual com hom agués 
les coses freturans e com hom agués atemprament ' en 
aquelles coses sobre abundoses; mas lo demoni, Sényer, 
per tal que pusca home desviar dacabament, tempta hom 
ab defalliment lo qual es sobre abundament o sobre fretu- 
rament; car per ests dos vicis es hom desviat del camí daca- 
bament. »«< 27. Com lo demoni, Sényer, ha temptat^home 
per sobrefluitat en massa menjar o en beure^o en massa 
membrar o ymagenar, ^e en axí de les altres coses sensuals 
o entellectuals, o com Iha temptat per massa dejunar o 
per massa dafliccions, ^adoncs lo demoni muda hom en de- 
falliment per tal que per defalliment sia hom desviat e lu- 
nyat dacabament, per la qual privacio dacabament hom 
no pot pervenir al subirá acabament. 

28. Singular Senyor en lo qual no ha culpa^ni toril Com 
hom usa endressadament e vertadera de natura 7 sensual se- 
gons cors de natura sensual, lo demoni, Sényer, per mane- 
ra dalteracio tempta hom e vol hom fer entendre so qui 
es segons cors sensual que sia segons cors entellectual; e 
com home ha rao e occasió de entendre les coses que son 
segons cors entellectual, lo demoni tempta hom e vol que 
hom^atriboesca e jutge les coses qui son de natura entel- 
lectual segons lo cors e la natura qui son segons cors en- 
tellectual. % 29. Com hom, Sényer, ha conexensa de so qui 
es bo e de so qui es mal, lo demoni vol a home alterar sa 
conexensa en innorancia, e vol dar semblansa que les co- 
ses bones sien avols e les coses avols sien bones; e assó fa 



j. E, atrempament: B, atempradament. — 2. B, atempta. — 3. E, e 
beure: J, o beure. — 4. E, e ymajenar. — 5. E, dafleccions. - 6. B, defalli- 
ment. — 7. E, de la natura: B, a la natura. —8. A, que a hom. 



L. DE CONTEMPLACIO 203 

per tal quels homens feent bé ajen entencio que fassen 
mal e feent mal agen entencio que fassen bé. »K 30, Lo 
vostre servidor el vostre sotsmés, Sényer Deus, vos fa 
laors e gracies e mercés com li avets donada conexensa e 
manera per la qual pot conéxer e apercebre per les .viij. 
maneres damundites tota ' temptacio, la qual temptacio 
pot hom mortificar e delir pus hom aja conexensa della 
amant c loant e glorificant son Senyor Deus. 



5 Cap. 191. Com hom ha apercebtment 
e conexensa quals coses son peccat ni 
culpa. 

S>í|5fc^^,H Deus pran en toles p-ranées, oh Deus marav ellos 
f^^/'^W ^^^^'^ ^^^^^ maravelles! En axí com lo sol qui va en- 
I^SssS fre lo dia e la nit .xxiiij. hores, en axí, Sényer, 
peccat cau en cors huma e en anima racional per .xxiiij. 
carreres; e en axí com lo sol se muda duna hora en altra, 
en axí peccat se muda duna manera en altra; e en axí com 
la calor del sol crex en una hora e minva en altra, en axí 
peccat crex en una manera e minva per altra manera; em- 
pero, Sényer, no deym que lo sol sia a hom occasió neces- 
saria per la qual home sia costret a fer peccat. M 2. Les 
.xxiiij. carreres per les quals peccat, Sényer, cau en home, 
son .V. senys sensuals e .v. entellectuals e .v. potencies 
danima e .iij. vertuts danima e dues entencions e parau- 
les^et signes e negligencia e los .ij. moviments. On, qual 
que sia lo peccat, per estes .xxiiij. coses pora esser cone- 
gut e apercebut qui sercar ni conéxer lo volrá. >f< 3. Tlumil 



1. A,J, manca lolj. -2. E, parauh 



204 Ramón Lull 

Senyor píen de mercé! Axí com laigua' o la cuca qui preñen 
color d aquella cosa qui está dejús, en axí, Sényer, peccat 
pren forma de qual que sia la carrera de les .xxiüj. ca- 
rreres damundites; e en axí com laigua e la cuca alteregen 
de color segons que son acolorats los loes per on passen, 
enaxí peccat se muda e saltereja passán de la una carrera 
en lautre. 

4. Pare celestial del qual tofs bens devallan e diriven! 
Vos sabets, Sényer, que peccat sengenra per vista corporal, 
car veer belles coses son occasió a home que home sen 
cnamor delles: on, per lo enamorament que hom ha delles, 
ha hom en ublit lo creador delles. On, aitant com les co- 
ses son belles e plaents a veer, aitant son occasió a home 
com hom pee en elles, car vos avets les creatures creades 
de bella forma e de bella disposicio per tal que home 
veent la bellea delles aja amor c conexensa al creador qui 
tan belles creatures ha creades. On, aitant com les creatu- 
res son belles, aitant deuría hom loar e beneyr lo creador 
qui les ha creades. 4< 5. Glorias Senyor! Oyr paraules son a 
home occasió de peccat, car si les paraules son dites a laor 
de vos e hom non ha plaer, han hom, Sényer, peccat; e si 
les paraules son dites en deshonor de vos e hom non ha 
pesar, han hom peccat; e si son paraules que sien a laor 
daquells qui les oen e sen donen vanagloria, an ne pec- 
cat; c si son paraules qui reprenen e avilen home e hom 
non ha paciencia, han hom peccat; e si son paraules qui 
demostren a hom saviea e hom no les vol reebre, han 
hom peccat. On, per totes estes maneres e per moltes 
daltres es oyment a home occasió de peccat. ^ 6. Hon- 
ral Senyor! Odorar es a home occasió de peccat, car odo- 
rar bones odors mouen alcunes vegades lo corsea lu- 
xuria e a vans delits, e odorar males odors mouen home 
a avorriment e a menyspreament de les coses profitables 



>. E, enaxí com aygua. — 2. E,B, mouen lo cors. 



L. DE CONTEMPLACIO 205 



On, per so com per odorar home ha moviment a peccat, 
per ass6 odoracio es via e carrera per la qual van obres 
de peccat. 

7. Vertader Senyor! Com hom gusta les douses vian- 
des saboroses e hom desordonadament usa de les viandes 
en son menjar e en son boure, adoncs, Sényer, es lo gusta- 
ment carrera per la qual peccat cau en home; car les vian- 
des saboroses son donades a home per tal que per elles 
sia hom remembrable e amable de son creador. On, com 
home senamora mes de les viandes que de son creador, 
adoncs esdevé lome per son gustament peccador. ^ 8. Com 
home, Sényer, es palpable ne sensible de coses plaents e 
delitables a palpar e a tocar e a sentir, e hom sen enamo- 
ra e per aquell enamorament hom ha en ublit vos qui do- 
nats totes aquelles coses on hom palpant e tocant ha plaer 
e bon saber, adons cau peccat en home per lo tactus qui es 
a home occasió de peccat ' pus que hom nusa desordonada- 
ment; car axí com vos avets donat tactus e los altres senys 
a home per tal que li sien occasió de fer bé, en axí per 
obra de peccat los senys corporals els espiritualsesdevenen 
occasió de peccat per so com hom usa^dells desordonada- 
ment. ^ 9. On, beneyt siats vos, Sényer, car per aquests 
.V. senys sensuals cau home en peccat sensual e del peccat 
sensual mudas lo peccat en la intellectuitat. On, tots los 
peccats qui sensualment son engenrats en home, caen en 
home per los .v. senys sensuals qui son carreres e portáis 
per los quals peccat sensual cau e entra c vé en home. On, 
quils peccats sensuals vol ensercar e saber e apercebre, en 
aqüestes .v. carreres los ensere. 

10. Oh J^ey glorias qui nasqués de la Ver ge gloriosa! 
Com home cogita a aventura, Sényer, en alcuna cosa, es 
peccat venial, e si hom cogita en alcuna cosa ab occasió e 
la cogitacio es mala, adoncs es lo peccat major que no era 

j. E, peccar. — 2. A, uza. 



2o6 Ramón Lull 

adoncs com la cogitacio era a aventura, e si tant es que 
hom sia cogitant a aventura en alcuna bona cogitacio e 
hom no ferma occasió en sa cogitacio e lexa anar sa pensa 
cogitant a aventura, adoncs es cogitacio on es peccat ve- 
nial, segons que a mi es vijarés, ' car la pensa tota hora es 
hom ubligat que la tenga occasionadament en bona cogi- 
tacio e que no la lex hom anar a aventura, si dones no hu 
faya hom per tal ques reposas de sos treballs entellectuals 
engenrats per sobre cogitar e ymagenar. <{ i i . Com al 
apercebiment huma, Sényer, son significats vers significats 
c ell nols vol reebre nils sab apercebre e empatxa sí me- 
tex a reebre veritat e aferma falsetat reebent falsos signi- 
ficats, adoncs es peccat engenrat en home per 1 apercebi- 
ment desordonat en home per empatxament dalcuna cosa 
sensual o entellectual, del qual empatxament e embarga- 
ment poría hom guardar son apercebiment pus que hom 
lo tengués franc en sa natura sens nuil corrumpiment ni 
constrenyiment. *{ 12. Com home, Sényer, ha consciencia' 
subtil en so on no la deuría aver e com hom ha grossa 
consciencia en aquelles coses on hom la deuría asubtilar, 
adoncs senjenra peccat en la consciencia del home, car 
la consciencia del home tota hora deuría esser egual en 
quantitat ab la culpa el peccat, e tota hora que hom aja 
consciencia de so on no deu hom aver consciencia, es pec- 
cat, 3 car tota cosa no leguda^es peccat. 

1 3. Jlcahat Senyor en fots acahamenfs, honra f Senyor en 
tots honraments! Com home nos vol asubtilar dintre la ter- 
menacio on la subtilea dome es termenada e hom se vol 
asubtilar en aquelles coses qui son part la termenacio din- 
tre la qual la subtilea humana es termenada, adoncs, Sényer, 
es engenrat en home peccat en lo scny de subtilea; car sub- 
tilea es donada a home per so que ensere dintre sa terme 
nació on es termenada, e subtilea dome es termenada per 

1. E,B,M, manca aqucst incís.— 2. E, conexensa. — 3 AJ, es uaná 
consciencia. — 4. B, no deguda. 



L. DE CONTEMPLACIO 10'] 

tal que hom no ensere ni demán aquelles coses qui son a 
ell impossibols a saber ni a entendre. % 14. Com home ha 
major fervor e major coratgía en les coses no legudes que 
en les legudes, adoncs es, Sényer, peccat engenrat en la 
fervor e en la coratgía; e com la fervor e coratgía es mas- 
sa gran o es de massa poca cantitat, ' adoncs es peccat en la 
sobre quantitat o en la poquea de la quantitat; car enaxí 
avets vos, Sényer, ordonat home que sia sa fervor e sa co- 
ratgía segons la cosa covinent c digna de esser amada o de 
esser avorrida, car en egual quantitat que la cosa es digna 
de esser amada o menyspreada, deu esser la coratgía e la 
fervor del home. 4< 1 5. On, beneyt siats vos, Sényer, Deus: 
car per tots aquests .v. senys espirituals es engenrat peccat 
en home entelJectualment: car en axí com los .v. senys cor- 
porals son sobjects a tots peccats sensuals, enaxí aquests 
.V. senys espirituals son sobjects en los quals es engenrat 
peccat entellectuah On, qui vol apercebre qual es peccat 
entellectual, en aquests senys entellectuals los pot atrobar 
e apercebre, car nuil peccat entellectual no pot esser fora 
aquests senys entellectuals. 

1 6. Jhesu Christ Sényer qui nasqués de la Verge glorio- 
sa! La potencia vegetable es cosa sobjecta a peccat e a 
culpa per sobre superfluitat o per sobre necessitat de les 
coses sensuals: car enaxí com la potencia ymaginativa es 
sobjecta ais peccats entellectuals en vetlant e en sumiant, 
enaxí la potencia vegetable es sobjecta ais peccats sen- 
suals dementre que hom es vetlant o sumiant en durment. 
On, per assó, Sényer, sesdevé que com hom dorm la po- 
tencia vegetable fa a home sumiar aquelles coses que son 
peccats sensuals. 4< 17. La potencia sentitiva es sobject 
per lo qual 'son ■* mes peccats que per nulla altra potencia; 
car ergull ira enveja cobea luxuria tracio falcía glotonía e 
tots los altres peccats semblants a aquests, tots son, Senyor, 



1. A, o 2S massa poca cantitat: J, o masáa poca cantitat. — 2 E,B,J, per 
Ja qual. —3. B, son engenrrats: M, generantur. 



2o8 Ramón Lull 

occasionats de la potencia sensitiva, car ella es lo fonament 
e la rayl sobre la qual son multiplicats ' tots los peccats da- 
mundits;*e ass5 esdevé per so car en la potencia sensitiva 
comensá lo primer peccat en home e ella fo la pus fort 
occasió per que home peccás que neguna de les altres po- 
tencies. 4( 18. La potencia ymaginativa, Sényer, es sobjecta 
a peccat per ignorancia e per sospita e per opinió e per 
jelosía e per los altres peccats semblants a aquests, e la 
potencia ymaginativa es subjecta a peccat en durment 
ymaginant les coses vanes e de ques seguex alcún vici^e 
la potencia imaginativa es sobjecta a peccat per teñir la 
pensa dome ociosa qui va ymaginant a aventura moltes 
coses no legudes a ymagenar e ublida moltes coses qui son 
a home necessaries a ymagenar. 

19. Senyor amat, Senyor hotirat, Senyor volgut! Com 
sia cosa que la potencia racional sia la pus noble potencia 
e la mellor que sia en la anima humana, com se esdevé, 
Sényer, que peccat se forma en la potencia racional mes 
per occasió della que per nulla de les altres potencies, 
adoncs es peccat en la racionalitat puis multiplicant que en 
nulla de les altres potencies. ^ 20. Car aitant com la racio- 
nalitat del home es pus noble que altra potencia, aitant 
se corrompa pus fort com usa de so qui no es de sa na- 
tura. On, com la rao se fa serva de les altres potencies, 
adoncs es lome tot corrumput e tot desordonat en peccat. 
»*s 21. Com la potencia mutiva es pus obedient es sotsmet 
pus fortment a la potencia sensitiva e a la potencia yma- 
ginativa que a la racional potencia, adoncs es, Sényer, pec- 
cat en la potencia mutiva, car no es de sa natura que sia 
obedicnt a nulla altra potencia mas a la racional tan sola- 
ment: car enaxí con lesclau ol catiu^es donat per csser 
servu e sotsmés a son senyor, enaxí la potencia mutiva 



I. E, montiplicats. — 2. E,B, tots los peccats sensuals: M., omni a pee- 
cata sensualia. — -3. E, e de que nos segex nul ptofit: M, Je quibus nulla 
sequitur ulililas. — 4. E, se corrob. — 5. B, con esclau es cariu. 



L. DE CoiNTEMPLACIO 209 



es donada per csser serva e sotsmesa a la potencia ra- 
cional. ' 

22. Oh vos, Senyor Deus, qui avefs exalsada riostra dona 
Sancta María sobre totes creatures! Memoria es a home 
sobject en lo qual accidentalment peccat cau en home; car 
com la anima dome remembra alcuna cosa sensual o entel- 
lectual, adoncs ha lome occasió de peccar en aquella cosa 
remembrada si en ella remembra desordonament ni si per 
son remembrament se mouen los senys sensuals oís intel- 
lectuals a neguna vanitat ni a neguna mala obra. ^ 23. Com 
lenteniment dome, Sényer, tracta desordonadament en les 
coses sensuals e en les coses entellectuals, adoncs cau pec- 
cat en lenteniment huma; car com pren les coses sensuals 
en la natura e en la proprietat de les coses entellectuals e 
com pren e reeb les coses entellectuals en la natura e en 
la proprietat de les coses sensuals, adoncs es lenteniment 
dome aorbat e desendressat en les coses sensuals e en les 
coses entellectuals, per la qual desordonacio e per lo qual 
desendressament cau en lenteniment dome peccat e culpa. 
4< 24. Com la Yolentat, Sényer, ama e vol les coses vils e 
no legudes damar sobre les coses nobles e legudes damar 
a les quals es ubligada a amar, e com la volentat ama mes 
les coses qui tant no valen com les mellors, adoncs cau 
peccat e culpa en la anima del home per occasió de la vo- 
lentat qui mou totes les potencies del home e totes les* 
sensualitats e totes les3entellectuitats a peccat e a desor- 
donacio; car la volentat del home, Sényer, mena vés'* qual 
part se vol e en qual temps se vol ^ totes les natuves e les 
proprietats qui son en home sobjectes, en los quals sob- 
jects sien fetes bones obres o males. 

25. Honrahle Senyor qui defenets e salváis los vostres 
benvolents de tots mals! Com home, Sényer, ama sí metex ab 
la primera entencio e ama vos ab la segona, adoncs cau 



j. J, a son senyor qni es la potencia racional. — 2. E,B, ses.- 
3. E scs. — 4. E, uas. — A.BJ. manca aquest membre. 

CONT LMÍM-A*. lO-l V-14. 



2JO Ramón Lull 

peccat en Home per lo desordonament de les dues enten- 
cions; car per so com vos valets mes que home e per so 
car la primera entencio val mes que la segona, per assó es 
desordonament com vos sots amat per la segona entencio 
e home es amat per la primera, per lo qual desordonament 
peccat e culpa cau accidentalment en home. ♦, 26. Com 
lome, Sényer, va per lo segón moviment e no vol anar per 
lo primer moviment, adoncs cau home en peccat per lo 
segón moviment, lo qual es moviment per on va hom a de- 
falliment e per lo qual moviment hom se lunya dacabament: 
car enaxí com lo primer moviment es carrera qui ha es- 
guardament a esser e a gracia e a benediccio, enaxí lo se- 
gón moviment ha esguardament a privacio e a defalliment 
^ 27. Peccat, Sényer, es cosa engenrada e nada per defa- 
lliment, lo qual defalliment es engenrat e nat per super- 
fluitat o per aminvament e escassetat; car com hom multi- 
plica e crex aquella cosa qui es massa gran e com hom 
minva e apoquex aquella cosa qui es sobre poca, adoncs 
es engenrat e nat defalliment, lo qual defalliment es peccat 
per so car per lo defalliment lunya hom sí metex'e sa obra 
dacabament. 

28. Vertuós Senyor del qual venen e diriven grades e be- 
nediccions! En la paraula del home, Sényer, es engenrat e 
nat peccat; car com home aja paraula per dir veritat e per 
loar vos e com home sia parlador e deidor de falcíes e de 
mentides e de vanitats, per assó es peccat nat accidental- 
ment en paraula que parla so qui es fals e calla so qui es 
veritat. >♦< 29. Misericordias Senyor! Per signes e per senyals 
e per semblances fetes falsament es engenrat peccat; car 
riure fadament e escarnir altre per signes e engañar altre 
per senyals es cosa qui es no leguda; car los signes nils 
senyals no son donats a home sino per cumplir e per aca- 
bar la demostracio de veritat, la qual demostracio paraula 
no pot cumplir ne acabar. 4^ 30. Lo vostre servidor el vos- 
tre sotsmés, Sényer Deus, vos aora eus loa eus fa gracies 



L. DE CONTEMPLACJO 211 

c mercés com li avcts donada ' conexensa de les .xxiiij. car- 
reres per les quals van e venen e caen tots los peccats 
qui esser pusquen en home, per la qual conexensa es hom 
conexent e ha manera e industria^ com tots peccats pusca 
esquivar de sí conexent les .xxiiij. maneres per les quals 
peccat accidentalment esdevé en esser, lo qual esdeveni- 
ment de peccat no es esdevengut ni volgut per obra ni per 
Yoluntat divina. 



5 Cap. 192. Com home ha apercebiment 
e conexensa quals son los majors bens 
ni quals son los majors mals en les 
ere atures. ^ 

¡^í^!?X^^ Dews franc, liberal, ploriós! Jl vos, Sényer, sta do- 

RV;¿7^/J nada ploria e laor per toh temos. Com sia cosa 
Cw'g/;^. ° , , , , . 

(^í_2K^ que tots los bens e tots los mals vajen e sien 

en les coses sensuals e en les coses entellectuals, qui vol 
ensercar ni atrobar quals son los majors bens ni quals son 
los majors mals, en les coses sensuals e en les coses en- 
tellectuals ho ensere, Sényer, car en elles ho pora trobar 
si saviament ho sap ensercar. »♦< 2. Com les coses sensuals 
e les coses intellectuals sien los loes on los majors bens els 
majors mals els menors bens els menors mals sien atrobats, 
cuvinent cosa es, Sényer, que enserquem la major quantitat 
deis bens o deis mals si es en les coses sensuals o en les 
coses entellectuals. *♦< 3. Per so, Sényer, com la natura en- 
tellectual es molt pus noble e mellor que la natura sensual, 
per assó sesdevé que los bens els mals son en molt major 



I. E, dada. — 2. E, inlustria. — 3, E,B,M, manquen els mots en les 
creatures. 



212 Ramón Lull 

quantitat en les coses entellectuals que no son en les coses 
sensuals; car com los bens oís mals son engranits ' e multi- 
plicats en les coses entellectuals entró ais termens on es 
possíbol cosa que los bens els mals sien pervenguts, adoncs 
son aquells bens o aquells mals en major quantitat que no 
son los bens nils mals qui son creguts ni multiplicats en les 
coses sensuals tro ais termens ais quals es possíbol cosa 
que pusquen pervenir. On, tot ass5 sesdevé, Sényer, per 
so car aitant com entellectuitat val mes que sensualitat, 
aitant mes pot multiplicar o bé o mal en la entellectuitat 
que en la sensualitat. 

4. Oh vos, Sényer, qui reclinas vostre cap en la crou per 
tal que levassets vostre poblé en gloria celestial! Qui vol en- 
sercar ni atrobar quals son los majors bens nils menors ni 
quals son los majors mals nils menors en les creatures, ^en 
acabament e en defalliment ho pora, Sényer, atrobar; 3 car 
aquells bens qui son acabament en les coses entellectuals 
c son defalliment en les coses sensuals, son los majors bens, 
e aquells bens qui son acabament en les coses sensuals e 
son defalliment en les coses entellectuals, aquells son los 
menors bens; e los mals qui son defalliment en les coses 
entellectuals e son acabament en les coses sensuals, aquells 
son los majors mals, e los mals qui son acabament en 
les coses entellectuals -♦e son defalliment en les coses sen- 
suals, ^ aquells son los menors mals. »•{ 5. Amable Senyor! 
Esguardant e apercebent quals coses son essencials ni quals 
coses son accidentáis, pot hom apercebre e entendre quals 
son los majors bens oís majors mals oís menors bens oís 
menors mals; car la cosa si es bona o mala essencialment, 
so es substancialment, es molt en major quantitat de bé o 
de mal que no es la cosa qui es bona o mala accidental- 
ment; e assó se esdevé, Sényer, per so car la natura subs- 
tancial es pus forts e major que les coses qui venen acci- 

1. B, engenrats. — 2. E,B,M, manca en les creatures. — 3. B, o pora 
hora atrobar. — 4. J, sensuals.- 5. J, entellectuals. 



L. DE CONTEMPLACIO 213 



dentalment. 4< 6. Ensercant c entencnt, Sényer, quals coses 
son generáis ni quals coses son especiáis, pot hom aperce- 
bre e entendre quals son los majors bens oís majors mals 
nils menors bens nils menors mals; car aitant com genera- 
Jitat es major cosa que especialitat, aitant son majors los 
bens qui son en la generalitat quels mals qui son en la es- 
pecialitat, e aitant com la especialitat es menor que la 
generalitat, aitant son majors los mals qui son en la gene- 
ralitat quels bens qui son en la especialitat en les crea- 
tures. 

y. Jlmat Senyor, temut Senyor, loat Senyor! Per fran- 
quetat e per servitut pot home conéxer e apercebre quals 
son los majors bens oís menors nils majors mals nils me- 
nors; car los bens don home esdevé franc son los majors 
bens quels bens del ' home per los quals vé en servitut, els 
mals per los quals hom pert franquetat e cau en cativitat 
son majors que los mals que home ha per venir a franche- 
tat; e asso esdevé, Senyor, per so car aitant com franquetat 
val e aytant com servitut es cosa noable, * aitant se formen 
los bens els mals en major quantitat. >*{ 8. Qui vol enser- 
car ni apercebre, Sényer, los majors bens nils majors mals, 
en tres coses ho pot atrobar e conéxer, les quals .iij. coses 
son comensament e mijá e fi; car los bens qui son bons en 
lo comensament e en la mijanía e en la fi, son mellors quels 
bens qui son bons per alcuna o per alcunes^d estes tres 
terminacions e no son bens per totes tres les terminacions; 
e los mals qui son en lo comensament e en la mijanía e en 
la fi, aquells son majors mals e pijors que los mals qui no 
son en totes les .iij. terminacions, mas tan solament en la 
una o en les dues; e asso se esdevenc^per so car aitant com 
dos son mes que un e .iij. son mes que un ni dos, aitant 
mes son los bens oís mals majors en les .iij. terminacions 
que en la una o en les dues. ^ 9. Qui vol, Sényer, encercar 



I, A, que home. — 2. E, no es cosa noble. — 3. E,B, o alcunes.- 
4. E, se esdeue: BJ, sesdeue. 



214 Ramón Lull 

e trobar quals son los majors bens oís majors mals, en les 
.iiij. causes ho ensere, car en elles ho pora atrobar; car 
guardant e aesmant qual es nriellor o pijor faedor, o qual 
es la mellor n^.ateria o la pijor, o qual es la mellor forma 
o la pijor, o qual es la mellor causa final o la pijor, pot 
home apercebre e entendre quals son los majors bens oís 
majors mals; e asso se conex per esta manera per so car 
per les .iiij. causes son les unes coses mellors ' o pijors que 
les altres. 

1 o. Misericordiós Senyor del qual preñen forsa e victo- 
ria lots aquells qui en vos se confíen! Qui vol ensercar ni 
atrobar quals son los majors bens nils majors mals, guart 
e ensere quals son los bens nils mals qui van per occasió 
o per aventura, car aquells bens qui van per occasió son 
majors quels bens qui van a aventura, e los mals qui van 
per occasió son majors que los mals qui van a aventura; e 
assó esdevé, Senyor^ per so com occasió es pus forts cosa 
e major que no es ventura, e per asso fórmense de ma- 
jor quantitat los bens els mals en la cosa occasionada que 
no fan per la cosa qui va a aventura ^sens mulla ocassió. 
1^ 1 ]. En les contrarietats qui son, Sényer, entre bé e mal, 
se conex quals son los majors bens oís majors mals; car lo 
bé qui es pus contrari a mal es major bé quel bé qui no 
es contrariejant tant mal,3e lo mal qui es pus contrarios 
e pus descordant a bé, aquell es major mal que lo mal 
qui nos contrarieja tan fortment ab bé. '^On, esta conexen- 
sa s esdevé per so car los uns contraris se conexen per 
los altres, e on pus fort son diverses les contrarietats, pus 
fortment son les unes contrarietats conegudes per les al- 
tres. ^ 1 2. Aquells bens son, Sényer, mellors qui lunyen 
home de les coses perilloses e.qui acosten home a les co- 
ses segures e sens perill, e aquells bens son menors bens 
qui lunyen hom de les vies segures e acosten hom a les 



I. E,B, son les unes melors. — 2. B, per uentura. — 3. E,B, que no 
es contrarieJant mal. — 4. B, a ben: J, a be. 



L. DE CONTEMPLACIO 215 



carreres perilloses: e assó metex scsdevé deis majors mals 
c deis menors, car aitant com hom es pus prop de perill 
que de segurtat, aitant es hom en major mal. On, tot assó 
esdevé per so car les coses perilloses son pus acostades a 
mal que a bé, e les carreres segures son pus acostades a 
bé que a mal. 

1 3. Complil Senyor pie de misericordia e de mercé! En- 
ccrcant los bens els mals en les dues entencions, ha hom 
conexensa e apercebiment quals son los majors bens ni 
quals son los majors mals; car per so, Sényer, com la pri- 
mera entencio es mellor e pus noble que la segona, per 
ass5 son los bens mellors e majors per la primera entencio 
que per la segona, e com la primera entencio es corrum- 
puda e desordonada, adoncs son los mals majors e pijors 
en la primera entencio que en la segona; car aitant com en 
la primera entencio se formen per ordonacio majors bens 
que en la segona, aitant se formen en ella per desordona- 
cio majors mals que en la segona. >«< 14. Honrat Senyor! 
Encercant quals coses son ordonades ni quals coses son 
desordonades, aperceb hom e entén quals son los majors 
bens oís majors mals; car aitant com bé e ordonament son 
coses semblants e coses concordants en natura, aitant son 
coses concordants e semblants en natura desordonament ' e 
mal. On, per assó, Sényer, aquells son los pus nobles bens 
els mellors qui están milis ordonats, e aquells son los ma- 
jors mals els pijors qui están en major privament de or- 
donament. '4{ 15. En nulla manera, Sényer, no pot hom tan 
leugerament conéxer e saber quals son los majors bens oís 
majors mals, com fa hom ensercant quals coses son finides 
ni quals coses son infinides; car los bens qui son infinits 
son sens tota comparacio molt mellors e majors que los 
bens qui son fenits, e los mals qui son fenits son molt me- 
nors sens tota comparacio que los mals qui son infinits. 



I. A, desordonadament: B, de desordonament. — 2. AJ, desordona- 
dament: E,B, de desordenadament: M, ordinationis. 



2]6 Ramón Lull 

1 6. 'Piados Senyor del qual devalla esperansa e consola- 
do ais vostres benvolens! En multitut e en granea de sig- 
nificáis es apercebut e entes quals son los majors bens ni 
quals son los majors mals: car enaxí com lo foc on ma- 
jor es, major calor e major clardat dona, en axí los bens 
els mals on en major quantitat son, majorment e pus so- 
vén ' donen significáis e demostracions dells metexes. Mas 
per so, Sényer, com los homens necis no saben reebre los 
significáis del bens ne deis mals, per ass6 ignoren quals 
son los majors bens els majors mals. 4C 17. En la potencia 
racional e en la potencia sensitiva pot hom apercebre e 
conéxer, Sényer, quals son los majors bens ni quals son los 
majors mals; car aitant com la potencia racional es mellor 
que la potencia sensitiva, aitant mes son los bens mellors 
qui senjenren es formen en la potencia racional, que los 
bens quis formen ne senjenren en la potencia sensitiva: e 
asso metex sesdevé deis majors mals e deis menors; car 
los mals qui son enjenrats e nats en la potencia racional, 
son majors e pijors que los mals qui son enjenrats e nats 
en la potencia sensitiva; e asso es per so car peccat priva 
mes de bé en la racional per so com pus es contraria cosa 
a sa natura, que no es en la potencia sensitiva ab la^qual 
peccat tant nos contrarieja en natura. 1K 18. Imagenant e 
entenent e remembrant e amant la vostra gran bonea e la 
nostra gran viltat, son, Sényer, coneguts e sabuts quals son 
los majors bens nils majors mals; car per la vostra bonea 
conex home los majors bens els majors mals qui son en 
nosaltres, e per la conexensa deis nostres mals e deis nos- 
tres defalliments, apercebem quals son los majors bens que 
nosaltres reebem de vos. 

1 9. Eternal Senyor qui licenciáis e vedáis toles aquelles 
coses qui en plaer e en gral vos venen! En los vegetables ni 
en los animáis inracionals, Sényer, no son los bens nils 



I. E, souinment: B, suuinment. — 2, E,B, ab lo 



L. DE CONTEMPLACIO líj 

mals tan grans ni tants com son en los animáis racionáis: 
car cnaxí com los bens els mals son majors e mes en los 
animáis inracionals que en los vegetables per rao de la po- 
tencia sensitiva la qual priva en los vegetables, enaxí los 
bens els mals qui son en home son majors e mes que en 
los vegetables ni en los animáis inracionals; e ass5 se esde- 
vé per la potencia racional per la qual home guaanya mé- 
rit de gloria o de pena. 4< 20. Glorias Senyor! Com la ani- 
ma dome sia molt de mellor natura que lo cors, per assó, 
Sényer, son los bens mellors qui ensanexen e munden la 
anima que los bens qui ensanexen e vivifiquen lo cors, e 
los mals qui aucíen e ensutzen la anima en peccat, son molt 
pus greus e pijors que no son los mals qui aucíen e dele- 
xen e corrompen lo cors. 4{ 21. Aquells bens o aquells 
mals qui no venen leugerament son, Sényer, majors que 
aquells qui leujerament venen, car so qui leugerament vé 
leujerament sen passa e leugerament se partex dom. On, 
per assó qui vol conéxer los millors bens els pejors mals, 
guart e ensere quals son los bens neis mals qui tart vcmn 
e tart se partexen dom, car en aquells bens ha major fruit 
c en aquells mals ha major dampnatge. 

22. Complit Senyor en tots bens e en tols honramenis! Qui 
vol ensercar quals son los majors bens qui son en home, 
ensere, Sényer, quals bens dats vos a home per gracia ni 
quals son los bens que home ha per son percas ni per ses 
obres; car los bens que home reeb de vos per gracia son 
majors e mellors e mes que los bens que home guaanya 
per ses obres ni per sos merits; e assó esdevé per so car 
los bens que vos donats per gracia, donats a esguart de la 
vostra bonea, e los bens que hom ha per sos merits, son 
daquella egualtat en cantitat ' que hom merex per ses obres. 
4< 23. Or\, beneyt siats vos, Sényer Deus: car en so que vos 
sots subirana bonea cové quels dons que vos donats per 

1. E,B, e quantitat. 



2i8 Ramón Lull 

esguardament de vostra bonea sien molt majors e mellors 
que los dons que vos donats per esguardament de mérit lo 
qual merex home per rao de les bones obres. On per assó, 
Senyor, com vos donats a esguardament de vostra bonea, 
son los homens justs apellats a gloria infinida; mas si vos 
no donassets a home dons sino a esguardament de ses 
obres, fora significat que nuil home no agües gloria per- 
durable per so car totes les obres dome son fenides e ter- 
menades. << 24. On, com assó sia, Sényer, en axí, es signi- 
ficat que tots los bens que los homens han fets ni fan ni 
farán no bastaríen a dar salvacio a un home; car tots 
quants bens son fets nis fan ni s farán per tots los homens 
qui anc foren ni son ne serán, tots son fenits e termenats; 
mas la gloria que home ha per gracia vostra, aquella es 
gloria infinida. On, en axí com home ha gloria infinida 
per dons de gracia, en axí los dampnats aurán pena infini- 
da per demostrar vostra justicia; car si lur pena era finida, 
la demostracio de la vostra justicia sería finida. On, com 
fi no pusca caer en lo demostrament de vostra justicia, es 
significat que la pena infernal cové esser infinida. 

25. Governador Senyor del cel e de la ierre e de tol 
quant es! Beneyl siah vos e lot so qui vostra es. Car qui vol 
saber ni atrobar quals son los mals, ensere, Sényer, quals 
son los mals de culpa ni quals son los mals de pena; car per 
so car los mals de culpa, so es peccat, son occasió de mal 
de pena en so que si peccat no fos pena no fora, per assó 
es significat que mal de culpa es molt major mal que mal de 
pena. "¥> 26. So per que mal de culpa es, Sényer, major que 
mal de pena, es per so car mal de culpa es cosa contraria 
a la vostra bonea, mas lo mal de pena no es mal contrarios 
a vostra bonea, enans es significant la vostra dretura e la 
vostra misericordia e la gracia ' que fets a tots aquells qui 
no son turmentats en foc perdurable. »#< 27. On com assó 



1. AJ, c la uostra gracia. 



DE 



CONTEMPLACIO 219 



sia, Sényer, enaxí que lo mal de culpa sia major mal que 
lo mal de pena, per assó cové esser primerament en ho- 
me lo mal de culpa quel mal de pena, per so car la cul- 
pa es lo major mal e la occasió' per que home ha mal de 
pena. On, per assó sesdevé que tota hora e tots los 
temps e aprés los temps que mal de culpa sia, 'cové que 
mal de pena sia en esser, car lo mal de pena no pot 
esser finit ni termenat dementre que lo mal de culpa sia 
durable en home; e per esta rao es significat que los 
homens qui moren en mal de culpa serán en mal de pena 
perdurablement aitant com la culpa sia durable en temps 
infinit. 

28. J^ey gran, T^ey forsador e constrenyedor de iot so que 
US volets! Enaxí com los majors bens \znzn en home per 
acabada amor e per vera fe, enaxí, Sényer, tots los majors 
mals qui venen en home son per privament d acabada amor 
e per 3 pri vacio de vera fe. On, qui vol ensercar en sí los 
majors bens oís majors mals, ensere si ha acabada amor ni 
vera fe o si priva damor acabada ni de vera fe. »♦< 29. On, 
com los mellors bens venguen per acabada amor e per 
vera fe, lo vostre servidor el vostre sotsmés, Sényer, en 
presencia del vostre altar sajonolla e leva ses mans e sos 
ulls en vés lo cel clamant mercé que vos li fassats gracia 
per la qual sia posseidor de vera fe e d acabada amor per 
tal que sia pervengut ais subirans bens e que sia defés deis 
majors mals. 4< 30. Or\ beneyts siats vos, Sényer Deusí car 
enaxí com los cors per molt treball e per molts plors e 
per moltes de langors e per moltes de tribulacions e per 
moltes dafliccions e per greu mort sustinent per son crea- 
dor aconseguex los subirans bens e fug ais infinits mals, 
enaxí la anima del home just per molt amar e remembrar 
e desijar e ymaginar e cogitar e contemplar en son crea- 
dor, pervé ais subirans bens e esquiva los perdurables mals. 



1. E,B, e es la occasio. — 2. E, sia en esser. — 3. AJ, e de. 



210 Ramón Lull 

en los quals mals es hom peccador turmentat per so car 
es culpable a son Senyor Deus. 



5 Cap. 193. Com hom ha apercebtment 
e conexensa quals coses son veres ni 
quals coses son falces. 

^^^^H Deus glorias! A vos, Sényer, sia feta reverencia 
»|K^7^JJ e honor per tots temps qui avets dada manera 
^SS^S e certea a home per la qual sapia atrobar veri- 
tat. On, com veritat, Sényer, ajats posada en dues carreres, 
la una es carrera sensual, la autra es carrera entellectual, 
per ass5 cové que veritat sia ensercada e demanada en 
aqüestes dues carreres. On, enaxí com veritat va per dues 
carreres, enaxí cové que veritat sia ensercada e demana- 
da per dues maneres di verses la una a 1 autra. *♦<. 2. Qui 
vol ensercar, Sényer, veritat sensual, cové se que la ensere 
en los .V. senys sensuals, car tota veritat sensual pot esser 
atrobada o veén o oén o odorant o gustant o palpant, car 
nulla veritat sensual no pot hom apercebre ni saber sino 
per aquests .v. senys corporals. ^ 3. Enaxí com los .v. 
senys corporals an diversitat entre ells metéis, enaxí ve- 
ritat se differencieja en ells; car una veritat aperceb hom, 
Sényer, per veer, altra per oír, altra per odorar, altra per 
gustar, altra per palpar; car la vista tracta de color e de 
forma, e loyr tracta de veu e de paraula, e odorar tracta 
de odor, e gustar de sabor, e palpar de calor e fredor. On, 
qual que sia la veritat sensual que hom ha volentat de sa- 
ber e ensercar, en son propri seny ab lo qual hom la deu 
ensercar la ensere, car ab aquella la atrobará. 

4. "Eternal Senyor sens fi e sens comensameni! Qui vol 



L. DE CONTEMPLACIO 221 

encercar ni atrobar vcritat cntellectual, en los .v. senys en- 
tellectuals, Sényer, la cové ensercar: car cnaxí com los .v. 
senys sensuals son los loes on se troba veritat sensual, en 
axí los .V. senys entellectuals son los loes on se troba ve- 
ritat entellectual. 4< 5. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: 
car en axí com ha diversitat enfre un seny entellectual e 
autre, en axí son en ells di verses veritats; car cascún seny 
ha proprietat e manera per la qual pot hom apercebre e 
atrobar la veritat qui es segons sa natura e sa proprietat. 
On, per assó una veritat pot hom apercebre per cogitacio 
e altra per apercebiment e altra per consciencia e altra 
per subtilea e altra per coratgía; e assó es per so car cada 
seny entellectual ha sos propris significats. 4< 6. En axí com 
.ij. testimonis son reebuts a provar la veritat sensual, en axí 
veritat entellectual ha, Sényer, .iij. testimonis los quals son 
los .V, senys entellectuals e les .iij. vertuts de la anima e 
les potencies de la anima, car los senys entellectuals do- 
nen un significat, altre ne donen les .iij. vertuts de la ani- 
ma, altre ne donen les potencies de la anima. On, aquesta 
diversitat de significats es per so car cascuna cosa dona 
significado d aquella cosa a la qual es sobjecta. 

7. Misericordias Senyor del qual prenem gracia e bene- 
diccio! .V. son les coses on está veritat, de les quals .v. co- 
ses es, Sényer, la primera vostra essencia, la segona es na- 
tura angélica, tersa es lo demoni, quarta es natura, quinta 
es animal. On, com tota veritat convenga esser en estes .v. 
coses, per asso qui vol ensercar ni atrobar veritat cové que 
en estes .v. coses la ensere; e en axí com cascuna destes .v. 
coses es diversa la una a la autra, enaxí veritat cové esser 
encercada diversament en cascuna delles. 4( 8. On, com 
cascuna de les .v. coses damundites, Sényer, no sien la una 
lautra, per so ha cascuna diverses obres e diverses signifi- 
cats. On, per so car les obres e los significats son diver- 
ses, per so son los significats demostrants les obres de 
cascuna de les .v. coses segons la veritat en que son fetes. 



222 Ramón Lull 

^ 9. Enaxí, Sényer, com ha differencia enfre les .v. coses 
damunt dites, enaxí ha differencia enfre una sensualitat e 
altra sensualitat e enfre una entellectuitat e altra entellec- 
tuitat, e per esta diversitat aital ' esdevé que veritat es 
atrobada diversament per les .v. coses ab diverses sensua- 
litats e entellectuitats significants e demostrants diverses 
significats. 

j o. Grados Senyor del qual reehen los sanh de parays 
gracia e benediccio! Com la vostra essencia divina, Sényer, 
sia pus vertadera cosa que nulla altra essencia, per assó es 
pus significada al apercebiment huma la obra de la vostra 
essencia que la obra de nulla altra essencia; car on major 
veritat ha en la vostra essencia, major demostracio e sig- 
nificacio demostra de sí metexa que no fan les creatures 
on no ha tanta de veritat com ha en la vostra essencia. 
*•( 1 1 . En so, Sényer, que tota la vostra essencia divina sig- 
nifica a nosaltres sa bonea e en so que totes les creatures 
e totes lurs obres bones e males signifiquen al nostre aper- 
cebiment vostra bonea, per asso es molt milis senes tota 
comparacio significada e demostrada la veritat qui es en 
vostra essencia que no es la veritat qui es en les creatu- 
res. On, aitant com vostra veritat, Sényer, es milis significa- 
da, aitant mes es pus leugera a esser coneguda e apercebu- 
da. *K 12. Mascar los homens daquest mon senclinen a 
peccat e son ensercadors deis significats sensuals e an en 
oblit los significats entellectuals, per assó, Sényer, s esdevé 
que tancant hom los ulls del enteniment son aorbats a ree- 
bre los significats que la vostra essencia e totes les creatu- 
res signifiquen; e per assó es los* semblant que les creatu- 
res demostren major significacio de la veritat qui es en 
elles que no es la veritat de la vostra essencia. 

1 3. Perdurable Senyor per lo qual mon cor es pie de 
devocio e damor e de suspirs, e los meus ulls de lagremes e de 

I. A,J, e per diuersitat aital. — j. E. lus: E, lur. 



L. DE CONTEMPLACIO 223 

plors! Qui vol ensercar, Sényer, si es vera cosa que vos 
siats en esser o no siats en esser, en los significáis de les 
creatures ho pora apercebre e conéxer; car totes les sen- 
sualitats e les entellectuitats qui son en les creatures, totes 
donen significacio que vera cosa es que vos sots en esser- 
4< 14. Qui vol ensercar ni atrobar, Sényer, la veritat qui es 
en vostres obres ne qui vol ensercar si es vera cosa que sia 
resurreccio ne que sia parays ni infern, en los significats 
de les vostres qualitats pora atrobar veritat de so que en- 
serca; car les vostres acabades qualitats signifiquen e de- 
mostren veritat de vostres obres, e les vostres qualitats 
acabades signifiquen e demostrcn dia de resurreccio e de- 
mostren parays e infern. 4< 15. Jlmahle Senyor! Qui enser- 
ca veritat de les tres ligs qual es mellor, en los significats 
de les vostres qualitats acabades e en los significats de les 
.iij. ligs ensere la veritat; car les vostres qualitats e les .iij. 
ligs signifiquen veritat en so que la lig qui es mellor vos 
atribuex mellors e majors calitats que la lig qui no es 
vera, e les vostres qualitats per lur acabament signifiquen 
qual lig es mellor. 

16. Oh Senyor lo qual es digne de tota honor e de tota 
laor e de tot honrament! Qui vol ensercar ni atrobar veritat 
en los angels ni en los demonis, cové que ho ensere ab en- 
sercament entellectual per so car son esperits entellec- 
tuals; car si hom ensercava en ells ab ensercament sensual, 
empatxaría hom 1 ensercament entellectual dementre que 
la pensa humana estaría en les coses sensuals. 4< 17. Com 
sia propia cosa ais angels per gracia seguir acabament 
e com ais demonis per rao de lur culpa e de la malediccio 
qui caec en ells per peccat sia propria cosa seguir defalli- 
ment, per ass5, Sényer, qui vol atrobar veritat en los an- 
gels e en los demonis, ensere en les coses acabades les 
obres angelicals, e en les obres defallents ensere les obres 
diabolicals. "¥, 18. Enaxí com es vera cosa, Sényer, que 
acabament es ennobleyt sobre defalliment, enaxí es vera 



224 Ramón Lull 

cosa que los angels lunyen ' lurs obres de defalliment e 
acostenles a acabament, e los demonis lunyen lurs obres 
dacabament e acostenles a defalliment; e per asso es sig- 
nificada la veritat qui está en les obres deis angels e la ve- 
ritat qui está en les obres deis demonis. Mas es ver que 
la veritat qui está en la obra deis demonis es mala veritat, 
si bé es vera cosa que ells fan mal, e la occasió per que 
aquesta veritat aital es mala, es per so car no es digne de 
esser en esser, car tota veritat qui no sia digna de esser 
en esser es mala per so car posseex esser, lo qual esser es 
a tort e es contrari al esser de veritat qui es digne de es- 
ser en esser per bonea de essencia e per bones obres. 

1 9. l^omenat Senyor en lo qual es tola nostra consolacio 
e tola nostra salvado! Qui vol ensercar veritat en les coses 
quis fan en est mon, enseix la, Sényer, en tres coses, les 
quals son los vegetables e los animáis e los metalls; car 
aqüestes .iij. coses tan solament son aquelles coses en les 
quals materia, so es natura elemental, compon e engenra 
e desolv e priva forma, e aqüestes .iij. coses son feents e 
obrants les coses mundanes: on, qui vol ensercar veritat 
del mon, en estes tres coses la ensere. 4( 20. Com natura 
estía*en estes .iij. coses^damundites e com vos, Sényer^ 
moltes de vegades per rao de vostra sentencia qui vé so- 
bre nosaltres costrenyats e forcets lo cors de natura, per 
asso sesdevé que los homens no saben ni aperceben -* veri- 
tat en la obra de natura; car moltes de vegades se cuyden 
que les coses qui son fetes per vos que constrenyets natura, 
que sien obres falses e vanes per so com no son naturals; 
e moltes vegades obra natura segons son cors, que home 
no sab apercebre veritat en la obra de natura. 4< 21. Tanta 
es, Sényer, la vida dome breu e tanta es la obra de natura 
per rao deis individuus qui son molts e per rao de la gran 
multitut daccidens qui cau en ells, que per asso sesdevé 

1. B, fuyen. — 2. E, estiy. — 3. AJ, en .iij. coses. — 4. E,B, "' poden 
apercebre. 



L. DE CONTEMPLACIO 



225 



que natura no pot esser per home atenta e sabuda en totes 
ses obres, e per assó defall hom a apercebre tota la veri- 
tat qui está en natura e en totes 'ses obres. 

22. Grados Senyor del qual preñen doctrina e benedic- 
cío los vostres amadors! La veritat que hom pus leujeurament 
innora e que hom menys aperceb, es, Sényer, la veritat qui 
es en home, e assó es per so car home es mijancer enfre 
bé e mal; e car home ab falces significats significa veritat 
en so on es falsetat e significa falsetat en so on es veritat, 
per assó la pus greu veritat que hom pot apercebre en 
nulla creatura es la veritat qui es en home; car per so 
com home es la pus falsa creatura e la pus enganable, per 
assó pot esser pus tart apercebuda veritat en ses obres.* 
^ 23. Jassía que sia molt gran afany apercebre veritat en 
home, empero, Sényer, ab que hom sapia aver la manera 
ni la art, les demés vegades se pot apercebre veritat en 
home ab los significats de les sensualitats e de les intellec- 
tuitats e ab ajudament e mudament de una sensualitat a 
altra e de una sensualitat a entellectuitat e de una entel- 
lectuitat a altra. 4< 24. Qui en home, Sényer, encerca veri- 
tat, primerament li cové que aya conexensa de la veritat 
que encerca si es veritat sensual o si es veritat entellectual, 
e si es veritat sensual cové que son encercament sia sen- 
sual e si es veritat entellectual cové que son encercament 
sia entellectual; e si tant sesdevé que per aquesta manera 
no pusca apercebre ne atrobar la veritat que encerca, cové 
que son encercament sia compost de encercament sensual 
e entellectual e que cerc e demán en les .v. sensualitats e 
en les .v. entellectuitats. 

25. T^emembrabíe Senyor de tes nostres cuites e de tes nos- 
tres dotors! Qui veritat vol encercar sensualment en home, 
cové que sapia primerament les propietats del sobject 
en lo qual encerca veritat, car apercebent e conexent les 



I. E,B,M, manca toles. — 2. A,J, manca aquesta cláuHila 

CoNTE»*PLACIO-lV-l^. 



2i6 Ramón Lull 

proprietats del sobject en lo qual encerca veritat, li es 
significada veritat, car tot sobject en ses proprietats do- 
na significacio de la veritat qui es en ell ni en ses obres. 
•♦s 26. Natural cosa es, Sényery que veritat es significada 
pus fortment en los individuus segons la proprietat dells 
que no es amagada 'en les improprietats dells; ^ car major 
forsa ha proprietat de significar veritat de sí metexa, que 
no ha improprietat damagar^los significats que les pro- 
prietats signifiquen de sí metexes; e ass6 es per so com pus 
posseydora cosa es e pus acostada e pus unida veritat ab 
esser, que no es ab falsetat. On, aitant com veritat es pus 
conjuncta cosa e pus unida ab esser que falsetat, aitant 
mes es veritat milis e mes significant sí metexa que no es 
amagada ni envelada per los falces significats qui amaguen 
c envelen aitant com poden veritat. M 27. Vertader Senyor! 
Com home peccador vol amagar e celar sa culpa e son 
peccatab contraris significats de ses obres, adoncs es molt 
pus leugera cosa al peccador que demostré a les gents los 
significats de ses males obres que los significats de les bo- 
nes obres qui no son en ell; e assó esdevé, Sényery per so 
car enfre ses males obres e los significats de les males 
obres no ha mijá ne desvariacio, '♦e per assó les males obres 
son leugerament significades e leugerament es apercebuda 
veritat en elles. Mas com lome peccador vol amagar e 
dissimular son peccat per falsos significats e per falsos 
semblants, adoncs ha mijá contrarios e desacordante entre 
les males obres e enfre los senyals que significa; e per assó 
no pot tan leugerament ni tan manifestament dissimular ne 
cubrir sa culpa ni son peccat com fa demostrar sa culpa ne 
son peccat. 

28. Senyor inmortal lo qual viu e vivifica totes creatures! 
Enaxí com lome vertuós de bona vida vol dissimular e 



1. A, amaga, — i. B, que no es en ells amagada proprietat dells. — 
3. E, en amagar. — 4. AJ, diriuacio: M, contraríetas. — 5. E, descordant: 
B, desconcordant. 



L. DE CONTEMPLACIO 227 

amagar ses bones obres ab significar ses obres' vicioses en 
sí metex, enaxí, Sényer, home fals ypocrita ab significar 
vertuts en sí metex c ab dissimular e amagar los vicis qui 
son en ell, vol demostrar sí metex a les gens en semblansa 
dome bo e vertuós. On, qui vol encercar ne atrobar veri- 
tat en aitals homens, cové que la ensere en ells sensual- 
ment e entellectualment; car sensualment signifiquen so qui 
no es ver en la entellectuitat e es ver en la sensualitat, e 
entellectualment signifiquen so qui no es ver en la sensua- 
litat e es ver en la entellectuitat. ^ 29. Qui vol encercar, 
Sényer, veritat, necessaria cosa li es que sapia quals coses 
van per occasió o quals van a aventura, ni quals coses son 
necessaries ni quals no, ni quals coses son possibols ni 
quals no son possibols, * ni quals coses van per la primera 
entencio ni quals per la segona. On, beneyt siats vos, Sé- 
nyer, car totes estes conexenses son mester a aquells qui 
son encercadors de veritat per so car totes estes coses da- 
mundites son los significats e les qualitats on veritat se 
forma es demostra es significa. ^ 30. So per que totes es- 
tes coses damundites son senyals per los quals es aper- 
cebuda veritat, es, Sényer, per so car occasió e necessitat e 
possibilitat e primera entencio son coses pus prop a veri- 
tat que a falcetat, e ventura c cosa no necessaria e impos- 
sibilitat e segona entencio son pus prop a falcetat que a 
veritat; e per assó, per so car hom ha conexensa d aqüestes 
carreres qui son vies per les quals van veritat e falcetat, 
per asso sesdevé que home conexent les coses damundi- 
tes, 3 ha conexensa e apercebiment quals son les coses qui 
son veres ni quals son les coses qui son falces ni desplaents 
a la vostra veritat divina. 



I. E,B, ab significar obres. — 2. A,E,B,J, inpossibols. — 3. B, que 
home es conexent de les coses damundites. 



228 Ramón Lull 




5 Cap. 194. Com home ha apercebiment 
e conexensa de la art e de la manera 
per la qual hom se pot mudar de males 
custumes e de malváis nudriments a 
hones custumes e a bons nudriments. 

3 EUS dreturer, veriuós, en tots temps glorias! Com 
home sia compost de natura sensual e de natura 

^ entellectual, per assó son, Sényer, en home les 
unes custumes sensuals e les altres son entellectuals. On, 
per assó com sensualitat e entellectuitat son coses diver- 
ses, per assó sesdevé que les custumes sensuals e les entel- 
lectuals alcunes vegades se contrariegen; e com home es 
ajustat de sensualitat e de entellectuitat, per assó esde- 
vé que les custumes sensuals e les entellectuals a vegades 
se concorden ' enfre elles metexes. ^ 2. Piados Senyor! To- 
tes les vegades que les custumes sensuals e les entellec- 
tuals sacorden es convenguen ensems en la potencia ra- 
cional es contrariejen en la potencia sensitiva, totes aque- 
lles vegades Sényer, es significat que les custumes son 
bones entellectualment e sensualment; e com se esdevé 
que la sensualitat e la intellectuitat preñen en custuma que 
sacorden ensems en la potencia sensitiva es desacorden 
en la potencia racional, adoncs e3 significat que les custu- 
mes sensuals e entellectuals son males custumes e desor- 
donades. ^ 3. On, beneyt siats vos, Sényer, car per so com 
les custumes qui son en home covén^esser sensuals e en- 

1. AJ, conexen. — 2, E,B> couenen. 



L. DE CONTEMPLACIO 229 



tcllectuals, per assó se seguex que les bones custumes qui 
son en home venen e diriven de la potencia racional qui 
usa de sa vertut tota hora que té sots sí sotsmesa la po- 
tencia sensitiva; e com se esdevé que la potencia sensitiva 
tracta en manera que té sots sí la potencia racional, adoncs 
son les custumes en home males e desordonades per so 
car es fet desordonament enfre amdues les potencies. 

4. Jlh Sényer Deus qui soh acahamenl e cumpUment de 
iofa vertut! Qui vol encercar ni atrobar quals son les cus- 
tumes sensuals, covése, Sényer, que les ensere e les demán 
a les dues ralis qui son sobjects ais .v. senys corporals, les 
quals dues ralis son la potencia vegetable e la potencia 
sensitiva. *•< 5. Amable Senyor! Com hom aura encercat e 
atrobada la costuma sensual de qual loe vé ni en que está, 
adoncs pora hom apercebre e conéxer si la custuma es 
bona o si es mala; e si tant es que la custuma sia mala c 
hom se vol mudar a bona custuma, cové que hom mortific 
la potencia el seny sensual don devalla la mala custuma e 
cové que la sensual potencia fassa hom concordar en la 
potencia racional, e que amdues les potencies sien contra- 
rians en la potencia sensitiva. "^ 6. En axí com multitut 
daygua consuma al foc sa calor e multitut de foc consuma 
a laigua sa fredor, en axí, Sényer, com home usa molt de la 
potencia sensitiva en desordonada disposicio, afolla hom 
e destroex a la potencia racional sa bona usansa e sa bona 
custuma; e com home usa molt de la potencia racional en 
ordonada disposicio, adoncs enfortex hom e vivifica la 
bona custuma e consuma e mortifica en la potencia sensiti- 
va sa mala costuma. 

7. Orado e gracia e henediccio sia coneguda a vos, Sényer 
"Deus! Car qui vol encercar ni atrobar qual es custuma en- 
tellectual, covése que la ensere en los .v. senys esperituals 
e en les dues potencies qui son sobjects e ralis daquelís, 
les quals ralis son, Sényer, la potencia ymaginativa e la po- 
tencia racional. On, com totes aqüestes coses aura encer- 



230 Ramón Lull 

cades e atrobades, covénse que guart la custuma en la 
qual de los .v. senys ni en qual de les dues potencies es 
enjenrada. 4< 8. Com hom, Sényer, aura atrobada la custu- 
ma entellectual en qual potencia ni en qual seny es enjen- 
rada, adoncs guart si la custuma sacorda en la potencia 
racional sensualment e entellectualment e ques desacort 
en la potencia sensitiva sensualment e entellectualment; 
car per aital acordansa e desacordansa es jenrada ' en home 
bona custuma e per lo contrari es enjenrada en home ma- 
la* custuma. 4( 9. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car qui 
Yol sa mala custuma lexar e vol pendre bona custuma e 
bons nudriments, per esta manera aital ho pot fer, so es a 
saber, que la sensualitat e la entellectuitat concort e aven- 
ga en la potencia racional e que les desacort e les contra- 
rieg en la potencia sensitiva; mas car los homens necis inno- 
ven les proprietats e les qualitats de les potencies e de les 
sensualitats e les entellectuitats, per assó innoren e menys- 
conexen les concordances e les contrarietats qui son enfre 
la sensual custuma e la entellectual, e per aquesta inno- 
rancia aital no saben pendre art ni manera com se muden 
de malvats nudriments a bones custumes e a bons nudri- 
ments. 

1 o. Creador Deus glorias elernal infintt! Molt home es 
mal acustumat per vista corporal, car tant ha de plaer a 
veer belles vestedures e bell arnés e belles fembres e be- 
Iles coses, que servu^e catiu es de sa vista corporal qui tot 
dia li fa encercar com pusca veer coses qui sien plaents a 
veer. On, qui aquesta mala custuma, Sényer, vol mortificar 
c delir, covénse que la mortific ab la vista entellectual 
ymaginant c conexent e remembrant la fi e la frevoltat el 
breu temps qui es en la vista corporal. On, qui guarda en- 
tellectualment en esta manera e qui entellectualment veu 
membrant e cntenent e amant la vostra bonea, adoncs se 



I. E,B, enjenrrada. — 2. B, bona. — 3, E,B, ser (sempre.) 



L. DE CONTEMPLACIO 23I 



muda de la mala custuma sensual a la bona custuma entel- 
lectual. «t^ I 1 . Molt home, Sényer, es mal acustumat en 
son oyment sensual, car tot dia volrá oyr mal de son prux- 
me' e tot dia volrá oyr vanagloria de sí metex, e com ca- 
balsará' per longa custuma, esdevendrá servu e sotsmés de 
son oyment sensual. On, qui vol mortificar e delir aquesta 
mala custuma, cové que la mortific ab la potencia racional 
en la potencia sensitiva; car ymaginant e remembrant les 
viltats de les paraules les quals ama oyr, e membrant c en- 
tenent e amant vos, ix hom de la servitut de son oyment 
sensual e contempla hom en vos amant e volent c entenent 
vostra laor e vostra honor e vostra gloria. ^ i 2. Honrat 
Senyor! Alolt home esdevé servu e catiu de son odora- 
ment, car tant sacustuma a odorar flors e fruits c olmesc^e 
lambre e altres^odors, que per aquella ^custuma que ha 
presa sacustuma a csser vicios en luxuria o en altre peccat. 
On, qui vol mortificar ni delir aquesta mala custuma sen- 
sual, cové que la potencia racional len^ajut en tal manera 
que com odorará les odors, que sia remembrant e entenent 
e amant e loant de son creador qui aquelles odors ha crea- 
des. On, beneyt siats vos, Se/iyer, 7 car membrant e amant e 
entenent vos, soblida hom de los malvats amonestaments 
qui son fets a home adoncs com odora les bones odors. 

1 3. haor e gloria e vertul sia coneguda a vos, Sényer 
Deus! Car com home es mal acustumat per son gustament 
sensual qui ses aveat a massa menjar e a massa beurc e a 
esser laminer e a esser massa delicat en ses viandes, 
adoncs se cové que ab la potencia racional mortific hom la 
potencia sensitiva, e cové que la potencia mutiva cons- 
trenya hom e refrén tant que no sia poderosa ne laorosa^ 
de obeyr a la potencia sensitiva menys de liberacio^e de 



I. E, pruysme: B, proisme: J, prohisme. — 2. E, cabausara. — 
3. E,B.J. almesch. — 4. E, e les altres. — 5. E, aquesta. — 6. E, lin — 
7. E, seyner Deus: M, Domine Deus. 8. E, laerosa; B, lleorosa. — 
9. B, de deliberado. 



232 Ramón Lull 

manament de Ja potencia racional; car per aital art e per 
aital manera savea hon\e a esser continent e temprat'en 
ses viandes. *•< 14. Com se esdevé, Sényer, que per tactus 
hom esdevé mal acustumat e mal nudrit, adoncs deu hom 
recorrerla la potencia racional per tal que ublidant e des- 
amant mortific en la potencia sensitiva los plaers que ella 
ha en palpar e sentir les coses sensuals, e fassa hom tant 
que la potencia mutiva no sia desobedient a la potencia 
racional en aver negligencia ni perea de mortificar lo tac- 
tus en la potencia sensitiva. On, qui aital manera ni aital 
guerra pren contra la potencia sensitiva, adoncs pot pen- 
dre e triar tots bons nudriments e totes bones custumes 
en la sensualitat e en lo palpament el^tocament de les co- 
ses sensuals. 4< 15. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
per esta manera damundita pot tot home mortificar e 
vensre e delir totes ses males custumes sensuals es pot 
acustumar a tots bons nudriments ab que sapia concordar 
c avenir les sensualitats e les intellectuitats en la potencia 
racional desacordants-^e contrastants aquelles en la poten- 
cia sensitiva, car tota hora pot hom fer de ses sensualitats 
metexes per esta manera tot so ques vulla. 

16. Oh vos, Séyner Deus, al qual recorrem en nostres 
cuites e en nostres necessitats! Com home, Sényer, sacustuma 
de males custumes en sa cogitacio per sobre cogitar e per 
vanes cogitacions contraries a veritat, per les quals cogita- 
cions hom esdevé trist e pensiu e dubtós o jelós o envejós, 
sis vol desvear de ses males cogitacions cové que ab la 
potencia racional mortific aquelles males cogitacions en la 
potencia sensitiva en la qual es la intellectuitat corrumpu- 
da per la participacio de la sensualitat: on, cové si hom 
vol aver bona cogitacio e atemprada^e amesurada, que 
hom concort e avenga la entellectuitat e la sensualitat en 
la potencia racional en tal manera que la potencia racional 



1. E, atrempat. — 2. E, recore. — 3. B, e en lo. — 4. E, descordants. 
5, E, atrempada. 



L. DE CONTEMPLACIO 233 



sia dona de la potencia sensitiva. M 17. Molts homens, Sé- 
nyer, son mal acustumats en lur apercebiment e en lur cone- 
xensa, car per sobre conexensa e per sobre apercebiment 
esdevé hom proumtós ' e envejós e iros e malvolentós. * On, 
qui vol atemprar^sa conexensa e son apercebiment, cové 
se que hom tanc-^e cloa los ulls de son apercebiment e 
que no ensere ne conega en aquelles coses qui no son 
legudes^de saber ni dentendre ni dencercar, e cové que 
pug son remembrament e son enteniment e sa volentat 
a vos per tal que remembrant e entenent e amant vos, 
ublit e innor aquelles coses per les quals son apercebi- 
ment e sa conexensa caen en males custumes. 4< 18. Com 
los homens, Sényer, sacustumen mal per corrupta cons- 
ciencia engruxada e aminvada per defalliments de privada 
contricio e devocio, per assó^son homens injuriants e en- 
ganables e ladres: on, qui la sua consciencia vol bé acustu- 
mar ni la vol desvear de malvats nudriments, cové que ab 
membrar vostra justicia e ab entendre vostra bonea e ab 
Yoler vostra gloria hom, Sényer, endrés e orden 7 sa cons- 
ciencia tant tro que la rao aduga en actu la consciencia 
qui está en potencia per tal que les males custumes sien 
privades de la consciencia. 

1 9. Vertader Senyor, savi e dreturer en totes coses! Molts 
homens son mal acustumats per massa o per poca subtilea, 
car per sobre subtilitat vol hom aver conexensa d aquelles 
coses qui son impossibols a conéxer e a saber, e per poca 
de subtilitat ha hom, Sényer, innorancia d aquelles coses 
qui son possibols a conéxer e a entendre. On, qui vol exir 
daital malvada custuma, cové que aja recurriment a les 
sensualitats e a les entellectuitats; car si ha massa de sub- 
tilitat e la vol mortificar, tráete mes de les coses sensuals 
que de les entellectuals, car per aital usansa torna la sub- 



1, E, prountos: N[, proesumptuosi. — 2. B, maluolenteros. — 3. E, atrem- 
par. — 4. E, tanche. — 5. B, degudes. — 6, A,E,BJ. « per asso. — 7. E, or- 
do: B, orden. 



234 Ramón Lull 

tilea de actu en potencia; ' e si hom no es subtil e vol aver 
subtilea, tráete de les coses entelJectuals mes que de les 
sensuals, car per aital custuma esdevé la subtilea de poten- 
cia en actu. M 20. Per sobre gran coratgía o per poca co- 
ratgía s esdevé, Sényer, que son molts homens mal acustu- 
mats; car per sobre gran volentat o gran fervor^ o per poca 
volentat e fervor 3 esdevenen desordonats los senys espiri- 
tuals, e per lo desordonament deis senys espirituals esde- 
venen desordonats los senys corporals. On, quis vol 
castigar daquests malvats nudriments e vol esser bé acus- 
tumat, cové que ensere en sa coratgía si es de massa 
quantitat o de poca quantitat, e si es sobre ^coratjós, cové 
que la mortific ab ublidar e ab ymaginar les coses qui son 
daltra natura e daltre semblant, e cové que ymagén a la 
cosa qui massa es volguda la fi e la frevoltat qui es en 
ella; e si la coratgía es massa poca e hom la vol multiplicar, 
cové que hom ymagén pus suvín la cosa que hom vol amar 
o aver, e cové que en aquelles coses qui son bones hom la 
ymagén e la remembre, e en aquelles coses qui son vils 
e avols que hom la oblit e la menysconega. 4< 21. A vos, 
Senyor Deus^ sia donada gloria e laor: car regla general es 
que tot home se pot mudar de malvada custuma a bona 
pus se vulla, e aquesta cosa pot fer per so car li es possí- 
bol cosa que fassa concordar les sensualitats ab les entel- 
lectuitats en la potencia racional e que les desacort en la 
potencia sensitiva: car axí, Sényer, com home es mal acus- 
tumat per concordar les entellectuitats e les sensualitats 
en la sensitiva, per lo qual concordament la sensitiva esde- 
vé dona de la racional, en axí per contrari esdevé hom bé 
acustumat com les sensualitats son acordants e sotsmeses 
a les entellectuitats en la potencia racional. 

22. "Deus acabat en misericordia e en pietat! En axí, 5é- 
nyer, com son .iij. les carreres^per les quals home cau en 

I . B, de acta impotencia. —2. E, e gran freuor. — 3. E, frcuor (sein- 
pre). — 4. B, massa. — 5. AJ, ,iij. carreres. 



L. DE CONTEMPLACIO 235 



males custumes sensualment, en axí son .iij. les carreres 
per les quals hom esdevé mal acustumat entellectualment, 
de les quals .iij. carreres es la primera custuma natural, la 
segona es custuma qui vé per nudriment, la tersa es cus- 
tuma qui accidentalment desvía hom de custuma natural e 
de custuma que hom ha per son nudriment, e aquesta ter- 
sa custuma es custuma contrariejant abdues les custumes 
denant aquesta. "♦< 23. Com home, Sényer, es mal acustumat 
per custuma sensual o enrellectual en la custuma natural o 
en la custuma que hom ha per son nudriment o en la cus- 
tuma contraria d aqüestes dues custumes, qui vol exir ni 
partir de la mala custuma ' en que es, cové que la mala cus- 
tuma mortific en aquella carrera e en aquella rali* don la 
mala custuma es esdevenguda^ni en la qual es engenrada; 
car si hom es mal acustumat per natura cové que hom 
mortific sa natura metexa, e si hom es mal acustumat per 
usansa e per nudriment cové que hom se desveu de son 
malvat nudriment, e si hom accidentalment sacustuma mal 
en alcuna cosa que no li vé per natura ni per nudriment 
covése que hom recorre a la bona custuma que ha per 
natura o per nudriment. »#< 24. Gracias Senyor! Dues son 
les carreres per les quals esdevé hom bé acustumat o mal 
acustumat: la primera es les .iiij. occasions les quals son 
faedor e materia e forma e la causa final, la segona es 
aventura qui es cosa fora les .iiij. occasions. On, qui es mal 
acustumat e vol aver bones custumes, ensere si ses custu- 
mes son en les .iiij. occasions o si son a aventura, e si 
atroba que sien ses '^ custumes males en les occasions, en- 
sere en qual de les occasions es mal acustumat, e en aque- 
lla occasió on sa custuma será mala, en aquella occasió 
cové que la mortific per son contrari; e si tant es, Sényer, 
que sa mala custuma vaja a aventura, si hom se vol mudar 
a bona custuma cové que hom la mortific en la aventura 



I. J, daquestes males custumes. — 2. B, e en la mala rayJ. — 3. E,B, es 
uenguda. — 4. B, les. 



236 Ramón Lull 

mudant sa custuma en les .iiij. occasions qui son contraríes 
a ventura. 

25. Gran Senyor sobre totes granees, excellent sobre to- 
tes excellencies! Enaxí com per la potencia vegetable los 
homens sacustumen los uns a viandes caldes, los altres a 
viandes fredes, segons la disposicio e la qualitat deis 
homens, enaxí per rao de la potencia racional los uns 
homens sacustumen a aver fe, los altres a aver rao; car 
segons la qualitat e la disposicio en que es, Sényer, la ac- 
tualitat de la potencia racional en home, es lome apare- 
llat a anar per via de fe o per via de rao. ^ 26. Los homens 
qui son acustumats a creure e a aver fe, son aquells qui 
reeben los dits deis prophetes e deis altres homens pas- 
sats sá enrera, e aquells qui son per natura de rao acustu- 
mats a seguir raons, son aquells qui seguexen los dits deis 
philosops'e qui demanen rao e probatio de so que hom 
lus demostra e de so que enserquen. 4^ 27. Aquells homens, 
Sényer, qui son mal acustumats per creensa e per raons, 
sis volen bé acustumar en la creensa o en la rao, cové que 
les sensualitats e les intellectuitats avenguen e concorden 
en la potencia racional e que les leven de la potencia sen- 
sitiva en tal manera que la sensitiva sia serva e la rao sia 
dona; car tota hora que la racional potencia sia dona de la 
sentitiva será la creensa o la rao en home ordonada, e tota 
hora que la racional potencia sia serva de la sensitiva será 
la creensa en home e la rao desordonada. 

28. Acabat Senyor en tots acabaments, honrat en tots 
honraments! Com los homens qui creen falsament sacustu- 
men, Sényer, a creure lur error, adoncs lur creensa e lur 
fe se forma e senjenra en la potencia sensitiva en aitant 
com la racional potencia está serva e sotsmesa de la sen- 
sitiva, e per asso la forma de la fe entellectualment está 
falsament e contraria a veritat en la racional potencia en 



I, E, íilasofs (passim.) 



L. DE CONTEMPLACIO 237 

la qual nulla fe vera no pot pendre forma dementre que la 
sensitiva sia dona de la potencia racional. ^ 29. On aquells 
qui aurán reebuda falsa fe e falsa creensa de lurs pares e 
de lurs ancessors, • sis volen acustumar a creure veritat, 
cové, Sényer, que guárdenle enserquen lur fe e lur creensa 
si pren forma en la racional potencia en manera que ella 
sia dona o serva de la sensitiva, e si atroben que la sensi- 
tiva sia dona de la racional, poden conéxer que lur fe e 
lur creensa ha presa falsa forma, e si volen que la falsa 
creensa delesca e que sia avent lur anima vera creensa 
e vera fe, fassen dona la rao de la sensitiva e adoncs lur 
fe e lur creensa reebrá vera forma. »•< 30. On, enaxí, Sé- 
nyer, com lo mirall tort demostra forma torta e falsa, en 
axj com es dona la sensitiva* de la rao, adoncs es la fe o la 
rao falsament afigurada en la potencia racional la qual de- 
mostra falsa fe o falsa rao per so car es serva de la sen- 
sitiva; mas enaxí com lo mirall vertader demostra verta- 
derament la forma, enaxí tota ora que fe o rao preñen 
forma en la potencia racional e la potencia racional sia 
dona de la sensitiva, demostra la potencia racional forma 
vertadera o per fe o per raons necessaries, la qual demos- 
tracio se fa a gloria e laor de vos nostre^Senyor Deus. 



^ 



1. B,J, antcccssors. — 2. B, enguarden. — 3. E.B, de nostre. 



238 Ramón Lull 




§ Cap. 195. Com hom ha apercebiment 
e conexensa que la divinal essencia no 
es corrumpuda ni alterada ni ensut- 
zada ni afollada ni avilada jassía so 
que sia ajustada ab natura humana. 

H Deus glorias! A vos, Sényer, sia felá reverencia e 
honor. Car les coses qui s afollen ni salterejen 
nis corrompen, covenen esser sensuals o entel- 
lectuals. On, la corrupcio e la viltat e la alteracio qui cau 
en les creatures sensualment o entellectualment, cové, Sé- 
nyer, que vaja per qualre maneres, les quals son, o per 
corrupcio de sensualitat a altra sensualitat o per sensuali- 
tat corrompen entellectuitat o per entellectuitat corrom- 
pen sensualitat o per entellectuitat corrumpuda per altra 
entellectuitat. >•< 2. On, com tota alteracio e tota corrup- 
cio e tot afollament vaja per estes .iiij. carreres, e com 
los heretges e los descreents no vullen creure que natura 
divina 'sia unida ab humana natura per so car an opinió 
que vos fossets alterable e camiable e corrumpable, per 
assó, Sényer, lo vostre servidor se vol esforsar a son poder 
a provar per raons necessaries que vostra deitat no es al- 
terada ni corrumpuda ja sia so que la persona* del Fill sia 
encarnada e per la sua encarnacio tota la deitat sia ajusta- 
da ab la natura humana en la qual s encarna la persona* del 
Fill. ^ 3. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car aquest en- 
sercament c aquesta prova cové esser feta en les creatures 



I. E,B, que uostra deitat: h\, qucd Tua Deitas. — 2. B, part. 



L. DE CONTEMPLACIO 239 



per tal que per elles qui son coses fenides e creades pus- 
cam aver conexensa que enaxí com elles no salterejen ni 
safollen si bé sajusten ni sonexen les unes ab les altres, 
enaxí e molt milis encara se seguex que la vostra divinal 
essencia ni natura ' no es alterada ni corrumpuda ja sia so 
que sia ajustada e unida ab la natura humana; car si cosa 
fenida termenada no safolla nis corromp en sa par creatu- 
ra, significat es que substancia eternal infinida acabada tota 
poderosa no sia corrompent en creatura qui per gracia sia 
unida ab natura divina. 

4. Singular Senyor sens par e sens companyó! Sensual- 
ment veem que lo raig del sol no sensutza si bé passa'per 
les carreres^sutzes, ni la lúu de la candela no es ensutza- 
da si bé entra en la casa escura, ne la fulla ne la flor qui 
nex e brota sobre la térra femada no es enlegeyda ni en- 
sutzada ja sia que la térra sia femada. 4^ 5. On, com nos 
altres sintam e entenam que alcunes coses son sensuals 
quis mesclen e sacosten e sunexen es toquen ab altres co- 
ses sensuals e per tot so nos corrompen ni sensutzen en 
elles, dones ¡quant mes, Sényer, lo nostre enteniment pot 
apercebre que la vostra divina natura qui es natura entel- 
lectual nos corrompa ni sensutze^si bé la persona del 
Fill fo encarnada en natura humana qui es natura sensual 
e entellectuall <¥, 6. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
enaxí com lo sol ni la lugor de la candela ni la fulla ni 
la flor qui son creatures fenides e termenades no son en- 
sutzades en les legées ni en les viltats on son ajustades, 
dones ¡quant mes, Sényer, la vostra substancia gloriosa qui 
es infinida e eternal e tota poderosa no reeb nuil defalli- 
ment si bé es unida ab la vostra substancia humana qui es 
la mellor creatura que no son totes les altres creatures! 

7. Dreturer Senyor del qual devalla e vé tota justicia e 
Iota abundancia de misericordia! Sensualment sentim e entel- 

1. A,J, diuinal natura. — 2, E, si bes passa. - 3. J, creatures. — 
4. E, nos corrompe ni sensutza. 



240 Ramón Lu 



LL 



lectualment entenem que alcunes sensualitats son que no 
son ensutzans ' ne corrompens alcunes entellectuitats ja sia 
so que sien ensems una substancia composta dapdues^les 
natures; e que assó sia ver, en la anima, Sényer, del home 
just se prova es manifesta; car si bé la anima es conjuncta 
ab lo cors, per tot so lo cors si bé ha fam e set e calt e 
fret e malautía e mort, per tot assó la anima no safolla nis 
corromp per lo cors, enans on lo cors ha mes de tribula- 
cio e mes de pena en vos a servir, pus nes la anima exal- 
sada e ennobleyda. >♦< 8. On, com materia corporal sia je- 
nerant e corrompent forma, e com lo cors del home sia 
corrompable per rao de la materia qui es sobject a la con- 
trarietat de la forma e de la privacio, e com lo cors si bé 
es de natura corrompable no corromp la natura de la ani- 
ma qui es materia e forma espiritual incorrompable, dones 
significat es, Sényer, en asso que la vostra substancia in- 
corrompable e inmortal e inalterable nos corrompe si bé 
es ajustada ab substancia humana la persona del Fill.3 
"¥, 9. On, beneyta sia, Sényer, vostra vertuosa deitat: car 
tant es gran sa granea e sa noblea e son poder, que per 
son ajustament e son acostament lo qual ha fet ab natura 
sensual, per tot assó la natura sensual no ha poder ni no 
ha natura ni proprietat que pusca afollar ni corrompre ni 
ensutzar la vostra deitat, enans es la vostra humanitat 
creada e glorificada e exalsada a demostrar la gloria e la 
excellent noblea qui es en la vostra deitat. 

10. Oh vos, Sényer Deus, al qual van cogitacions e re- 
memhraments e amors deis vostres serx;/¿/í?rs/* Sensual ment 
sentim e entellectualment ho entenem que alcunes entellec- 
tuitats son qui no afollen ni corrompen ni ensutzen^ alcu- 
nes sensualitats; e assó, Sényer, sentim e entenem en la ani- 



I. J, sutzants. — 2. E, ap.j),*^ — 3. E,B. ses unida ab substancia hu- 
mana: M, ticet sit unita cuín substanlia humana in Persona Tilii. — 
4. E,B, al qual uan mes cogitacions e mos remembramens c totes mes 
amors: M, consona ab la Uissó anterior. — 5. AJ, qui no safolen nis cor- 
rompen ni sensutzen. 



L. DE CONTEMPLAOO 2^1 



ma del home just qui no afolla ni ensutza lo cors, enans on 
la anima pus es noble e on pus es vertuosa, pus fortment 
nes lo cors mundificat e ennobleyt. 4^ i i . On, com anima 
dome sia cosa creada e fenida e termenada, e empero 
sí guarda e endressa lo cors del home just que nos co- 
rrompa ni sensutze en peccat, dones |quant mes, Sényer, 
la vostra divina natura guarda sí metexa de tota corrupcio 
e guarda e salva e sosté e sanctifica e glorieja vostra glo- 
rificada humanitat! 4< 12. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: 
car enaxí com en home es sostenguda e endressada la na- 
tura sensual per la entellectual, enaxí e molt milis encara 
la vostra divina natura qui es natura entellectual guarda e 
glorifica vostre cors qui es natura sensual. On, si natura 
d anima, Sényer, sosté lo cors per la vertut que vos li avets 
donada, dones ¡quant mes lo vostre cors huma es sosten- 
gut en dignitat e en noblea per la qual es en tan gran 
sanctetat que a la vostra deitat no pot venir de part la na- 
tura del cors nulla sutzetat ni nulla corrupcio ni nuil fa- 
lliment! 

I 3. Sabedor e conexedor Senyor de fots hens e de tots 
maís! Moltes entellectuitats son, Sényer, qui nos corrom- 
pen ni sensutzen ni safollen per altres entellectuitats; e 
que assó sia ver en la anima deis vostres servidors'ho pot 
hom provar, car tota hora que la mia anima vos comensa a 
amar e a remembrar e a cogitar e a voler, comensa a en- 
nobleyr e a mellorar e a vivificar e a sanctificar e a mun- 
dar de sos peccats e de sos mortals falliments. "¥> 14. Com 
la mia anima, Sényer, sia tan exalsada e tan mundificada 
remembrant e amant la vostra deitat, e com la vostra dei- 
tat no sia unida ab la mia anima e sia unida ab la vostra 
humanitat, dones si la mia anima reeb tanta de benediccio 
de la vostra deitat, dones |quant mes la ^ reeb la vostra 
humanitat qui es unida ab la vostra deitat! E com la vos- 



1. E,B, del uostre seruidor: M, fui servi. — 2. E,B, lan. 
CoNTEMPLAcio-lV-16 



242 Ramón Lull 

tra humanitat, Sényer, reeba tanta de gracia de la vostra 
dejtat, dones significat es que la vostra natura divina no 
reeb nulla corrupcio ni nulla sutzetat de la vostra natura 
humana. ♦< 15. Si fos cosa, Sényer, que la vostra deitat fos 
corrumpuda ni ensutzada en lajustament que feu ab la 
vostra humanitat, dones fora significat que les nostres ani- 
mes on pus fortment contemplaren en vos ni on pus fort- 
ment vos amen ni sacosten a vos remembrant e entenent c 
volent, que pus fortment corrompessen e ensutzassen ' vos- 
tra deitat, e pus la vostra deitat fos corrumpuda, menys 
de gracia e menys de sanctetat reebríen nostres animes de 
vos. 

16. Oh Deus grados en lo qual toles mes^forces se con- 
fien! Per gracia e per vostra benediccio, Sényer^ avem 
provat que les .iiij. maneres damundites an significat a 
nostra sensualitat e a nostra entellectuitat que vostra dei- 
tat no safolla ni s corromp ja sia so que sia unida e ajusta- 
da ab natura humana: car enaxí com alcunes coses sensuals 
c entellectuals nos corrompen ne sensutzen si bé sunexen 
c sacosten les unes ab ^les altres, enaxí e molt milis encara 
es significat que la vostra deitat no es afollada ni corrum- 
puda en lajustament de la humanitat. M 17. On, com los 
homens descreens contraris a veritat oen que los crestians 
afermen c díen que vos sots encarnat, adoncs, Sényer, an 
opinió que vostra deitat sia corrumpuda e ensutzada, e per 
ass5 no volen creure que vostra deitat sia ajustada ab na- 
tura humana. On, si ells encercaven ab encercament sen- 
sual e ab encercament entellectual segons les .iiij. maneres 
damundites, adoncs atrobaríen que vostra deitat no es 
afollada ni corrumpuda per vostra humanitat jassía-^que 
sia unida ab ella. *♦< 18. Si los infecís pujaven lur enteni- 
ment a la potencia racional e si ells posaven devant lurs 
ulls possibilitat, la qual possibilitat es ulls ab los quals en- 



1. E, corrompen e cnsutzen. — 2. E, Jes mies. — 3. B, a. — 4. E, jas- 
siayso: B, jassia asiso. 



L. DE CONTEMPLACIO 243 

teniment dome encerca vcritat, adoncs, Sényer, sería possí- 
bol cosa ais infeels que ells puríen apercebre e conéxer 
que la vostra deitat no es corrumpuda ni ensutzada en 
esser unida ab la vostra humanitat; mas car los infeels al 
comensament affermen impossibilitat e díen que impossí- 
bol cosa sería que vostra deitat no fos avilada e afollada e 
corrumpuda e ensutzada si era unida ab humana natura, 
per assó no poden aver lur enteniment endressat a aper- 
cebre veritat per so car 1 enteniment no pot encercar sino 
ab opinió de la cosa qui es' possíbol o impossíbol. 

1 9. Glorias Senyor del qual reebem gloria e henedicció! 
Sensualment sentim e entellectualment ho entenem que 
tota creatura ha en sí defalliment segons lesguardament 
del gran acabament qui es en lo creador. On, com creatu- 
ra sacosta a son creador, adoncs la creatura se lunya de 
son defalliment e acostas al acabament de son creador, e 
com lo creador acosta son acabament a la creatura, adoncs 
lunya la creatura del defalliment qui es en ella metexa e 
acostala al acabament dell metex. 4^ 20. On, com la vos- 
tra humana natura sia, Sényer, tan fortment acostada e uni- 
da ab la vostra deitat e la vostra deitat se sia tan fortment 
acostada a ella, per assó es significat que on pus fortment 
es feta la unió dabdues les natures, pus fortment es la 
natura humana lunyada de son defalliment e pus fortment 
es la natura divina demostrant en la natura humana lo po- 
der e 1 acabament de la natura divinal. 4^ 2 1 . Or\, com la 
vostra humana natura, Sényer, age pres lo major el pus no- 
ble honrament que nulla creatura pogués anc reebre en 
so que es una cosa ab la vostra deitat, e com la vostra 
deitat demostré en la vostra humana natura mes damor e 
mes dumilitat e mes de poder e mes de gracia e mes de 
justicia e mes de misericordia e mes d acabament que enfre 
totes les altres creatures, dones ¿don hi venría assó, Sé- 



I. E,B, si es; M, an xif. 



244 Ramón Lull 

nyer, que ía vostra deitat se corrompes ni sensutzás en la 
vostra natura humana? Assó es cosa impossíbol. 

2 2. T^eclamat Senyor benvolgut honrat per toh los pa- 
bles! La corrupcio ni la sutzetat qui cau en les creatures, 
aquella esdevé, Sényer, per les contrarietats e descordan- 
ees qui son enfre les unes coses ' sensuals ab les altres e 
enfre les unes coses* sensuals ab les entellectuals e enfre 
les unes entellectuitats ab les altres. « 23. So, Senyor, per 
que home es corrompable e sutze, es per la descordansa^ 
e la desconveniencia-^ qui es enfre lo cors e la anima, car 
lo cors corromp la anima e la ensutza en peccat adoncs 
com la anima fa contra sa natura e com desobeex a sa na- 
tura e obeex a la natura del cors. Mas car la vostra deitat 
e la vostra humanitat, Sényer, ajen tanta de concordansa e 
de conveniencia que nulla desconcordansa ni desconvenien- 
cia no fassa la una a lautra, dones ¿don esdevenría assó 
que la vostra deitat fos corrumpuda per la vostra humani- 
tat? ^ 24. On beneyta sia, Sényer, la natura de la vostra 
deitat e la natura de la vostra humanitat; car tant es la 
concordansa e la amor qui es enfre abdues les natures, 
que nulla corrupción ni nulla sutzetat ni nuil afollament ni 
nulla desacordansa no ha enfre abdues, enans tota la dei- 
tat es glorificant la humanitat e tota la humanitat es obe- 
dient a la deitat. 

25. Creador Senyor de quant es! A vos, Sényer, sia felá 
gloria e laor per lols lemps. Car si per lajustament que la 
vostra beneita humanitat feu ab la vostra gloriosa deitat, 
la vostra deitat sensutzás es corrompes, fora significat que 
la vostra humanitat fos injuriosa a la vostra deitat, e si fos 
injuriosa fora significat que no pogra esser unida ab la 
vostra deitat, car nulla cosa colpable ni injuriosa no pot 
esser unida ab la vostra deitat. »•< 26. Si la vostra deitat, 
Sényer, fos unida ab natura humana per occasió que fos 



1. E, enfre les coses. — 2. E,B. les coses. — 3. B, desconcordansa. — 
4. E, desconuíniensa. — 5. E, corrompcia. — 



L. DE CONTEMPLACIO 245 



nccessaria cosa a la vostra deitat, fora significat que en la 
Yostra deitat pot caer defalliment, e per lo defalliment fora 
significat que la vostra deitat pogra reebre defalliment e 
corrupcio del ajustament que feu ab la humanitat. Mas 
car la persona del Fill s encarna per rao de la nostra ne- 
cessitat e no per la sua, per assó es significat que si la dei- 
tat reebés corrupcio ni defalliment en la encarnacio, ja 
nos fora encarnada la persona del Fill, car la vostra deitat 
no fa nulla cosa qui sia contra sa bonea ni sa vertut. "¥, 27. 
On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car en so que vos en- 
carnas lo Fill per la vostra misericordia e per la vostra 
gran bonea e per lo vostre acabament, per assó es signifi- 
cat en la vostra gran bonea e en lo vostre excellent acaba- 
ment, que vostra deitat nos corrompe en 1 ajustament de la 
humanitat. 

28. Sényer ver Deus qui soh vera pau e vera consolado! 
Si los homens infecís qui menyscreen la vostra encarnacio 
la qual innoren e menysconexen affermán que en vos no 
cau nulla corrupcio, si aquells, Sényer, ensercaven en la 
vostra encarnacio lordonament ni la gracia ni la benediccio 
que nes esdevenguda en la especia humana, ja los infeels 
no atriboyren ' que vostra deitat sia ensutzada ni corrum- 
puda per la unió que fa ab la humana natura. »f< 29. Mas 
car los infeels, Sényer, affermen que vos no sots encarnat 
per so car saestmen que fossets corrumput si fossets en- 
carnat, * per assó innoren lordonament qui es csdevengut 
per vostra encarnacio, e per so car innoren lordonament 
qui es esdevengut per la vostra encarnacio, per assó inno- 
ren e menysconexen com la vostra deitat no es corrumpu- 
da ni ensutzada ja sia so que la vostra deitat sia unida ab 
la natura humana. 4< 30. Lo vostre servidor, Sényer Deus^ 
el vostre sotsmés atorga e confessa de cor e de boca en 
presencia del vostre gloriós altar e en qual que loe ell sia, 



1. E, atrjbuyricn: B, atriboricn: J, atribuiricn. — 2. E, si encarnat 
erets. 



246 Ramón Lull 

que la vostre deitat es unida ab la humana natura per rao 
de la persona del Fill qui tan solament fo encarnada, per 
la qual encarnacio ni per la qual unió la deitat no es cor- 
rumpuda ne alterada ne ensutzada ja sia so que vos Jhesu 
Christ siats ensemps natura humana e natura divina. 



f[ Cap* 196. Com home ha apercebiment 
e conexensa que lo mon ha comensa- 
ment. 



^§í??5fS,H "Deus maravellós vertuós abundas en toh bens! 



J^^^/>! Q"' ^°^ encercar ni atrobj 
i^Sfe^ ^'^s ^^^ ^° ^^^ ^j^ com» 



)ar per raons necessa- 
►mensament, covése que 
concort sa sensualitat e sa entellectuitat per tal que sabia ' 
reebre los significats qui demostren e signifiquen com lo 
mon es comensat e esdevengut. ^ 2. Com tot lo mon, Sé- 
nyer, sia departit en dues parts, les quals son sensualitat e 
entellectuitat, covénse enserquem^al mon comensament 
ab dos ensercaments, so es a saber, ab ensercament sensual 
c ab ensercament entellectual; e ass5 se cové per tal que 
per lo encercament 3 sensual sia atrobada la fi de les coses 
sensuals e per lo ensercament entellectual sia atrobada la 
fi de les coses entellectuals; e atrobada la fi e la termena- 
cio de les coses entellectuals e de les coses sensuals, pora 
hom apercebre los significats e les demostracions per les 
quals ha home conexensa com lo mon no es sens comen- 
sament, enans ha reebut comensament. ^ 3. Com lome,'* 
Sényer, pus leujerament aja demostracio de la cosa sen- 



I. E,B. que sapia c pusca. — 2. E, que nos enserquem: B, que nos 
ensercam. — 3. AJ,, comensament. — 4. E.B, con home. 



L. DE CONTEMPLACIO 247 

sual que de la entellectual, per assó comensarem primera- 
ment a la sensualítat, e com lo fermament sia la major 
sensualitat que hom pusca sentir veent en est mon, per 
assó comensarem al fermament e puxes ais elements e pu- 
xes ais ¡ndividuus enjenrats deis elements. 

4. Tlomil Senyor piados amorós! Sensualment sentim, 
Sényer, que lo firmament es cors compost de materia e de 
forma e que es termenat e fenit en quantitat. On, com lo 
firmament sia termenat e fenit, es significat c demostrat 
que es comensat, car tota termenacio e tota fi significa de- 
falliment a esguart de cosa infinida on es significat acaba- 
ment. On, si lo firmament no agués comensament en temps 
nj no fos esdevengut, no fora termenat ne finit en quanti- 
tat ni en loe. On, com sia lo firmament cors fenit e terme- 
nat en quantitat corporal, es demostrat per assó que lo 
firmament sia fenit e termenat en temps. ^ 5. Enaxí com 
substancia corporal defall en quantitat part los termens 
on es fenida e termenada, enaxí, Sényer, es demostrat en 
lo defalliment de sa quantitat que es defallent en esser co- 
sa sens comensament: car enaxí com per los uns defalli- 
ments ha hom conexensa deis altres, enaxí lo firmament 
per so car ha defalliment de granea infinida significa e 
demostra ell metex que es cosa avent comensament; car en 
cosa infinida que no aya comensament no es significat nuil 
defalliment. ^ 6. Sensualment, Sényer, sentim e entellec- 
tualment ho entenem que lo firmament no es cosa avent 
vida ni sciencia ni saviea ni volentat ni les altres coses 
qui a vida pertanyen. On, per rao d aquests defalliments 
qui son en lo firmament, es significat que lo firmament 
ha comensament; car si fos substancia infinida, fora avent 
acabament, c si agués acabament, agrá vida e les ver- 
tuts pertanyents a vida. On, com lo firmament no sia 
cosa avent vida, es significat en ell metex que no es co- 
sa qui sia digna de esser infinida ni de esser sens comen- 
sament. 



248 Ramón Lull 

7. Oh vos, Sényer, del qual la angelical memoria no s uhli- 
da ni lurs desigs nos partexen! ' Los filosofs sá enrere afer- 
maren e dixeren^que lo firmament era eternal sens comen- 
sament e senes fi; e la occasió per que ells afermaren3que 
lo firmament no age comensament, es, Sényer, per so car 
nol sentiren enjenrat ni corrumput.* On, si fos ver que lo 
firmament fos eternal per so car la materia del firmament 
no enjenra ne priva forma de firmament, dones siguiras 
que les animes els angels els demonis fossen substancies 
eternals sens comensament, car materia espiritual no pri- 
va forma ni la enjenra: on, per asso es significat que enaxí 
com anima ha comensament ja sia que no sia generant ni 
corrompent, que enaxí lo firmament, si bé no reebie^ge- 
neracio ni corrupcio,^per tot assó no es certa probacio 
que sia senes comensament. 4^ 8. En axí, Sényer, com a 
anima dome conex hom comensament per so car es fe- 
nida e per so car es corrompent en peccat, enaxí al fir- 
mament es conegut comensament per altra significacio qui 
no es semblant a significacio elemental; car per so car 
una cosa son los elements, altra cosa es lo firmament, altra 
cosa es anima dome, per assó per un significat es conegut 
que lo firmament es comensat e per altre los elements e 
per altre anima. On, per assó an errat los filosofs qui an 
atribuít al firmament infinitat de temps per so car nol 
veeren axí generant ni corrompable^com los corsés com- 
posts deis elements. % 9. On, enaxí com anima dome se 
demostra fenida e termenada e comensada per demostra- 
do entellectual ja sia que no sia corrompable ni generant 
sensualment, axí cómalos cosses composts deis elements, 
enaxí, Sényer, lo firmament se demostra fenit e termenat 
en temps per demostracio e significacio entellectual ja sia 



I. E,B» del qual la 'T>Ja memoria no sublida nils meus desigs nos 
partexen: M, la llisó consona ab la deis m.ss. E,B- — 2. E, dixerent. — 
3. E,B, afermen. — 4. E, ienerant e corrompent: B, engenrant ni corrum- 
pcnt. — 5. J, reba. — 6. E,B, si be no es jenerant ni corrompent. — y. J, 
corrompent. — 8. B, com son. 



L. DE CONTEMPLACIO 249 

SO que no sia generant ni corrompent en figura: car cnaxf 
com vos avets la forma de la anima posada en sobject en 
lo qual nos corromp forma, enaxí podets aver dat sobject 
a la forma del firmament sens que no sia corrumpuda en 
ell. On, beneit siats vos, Sényer: car enaxí com la materia 
espiritual no priva de forma per corrupcio, enaxí avets 
volgut que la materia de la forma del firmament no priu de 
forma per corrupcio. 

1 o. Jlh Sényer Deus qui soh gog e solas del vostres ama- 
dors! ^ Natural cosa es, Sényer, que so qui es infinit e eter- 
nal no enjenra cosa accidental, car so qui es infinit e eter- 
nal no es natura accidental. On, com lo firmament sia mo- 
vable, per assó enjenra son moviment temps qui es cosa 
accidental, car temps es aquella cosa qui seguex lo movi- 
ment del firmament. On, com sia cosa impossíbol que nulla 
cosa accidental sia enjenrada en cosa eternal infinida, dones 
significat es que lo firmament es finit en temps per so car 
temps qui es cosa accidental es enjenrat^en lo moviment 
del firmament. 4^ ii. Sensualment sentim, Sényer, que lo 
firmament per rao de son moviment multiplica hores e dies 
c anys. On, aitant com es lo multiplicament, aitant crex lo 
compte de les ores e deis dies^e deis anys. On, com no sia 
multiplicacio de natura de cosa infinida ni eternal ni sens 
comensament, per asso es demostrar entellectualment que 
lo firmament ha comensament, la qual demostracio entel- 
lectual avem reebuda per rao de la demostracio sensual 
que lo firmament fa de la multiplicacio de dies e ores e 
anys en son moviment. ^ 12. Si lo firmament fos senes co- 
mensament, no fora creat ni no fora creador, e lo firma- 
ment, Sényer, fora en sí metex les .iiij. occasions, car ell 
metex moguera^sa materia e sa forma e ell fora la causa 
final al qual se mogra; e si assó ^ fos enaxí, fora significat 
que lo firmament fos en sí metex accio e passió, per so car 



I. E,B, qui sots tot mon gog c tota ma consolacio e tot mon solas. — 
2. AJ, enienrant. — 3. B, e de les dies. — 4. E, mogra. — 5. A, e sia asso. 



2^o Ramón Lull 

ell mogra sí metcx. On, com accio e passió sien dues ' coses 
contraríes, si lo firmament era sens comensament, seguir 
sia que dos contraris fossen sens comensament ensemps; e 
assó es cosa impossíbol, car la cosa passiva no es digna que 
sia en egual noblea que la activa. 

13. Oh vos, Sényer, qui sots occasió en que saleugen Íes 
doíors els treballs e on crexen les amors deis vos fres servidors!^ 
Bé sabets vos, Sényer, que tot cors o es movable per movi- 
ment natural o per moviment no natural. On, si lo firma- 
ment se mou per altre e no per sí metex, adoncs es signifi- 
cat que son moviment es forsadament fet e destreta. ' On, 
lo movedor significa que es pus noble cosa que la cosa mo 
guda: on, per ass5 es significat que la cosa qui es pus ñor 
ble ha dignitat que sia enans que la menys noble: on, pe- 
ass5 es significat que si \o firmament es mogut per altre, 
que es comensat. 4< 14. Si tant es, Sényer, que lo firma- 
ment se mova naturalment e que nos mova costretament, 
adoncs significa que son moviment es sercant son acaba- 
ment: car enaxí com plom se mou naturalment a avall com 
es caent, lo qual moviment natural es per rao de la ponde- 
rositat qui demana son loe, enaxí si lo firmament se movía 
per sí metex, mourías a aver acabament: car enaxí com lo 
plom no ha son cumpliment dementre es caent per laer, 
enaxí lo firmament no auría son acabament dementre que 
fos movable. % 15. On, beneyt siats vos, Senyor Deus: car 
tota cosa movable qui demán e ensere son acabament sig- 
nifica que ha defalliment, per so car se mou a aver so que 
no ha. On, si lo firmament se movía naturalment per aver 
acabament, sería defallent d acabament, e pus que acaba- 
ment defallís en lo firmament, aquell defalliment dona sig- 
nificat e demostracio que ha comensament, car nulla cosa 
qui no aja acabament, no pot esser sens comensament. 



1. E, dos. — 2. E, en que saleujen mes dolors e mos trebayls e on 
crexen mes amors: B, en que saleugen mes dolors e mos trevalls e on 
crexen mes amors. — 3. E,B, costreta. 



L. DE CONTEMPLACIO 25 1 

1 6. Complít Senyor de tots bens del qual esperam gracia 
e benediccio! Lo moviment del firmament, o es, Sényer, al 
firmament son moviment cosa necessaria, o es cosa qui no 
li es necessaria. On, sil moviment es al firmament cosa ne- 
cessaria, es significat que lo firmament no es eternal, car 
cosa que sia eternal e que no age comensament no pot 
freturar ' de nulla cosa; e si tant es que lo firmament se 
mova scns que son moviment no I¡ aja mester, es significat 
que lo moviment se mou debades quant a sí metex. On, si 
son moviment es debades, dones es demostrat que no es lo 
firmament sens comensament, car nulla cosa eternal no fa 
res debades. M 1 7. Si lo firmament, Sényer, es movable 
per rao de les necessitats dome e no per rao de les sues, 
dones ja es significat que lo firmament es en servitut a bo- 
rne. On, la servitut en la qual es, dona demostracio que lo 
firmament ha comensament, car si comensament no avía, 
sería significat que no fos sotsmés a home qui es cosa feni- 
da avent comensament; car nulla cosa qui sia en esser e 
son esser no age comensament, no pot esser obligada ni 
sotsmesa de cosa avent comensament. '♦< 18. Com nosal- 
tres sintam, Sényer, e entenam que lo firmament es sots- 
més a servir home e home no sia ubligat a servir lo fir- 
mament, per so car lo firmament es menys denteniment e 
de rao e de conexensa e de vida, car nulla cosa no pot 
esser servida on no sia vida, per assó es demostrat e signi- 
ficat que lo firmament es comensat, per so car es servent 
cosa on ha vida e conexensa e rao, en la qual cosa ha co- 
mensament e esdeveniment, so es home. 

19. Sényer ver Deus, qui sois tola nosha vida e lol nos- 
Ire^ fresar! Com per gracia vostra e per vostra ajuda ajam 
provat, Sényer, que vos sots en esser eternal infinit sens 
comensament, si lo firmament era eternal infinit sens co- 
mensament, dones serien dues subtancies en esser eternal 



1. E, frayturar (passim). — 2. E,B, lo nostre. 



252 



Ramón Lull 



infinides sens nulla concordansa ni semblansa en natura, 
per so car la vostra substancia es entellectual e lo firma- 
ment es substancia sentida. On, per assó es cosa impossí- 
bol que dues substancies diverses en natura sien en esser 
eternal e infinit, per so car la substancia sensual no es 
significada en tan gran noblea com la vostra qui es subs- 
tancia intellectual infinida e eternal. 4( 20. Si lo firmament 
no agués comensament, vos, Sényer, no forets ans que lo 
firmament, e si abans no fossets, lo firmament fora egual 
ab vos en infinitat de temps. On, com vostra substancia 
sia infinida e lo firmament aja quantitat finida, es significat 
en la vostra infinitat e en la terminacio del firmament que 
vostra substancia es molt pus noble en granea e en poder 
e en durabletat que lo firmament: on, per ass5 com ' la 
vostra substancia es de mellor noblea que lo firmament, es 
significat que lo firmament no ha nulla egualtat ab la vostra 
deitat. »♦< 21. A vos, Sényer Deus, sia gloria e laor; car pus 
avem provat que lo firmament ha comensament, per lo qual 
comensament es significat entellectualment creador, covi- 
nent cosa es que enserquem so qui es dintre lo firmament, 
per tal que apercebam a les coses dintre lo firmament, co- 
mensament, per lo qual comensament sia demostrat a bo- 
rne et significat entellectualment creador. 

22. Senyor oheyl, Senyor temut, Senyor volguH Sensual- 
ment sent, * 5ém;er, e entellectualment ho entena que los 
.iiij. elements son fenits e termenats dintre lo firmament, los 
quals elements son materia e sobject a generacio e a cor- 
rupcio en los cors composts* de materia e de forma ele- 
mental. 4{ 23. On, com los elements sien, Sényer, termenats 
e fenits en quantitat, e com ells sien contraris los uns ais 
altres en les qualitats actives e pa^sives, per assó es significat 
que an comensament, per lo qual comensament son esde- 
venguts en esser en lo qual esser no eren abans de lur co- 



1. B, que si. — 2. E,B, sentjm. — 3. E,B, cntenem. — 4. A, cncomposts. 



L. DE CONTEMPLACIO 253 

mensament, car impossíbol cosa es que nuUa cosa sia en 
esser ans de son comensament. ^ 24. Com lo firmament, 
Sényer, ajam provat que ha comensament e com lo firma- 
ment aja accio en los corsés elementáis qui per ell se rejen 
e per son ordonament, per assó es demostrat e significat 
que los elements an comensament; car impossíbol cosa es 
que lo firmament qui ha accio en los elements sia ab co- 
mensament, e que los elements sien eternals sens comensa- 
ment. 

25. Sandificat Senyor grados del qual ses enamoral lo 
vostre servidor! Sensualment sentim e entellectualment en- 
tenem que los animáis e los vegetables e los metalls e tot 
so qui es compost deis elements ni de natura sensual e en- 
tellectual, tot es, Sényer, en defalliment, per so car totes 
estes coses senjenren es corrompen e salterejen e an fi c 
an passio. 4< 26. On com tots los corsés, Sényer, qui son 
dirivats deis elements sien avents molts defalliments, per 
assó sensualment es demostrat que son coses avent comen- 
sament, per lo qual comensament es significat que no son 
eternals lurs estaments; e per lo comensament que nos 
sentim en los animáis e en los vegetables e en los metalls, 
per aquell es significat e demostrat entellectualment lo co- 
mensament deis elements simples, car pus en lur composi- 
cio ha comensament, significat es que sia en lur simplici- 
tat; car tota subtancia simple qui en sa composicio' enjen- 
re comensament, dona significat que ha en sa simplicitat 
comensament, car si fos sens comensament en sa sim- 
plicitat, sis fora en sa composicio senes comensament. 
4< 27. Com nos, Senyor Deus, ajam comensat a la substan- 
cia sensual e ajam comensat al firmament c del firmament 
siam devallats ais elements e deis elements ais corsés com- 
posts dells, dones rao e ordonacio es que pus a totes 
aqüestes coses avem atrobat comensament, que enserquem 



1. E, qui es a composicio. 



254 



Ramón Lull 



en la substancia entellectual comensament, per tal que 
enaxí com per lo comensament de la substancia sensual 
es significat creador, que enaxí nos sia significat creador 
per lo comensament que ensercam en la substancia entel- 
lectual. 

28. Oh vos, Sényer Deus, qui aconcellah e adoctrina ts 
tots aquelh qui per amor de vos irehallen! La substancia en- 
tellectual en la qual nos ensercam comensament es tota 
substancia qui sia composta de materia e de forma entel- 
lectual, axí com angels e demonis e anima dome. On, en 
so que aqüestes coses son, Sényer, coses entnllectuals, per 
assó cové encercar en elles ab ensercament entellectual. 
On, per so com entellectualment entenem a totes estes 
substancies defalliment segons quens ho demostren lurs 
qualitats e lurs proprietats, per assó es significat que an 
comensament. % 29. Entellectualment entenem, Sényer, que 
ángel e demoni e anima, que son coses fenides per so car no 
son en tot loe ni no an tota saviea ni no an una volentat ni 
una ymaginacio ni no an un poder ni no fan egualment so 
que fan: on, per totes estes diversitats e per rao de la 
culpa el peccat qui cau en'anima dome e en lo demo- 
ni, per assó es significat que an molts de defalliments a es- 
guart del vostre acabament. % 30. On, beneyt siats vos, 
Sényer Deus; car per so car en aqüestes coses son signifi- 
cats defalliments, per assó entellectualment es significat e 
demostrat que angels e demonis e animes e tota substancia 
composta de materia e de forma entellectual, totes an co- 
mensament; car si comensament no aguessen e fossen co- 
ses eternals sens comensament, fora, Sényer, demostrat 
que en les damundites substancies no ha nuil defalliment. 
On, per so com tota substancia entellectual ' significa entel- 
lectualment comensament, per assó es significat en son co- 
mensament creador, car sens creador no pogra esser a nul- 

1, E,B. entellectual composta: M, infeHectuali.t composifa. 



L. DE CONTEMPLACIO 255 



la cosa donat comensament, lo qual creador sots vos qui 
sots nostre gloriós Deus. 




f Cap. 197. Com home ha apercehiment 
e conexensa per significacions sensuals 
e entellectuals del dia de resurreccio. 

EUS humil pascificahle piados e simple e suau! Com ' 
lo dia de la resurreccio sia, Sényer, en temps es- 
devenidor, per assó cové que enserquem resu- 
rreccio si será o no, lo qual encercament cové esser fet en 
la entellectual natura, a la qual cové pujar lenteniment per 
los significáis sensuals donans demostracions de les coses 
entellectuals. ^ 2. Glorias Senyor! Per so car los jusans esca- 
lons son les coses sensuals e per so com ab elles^puja hom 
cntendre les coses entellectuals, per assó, Sényer, cové pri- 
merament reebre los significáis sensuals, per tal que hom 
pusca e sapia reebre los significáis entellectuals, los quals 
no poría hom reebre si primerament hom no avía demostra- 
cio e conexensa de les coses sensuals. 4í 3. On, per so com 
nostra entencio es encercar e provar per raons necessaries 
que lo dia de resurreccio es esdevenidor, e com totes les 
coses esdevenidores son a home entellectuals dementre que 
son en temps esdevenidor, per assó, Sényer, de grau en grau 
mudarem e pujarem nostre enteniment de les unes sensuali- 
tats a les altres e de les sensualitats a les entellectuitats e 
de les unes entellectuitats a les altres, e assó farem tant 
tro que manifestament e vertaderament nostra entellectui- 
tat aperceba e entena dia de resurreccio. 



1. AJ, Quan. - 2. B, ab ells. 



2^6 Ramón Lull 

4. 7{ememhrat Senyor per tots los pohles, loat per toles 
lengues! Sensualment sentim e entellectualment ho entenem 
que los elements e los individuus composts dells son ordo- 
nadament creats e naturats segons ques cové ab la qualitat 
ni ab la • disposicio per que son creats ni fets ni esdeven- 
guts. •♦< 5. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car per 1 or- 
donament e per la disposicio en que sentim e sabem les 
creatures, es significada e demostrada resurreccio; car si 
resurreccio no era, lordonament qui es en les creatures 
sería fet debades, e pus fos debades no sería ordonament, 
que enans sería desordonament, car tot so qui es fet de- 
bades es contraria cosa a ordonament. t( 6. Vertuós Senyor! 
Aitant com la cosa se demostra ordonada, aitant dona sig- 
nificacio que es feta per alcuna occasió, e aitant com la 
cosa se demostra desordonada, aitant se demostra que es 
feta debades sens nulla occasió. On, si no era, Sényer, re- 
surreccio, lordonament qui es en los elements c en los 
composts dells no sería profitable ni auría occasió; e car 
lordonament demostrant e significant sí metex significa e 
demostra occasió, per asso la occasió significa e demostra 
dia de resurreccio. 

7. Poderos Senyor sobre loles f orces e sobre lols poder s! 
Sensualment sentim e entellectualment ho entenem que los 
senys corporals no senten sensualment lo dia de resurrec- 
cio, car lo dia de resurreccio nol veem en lo temps en que 
som ni no loym ni nol gustam nil palpam ni lodoram. On, 
com asso sia enaxí, dones certa cosa es, Sényer, que sen- 
sualment defallen en lo temps en que ara som los nostres 
senys corporals a sentir lo dia de resurreccio. *•< 8. On, 
com los senys corporals, Sényer, defallen a sentir lo dia de 
resurreccio, per assó los senys esperituals qui son pus no- 
bles que los senys corporals, aquells abasten e atenyen a 
apercebre e a conéxer lo dia de resurreccio, lo qual aper- 

1 . E, ni a la. 



L. DE CONTEMPLACIO 257 



ccbcm rccbent los significats scnsuals qui ho signifiquen ais 
senys esperituals. »K 9. So per que los senys espcrituals, 
Sényer, aperceben lo dia de resurreccio en los significats 
de los senys corporals, es per so car los senys corporals 
de so que fan menjant e bevent e veent e oent e palpant e 
odorant, signifiquen guaardó de gloria o de pena. On, si 
no era resurreccio, debades ho significaríen, car no auríen 
guaardó dreturerament pus resurreccio no fos. On, com lo 
significat que los senys sensuals donen es pus vertader que 
mentider, per assó es hom pus obligat a afermar resurrec- 
cio que negar resurreccio; car aitant com los senys corpo- 
rals donen major significacio daver guaardó que no fan de 
no aver guaardó, aitant mes es hom pus obligat a afermar 
resurreccio que no es a negar resurreccio, per tal que los 
senys corporals ' sien guaardonats, e majorment com afer- 
mar resurreccio no dona perill e fa ho negar resurreccio. 
1 o. Celestial Senyor del qual avem tota ajuda e tot soste- 
niment! Sensualment sentim e entellectualment entenem en 
los senys esperituals vicis e vertuts: on, per los vicis c les 
vertuts que son en los senys esperituals, es significada re- 
surreccio, per tal car los vicis e les vertuts signifiquen 
guaardó, lo qual guaardó no auríen los senys esperituals si 
resurreccio no era. "♦< 1 i . Com lo cors e la anima, Sényer^ 
fassen ensemps bones obres o males en est mon, per assó 
es significat que ensemps ajen guaardó; car si nou avíen 
sería demostrat que la sentencia no sería vertadera ni dre- 
turera. On, com los senys corporals sien ajudables ais 
senys espirituals e los senys espirituals sien ajudables ais 
senys corporals, per assó es significat que ensemps aurán 
gloria o pena perdurable. On, si resurreccio no era, no pu- 
ría aver anima gloria ab lo cors, e cors sens la anima* no 
poría aver gloria ni pena. 4< 12. On, enaxí com per les 
obres del cors es significada resurreccio, car sens resurrec- 



í. J, sensuals. — 2. E,BJ, sens a«jma 
CoNTEMPLAcio-lV-17. 



2^8- Ramón Lull 

cío lo cors no puría csser guaardonat, enaxí, Sényer, per les 
obres de la anima entén hom resurreccio de cors, per tal 
que la anima sia guaardonada ensemps ab lo cors qui li ha 
ajudat e consentit a les bones obres o a les males. 

13. Oh vos, Senyor Deus, qui sots Sant deis sanls e Senyor 
deis senyors! En la franca volentat qui es en home es signi- 
ficada resurreccio, car si resurreccio no fos, Sényer, la 
franca volentat que home ha a fer bé o a fer mal, aquella 
fora en home debades e sens nuil profit. % 14. On, com 
sia significat e demostrat que la franca volentat qui es en 
home no es debades, ans significa que es donada a home 
per tal que meresca acabat guaardó de bé o de mal, per 
assó, Sényer, es home pus ubligat a afermar e a atorgar 
resurreccio, que no es a negar resurreccio; car aitant com 
franca volentat significa resurreccio, aitant obliga hom a 
afermar e a atorgar e a creure en resurreccio. 4( 15. On, 
beneyt siats vos, Sényer Deus: car aitant com la privacio 
de franca volentat qui priva en los animáis inracionals, 
priva los significats los quals no signifiquen resurreccio en 
los animáis inracionals, aitant la franca volentat qui es en 
home significa resurreccio, per so car la franca volentat 
no es privada en home. 

1 6. Creador Senyor del cel e de la térra e de fot quant 
es! En lo vostre gloriós esser, Sényer, es significat que tots 
los homens resuscitarán; car per so com vos sots infinit e 
eternal e tot acabat, per asso es significat que tots los ho- 
mens son ubligats a resuscitar e a durar perdurablement, 
per tal que sien conexedors perdurablement del vostre 
acabament e del vostre honrat honrament. % i 7. Si tant 
fos, Sényer, que no fos dia de resurreccio, fora significat 
que la vostra essencia no fos coneguda perdurablement 
en aquella noblea e bonea segons la qual es digna de esser 
coneguda e loada: on, per assó com tant es gran vostra 
bonea, es digna que sia eternalment amada e loada e co- 
neguda; e car tot assó se cové a vostra bonea, per assó es 



L. DE CoNTEMPlACJO 259 

demostrat que será resurreccio. 4< 18. Sensualment sentím, 
Sényer, c entellectualment entenem que en est mon sots 
amat e loat e servit e temut per home. On, si resurreccio 
no era, sería significat que en est mon fossets mes amat e 
servit e honrat per home que en lautre seggle; car pus 
que resurreccio no fos, en lautre seggle home no sería, car 
home no pot esser menys de cors e danima: on, per so 
car aquest seggle es fet per lautre seggle e car home vos es 
sirvent en est mon, es significat que home aja mes dacaba- 
ment en lautre seggle que en aquest, e que vos siats mes 
amat e loat per home en lautre seggle que en aquest, e 
que home aja mes de gloria en lautre seggle que en aquest. 
On, com assó sia enaxí, es significat que resurreccio cové 
per rao necessaria que sia en esser. 

j 9. J^ey deis reys e Senyor deis senyors! Qui vol encer- 
car ni atrobar los senyals del dia de resurreccio, ' cové 
se, Sényer, que los ensere els demán entellectualment en 
los significáis de les vostres vertuts, les quals donen se- 
nyals e demostracions del dia de resurreccio significans e 
demostrants lur bonea e lur acabament. 4( 20. Com hom 
contempla en la vostra gran saviea ab tota la forsa de sa 
anima, e hom encerca, Sényer, en la vostra saviea si hom 
pora conéxer dia de resurreccio, adoncs la vostra saviea 
significa entellectualment al entenimcnt huma dia de resu- 
rreccio; car si no fos resurreccio, la vostra saviea nos sig- 
nificaría al enteniment huma acabada; car pus hom no re- 
suscitás, les vostres obres no foren saviament fetes ni no 
agren nuil ordenament. On, com vostres obres sien totes 
fetes saviament e ordonada, per assó es la vostra saviea 
significant nostra resurreccio. 4< 21. Vertuós Senyor! La 
vostra gran amor dona significat e demostracio de resur- 
reccio; car sensualment sentim en est seggle e entellec- 
tualment ho entenem que vos amats nosaltres com a ho- 



I. A, de h resurreccio: j, de la obra de resurreccio. 



26o Ramón Lull 

mens per so car som homens, e nosaltres amam vos com a 
homens per so com som naturats en natura humana. On, 
si home no resuscitás, fora significat que la vostra amor no 
fora en laltre seggle acabada en amar nos, per so car no ns 
amarets com a homens; car pus resurreccio no fos, no forem 
en lautre seggle en especia humana; ' e pus que nosaltres 
no fossem en especia humana, no pogrem amar vos ab 
aquesta amor on ama home avent natura humana. On, com 
la vostra amor, Sényer, ama home e home ama vos ab na- 
tura damor humana, per assó es significat que será dia de 
resurreccio. 

2 2. Jlhjhesu Christ Senyor gíoriós amorós! Com home, 
Sényer, contempla en lo vostre poder maravellós e com 
home encerca la nostra resurreccio en lo vostre poder, 
adoncs lenteniment huma entellectueja e aestma segons 
qual cosa es mes e milis significat la vostre poder, o segons 
so que hom aferm resurreccio o segons que hom nec e des- 
crea resurreccio. On, qui saviament sab reebre los signi- 
ficats^de vostre gran poder e qui sab seguir la natura de 
son franc cnteniment, adoncs pot apercebre e conéxer que 
affermant resurreccio, atroboex hom a vos^major poder e 
pus acabat que no fa negant resurreccio, car afermant re- 
surreccio vos atriboex hom poder, e negant resurreccio no 
US natriboex hom gens. On, la cosa qui mes e major poder 
vos atroboex, significa major veritat. ^ 23. Com home, 
Sényer, contempla en la vostra gran larguea e com hom 
contempla ensercant lo dia de resurreccio, adoncs pot ree- 
bre demostracions e senyals de lo dia de resurreccio en la 
vostra larguea; car molt mes se demostra es significa lar- 
guea esser en vos per affermar resurreccio, que no fa per 
negar resurreccio; car molt mafor do es e pus noble donar 
gloria en parays a anima c a cors glorificat, que no es do- 
nar gloria a anima tan solament sens ajustament de cors 



1. J, no fora en laltre segle especia humana. — 2. E, lo significat. — 
3. AJ, atroboex a uos. 



L. DE CONTEMPLACIO l6í 

glorificat; e per so ' com per resureccio es significada a 
nosaltres molt milis la vostva larguea que no fora si no fos 
resurreccio, per assó es significat e demostrat que rc- 
surreccio será en esser al dia de la maravellosa senten- 
cia. >K 24. En la vostra honrada senyoría, Sényer Deus, es 
significat e demostrat que vera cosa es que tot home re- 
suscitará; car aitant com la natura humana es posseyda 
sots vostra senyoría en est mon, aitant es significat que 
será posseyda en lautre seggle sots la vostra senyoría. 
On, si tant fos que home no resuscitás, la vostra senyoría 
no posseyra tan acabadament natura dome com fa en est 
seggle, per so car privara dome en lautre seggle la natu- 
ra sensual; e si assó fos enaxí, fora significat que la vostra 
pocessio es major en est mon que en lautre. On,com la vos- 
tra senyoría sia en aquest mon e en lautre acabada, per 
assó es significat per la vostra senyoría la nostra resur- 
reccio. 

25. Vertader Senyor glorias amorós! Qui vol ensercar 
los senyals ni les demostracions del dia de resurreccio, en 
la vostra dretura los pora atrobar e apercebre; car per so 
Sényer, com lo cors del home vos es servidor e obedient 
en est mon en tots sos .v. senys sensuals dejunant sede- 
jant famejant treballant vetlant, per assó significa la vostra 
gran dretura* que tot cors huma resuscitará per so que sia 
cobrant guaardó. On, si resurreccio no fos, fora significat 
que vos no sots dreturer: on, com vos siats dreturer, per 
assó es significada la nostra resurreccio. "^ 26. Si resurrec- 
cio no fos, los senys sensuals deis homens peccadors qui 
mintent e blastomant e luxuriant e sancfonent 3 e embriagant 
c aucient e envejant e menyspreant vos deservexen en est 
mon, ja aquells senys, Sényer, no foren punits segons los 
grans falliments que fan contra vos. On, si punits no fos- 
sen, fora significat que vos no fossets dreturer: on, per 

I. E, e per ayso: B, e per asso. — 2. E,B, la uostra dretura.— 
3. E, sanfonenr. 



262 Ramón Lull 

tal que sia demostrat que vos sots dreturer, per assó cové 
de necessaria cosa que tot home sia, bo o mal, resuscitat 
per tal que sia object'a reebre e a manifestar la vostra 
gran justicia e dretura. 4< 27. Sensualment sentim e entel- 
lectualment ho entenem que en lacabament del maestre es 
significat lacabament de la obra e en lacabament de la 
obra es significat lacabament del maestre. On, si resurrec- 
cio no fos, Sényer, en esser, la vostra obra no fora acabada, 
c si acabada no fos no significara a nosaltres lo vostre aca- 
bament. On, com vos siats acabat en totes vostres obres, 
per assó en lo vostre acabament es significat lacabament 
de vostra obra e per lacabament de la vostra obra es sig- 
nificada nostra resurreccio. 

28. Oh vos, Sényer, qui sois amat de tofa la forsa de la 
memoria e del enteniment e de la volentat deis vostres servi- 
dors!^l¿n so, Sényer, que vos avets presa carn humana e re- 
suscitas al ters dia de la mort, es significada la nostra re- 
surreccio: car enaxí com vos plac encarnar e murir per 
home, es significat que vos amats tant home quel volrets 
resuscitar; e car vos plac resuscitar lo vostre cors, es sig- 
nificat que resuscitarets tot home per so car tota la es- 
pecia humana es daquella natura on es lo vostre cors. 
^ 29. A vos, Sényer Deus, sia gloria e laor per tots temps: 
car totes les nostres sensualitats e totes les nostres entel- 
lectuitats donen significacio sensualment e entellectualment 
del dia de resurreccio; mas per so car lo dia de resurreccio 
es a nos en est temps dia invisible e per so car los homens 
necis no saben reebre los significats sensuals nils entellec- 
tuals, per asso innoren e descreen molts homens lo dia de 
resurreccio. 4< 30. On, qui es, Sényer, duptós en lo dia de 
resurreccio, sin vol esser certificat, covése que sapia ree- 
bre los significats de vostres vertuts e los significats de les 
creatures sensualment e entellectualment, e cové que per 



I. E,B, sobject. — 2. E, de tota la forsa de la mia memoria e de lo 
meu enteniment e de la mia uolentat. 



L. DE CONTEMPLACIO 263 

una sensualitat sapia entendre altra e per una sensualitat 
sapia apercebre la entellectuitat e per una entellectuitat 
sapia entendre altra entellectuitat a gloria e a laor de son 
Senyor Deu. 



^ Cap. 198. Com hom ha apercehiment 
e conexensa daquelles coses qui esde- 
venen a home per son bé e per son 
profit, e com se cuida que esdevenguen 
a home per son mal e per son dan, 

fj^íí'í^lHESlI Chrisl Senyor vertuós amable piados glorías! 

'J'¿^^mÚ Com home sia de natura sensual e de natura en- 
Si^^M tellectual, per assó caen en home coses qui son 
bones e males sensualment e entellectualment. On, les co- 
ses qui son bones o males sensualment, wcmn de part de] 
cors, e les coses qui son bones o males entellectualment 
esde venen de part de la anima. ^ 2. Glorias Senyor! Per so 
car los bens els mals qui caen en home se differenciejen* 
per so carolos uns bens e mals son entellectuals e los altres 
sensuals, per assó sesdevé, Sényer, moltes vegades que alcu- 
nes coses esdevendrán a home qui serán bones entellectual- 
ment e home cuidars ha que sien males en la sensualitat, 
e alcunes vegades se esdevendrá que a hom esdevendrá 
alcunes coses qui serán males entellectualment, e hom cui- 
dars ha que sien bones sensualment. 4< 3. En so, Sényer, 
que los uns homens amen los bens entellectuals mes que 
los bens sensuals e alcuns amen mes los bens sensuals que 



E,B, e com hom. — 2. E, deferíencejen. — 3. E,B, per rao cor. 



264 RamonLull 

los cntcllectuals, per assó sesdevé que los homens qui 
amen mes los bens entellectuals an conexensa quals coses 
son bones o males sensualment o entellectualment; e assó 
es per so car lenteniment e la conexensa es endressada 
daquell home qui ama mes los bens entellectuals que los 
sensuals. Mas aquell home, Sényer, qui ama mes los bens 
sensuajs que los entellectuals, aquell afferma esser bé so 
qui es mal e esser mal so qui es bé; e assó li esdevé per 
so car ha son enteniment torbat, per so car té la sensual 
natura dona de la entellectual. 

4. Oh vos, Sényer, qui nasqués de la Verge gloriosa! Com 
los homens qui amen mes los bens sensuals que los entel- 
lectuals, perden filis o parents o amics que molt amen, 
adoncs, Sényer, an opinió ' que esdevenga per lur dan c per 
lur mal so qui es a gran lur profit: car enaxí com la vida 
de sos enfants e de sos parents lur era occasió dergull e de 
vanagloria e de fer injuries e torts, enaxí la mort daque- 
lles coses lur es occasió com sien humils e com satisfassen 
lurs torts e com fassen penitencia. 4^ 5. Com los homens, 
Sényer, qui teñen la racional potencia serva sots la poten- 
cia sensitiva, perden e menyscaben alcunes riquées, * adoncs 
an opinió que aquell perdiment que fan sia a lur dampnat- 
ge, lo qual es a lur profit, per so car lur es occasió so que 
perden que no sien vanagloriosos de lurs riquées e que 
sien passients e que ajen gracies a vos enaxí de so que 
perden com dassó que guaanyen; mas per so car ells in- 
noren totes estes coses, per assó se cuyden que so quis 
fa a lur profit que sia a lur dan. »K 6. Aquells homens qui 
amen mes la vida e la sanitat corporal que la espiritual, 
com se esdevé que ells enmalautexen per nafres o per 
trencament de membres o per destemprament dumors, 
adoncs, Sényer, an opinió que aquella malaltía sia cosa a 
ells 5 donan dan, la qual malautía lur es cosa profitosa en 



1. E, openio (sempre). — 2. E, richeses (passim). — 3. E, sia a els causa. 



L. DE CONTEMPLACIO 265 

quant lur es occasió que ensanesquen e purifiquen lur ani- 
ma deis grcus peccats e de les grans culpes per les quals 
es enmalautida e desviada de la celestial gloria. 

7. Oh vos, Sényer, qui sots ' crucificat e morí per restau- 
rar la especia humana! Molts dafanys e de treballs esde- 
wcncn a home moltes de vegades, que son a gran profit 
del cors e hom cuida que sien a son dan; car per treba- 
llar corporalment es moltes vegades lo cors pus sá que no 
sería si no treballava, car lo treball, Sényer, consuma la 
superfluitat qui es occasió al cors com esdevenga en ma- 
lautía, la qual malautía es occasió de sa mort. 4< 8. Moltes 
de vegades esdevé home, Sényer, felló e irat e despagat, e 
ha hom entencio que aquella ira e aquell despagament do 
a hom dan. On, qui conéxer ho sabia, ans es la ira c la fe- 
llonía a profit dom, ab que hom la sapia mortificar e que 
hom sapia vensre sí metex e que aya abstinencia e pacien- 
cia e que nos lex menar a sa ira ni a son despagament. 
On, com aital venciment sia pus meritori, per assó pot 
hom mes guaanyar e mes profitar refrenant e vensent c 
mortificat sa ira, que per nulla altra manera. On, beneyt 
siats vos, Sényer, car aquest es molt bell ordonament, que 
enaxí com ira es a home pus perillosa cosa, que enaxí 11 
sia occasió si la refrena a major profit. 4< 9. Moltes de ve- 
gades sesdevé que hom ha gran fervor' de fer alcunes co- 
ses, e esdevése que hom ha alcuns empatxaments e des- 
torbaments per los quals no les pot fer, e per assó cuidas 
quels empatxamens sien coses a son dan. On, moltes de 
vegades, Sényer, sesdevé que aquells empatxamens son a 
gran profit dome, per so car mellor lur es que so que fer 
volen no ho fassen, que no sería si ho fayen: on, per assó 
cuiden que so qui es a lur profit sia a lur dan. 

1 o. Liberal Senyor a lotes creatures! Moltes de vega- 
des sesdevé, Sényer, que per sobre cuitar o per sobre tar- 



I. E, fos. — 2. E, frcuor (sempre). 



266 Ramón Lull 

dar s afollen es corrompen moltes coses e molts fets. On, 
com hom es massa volenterós o massa tardívol, les coses 
qui refrenen sa sobre coratgía té hom per males, les quals 
son bones, per so car son occasió de temprament ' a sa so- 
bre volentat; e les coses qui enagüen hom pererós el fan 
diligent e coratjós, aquelles coses ^ teñen los homens pere- 
roses^per males, les quals son bones, per so car son occa- 
sió de diligencia. *«( ii. Moltes temptacions esdevenen a 
home a son mellorament e a son profit; mas car les temp- 
tacions, Sényer, donen a home treballs e tribulacions e 
perills, per assó es hom en opinió que les temptacions sien 
a dan dom; mas com hom sab contrastar e vensrc sa 
temptacio, adoncs es a hom la temptacio molt profitable 
e dona a hom molt gran mérit lo contrast e la batalla que 
ha vensuda. 4< 12. Maravellós Senyor! Moltes de vegadcs 
es home ublidós e innorant dalcunes coses a son mellora- 
ment e a son profit; empero, Sényer, moltes de vegades 
nha hom ira e mal saber com les ublida e les menysconex, 
e Yolría saber e membrar e conéxer les coses qui serien a 
son dan membrades e sabudes e conegudes; car per la co- 
nexensa el saber el remembrament que nauría, faría molts 
de mals los quals no fa per so car les ublida e menysconex. 
13. Jíh Jhesu Christ Sényer, qui aparegués ais aposhls 
per tal quels aconcellasseh! Molt home es pobre a son pro- 
fit e a son bé, e cuidas que sa pobrea sia a son dan e a 
son mal. On, com home ha per rao de sa pobrea fam e fret 
e altres passions, e hom, Sényer, ha en tot paciencia, adoncs 
mellor li es que sia pobre avent paciencia e grat a vos de 
sos treballs, que no sería avent -^riquées e que no agués 
paciencia ne si no avía grat a vos de les riquées que li 
avets donades. <«< 14. Molt home ha, Sényer, pesar e fello- 
nía com hom lescarnex nil reprén nil menysprea en alcu- 
nes acoses que ell fa per la vostra amor. On, molt mellor 



1. E, trempament (sempre). — 2. E,B, manca aquest mot. — 3. B, peri- 
lloses. — 4. E, si era auent. — 5. B, aquelles. 



L. DE CONTEMPLACIO 267 



es a home csser menyspreat e escarnit e avilat e aontat 
per amor de vos ab que hom h¡ ' age paciencia e hom ho 
graesca a vos e hom am aquells qui lescarnexen el menys- 
preen, que no sería si escarnits ni avilats no eren per la 
vostra amor. ^ 15. Com hom vol vensre e sobrar sos ene- 
mies e hom es vensut e sobrat, molt mellor cosa es al- 
cunes^ vegades que hom sia vensut e sobrat, que si era ven- 
scdor; car per aventura major mal li esdevendrá si vensía 
que no fa com es vensut, car per vensre e sobrar sos cne- 
mics esdevé hom ergullós, lo qual ergull es rayl de tots 
mals, e esser vensut es a hom occasió de humilitat qui es 
rayl de tot bens. 

1 6- Dreturer Senyor vertader savi en totes coses! Molt 
homes ho té a dan e a mal com hom li fa alcún engán, e 
pot esser que 1 engán que hom li fa sia a gran son bé; car 
per los engans menors se guarda hom que nos lexa enga- 
ñar en los engans majors, car per los uns engans se sab 
hom guardar deis altres engans pus dampnosos: on, per 
assó tal vegada es hom irat com es enganat, quen^deuría 
aver gog e plaer. *«< i 7. Com hom, Sényer, es a tort infa- 
mat*e enculpat, adoncs ha hom ira e despagament, e cuy- 
das hom que aquella infamia sia a son dan e a son mal, la 
qual infama es a gran son profit ab que aja paciencia e que 
jutge sí metex a esser digne daquella malafeta^per rao 
deis peccats e deis falliments que ell ha fets, deis quals 
no es afamat ne enculpat per les gents per so car los falli- 
ments dell innoren. On, beneyt siat vos, Sényer^ car la in- 
fama que hom ha a tort delex e ponex la fama mala que 
hom deu aver per dret ab que hom sia passient. %{ 18. Molt 
home, Sényer, volría esser amat per altre, e car nou es, ^ han 
ira e despagament e cuidas que la desamor que hom li ha 
sia a son dan, e es possíbol cosa que aquella desamor que 
hom li ha sia a son profit; car per aventura si era amat fa- 

). A, li. — 2. A, en alcunes. — 3. A,J, que. — 4. B, enganat — 5. E,B, itia- 
la fama. — 6: E, no n o es. 



268 Ramón Lull 

ría tais coses que li serien pijors e li daríen mes de damp- 
natge que no fa la desamor que hom li ha ni la guerra en 
que hom es ab ell. 

1 9. Sényer ver "Deas, qui los meus dies e les mies niis fets 
estar en la vostra contemplado! Molt home ha gran ira e 
gran desplaer com no es honrat en los honraments qui a 
ell no pertanyen, e per so car no ha aquells honraments 
que aver vol, es li semblant que sia aontat e vituperat. On, 
molt mellor es, Sényer, a hom que hom no age honrament 
qui a hom no pertanya, que no faría si hom era sobre 
honrat; car tot so qui es sobre honor, está mes en deson- 
rament e en viltat, que no fa en honrament ni en honor. 
>K 20. Molt home, Sényer, se cuida que sia per son dan si 
hom lo exila ' o si hom lo ponex nil justicia per rao de sos 
falliments. On, ab que hom aja en paciencia les tribulacions 
que hom li fa, molt mellor li es que sia turmentat, que no 
fa si no ho era; car les penes e los turments que hom li fa 
son occasió de sa penitencia e de sa satisfaccio e de son 
penediment de ses greus culpes a esser delides. •♦< 2 1 . Com 
home es errant en son camí, se cuida que sia son errament 
per son dan, e alcunes vegadcs esdevé per son prou; e 
molt home, Sényer, va en alcún loe on cuida fer de son 
dan e fay de son prou; e molt home cuida encontrar altre 
a son dan qui sencontra ab ell a gran son prou; e enaxí de 
les^altres coses. 

22. Oh vos, Sényer Deus, qui avels enamorat mi de vos 
per so car vos amats mi! Com home 3 no ha saviea ne sciencia 
en totes coses, per assó, Sényer, de tais coses hom ha grcu- 
ge e despagament com les vcu o les ou o les odora o les 
gusta o les palpa, qui son a gran son prou vistes o oydes 
o odorades o gustades o palpaxdes. On, la occasió per que 
hom ha greuge daquelles coses qui esdevenen a bé dome, 
es per so car lenteniment del home no sab ni entén part 



j. E, ixila. — 2. J. de moltes — 3. E, per so com home: M, Quia homo. 



L. DE CONTEMPLACIO 269 

los termcns on es finit e termenat. 4( 23. A vos, Sényer 
Deus, sia gloria e laor: car «naxí com homc ha greugc en 
los senys corporals daquelles coses qui esdevenen a home 
per son bé, enaxí esdevé que hom moltes vegades ha des- 
pagament en sos senys espirituals com hom ne tracta en 
alcunes coses qui son a bé dome e hom se cuida que sien 
a mal dom. >•< 24. Molt home, Sényer, se cuida que sa 
mort sia a gran ' son dan, la qual mort es a gran son prou; 
car molt mellor cosa es murir en penitencia e viure en 
gloria, que no es viure en est seggle desobedient deis vos- 
tres manaments e que hom fos senyor de tot lo mon e que 
vivís .C. milia anys; car on mes viu hom en peccat, mes crcx 
la culpa, e on mes hom viu en est mon, mes se triga a hom 
la gloria del altre seggle. 

25. Jíh Sényer Deus, qui sois cumpUmenl de mes amors e 
de mos desigs! Enaxí com vos donats ais homens bens qui 
son manifestats e demostrats ais senys corporals e ais senys 
espirituals, enaxí, Séyner, donats com vos volets molts de 
bens ais homens, los quals bens son amagats e envelats ais 
senys corporals e ais senys espirituals; e assó esdevé per 
so car molts mes son los bens que vos donats a home, que 
no poden sentir ses sensualitats ni entendre ses entellec- 
tuitats. '♦< 26. On, beneyt siats vos, Sényer: car enaxí com 
a home es certa cosa e manifesta los bens que aperceb e 
ateny ab ses sensualitats e ab ses entelletuitats, enaxí ho- 
me per sa innorancia e per los bens que vos donats, qui 
son tants, innora e menysconex molts de bens; e per assó 
esdevés que moltes coses son donades a home a son bé e 
a son mellorament, ques cuida que sien a son dan e a son 
pijorament. 4< 27. Com lo vostre servidor, Sényer Deus, 
aferm e sapia moltes vegades los bens e les gracies que 
vos li avets fetes, e com per rao de son foll seny e de sa 
gran peguea aja opinió en molts bens que vos li donats 

I. B, a molt gran. 



270 Ramón Lull 

que no sien bcns, enans li es semblant que sien mals, per 
assó, Sényer, lo vostre servidor daquí avant proposa a 
afermar e a creure que tot so que vos li darets sia a gran 
son profit e a gran son mellorament. 

28. J{ complidor Senyor de toh cumplimenls! A vos, Sé- 
nyer, sia feta reverencia e honor. Car enaxí com home per 
sa innorancia se cuida que alcunes coses qui son bones 
sien males, enaxí home per innorancia se cuida que alcu- 
nes coses qui son males, que sien bones; e assó esdevé per 
rao deis mals qui son molt mes que lenteniment del home 
no pot entendre ni saber. ^ 29. On, per so, Sényer, com 
innorancia dome innora les coses bones e fa aver a home 
opinió que sien males, e per so com innorancia dome fa 
aver a home opinió que les coses males sien bones, per 
assó son en home multiplicáis tants de mals e tantes de 
tribulacions, que apenes se pot hom girar ne volvre ' sino en 
mal; car mal es, Séni^er, com hom té en mal ^ so qui es bo, 
e mal es com hom té per bo so qui es mal; car lo bé es- 
quiva hom per so car se cuida que sia mal, e lo mal en- 
causa hom per so car se cuida hom que sia bé. ^ 30. On, 
com los mals sien tants en home per innorancia dome, 
vos, Sényer, qui sots abundat e tan abundós de saviea ne 
de sciencia, per la vostra gran misericordia plagues vos 
que^illuminassets nostre enteniment de saviea e de co- 
nexensa per tal que conegués les coses qui son bones e les 
coses qui son males, e que amas los bens e que esquivas *♦ 
los mals, a gloria e a laor e a honrament de vos qui sots 
nostre Senyor Deus. 



4f 



I. B, ni moure. — 2. E, te per ma!. — 5. AJ, que li. 4. E, e esquí u as 



E CONTEMPLACIO 27I 




5 Cap. 1 99. Com /io/ne Aa apercebiment 
e conexensa per tos uns contraris en 
los attres. 

H Deus Pare e Senyor, qui guarits ' e sanah nostres 
langors e nostres dolors! Qui vol pendre art ne ma- 
nera com pusca apercebre e conéxer les contra- 
rietats sensuals e entellectuals, .iiij. maneres ha mester: la 
primera es, Sényer, que hom comens a les contrarietats 
sensuals e que per un contrari sensual encere hom lautre, 
la segona manera es que per los contraris sensuals encere 
hom los contraris entellectuals, tersa manera es que ab les 
unes contrarietats entellectuals encere hom les altres con- 
trarietats entellectuals, quarta manera es que ab les con- 
trarietats entellectuals sia hom encercador de les contra- 
rietats sensuals. *♦< 2. Per esta art e per esta manera, Sé- 
nyer Deus, pot hom^encercar e atrobar qual cosas vulla, sia 
sensual o entellectual: car per $0 com los uns contraris do- 
nen significacio deis altres, e per so com totes les coses 
pot hom encercar ab lurs contraris, per assó qui vol cn- 
cercar veritat o falcetat o qual cosas vulla, per les .iiij. ma- 
neres damundites ho encere si atrobar ho vol. *K 3. O enax* 
com son les .iiij. maneres damundites, enaxí ha mester, 
Sényer, que encere en la cosa que vol atrobar .iiij. coses, so 
es a saber, les .iiij. occasions, e guart la cosa que encerca si 
la atrobará en lo faedor o en la forma o en la materia o en 
la causa 3 final; car en la una d aqüestes la pora atrobar e 



1. E, garits. — 2. E, tot hom. — 3. A, cosa. 



272 Ramón Lull 

per la una pora encercar lautra ab que sapia encercar ab 
la un contrari lautre, segons que damunt avem dit. ' 

4. Jljudahle Senyor endressador en tots hens! Com home 
encerca en les coses sensuals, adoncs deu encercar los uns 
contraris ab los altres; car qui vol encercar gran blancor 
en alcuna cosa, en neguna manera nou^pot milis encercar 
ni atrobar com fa si la encerca ab gran negror e que pos 
la una color contra ^ lautra. ^ 5. On, segons que será, Sé- 
nyer, la color negra, significará la color blanca, e segons que 
será la color blanca, dará significacio de la color negra; 
car on pus contraríes serán les colors, mes se demostra- 
rán la una per lautra. % 6. On, assó es gran maravella, 
Sényer, que la cosa qui no sia en son contrari do significa- 
cio e demostracio dellaj-^e on pus contraria li es, que mes 
la signific e la demostré. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: 
car enaxí com la color negra dona significacio de la color 
blanca, ja sia so que la una color no sia en lautra, enaxí 
los mals e les culpes els peccats e los defalliments qui son 
en los homens,^ donen significacio e demostracio de la vos- 
tra gran bonea e del vostre gran acabament, ja sia so que 
negú deis nostres defalliments no sia en vos. 

7. Glorias "Deus pare de toh temps! La segona manera 
es com hom per lo contrari sensual aperceb hom lo con- 
trari entellectual, axí com color blanca com hom la scnt 
sensualment per vista corporal e hom comensa en son en- 
teniment a entendre color blanca o negra en general. On, 
aquesta es la contrarietat, que la color sentida es sensual 
e especial, e la color que hom pren en son enteniment en- 
tellectualmcnt com hom leva son enteniment e sa pcnsa de 
la color sensual, aquella color es entellectual e pot esser 
ymaginada en general o en especial, e la sensual no pot 
esser sentida en general. M 8. Com la ymaginacio dome 
entellectualment pusca ymaginar color general remembrant 



1. B, es dit, — ±. E.B, no la pot. — 3. AJ, ab. 4 B, de la j*. 
5. E, en home. 



L. DE CONTEMPLACIO 273 

e entenent blancor o negror, e com la vista corporal no 
pusca en general sentir color, per assó, Sényer, estén la en- 
tellectuitat mes sos termens, que no fa la sensualitat; car 
la sensualitat no pot tant sentir com la entellectuitat en- 
tendre e ymaginar: on, per assó la sensualitat del home 
no pot tant les coses contraries significar a la entellectui- 
tat com la entellectuitat es aparellada a reebre los signifi- 
cáis de les coses sensuals. ^ 9. On, com per les coses sen- 
suals hom aperceba les coses entellectuals, per assó, Sényer, 
per los bens els mals quen'sentim en est mon, podem 
apercebre e entendre en la entellectuitat los bens els mals 
qui son en laltre seggle; e enaxí com la ymaginacio pot 
ymaginar major blancor o major negror que la color blan- 
ca o negra la qual hom veu sensualment, enaxí la nostra 
ymaginacio el nostre enteniment an poder de apercebre e 
entendre molt en major quantitat los bens els mals del au- 
tre seggle, que los bens els mals qui son en est mon. 

1 o. T{estaurahte Senyor deis nos fres mals e de les nostres 
languors! La tersa manera es com hom per los contraris 
entellectuals aperceb altres contraris entellectuals privant 
les formes de materia sensual, axí com forma de blancor o 
de negror que hom la entén entellectualment sens materia. 
>•( 1 1. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car estes contra- 
rietats entellectuals poden esser en la anima ymaginades e 
enteses egualment; car aitant pot la ymaginativa ymagenar 
blancor com negror e negror com blancor 'e bé com mal: 
on, per assó aitant pot hom apercebre entellectualment la 
un contrari per lautre com es significat per laltre; car en 
la ymaginativa egualment significa la un contrari lautre, 
pus que la ymaginacio del home vulla ne sapia reebre 
egualment lurs significats. ^ 12. On, per esta maicera aital, 
Sényer, pot hom entellectualment apercebre e entendre 
que enaxí com la ymaginacio ha poder que per ymaginar 



I. E, que. — 2. E, blancor en negror c negror en blancor. 

CoNTEMPLACIO-I V-í8 



274 



Ramón Lull 



gran blancor pot apercebre ymaginant egual negror, enaxí 
ymaginant hom gran amor o gran humilitat o gran poder 
o gran lealtat, pot hom egualment ymaginar egual desamor 
e egual ergull e egual defalliment e egual tracio; car aitant 
com es la ymaginativa poderosa de formar entellectualment 
vertut en home, aitant es poderosa dafigurar vici en home; 
e asso esdevé per so car la materia entellectual on la yma- 
ginacio forma la forma entellectual, es aitán aparellada a 
reeb^c forma en vertut com en vici e en vici com en vertut. 
13. Oh vos, Sényer Deus, qui soh tol lo meu solas e tota 
la mia consolacio! La quarta manera es com hom ab los con- 
traris qui son en les entellectuitats enserca hom e aperceb 
les coses qui son contraríes en les sensualitats. On, com ho- 
_me ha conexensa en sa anima de gran blancor remembrant 
alcunes coses que aura vistes molt blanques, com lome sent 
ab vista corporal color negra, adoncs aperceb hom la co- 
lor negra que hom veu si es en gran negror o no, lo qual 
apercebiment se fa, Sényer, remembrant e ymaginant la 
gran blancor que hom ha vista, lo qual apercebiment ni la 
qual conexensa hom no poría aver de negror si primera- 
ment no avía conexensa de gran blancor. A{ 14. On, beneyt 
siats vos, Sényer: car enaxí com per la segona manera la 
sensualitat dona significacio de la entellectuitat, enaxí per 
esta quarta manera la entellectuitat dona significacio de la 
sensualitat: on, per estes dues maneres se signifiquen les 
sensualitats e les entellectuitats, e per la primera manera 
son significants les unes sensualitats les altres, e per la ter- 
sa manera son les unes entellectuitats significants les altres. 
^ 15. On enaxí, Sényer, com en la segona manera les sen- 
sualitats donen significacio de nostres calitats qui son coses 
entellectuals, enaxí les nostres qualitats donen significacio 
significants sí metexes que les coses sensuals an creador e 
senyor e ordonador. On, enaxí com dos miralls esguardant 
la un lautre, mostra la un al autre sa forma, enaxí les sen- 
sualitats mostrants lurs proprietats signifiquen creador c 



L. DE CONTEMPLACIO 275 

ordenador c senyor; e les vostres qualitats mostrants ' lur 
acabament signifiquen a les nostres sensualitats e a les en- 
tellectuitats creador e senyor e ordonador. 

1 6. Oh vos, Sényer, qui memhrant e amant vos alegráis 
mi! No es nulla creatura on aja tanta de contrarietat se- 
gons natura com ha en home; car per so com home es 
compost de natura sensual e de natura entellectual, per 
assó, Sényer, se seguex que mes de coses contraríes les 
unes a les altres ha en home que no ha en nulla altra crea- 
tura. »l^ 17. On, com en home age mes contrarietats que en 
nulla altra creatura, e com mal e be sien coses contra- 
ríes, per assó, Sényer, es significat e demostrat que en 
home se contrariejen' mes lo bé el mal que en nulla altra 
creatura; e on mes ha de bé en home, mes es significante lo 
mal qui es en home, e on mes de mal ha en home, mes es 
significat lo bé; car la un contrari dona demostracio del 
autre contrari. M 18. On com assó sia enaxí, Sényer, que 
bé e mal sien pus contraríes cósesela una a la autra en 
home que en nulla autra creatura, per assó sesdevé que 
home es adés bo adés mal, e adés vens lo mal sensual lo 
bé entellectual e adés vens lo bé entellectual lo mal sensual, 
e adés es hom bo sensualment e entellectualment e adés es 
hom mal entellectualment e sensualment; e per assó com 
home es en aital estament de contrarietats, per assó pot 
en sí metex pus leugerament conéxer los uns contraris per 
los altres que en nulla altra creatura. 

19. Oh Jhesu Christ Sényer, qui remembráis al vostre 
servidor la voslra passio e la vostra angoxosa morí! Com vos, 
Sényer, ajats creat home per tal que sia conexedor e sabe- 
dor de la gran bonea qui es en vos, per assó ha en home 
mes de bé e mes de mal que en nulla autra creatura; car 
on mes es home bo e mal, milis pot conéxer e apercebre 
la vostra bonea, car conexent hom son mal e son defalli- 



I. EJ, mostrant. — 2. E, contraricja. — 3. J, significat. — 4. A,BJ. man- 
ca el mot coses. 



276 Ramón Lull 

mcnt, ha hom concxensa de bé, e conexcnt hom be, ha 
hom conexensa del vostre bé e del vostre acabament. 
4< 20. Si home en est mon no avía mal, no sabría ' ques fos 
bé, e pus no agués conexensa de bé, no auría conexensa 
de vos qui sots acabat bé: on, per assó, Sényer, esdevé 
que vos donats a home bé, per lo qual bé aperceba mal 
qui cau en home accidentalment per sa culpa e per son 
peccat; e per aquell mal de culpa e de peccat cau en home 
mal de pena, per lo qual mal conex lo bé que vos donats 
a home, per lo qual bé aperceb e conex 1 acabat bé de son 
creador. 4( 21. On pus es hom, Sényer^ sensible en est mon 
de bé c de mal sensualment, puá fort aperceb entellectual- 
ment lo bé el mal qui es en est mon, e on pus fortment en 
la entellectuitat hom es scient^e conexent del bé e del mal 
qui es en est mon, pus fortment es la intelligencia del ho- 
me certificada deis grans bens qui son en gloria e de les 
greus languors qui son en foc perdurable. 

22. Sényer ver Deus al qual me som donat per servir e 
honrar e oheyr! Per los contraris sensuals que sentim en est 
mon apercebem en la entellectuitat los contraris qui son 
en lautre seggle, e per los contraris que entenem en est 
seggle entellectualment avem conexensa deis contraris qui 
son en lautre seggle. 4< 23. Car enaxí, Sényer, com ab un 
poc de plaer que hom ha en est mon sensualment o entel- 
lectualment saleuja es baxa gran dolor o gran ira, enaxí, 
per un poc de bé que hom fassa en est mon sensualment o 
entellectualment per la vostra amor, saleujen a hom les pe- 
nes sensuals e entellectuals de les quals es hom digne de 
sostenir per rao deis mals que fa hom en est mon sensual- 
ment e entellectualment. M 24. Enaxí com en est mon un 
poc de treball sensual o entellectual toll a home gran plaer 
e gran bon saber 3 sensualment o entellectualment, enaxí, 
Sényer, per un poc de maHque hom fassa en est mon sen- 



1. E, nos sabría. — 2. E, sient. — 3. B, gran saber. —4. AJ, per un 
peccat mortal. 



L. DE CONTEMPLACIO 277 



sualment o entellectualment, pert hom en lautre seggle 
gran gloria e pervé hom a gran pena. 

25. Sanctificat Senyor per lo qual los meus ulls ploren el 
meu cor se enamora e suspira! Nuil home, Sényer, no sab que 
ses pobrea ni fretura ni onta ni mesquinea tan fort com fa 
home honrat ric com esdevé en gran pobrea e en gran vil- 
tat e en gran menyspreament de les gents. ♦( 26. On, com 
assó sia enaxí, molt home ha en est mon qui a son dan 
percassa com sia ric e honrat; car si vé a pobrea e a des- 
onrament o si mor en peccat, molt mellor cosa li fora, Se- 
nyer, que no fos estat ric ni honrat, car on pus ric e pus 
honrat es home, mes es hom aparellat en est mon e en 
lautre a sentir passio e pena per pobrea e per desonor e 
per fretura. 4< 27. On, benahuirats son, Sényer, los homens 
pobres els homens religiosos els homens qui per amor de 
vos treballen en esta present vida; car on majors serán lurs 
treballs e lurs passions e on hom pus fortment los avila els 
aonta els menysprea, majors son lurs amors, c on majors 
son lurs amors en vos, pus digna es lur anima que en lau- 
tre seggle sia conexent de la vostra gloria e de la vostra 
benediccio. 

28. Oh vos, Sényer, qui languits mon cors per sobre f re- 
hallar e turmentats ma anima per molt desirar! Vos sabets, 
Sényer, que ab poca quantitat ha hom conexensa daquelles 
coses qui son grans, e ab acabament conex hom les coses 
on ha defalliment, e ab malautía ha hom conexensa de sa- 
nitat, e ab vida ha conexensa de mort, e axí de totes coses 
contraríes. %(, 29. On, con assó sia enaxí, Sényer, tota hora 
quel vostre servidor aperceb e conex la sua viltat e la sua 
frevoltat e la sua malautía e la sua culpa e lo seu defalli- 
ment e la sua mort, aperceb e conex la bonea e 1 acaba- 
ment e la sanitat e la vida que reeb de vos; e totes les ve- 
gades, Sényer, que lo vostre servidor ublit e innor los seus 
vicis e les sues culpes, totes aquelles vegades ublida e in- 
nora los bens e les vertuts que li ha donades son senyor e 



278 Ramón Lull 

son creador. ^ 30. On, qui vol encercar, Sényer, sos defa- 
lliments, guart e ensere en los bens e en les vertuts que vos 
avets posades en home, e qui vol conéxer les vertuts els 
bens que vos avets posats en home, ensere e demán los 
mals els vicis qui son caúts en home per ses culpes e per 
sos peccats, car los vicis demostren les vertuts e les vertuts 
demostren los vicis. On tot assó es fet per tal que home 
aja conexensa e apercebiment de la gran bonea e del gran 
acabament qui es en vos qui sots nostre Senyor Deus. 



^ Cap. 200. Com home ha apercebiment 
nf conexensa quals son les oracions 
nils precs qui son a Den plaents, ni 
quals son precs ni demandes a Deu 
desplaents. 

^ EUS libera! en tots bens! A vos, Sényer, sia gloria e 
I, honor. Car qui vol encercar ni apercebre los 
^ precs e les oracions qui a vos son plaents, ensere 
si les sues entellectuitats e les sues sensualitats se covenen 
ne son^ordonades en 1 ordanament quis cové a la contem- 
placio e a la oracio. ^ 2. On, si hom atroba, Sényer, que 
en la oracio ni en los precs que hom vos fa sien les sen- 
sualitats sotsmeses de les entellectuitats, adoncs pot hom 
esser segur que los precs e les oracions e les demandes 
que hom vos fa son plaents; mas si tant es que hom atrob 
que les sensualitats sien sobre les entellectuitats, adoncs 
pot hom esser certificat que les oracions nils precs ni les 

1. E,B, e. — 2. E, ne si son. 




L. DE CONTEMPLACIO 279 

demandes que hom vos fa no son a vos plaents, per so 
car se fan ab desordonades sensualitats e entellectuitats. 
»♦< 3. On, enaxí, Sényer, com la balansa qui seguex lo major 
pes, enaxí la oracio ni la demanda que hom vos fa seguex 
ordonacio o desordonacio segons ques convenen ni save- 
nen les sensualitats e les entellectuitats en lordonament en 
que vos les avets endressades e ordonades en home, o en 
lo desordonament e la corrupcio en que home les desen- 
dressa e les desordona per culpa e per obra ' de peccat. 

4. Tíonrat Senyor, amat Senyor, lo qual es acabatnent de 
toles \erfuh! Qui vol que les sues oracions e les sues de- 
mandes sien a vos plaents, seguesca, Sényer, la natura de 
la anima e fuja e contrast a la natura del cors; car per so 
com anima es semblant en natura ab la vostra deitat en so 
que es cosa espiritual entellectual e vos sots cosa espiri- 
tual entellectual, e lo cors es cosa composta corporalment 
de materia e de forma, per ass5 sacosta hom milis a plaer 
a vos com seguex la natura de la anima que no fa com se- 
guex la natura del cors. % 5. On, com home, Sényer, vos 
adora ab la anima, amant e remembrant e volent e cone- 
xent e loant e desijant e obedient, adoncs la anima pren 
acabament de la vostra gracia e de la vostra benediccio, e 
per lo resebiment que la anima fa de la vostra gracia e be- 
nediccio, adoncs avets vos plaer de la gracia e de la bene- 
diccio que la anima reeb de vos. 4{ 6. Com home, Sényer, 
vos prega nius demana a esguardament del cors qui vol 
posseír los delits temporals, adoncs es la anima empatxada 
c embargada en la oracio per so car remembra e ymagena 
c vol e desija los delits del cors, e per aquest embargament 
en lo qual es la anima per lo cors, es la anima desendres- 
sada, per lo qual desendressament no pot reebre gracia de 
vos en sa oracio; e per assó com la anima no reeb gracia 
de vos per esta manera e vos prega desordonadament, per 

I. E, obres. 



28o Ramón Lull 

ass6 aital oracio desordenada no pot plaer a vos quí sots 
ordonacio de totes creatures. 

7. Oh vos, Senyor Deus, en lo qual nos confiam ens re- 
clamam! Com la anima es dona e poderosa del cors enaxí 
quel cors no li fa nuil contrast, adoncs, Sényer, es la con- 
templacio que la anima fa en vos plaent e agradable a vos; 
car on pus la anima es dona del cors, pus es aparellada 
a loar e a adorar e a pregar vos; e com la anima pus fer- 
ventment vos contempla, pus fort se endressa com sia sa 
obra plaent a vos. % 8. Com la anima, Sényer, es tant unida 
ab vos' com vos remembra eus entén eus ama tant que los 
ulls del home ploren, e la boca vos loa, e les orelles no an 
contrast en re que oyen, el ñas no ha nuil embargament 
per nuiles odors, nil gustament no s embarga per fam ni 
per set, nil sentiment per calt ni per fret ni per colps no 
embarga la anima en sa contemplado, adoncs pot hom es- 
ser segur e certificat que aquella oracio es a vos molt fort- 
ment agradable. ^ 9. Car com tots los .v. senys sensuals 
s ubliden en lur natura e obeexen ^ a la natura de la anima e 
com la anima complex tots sos .v. senys espirituals de vos 
e nulla altra cosa de vos enfora no cap en ells, adoncs, 
Sényer, es la anima tota plena de vos a cogitar e a ymagi- 
nar, e per assó tot so en que la anima vos contempla es a 
vos agradant e plaent. 

1 o. Sényer Deus per lo qual los honahuirats religiosos en 
est mon sencativen es meten en presó! Cómala memoria, Sé~ 
nyer, del home sumple tota de vos a remembrar e nulla al- 
tra cosa no remembra sino vos, adoncs es la anima del ho- 
me aparellada e endressada a contemplar en vos, lo qual 
aparellament es a vos molt plaent e agradable. «^ ] 1. Com 
anima dome ha, Sényer, tot^son^ enteniment e tota sa vo- 
lentat en vos, e nulla autra cosa no ha en son enteniment 
ni en sa volentat sino vos, e com tot 1 enteniment e la vo- 



I. A, estant s endressa a uos. — 2. A, obexen: E, obesexen (forma 
usual). — 3. AJ, cor. — 4, AJ, manca aquest mot. 



L. DE CONTEMPLACIO 281 

lentat es pie de vos, adoncs tot so que lenteniment entén 
c tot so que la volentat vol ni demana, tot ' es plaent a vos. 
"«^ ] 2. On, com asso sia, Sényer, enaxí, dones tot home qui 
vol encercar ni apercebre si la oracio ni la demanda que fa 
a vos es plaent ni agradable, ensere en la sua anima si la 
sua memoria nil seu enteniment ni la sua volentat es en 
vos, e que en nulla altra cosa no sia sa anima sino en vos a 
membrar e a amar e a entendre; e si tant es que hom re- 
membre ne entena ni vulla altra cosa sino vos, * adoncs pora 
hom saber que la oracio no es a vos plaent ni agradable. 

13. "Eternal Senyor, qui en la persona del Till ajusiás 
natura humana ah natura divina! Qui vol esser exoít e aver 
acabament a asso que demana, umplesca, Sényer, de vos 
tot son cor e no am nulla altra cosa sino vos tan solament; 
car si hom no ama re de vos enfora, nulla autra cosa no 
US querrá 3 ni US demanará en sa oracio sino tan solament 
que pusca vos loar e honrar e servir e beneyr en tots sos 
dies e en totes ses forces. On, pus altra cosa nous demán, 
segur pora '♦esser que sa oracio será exoída e agradable 
a vos e en vos e per vos. 4{ 14. Com hom, Sényer, es loa- 
dor de vostra granea e de vostra bonea e de les vostres 
vertuts, e com hom confessa e atorga les viltats els vicis 
cls defalliments en home, adoncs vos aora hom eus prega 
cus demana, e adoncs son aquelles oracions e aquelles 
demandes e aquelles pregueres^a vos molt plaents e molt 
agradables; car molt es a vos plaent e agradable com hom 
vos loa e com hom reprén e acusa sí metex de sos falli- 
ments e de ses frevoltats. ^ 15. Qui vol, Sényer, pujar sa 
oracio a vos ni la vol a vos fer plaent e agradable, esfors 
se aitant com pusca de pregar per tot home, sia bo o mal, 
c am en general tot bé aitant per altre com per sí metex; 
e si en esta manera vos adora eus reclama, adoncs fa sa 
oracio e sa demanda a vos molt plaent e molt agradable. 



1. B, manca aquest mot. — 2. A, en nuyla altra cosa sino en uos. — 
3. M, non quoeret. — 4. E, pot. — 5. B, pregarles. 



282 Ramón Lull 

1 6. Jljudahle Senyor reclamal per tols los pables! Com 
hom vos demana aquells dons qui pertanyen a vos a donar 
c a homc a demanar, adoncs se forma es sanctifíca e sen- 
dressa la oracio e la demanda que hom vos fa; mas com 
home vos demana neus prega daquelles coses qui no co- 
venen esser atorgades ni donades per vos ni no tanyen' 
que home les aja ni les posseesca ne que li sien donades 
ni no es digne que les demán, adoncs aquella oracio e 
demanda es a vos molt desplaent e molt desagradable. 
^ 17. Com hom, Sényer, vol pujar e exalsar sa oracio a 
vos, adoncs cové quen sa oracio sia hom tot humil; car on 
pus fortment hom se humilía adorant e pregant vos, pus 
fortpuja sa oracio; e on pus forment hom sen ergulla, pus 
vil e pus breu es sa oracio. "¥> 18. Com hom, Sényer, vos 
adora eus prega, adoncs cové que hom se penida'de sos 
peccats e cové que hom aja vera contriccio de cor e vera 
conciencia; car nulla oracio en que no sien totes aqüestes 
coses no pot esser a vos plaent ni agradable, e tota oracio 
on sien totes estes .v. coses cové de necessitat que a vos 
sien amables e agradables. ^ 

1 9. Sényer Deus en lo qual se vivifiquen mes amors e mos 
plaers e mos pensamenh! Nulla cosa no es tam bona ni tan 
vertuosa en oracio com es devocio; car molt mellor oracio 
es, Sényer, pregar e adorar devotament jassía que les pa- 
raules no sien belles ne ordonades, que no es oracio sens 
devocio que sia ab belles paraules e ab bells dictats; car 
oracio que sia en la boca tan solament e no en lo cor no 
val res a esgardament daquella oracio qui es en lo cor, e 
en la boca. 4< 20. Tant es devocio bona cosa en la oracio, 
que molt major plaer avets vos, Sényer, en los homens pees 
o en les fembres pegues com pegament vos preguen e pe- 
gament parlen ab gran devocio, que no avets com alcú de 
los grans letrats els grans maestres els grans prelats vos 



j. E,B, tayn. — 2. E, pineda. — 3. B, sia amable e agradable. 



L. DE CONTEMPLACIO 283 



adoren cus preguen dients bells dits c belles paraules e 
lo cor no ha devocio e ymagina altrcs coses diverses o 
contraríes daquelles coses que la boca parla ni demana./ 
4< 21. Com hom, Sényer, se confía molt en la vostra espe- 
ransa e de tot en tot se met hom en la vostra guarda e en 
la vostra ajuda, adoncs exausa hom e excellencieja sa ora- 
cio e sa demanda; car nulla cosa no fortifica pus forment 
oracio, com fa confiament e esperansa en la vostra bonea 
e que hom nos confiu ' ni sesper'en nulla altra cosa sino 
en vos tan solament. 

22. Jlh Senyor savi, ah Senyor honrat sobre ioh honra- 
menh! Qui vol que sa oracio sia exoída, necessaria cosa li 
es ques fassa servu^e sotsmés de veritat, e que la sua ora. 
ció sia edificada sobre veritat; car nulla oracio ni nulla de- 
manda que hom vos fassa fentament^ni falsa ni contraria de 
veritat, no es cosa covinent que sia a vos plaent ni agrada- 
ble. 4< 23. Com hom, Sényer, es amador de justicia e de 
misericordia, adoncs fa les sues oracions e demandes a vos 
plaents e agradables; mas ja home qui sia injuries e qui sia 
cruel de cor e qui no aja pietat e misericordia daquells 
qui misericordia an mester, no farán a vos oracio ni pre- 
gucra que US vinga^en plaer ni en grat. 4< 24. Enaxí com 
dos miralls demostren la .j. al autre lur forma, enaxí, Sé- 
nyer, com hom contempla en vos demanant a vos justicia o 
misericordia o larguea o omilitat o perdó o amor o saviea 
o altra qualitat, cové que hom se forme e sendrés en tal 
manera que hom aja en sí metex les qualitats en les quals 
es contemplant en vos; e si tant es que hom vos demán^ 
justicia o misericordia o altres qualitats, e hom es just e 
misericordiós o aquella qualitat queus demana, adoncs 
pot esser cert e segur que sa oracio e sa demanda es a vos 
molt plaent e molt agradable. 

25. Misericordiós Senyor! Com hom vos ret gracies7e 

1. E, confiy (sempre). — 2. B, ni s descsper. — 3. E,B, ser (sempre). — 
4. PA.ficfé. — 5. E, uenga. — 6. E, demana. — 7. B, vos rend grat c gracies. 



284 Ramón Lull 

mercés deis bens que hom ha reebuts de vos e deis bens 
quen reeb, e com hom proposa, ' Sényer, queus fassa gra- 
cies e mercés deis bens esdevenidors, adoncs saparella 
hom e sendressa com sia a vos sa oracio e sa demanda 
plaent e agradable. 4{ 26. Tant sots vos, Sényer, dreturer 
e vertader e amador de tots bens, que molt mellors son los 
mals els afanys els treballs que vos donats a home en est 
mon dreturerament e vertaderament, que no son los plaers 
els delits e les benenances que aquest mon falsament c in- 
juriosament dona a home. On, per assó, Sényer, qui vol 
que ses oracions e ses pregueres sien exoídes, ajaus grat 
de totes ses tribulacions e de totes les penes els mals que 
sosté en est mon per demostrar e conéxer la vostra gran 
justicia. 4^ 27. Com hom es, Sényer, leyal e continent e 
franc e avinent e pie de tots bons nudriments, adoncs es 
aparellat per sos bons nudriments de vos a loar e de vos 
a amar e de vos a honrar e de vos a servir, e on pus for- 
ment es hom aparellat a totes estes coses, pus fortment es 
aparellat a reebre gracia e benediccio de vos adoncs com 
vos prega nius adora nius reclama nius demana. 

28. Honrat Senyor amat del qual preñen luit gracia e 
benediccio! Com home, Sényer, se fa servu e sotsmés de 
obediencia a obeír los vostres manaments e com hom es 
molt diligent^de vos a servir e com tota la forsa dom es 
mesa en vostra honor e en vostra laor, adoncs tot so que 
hom vulla ni prec ni demán al vostre poder e a la vostra 
saviea e a la vostra volentat, es a hom altreyat e ates c do- 
nat. M 29. Com hom, Sényer, demana al vostre poder e a 
la vostra saviea e a la vostra volentat les coses a hom ne- 
cessaries, adoncs es cosa covinent al vostre poder e a la 
vostra saviea e a la vostra volentat que les coses que a hom 
son necessaries sien donades; mas qui demana coses no ne- 
cessaries, no demana al vostre poder ni a la vostra saviea 



E, propausa. — 2. E/delijent. 



L. DE CONTEMPLACIO 285 



ni a la vostra volentat, car no es de lur natura ni de lur 
propietat que donen a home nulla cosa que a hom no sia 
necessaria; e per assó los homens rics qui demanen so que 
nols es necessaria cosa, demanen coses a vos desplaents c 
desagradables. ^ 30. Molt home, Sényer, vos prega eus 
demana tots dies que vos li donets la gloria de parays, c 
en son cor es pus amador deis delits daquest mon que no 
es de la gloria de parays; e per so com hom ama mes 
aquest mon que lautre, per assó no es digne que li sien 
donats los bens qui son en lautre seggle en presencia de 
la vostra gloria divina. 



§ Cap. 201. Com hom ha apercehiment 
e conexensa dome savi e dome nesci. 

^§§^5^ H Deus ploriós qui aveh endressal mi ah los mana- 
AtrT^álJ ments sensuaís en los manaments enlellecluals! Enaxí 
^J5^5i§ com home es en • dues natures, les quals son na- 
tura sensual e natura entellectual, enaxí, Sényer, es home 
savi o pee sensualment e entellectualment, la qual saviea o 
la qual peguea es en home o per occasió sensual o per occa- 
sió entellectual o per abdues ensems. «K 2. Qui vol ensercar 
ne conéxer home savi, ensere la sensualitat e la entellectui- 
tat, e sapia qual saviea enserca, so es a saber, si encerca o 
saviea sensual o saviea entellectual, o sapia si encerca en 
home abdues les saviées, so es saber, saviea sensual e saviea 
entellectual; car los uns homens son savis en la sensualitat 
e altres en la entellectuitat e altres son savis sensualment e 
entellectualment. ♦( 3. Qui vol encercar en home peguées 
c neciées e defalliments de saviea, aja esguardament si es 



i. E,B>M, manca aquesta preposició. 



286 Ramón Lull 

home qui fassa differencia enfre una sensualitat e altra ne 
si fa differencia enfre sensualitat e entellectuitat ne si ' sab 
fer differencia enfre una entellectuitat e altra; car los ho- 
mens qui son pees ne nescis no fan differencia enfre sen- 
sualitat ne entellectuitat, ni no fan differencia entre les 
sensualitats qui son diverses en natura e en proprietats, ni 
no fan differencia enfre les entellectuitats diverses c con- 
traríes qui han diversitat en qualitats e en proprietats. 

4. Poderos Senyor sobre Mes f orces, gran sobre totes gra- 
nees! Com hom vol aver conexensa quals son homens savis 
ni quals son hon^.ens necis, guart hom per qual de les dues 
natures son posseyts; car los homens qui son servus* e sots- 
meses a la natura entellectual son savis per so car lo sob- 
ject de saviea^es entellectuitat, e los homens qui son pos- 
seyts per la natura sensual, aquells son homens necis per so 
car natura sensual no sacosta tant en natura ab saviea com 
fa la natura entellectual. »•< 5. On, com ass5 sia enaxí, Sé~ 
nyer, dones tota hora que home sia pus obedient a natura 
sensual que a natura entellectual, es lunyat de saviea e es 
acostat a peguea e a innorancia, per so car se lunya deis 
termens de saviea e sacosta ais termens de peguea; e tota 
ora que hom sia pus obedient a natura entellectual que 
a natura sensual, es hom savi, per so com hom se lunya 
deis termens de peguea e sacosta ais termens de saviea. 
^ 6. Com saviea entellectual sia dintre lenteniment e sa- 
viea sensual sia fora lenteniment, per assó, Sényer, com 
home es savi en son enteniment ha major saviea que aquell 
qui es savi fora son enteniment, e com hom es neci ea son 
enteniment, adoncs es pus neci que aquell qui es nesci et 
pee fora son enteniment. On, esguardant totes estes coses 
es hom certificat quals homens son savis ne quals homens 
son necis. 

7. Oh vos, Sényer Deus, del qual prenem vida e gracia e 



1. E, ni sci. — 2. E,B» sers (sempre), — 3. B, de sa saviea. 



L. DE CONTEMPLACIO 287 



benediccio! Qui es enccrcador dome pee o dome savi, en- 
cere si la saviea e sa peguea es essencial accidental; • car 
los uns homens an saviea o peguea per natura, e altres an 
saviea o peguea per accident. »♦< 8. Los homens, Sényer, 
qui son savis per natura, aquells an la sensual natura ordo- 
nada e aparellada com la anima aja en lo cors ses vertuts 
en actu, e on mes lo cors es aparellat estrument a la anima 
com aja en actu la vertut que ha en potencia, pus savi es 
lome segons cors de natura; mas com lo cors no es apare- 
llat estrument a la anima com aja ses vertuts en actu e 
lome apodera la anima el cors per apreniment e sab en 
aquelles coses que vol saber, adoncs es hom savi acciden- 
talment. 4< 9. Los homens qui son pees per natura, son 
aquells qui no an lur cors aparellat ni endressat com la 
anima tinga ses vertuts en actu; e los homens qui son necis 
accidentalment, son aquells qui an lo cors aparellat a scien- 
cia e a saviea segons disposicio natural, mas car la anima 
no vol aver ses vertuts en aquella actualitat que lo cors li 
consentría, *per assó es hom nesci accidentalment. On, es- 
guardant e encercant en home saviea o peguea accidental 
o natural, ha hom conexensa deis homens savis e deis ho- 
mens necis, e assó esdevé, Sényer, per so car natura e acci- 
dent donen significat de saviea e de peguea differentment.3 
1 o. "Excellenl Senyor sobre totes altees, honra t sobre tots 
honramenls! Home savi es aquell qui afigura unes coses per 
altres e qui encerca les unes coses ab les altres e qui fa 
concordants comparacions, e home savi es aquell qui ha 
conexensa d aquelles coses qui son contraries e daquelles 
qui an diverses proprietats, e home savi es aquell qui sab 
apercebre en les qualitats quals son vers o falsos signifi- 
cats. 4< I 1. Home pee es, Sényer, aquell qui les coses di- 
verses en natura e en proprietats reeb egualment e con- 
cordantment sens que non sab fer divisio, ni no sab quals 

1. B, es esscncia accidental. — 2. A, cosentria: J, cosintria. — 3. J. ac- 
cidentalment. 



288 Ramón Lull 

coses son contraríes les unes a les altres, ni no sab reebre 
vers significats ni falses, ni nos guarda deis decebiments e 
deis engans que les unes qualitats fan de les altres repre- 
sentant a la ymaginativa falces demostracions per les quals 
home nesci fa falces afermacions. »♦< i 2. Qui vol apercebre, 
Sényer, qui es home savi o home pee, guart qui fa differen- 
cia enfre les coses qui son simples e enfre les coses qui son 
compostes; car los homens qui son savis saben departir e 
ajustar la substancia en ses parts e les parts en lur subs- 
tancia, e los homens qui son necis no saben conéxer ni 
apercebre en qual manera una cosa es ajustada de diverses 
coses, ne com diverses coses son ajustades en una substan- 
cia composta o simple. 

j 3. Savi Senyor sobre totes saviées, grados sobre totes 
grades! En les obres, Sényer, conex hom los homens; car 
home savi fa c tracta obra bona e fructuosa, mas home ne- 
sci e home pee tota ora ' tracta de coses vils e de poc fruit 
e de poca valor; e per assó qui vol avcr conexensa dome 
savi o dome pee, sapia aver conexensa de lurs obres, 
car cascún home es significat e demostrat per ses obres. 
^ 14. Qui vol aver conexensa dome savi e dome nesci, 
guartlo en ses obres si van per occasió o per ventura; car 
los homens savis fan so que fan occasionadament, mas los 
homens necis, so que fan, mes ho fan a aventura que occa- 
sionadament; e home savi demana so que no sab e nega so 
que no sab, mas home nesci fa tot lo contrari. *•< 15. Com 
home savi crex e muntiplica en saviea,^crex e muntiplica 
en ell humilitat c ensenyament e cortería.^e home nesci, 
Sényer, on mes es sabedor, pus es ergullós e vilá e descor- 
tés; e home savi sab mes en sos fets metéis que en los au- 
truís, mas home foll e neci pus es euros de saber los fets 
altruys que los seus metéis. On, esguardant totes aqüestes 
coses ha hom conexensa dome savi e dome nesci. 



1. A,J, manquen els mots tota ora. — 2. E, en sa sauiesa. — 3. E.J, cor- 
tesía. 



L. DE CONTEMPLACIO 289 

1 6. 7{ey veríuós, gran en Mes granees, verluós en totes 
vertuts! Alcuns homens son savis en les unes sensualitats c 
altres homens son necis en aquelles sensualitats e an sa- 
viea en altres sensualitats; e asso metex esdevé, Sényer, de 
la sciencia entellectual, car los uns homens an saviea c 
saber en alcunes entellectuitats e son necis e innorables en 
altres entellectuitats, les quals son sabudes e enteses c sa- 
viament posseydes per altres homens. ^ 17. On, com a?s5 
sia enaxí, Sényer, per assó esdevé que tot home es savi en 
alcuna cosa e es pee en altra cosa; car tantes son les coses 
sensuals e entellectuals, que totes no poden esser sabudes 
nc innorades per home. Mas aquells homens quin saben 
mes e qui ninnoren menys, e aquells qui pus saviament 
usen de so que saben e qui menys de dan an en so que 
innoren, aquells cové que hom tenga per savis; e los ho- 
mens contraris a aquests aitals, cové que hom los tenga 
per nescis. 4< 18. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
per so car los uns homens an una saviea e los altres nan 
altra, e per so com los uns homens an una peguea e los al- 
tres nan altra, per assó sesdevenen contrasts e malsvolen- 
ces en los homens; e per assó, com per esta manera an los 
homens occasio ques contrasten e ques reprenen la .j. 
lautre, per assó pot hom aver conexensa per esta manera 
metexa quals homens son savis ni quals homens son necis; 
car aquells qui menys cuiden saber e qui menys son repre- 
ncdors son savis, e aquells qui mes cuiden saber e qui pus 
gran plaer an de esser reprenedors, aquells son homens 
necis. 

1 9. Oh vos, Sényer Deus, en lo qual es tota nostra vida 
e tota nostra esperansa! Qui vol apercebre ni trobar qual es 
home savi ni qual es home pee, cové que hom sapia aver 
manera segons la qual hom sapia temptar e asajar sensual- 
ment e entellectualment per los senys corporals e per los 
senys espirituals lome lo qual vol hom conéxer si es savi 
o neci. ♦< 20. No es, Sényer, nuil home savi o pee qui no 

CoNTEMPLAno-l V-lf 



290 



Ramón Lull 



sia savi o pee sensualment o entelleetualment. On, eom es 
temptat en sa sensualitat o entellectuitat, adoncs sa sen- 
siialitat o sa entellectuitat dará a hom demostracio e sig- 
nificacio de sa saviea o de sa peguea, e majorment ' com 
hom sia temptat decimulantment^sens que la temptacio no 
sia apercebuda per lome temptat. ^ 2 1 . Si tant es, Sényer, 
que hom tempte e asag lome sensualment o entelleetual- 
ment simplement e hom no pusca atrobar so que encerca 
per aquella manera, cové que hom compona la temptacio 
enfre sensualitat e sensualitat o enfre sensualitat e entel- 
lectuitat o enfre entellectuitat e entellectuitat, e adoncs 
covenrá per fina forsa que hom aperceba e atrop so que 
encerca ab que sapia menar son encercament per esta ma- 
nera damundita. 

22, Misericordias Senyor, en tots temps poderos grados 
piados! Home savi com no pot aver conexensa sensualment 
en la cosa que encerca, guarda entelleetualment en la po- 
tencia de la cosa qui ha possibilitat de esdevenir en actu; 
mas lome qui es pee ne ncscí, com no pot aver conexensa 
actualment, ^no encerca conexensa entelleetualment en la 
potencia, en la qual potencia es possíbol cosa actualitat de 
la cosa qui priva daccio, so es conexensa, per so car es 
en potencia. ^ 23. Home savi, Sényer, com li defall sa sen- 
sualitat o sa entellectuitat a conéxer e a saber veritat dal- 
cuna cosa sensual o entellectual, sempre demana consell e 
ajuda ais homens savis com li ajuden a saber e a entendre 
e a trobar so que no pot saber per sí metex tan solament; 
mas home neci fa dassó tot lo contrari, car si no sab, no 
demana ne encerca com sapia; e si demana a saber so que 
no sab, demana ho ais homens necis qui no ho saben, e 
com no pot saber per sí metex nr per cells qui no saben 
so que vol saber, descreu so qui es ver e creu so qui es 
fals. ^ 24. Com home savi es duptant en sa lig en alcuna 



I. E, majcrment (passim). — 2. J, desimulantiment. — 3. M. sensualitef' 



L. DE CONTEMPLACIO 29I 



cosa e son enteniment no ho pot compendre segons ma- 
nera de rao, adoncs demana so en que dupta, c si no atro- 
ba quil ne certific no ho descreu, enans conex son defalli- 
ment a son enteniment e creu so que son enteniment no 
pot entendre. Mas home neci fa, Sényer, dassó tot lo con- 
trari; car com son enteniment no entén en so en que dupta, 
encontinent ho descreu e no vol creure la veritat a la qual 
son enteniment no basta a entendre; e home savi no sots- 
met sa franquetat a malvat senyor, mas home nesci fa tot 
lo contrari. 

25. "Excellent Senyor sobre totes altees, noble sobre tots 
honraments! Home savi ha esguardament al comensament e 
a la mitjanía e a la fi, mas home neci fa lo contrari, car no 
guarda a nulla termenacio; e home savi tota hora seguex 
Jes vies on pusca esdevenir a acabament es pusca lunyar a 
les coses on ha defalliment, mas home qui sia nesci fa das- 
só tot lo contrari; e home savi tota ora guarda a metre 
son temps bé e tota ora ama estar en loe covinent, mas 
home foll fa dasso tot lo contrari. »*< 26. Home savi com 
no pot aver tot so que vol, as menys ne pren part ans que 
tot ho perda, mas home nesci ho per tot, per so car no 
vol pendre part, pus tot nou pot aver; e home savi elcg 
los majors bens e forsadament pren e eleg'los menors 
mals, e home savi es amador e encercador de pau, e home 
foll es encercador de guerra c de treball e de mal. 4< 27. En 
axí, Sényer, com home savi sab trer de mal bé, enaxí home 
nesci fa de bé mal; e enaxí hom home savi ajusta e comen- 
sa a conrear^ los bens temporals per tal que servesquen, 
enaxí home neci afolla e deguasta^e malmet so qui fa fre- 
tura; e enaxí com home savi usa de coses profitables, en 
axí home neci usa de coses de poc rccapte; el home savi 
orna sa anima de bons pensaments e de bones cogitacions 
e de bones ymaginacions, el home neci umple de coses 



j. E, elig. -2. E,B. aiusta e conrea. —3. E, degasta. 



292 



Ramón Lull 



vicioses ' e de coses sensuals son cors e sa anima, per les 
quals son en sutzetat e en corrupcio sensualment e entel- 
lectualment. 

28. Oh Senyor del qual esperam gracia e benediccio! Ho- 
me savi obeex a son bon amic qui es desobedient a son 
enemic, mas home nesci es obedient a son enemic qui es 
desobedient de son amic; e home savi ha major paor de la 
mort de la anima que no ha de la mort del cors, mas lome 
neci ha major paor de la mort corporal que de la mort es- 
piritual; e home savi ha tota sa confiansa en vos, e home 
nesci se confía en altres coses mes que en vos: e enaxí, 
Sényer, com home savi seguex les coses possibols, enaxí 
home nesci seguex les coses impossibols. 4( 29. Home sa- 
vi ha vergonya com fa falliments ni errades, e home nesci 
ha vergonya com fa nulla re de bé; e per assó los homens 
savis ploren lurs peccats els homens nescis los rien. On, 
beneyt siats vos, Sényer: car los homens savis conexen qui 
es savi ne qui es pee, mas los homens qui son ydiotcs e 
qui son pees, aquells no an conexensa ni saber, per la 
qual ajen manera de conéxer home neci ni home savi. 
4< 30. On, a vos, Sényer Deus, sia donada gloria e laor per 
tots temps: car per totes estes maneres damundites e per 
moltes d altres es conegut home qui es savi o qui es neci. 
On, col vostre sotsmés sia embegut e compres* de inno- 
rancia e de peguea e de neciea, ans que pusca aver cone- 
xensa de sa bestialitat, covenrá, 3 Sényer, que vos li donets 
saviea per la qual pusca conéxer e apercebre sos defalli- 
ments, e la gran saviea e la excellent noblea de son Se- 
nyor Deus. 






I. E, uecioses (passim). — 2. B, corpres. — 3. E, couendra. 



L. DE CONTEMPLACIO ^93 




f Cap. 202. Com hom ha apercebiment e 
conexensa si es amat o desamat. 

EUS drelurer verluós! Ji vos, Sényer, sia donada e 
coneguda tota gloria e tola laor e lot honramenl. 
Qui vol enccrcar ni atrobar si es amat o desa- 
mat, .iij. coses ha mester a encercar, so es a saber, pro- 
prietats e qualitats e significats; e cové que encercant es- 
tes .iij. coses, que hom les encere ab altres .iij. coses, so 
es saber, ab memoria e ab enteniment e ab volentat. On, 
com hom aura ordonat que encere, membrant e entenent 
e volent, en proprietats e qualitats e significats, cové que 
hom encere en .xviij. coses contraries o diverses si hom es 
amat o desamat. ^ i. Les .xviij. coses, Sényer, on hom en- 
cerca per proprietats e qualitats e significats, van de dues 
en dues, so es a saber: accio e passio, e acabament e de- 
falliment, e actualitat e potencia, e essencialitat e accident, 
c concordansa e contrarietat, e occasio e ventura, e sen- 
suah"tat e entellectuitat, e la primera entencio e la segona, 
e lo primer moviment el segón. *«< 3. Tot home, Sényer, 
qui aja conexensa de proprietat ni de qualitat ni de signi- 
ficat, pus que sapia en ests .ix. parells membrar e enten- 
dre e voler les proprietats e les qualitats e los significats 
de cascuna d estes .xviij. coses damunt dites, pot artificial- 
ment apercebre e conéxer si es amat o desamat; car cas- 
cuna de les .xviij. coses ne dará significacio segons lurs 
proprietats e segons lurs significats, ab que hom membrant 
e entenent e volent sapia encercar e reebre so que vol 
atrobar. 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui sabéis e podéis e voléis lols 
hens! Com la mia anima es contemplant vos membrant e 



294 



Ramón Lull 



entenent c amant vostrcs proprietats e vostres qualitats, 
adoncs es significat a la mía anima per les vostres proprie- 
tats e per les vostres qualitats, que vos amats nosaltres e 
que en vos no ha nulla proprietat ni nulla qualitat per que 
vos nos siats enemic ni mal volent. «^ 5. Com la mia ani- 
ma, Sényer, vol membrar e entendre les proprietats e les 
qualitats qui son caúdes en home accidentalment per 
obra de peccat, adoncs aquelles proprietats e aquellcs 
qualitats donen significat a la nostra anima que nos vos 
desamam eus som enemics a les vegades, ' de part lo nos- 
tre defalliment, en lo qual som esdevenguts per la co- 
rrupcio de nostra natura qui es corrumpuda per peccat. 
4< 6. On, com hom ha esguardament, Sényer, a accio e a 
passio, e hom guarda la proprietat e les qualitats d aquelles 
coses qui son en accio o en passio, adoncs es significada la 
amor o la desamor. On, per asso apercebem que la amor 
que vos avets a nosaltres esdevé de les vostres proprietats 
e de les vostres qualitats metexes; e la amor que los 
homens an a vos, aquella esdevé per rao de les vostres 
proprietats e qualitats qui signifiquen que vos fets a nosal- 
tres vos amar e servir; e la desamor que nosaltres avem a 
vos, aquella es significada en les nostres proprietats e qua- 
litats, qui per lur corrupcio metexa son esdevengudes des- 
amant lur senyor e lur dzu per so car amen mes que ell les 
coses mundanes corrumpudes trespassables. 

7. Creador Senyor henfacror salvador amador! Com 
hom ab tota sa anima encerca e demana la proprietat daca- 
bament e de defalliment qui son qualitats significants elles 
metexes e lurs proprietats, adoncs es significat al enteni- 
ment del home que amor es * de natura dacabament, e 
enamistat e malvolensa es de natura de defalliment; car 
acabament significa amor e no significa privament damor, e 



^ 

) . E,B,M, manca a tes vegades. 



* A, manca el fol 136: el trellat qui seguex fins al n.° 10 del cap. 
303, es del m.s. E. 



L. DE CONTEMPLACIÜ 295 



defalliment significa desamor c privacio damor. >•< 8. On, 
bencyt siats vos, Sényer Deus: car lo vostre acabament do- 
na significat que vos amats nosaltres per so car sots tot 
acabat, e 1 acabament qui es en los homens justs dona signi- 
ficat que ells son amables del vostre acabament e de tot 
acabament que venga del vostre acabament; elo defalliment 
qui es en home peccador, aquell dona significat que en los 
homens peccadors ha privament damor c que son airables 
c enemics daquelles coses' que vos amats c daquelles coses 
en les quals vos amen los homens de sancta vida. *< 9. On, 
com asso sia enaxí, Sényer, dones tot hom qui vulla aperce- 
bre ni saber quals son los homens amables o airables, en- 
sercant la proprietat dacabament e de defalliment ho pot 
hom apercebre e conéxer; car los homens qui seguexen 
acabament son amables per so car acabament no pot hom 
seguir menys damor, per so car natura es dacabament que 
no pot hom a ell pervenir rnenys damor. On, en semblant 
manera es de defalliment; car los homens qui seguexen 
defalliment, aquells son significats que son enemics de 
acabament, per so car priven damor acabada, la qual pri- 
vacio es mena e font de enemistat e de malvolensa. 

1 o. T^ey vertader dreturer, qui los sants ^ de parays coro- 
náis de gloria! Com hom vol membrar e entendre la pro- 
prietat de potencia o de actualitat, adoncs pot hom aper- 
cebre quals homens son aquells qui amen o desamen; car 
aquells homens amen, Sényer, qui usen daquelles coses per 
les quals amor vé de potencia en actu, e aquells homes son 
enemics dom qui usen daquelles coses perales quals amor ^ 
actual priva de sa actualitat e sen torna en potencia. 
>•< 1 1. On, beneyt siats vos, Sényer: car aquells homens qui 
teñen la amor en actu per tal que no torn en potencia, son 
significats que son amables, e aquells que la enamistat qui 
es en potencia adúen en actu, aquells son significats que 



1. E, causes (forrm usual). — 2. E, sans. — 3. B, manca aquesta prepo- 
sjcio. — 4. E, manca amor. 



29^ Ramón Lull 

son desamables. *K 1 2. On, esgardant, Sényer, totes estes 
coses, pot hom apercebre e conexer en la potencia e en la 
actualitat qui es amable o qui es desamable: car enaxí com 
la volentat del argenter privan una forma del argent ni ' fa 
altra,* enaxí amor o desamor priven les coses qui son en 
actualitat per so que sien en actu les coses qui son en po- 
tencia, e teñen e conserven en la actualitat les coses qui 
no son en potencia. 

1 3. Glorias Senyor del qual devallen e venen totes nostres 
amors els nostres plaers! Com home enserca amor o enamis- 
tat en alcún home, covése, Sényer, que hom ensere en les 
proprietats e en les qualitats quals son significants amor o 
enamistat accidentalment o essencialment; car les unes pro- 
prietats e les unes qualitats signifiquen amor o desamor 
essencialment, e les altres ho signifiquen accidentalment. 
«K 14. La amor o desamor qui es, Sényer, naturalment, es 
com sacorden os desacorden en natura de compleccions, 
axí com home coléric qui per natura deu amar tot altre 
home coléric e per natura desamar tot home fleumátic; e 
com samen os desament accidentalment, axí com en Pere 
qui es home coléric e ama en Guillem qui es fleumátic, 
per so car les animes se convenen e sacorden a membrar 
e a entendre e a voler alcuna cosa; o com se desament, en 
axí com .ij. homens quis desament per la descordansa de 
la memoria e del enteniment e de la volentat de cascú qui 
no sacorden en so que remembren ni entenen ni volen. 
»•< 15. On, com hom ha aúda conexensa, Sényer, de la amor 
o de la enamistat si es accidental o essencial, Radones pot 
hom mills^conéxer la granea ni la quantitat de la amor ni 
de la desamor; e per la conexensa que hom ha damor o 
de desamor, per esta manera pot hom pendre art e manera 
segons la qual pot hom muntiplicar o mortificar la amor o 
la desamor. 



1. J, ne. — 2. B, un altra. — 3. E, hesencials. — 4. B, manca milts. 



L. DE CONTEMPLAOO 297 



16. Inmortal Senyor incamiable inaesmahle! Qui vol en- 
scrcar ni atrobar si es amat o desamat, ensercar li cové, 
Sényer, quals coses son concordans ni quals coses son des- 
cordans e descoveniens, la qual concordansa o desconve- 
niencia o contrarietat fa a ensercar ab los significáis e ab 
les demostracions que fan de sí metexes les proprietats c 
les qualitats qui signifiquen e demostren amor o desamor. 
M 1 7. Com home, Sényer, se concort en natura e en espe- 
cia ab altre home, adoncs es significada amor enfre un ho- 
me c altre per rao de la natura e la especia en la qual se 
convenen, e com lo home másele e la fembra requeren 
acostament natural segons lur disposicio e la occasio en 
que son; mas com los homens se contrasten en lig e en fe 
e en cresensa, adoncs es significada enamistat e malvolensa 
per rao de les animes qui no sacorden, ans contrariejen 
les unes a les altres. 4< 18. Com les sensualitats, Sényer, 
sacorden les unes ab les altres, e com les sensualitats 
sacorden es convenen ab les entellectuitats, e com les en- 
tellectuitats sacorden es convenen les unes ab les altres, 
adoncs es significada amor; mas com les sensualitats se 
contrariejen en sí metexes o se desconvenen ab les entel- 
lectuitats o com les unes entellectuitats se descovenen ab 
les altres, adoncs donen demostracio de desamor. 

19. Oh vos, Sényer Deus, qui sots vera pau e vera con- 
solacio nostra! Qui es enqueridor ni ensercador damor ni 
de desamor, covése, Sényer, que ho ensere en les .iiij. oc- 
casions e en so qui va per ventura fora de les .iiij. occa- 
sions; car si la desamor o la amor va per les .iiij. occasions, 
adoncs pora hom véser e saber que lo faedor fará en la 
materia e en la forma aquella cosa que vol que sia perven- 
gut en la causa final. <( 20. Com la amor o la desamor va 
a aventura sens nulla occasio, adoncs, Sényer, lo faedor no 
fa en la materia ni en la forma ab entencio que sia amat 
ni desamat; e com home a aventura fa alcuna cosa en la 
materia o en la forma sens nulla entencio e per aquella 



2^8 Ramón Lull 

cosa que fa es amat o desamat, adoncs es la amor o la des- 
amor a aventura, ' et enaxí com es a aventura, enaxí pot 
esdevenir en no esser e en privacio a aventura. '«21. On, 
com hom sab aver conexensa de les coses qui van per occa- 
sio o per ventura, adoncs pot hom, Sényer, apercebre e 
conéxer quals coses son amades e desamades; e aquesta 
conexensa esdevé en hom per rao de les .iiij. occasions o 
per rao de les causes de ventura qui signifiquen lurs pro- 
prietats e lurs qualitats; e per la demostracio que donen 
de sí metexes, donen significacio daquelles coses qui son 
amades o desamades. 

22. J^ey piados misericordiós, de totes tes mars e tes terres 
Senyor poderos! Qui vol ensercar amor o desamor sensual, 
cové que la ensere en les proprietats e en les qualitats 
sensuals. car aquelles proprietats e qualitats, Sényer^ son 
significans amor o desamor; e qui vol ensercar amor o 
desamor entellectual, covése que ^ensere en les proprietats 
e en les qualitats de les entellectuitats; car aquelles pro- 
prietats e entellectuitats donen demostracio ais ulls entel- 
lectuals qual cosa es amant o airant entellectualment. 
% 23. Qui amor o desamor enserca, Sényer, guartla^en los 
senys corporals; car lome segons que ama la cosa sensual 
o segons que la aira, usa della vesent o oent o odorant o 
gustant o tocant; car les coses que ama veu e ou e odora e 
gusta e palpa pus sovín e pus volenterosament, que no fa 
les coses que desama. 4^ 24. En los .v. senys sperituals deu 
hom ensercar amor o desamor; car les coses entellectuals 
amades, pus sovín son cogitades e apercebudes e remem- 
brades e volgudes, que* les causes desamades; car natura 
damor es contemplar en so que es amat, e natura de des- 
amor es oblidar e menysconéxer so qui es desamat. 

25. Senyor temut, Senyor votgut, Senyor amat! Qui vol 
ensercar quals coses son amades ni quals coses son desa- 



1. E, o la desaventura. — 2 B, qtxe la: J, que les. — 3. E, gar la.— 
4, B, per. 



L. DE CONTEMPLACIO 299 



mades, covése, Sényer, que les ensere en les .ij. entencions; 
car com la primera entencio e la segona son ordenades, 
adoncs es significada amor e amistat; mas com les enten- 
cions son desordenades, enaxí que la primera entencio 
fassa so que deuría fer la segona e la segona fa so que 
deuría fer la primera, adoncs es significada desamor. 
>•< 26. Com la primera entencio, Sényer, va segons que re- 
quer sa disposicio segons cors de sa propria natura, adoncs 
la primera entencio demostra sa proprietat e sa qualitat; e 
com la segona entencio va segons la disposicio de la pro- 
prietat e de la sua propria natura, adoncs la segona enten- 
cio demostra sa proprietat e sa qualitat. On, per so car 
cada entencio demostra de sí metexa sa propietat e quali- 
tat, per assó la memoria e lenteniment e la volentat dome 
aperceben la amor qui es en home usant ordenadament de 
la primera entencio e de la segona. *•< 27. Com la primera 
entencio, Sényer, es tresportada a esser la cosa qui es de 
natura a la segona entencio, e com la segona entencio es 
la cosa qui es de natura de la primera entencio, adoncs la 
anima del home pot apercebre membrant e entenent e vo- 
lent en les proprietats e en les qualitats de ab.ij.^* les en- 
tencions, que lome es airable' e desamable e amable falsa- 
ment per lo desordenament qui es feyt enfre la primera 
entencio e la segona. 

28. fíonrat Senyor sobre lots honramens, amat Senyor 
sobre lotes amors! Com home vol membrar ni entendre la 
diferencia ni la contrarietat qui es enfre lo primer movi- 
ment e lo segón moviment, adoncs, Sényer, pot hom aver 
conexensa qual cosa es amada ni qual cosa es desamada; 
caria proprietat e la qualitat del primer moviment signifi- 
quen amor vertadera e avorriment de tota cosa ávol e fal- 
sa, e la proprietat e la qualitat del segón moviment do- 
nen senyals e demostramens^qual cosa es amor falsa ni 



I. E, ajudable. — 2. B, demostracions. 



300 



Ramón Lull 



quals coses hom ' desama contra justicia e contra veritat. 
*♦< 29. Aquells qui amen o desamen per lo primer movi- 
ment, amen so que amen segons natura c proprietat del 
primer moviment, al qual primer moviment es propria cosa 
amar so qui es bo e so qui es digne de esser en esser; e so 
que hom desama, Sényer, per lo primer moviment es cosa 
digna de esser desamada e menyspresada per so car es 
cosa mala e cosa vil la qual no ha dignitat que sia en esser 
segons esgardament de sí metexa, enans es en esser per 
tal que per ella sia conegut lo bé qui es amat per lo pri- 
mer moviment e desamat per lo segón moviment. •«< 30. Na- 
tural cosa es, Sényer, al segón moviment segons la pro- 
prietat de sa natura, amar so qui no es digne de esser 
en esser c de desamar so qui es digne de esser en esser. 
On, com hom ama per lo segón moviment, adoncs ama 
hom peccat e defalliment e ha hom en oy so qui es obra 
vertuosa; car lo segón moviment, enaxí com ha esgarda- 
ment a no esser, enaxí fa hom amar so qui no es digne de 
esser amat e fa a hom desamar so qui es digne de esser 
amat. Or\, beneyt siats vos, Sényer: car per totes estes 
.xviij. coses damunt dites es apercebut qui es amat o des- 
amat, ab que hom les ensere per proprietats e qualitats e 
per significats*membrant e entenent e volent lausor e amor 
de son Senyor Deus. 




1. J, ni qual cosa es so que hom. — 2. B, amb proprietats per quali- 
tats o per signiñcats. 



L. DE CONTBMPLACIO 3OI 




^ Cap. 203. Com hom ha apercebiment 
a conéxer home ley al e home fals. 

H Deus noble sobre lotes nobleses, glorias sobre lotes 
glories! Qui vol atrobar ni conéxer home leyal c 
home fals, ab .iij. coses cové que ensere ^leyaltat 
o falcía, les quals .iij. son, Sényer, temptacio e forma entel- 
lectual e significado, les quals .iij. coses cové que enser- 
quen en .xviij. coses de .ij." en .ij.", les quals .xviij. coses 
son: amor e desamor, dretura e injuria, memoria e oblida- 
ment, racionalitat e sensualitat, honrar e vituperar, 3 donar 
e tolre,-* comanda e restitucio, partiment en la cosa comu- 
na, fermetat e alteracio. 4< 2. Jímable Senyor! Enaxí com 
lo cristall demostra ais ulls corporals la figura part sí me- 
tex, la qual demostracio fa per rao de sa clardat, enaxí, 
Sényery aqüestes .xviij. qualitats damunt dites demostren 
per rao de lurs significats quals homens son leyals ni quals 
son falces. On, enaxí com ab los ulls corporals cové véser 
lo cristall si volen véser la figura qui es part lo cristall, 
enaxí los ulls entellectuals cové que esgarden les .xviij. 
qualitats ab temptacio e ab figura entellectual e ab los sig- 
nificats que les qualitats signifiquen en home fals e en ho- 
me leyal. ^ 3. Vertader Senyor! Enaxí com lo mirall repre- 
senta milis la figura qui li es prop que no fa la figura qui 
li es luny, enaxí, Sényer, les qualitats damunt dites repre- 
senten la forma de leyaltat o de falcetat en lome segons 
que hom es prop o luny a elles; car los homens qui son 
leyals son significats per leyals segons que son prop a les 
qualitats qui an natura de significar leyaltat, e los homens 



I. B, c conexensa: J, e concxcnsa a conexcr. — 2. B, que 1 ensere. 
3. BJ, honrrat e vituperat. — 4. B, colrc. 



302 



Ramón Lull 



qui son falces, segons que son prop a les qualitats qui an 
natura de significar desleyaltat, son significáis e demos- 
trats per falses e per desleyals. 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui soh iota la mía esperansa e 
tot lo meu reveniment! Qui vol ensercar home leyal e home 
fals, cové que hom lo tempte amant demostrant senyals 
damor; e si tant es, Sényer, que hom nols pusca conéxer 
per los senyals damor, cové que hom lo tempte ab senyals 
de desamor; e com hom laura temptat e asajat en estes 
.ij." maneres, adoncs cové que hom entellectualment forme 
en sa anima los significats que la temptacio darán del ho- 
me segons los senyals damor o de desamor. >*< 5. Si lome 
qui es temptat ab amor es, Sényer, leyal, sempre amor lo 
fará amar, car natura es dome leyal que sia amant aquell 
qui li dona semblant damor: on, la forma damor significará 
en cll forma de leyaltat. Mas si tant es que lome temptat 
per amor sia fals e desleyal, adoncs la amor significará la 
forma de la falcetat qui es en home fals, car natura es 
dome desleyal que engán aquells qui li es vijarés que 
lamen, car milis pot hom engañar aquell qui ama, que no 
fa aquell ' qui no ama. "^ 6. Sil home qui es temptat ab 
semblant de enamistat, si tant es, Sényer, que sia home 
leyal, sempre ques veurá desamar ensercará perdó e enser- 
cará si ha errat contra aquell qui li dona senyals de des- 
amor; e per assó la leyaltat formar 1 ha al home qui 1 
tempta per leyal; mas si tant es que sia fals aquell home 
qui es temptat per senyals d enamistat, sempre ques veurá 
desamar senfellonirá e sempre sescusará e sescomourá de 
ira e mala volentat contra hom, e no demanará ni enque- 
rerá* misericordia ni perdó, enans encolpará hom e aleverá 
a hom falcíes e engans. 

7. "Loat Senyor per toh los pohles, honrat Senyor sobre 
lots honraments! Feent dretura o feent tort, ha hom cone- 



I. B, que aquel!. — 2. J. enquerra. 



Con 



DE \^0NTEMPLAC10 



303 



xensa qual es home leyal ni qual es home fals, car com 
hom fa dret a hom leyal, sempre la dreturera sentencia lo 
significa leyal; e com hom li fa tort, atretal. Mas del home 
fals no es, Sényer, enaxí; car sia que hom li fassa dret o tort, 
tota hora pren forma dome fals. ^ 8. Com home leyal es 
segons dret punit, sempre, Sényer, loa la sentencia e conex 
son falliment, e tota la pena el treball que hom li jutja 
graex e atorga, e reprén sí metex; e si tant es que hom 
tempte lome leyal ab injuria que hom li fassa, sempre au- 
ra passiencia e aura openió que sia innorable e demanará 
mercé o secors o concell, e no aura mala volentat ni retrá 
mal per mal, ans aura openió que aquell dan que hom li 
dará a tort, li esdevenga per alcunes colpes on es colpa- 
ble. >♦< 9. Com home fals es temptat, Sényer, ab injuria que 
hom li fassa, encontinent se clama e sirex e es despagat e 
ha mala voientat e aleva a hom falcíes e engans e sempre 
ymajena e tracta com se pusca venjar e com pusca hom 
engañar, e tot quant bé hom li ha feyt, tot lo menysconex 
el innora; e si hom lo tempta feent dretura e que la sen- 
tencia sia per ell, sempre se gauba e diu mal de son enver- 
sari e nos té per pagat de son dret, ans li es vijarés que 
hom li fassa tort com hom no li jutja mes de son dret. 

10. Torh Senyor sobre totes forces, amorós sobre totes 
amors! Qui vol ensercar home leyal e home fals, tempte lo 
Sényer, en la memoria o en la privacio de memoria en les 
coses passades. On, si home es leyal e hom li fa recontar 
les coses passades, si tant es, Sényer, que li membren, re- 
contar les ha en aquella manera que les aura * vistes o oydes 
o fetes sens que no y afigirá nin minvará, e si tant es que 
no li membren, afermará e atorgará que les ha ublidades; 
mas si al home fals fa hom recomtar les coses passades, 
oy afigirá on minvará, o si no li remembren, guabar'sha 
que li membren e atrobará raons per sí metex. >♦< 1 1 . Com 



* Reprén el cód. A. fol 137. 
I. J, gaubar. 



3^4 



Ramón Lull 



hom tempta c asaja, Sényer, lome Icyal de so que ha bé 
fet e hom li ho loa e lo y fa recomtar, sa leyaltat lo afi- 
gurará e lo demostrará sens que no sen ergullará ni naurá 
vanagloria; e si hom li remembra alcunes coses on aura 
errat e fallit e peccat, sa lealtat lo fará esser vergonyós e 
penedent, e li fará demanar perdó e li fará atorgar la ve- 
ritat. Mas dome fals no es, Sényer, enaxí; car tota ora que 
hom lo tempta e li fa recomtar alcunes coses que ha ben fe- 
tes, scmpre sen ergulla e sen dona ' vanagloria; e si hom 
li remembra alcunes coses en que ha errat, sempre les ne- 
ga o sen escusa o les tresporta en significacio, que nos 
parega^que sia estada errada ni falliment. M 12. Com hom, 
Sényer, tempta home leyal en manera que par que hom 3 
ublit alcun bé que hom li age fet, lome leyal remembra a 
hom lo bé que ha reebut dell, e reguardona-^e graex a 
hom lo bé que ha reebut dom. Mas lome fals fa dassó 
tot lo contrari; car com hom dona semblant que no age en 
memoria lo bé nil plaer que ha fet al home fals, lome fals 
per tal que no aja a reguardonar lo servicia que ha reebut 
dom, fa semblant que no li mcmbra,^e si ha fet nuil pesar 
a hom, aquell fa aver a hom en memoria. 

j 3. Glorias Senyor cumplit de gracia e de henediccio! 
Qui vol apercebre ni conéxer^qui es leyal o fals, esguart 
e enquira de^qual de les potencies es hom servu ne sots- 
més, o de la potencia sensitiva o de la potencia racional; 
car natura es, Sényer, de potencia racional que fa esser 
leyal tot home que li sia sotsmés ne obedient, e natura es 
de la potencia sensitiva que tot home qui sia son catíu e 
que li sia obedient cové esser per natura fals e enganable- 
'•(14. La rao ni la occasió, Séyner, per que la potencia ra- 
cional fa esser tot hom leyal qui sia son servidor e son 
sotsmés, es per so car leyaltat e rao sacorden es conve- 



I. B, sen ergullará e sen donava. — 2. E,B. que no parega. — 3. A, 
que a hom: J, que ha hom. — 4. E, regasardona. — 5. E, a regasardonar 
lo servesí. — 6. E,B, remembra. — 7. E, saber. — 8. AJ, del. 



L. DE CONTEMPLACIO 305 

ncn en natura, car rao ama veritat e ordonacio e dretura 
e tot be, e leyaltat atretal; mas dome fals no es cnaxí, car 
la potencia sensitiva no ha esguardament a veritat ni a or- 
donacio ni a dretura ni a egualtat, ans ama tot lo contrari 
destes qualitats; e per assó la sensitiva fa home fals e des- 
leyal e mentidor e enjuriós c envejós qui seguesca sa na- 
tura ' e sa proprietat e que sia desobedient a la racional 
potencia. 4< 15. Enaxí, Sényer^ com los animáis enjenren 
altres animáis segons lur especia e lur proprietat, enaxí la 
rao c la sensitiva fan home leyal o desleyal segons lur 
proprietat: car enaxí com home e fembra enjenren forma 
dome e no forma de cavall, enaxí rao afigura e forma home 
leyal; c enaxí com cavall e egua formen generant altre ani- 
mal de lur especia, enaxí la sensitiva potencia dona for- 
ma e figura de desleyaltat e de falcetat a tots aquells quin 
fan dona. 

1 6. Creador Senyor qui avels creat e edificaí lot quant 
es! Qui vol enccrcar ni saber qui es leyal ni qui es fals, 
temptel, *5¿m;er, honrant o desamant; car si hom honra 
home leyal mes que no li tany, no reebrá lonrament, e aura 
vergonya si hom lo honra segons que li tany o sil honra 
mes que no li tany; c si hom lo desonra, aura y paciencia 
e nos tendrá per tan aontat^com será la onta. 4< 17. Com 
hom tempta e asaya, Sényer, home fals ab honraments, ja 
tants donraments hom no li fará que tots no li placien; e si 
hom nol honra segons que li tany, tendrás per aontat, e 
si hom laonta el desonra, noy aura paciencia e aura opi- 
nió que la onta sia molt major que no es e pensará com se 
pusca venjar en alcuna manera e ubiidará tots quants hon- 
raments hom li ha fets^per les ontes que hom li fa temp- 
tant. »«< j8. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí 
com negror pren forma de calor, e blancor de fredor, ^en 



I. AJ. qui seguex esta natura. — 2. E,B. temp lo. — 3. E, ahontat 
(passim). — 4. J, que hom ha fets en temps, — 5. E, e de blancor e de 
frcdor. 

Con riMPLA.cio-1 V-20 



^o6 Ramón Lull 

axí lealtat se forma en home leyal com home leyal es tem- 
tat, honrat o desonrat; e desleyaltat se forma en home fals 
com es temptat, honrant o desonrant; car en axí com calor 
e secor fan venir de potencia en actu color negra, en axí 
honrament e desonrament fan demostrar la figura de des- 
lealtat e de lealtat ab que hom sapia fer la temptacio or- 
donadament e enaxí eos cové. 

1 9. Oh vos, Sényer Deus, qui endressah los erranh en via 
de veritat! Com hom encerca en home leyaltat o falcetat, 
adoncs cové que hom lo tempte ab dons que hom li do, o 
que I tempte ab alcunes coses que hom li tolla; car donar 
c tolre, Sényer, son coses qui demostren e signifiquen la 
forma de leyaltat o de falsetat, ab que hom sapia ree- 
bre los significats qui la forma representen e demostren. 
*•< 20. Com hom, Sényer, dona alcunes coses a home leyal, 
sempre les graex e sempre se té per encarregat e per obli- 
gat quen reta guaardó segons son poder e segons la egual- 
tat deis dons que reeb; e si hom toll a home leyal alcuna 
cosa, encontinent perdona c ha paciencia e jutja sí metex 
a esser digne per ses colpes daquelles coses a perdre. 
"f^ 2 1 . Com hom, Sényer, dona a home fals alcunes coses, 
encontinent nenvcja mes e ha mes en memoria les coses 
que hom no li dona les quals envcja, que no ha les coses 
que hom li dona, e per ass5 nos té per pagat ni no fa gra- 
cies de so que hom li dona, enans pensa e ymagena com 
pusca aver so que hom no li dona; e si tant es que hom lo 
tempte tollent alcuna cosa, encontinent naurá ira e des- 
plaer e impaciencia e ymaginará e cogitará com pusca hom 
engañar per tal que aquella cosa o altra mellor pusca re- 
cobrar. 

22. Sényer Deus, qui avets enees e afogat lo cor del vos- 
tre servidor de vera amor! Com hom comana alcuna cosa a 
altre, e com hom li demana que li reta sa comanda, adoncs, 
Sényer, lo tempta hom de lealtat o de falcetat; car en la 
comanda que hom li fa o que hom cobra daquell a qui ha 



L. DE CONTEMPLACIO 307 



cománat, aperceb lenteniment huma leyaltat o falcetat. 
On, com hom comana alcuna cosa a home leyal ni com 
hom Vi demana so que 1¡ ha comanat, adoncs lome leyal ha 
en guarda so que hom 1¡ comana aitam bé com la sua cosa, 
e tota ora que hom la li demán, la ret; car natura es de 
lealtat que fa hom servu e sotsmés daquella cosa a guar- 
dar que hom 1¡ comana. 4< 23. On, beneyt siats vos, Sényer: 
car no es enaxí dome fals; car home fals tant ha gran fer- 
vor damar les sues coses e denvejar los bens de son prux- 
me, que molt milis guarda e procura les sues coses que 
celles que hom li comana; e per asso guasta e malmet so 
que hom li comana e no ho ret en aquell estament que 
reeb en comanda la cosa comanada, e emblan'so que pot, 
c com hom lon'encolpa, o troba escuses o innorancies o 
nega o aleva falsíes o engans. 4< 24. On, beneyt siats vos, 
Senyor Deus: car vos asajats los homens en aquesta mane- 
ra, per tal que aquells qui son leyals preñen forma de le- 
yaltat, e aquells qui son falses que preñen forma de fal- 
cía e dengán; car vos, Sényer^ comanats a home son cors e 
sa anima e los bens temporals en so que li donats franca 
volentat e franc voler com vos reten so que vos comanats 
al franc voler c al franc poder que li donats. On, aquells 
qui US son leyals vos reten so que lur comanats, e aquells 
qui US son falces e desleals atriboexen a ells metexs so que 
teñen en vostra comanda. 

25. Oh vos, Sényer, qui languits mon cors per amors e 
mullafs mos ulls de lagremes e de plors! Com hom mana par- 
tir les coses qui son comunes, adoncs pot hom conéxer qui 
es home leyal ni qui es home fals; car en lo partiment de 
les parts se forma es significa es demostra leyaltat o fal- 
cetat en aquell qui fa les parts esguardant e apercebent la 
egualtat e quantitat e la oportunitat de les parts e de cells 
qui les parts reeben. 4< 26. Com home leyal partex la cosa 

I. E, cnblant. — 2. E, len. 



308 Ramón Lull 

comuna, adoncs, Sényer, fa cguals parts segons ques cové a 
aquclls qui les parts reebcn, c car home leyal es catiu de 
sa consciencia, per ass6 consciencia li fa recbre menor 
part que les altres; mas com home fals partex, Sényer, 
adoncs tria a sos obs e a aquells que mes ama mcllors parts 
e majors, e no guarda egualtat ni dretura, per so com sa 
falsetat li desordona sa volentat per so car no es servu de 
consciencia ni dentenimcnt ni de veritat, enans es servu c 
catiu de la potencia sensitiva qui I fa'csser injuries c fals 
e envejós. 4< 17. Vos, Sényer Deus, avets donats comuna- 
ment los bens temporals e avets volgut quels homens rics 
ne fassen part ais pobres e a sí metéis, segons ques covc a 
la necessitat deis pobres c a la necessitat deis rics. On, los 
homens rics qui son falces, aquells, Sényer, fan a sí meteys 
tais parts e tan grans, quels pobres ne moren de fam e de 
set e de fret c de mala volentat, la qual mort no cauría en 
ells en esta manera si los bens temporals eren tots ben' 
partits per los homens leyals. 

28. Celestial Senyor del qual los meus acahamenh preñen 
acabament e les mies amors creximenl! Per fermetat c per al- 
teracio son coneguts quals homens son leyals ni quals ho- 
mens son falces, car fermetat significa lealtat; car home 
leyal nos camía ni saltereja^ nis corromp per treballs ni 
per fretures ni per mals que hom li fassa ni per nuiles mc- 
nasses, ni nos corromp per servicis-^que hom li do ne li 
prometa, ni per honrament que hom li fassa ne li diga, enans 
está ferm en son propósit, confiant en vostra dretura c tc- 
ment de la vostra justicia e esperant la vostra ajuda c la 
vostra dousa misericordia. 4i 29. Glorias Deus! Com home 
es fals, adoncs es alterable e mudable de una volentat en 
aHra, e per un poc de servici o donrament o de plaer que 
hom li fassa o li diga, lo fará hom camiar o mudar en tot 
so ques vulla; car natura es, Sényer, dome fals que falsía li 

i.J, laqual fa. — 2. E, manca ben. — 3. E, saltera. — 4. E, seruyis: 
B, serueis. 



L. DE CONTEMPLACIO 309 

fassa fer contra sa consciencia, c natura es de conscien- 
cia que priu en hom engán e falsía; e per assó com home 
alterable seguex adés la sua consciencia e adcs seguex la 
falsía qui priva dell sa consciencia, ' per assó com hom es 
alterable c no es ferm, es significat en la alteracio la falsía 
c 1 engán qui es en lome on priva fermetat e on está alte- 
racio. <•< 30. Com jo, 'mesquí, qui remembre mi metex e 
encere, Sényer, en mi la manera per la qual hom pot aver 
conexensa dome leyal e dome fals, adoncs aperccb e en- 
tén e conec mi metex esser fals e enganable a vos e a mi 
metex e a mon pruxme; car moltes son les ores els dies e 
los anys que jo he volgut engañar vos enganant mi metex 
c mon par pruxme. On, com jom sia donat e ofert duy' 
mes a avant a leyaltat per esser son sotsmés e son ser- 
vidor, clama us mercé, 5em;er, lo vostre servidor que vos 
no donets laer-^a falsetat ne a engán que daquí enante sia 
en lo vostre amador, quis penet molt fort deis falliments 
que ha feits contra son Senyor Deus. 






I. E, qui priua de sa consciencia. — 2. E, eu (passim). — 3. E, de uuy. 
•4. E, Icser. — 5. E, en luanr. 



310 Ramón Lull 




5 Cap. 204. Com hom ha apercebiment 
e conexensa de la art e de la manera 
per la qual home qui sia en guerra 
pot aver pan e concordansa ab sos 
enemics. 

^ EUS glon'ós, acahat e cumplit en lois cumpUmenU e en 
tots acahamenh! Vos sabets que tres son les vies 
e les carreres, Sényer^ per les quals los uns ho^ 
mens guerrejen ' ab los autres, o los uns an pau e concor- 
dia ab los altres, de les quals .iij. carreres e maneres es la 
una 'sensual e la segona es carrera e manera composta de 
sensualitat e entellectuitat, la tersa es com la carrera e la 
manera es simplement entellectual. ^ 2. On, com estes .iij. 
coses sien, Sényer, regla e rayll per la qual hom ha guerra 
o pau, per asso encercarem en estes .iij. coses la art e la 
manera per la qual sapiam apercebre e conéxer com pus- 
cam aver pau e puscam fugir a treball e a guerra, lo qual 
encercament farem ab .iij. coses les quals son, amor e des- 
amor el significat que amor e desamor donen a home de 
sí metexes. ^ 3. On, com amor do significado de pau e 
desamor e enamistat do significat de guerra, per assó, Sé- 
nyer, com amor e desamor son en la cosa sensual o en la 
entellectual o ensemps, adoncs donen en la sensualitat o en 
la entellectuitat o ensemps significacio de amor e de des- 
amor, ^ per la qual significacio hom pot apercebre la mane- 
ra e la carrera per la qual hom pervé a pau o a guerra. 



I. A, guareien: E, garrejcn: J, guaretjen. — 2. E,B» la primera.— 
3. E,B, e desamor. 



L. DE CONTEMPLAOO 3! J 



4. Ah Senyor Deus per lo qual los meus ulls ploren el 
meu cor senamora! Com en home ha guerra' e treball sen- 
sualment en so que la una sensualitat se combat ab altra, 
adoncs, Sényer, deu hom aver csguardament qual de les 
sensualitats es amant ni qual es airant; car les unes sensua- 
litats amen alcuna cosa necessaria o no necessaria, e les 
altres sensualitats contraríes a les sensualitats amables airen 
alcuna cosa o per superfluitat o per necessitat. 4< 5. Si 
hom, Sényer, en esta manera enserca en sos senys corpo- 
rals, hom pora apercebre quals son les sensualitats ama- 
bles ni quals son airables per la potencia sensitiva o per la 
potencia racional. On, si hom atroba que son enemic sia 
amable per la potencia sensitiva e hom lo aira per la po- 
tencia racional, potse hom ^ posar ab ell menyspreant les 
coses sensuals e amant les coses entellectuals; e si hom 
atroba que son enemic sia amable per la potencia racional, 
pot se hom ^ posar e avenir ab ell siguent 3 la natura de la po- 
tencia racional contrastant a la potencia sensitiva. ^ 6. On, 
beneyt siats vos, Sényer Deus: car tot home qui vulla aver 
pau e fugir a treball, deu guardar qual de les potencies es 
sobre lautra, e si troba que la sua sensualitat sia sobre sa 
entellectuitat, deu baxar sa sensualitat a son loe e deu pujar 
sa entellectuitat a son loe, car nuil temps hom no auría pau 
ab son enemic si hom era obedient a sa sensualitat e des- 
obedient a sa entellectuitat; car lo desordonadament de 
les potencies es occasio al treball e a la guerra en la qual 
hom es ab son enemic. 

7. Oh vos, Senyor Deus, en lo qual es ht noslre Iresor e 
Iota nostra esperansa! Si tant es, Sényer, que hom sia en 
guerra per alcuna cosa sensual, per aquella cosa sensual 
esdevé hom en guerra entellectual desamant aquelles coses 
qui embarguen la possessio de la cosa sensual la qual hom 
ama posseír. On, si hom atroba sí metex enemic -^c malvo- 



I. AJ, gracia. — 2. E,B, pot som. — 3. B, segons. — 4, B. en enemic. 



312 Ramón Lull 

lent daquell qui la possessio li embarga, ensere en sí metcx 
si la mala volentat nex ne diriva de la sua potencia sensual 
o de la sua potencia racional; c si atroba que venga de la 
sua metexa ' potencia sensual, si vol aver pau cové que la 
sua sensualitat metexa mortific e sotsmeta a la potencia 
racional daquell qui es ab ell en guerra. ♦< 8. Moltes de 
vegades, Sényer, sesdevé guerra e treball enfre .ij. homens, 
la .j. amable lautre'airable. On, qui vol esser en pau e vol 
exir de treball, cové que si es amable aquell qui laíra, que 
guart la occasio de la amor e la occasio de la desamor. 
On, si la occasio es de les sensuals coses, cové que la pau, 
si aver la vol, que sia de coses sensuals e entellectuals con- 
cordants enaxí que la una sensualitat sacort ab lautra e la 
una entellectuitat sacort ab lautra, car en altra manera no 
poría hom aver pau acabada. ^ 9. Beneyt siats vos, Sényer 
Deus: car qui esta manera ni esta art sabia aver ni coné- 
xer, no es nuil home per enemic que sia, ab qui hom no 
pogués aver pau e concordia pus se volgués ni pus hom 
volgués concordar les unes sensualitats ab les altres con- 
cordant les unes entellectuitats ab les altres. Mas los ho- 
mens necis son enganats en esta manera; car per contrastar 
e descordar les sensualitats e les entellectuitats cuiden 
aver pau, la qual pau no poden aver per so car no la ser- 
quen ni la demanen per la manera on pau e concordia se 
pot atrobar e aver. 

1 o. Jlh vertuós Senyor en lo qual nos confiam ens espe- 
ram! Com .¡j. homens an guerra sobre alcuna cosa sensual 
e ab.ij. son servus^e sotsmeses de la potencia sensitiva c 
son desobedients a la potencia racional, adoncs es, Sényer^ 
la .j. enemic del autre. On aquesta guerra aital es la pijor 
guerra qui esser pusca, per so car noy ha nuil poder la 
potencia racional. >«< 1 1 . On, qui vol haver pau e concor- 
dia, Sényer, cové que ab sa racionalitat mortific la-^sensua- 



I. BJ, manca aquzst mot — 2. E, c 1 autre. — 3. E, scrs: B, scrts. — 
4. EJ, sa. 



L. DE CONTEMPLACIO 3J3 

litat per tal que sia amador de son cnemic; car per la 
amor pora concordar la racionalitat daquell ab la sua me- 
texa, e per lo concordament fet en la entellectual natu- 
ra pora esser feta concordansa en la natura sensual; e si 
tant es que hom per esta manera no pusca aver pau, cové 
que hom no guerreg son enemic sensualment, mas en- 
tellectualment per raons e per cors de dret, car per esta 
manera pora hom atrobar pau; e si tant es que aquesta 
manera hom no pusca pendre ab son enemic, cové que 
hom ne preña altra, so es saber, que hom lo guerreg en sa 
sensualitat e la li costrenya e la li vensa per forsa sensual, 
per tal que per lo mortificament de la sensualitat se mor- 
tific la mala volentat qui es en la entellectuitat. ^ 12. On, 
si tant sesdevé quel home qui vol aver pau ab son enemic 
no pusca aver ni pendre neguna d estes maneres per la 
gran malea e la gran forsa e la gran enamistat ' de son ene- 
mic, noy ha, Sényer, nuil altre consell mas que hom se 
vensa e que hom li desampar la cosa sensual e que hom li 
fuja; car en altra manera no poría hom aver pau ab homc 
mal ni poderos ni desenraonat, mas que hom li fuja e li de- 
sampar so per que es la guerra nil contrast; car lo priva- 
ment de la possessio es occasio de pau e la possessio es 
occasio de guerra. 

1 3. Excellent Senyor lo qual es acahamenl de mon re- 
memhramenf e de mon entenimeni e de mon voler! Moltes de 
vegades sesdevé, Sényer, que guerra es en home enfre la 
natura sensual e la natura entellectual. On, adoncs deu hom 
esguardar e ensercar qual ama o desama,* o si amdues les 
natures son airables la una'lautra; car la guerra qui es 
cnfre natura sensual e natura entellectual, o será per occa- 
sio de la una natura o per abdues les natures. <•< 14. On, si 
hom atroba, Sényer, que la natura sensual sia enemiga de 
la natura entellectual, e la natura entellectual sia amable la 



I. E, inamisrat. —2. B, o qual desama. — 3. AJ, a lautra. 



314 Ramón Lull 

natura sensual, adoncs sirá significat que lo cors será ene- 
mic de la anima e que la anima aura en amor lo cors: car 
enaxí com es natural cosa al cors desamar la anima per 
natura de la sensualitat, enaxí es a la anima natural cosa 
amar lo cors per la natura de la racionalitat. On, qu¡ vol fer 
pau enfre la natura sensual e la natura cntellectual, fassa 
esser obedient la natura sensual a la natura entellectual. 
4< 15. Si tant es, Sényer, que hom atrob que la natura en- 
tellectual sia airable e desamable la natura sensual e que 
la meta en treball e en guerra e que la natura sensual sia 
amable e sotsmesa a la natura entellectual, adoncs es sig- 
nificat que la natura entellectual es obedient al demoni 
qui li fa desamar la natura sensual per tal ques corrompa 
e que safoll e no pusca esser sobject a la natura entellec- 
tual com ell • pusca teñir ses vertuts en actu amant c loant 
son senyor e son deu. On, qui desta guerra vol fer pau, 
noy ha altre consell mas que hom no obeesca en la natura 
entellectual lo demoni qui la^desordona per tal que desam 
so a que es obligada a amar e a ordonar. 

16. Oh Creador Senyor del cel e de la ierra, hen factor 
nostre! Com home es en treball e en guerra en la entellec- 
tual natura com les unes entellectuitats se contrasten ab 
les altres, adoncs, Sényer, qui vol aver pau deu encercar 
qual cosa es occasio del contrast de ses entellectuitats, e 
deu saber si es occasio sensual o entellectual, c deu saber 
qual natura es amable o airable. "♦< 17. Si tant es, Sényer, 
que la occasio sia sensual per la qual les entellectuitats son 
en treball, adoncs son les entellectuitats desordonades per 
les sensualitats. On, qui vol aver pau en les entellectuitats, 
ordón^e concort les sensualitats; e si tant es que les entel- 
lectuitats sien en guerra per occasio entellectual, adoncs 
será la guerra per rao de la volentat e lenteniment e la 
cogitacio e la ymaginacio qui aurán desvariament c con- 



1. E,B. com en el. — 2, A, qui lo: J, quil. — 3. E, ordo. 



L. DE CONTEMPLACIO 3I5 



trast enfre home savi c home pee innorable e Home vcr- 
tuós e home vicios 'qui esputant e contrastant se desacor- 
darán. >•< 18. On, qui es esputant e contrastant e en treball 
e en guerra en esta manera, si vol aver pau, encere, Sényer, 
lo sobject lo qual es continent de la occasio on esdevé e 
diriva lo treball e la guerra, lo qual sobject fa a encercar 
en .V. coses les quals son, genus especia differencia pro- 
prietat e accident. On, com hom pusca atrobar en estes 
.Y. coses la occasio don es lo treball, covése que qui vol 
aver pau, que concort les sensualitats e les entellectuitats 
quis desacorden per innorancia e per contrarietat del sob-, 
ject innorat e menysconegut del qual la guerra el contrast 
es dirivada. 

19. Jlh Senyor franc sobre tota franquea,^ Senyor noble 
sobre tota noblea! Com una anima dome guerreja ab altra, 
adoncs es, Sényer, la guerra entellectual, car la una memo- 
ria guerreja ab lautra memoria e la .j. enteniment contras- 
ta al autre e la una volentat vol contra lautra. On, com la 
guerra es mesclada en les .iij. vertuts de la anima, enaprés 
esténse tota la guerra per tots los .v. senys entellectuals. 
*K 20. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí com 
guerra sensual cau enfre 3. ij. corsés humans per rao deis 
.iiij. elements on son composts e per rao deis .v. senys 
corporals, enaxí senjenra guerra e malvolensa entellectual- 
ment enfre una anima dome e altra per rao de les .iij. 
vertuts de la anima e deis .v. senys entellectuals quis des- 
acorden e quis desavenen es desamen. 4< 2 i . On, qui vol 
aver pau e concordia de guerra entellectual *cové que con- 
cort sa memoria e son enteniment e sa volentat ab son aver- 
sari,^e per lacordament qui es fet enfre abdues les ani- 
mes en lur membrar e en lur entendre e en lur voler, vé, 
Sényer, pau e concordia en los .v. senys espirituals los 
quals no poden aver guerra pus la memoria ni l.enteniment 



I. E, uccios (passim). — 2. E, franchcsa. — 3. B, en. — 4. AJ, en la en- 
tellectual. —5. E,B, enversari: J, aduersari. 



316 Ramón Lull 

ni la Yolentat se concorden ab lautra memoria c enteni- 
ment e volentat. 

22. Acahat Senyor de tols acabamenh, honrat Senyor en 
íoh honra menís! Com la guerra es mesclada entellectualment 
enfre dues animes, adoncs, Sényer, crex la guerra e mes- 
cien si les sensualitats; e enaxí com la una anima se combat 
entellectualment contra lautra airant e desamant e afcr- 
mant e negant, enaxí Jes sensualitats se combaten sensual- 
ment les unes contra les autres prenent e forsant e tur- 
mcntant e nafrant e aucient. '«K 23. On, qui vol aver pau 
scnsualment, guart se, Sényer, que no guerreg entellectual- 
ment, car les sensualitats tota ora an pau que hom aja pau 
entellectualment; mas si hom ha guerra entellectualment, 
nuil tcmps no pot hom aver pau sensualment. On, ass5 
metcx sesdevé de les entellectuitats, car nuil temps no 
pot hom aver pau entellectualment si hom no ha pau sen- 
sualment. >♦< 24. On, com hom es vengut a assó, Sényer, 
que hom es en guerra ab son enemic entellectualment c 
sensualment, qui vol aver pau encere la en les coses entel- 
Icctuals primerament e fassa la potencia racional dona de 
la potencia sensitiva, e si hom nos pot posar ab son ene- 
mic en les coses entellectuals, encere la pau en les coses 
sensuals mortificant a aquelles lur forsa e lur natura, car 
per lur venciment e mortificament se posa hom es pacifica' 
en la entellectual natura. 

25. Senyor amat, Senyor honra f, Senyor temut! Com si a 
cosa que los crestians e los sarrayns guerregen entellec- 
tualment en so que no sacorden nes convenen en fe ni en 
creensa, per assó, Sényer^ guerrejen sensualment, per la 
qual guerra esdevenen los homens nafrats e cativats c 
morts e destruíts, per lo qual destruiment son gastades c 
malmeses molts principats e moltes riquées e moltes tcr- 
res, e son cessats molts de bens quis faríen si la guerra 



t. B. preñen e forsen e turmenten e nafren e aucíen. — 2. E, pascifíca. 



L. DE CONTEMPLACIO 317 



no era. <•( 26. On, qui vol metrc pau enfre los crestians c 
los sarrayns e vol cessar los tan grans mals qui h¡ csdevc- 
nen ' per lur guerra, primerament, Sényer, cové que hom 
meta pau en la sensual natura per tal que los uns pusquen 
anar e esser entréis altres, e per la pau sensual pora hom 
concordar la guerra entellectual; e pus la guerra cntellcc- 
tual sia fenida, adoncs será pau e concordansa cnfrc ells 
per so car aurán una fe e una creensa, la qual unitat de 
fe e de creensa será occasio e rao com ajen pau sensual- 
ment. ••< 27. Mas com los crestians, Sényer, no an pau 
sensualment ab los sarrayns, per assó nos gosen esputar 
en la fe ab ells com son enfre ells; mas si avíen pau sen- 
sualment e podíen los uns esputar ab los altres de la fe 
sens guerra sensual, adoncs sería possíbol cosa quels cres- 
tians endressassen e illuminassen* los sarrayns a via de ve- 
ritat per gracia de Sant Espirit e per veres raons signifi- 
cades en lo acabament de les vostres qualitats. 

28. Celestial Senyor, Pare de iots temps! Com vos, Sé- 
nyer, trametés^la persona del Fill pendre carn humana tan 
solament, adoncs agües pau sensualment vos els apostols 
cls dexebles ab los jueus e ab los fariseus e ab les autres 
gents; car anc vostre cors ni anc los vostres apostols no pre- 
seren ne aucieren nc forsaren sensualment negú daquells 
homens quius descreyen e qui vos els vostres apostols 
perseguíen, e per assó esdevencse que vos els apostols 
els dexebles amas pau sensual per tal que aquells quj 
eren en via de error aguessen pau entellectual en gloria. 
M 29. On, enaxí com vos els vostres apostols e dexcble* 
agués pau sensual, Sényer, en so que no guerrejás sensual- 
ment jassía que hom vos feés guerra sensual, enaxí sería 
molt gran rao que los crestians remembrassen la manera 
que vos prengués ab los apostols e que anassen aver pau 
sensual ab los sarraíns per tal que poguessen donar laor c 



I. E,B, qui esdeuenen. — 2. E, enluminassen. — 3. E.B, tramesfs. 



318 Ramón Lull 

gloria dé vos qui mortificant la natura sensual aportas pau 
^n térra entellectual. ^ 30. Mas com la fervor e la devocio 
qui era en los apostols e en los sants homens sá enrere' no 
sia en nosaltres e quax tot lo mon se sia refredat c ubli- 
datdamor e de devocio, per assó, Sényer, me par quels 
crestians fan forsa en guerra sensualment molt majorment 
que en la entellectual, e per la paor de la guerra sensual 
no volen anar metre pau en la natura entellectual en aque- 
lla manera segons la qual la tractás vos els apostols es- 
campante lagremes e plors e suspirs c amors e sane precio- 
sa c mort angoxosa, donant gloria e laor de vos qui sots 
nostre Senyor Dcus. 



f Cap. 205. Com hom ha apercebiment 
e conexensa de les coses on ha acá- 
bamení e de tes coses on es defalli- 
ment. 

S^S?§ H Deus 3 verhiós amorós prados! Jl vos, Sényer, sia 
líl^T^álJ donada tota ploria e tota honor e tot honrament. 
^^S^^ Com home sia dues substancies, so es a saber, 
substancia sensual e substancia entellectual, per ass5 ha en 
home acabament o defalliment qui vé o de la substancia 
entellectual o de la substancia sensual. -^On, per assó cové 
que encercament sensual e entellectual sia fet en home 
adoncs com hom vol encercar en ell acabament o defalli- 
ment, lo qual encercament cové esser fet en .iiij. coses, so 
es a saber, faedor e materia e forma e causa final, 4( 2. Com 

1. E,B, sa a enrerc. — 2. B, escampen. — 3. E,B, A Dcus: — 4. E,B, o 
de la substancia sensual o de la substancia entellectual: M, concorda ab 
la llissó anterior. 



L. DE CoNTEMPLAClO 319 



la substancia sensual sia, Sényer, en home molt diversa de 
la substancia entellectual, per assó sesdevé que tal cosa es 
acabament en home sensualment don pren defajliment la 
substancia entellectual, e tal cosa es en home acabament 
entellectualment qui es en la sensualitat defalliment. On, 
com assó sia enaxí, per assó se cové que qui es encercador 
dacabament e de defalliment, queu encere sensualment e 
entellectualment. 4< 3. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: 
car enaxí com les substancies abdues no son semblants en 
natura ni en proprietats, enaxí los acabaments oís defalli- 
ments qui son en abdues les substancies no son semblants 
en natura ni en proprietats, e per assó fan a encercar los 
acabaments oís defalliments segons la natura e la proprie- 
tat de cascuna de les substancies. 

4. Oh vos, Jhesu Christ Sényer, qui nasqués de la Verge 
gloriosa! En lo acabament e en lo defalliment sensual ha 
hom conexensa ab los .v. senys corporals, car per aquells 
aperceb hom los acabaments oís defalliments qui son en 
cors huma: car enaxí, Sényer, com lo vaxell pie significa 
acabament e cumpliment, enaxí com los .v. senys sensuals 
son bé ordonats e an compliment, signifiquen e demostren 
que lo cors es sá c de bona disposicio e ha acabament sen- 
sual; e en axí com lo vexell qui es buyt o sem ' significa de- 
falliment, enaxí com los .v. senys sensuals son desordonats 
signifiquen en cors huma defalliment. % 5. 'Piados Senyor! 
Enaxí com lo bell arbre qui es bellament ramat e fullat e 
florit e cregut dona significacio d acabada forma, enaxí, 
Sényer, com lo cors del home es bé acolorat e bé sá e bé 
delitos e ben cregut dona demostracio que ses .iiij. quali- 
tats e ses .iiij. compleccions an acabat ordonament e aca- 
bat atemprament;'e com lo cors del home no es bé acolo- 
rat ni bé delitos, adoncs dona significat que ses qualitats 
ni ses compleccions no an acabament en lur ajustament, ans 



1. M, semiplenum. — 2. E,B, atrempament (forma usual). 



320 



Ramón Lull 



an dcfallimcnt de temprament e dordonament. 4< 6. Com 
lo cors del home, Sényer, no basta a esser sobject a la ani- 
ma com pusca en ell teñir 'ses vertuts actualment, adoncs 
es sjgnificat que lo cors ha defalliment, car per rao de son 
defalliment román que la anima no pot teñir ses vertuts en 
actu; mas com lo cors es tan endressat que la anima té en 
ell ses vertuts actualment e vertuosament, adoncs es signi- 
ficat que lo cors no priva daquell acabament qui es neces- 
sari a la actualitat de les vertuts de la anima. 

7. Salvador Senyor qui amáis e honráis los voslres hévo- 
tents! Com hom encerca acabament en home, nol deu en- 
cercar tan solament en la natura sensual, car 1 acabament 
dome no es en paratge ni en honrament; car molt mes 
val hom just de vil lynatge, que no fa hom injuries qui sia 
de gran paratge; ni acabament dome no es, Sényer, en bé- 
lica de cors ni en granea ni en riquea, car mes val home 
Icg poc pobre vertuós e bé acustumat, que no fa home bell 
e gran e ric, vicios e mal, peccador e culpable. << 8. Acaba- 
ment dome, Sényer, no está en forsa corporal ni en sanitat 
ni en jovent ni en leugería; car molt mes val ^ home flac e 
vell e malaute e fexuc sensualment pus que sia vertader e 
Icyal c savi, que no fa aquell qui es poderos e vigorós e 
jove e leuger e fals e mentidor^e pie de vicis. 4< 9. On, 
com assó sia enaxí, dones significat es, Sényer, que acaba- 
ment dome no está tan solament en la natura sensual, 
enans está majorment en la natura entellectual. On, com 
J acabament dome sia majorment en la natura entellectual, 
molt me do gran maravella com pot esser de les gents que 
molt mes se preucn e per pus acabats se teñen per la na- 
tura sensual que per la natura entellectual. 

1 o. Benahuyral Senyor qui sabéis lol quanl es! Qui vol 
encercar ni atrobar 1 acabament deis cors, encere lo, Sé- 
nyer, en 1 acabament de la anima; e qui vol encercar lo de- 



I. E,Bi Unir en el.—?. AJ, ^^\ roes. — 3. E,Bi c «s fals e mcntider 



L. DE CONTEMPLACIO 32I 



fallimcnt del cors, encere lo en la natura del cors e en lo 
defalliment daquell: car enaxí com acabament vé en lo cors 
de part la anima, enaxí defalliment esdevé en lo cors de 
part sa proprietat e sa natura metexa. ^ i i. Lo significat 
per lo qual es dcmostrat que anima racional es acabament 
e cumpliment de cors huma, es, Sényer, la mortificacio que 
anima fa al cors en ses sensualitats tota ora que lo cors es 
obedient a les vertuts de la anima: car enaxí com lome sa- 
vi nodrex e asinestra'e adoctrina lome neci, enaxí anima 
dome com usa de ses vertuts endressa e ordena les sen- 
sualitats del cors. 4< 12. Lo significat e la demostracio, 
Sényer, per la qual apercebem que los defalliments del 
cors esdevenen dell metex, es per so car veem que cors 
huma sens anima no es poderos de esser movable ni de 
posscyr neguna de ses sensualitats, e veem que es corrom- 
pable, per la qual corrupcio ha passio e es trespassable. 

1 3. Savi Senyor sens tota fi e sens tot comensament! L aca- 
bament d anima racional está, Sényer, en .iij. vertuts, les 
quals son memoria e entcniment e volentat; car per estes 
.iij. vertuts reeb anima humana acabament de vos qui sots 
acabament e cumpliment de tots bens: car enaxí com lo 
cors reeb acabament per la anima, axí les .iij. vertuts de la 
anima reeben de vos gracia per la qual esdevé la anima 
acabada. *♦< 14. Car com tota la memoria, Sényer, vos re- 
membra e com tot lenteniment vos entén e com tota la vo- 
lentat vos vol, adonc es la anima tota plena de vos en son 
membrament e en son enteniment e en sa volentat pus que 
umple tota la memoria e lenteniment e sa volentat de vos. 
On, per lo cumpliment que fa la memoria e lenteniment e 
la volentat de vos en so que la anima ais no membra ni 
entén ni vol sino vos, per assó es la anima tota plena e aca- 
bada de vos a membrar e a voler e a entendre. ^ 15. Com 
la anima, Sényer, ha plena de vos tota sa memoria e tot son 



I . B, asinistra. 

CoNTBMPLAClO-1 V-21 . 



■222 Ramón Lull 

cntcnimcnt e tota sa volentat, adons priva en la memoria 
e en lenteniment e en la volentat tot defalliment: car en 
axí com dues coses corporals no poden caber ensems en 
un loe, en axí defalliment no pot caber ab acabament en la 
anima adoncs com tota la memoria e lenteniment e la vo- 
lentat an cumpliment en vos a membrar e a entendre e a 
voler. 

1 6. Oh vos, Sényer Deus, qui fos cruciñcat e mort per 
amor del voslre poblé! ^ Com la anima es axí plena de vos en 
son remembrament e en son entnniment e en sa volentat 
com a vaxell píen daygua en lo fons de la mar, adoncs, 
Sényer, la anima complex tots sos .v. senys entellectuals de 
vos; car la cogitacio no cogita sino de vos, ni lapercebi- 
ment no entén en ais sino en vos, ni la consciencia no ha 
cura de re sino de vos, ni la subtilea no sasubtila en re 
sino en vos, ni la coratgía no ha de re' fervor sino de vos. 
>•< 17. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí com lo 
mirall reeb pus acabada forma de la cosa on pus es prop a 
ell que no fa daquella qui li es luny, enaxí la anima on 
pus ha plenes de vos ses .iiij. vertuts, pus fortment escam- 
pa e espandex 1 acabament que reeb de vos per tots sos 
.V. senys entellectuals. »•< 18. Glorias Senyor! Enaxí com la 
anima vertuosa delex del cors huma los peccats e los de- 
falliments qui caen en ell per sos defalliments, enaxí, Sé- 
nyer, com la anima del home se complex be de vos per 
tota sa totalitat, delex e fenex tots los peccats e los defa- 
lliments qui son caúts en ella per rao de la natura del cors 
o per rao de la natura sua metexa. ^ 

19. Jhesu Christ Sényer qui sois creador e crea tura! 
Com la memoria, Sényer, se buyda del vostre remembra- 
ment e com sumple de remembrar altra cosa, e com len- 
teniment no entcn vos e cuyda entendre so que no entén, 
e com la volentat no vol vos e ama altra cosa, adoncs es 



1. A, peí uostrc poblé: J, per lo uostre poblé. — 2. B, re de. — 3. B, 
de sa natura metexa. 



L. DE CONTEMPLACIO 323 

tota la anima del homc en dcfalliment, car pus que vos no 
sots ' en ella remembrat*n¡ entes ni volgut, noy pot aver 
nuil acabament. ^ 20. On, enaxí com per lo departiment 
que fa la anima racional del cors huma esdevé lo cors de- 
fallent e despoderat, enaxí, Sényer, per so car la anima gita 
vos de son remembrament e de son enteniment e de sa 
volentat, esdevé tota en culpa e en peccat e en defalliment. 
On, com anima dome no pusca esser plena ni sadolla sino 
remembrant e entenent e volent vos, c com tota anima 
dome pusca vos membrar e entendre e voler, per assó es 
maleyta tota anima qui vos gita de son remembrament e 
de son enteniment e de sa volentat. »♦< 21. On, com vos, 
Sényer, siats acabament e compliment de la mia anima, per 
assó lo vostre servidor el vostre sotsmés sesforsa aitant 
com pot que meta tota la forsa de son remembrament en 
remembrar vos e tota la forsa de son enteniment en en- 
tendre vos e tota la forsa de sa volentat en amar vos, per 
tal que en son remembrament e en son enteniment e en 
son voler no aja nuil defalliment ni nulla fretura.3 

22. Senyor amaf, Senyor honrat, Senyor temut! Com la 
mia anima sublida de vos a remembrar e de vos a entendre 
e de vos a voler, adoncs lo remembrament e 1 enteniment 
e la volentat que la mia anima ha en altrcs coses, comple- 
xen tots los meus senys entellectuals de fretura e de defa- 
lliment e de colpes e de peccats; car pus que la anima del 
home no sia, Sényer^ remembrant ni entenent ni volent vos, 
sa cogitacio ni son apercebiment ni sa consciencia ni sa 
subtilea ni sa coratgía no están sino en peccats e en vicis 
e en defalliments. >♦< 23. On, com la anima, -^Sé/ryer, es buy- 
da e defallent en sa memoria e en son enteniment e en sa 
volentat e en sos senys entellectuals, adoncs son defalli- 
ment la fa esser serva e cativa e sotsmesa del cors, per la 
qual servitut no fa ais mas membrar c entendre e voler e 



1. E,Bf siats. — 2. A, rembrat: E, remembrant — 3. E, fraytura (forma 
usual). — 4. J, com la mia anima. 



324 Ramón Lull 

cogitar les coses qui son al cors necessaries o saboroses 
o plaents, e ha en ublit e en innorancia e en menysprea- 
ment totes les coses qui a ella son necessaries ni profita- 
bles. ^ 24. On, beneyt siats vos, Sényer Deus, qui sabets 
que la anima del vostre servidor es cauda en est defalli- 
ment moltes vegades, e vos per la vostra dousa pietat 
avets avertuada sa memoria e son enteniment e sa volentat 
per tal que sia dona del cors remembrant e cntenent e vo- 
lent vos qui sots tot son acabament. 

25. Creador Senyor benf actor en totes coses! Lo major 
senyal que hom pot aver, Sényer, en lo defalliment de la 
anima, sí es com nos té per pagada e desija e demana son 
compliment; e lo major senyal que hom pot aver danima 
dome com es en acabament, es com ' se té per pagada e nos 
sent fretura en son remembrament ni en son enteniment 
ni en sa volentat. M 26. On, com assó sia, Sényer, enaxí, per 
assó es significat que 1 acabament de la anima no es destes 
coses 'temporals; car tant no les remembra hom ni les en- 
tén ni les vol, que la anima se pusca umplir ni sadollar, 
enans on mes ne remembra e on mes nentén, mes ne vol 
aver, e on mes ne vol aver, mes es freturosa delles en cum- 
plir son voler. »•< 27. E que assó sia ver provas, Sényer, en 
assó que los homens on mes an destes coses temporals mes 
ne volen aver, e on mes ne volen aver major fretura an3de 
so que volen com no ho poden aver. On, beneyt siats vos, 
Sényer Deus: car en assó es significat e demostrat que la 
anima del home es de tan alta e tan noble natura, que 
aqüestes coses temporals no son dignes ni no an tan noble 
natura que pusquen esser acabament ni cumpliment de la 
anima racional; car temiats'^que les coses temporals pus- 
quen esser cumpliment e acabament de totes les animes qui 
son, que una anima tan solament no poríen complir ni sa- 
dollar si totes les avía ni les posseya. 

I. B, es per so com. — 2. B, destes üj coses. — 3. B, mes fretura nan. 
— 4. E, tamiats. 



L. DE CONTEMPLACIO 325 

28. Mísertcordiós Senyor en lo qual nos esperam ens 
confiam en toles nostres necessttaís! En tot lo mon, Sényer, no 
ha homens ab tants de defalliments com son homens rics 
daquests bcns tcmporals, pobres deis bens espirituals, ni 
en tot lo mon no ha homens on aja tant dacabament com 
ha en los homens pobres daquests bens temporals, rics deis 
bens cclestials. On, com ass5 sia axí, ' per assó es dones sig- 
nificat que lo nostre bé ni lo nostre acabament no es en cst 
mon, enans es en lautre. 4^ 29. On, com lo nostre acaba- 
ment e cumpliment'sia, Sényer, en lautre seggle^e no en 
aquest, dones qui vol aver acabament nol cerc nil demán 
en est mon, e demán e encere los bens qui son en la vostra 
gloria. On, qui vol encercar ni saber qui es en acabament 
o en defalliment, esguart en qual seggle encerca ni demana 
son acabament; car si 1 encerca en aquest, segur pot esser 
que es en defalliment, e si en lautre seggle encerca son 
acabament, segur pot esser que latrobará; car les coses lá 
on son, son atrobades. 4< 30. A vos, Sényer Deus, fa lo vos- 
tre servidor laors e gracies e mercés com li avets feta gra- 
cia que li fets desijar e esperar e encercar e conéxer son 
bé e son compliment c son acabament en la vostra gloria e 
en la vostra presencia, e li fets aver en menyspreu e en no 
caler los defalliments desta present vida trespasable com- 
posta e conjuncta e cntremesclada de vanitats e de frevol- 
tats e de mesquinées e de defalliments per so car hom ha 
en absencia la vostra essencia divina. 



:^ 



I. E.BJ, enaxí.— 2. B, el nostre cumpliment. — 3. E, segle (forma 
usual). 



326 Ramón Lull 




f Cap. 206. Com lo apercebiment e la 
conexensa del home es fenida e ter- 
menada. 

^ EUS misericordiós piados humil e dous e simple e 
suau! .iij. coses son dintre les quals es termena- 
da la vertut del apercebiment huma, les quals 
tres son la vostra deitat e la natura entellectual e la natura 
sensual. On, beneyt siats vos, Sényer: car tant son grans 
aqüestes .iij. coses e tant es poca cosa 1 enteniment e 1 aper- 
cebiment del home a esguardament daquestes .iij. coses, 
que les .iij. coses no poden caber 'en 1 apercebiment del 
home, e 1 apercebiment cab en les .iij. coses. 4< 2. Glo- 
rias Deus! Enaxí com 1 enteniment e 1 apercebiment del 
home es fenit e termenat en les .iij. coses damundites, en 
axí es termenat e fenit dintre lurs obres; car tantes son, 
Sényer, les vostres obres e les obres de la natura sensual e 
entellectual, que no poden esser totes sabudes ni aperce- 
budes per home, car no poden caber totes en saviea ni en 
sciencia dome. ^ 3. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
enaxí com avets volgut lo cors del home termenar dintre 
.vj. dresseres, enaxí vos ha plagut que la anima aja fenit e 
termenat son apercebiment e son enteniment en .vj. coses, 
les quals son, la vostra essencia e vostres obres e natura 
sensual e ses obres e natura creada entellectual e scs 
obres. 

4. Oh wos, Sényer Deus, qui avets enamora! mon cor de 

1. A, caer. 



L. deContemplacio 327 



tes vosfres amors per tes quals mos utts an abundancia de ta- 
gremes e de píors! Com vos, Sényer, siats creador c anima 
dome sia creatura, per assó anima dome es fenida en 
quantitat e es termenada en temps, la qual anima ha son 
apercebiment fenit e termenat en la vostra infinitat e en 
la vostra eternitat. 4< 5. Per so, Sényer, com la anima del 
home ha fenit e termenat son apercebiment en vostra infi- 
nitat c eternitat, per assó scsdcvé que lenteniment del 
home no pot atényer ni aperccbre tota la noblea ni tota 
la vertut de son creador; car cosa fenida e termenada no 
ha de proprietat ni de natura que comprena tot so qui es 
en cosa infinida e eternal. "^ 6. En so que lenteniment, 
Sényer, dome no pot apercebre tota la totalitat del esser 
de la vostra essencia, per ass5 esdevé molt home en error 
e en heretgía; car com lur enteniment lur defall, an opinió 
que no sia en esser aquella cosa que lur enteniment no 
aperceb ni entén, e per asso descreen tot so qui no capia 
dintre lur enteniment. On, si ells avíen conexensa de la 
termenacio de lur enteniment qui es termenat e finit en 
vostra granea e noblea, ja ells no descrcuríen ni negaríen 
so que descreen e innoren. 

7. "Poderos Senyor sobre toles coses, gracias sobre totes 
grades! Tantes son, Sényer, vostres obres e tant son grans, 
que ja sia so que 1 apercebiment huma sia aparellat a aper- 
cebre moltes coses, e coses grans c utils c dificils pusca 
apercebre, per tot so enteniment dome no basta a aperce- 
bre totes les coses que vos fets: on, per assó com tot so 
que vos fets no pot caber en enteniment dome, per assó 
se cové de necessitat que 1 apercebiment huma sia finit e 
termenat en les vostres obres. 4< 8. On, beneyt siats vos, 
Sényer Deus: car aquelles obres qui no son eguals en quan- 
titat ab lenteniment huma enans sont molt majors que ell 
no es, aquelles obres termenen lo nostre enteniment; e les 
vostres obres qui son sabudes dintre lo nostre enteniment, 
aquelles abasten e donen acabament al nostre enteniment. 



328 I Ramón Lull 

«K 9. On, cnaxí com lo vexcll qui es pie daigua en lo fons 
de la mar, enaxí es, Sényer, lenteniment huma tot pie e 
cumplit de les vostres obres; e enaxí com la mar termena 
lo vexell per so car no pot tota caber en ell, enaxí e molt 
milis encara, les vostres obres termenen lo nostre aperce- 
biment el nostre enteniment. 

10. Singular Senyor unii en trinitat unida en unitaí! 
Tantes son les creatures sensuals e tant son diverses les 
unes de les altres e tant son coses grans, que no poden to- 
tes caber en conexensa dome; e per ass5, Sényer, cové que 
les coses sensuals qui no poden caber dintre lenteniment 
huma, termenen e environen la nostra conexensa el nostre 
apercebiment. »♦< 1 1. Car enaxí, Sényer, com los .v. senys 
corporals no basten a sentir totes les coses sensuals, enaxí 
defall lenteniment a saber totes les creatures sensuals: car 
axí com los ulls no poden veer totes les formes qui son ni 
les orelles ' no poden oyr totes les vous ni 1 ñas no pot odo- 
rar totes odors ni la boca no pot gustar totes sabors ni 1 
cors no pot tocar tots los tocaments, enaxí enteniment 
dome no pot apercebre totes les sensualitats qui poríen 
esser vistes e oydes e odorades e gustades e tocades, si 
era qui bastas a elles a veer e a oyr e a odorar e a gustar 
e a sentir. ^ 12. On, com 1 apercebiment dome sia enaxí 
termenat, Sényer, en les coses sensuals, per assó esdevc 
que home innora les coses sensuals qui son fora son ente- 
niment per so car noy poden caber, per la qual innoran- 
cia ha hom opinió e creensa e sospita daquelles coses que 
hom'no sab ni entén manifestament. 

13. Creador Senyor sens fi, en tots temps éter nal, gran 
sobre totes granees! Com 1 apercebiment dome sia finit e ter- 
menat en les coses sensuals a saber lur esser e lur qualitat, 
per assó es significat que sia fenit e termenat en les obres 
que fan les creatures sensuals; car tants^son, Sényer, los 



I. E, aureles (passim). — 2. E, manca aquest mot, — 3. E, tantea. 



L. DE CONTEMPLACIO 329 

fets e les obres que fan les creatures sensuals, que no es 
enteniment ' ni apercebiment dome qui tot so que ells fan 
pogués entendre ni saber. ^ 14. Car com home sia espe- 
cia e animal sia son genus, 'per assó, Sényer, la especia no 
pot saber tot so que fan los individuus qui son en lo ge- 
nus. On, com home no pusca saber ne entendre tot so que 
fan los altres homens qui son de sa especia, dones ¿com 
pora saber tot so que fan los individuus qui no son de sa 
especia, so es a saber, vejetables e animáis ¡nracionals c 
metalls? On assó, Sényer, es cosa impossíbol que home ho 
pusca tot saber, per so car tot no cap en 1 enteniment del 
home. 4< 15. Aitant, Sényer, com home ha major memoria e 
major enteniment e major volentat a remembrar e a enten- 
dre e a voler, aitant es menys termenat son apercebiment, 
que no es 1 apercebiment del home qui ha poca de memo- 
ria e poc d enteniment e poca volentat 3 a remembrar e a 
entendre. 

1 6. Jlcahal Senyor pie de misericordia e de dousor! En 
axí com lapercebiment huma es finit e termenat en les co- 
ses sensuals e en lurs obres, en axí, Sényer, es termenat e 
finit en les coses entellectuals; car aitant com es gran la 
memoria del home e 1 enteniment e la volentat, aitant es 
gran son apercebiment, car part los termens de la memoria 
ni del enteniment no pot esser lapercebiment. *•< 17. On, 
com nulla memoria dome, Sényer, no pusca remembrar to- 
tes les coses qui son, nuil enteniment no les pot entendre, 
c pus la memoria no les pot totes remembrar ni 1 enteni- 
ment no les pot totes entendre, per assó la volentat no les 
pot totes voler. '♦On, per so car aqüestes .üj. vertuts son en 
axí termenades, per assó es signiíicat e demostrat que home 
no es poderos dapercebre ni de saber totes coses. >•< 18. On, 
per so, Sényer, com la anima del home ha ses vertuts e son 
apercebiment termenat, per assó home innora 1 esser deis 



>. AJ, que no es en enteniment. — 2. B, sia genus. — 3. B, e poca de 
volentat. — 4. J, amar. 



330 



Ramón Lull 



angels e deis demonis e de les animes e no pot saber ne 
apercebre lur esser qual cosa ni que sia en essencia. On, 
aquesta innorancia es per rao de la termenacio de la me- 
moria e del enteniment e de la volentat qui no poden usar 
de tot so qui es en 1 esser de la substancia entellectual. 

1 9. Grados Senyor sobre Mes grades, ho sobre toles bo- 
nées! Com home no pusca apercebre tota la essencia de la 
substancia entellectual, per ass5, Sényer, defall home a 
apercebre tota la totalitat de les obres qui son fetes entel- 
lectualment: car enaxí com lapercebiment del home es 
termenat en la substancia entellectual, enaxís cové de 
necessitat que sia fenit e termenat en les obres de la subs- 
tancia entellectual. 4< 20. On, com nuil home no pusca en- 
tendre ni saber que es ángel ni demoni ni anima, per assó 
no pot apercebre tot so que ángel e demoni e anima fa; 
mas car les obres deis angels e deis demonis e de les ani- 
mes se demostren al enteniment huma per qualitats, per 
assó, Sényer, home aperceb alcunes coses en les obres en- 
tellectuals, jassía so que innor e menysconega 1 esser de 
les substancies entellectuals envelades e amagades al aper- 
cebiment huma per privacio de significats. '♦(21. On, be- 
neyt siats vos, Sényer Deus: car per so car 1 enteniment del 
home es fenit e termenat en les coses sensuals e en les co- 
ses entellectuals, per assó sesdevé que es home duptós e 
consirós e súpitos e gelós e ansiós e alterable duna volen- 
tat en altra e dun prepósit'en altre. 

22. Oh vos, Sényer Deus, qui sots hta la mia amor e tot 
ío meu repds! No tan solament es, Sényer, lapercebiment 
huma fenit ni termenat en lo creador e en les creatures, 
que enans ho es en cascuna de les creatures singularment; 
car no es nuil home per savi que sia qui pusca apercebre 
en una creatura qual que sia, tota sa natura ni totes ses 
proprietats ni tot son esser. ^ 23. No es, Sényer, nuil ho- 



1. E, preupasament. 



L. DE CONTEMPLACIO 33I 

me qui pogués apercebre' tot so qui es en un gra o en una 
flor o en una fulla o en un pom o en una volentat o cogi- 
tacio o amor o en una anima o en un cors. On, com assó 
sia enaxí, per assó es significat e demostrat al enteniment 
huma, que es fenit e termenat e clos'dintre cascú deis 
individuus sensuals e entellectuals. ^ 24. On, com aper- 
cebiment huma sia fenit e termenat en cascuna de les 
creatures en so que nuil home no pot saber tot so qui es 
en cascuna de les creatures, dones ¡quant mes, Sényer, es 
I enteniment dome fenit e termenat en vos qui sots fi e 
terme de totes creatures en so que totes son fenides c 
termenades en vos, e vos sots infinit e intermenat part la 
fi el terme de totes creatures! 

25. Jlh Senyor Deus qui alegráis mi donant amor a 
mon cor e lagremes e plors a mos ulls! Vos sabets, Sényer, 
que lapercebiment del home molt major es sa^termena- 
cio en la actualitat que no es en la potencia; car per rao 
del cors qui es cosa frevol e mesquina, la anima no pot 
aver en tan gran vertut son apercebiment actualment, '♦com 
ha poder en la potencia e vertut sil cors bastava a esser 
sobject al apercebiment com fos en actualitat segons que la 
anima lo poría aver en actu sil cors li bastava. 4< 26. Mas 
car lo cors, Sényer, es cosa corrompable e alterable e passi- 
ble^e colpable, per assó embarga sa corrupcio e sa frevol- 
tat e sa alteracio e sa culpa a la anima ses vertuts e sos 
senys entellectuals que nols pot aver en aquella actualitat 
en la qual la auría si ab lo cors no era conjuncta en est 
seggle. 4< 27. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car no 
será axí en lautre seggle com aurets lo cors del home glo- 
rificat en gloria; car aitanta de vertut com ha ara la anima 
del home en potencia, aitanta e mes naurá en actu per rao 
del cors qui li será^pus aparellat estrument adoncs, que no 
es ara en est seggle. 



I. E,B, apercebre ni saber: M, percipere et scire. — 2. E,B, enclos, — 
3. AJ, e sa: B, la. -4. B, actual. — 5. E, possiblc. — 6. B, qui sera. 



332 Ramón Lull 

28. Pare celestial, Senyor e poderos de totes glories! Per 
so com lapercebiment huma es termenat en aquest seggle, 
per assó, Sényer, innora totes aquelles coses qui son part 
los termens on es tei;menat, e per so com innora so qui es 
part los termens on es termenat, per assó home nos sab 
guardar deis engans e de les falcíes e deis fets que li esde- 
venen per so car los innora. 4< 29. Per so, Sényer, com 
apercebiment es cosa entellectual, per asso home ha major 
espay e major oportunitat' dapercebre en les coses entel- 
lectuals que en les coses sensuals; car milis se convenen e 
sacorden*al apercebiment los significats e les demostra- 
cions e les probaciones entellectuals, que no fan los signi- 
ficats ni les demostracions ni les probacions sensuals qui 
no son de la natura ni de la proprietat del apercebiment. 
4< 30. Lo vostre servidor el vostre sotsmés vos fa laors e 
gracies, Sényer Deus, aitant com pot per so car li havets 
donada gracia que ha acabada aquesta distinccio, e confías 
en vos e en la vostra ajuda que vos li donets forsa e poder 
dacabar les altres distinccions esdevenidores a gloria e a 
laor e ha honrament e a honor de vos, Senyor Deus. 3 



^ 



1: E, oportonitat (passim). — 2. B, mils sacorden e mils se covenen. 
3, E, de uos nostre seynor deus: B, de uos son seynor deus. 



De la .xxx/ distinccio 
que tracta de consciencia* 

f Cap. 207. Com hom ha consciencia 
deis falliments que fa ah los .v. senys 
corporals. 

K^ EUS pare glorias! J¡ vos, Sényer, sia feta revé- 

renda e honor per fots temps. Car vos avets 

donada a home consciencia per la qual aja 

^ manera e occasió e rao e aparellament con\ 




sia paorós e temeros de fer males obres e com sia volen- 
tcrós de fer bé. 4< 2. On, com lo vostre servidor, Sényer 
Deus, sia estat home molt seglar e molt amador d aqüestes 
vanitats temporals, e com ell molt fortment aja errat ab 
tots sos .V. senys corporals veent e oent e odorant e gus- 
tant e tocant, beneyt siats vos, Sényer, qui li avets donada 
gracia com ajauberts los ulls de sa consciencia per tal que 
sa consciencia lo fassa esser penedent de sos mortals falli- 
ments. »K 3. On, enaxí com per privacio de consciencia jo, 
Sényer, he aúts tots mos senys sensuals en defalliments e 
en culpes e en peccats, enaxí per possessió de consciencia 
vull que daquí avant' totes mes sensualitats obecsquen a 



I. E, enant- 



334 



Ramón Lull 



ma consciencia en donar laor e gloria e benediccio de vos 
qui sots mon senyor e mon salvador e mon deu. 

4. Oh vos, Sényer, qui trehallah mon cor ah amors e tnos 
ulls ah lagremes e ah plors! Los meus ulls, Sényer, an mogu- 
da ma anima a molts de falliments; car per les belles figures 
e los bells vestiments e los bells ornaments ' e les belles 
flors e fulles e fruits e arbres e prats e riberes* e boscatges, 
an los meus ulls moguda la mia anima a molts malvats re- 
membraments e a moltes males ymaginacions e a molt mal- 
vades volentats. ^ 5. On, com lo vostre servidor, Sényer 
Deus, aja molt forment errat en esta manera, per assó es 
molt fortment clamant de sa consciencia la qual no li faya 
veer entellectualment remembrant e cogitant e amant son 
creador e son senyor, adoncs com sos ull sensuals feyen a 
sa anima fer molts malvats pcnsaments desijant^ malvats de- 
lits trespassables. 4< 6. On beneyt siats vos, Sényer Deus, 
qui avets aduyta la mia consciencia de potencia en actu 
per tal quem fassa esser penedent deis greus falliments 
que los meus ulls an fets e an fets fer a la mia anima, la 
qual consciencia fa esser la mia anima ublidosa de les va- 
nitats daquest mon e la fa esser remembrable de la celes- 
tial gloria, remembrant la vostra santa dousa misericordia. 

7. Senyor digne de tota reverencia e de tota honor e de 
tot honrament! Aquell penediment que la mia consciencia 
me fa aver deis greus peccats que he fets sá a enrere, me 
fa, Sényer, levar los meus ulls en la crou em fa veer la vos- 
tra figura qui representa que lo vostre glories cors fo en 
la crou clavellat e nafrat e banyat en sane e en lagremes e 
en plors. % 8. On, beneyta sia, Sényer, la figura e la crou 
qui a mos ulls se demostren es representen, *e beneyts sien 
mos ulls qui en la figura vostra e en la crou esguarden, e 
beneyta sia la mia consciencia quim fa enamorar de la 
vostra passio em fa esser son loador e son servidor pene- 

j. EJ, los ornaments bels: E, los bels adornamens. — 2. J, herbcs. 
— 3. A, desijan. — 4. AJ, e s presenten, 



L. DE CONTEMPLACIO 335 



dent deis mortals falliments que jo he fets contra la vostra 
sancta passio ublidant les greus dolors que vos sostengués 
per nosaltres peccadors. 4< 9. Com los meus ulls veen, Sé~ 
nyer, vestit mon cors de nous vestiments e veen mon cors 
senser c sá sens nuil treball, adoncs la mia consciencia 
obre los ulls de la mia memoria e fam remembrar lo vos- 
trc cors gloriós qui en la crou fo núu, tint de vermella co- 
lor, romput e trencat de colps e de nafres, desjunt c des- 
nuat per los claus on era clavat e per la ponderositat del 
cors mort qui vulía la térra per los nostres peccats. 

10. Jlmat Senyor sobre totes amors, honral Senyor sobre 
tots honraments! Vos avets donat al vostre servidor les ore- 
lles'ab les quals oya les vostres vertuts e les vostres no- 
blées els vostres honraments cls vostres manaments e les 
gracies e les amors *e les misericordies e perdons que avets 
al vostre poblé. <K 1 1 . On, com jo mesquí, Sényer, aja tan- 
cades mes orelles sá enrere^a oír les vostres vertuts c 
les vostres noblées e les grans amors e les grans maravelles 
que vos avets creades e fetes, e aja obertes mes orelles a 
oír vanitats e coses mundanes de poc recapte, per asso la 
mia consciencia me fa vergonyós e temeros e penedent 
deis mortals falliments que ha fets mon oyment en moltes 
maneres e en lonc temps^de ma vida. ^ 1 2. Ab ajuda e ab 
gracia vostra, Sényer Deus, la mia consciencia dona e ofcr 
lo meu oyment a esser servu e catíu e sotsmés a oyr los 
vostres honraments el vostre maravellós acabament per tal 
que mon cor sia pie de la vostra amor, e que mos ulls sien 
en lagremes e en plors, e que la mia anima aja esperansa 
en la vostra dousa misericordia plena de pietat e de per- 
dons. 

13. Oh vos, Senyor "Deus, qui sots tot lo noslre solas e lol 
lo nostre conort e tot lo nostre bé! Vos avets donat odora- 
ment al vostre sotsmés per tal que sia odorant les odors 



j. E, aureles (passim). — 2. B, e les uostres amors. — 3. E, sa a cnrc- 
re (forma usual).— 4. B, lonc de temps. 



336 Ramón Lull 

de les fulles e de les flors e deis fruits e de les altres co- 
ses benolents, e la occasio per que vos mavets donats 
aquests odoraments, ' es per tal que de vos do*laors e 
gracies e honors totes les vegades que sia odorant aytals 
odors. <♦< 14. Com per odorar bones odors jom sia'moltes 
de vegades aclinat a luxuria-^e a molts altres peccats, e com 
per odorar males odors jo no aja menyspreades les viltats 
e les mesquinées daquest mor», per assó la mia consciencia 
me dona remembransa de los meus malvats falliments. On, 
per assó, Sényer, la mia consciencia vos ofer eus dona 
mon odorament per tal que odor les odors bones e males 
per les quals la mia anima sia remembrable e amable en 
los vostres honraments. «♦< 1 5. On, beneyt siats vos, Sényer 
Deus: car enaxí com bona odor fa hom esser desirós deis 
delits que hom sent menjant e bevent e avent fembres, en 
axí les males odors qui senjenren de la materia ixent dome, 
son a home occassio de menysprear e de avilar e de ubli- 
dar los delits remembrats e desijats per les bones odors. 
1 6, Sényer ver Deus que reveíais e illuminals ^ tot so quius 
vé en grat ni en plaer! Vos avets donat lo gustament ais 
homens per tal que ayen sabor en menjar e en boure per 
so que menjant e bevent conserven lur vida, la qual vida 
avets donada, Sényer, ais homens per tal que donen loor^e 
gloria e honor a vos quils fets viure per esser conexedors 
del vostre excellent acabament. "¥> 17. On, com jo mesquí 
aya tanta de sabor sentida en menjar e en beure, que per 
sobre menjar e beure sia estat moltes vegades sancfús^e 
embriac, per assó, Sényer, la mia consciencia me fa esser 
vergonyós remembrant los falliments que jo he fets menjant 
e bevent, la qual consciencia encativa e empresona lo meu 
gustament dintrc los termens de continencia e de abstinen- 
cia e dafliccio. >•< 18. Beneyta sia, Sényer, la mia conscien- 



I. E, aquest odorament. — 2. E,B, que do de uos. — 3. E, em sia. — 
4. E, lucxuria (forma usual). — 5. E. inluminats. — 6. E, lausor. — 7. E, 
samfos. 



L. DE CONTEMPLACIO 337 



cía quem fa remembrar que jo no som digne de esser 
abundes en viandes e en sabors menjant e bevent; car tant 
vos he poc graídes les sabors e les viandes quem avets do- 
nades sá enrere, que daquí avant ' jo no som digne que sia 
abundós ni sentible de sabors en menjar c en beure, pus que 
menjant e bevent som estat desconexent deis vostres dons 
e de les vostres amors. 

1 9. J^emembrable Senyor de les nosfres cuites e de les nos- 
tres necessitats! Vos, Sényer, avets en cst mon gustat per lo 
vostre poblé a salvar, fam e set e fel c suja e vinagre e 
greu mort e angoxosa;^ mas jo mesquí no he per la vostra 
amor gustada ni tastada fam ni set ni fel ni vinagre ne suja ' 
ni mort. *♦< 20. Com vos, Sényer, ajats per lo vostre servi- 
dor gustades tantes greus dolors e tantes passions, e lo 1^ 
vostre sotsmés no aya gustats^per vos los mals que vos 
avets gustats per amor dell, la consciencia fa esser vergo- 
nyós e penident lo vostre servidor de sos mortals falli- 
ments e fal desijós com fassa son gustament servu e catíu 
e sotsmes a greus dolors e a greus turmens^per les vostres 
veres amors. 4< 21. De la mia consciencia, Sényer Deus, 
som molt clamant a vos qui sots son senyor e son jutgc; car 
com jo som sadoll de menjar e he molt begut c la vianda 
es añada, adoncs la mia consciencia me remembra los po- 
bres qui per la vostra amor demanen; mas com jo som se- 
dejant^e famejant e he de la vianda davant mi, adoncs la 
mia consciencia nom vol remembrar la fam ni la set ni la 
necessaria^dels pobres, tant es la mia consciencia mem- 
brant de les coses qui son necessaries a mon gustament. 

22. Acahat Senyor sobre tots acabaments, glorias sobre 
totes glories! Lo vostre gloriós cors sentí, Sényer, en est 
mon per amor ^ de nosaltres peccadors moltes dangoxes 
per assots e per collades e per colps c per nafres e per 



1. lí, en auant. — 2. E, e greu mort ungUKosa. — 3 E,B, gustat. — 
4. E, trebayis: B, trebays. — 5. B, desijant. — 6. B, manca aquest mem- 
bre: j, ni la necessitat, — 7. A, amors. 



Con TEMPLACio-l V-22 



538 Ramón Lull 

mort que sostenc; mas lo meu cors tota via ha desijat com 
sia sentible de blans vestiments e de blans lits e de delits 
en fembres e en altres malvats sentiments. 4< 23. Si lo sen- 
timent de mon cors es estat en vanitats en est mon, lo scn- 
timent el tocament del vostre cors gloriós glorificat es es- 
tat, Sényer, en est mon en moltes de dolors. On, com lo 
vostre cors sia senyor del meu e sia estat turmentat per 
amor del meu, la mia consciencia ofer e dona lo meu cors 
a sofcrre greus dolors e greus afanys e greu mort per 
tal que do laors e honraments del vostre cors gloriós. 
^ 24. On, com per vostra gracia, Sényer, vos ajats sotsmés 
lo meu cors a la mia consciencia per esser obedient a ella, 
per asso lo meu cors obeex a la consciencia en tots sos 
membres en tal manera, que mon cor s enamora e mos ulls 
ploren e ma boca vos loa e mes mans escriuen vostres 
honraments e les mies orelles oen vostres laors e los meus 
peus vos serquen. 

25. Oh vos, Sényer, qui fels perseverar los j'usts en re- 
membrar los vostres honraments! En tots los vostres .v. senys 
sensuals fos, Sényer, turmentat e treballat, car los vostres 
ulls misericordiosos tots foren turmentats en lagremes e 
en plors, e les vostres orelles totes foren turmentades e 
treballades doyr les vilaníes e les desonors que hom vos 
deya a gran tort, e lo vostre odorament tot fo treballat en 
odorar lo fel e la suja e lo vinagre e la ossamenta e la pu- 
dor qui era en lo loe on vos fos penjat ' e crucificat, e lo 
vostre gustament tot fo en pena e en dolor sustinent fam 
c set, e lo vostre sentiment tot fo compres de calor e de 
suor e de coips e de nafres e de angoxosa mort. 4( 26. On, 
com tots los vostres .v. senys corporals sien enaxí estats 
turmentats e treballats per amor de nos altres, dones ¿ques 
fará lo vostre sotmés ni qual concell pendra? ni que fa la 
consciencia e no vé treballar totes les mies sensualitats per 

1. A, pcynjat. 



L. DE CoNTtMPLAClO 339 



la vostra amor per tal que les mies sensualitats sien rc- 
scmblants a les vostres en sostenir greus dolors per loar 
vostres laors? ♦< 27. Tant no ymagena ni pensa ni cogita ni 
remembra ni entén la mia anima, Sényer, que jo pusca 
atrobar nulla maestría ni nuil altre consell, mas tan sola- 
ment aquest, que los meus ulls ploren per vos, e lo meu cor 
am vos, e la mia boca vos lou, e les mies orelles ojén vos- 
tres paraules e lo meu ñas odor les pudors e les amargors 
d aquest mon, e la mia boca dejú e sedeg, e lo meu cors aja 
per la vostra amor treballs e dolors e mort. 

28. Vos, Senyor, qui soh tresor e gracia e benediccio deis 
homens cahlics, siats amai e loal e honrat per lols temps! Car 
vos dementre que fos en est mon donas e sotsmetés los 
vostres .v. senys corporals als'.v. senys espirituals, mas 
dassó he jo fet tot lo contrari. »«< 29. On, lo vostrc servi- 
dor qui no ha, Sényer, altre refugi sino vos, vos adora eus 
clama mercé que vos 1¡ donets tanta de consciencia de sos 
mortals falliments tro que sotsmeta a sos senys esperituals 
tots sos senys sensuals per tal que la potencia racional 
tenga dejús sí mortificada la potencia sensitiva, la qual val 
molt mes com es en sa natura mortificada, que no fa com 
ha sa natura fortificada ^ en estes vanitats mundanes. 4< 30. A 
vos, Sényer Deus, sia donada tota gloria c tota honor: car 
vos sots tota ma salut e tot mon conort e tot mon refugi 
e tota ma esperansa, e ja la mia anima no será sadolla ni 
plena entronque sia en la gloria e en la presencia e zr\ la 
conexensa de son creador e de son s^vador e de son se- 
nyor e de son benfactor e de son perdonador e de son 
Deu. 



"M! 



). J, ais uostres. — 2. B, mortificada. —3. E,B, dentro. 



3^^ 



Ramón Lull 




Cap. 208. Com hom ha consciencia 
deis falUments que fa ab los .v. senys 
esperituals. 



H Deus al qual van e venen mos remembramenh e mes 
cogítacions e mes amors! Vos, Sényer, avets donats 
a home los .v. senys espírituals per tal que ab ells 
vos honre eus lou eus am eus beneesca eus servesca e sia 
obedient a tots los vostres manaments. "^ 2. Per so com 
tots los .V. senys espirituals qui son en home son ubligats 
a servir vos, per asso he jo consciencia deis peccats e deis 
falliments que he fets en mes entellectuitats; car aytant 
com es gran, Sényer, la entellectuitat de ma cogitacio e de 
mon apercebiment e de ma subtilea e de ma coratgía, 
aitant he de consciencia com he errat contra vos, cogitant e 
apercebent e consencient e asubtilant e coratjant. ^ 3. On, 
com asso sia enaxí, dones la mia consciencia me remort e 
m acusa, Sényer, deis falliments que he fets entellectuaK 
ment, e mana m e amonesta m que daquí avant'do totes les 
mies entellectuitats en loar e en honrar e servir vos qui 
sots deu e salvador e glorificador e benfactor de les mies 
entellectuitats. 

4. Senyor forts al qual recorren mos remembramenis en 
temps de mes necessilats! Vos avets donada al vostre servi- 
dor la cogitacio per tal que cogit en la vostra essencia di- 
vina com es gran sens fi e com es eternal e com es impas- 
sible e inalterable e com es acabada en tot poder e en tota 
vertut; mas la mia cogitacio quax de tot assó no ha aúda 

1. E, en auant. 



L. DE CoNTEMPLAClO 34I 



nulla cura. 4< 5. Glorias Senyor! Vos avets donada a mi co- 
gitado per tal que sia cogitant en la mia viltat e en la mia 
mesquinea e en los meus mortals falliments e en la corrup- 
cio don som vengut ni concebut e en la corrupcio ni en la 
putrifaccio en la qual he a tornar en breu de temps; mas 
la mia folla cogitacio, Sényer, anc no ha aúda de tot assó 
nulla ansia sia ' a cogitar ni a ymaginar. "¥> 6. On, com la 
mia cogitacio aja errat en totes estes coses damundites, 
venga, Sényer, la mia consciencia que trop lonc temps' 
sha estat e destrenya e vensa e fors e preña tota la mia 
cogitacio e fassala esser tota en cogitar la vostra excellent 
bonea e la gran viltat e mesquinea qui es en mi e en les 
mies obres per defalliment de consciencia. 

7. Oh vos, Senyor T>eus, senyoríu e poderos sobre totes 
forses! Vos avets manat a la mia cogitacio que no sia cogi- 
tant nuiles coses 3 a aventura, mas que cogit occasionada- 
ment en so que -* cogita; mas ella fa dassó tot lo contrari, 
car a aventura va cogitant en les coses vils sens nuil pro- 
fit e no vqI cogitar occasionadament en les coses profito- 
ses. M 8. Vos, Sényer, volets e manats que la mia cogitacio 
sia en tais coses que sien profitables a mí e a mon pruxme, ^ 
e en les coses qui son noables atretal, e assó avets volgut 
per tal que cogitant so qui es profitós e so qui dona damp- 
natge, saclín hom a reebre so qui es profitós e esquíu hom 
so qui es noable; mas dassó fa la mia cogitacio tot lo con- 
trari. ^ 9. On, benaja, Sényer, la consciencia que vos m avets 
donada, car aquella me desperta e menamora e fam cogi- 
tar occasionadament en les coses necessaries profitoses a 
mí e a mos pruxmes per tal que siam loadors e servidors 
e amadors vostres cogitant en vos e amant vos e confiants 
que de vos reebam gracia e benediccio per tots temps en 
la celestial gloria. 

10. Liberal Senyor pie de larguea e de tnercé! Vos 

I. B, manca aquest mot. — 2. E, lonc de temps: B, llonc de temps. — 
3. E, en nules causes. — 4. H, en so en que. — 5. E, pruxsme (passim). 



342 , Ramón Lull 

avets donat al vostre servidor apercebiment per tal que 
aperceba e entena e conega les grans excellencies e les 
grans noblées qui son en la vostra deitat, e les grans vil- 
tats e mesquinées e culpes e peccats qui son en mi pec- 
cador culpable de greus culpes. >•< i i . On, com jo, Sényer, 
ab lo meu apercebiment sia estat ensercador si en mi avía 
vertut e noblea e bonea, la qual cosa en mi no es per mi ni 
de mi, e com lo meu apercebiment no aja encercat en mi 
lo defalliment qui es en mi per mi e de mi, e com lo meu 
apercebiment no aja encercat los bens ni les vertuts qui 
son en vos, per asso la mia consciencia me fa aver remem- 
bransa de ' greus falliments que lo meu enteniment ha fets 
contra vos e contra sí metex. 4{ 12. On, per assó la mia 
consciencia reprén molt fortment lo meu apercebiment de 
son faJliment, e lo meu apercebiment aperceb, Sényer, lo 
gran falliment que ha fet la mia consciencia qui tant ses tri- 
gada a rependre mi de mos mortals falliments. On, com 
assó sia enaxí, per assó la mia consciencia se penet de son 
tardament e donaus lo meu apercebiment per tal que sia 
conexensa en mi de la vostra^ excellent noblea e de la gran 
viltat qui es en mi pobre peccador. 

13. Deffenedor Senyor, ajudable en toh femps! Beneyt 
siats vos, Sényer, qui sabets que en la mia anima está po- 
tencialment apercebiment e conexensa dapercebre la glo- 
ria e la pena qui es en lautre seggle; mas per rao deis pec- 
cats e de les culpes qui son en la mia anima, per assó lo 
meu apercebiment es estat lonc 3 temps en potencia e no en 
actu, e per assó la mia anima no es estada desijosa de la 
gloria celestial axí com deuría, ni es estada temerosa de 
les penes infernáis segons que deuría. 4< 14. So, Sényer, 
perqué la mia anima ha tan longament tengut son aperce- 
biment vagorós e ocios en la potencia el ha privat de la 
actualitat, es per defalliment de consciencia; car com hom 



1, E,B, deis. — 2. E,B, de la uostra. — 3. A, Iones. 



L. DE CONTEMPLACIO 343 



no ha consciencia de sos peccats ni de sos defalliments, 
adoncs son aorbats e abcegats los uUs del apcrcebiment, 
per lo qual aorbament hom no sab ni pot apevcebre los 
celestials bens ni les dolors infernáis. ^ 15. On, beneyt 
siats vos, Senyor Deus: car per gracia vostra la mia cons- 
ciencia ha uberts ' los' ulls de mon apercebiment e fa aper- 
cebre a la mia anima ab los bens temporals los bens celes- 
tials, e ab les penes temporals les penes infernáis. On, per 
asso la mia anima totes les vegades que mon apercebiment 
aperceb los bens temporals, la mia anima remembra e de- 
sija los bens de gloria, e totes les vegades que lo meu 
apercebiment aperceb los mals daquest mon, la mia anima 
tem remembrant les greus dolors infernáis. 

16. Dreturer Senyor vertuós grados! Vos avets dona- 
da a home subtilea per tal que sia subtil en sa anima e 
son enginy^e son enteniment en la vostra auta senyoría e 
en lo vostre excellent acabament; e vos, Sényer, avets do- 
nada a home subtilitat per tal que sasubtil-^a conéxer la 
viltat e la corrupcio daquest mon per tal quel menyspreu 
el desam. »♦< 17. On, la mia consciencia, Sényer, fa esser mi 
molt vergonyós en presencia del vostre gloriós altar, com 
remembrar me fa, Sényer, que la mia subtilitat ^es estada 
en tractar e en obrar vils coses de poc recapte, e es estada 
negligent en asubtilar la mia memoria e la mia ymaginacio 
e lo meu enteniment e la mia volentat en remembrar e en 
amar vos ymaginant e entenent los vostres manamens e 
los vostres honraments. *•< 18. Enaxí com principat safolla 
es corromp per defalliment de príncep o de regedor, en 
axí, Sényer, subtilea^ es corrumpuda menys de consciencia; 
car malvada es la anima del home com es subtil en tractar 
e obrar obres de peccat sens remordiment de consciencia, 
car consciencia es aquella cosa qui remort e refrena a la 
anima sos malvats desigs e sos mortals defalliments. 



I. E, obrets. — 2. A,J, mos. — 3. A,J, e en son engyn. — 4. A, que 
sasutil: B, que sia subtil. —5. E, subtilctat. — 6. A, sutilea. 



344 



Ramón Lull 



1 9. Ah ' misericordiós Senyor pie de misericordia e de pie- 
tat! La mia subtilea es estada en moltes malvades obres; 
car jo masubtilava, Sényer, en fer engans e falsíes e en 
cantars e en trobars e en moltes altres coses qui re no va- 
líen, e en los defalliments ni en les errades que jo faya no 
masubtilava a conéxer aquelles errades ni aquells falli- 
ments. A{ 20. Vos, Sényer, avets donada subtilea a la mia 
anima com pusca atényer e saber la diversitat qui es enfre 
bé e mal, e que sapia conéxer los majors bens els menors, 
e los majors mals els menors; e vos m avets dada subtilea 
com sapia aver conexensa deis jenres e de les especies e 
deis individuus. Mas ¿que val, Sényer, com jo no he usat de 
la mia subtilea en aquelles coses per les quals vos m avets 
dada subtilea e en usar en aquelles coses males segons 
les quals vos no mavets donada ma subtilitat? **{ 21. On, 
com la subtilea del meu enteniment sia engruxada e reba- 
vada en les coses necessaries profitoses, es sia aguada e 
aprimada en les coses no profitoses ni no necessaries, la 
mia consciencia vos clama mercé, Sényer, que vos asubti- 
lets lo meu enteniment en les coses que son a vos plaents 
e agradables e que tanquets los ulls de mon enteniment a 
fer coses a vos dcsplaents. 

22. Senyor alt e excellenf sobre loies altees e sobre fofes 
excellencies! ^Yos avets donada coratgía e fervor a home per 
tal que sia coratjós e fervent e ansióse en vos a amar e a 
honrar e a servir e a loar, e vos avets donada a home co- 
ratgía e fervor damar sí metex e son pruxme. ^ 23. On, 
com asso sia enaxí, Sényer, lo vostre servidor es molt fort- 
ment clamant de la sua coratgía e de la sua fervor qui ha 
molt mes e pus assiduosament'^tractat de les vanitats tem- 
porals, que no de vostres laors ni de vostres honraments 
ni deis bens de mi peccador ni de mon pruxme. **í 24. On, 



j. E,B,M, manca la interjecció. — 2. B, Seynor alt sobre totes altees 
c excelcnt sobre totes excelencies. — 3. A, ancios (passim). — 4. E, asci- 
duosament. 



L. DE CONTEMPLACIO 345 



com la mia consciencia aja despertat mi la mia coratgía e 
la mia fervor, ha fet, Sényer, homenatge e promesa a la 
mia consciencia com sia a ella obedient en donar laor e 
gloria del vostre honrament e de la vostra sancta unitat e 
de la vostra sancta trinitat e de la graciosa vostra sancta 
piadosa humanitat, ' la qual per nosaltres peccadors ac 
greus mals e angoxoses dolors.^ 

25. Liberal Senyor sobre Mes larguées, grados de ioles 
grades! Vos avets feit manament al vostre servidor com 
mortific sa coratgía e constrenga, adoncs com sa anima 
saíra es mou a desamar e a menysprear los meus enemics; 
mas dassó, Sényer, ha fet lo vostre forfet tot lo contrari, 
car aitant com la anima vulía airar ni menysprear mos ene- 
mics, aitant jo mesquí lexava anar a soltes la mia coratgía 
a desamar e a airarle a menysprear los meus enemics, los 
quals vos me manats que jols am els honre mortificant ma 
folla volentat. ^ 26. De la mia coratgía, Sényer Deus, som 
clamant a vos, car vos volets que jo mortific la mia corat- 
gía e la mia fervor en amar mi per tal que aja a vos major 
amor que a mi metex e per tal que am mon pruxme aitant 
com mi metex. Mas ¿que val, Sényer, pus que la mia corat- 
gía nos vol mortificar en amar mi qui no som digne de 
csser amat, si dones la mia coratgía e la mia fervor no es 
major a amar vos que mi e a amar mon pruxme aitant com 
mi? ^ 27. On, beneyta sia, Sényer Deus, la consciencia que 
vos m avets donada la qual me fa remembrar e entendre la 
vostra bonea e les grans amors que vos m avets feytes en 
moltes de maneres; car per aital remembrament e per aital 
enteniment que la mia consciencia me fa aver, se vivifica 
la mia coratgía e la mia fervor a amar e a honrar e a loar 
vos, e a remembrar les coses necessaries a mon pruxme. 
On, per assó la mia coratgía si anc me feu mal nim dona 



I. E. e de la graciosa uostra piadosa humanitat: B, e de la graciosa 
piadosa humanitat: J, e de la graciosa uostra sancta humanitat. — 2. B, e 
angoxes c dolors, — 3. E, e a irar. 



546 Ramón Lull 

dampnatgc, ara ha tant enamorat mi de vos que tots los 
dans els mals mesmena em ret a .C. dobles. 

28. Oh vos, Sényer Deus, qui sois acahatnent de mos acá- 
bamenh e cumpUment de mos desigs! Vos avets comanats los 
.V. senys entcllectuals al vostre servidor, e ell, Sényer, per 
sa gran fullía e per sos moríais falliments ha afollats e mal- 
meses e destruíts los senys que vos li avets comanats, car 
tant los ha encolpats e ensutzats que nols vos pot retre en 
aquella noblea ni en aquella vertut en la qual eren adoncs 
com vos los meses a ell en comanda. 4< 29. On, com jo 
mesquí aja afoliat e avilat e malmés e destruít so que vos 
mavets comanat per tal que ab aquella comanda donas 
gloria e laor del vostre nom e deis vostres honraments, 
molt som, Sényer, vergonyós e penident de mos greus fa- 
lliments, los quals falliments son misatges e vies c occasions 
de greus penes infernáis infinides si dones la vostra dousa 
misericordia no esremembrable de mi peccador.»|{ 30. Com 
la mia consciencia no pusca teñir en poder los meus senys 
entellectuals, per assó, Sényer, la mia consciencia vos ret 
les mies entellectuitats les quals vos li avets comanades, e 
pus que ella no sab ni pot constrényer les mies entellec- 
tuitats a fer bé e a esquivar mal, prec vos, Sényer, que vos 
guardets e constrengats^mos senys espirituals per tal que 
sien ' a gloria e a laor de vos qui sots nostre Senyor Deus. 




1. A, sian. — 2. E, CDnstreynats. 



L. DE CoNTEMPLACIO 347 




f¡ Cap. 209. Com home ha consciencia 
deis falliments que ja ab les .iij. ver- 
tuts de la anima. 

^ EUS gíoriós! Jl vos, Sényer, sien feles totes reve- 
rencies e lots honraments. Car vos avets ordena- 
da anima dome com aja en sí memoria e enteni- 
ment e volentat, per tal que membrant vostra bonea ' e 
entenent vostra vertut e amant vostra graciosa essencia e 
totes vostres obres, reeba de vos gloria e gracia e benedic- 
cio. % 2. Enaxí com forma sensual reeb acabament e 
cumpliment de materia sensual, enaxí, Sényer, la forma 
entellectual de la anima pren cumpliment e acabament re- 
membrant e entenent e volent vos qui sots son creador e 
son senyor e son salvador e son benfactor. « 3. On, be- 
neyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí com la forma sensual 
se corromp es destrúu e safolla per rao de la materia en la 
qual es corrupcio e alterado de forma, enaxí anima dome 
safolla es corromp per malvats remembraments e per in- 
norancies e per malvades voluntats. On, per assó avets vos 
donada consciencia a home per tal que ab ella guart e en- 
drés e orden sa memoria e son enteniment e sa volentat. 

4. Cumplidor Senyor de tols mos desigs e de tots mos pen- 
saments e de toles mes amors! Com la mia anima remembra 
e entén sos defalliments, adoncs atroba, Sényer, sa memo- 
ria culpable ^e plena de peccats per so car remembrant 
ha feits molts de falliments, e atroba son enteniment molt 
frévol emesquí'per so car innorant ha errat en moltes co- 



1. A, bonoea. — 1. K, coupable (passim). — 3. B, e molt mesquí. 



548 Ramón Lull 

ses, c atroba sa volentat molt mala e molt contrariosa per 
so car es estada amadora de vicis e de culpes e de peccats 
c de vanitats. ^ 5. Com la mía anima aja tants de defalli- 
ments per son foll remembrament e per son neci enteni- 
ment e per sa mala volentat, yo, Sényer, me clam molt 
forment a vos de la mia memoria qui no ha remembrada 
la vostra infinitat e eternitat ni la ha entesa ni amada se- 
gons la obligacio a la qual la mia anima es obligada a re- 
membrar vostra infinitat e eternitat. ^ 6. Com la mia ani- 
ma, Sényer, aja errat e peccat en son remembrar e en son 
entendre e en son voler ublidant vos e innorant vos e de- 
samant vos, remembrant e entenent e amant vils coses ple- 
nes de vanitats e de defalliments, la mia consciencia vé a 
la mia memoria e al meu enteniment e a la mia volentat e 
reprén ' fortment lurs grans falliments e mana a la memo- 
ria e al enteniment de la mia anima que no sien en altra 
cosa a membrar ni a entendre ni a voler sino en aquelles 
coses que a vos son plaents e agradables. 

y. Senyor humil, misericordias, en fots hens abundas! To- 
ta la memoria de la mia anima e tot 1 enteniment e tota la 
volentat son en ubligament com sien contemplants en la 
vostra amor e en lo vostre poder e en la vostra saviea; mas 
la mia anima, Sényer, ha aút son remembrament e son en- 
teniment e sa volentat en membrar e en entendre e en vo- 
ler coses a les quals no es ubligada a remembrar ni a en- 
tendre ni a voler. M 8. On, com la mia memoria e lo meu 
enteniment e la mía volentat ajen errat en esta manera, an 
errat, Sényer, per defalliment e per negligencia de la cons- 
ciencia qui no ha sotsmesa ni costreta la mia memoria nil 
meu enteniment ni la mia volentat a remembrar vostre 
gloriós voler nil vostre gran poder nil vostre dreturer sa- 
ber. ♦< 9. Com per los defalliments e per les errades que 
an fetes les .iij. vertuts de la mia anima e per la mia cons- 

1. AJ, reprenen. 



L. DE CONTEMP LACIO 349 



ciencia sia, Sényer, esdevenguda la mia anima peccadora e 
culpable, per assó lo vostre servidor vos adora eus prega 
eus reclama que vos endressets sa consciencia per tal que 
ab ella tenga en presó e sotsmeses les .iij. vertuts contem- 
plant en la vostra amor e en lo vostre poder e en la vostra 
saviea. 

1 o. Jíh Senyor nobíe sobre totes bonées, bo sobre totes no- 
blées! La memoria ni lenteniment ni la volentat de la mia 
anima no an contemplat segons ques tanyería ' ni segons 
ques deuríen'aver en la vostra dretura ni en la vostra mi- 
sericordia ni en la vostra veritat, enans an, Sényer, tractat 
com jo sia estat injuries e cruel e falsable e engañador a 
mon pruxme e a aquells qui avíen entencio que ma anima 
no membrás ni entenés ni volgués la manera per la qual los 
engañas. 4< i i . On, com ells se sien fíats en lo remembra- 
ment de la mia anima e en son enteniment e en sa volen- 
tat, e com la mia anima los aja enganats remembrant e en- 
tenent e volent, per assó, Sényer, som molt clamant a vos 
de la mia memoria e del meu enteniment e de la mia vo- 
lentat e majorment de la mia consciencia qui no ha aút en 
guarda mon remembrar ni mon enteniment ni mon voler. 
4< 12. On, jo US clam mercé, Sényer, que la vostra ajuda 
venga acorrerla la mia anima qui es molt fortment torbada 
per defalliment de consciencia e per desordonat remem- 
brament e enteniment e volentat, per la qual ajuda la mia 
consciencia fassa a la mia memoria remembrar e al meu 
enteniment entendre e a la mia volentat voler la vostra 
gran dretura e la vostra dousa misericordia e la vostra ve- 
ra veritat la qual vens e destrúu totes les falsetats contra- 
ríes a ella. 

1 3. Iliberal Senyor sobre totes larguées, noble sobre totes 
noblées! La mia anima molt fortment ha errat remembrant 
e entenent e volent coses contra vostra auta senyoría e 



1. B, segons uos tanyería. — 2. E,B, que deurien. — 3. E, a core: J, a 
socorrer. 



35° 



Ramón Lull 



contra vostra gran larguea e contra vostra beneyta humili- 
tat, car molt mes de temps ha, Sényer, la mia anima tractat 
de la senyoría temporal e de les larguées e de les humili- 
tats deis homens mundans, que no ha de la senyoría ni de 
la larguea ni de la humilitat de son Senyor Deu. 4< 14. On, 
com la excellent senyoría divina e la graciosa larguea e la 
maravellosa humilitat vostra sia, Sényer, sobre totes se- 
nyoríes e sobre totes larguées e sobre totes humilitats, e 
la mia anima aja molt mes de vegades remembrades e en- 
teses e volgudes les senyoríes e les larguées e les humili- 
tats deis homens, que la vostra senyoría e larguea e humi- 
litat, per assó la mia consciencia me demostra em significa 
molt fortment e molt manifestament la mia anima culpable 
e plena de molts greus peccats. ^ 15. On, com asso sia 
enaxí, per assó la mia consciencia desperta, Sényer, lo re- 
membrament ct lenteaiment e la volentat de la mia anima, 
e dona tot lo remembrament e lenteniment e la volentat 
en remembrar e en entendre e en voler e en amar la vos- 
tra poderosa senyoría e la vostra graciosa larguea e la 
vostra piadosa humilitat. 

j 6. Misericordias Senyor pie de dousor e de pieíat! Com 
la mia consciencia fa remembrar e entendre a la mia 
anima les greus dolors els grans ' treballs que vos sos- 
tengués per nosaltres peccadors adoncs com per nos a 
salvar fos aontat e venut e despullat e assotat e escarnit e 
desonrat e desemparat e crucificat e mort, adoncs del re- 
membrament e del enteniment de la mia anima nex voler 
e amor en mon cor, per la qual amor lo meu cor suspira e 
los meus ulls ploren. M 17. Com la mia anima, Sényer, re- 
membra e entén que vos sots per mi estat pobre qui sots 
rey de tot lo mon, e que vos sots per mi venut qui sots 
senyor de tot quant es, e que vos sots per mi desonrat qui 
sots pus honrat que nulla creatura, e que vos sots per mi 

I. BJ, greus. 



L. DE CoNTEMPLACIO 35 I 

mort e crucificat qui sots vida sobre totes vides, e com la 
mia anima remembra e cntén que jo no he per la vostra 
amor e laor e honor sofertes totes aqüestes coses, adoncs 
la mia consciencia me reprén molt fortment em fa estar 
vergonyós ' en presencia del vostre gloriós altar. <0< 18. A 
vos, Sényer Deus, clama merce lo vostre servidor que vos 
endressets en tal manera sa consciencia tro que la sua me- 
moria no remembre nulla autra cosa mas tan solament la 
manera com pusca lo vostre servidor murir per la vostra 
amor, ni lenteniment no entena en ais sino en ymaginar e 
en cogitar la manera per la qual pusca vos loar e honrar a 
aquells qui nous loen ni us honren, ni la volentat no vulla 
nulla * autra cosa amar sino 1 onrament e la laor de la vostra 
gloriosa essencia divina e la vostra ^ amorosa '♦humanitat. 

1 9. Savi Senyor sobre tota saviea, honrat sobre toles ho^ 
nors! Com la mia anima, Sényer^ es remembrant e entenent 
c volent contemplante en la vostra graciosa gracia e en la 
vostra piadosa pietat e en la vostra acabada conexensa, 
adoncs la mia consciencia dona conpunccio a la mia me- 
moria e al meu enteniment remembrant la avaricia e la 
crueltat e la innorancia que jo he aúda tan lonc temps en 
la mia anima. ^ 20. Com la mia anima, Sényer, remembra 
e entén que los vostres manaments son mellors e pus dre- 
turers^c pus profitables que tots los autres manaments, e 
com la mia consciencia me fa remembrar e entendre que 
Ja mia anima ha molt pus fortment obeyts los altres mana- 
ments que los vostres e es estada pus desobedient ais vos- 
tres manaments que no es a negú 7 deis altres, adoncs la mia 
consciencia reprén molt fortment la mia anima deis mal- 
váis falliments los quals ha fets remembrant e entenent e 
volent desobedientment ais vostres manaments e obedient 
ais manaments qui re no valen. 4^ 2 i . Vos, Sényer, manats 

j. E,B, molí ucrgoynos, — z. B, manca aquest mot. — 3. E,B, e de la 
uostra. — 4. J, gloriosa. — 5. AJ, e contemplant — 6. E,B, dretures. — 
7. E,B, neguns. 



35- 



Ramón Lull 



a la mía memoria que sia remembrable en los vostres hon- 
raments per tal que remembrant aquells honraments la mia 
anima sia sentificada en les vostres honors e en les vostres 
laors; c vos manats'al meu enteniment que entena la gran 
bonea e lexcellent acabament qui es en vos per tal que per 
aquella conexensa la mia anima sia vivificada en la vostra 
gloria per tots temps; e vos manats a la mia anima que am 
vostra amor qui es amor dousa e vera e misericordiosa, la 
qual amor vol esser amada per la mia anima per tal que la 
mia anima sia amada per ella. On, com la mia consciencia 
sapia, Sényer, que la mia anima vos es estada desobedient 
a tots aquests manaments, molt fa esser ma consciencia la 
mia anima trista e consirosa. 

2 2. Jlh vos, ^ Sényer Deus, per lo qual los meus ulls ploren 
el meu cor senamora! La mia anima no ha tant remembrat 
ni entes ni volgut en les coses on vos sots servit e honrat 
e beneyt e temut, com ha enríes coses on vos no sots servit 
ni honrat ni temut ni loat. ^ 23. Car la mia anima major re- 
membrament ha aút en remembrar com pogués servir se- 
nyor terrenal que senyor celestial, e lo meu enteniment, 
Sényer, majorment ses asubtilat a servir e honrar lo rey 
terrenal quel celestial, e la mia volentat major amor ha 
aúda al rey que vos mavets donat en est mon que no al 
rey quim posseyrá eternalment en lautre seggle. On, com 
assó sia enaxí ¿qual remembrament ni qual enteniment ni 
qual volentat an major defalliment que cell que la mia ani- 
ma ha en son membrar e en son entendre e en son voler? 
M 24. On com la mia anima aja aút tan foll remembrament 
e tan nesci enteniment e tan corrumpuda volentat, venga, 
Sényer, la mia consciencia qui endrés la mia anima en son 
remembrar e en son entendre e en son voler servent e te- 
ment vos qui sots digne de esser remembrat e entes e vol- 
gut mes que totes les creatures. 



1. E, mancts. — 2 E,B, O uos. — 3. A, con an. 



L. DE CONTEMPLACJO 353 



25. M Sényer al quaí frenuilen ' e van mes amors e mos 
desigs e mes cogitacions! Enaxí com la mia anima ha reebuts 
mes dons c mcllors e mes de gracies c de perdons de la 
vostra sancta divinal natura, enaxí, Sényer, la mia anima 
ha pus obligat son remembrament a remembrar vostres 
honraments e son enteniment a entendre les vostres no- 
blées e sa volentat a amar vostres laors, que no ha a nulla 
altra cosa. »f^ 26. On, com jo, Sényer, aja molt mes vega- 
des remembrat e graít e amat so que he reebut dalcuns 
homens que so que he reebut de vos e per vos, per ass6 
la mia consciencia en presencia del vostre gloriós altar 
dona compunccio a la mia anima per la qual lo meu cor se 
penet de sos vans remembraments e de ses folies volen- 
tats, e los meus ulls ploren les errades e les falces opinions 
de mon neci enteniment. «fs 27. A vos, Sényer Deus, som 
molt fortment clamant de la mia anima qui ha aúda major 
remembransa en remembrar los peccats e les culpes els 
falliments'de mon pruxme que los meus^metexs, los quals 
lo meu enteniment ha innorats per defalliment de cons- 
ciencia, la qual consciencia era privada de la mia anima 
per so car la mia volentat no airava tant los peccats ni les 
culpes qui son en ella, com faya los peccats e les culpes de 
mon pruxme. 

28. Sényer ver Deus qui sabeh foh mos bens e mos mals! 
¿Coi* vé, Sényer, ni^per qual rao que la mia anima remem- 
bra e entén e vol pus ferventment c pus sovín en los de- 
lits e en les benenances desta^ present vida trespassable, 
que no fa de les grans dolors e de les greus penes infer- 
náis qui en lautre seggle son sens fi durables? ni don ni 
per qual natura la mia anima saclina pus fortment a re- 
membrar e a entendre les penes daquest mon que leuge- 
rament trespassen que no fa la excellent gloria de parays 
qui perdurablement dura? »f\ 29. ¿On es, Sényer Deus, ana- 



I. E. trenitcn. — 2. AJ, cIs falinicnts c les culpes. — 3. E,E, que no 
los meus. — 4. E, coy: B^ cohi: M, línd<i. — 5. AJ, de sa. 

Co.\TliMH.At;iO-l V-*3 



354 



Ramoí^i Lull 



da natura e proprietat de consciencia, e que fa e no vé a la 
mía anima e no la mendressa en tal manera que mon foll 
remembrament e mon nesci enteniment e ma mala volentat 
vensa e constrenga en tal manera que la mia anima no aja 
cura' de remembrar ni de entendre ni de voler les vanitats 
daquest mon, tant sia occupada^e compresa e embeguda sa 
mcmbransa c son enteniment e sa volentat en la gloria e 
en la pena del altre seggle en lo qual nuil temps no min- 
ven ni no sessen a gloriejar aquclls qui en ells son glorie- 
jats, c a turmentar aquells qui en ell son turmentats? 
^ 30. Enaxí, Sényer Deus, com vos sots cumpliment e aca- 
bament de tota ma memoria 3 e de tot mon enteniment e 
de tota ma volentat, enaxí vos clam mercé que siats cum- 
plidor e benfactor a la mia consciencia donant penediment 
a mon cor de mos mortals remembraments, e a mos ulls 
lagremes e plors per los falliments de mon enteniment, e a 
ma volentat amor de vos qui sots nostre Senyor Deus.^ 



^ Cap. 210. Com hom ha consciencia 
en massa parlar o en callar. 

^/<^^^t ^ Deus conegur per hh los pohles, gloriós sobre totes 
i/^^^/>á)J glofi^S' Enaxí com lo calastó^deu aver abdues 



|j^^^§ ses balances de egual pes, enaxí, Sényer, cons- 
ciencia dome deu teñir egualment en home segons ordo- 
nada disposicio ses paraules e son callament. 4< 2. Car en 
axí com paraula es donada a home per parlar e per pro- 
nunciar les coses necessaries profitables, enaxí callament 
es donat a home per callar paraules vilanes et leges c de- 
sordonades e no necessarie?. On, per tal que les paraules 



1. E,B, nuJa cura. — 2. E, acupada. — 3. AJ, áz tota memoria mia.- 
4. E,Bi glories Dcus. — 5. M, statera. 



L. DE CONTEMPLACIO 355 



qui s convenen dir se diguen e les quis covenen callar se 
callen, per assó, Sényer, avets vos donada a home cons- 
ciencia per tal que aquella fassa hom parlar so quis cové 
parlar e callar so quis cové callar. 4< 3. Com la conscien- 
cia está en home potencialment e no actualment, adoncs, 
Sényer, parla home paraules no necessaries ni no profita- 
bles, e calla hom aquelles paraules qui son a hom necessa- 
ries e profitablcs; e com la consciencia está en home ac- 
tualment, adoncs parla hom paraules profitoses e calla 
hom les paraules qui no donen profit en lur pronunciament 
ni dan en lur callament. 

4. Oh Senyor al qiial plau piefat e tuerce! Vos avets do- 
nada a home consciencia com sa paraula do laor e gloria e 
honor de son creador e de son Senyor Deus; mas car lo 
vostre servidor, Sényery ha aúda sa consciencia vagorosa e 
viciosa, per asso ses paraules no an donada laor de vos 
scgons que degren. % 5. On, enaxí com la mia conscien- 
cia vos es culpable per callar vostres laors, en axí, Sényer, 
vos es culpable per so car per defalliment de consciencia 
hal vostre forfet parlades paraules de sí metex a esguar- 
dament de vanitats e de vanagloria e de tais laors qui no 
convenía que fossen dites dell. ^ 6. On, com assó aja es- 
tat sá enrere enaxí, lo vostre servidor, Sényer Deus, vos 
clama mercé que vos li fassats aver consciencia de totes 
les paraules que ell ha callades les quals degra aver dites, 
e que li fassats aver consciencia de totes les paraules que 
ell ha dites les quals degra aver callades. 

7. Sanclificat Senyor per tols los pohles! Vos, Sényer, 
avets donada paraula a home per tal que sia recomtador e 
denunciador e demostrador parlant de la vostra gloriosa 
trinitat e de la vostra simpla unitat e de la sancta encarnacio 
que la persona del Fill prés en la Verge gloriosa e de les 
dolors e les penes c la mort ' que vos sostengués per nosal- 

I. E, c de les penes e de la mort 



^r6 Ramón Lull 

tres e deis grans bens quins son esdcvenguts de vos e per 
vos. 4< 8. On, com per totes aqüestes coses a recomtar, Sé- 
nyer, vos ajats donada paraula a home, e com jo per mon 
foll seny aja callades totes aqüestes coses damundites e sia 
ma paraula estada en recomtar les vanitats daquest mon e 
so que fan los reys els princeps els homens vanagloriosos, 
per assó la mia consciencia me reprén molt fortment deis 
mortals falliments que ma boca ha fets callant so a que es 
ubligada a parlar e parlant so a que no es obligada a par- 
lar. ^ 9. On, com la mia consciencia maja despertat en mos 
erraments e aja, Sényer, uberts los ulls de mon enteniment 
conexent mos mortals falliments, per assó lo vostre servi- 
dor proposa a esser recomtador'e diedor com la vostra 
essencia divina es una en trinitat de persones, e com vos 
avets presa car humana per tal que en la sane e en los tre- 
balls e en la mort de vostra humanitat fos tot lo mon re- 
creat. 

10. Oh vos, Sényer Deus, qui dais lagremes e plors a mos 
ulls! Vos avets donada a home paraula per tal que parle 
veritat, car veritat es la carrera on hom pervé a vos qui 
sots font de veritat; e vos, Sényer, avets donat a home ca- 
llament per tal que no parle mentides ne falcíes ni engans, 
car falsetat es la carrera on es hom desviable de la celes- 
tial gloria e pervé hom a les perdurables penes. »K i 1. On, 
com jo mesquí sia estat callador de veritat e aja mos lavis 
c ma boca usada a parlar falsetat, e com per callada veri- 
tat, Sényer, e per pronunciar falsetat aja donat dan a tant 
home e a tantes fembres, molt som vergonyós e concirós 
en presencia del vostre gloriós altar, lo qual me significa 
em demostra tanta de veritat, que nom sé qual carrera ni 
qual consell me prenga. ^ 1 2. En veritat vos dic, Sényer, 
que com bé me som apensat ni molt ho he cogitat no puc* 
altre reveniment atrobar a mos mortals falliments mas que 



1. E, rccomptador. — 2. J, perue. 



DE CONTEMPL ACIO 357 



sia obedicnt a la mia consciencia per tal que sia servu c 
catiu e sotsmés de veritat parlant c recomptant veritat e 
callant les falcíes e les mentides qui han molt de temps 
privada veritat de mos lavis. 

13. Excellent Senyor sobre totes altees, noble sobre totes 
noblées! ' La mia anima remembra e entén que la mia boca 
ha jurat vos^moltes de vegades, del qual sagrament jom 
sent perjur e mintent a cient. On, aitant com vos, Sényer, 
valets mes que les coses don jom som perjurat,3d aitant me 
remort la consciencia em dona compunccio de mos falli- 
ments. 4< 14. Glorias Senyor! Membrant som e entenent 
que jo he jurat e fet sagrament per moltes coses les quals 
amava tant que no men gosava desperjurar. '♦On, com jo 
remembre, Sényer, que per elles som estat ferm en mon 
sagrament e per vos qui sots mellor senyor que totes 
quantes creatures son, jo no som estat a esser perjur, dones 
¿qual remordiment de consciencia ni qual penidiment fa a 
aesmar^ni acomparar ab cell quem deuría donar la mia fo- 
lla consciencia qui en mi ama mes estar potencialment que 
actual? 4< 1 5. Ab cor penident, Sényer Deus, et ab ulls plo- 
rosos ab fas vergonyosa en presencia de la sancta figura 
de la vera crou, lo vostre servidor está nafrat c ferit de 
consciencia quil fa esser penedent e plorós e temeros de 
sos mortals falliments los quals ^ ha fets ab sos lavis mintent 
e perjurant, ublidant en sos erraments, remembrantse en 
sos aveniments, los quals aveniments se son alterats en de- 
falliments, avent vanagloria dells. 

1 6. Jlmable Senyor del qual venen e devallen vertuts e 
forces! Moltes vegades, Sényer, mes avengut que la mia 
boca vos ha dites blastomíes e paraules vilanes, e moltes 
de vegades he oyt que hom vos blastomava cus desonra- 
va, e la mia boca callava e nous escusava nius loava ni 



I. AJ, sobre totes noblees noble. — 2. B, manca vos. — 3, E, em son 
esperjurat: B, jom son desperjurat. — 4. E, esperjurar. — 5. A, fa aesmar: 
E,B. fa a esrimar. — 6. A, Jo qual. 



358 Ra.mon Lu 



LL 



era reprenent aquells qui vos maldeyen e us repreníen.' 
4\ 17. On, com vos, Senyer, ajats a mi donada paraula per 
loar e beneyr vos e per rependre tots aquells qui a vos 
díen mal ne qui son reprenedors de les obres que vos fets 
saviament e ordenada, dones ¿que fa, Senyer, la mia cons- 
ciencia, e no vé e no fa mon cor esser temeros e mos ulls en 
lagremes e en plors e ma boca en vostres laors? *&; 18. C¿- 
lesHal Senyorf Per defalliment de consciencia som estat vi- 
lá de paraula a mon pruxme moltes de vegades reprenent 
e avilant les coses qui eren bé fetes, callant aquelles qui 
mal eren fetes: car enaxí com jo fallía parlant com repre- 
nía so que hom faya bé, enaxí fallía, Senyer, com callava 
los falliments que jo faya ^ adoncs com jo reprenía les coses 
qui no fayen a rependre. 3 

19. Oh vos, Senyer Deiis, qui sois primer e comensament 
de fots comensamenfs! Qom Í3. mia boca se sia^^ensutzada e 
cnlegeída en parlar e dir blastumíes e legées e orrées e 
moltes paraules vilanes, per assó la mia consciencia dona 
penediment a mon cor e lagremes a mos ulls. ^ 20. On, si 
lo meu cor se penet e los meus ulls ploren los falliments 
de mos lavis, dones, Senyer, la mia boca obres a dir parau- 
les de laors e de honraments de la vostra graciosa essen- 
cia; car tant es digne cosa que la vostra gloriosa deitat sia 
loada e beneyta, que los nostres lavis ni les nostres lengues 
nit e dia no deuríen estar sino en parlar paraules a vos e 
de vos plaents e agradables. 4< 2 1 . On, com assó sia enaxí, 
Senyer, lo vostre sotsmés fill del vostre home e de la vos- 
tra fembra vos clam.a mercé aitant com pot que vos movats 
sa lengua e ubrats sos lavis e sa boca a dir paraules veres 
les quals sien a gloria e a laor de la vostra vertuosa dei- 
tat c humanitat. 

22. SancUñcat Senyor per tots los pohles! Vos sabets 
que jo he dites moltes paraules dobles plenes dengans 

1. E,B, e repreníen. — 2. E, que hom fasía. — 3. E, reprenre. — 
4. E, se scia. 



DE 



CONTEMPLACIO 359 



e de sofismes per tal que pegues engañar c decebre mos 
pruxmes qui sens tot engán c scns tota maestría me par- 
laven em recomtaven ' lur propósit e lur entencio e lur 
Yolentat. On, com la mia anima sia remembrant totes estes 
coses, per assó la mia consciencia me reprén molt fortment 
com jo cali e no parle totes les maestríes els engans que 
he fets ab mes paraules dobles e sofismades. 4< 23. Glorias 
Senyor! La mia anima es remembrable que moltes de vega- 
des me demanava hom veritat e la mia boca parlava false- 
tat, moltes vegades'he promés so que no volía'' atendré, e 
moltes vegades he atorgades moltes coses que puxes les 
negava mintent, e moltes coses he afermades que puxes les 
duptava. »♦< 24. E car mes paraules sien estades en tants 
defalliments, per assó, Sényer, es covinent cosa que jo sia 
obedient a la mia consciencia en tal manera, que nuil temps 
no diga paraules dobles ne qui porten nuil sofistme ni nuil 
engán ni nulla maestría, ni nuil temps la mia boca no pro- 
meta so que lo cor no vol atendré, ni la mia boca no diga 
que la mia anima sapia so que innora ni no diga que la mia 
anima am so que aira. 

25. Oh Sényer Deus al quat van los meus remembra- 
menh e les mies amors! Vos, Sényer, mavets donada** paraula 
per tal que jo parle aquelles coses qui son profitoses e ne- 
cessaries, mas la mia boca ha fet dassó tot lo contrari; car 
so qui es profitable a esser parlat e recom.tat ha callat la 
mia boca e ha dit so qui re no val. 4< 26. Vos, Sényer, avets 
volgut que hom parle concordantment ses paraules ab sa 
consciencia e ab sa primera entencio e ab lo primer movi- 
ment per tal que les paraules sien fructuoses e profitables; 
mas jo he fet dassó tot lo contrari, per lo qual contrari 
son estades les mies paraules vicioses donants dans e cul- 
pes. 4< 27. Com la mia consciencia me do remembrament 
deis tants mortals falliments qui son cstats, Sényer, en mes 



j, E, recomptauen. — 2 E, c moltes uegades: B, c moltes de uega- 
des. — 3. E, e uolgut: B, he uolgut. — 4. B, dada. 



360 Ramón Lull 

paraules, per assó la mia consciencia el lemembrament de 
la mia anima me fan estar tant vergonyós e tant penident, 
que los meus ulls nos gosen dressar en vés lo cel ni guar- 
dar la vostra figura en la sancta crou. 

28. Oh vos, Sényer Deus, qui alegráis e conforlah e con. ' 
soláis lo vostre amador en les vostres laors! Vos sabets que la 
mia boca es estada tan altiva e tan ergullosa e tan plena 
de vanagloria, que no ses volguda humiliar a parlar parau- 
les humils ni paraules devotes plenes de misericordia ni 
de pietat, enans son estades totes mes paraules ergulloses 
e vanaglorioses pintades de bells dits maestrejats pronun- 
ciats ab falsa entencio e ab engán e ab maestría. *•< 29. En 
totes quantes coses, Sényer, pot esser nuil home dissolut c 
desordenat e mal acustumat e mal ensenyat en son parlar, 
jo ho som estat cantant e atrobant ' e blastomant e menas- 
sant e desonrant e menyspreant e mintent e descreent, e 
tots los altres falliments qui ab bocas poden pronunciar ni 
dir, tots son estats e passats per ma boca e per mos lavis, e 
anc, Sényer, per nulla aiguera ni estremera no passaren tan- 
tes legées, com an passades^per ma boca paraules leges e 
orrées e sutzes e males. 4^ 30. Com les mies paraules sien 
estades tan males e tan desonestes, daquí en avant, Sényer, 
lo vostre servidor preposa e desija que totes ses paraules 
sien a gloria e a laor e a plaer de vos. On, per tal que jo 
pusca cumplir lo meu prepósit, los meus ulls ploren el meu 
cor vos ama en presencia del remembrament que la mia 
consciencia fa aver a la mia anima deis mortals falliments 
que la mia boca ha feits dient paraules desplaents e des- 
agradables a vos qui sots nostre Senyor Deus. 



I. E, trobant. — 2. A, com ha passades: E, com a passadcs: J, com 
Son passades. 



L. DE CONTEMPLACIO 361 




f Cap. 211. Com hom ha consciencia en 
donar e en tolre. 

H Dewí glorias, Senyor pie de pietat e de misericordia 
e de vertut! Enaxí com vos avets donats ulls a 
home per tal que veja on anar'als loes on vol 
anar e sapia palpar e tocar les coses qui li son necessaries, 
cnaxí, Sényer, vos ha plagut donar a home consciencia per 
tal que ab ella e per ella sapia quals coses deu donar per la 
vostra amor, ni de quals coses se sapia guardar per amor de 
vos que no les tolla. 4< 2. Consciencia fa a hom aestmar la 
quantitat el temps de les coses que hom deu donar segons 
la egualtat de la cosa que hom vol donar e segons la valor 
daquells a qui hom vol donar, e consciencia, Sényer, remort 
a hom de les coses que hom ha toltes o robades o embla- 
des e fales a hom retre segons la quantitat el temps ques 
cové. 4< 3. On, com de consciencia venguen tots aquests 
bens damundits e molt mes dautres, beneyt siats vos, Sé- 
nyer, qui avets donada consciencia a home, e beneyts sien 
tots aquells e aquelles qui saben aver consciencia en do- 
nar e en tolre; car per la consciencia saben aver mesura 
e egualtat en aquelles coses que volen donar e donen se- 
gons ques tany nis cové, e per la consciencia se saben 
guardar que no tollen so que vos donats. 

4. Vencedor Senyor del qual nuil hom nos pot deffendre! 
Vos avets donat a home cor per amar e per desijar vos. 
On, com jo mesquí vos aja, Sényer, tolt lo meu cor en so 
que nous he amat ni desijat ab ell ni no he usat dell 
d aquella occasió per la qual vos 1q m avets donat, dones 



I. E,B, que sapia anar: j, que ueja lo loe on anar uol: M, ut videal. 



362 Ramón Lull 

la mia consciencia vos ret lo meu cor e fal esser desirós e 
amable de vos e de tots los vostres honraments. ^ 5. P;a- 
dós Senyor! Vos avets donat esser a home per tal que el! 
do totes les forses de sa anima e de son cors a vos a ser- 
vir e a loar c a honrar e a beneyr. On, com los homens 
per peccat se donen corporalment e espiritualment a al- 
tres coses qui son vils e vanes e plenes de peccats e de 
defalliments, per asso, Sényer, avets vos donada conscien- 
cia a home per tal que aja contriccio e compunccio deis 
defalliments que fa contra vos en so queus toll so que vos 
li avets donat per servir vos e per tal que ell sia gloriejat 
en la vostra gloria. ^ 6. Com jo, Sényer Deus, me sia donat 
moltes de vegades a loar e a honrar e a obeyr molts mal- 
vats senyors e moltes malvades obres, per assó obs es al 
vostre servidor que aja vera consciencia, la qual lo fassa es- 
ser tot vostre el fassa esser tot ententiu e concirós e devot 
a obeyr e a honrar e a servir vos qui sots son creador e son 
senyor e son benfactor. 

y. Savi Senyor sobre lotes saviées, gracias sobre totes 
grades! Vos, Sényer, avets donat lo meu cors a la anima 
per tal que ella tenga en ell les sues vertuts en actu, per la 
qual actualitat la anima sia poderosa de esser remembrant 
e entenent e amant en la vostra gloriosa essencia divina e 
en les vostres obres; mas jo mesquí per mon foll seny he 
tolt lo meu cors a la mia anima e hel donat a altres coses 
vils per tal que la mia anima sia remcmbrable e entenent e 
amable en aquelles. '♦< 8. Vos, Sényer Deus, ' avets donada 
la mia anima al meu cors per tal que lendrés el tenga or- 
donat en vos servir; mas jo mesquí com a hom culpable e 
a hom de poc sen ^ he donada la mia anima a culpes e a pec- 
cats e a moltes dautres coses, per les quals la mia anima es 
corrumpuda el meu cors es corrumput e desordonat e sob- 
ject a peccat per so car la anima no priva del cors les ma- 



1. AJ, manca Deus. — 2. E, seyn: B, seny, 



L. DE CONTEMPLACIO 363 



les obres on son enjenrats peccats e falliments e culpes. 
^ 9. Com tots ests mals e tots ests defallimcnts sien estats 
en mi, Sényer Deas, beneita sia la consciencia que vos 
mavets donada, la qual me fa donar e retre lo meu cor a 
la mia anima, e lo meu cors fa donar e retre a la anima per 
tal que la anima tenga lo cors sotsmés al vostre servici e a 
la vostra laor, e lo cors sia endressat e aministrat per la 
anima en tal manera que vos najats plaer e pagament. 

1 o. Ah Senyor al qual van en vetlant e en durment mos 
desígs e mos pensamenls! Vos avets donada a heme saviea 
potencialment e avets li donat enteniment e certea e in- 
lustria ' com la saviea que li avets donada potencialment 
sapia adur en actu. On^ beneyt siats vos, Sényer Deiis: car 
la consciencia que vos mavets donada me remembra que 
jo he tolta la certea e la industriare la manera a la mia 
anima, per la qual saviea vé de potencia en actu. On per lo 
remembrament que la mia consciencia me dona, lo meu en- 
teniment e la mia volentat reten e donen a la mia anima la 
certea e la manera per la qual saviea vé de potencia en 
actu. 4^ 1 1. Jíonrat Senyor! Vos avets donat a home poten- 
cial poder com aja devocio e contriccio del senyal que la 
figura de la crou representa de la vostra greu passio. Mas, 
tant está, 3 Sem;er, la mia anima occupada^e embargada per 
les coses temperáis a remembrar e a entendre e a voler, 
que los ulls corporals com guarden en la crou no poden 
esser occasio a la devocio ni a la contriccio com venga de 
potencia en actu. On, tot asso esdevé per defalliment de 
consciencia qui no dona remordiment ni penediment a la 
mia anima deis falliments que fa membrant e entencnt e 
volent les vanitats daquest mon. f< 1 1. Tant es la mia con- 
ciencia esforsada e revenguda e venguda de potencia en 
actu, que saviea e devocio e contriccio e totes mes ben- 
ahuirances madúu e maporta de potencia en actu: on, per 



I. J, industria. — 2. E, inlustria: B, illustria. — 3. E, es.— 4. E, acu- 
pada. , 



364 Ramón Lull 

assó Sényer, los meus ulls vos reten los plors e les lagre- 
mes queus an toltes molt dia e molta nit, e lo meu cor vos 
ret los suspirs'els pensaments e les amors les quals avía 
perdudes per defalliment de consciencia. 

13. Savi Senyor en tois temps scient Mes coses! Vos, 
Sényer, avets donada forsa e poder a la anima del vostre 
servidor com sia confiant en los vostres poders e en les 
vostres forces. On, com la mia anima aja aúda confiansa e 
esperansa moltes de vegades en les sues forces e en les 
forces de mon pruxme e en les maestríes e en los engans 
que los uns homens fan ais altres, per assó la mia cons- 
ciencia remort la mia anima molt fortment com ha tolta de 
sí esperansa en les vostres forces, ni perqué ses confiada 
en nulla altra cosa sino en vos. *t< 14. La figura de la sanc- 
ta crou representa a la mia anima com jo sia humil e sim- 
ple e passient e suau. On, com la mia anima aja tolt son 
remembrament e son enteniment de la vostra passio molts 
dies e moltes n¡ts,2per assó lo representament^de la crou, 
Sényer, no ha aduit a mi^e esser passient ni simple ni suau: 
on, per assó la mia consciencia ret a la representado de 
la crou la mia memoria a remembrar vostra sancta passio 
e 1 enteniment a entendre, per tal que la mia volentat sia 
amadora donrar los vostres plors e les lagremes que per 
nosaltres peccadors escampas. 4< 15. Com la mia anima, 
Sényer, vol remembrar e entendre la gran simplicitat e la 
gran paciencia quel vostre cors gloriós ac en est mon en 
lo qual fo venut e assotat e colpat^e nafrat e mort, adoncs 
he consciencia del meu cors com tan poc de treball e 
dafany ha sostengut per donar laor del vostre cors qui 
per amor de donar salvacio al meu ha sostengudes tantes 
greus dolors.^ 

1 6. Oh vos, Sényer Deus, del qual devallen totes grades 
e totes benahuirances! 7 Vos 2iwets donats al vostre hom los 



i.AJ, los meus suspirs. — 2.E, nuyts. — 3. A, presentament. — 4. E,A, 
aduyt mi. — 5. A, culpat. —6. J, dolors e penes. — 7. J, benaventurances. 



L. DE CONTEMPLACJO 365 

senys entcllectuals per tal que en los delits daquest mon 
non sia desordonat ne cobeitós, enans sia continent e ame- 
surat en son menjar e en son boure ' e en totes les altres 
coses; mas los senys sensuals an, Sényer, tolts^als senys en- 
tellectuals tots lurs poders e totes les forces: on, per assó 
som esdevengut culpable e enjuriós daquelles coses que 
vos mavets donades. "•< 17. On, com assó sia enaxí, dones, 
Sényer, lo vostre servidor es molt clamant de la sua cons- 
ciencia com no ha constreta sa anima en son remembra- 
ment e en son enteniment e sa volentat a remembrar e a 
entendre e a voler los vostres manaments per tal que sa 
anima e son cors ajen mesura e continencia en la possessio 
d estes vanes glories 3 mundanes. ^ 18. On, com tots ests 
mals sien esdevenguts ais senys espirituals per rao deis 
senys corporals, per assó, Sényer, lo vostre servidor el 
vostre benvolent vos clama mercé que vos metats e subju- 
guets-^los senys sensuals ais entellectuals per tal que la mia 
consciencia tenga sotsmés mon remembrament e mon en- 
teniment e ma volentat a contemplar en les vostres glories 
c en les vostres laors. 

1 9. Creador Senyor del qual preñen sanctificacio e forsa 
los sanis de parays! Vos avets donada a la potencia racional 
justicia e misericordia; mas jo peccador per so com he 
sotsmesa la potencia racional sots la potencia sensitiva, 
per asso, Sényer, he touta e privada de la mia potencia 
racional justicia e misericordia, car en nulla potencia ra- 
cional justicia e misericordia noy pot esser^pus que la po- 
tencia sensitiva sia sobre ella. 4< 20. Clamant som, Sényer 
Deus, molt fortment de la mia memoria e del meu enteni- 
ment e de la mia volentat; car la mia memoria no ha re- 
membrada la gran justicia e dretura^que vos demostra- 



1. A,J, amesurant en son meniar c son boure. — 2. AJ, tolt. — 3. B, 
vanaglories. — 4. E, sots jugets. — 5. E, no pot esser justicia ni miseri- 
cordia: B, no pot star justicia ni misericordia. -6. A, iusticia c dretu- 
rera. J, iusticia dreturera. 



^66 Ramón Lull 

rets al dia del judici ' ni lo meu enteniment no la ha entesa 
ni la mia volentat no la ha volguda. E assó metex ses es- 
devengut de la gran misericordia que vos agües al dia de 
la vostra sancta passio, la qual misericordia ha la mia me- 
moria ublidada el meu enteniment innorada e la mia vo- 
lentat menyspreada. ^21. On, com la mia anima aja molt 
fortment errat e fallit en son remembrar e en son entendre 
e en son voler contra vostra justicia e dretura e misericor- 
dia, la mia consciencia ret e satisfá, Sényer, a la vostra jus- 
ticia e a la vostra misericordia la memoria e 1 enteniment 
c la volentat, la qual memoria e enteniment e volentat vos 
avets donada a la mia anima per remembrar e entendre e 
voler la vostra gran justicia e la vostra dousa misericordia, 
e daquí en avant la mia anima no estía * en ais a remembrar 
ni a entendre ni a voler sino vostra justicia e vostra mise- 
ricordia. 

22. Oh vos, Sényer Deus, qui soh digne de loh honra- 
ments e de totes honors e de totes laors! Com lo vostre servi- 
dor está contemplant davant lo representament entellec- 
tual de la vostra sancta passio, adoncs la mia consciencia 
satisfá a mos ulls les lagremes que ha perdudes e a mon 
cor les amors que no avía e a mos lavis les oracions que 
no deyen.^On, per esta satisfaccio aital los meus ulls plo- 
ren el meu cor ama e la mia boca'* vos reclama eus adora. 
^ 23. Com la mia consciencia, Sényer, adúu de potencia 
en actu la vertut de mon remembrar e de mon entendre 
e de mon voler en la vostra angoxosa mort, adoncs dona 
e satisfá al mz\i remembrar e al meu entendre e al meu 
voler so que molt dia lur ha tolt, per so car la consciencia 
priva de actualitat e eraren potencia; car per lo priva- 
ment de la sua actualitat priva la mia anima de remem- 
brar e de entendre e de voler en la vostra sancta passio. 
^ 24. E per la privacio que la mia anima avía en son re- 



\. E, juesi. — 2. E, estíya — 3. E^ disien. — 4. A,J, e per la mia be 

ca. — 5 B, erra. 



L. DE CONTEMPLACJO 367 



membrar e en son entendre e en son volcr en la vostrá 
passio, ' eren, Sényer, toltes al meu cor amors e suspirs e 
cogitacions e pensaments de la vostra passio, e ais meus 
ulls eren toltes Hagremes c plors, e a la mia boca gracies e 
laors. 

25. Jíh Senyor qui tenih en secref fot so que us vé en grat 
e en plaer! Vos avets donat temps al vostre servidor per 
tal que agués poder de fer bé, c vos li avets donades ri- 
quées per tal que per la vostra amor ne donas ais pobres, 
e vos li avets donada franca volentat per tal que ab ella 
vos servís. Mas ell ¿que ha fet? Has tolt, Sényer, lo temps 
en so quel ha perdut feent males obres, e ha toltes 3 les ri- 
quées ais pobres per so car les ha malmeses e despeses en 
vanitats, e has tolta la franca volentat per so car s es fet 
servu e sotsmés de peccat. 4< 26. Glorias Senyor! Tots 
quants bens vos mavets donats, tots los mhe jo metex tolts 
per mes culpes e per mos peccats. On, com jo sia cstat a 
mi metex tan injuries e tan forfet ¿quant será, Sényer, 
aquell temps que ma consciencia me reta em satisfassa so 
que jo he perdut per sa culpa e per son defalliment? Car 
de tot quant jo he perdut, de tot me mer mal la mia cons- 
ciencia qui no savirtuava ni sapoderava com fos fortment 
e vigorosament en actualitat. ^ 27. La mia consciencia, 
Sényer Deus, se penet com tant es estada ociosa en lo meu 
bé ni en la mia salut, e par me que totes ses forces e tots 
sos poders aempra e pren com sia ajudant a recobrar so 
que jo he perdut per sa negligencia. On, pus la mia cons- 
ciencia s apodera en tota sa vertut, placía us, Sényer, que 
li ajudets e que li perdonéis per tal que ab ella e per ella 
lo vostre servidor pusca donar so que li an tolt e pusca 
retre les coses que ha robades e toltes viciosament e cul- 
pablement. 

28. Perdurable Senyor en tols temps! Lo vostre ser vi - 



. 'ñ, santa passio. - 2. A, totes. — 3. B, c íoltes. 



368 Ramón Lull 

dor, Sényer, es molt paorós deis falliments que ha fets en 
moltes de maneres; car jo he tolta a molta dona e a molta 
fembra e a molt hom sa bona fama acusant e enculpant c 
afamant e dient coses qui veres no eren, la qual infamia jo 
no puse alterar ni mudar en bona fama. On, la mia cons- 
ciencia me remort em diu que de tots los dans que jo he 
donats per infamia som encarregat e culpable. 4{ 29. Glo- 
riós Deus! A molt home he tolt del seu e he fet ' perdent so 
que avía, e a mi metex he tolts tots bons nudriments e to- 
tes bones custumes e he acustumat mon cors e ma anima 
a malvats vicis e a obres desordonades: on, per assó la 
mia consciencia me diu em mana que jo reta e satisfassa a 
mi metex e a mon pruxme so que pusca, e de so qui es, 
Sényer, fora mon poder, que ho demán a la vostra dousa 
misericordia que ella ho perdó e ho satisfassa. ^ 30. Los 
bens els dons e les gracies e los acabaments qui venen de 
vos e son de vos, jo, Sényer, los he tolts a vos moltes de 
vegades en so que a mi o a altra los atribuya els donava, 
e molt dia mon pruxme ha feits molts de bens los quals jo 
a mi atribuya e donava. On, com jo aja tolt per aquesta 
manera e per moltes dautres, la mia consciencia, Sényer, 
me fa retre e donar e confessar e dir que vos sots aquell 
don tots bens venen e diriven, e jo som aquell qui som 
vil e culpable per so car som estat enjuriós e culpable a 
mon pruxme e a vos qui sots mon Senyor e mon Deu. 



% 



1. A, e fet. 



L. DE CONTEMPLACIO 369 




5 Cap. 21 2. Com la consciencia del home 
no es certificada e es duptosa. 

EUS glorias honrai per íoh los pobles! Com la anima 
del home está ymaginant enfre la natura de la 
potencia sensitiva e la natura de la potencia ra- 
cional, adoncs, Sényer, cau en dubitacio daquelles coses 
que cogita ne ymagena; car natural cosa es que la poten- 
cia sensitiva amac a la potencia racional totes les vegades 
que la ymaginativa seguesca en major partida la natura de 
la potencia sensitiva: on, per assó sesdevé que hom no 
pot aver sa consciencia clara ni certificada com en esta 
manera la anima del home ymagena. >•< 2. Natura e pro- 
prietat es, Sényer, que sia fet contrast enfre la potencia 
racional e la potencia sensitiva, car la potencia racional 
ha natura e proprietat que les coses qui son covinents ni 
bones a csser en actu, que les fassa esdevenir de poten- 
cia en actu, e les coses qui contra rao e ordonacio son 
en actu, que les priu de la actualitat e que les fassa es- 
ser en potencia. On, de la potencia sensitiva es tot lo con- 
trari, e per est contrast qui es enfre abdues' les potencies, 
com sesdevé que la consciencia del home no pren part c 
es feta cominal enfre abdues les potencies, adoncs es la 
consciencia duptant e torbada e no sab detriar enfre bé c 
mal. 4( 3. Mas si la consciencia de tot en tot se tenía ab la 
potencia racional o ab la potencia sensitiva, adoncs no 
duptaría en so en que dupta.*On, per est duptament, 5^- 
nyer, son molts homens en error e son enganats e dece- 
buts; car tal cosas cuiden que sia peccat que nou es, e tal 



I. B, enffc dues. — 2. B, en so que en dupta. 

CoNTEMPLACIO-1 V-Í4 



37© Ramón Lull 

cosas cuiden que sia mercé que nou es, e per lo torbament 
en que es lur consciencia satisfán los homens a asso a que 
no deuríen e no a asso a que son tenguts a satisfer. 

4. Oh vos, Sényer Deus, en lo qual es la riostra consola- 
cio *e tota la nostra salut! Com la memoria remembra a 
home los seus peccats e les sues culpes, e com lenteni- 
ment los mostra a hom, adoncs, Sényer, ix de la memoria 
e del enteniment voler per lo qual la consciencia del home 
esdevé de potencia en actu. 4{ 5. Mas com la memoria 
ublida a hom sos peccats e 1 enteniment los innora, priva, 
Sényer, en home voler de satisfácelo per lo qual la cons- 
ciencia no ha oportunitat com venga de potencia en actu 
ni com posseesca la actualitat si tant es que sia en ella. 
»♦( 6. On, per ass5, Sényer, pot hom entendre e saber que 
scgons que la anima del home es abundosa e abundant de 
remembrar e d entendre los peccats que ha fets, es la vo- 
lentat penedent e vol satisfer los falliments que ha fets, e 
segons que lo remembrament e 1 enteniment e la volentat 
an afebliment^cn la actualitat, es la consciencia del home 
duptant. 

y. Vos, Sényer Deus, qui sots humil e dous e pacient, 
sabets que per gran abundancia damor s afolla es corromp 
consciencia dome; car tant pot esser hom amador deis 
bens temporals, que per la gran amor s afolla es corromp 
en home son remembrament e son enteniment e sa volen- 
tat, e per lo lur afollament esdevé en la consciencia del 
home dubitacio, car nuil temps, Sényer, consciencia dome 
no pot esser certificada dementre que la memoria e 1 ente- 
niment e la volentat sien en defalliment. 4{ 8. Car per so- 
bre amar la anima remembra massa so que ama, e per lo 
sobre remembrament 1 enteniment innora aquelles coses que 
cuida entendre, e per assó, Sényer, formas en la conscien- 
cia dupte tota hora que la amor no sia atemprada ni ame- 



1. B, consciencia.— 2, A;J, aflebliment. 



L. DE CONTEMPLACIO 37I 

surada, e despar de la conscicncia la forma de certifica- 
ment. »f< 9. On, per ass5 qui vol la ' conscicncia guardar que 
no sia duptosa e que sia certificada, esforsse, * Sényer^ aitant 
com pusca com aja atremprat^remembrament e enteniment 
e voler en les coses que remembra ni entén ni ha en voler,-* 
car en altra manera sa conscicncia no poría esser certifi- 
cada. 

JO. Creador Senyor del qual los meus desigs nils meus 
plaers nos parlexen tie subliden! Per sobre gran paor cau la 
conscicncia dome en dupte e pert sa certificacioi^car cnaxí 
com lome qui está en lo gran abaus^ha paor e pert sa co- 
ratgía e son ardiment, enaxí, Sényer, com hom ymagena 
sovín los grans dans els perills qui poden a hom esdevenir, 
afollas e corrompse sa coratgía, per la qual corrupcio cau 
en dupte. 4< i 1. Enaxí, Sényer, com lo cors huma safeblex 
e samesquinex per fam o per set o per alcún treball, en 
axí la conscicncia del home safeblex 7 es minva en sa forsa 
e en sa conexensa e en sa vertut per sobre gran paor. On, 
per lafebliment el minvament qui cau en la conscicncia es 
a hom semblant que hom deja aver conscicncia de so on 
no ha culpa ni peccat: car enaxí com per la feblea de cap 
los ulls reeben* vanes formes e les orelles vans oyments, en 
axí la conscicncia com hom ha massa gran paor, reeb vanes 
ymaginacions e vanesa opinions e entencíons. ^ 12. On qui 
vol que sa conscicncia no caya en dubitacions e que sia 
certificada vertaderament, aja, Sényer, sa anima atemprada 
en ardiment e en espaordiment; car lo atemprament el mi- 
já que hom ha enfre audacia e paor, es occasio a la cons- 
cicncia dome com sia certificada e no sia duptosa. 

I 3. Pascient Senyor remembrable del seu poblé! Vos sa- 
bets quels ulls ab los quals veu e guarda conscicncia 
dome, son justicia e dretura, e lo tancament e laorbament 



I. E,B. sa. — 2. A, csforsc: B, sesforse. — 3. E, atrempat. — 4. E, ni 
á voler. — 5. E, conscruacio. — 6. M, prxdipitio. — 7. E, sañcbcsexs. — 
8. E, sereben. — 9. AJ, uaries. 



372 



Ramón Lull 



daquests ulls, son injuria c malvolensa. On, com hom. Sé' 
nyer, ha sa consciencia duptosa per malvolensa c per inju- 
ria, qui la vol certificar e aclarir, obre sa anima e sa pcnsa 
a remembrar e a saber justicia e dretura. <•< 14. Com la 
consciencia, Sényer, sovinablament e frequentment reeb les 
proprietats de enamistat e de malvolensa c de justicia c 
de dretura, adoncs cau en lo major dupte en que pusca 
esser; car tant frequentment ' usa sa ymaginativa e son re- 
membrament de les coses contraríes, que lenteniment no 
ha temps ne deliberado com pusca detriar entre vicis e 
vertuts, e per assó la consciencia está empatxada e embar- 
gada a detriar veritat e está duptosa e no sap a qual cosa 
satisfassa ni no sap egualar la quantitat de les coses qui 
son necessaries a satisfácelo. *K 15. On, com assó, Sényer, 
sia enaxí, dones aquells qui volen que lur consciencia no 
sia duptosa, lunycn los termens de dretura aitant com pus- 
quen deis termens de malvolensa per tal que lenteniment 
aya gran espay de temps en detriar les coses on hom dcu 
aver consciencia per tal que les satisfassa o per tal que no 
les fassa; car on pus longament la pensa está en dretura 
remembrant e entenent, pus fortment está en actu la cons- 
ciencia, e on pus la pensa está en airament e en mala vo- 
lentat, pus fortment priva la consciencia de la actualitat. 

16. Jíh vos, Sényer Deus, qui soh tot lo nosfre tresor^ e 
ota la nostra esperansa! Com hom les proprietats qui son 
en les creatures muda e camía per innorancia denteniment, 
adoncs se cambien en lenteniment los significats falsamcnt, 
e per assó la consciencia cau en dupte e no pot aver nuil 
certificament. M jy. Car la cosa qui es sobjecta a la cons- 
ciencia com sia endressada e certificada, es, Sényer, les 
proprietats e los vers significats qui son en les creatures; 
car aquelles proprietats donen significacions a la conscien- 
cia quals coses son peccats ni culpes ni quals coses son 



I, B, francament. — 1. B, tcsor. 



L. DE CONTEMPLACIO 373 



vertuts. 4< 18. On, qui vol avcr consciencia certificada e 
cndressada, guartse, Sényer, que no innor a les creatures 
lurs proprietats ni no aferm proprietat per improprietat ne 
improprietat per proprietat, car si ho fa reebrá falsament 
los falces significats qui son representats falsament a la 
ymaginativa per la alteracio de les proprietats e de les im- 
proprietats, e per lo fals reebiment que la anima del home 
fa deis falces significats, cau la consciencia en orbetat e en 
error c en dupte e en turbacio. 

1 9. Jlmahle Senyor volenterós de toh hens en ' fots temps! 
Com sia cosa que en un sobject sesdevenga moltes de 
vegades que veritat hi es significada e falsetat atretal, per 
assó, Sényer, sesdevé que la consciencia del home cau 
en dupte moltes de vegades; car tant son prop e mésela - 
dament veritat e falsetat en les coses, que la consciencia 
apenes pot esser certificada daquelles coses qui son veres 
ni daquelles qui son falses. "¥> 20. Com la consciencia del 
home, Sényer, consciencicja vertaderament veritat, adoncs 
la forma de falcetat priva de la memoria e del enteniment 
e de la volentat; e com la consciencia consciencieja falsa- 
ment falsetat, adoncs la forma de veritat priva de la me- 
moria e del enteniment e de la volentat: e assó esdevé, Sé- 
nyer, per so car abdues les formes no poden caber en- 
semps ni en un temps en la memoria ni I enteniment ni la 
volentat. <•< 21. On, com assó sia, Sényer, enaxí, dones per 
assó la consciencia del home en .j. temps aferma veritat e 
en altre falsetat, e per assó cau en dubitacions; car com la 
consciencia ymagena veritat adoncs ha en absencia la yma- 
ginacio de falsetat, e com ymagena falcetat adoncs ha en 
absencia la ymaginacio de veritat. On, mudant de una 
ymaginacio en altra, cau en dupte per rao de la alteracio 
que fan en ella abdues les formes damundites. 

22. Misericordias Senyor, piados, en hts bens abundas! 

1. AJ, c en. 



374 



Ramón Lull 



Possibilitat e ¡mpossibilitat son occasio com la consciencia 
del homc caya en dubitacions; car per so com home in- 
nora e menysconex moltes coses possibols e moltes coses 
impossibols, per assó es duptós. M 23. Car com innora les 
coses possibols, aquella innorancia li fa aver opinió que so 
qui es possíbol sia impossíbol, e com innora les coses im- 
possibols, aquella innorancia, Sényer^ 11 fa aver opinió que 
sien les coses impossibols coses possibols. On, com la 
obra nos seguex segons so quel home opineja e conscien- 
cieja, per assó cau la consciencia en dubitacions. ♦í 24. On, 
quis vol guardar que les coses possibols e impossibols no 
sien occasio a sa consciencia com per elles caja en dupta- 
ments, necessaria cosa 11 es, Sényer, que aja conexensa 
daquclles coses qui son possibols e daquelles qui son im- 
possibols per tal que en loe de les coses possibols no pre- 
ña ni entena les coses impossibols, ni en loe de les coses 
impossibols no preña ni entena les coses possibols. 

25. Glorias Senyor del qual preñen gloria e henediccio los 
sants de parays! Entencio es cosa qui desvía la consciencia 
del home de certificament e fal esser en dubitacions mol- 
tes de vegades, car moltes vegades sesdevc que hom ha 
entencio de fer bé e es se cas e ventura que hom fa ' mal, e 
moltes vegades, Senyor, ha hom entencio a fer mal e esde- 
vés que so que hom fa es bé, c per so com la obra nos 
seguex nis complex segons la entencio, per assó la cons- 
ciencia esdevé duptosa. "¥, 26. Car com hom ab bona en- 
tencio fa mal, ha hom escusa quant a la entencio e ha hom 
culpa quant a la mala obra que hom fa,^e com hom fa bé 
avent mala entencio, ha hom alcún mérit^quant a la obra 
que fa e ha hom culpa quant a la mala entencio, e per assó 
la consciencia está torbada e no sab detriar ne satisfer per 
desordonada entencio. 4< 27. Car com hom ha bona en- 
tencio e fa males obres, a la consciencia son donats bons 



1. B, fassa. — 2. B, que fa. — 3. B, ha hom merit. 



L. DE CONTEMPLACIO 375 



significáis e mals, e com hom ha mala entencio c fa bones 
obres, atrctal. On, per rao, Sényer, deis bons c deis mals 
significats qui son fets en una obra, per assó la conscien- 
cia está embargada e torbada per rao del desacordament 
c de la contrarietat qui es cnfre la obra e la entencio. 

28. Senyor prega t, Senyor volgul, Senyor amal! Cons- 
ciencia dome cau en dupte e en defalliment per rao de 
temptacio; car com 1 ángel amonesta hom e consella a fer 
bones obres, lo demoni tempta a hom sa consciencia e fa 
parer los consells angelicals esser mals consells, e com lo 
demoni, Sényer, consella a hom que hom fassa les coses no 
legudcs de fer ' e que hom no fassa les coses a les quals 
home es ubligat a fer, adoncs la consciencia cau en dupte, 
car no sab bonament aver conexensa de les temptacions si 
son bones o males. 4( 29. E per so com home moltes de 
vegades se cuida que los amonestaments angelicals sien 
diabolicals e los amonestaments diabolicals que* sien ange- 
licals, per ass5 la consciencia está duptant e no gosa afer- 
mar ne certificar en los consells ni en les temptacions que 
li sicn'^revelades et significades vertaderament o falsament. 
% 30. Opinio es cosa, Sényer, que fa a home torbar sa 
consciencia moltes de vegades; car opinant cau hom en 
sospita e en dupte, car tais coses opina hom en lo comen- 
sament, que en la fi dupta hom en elles per rao dalcunes 
proprietats qui signifiquen a hom contraríes coses daque- 
Iles on hom ha auda opinio, e per so car opinant hom cau 
en dupte, per asso la consciencia no es certificada en aque- 
lies coses qui son plaents e agradables a son Senyor Deus. 



^ 



1. B, no degudes a fer. — 2. E, manca que. —3. B, son. 



376 Ramón Lull 




f Cap. 213. Com la consciencia dome 
es termenada e fenida. 

H Deus misericordiós gracias, pare de fots lemps! A 
vos sia gloria c laor perdurablcment: car vos 
sabets, Sényer, que la consciencia del home es 
termenada dintre .x. termenacions les quals son, potencia 
actualitat memoria cnteniment volentat potencia sensitiva 
potencia ymaginativa potencia racional e sensualitat e entel- 
lectuitat. ^ 2. Jíonrat Senyor! Segons la vertut e la quantitat 
de la consciencia dome, es la consciencia estesa e creguda 
entellectualment per les .x. termenacions damundites; car 
aitant com les .x. termenacions damundites son sobjects e 
aparellaments on estía la consciencia dome, segons aquells 
es la consciencia gran o poca. >K 3. Car enaxí, Sényer, com 
la vista corporal es fenida e termenada dintre espay c ter- 
menacio sensual, enaxí la consciencia dome qui es cosa 
entellectual, es fenida e termenada segons la quantitat e 
1 espay entellectual de les .x. coses damundites entellec- 
tuals, car part les termenacions daquelles la consciencia 
del home nos pot multiplicar ' ni estendre. * 

4. Singular Senyor sobre totes forces, honrat sobre totes 
honors! La conexensa e la demostracio que nosaltres avem 
que la consciencia del home es fenida e termenada en la 
potencia, es, Sényer, per so car cómala pensa del home no 
tracta de peccat remembrant ni entenent ni volent, adoncs 
la consciencia está en home potencialment: on, per so car 
está en potencia e no en actu, per assó es dit que es ter- 
menada dintre la termenacio de potencia per so car no 



1. E, montipliear (forma usual). — 2. B, entendre. — 3, AJ, manca 
c»m. 



L. DE CONTEMPLACIO ^JJ 



passa sos termens. »K 5. Car com la anima, Sényer, no re- 
membra peccat ni Icntén nil vol e remembra vertuts e bo- 
nes obres e no les vol, ' adoncs priva la consciencia del ho- 
me dactualitat, la qual privacio dactualitat es occasio a la 
consciencia com sia fenida e termenada en la potencia. 
^ 6. On, com home, Sényer, es peccador e ha sa conscien- 
cia termenada e fenida en la potencia, adoncs es desem- 
parat e no ha qui li do penidiment ne contriccio de sos 
peccats: on, per ass5 la memoria no remembra los peccats 
ni lenteniment nols entcn, car si hom remembrava e ente- 
nía los peccats, consciencia nauría, car natura es de mem- 
brar e dentendre peccats que hom naja consciencia; mas 
moltes vegades nha hom consciencia que la volentat nos 
vol lexar de peccar, e ass5 es per so car la potencia muti- 
va es pus serva de la potencia sentitiva que de la potencia 
racional, e per assó es la volentat contrariosa a la memoria 
e al enteniment. 

7. Glorias Senyor sobre totes glories, vertuós sobre totes 
vertuts! Com la consciencia es termenada dintre la terme- 
nacio dactualitat, adoncs ix de les terminacions de poten- 
cia e vé esser termenada dintre les terminacions dactuali- 
tat, en les quals terminacions entra, Sényer, per rao de la 
memoria qui membrant peccats e lenteniment entenent 
peccats e la volentat desamant peccats, adúen la conscien- 
cia de potencia en actu per tal que la consciencia delesca 
los pecats. >K 8. Com lome no está en peccats e vé en ell la 
consciencia de potencia en actu, adoncs ha hom conscien- 
cia de so on no la deuría aver. On, aquesta consciencia 
aital, Sényer, valría mes que fos en la potencia que en la 
actualitat, per so car pren forma en la actualitat mes per 
forma dublidament que per forma de remembrament e 
mes per forma de innorancia que per forma d enteniment, e> 
per assó está la forma d aital consciencia falsament en de- 

I. E,B, e les uol. 



jj^S Ramón Lull 

sordonada volentat. 4< 9. Com hom es, Sényer, en peccat, 
adoncs es a hom necessaria cosa que la consciencia sia ter- 
menada dintre los termens dactualitat per tal que delesca 
e priu dom lo peccat en que hom es, car per consciencia 
remembra hom e entén la viltat del peccat, e per la cons- 
ciencia ha hom remembrament e enteniment deis vostres 
manaments e de la celestial gloria e de les penes infernáis, 
e per aital remembrament e enteniment la volentat es obe- 
dient a la consciencia privant lo peccat de la volentat. 

1 o. Oh vos, Sényer Deus, qui enamorah mi de la vostra 
amor e qui soh sostenidor de totes coses! Vos sabets, Sényer, 
que la consciencia del home es termenada en la memoria; 
car com home es remembrable de sos pecats e de sos fa- 
lliments e de ses culpes, e la consciencia dome nes peni- 
dent en dona a home contriccio, adoncs es la consciencia 
dintre los termens de memoria e es fora los termens 
dublidament. *«< 1 1. On, aitant com s estén, Sényer, la me- 
moria a remembrar los peccats generant 1 enteniment ixent 
la volentat a penediment e a satisfácelo, aitant es gran la 
consciencia del home, car aitant com lome remembra e 
cntén e vol, aitant la consciencia conscieja a penidiment e 
a satisfácelo. >•< 12. Si la consciencia no era en egual quan- 
titat de la memoria e que fos major o menor, 1 enteniment 
no entendría la cosa don hom deuría aver consciencia ni 
la volentat no la volría. On, si axí era, la consciencia no 
sería en esser, car defalliría e privaría de sobject en lo 
qual fos actualmcnt. 

1 3. Sényer ver Deus del qual reehen gloria e benediccio 
ios sants de parays! La consciencia del home en un temps se 
termena mes en la volentat que en la memoria ni en 1 en- 
teniment, e en altre temps mes en la memoria que en 1 en- 
teniment; e ass6 esdevé, Sényer, per desordonacio de les 
vertuts de la anima, lo qual desordonament se pren deis 
senys sensuals e puja a desordonar los senys cntellectuals, 
c per lo desordonament deis senys sensuals e cntellectuals, 



L. DE CONTEMPLACIO 379 



desordonas la consciencia en la memoria e en lenteniment 
e en la volentat. 4< í/^. Per sobre gran paor, Sényer, ha 
hom moltes de vegades consciencia de so on no la deuría 
aver; car la sobre volentat que hom ha en massa duptar e 
en massa tembre, desvía la memoria e lenteniment a mem- 
brar e a entendre so que remembraría e entendría hom si 
massa gran paor no avía; e assó metex sesdevé per poca 
paor, car poca paor priva dom la consciencia actualmente 
la qual la memoria e lenteniment aduríen de potencia en 
actu si hom avía la paor que deuría aver atempradament. 
»K 15. On, enaxí, Sényer, com per poca paor o per massa 
se desordonen los termens de consciencia en les .iij. ver- 
tuts de la anima, enaxí per defalliment de dretura o de 
lealtat e per gran abundancia de vicis se termena la cons- 
ciencia del home dintre pocs termens dactualitat. 

J 6. Grados Senyor sobre totes grades, honrat sobre totes 
honors! Vos sabets que la consciencia del home es terme- 
nada dintre los termens de la potencia sensitiva moltes de 
vegades, car com per la potencia sensitiva son empatxades 
c desendressades la potencia ymaginativa e la potencia ra- 
cional, adoncs la consciencia es termenada dintre los ter- 
mens de les coses sensuals empatxans e desendressans les 
coses entellectuals. <♦< 17. Verluós Senyor! Aitant com la 
potencia sensitiva té dejús sí la potencia ymaginativa e la 
potencia racional, aitant son abreviats e aminvats los ter- 
mens de consciencia, e aitant com la ymaginativa e la ra- 
cionalitat son sobre la potencia sensitiva, aitant son exam- 
plats ' e esteses los termens de la consciencia. >•< 1 8. Com la 
potencia sensitiva sia, Sényer, de contraria natura ab la 
consciencia en so que la sensitiva es natura sensual e la 
consciencia es natura entellectual, per assó totes les vega- 
des que la potencia sensitiva es vivificada en home, es 
mortificada la consciencia per rao de la mortificacio de la 

1. B, enxamplats. 



380 Ramón Lull 

potencia racional, la qual se fa en la vivificacio de la po- 
tencia sensitiva, e tota hora que la potencia sensitiva es 
mortificada, es examplada e estesa la consciencia en sos 
termens per rao de la vivificacio de la potencia racional 
qui es vivificada en la mortificacio de la potencia sensitiva. 
1 9. T^ey dets reys, pare de toh temps! Vos sabets, Sé- 
nyer, que la consciencia del home se termena dintre la po- 
tencia ymaginativa, car aitant com la ymaginativa ymagena 
la culpa el peccat e la satisfaccio, aitant sestén la cons- 
ciencia, e aitant com la ymaginativa se restreny a ymagi- 
nar la culpa nil peccat ni la satisfaccio, aitant se restreny 
en los termens de la consciencia. ^ 20. Bnaxí com forma 
no pot esscr menys de materia, enaxí, Sényer, la conscien- 
cia no pot esser en actu menys de ymaginacio, e enaxí 
com en lesteniment o en lo restrenyiment de la materia 
sestén os restreny la forma, enaxí en lesteniment o en lo 
restrenyiment déla ymaginacio sestén os restreny la cons- 
ciencia dintre los termens de la ymaginativa. *•< 21. Com 
la ymaginativa del home, Sényer, tracta dalcunes coses qui 
no son carreres ne vies per les quals consciencia venga de 
potencia en actu, adoncs la consciencia es termenada fora 
los termens de la ymaginativa en so que no es en poc ni 
en molt en la ymaginativa ne en la actualitat. On, com assó 
sia enaxí, per assó es significat que la consciencia pot esser 
termenada en la ymaginativa en dues maneres, la una com 
es en actu en la ymaginativa, lautra com es en potencia 
fora los termens de la ymaginativa. 

22. Jhesu Christ Sényer qui per lo mortificament de vostre 
cors recreant vivificas ' lo vostre poblé! Vos, Sényer, sabets 
que la consciencia se termena en la potencia racional, car 
com la potencia racional tracta de culpes e de peccats pe- 
nident volenterosament fer satisfaccio, adoncs la conscien- 
cia sestén entellectualment per totes les termenacions de 

j. AJ, uiuifícats. 



L. DE CONTEMPLACIO 381 

conscicncia. 1< 23. On, segons que la racional potencia en- 
ten ni detría los peccats e la satisfácelo, segons aquella 
quantitat, Sényer, la consciencia sestén en actualitat. On, 
per assó es cosa molt bé ordonada; car aitán gran deu es- 
ser la consciencia en sa quantitat, com lo peccat en la sua, 
per so que la satisfácelo sia tan gran que delesca tot lo 
peccat, lo qual deliment'no poría esser fet si la conscien- 
cia no era de egual quantitat ab lo peccat. <#< 24. Car si la 
consciencia no era, Sényer, egual en quantitat ab lo peccat 
que la rao entén, la consciencia no poría esser occasio a la 
satisfaccio com fos de egual quantitat on es la colpa el 
peccat. On, per assó es significat que la rao e la conscien- 
cia tracten del peccat en egual quantitat on cové esser la 
satisfaccio el deliment del peccat. 

25. Creador Senyor, poderos sobre totes f orces! Vos sa- 
bets que la consciencia del home se termena moltes vega- 
des en les coses sensuals adoncs com la pensa del home 
está en les coses sensuals, so es saber, com lome pensa en 
menjar o en boure o en luxuria o en errarlo en vestir o en 
altres coses corporals. 4< 26. Car com la pensa, Sényer^ del 
home tracta deis peecats e dels^falliments que hom ha fets 
corporalment per massa menjar o beure-^o per luxuria o 
per mort o per tracio o per altres coses, adoncs la cons- 
ciencia es termenada en les coses sensuals per so car la 
pensa no tracta deis peccats quis fan entellectualment. 
« 27. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car segons que 
son los peccats nils falliments que hom fa corporalment, 
segons aquells cové que sia gran la consciencia del home 
per tal que puncsca hom ab satisfaccio corporal, so es per 
dejunis e per almoynes e per mortificacio de carn e per 
romeríes e per altres acoses segons est semblant: car enaxí 
com consciencia deu fer satisfaccio entellectualment re- 
membrant e entenent e amant vos per rao del ublidament 



). B, dcfalfjmcnt. — 2. E, arrar: B, arrear: J, irtr: M, catceare. — 
3. E,B, els. — 4. B, o per beure. —5. E, e per íes altres. 



382 Ramón Lull 

e la innorancia e la poca amor que hom peccador vos ha, 
enaxí consciencia vos deu fer satisfácelo scnsualmcnt per 
rao deis falliments sensuals. 

28. ^h glorias Deus qui sots pare e comensamenl de lots 
temps! Vos sabets, Sényer, que la consciencia del home se 
termena dintre los termens de les coses entellectuals, so 
es a saber, memoria e enteniment e volentat e cogitacio e 
apercebiment e subtilea e coratgía e les altres qualitats 
dest semblant. 4< 29. On, aitant com son grans o poques 
les coses entellectuals en lur actualitat, daquell gran son, 
Senyor, los termens de consciencia, car consciencia no pot 
estendre ni créxer sos termens actuáis menys de les co- 
ses entellectuals subjectes a la actualitat de la conscien- 
cia. *K 30. Lo vostre servidor el vostre sotsmés el vostre 
bcnvolent, Sényer Deus, vos fa gracies e laors aitant com 
pot com vos li avets dada gracia d acabar e de adur a fi 
aquesta distinccio, e confias sia'en la vostra gracia com 
aduga a acabament per ajuda vostra les altres distinccions 
esdevenidores a gloria e a laor de vos qui sots nostre Se- 
nyor Deus. 



^ 



I. E, e confías seyner. 






De la .xxxi/ distinccio 
de subtilea dome* 

5 Cap. 214. Com home ha subtilea e en-- 
giny naluralment o accidentalment. 

H "Deus simple sens tota composicio ' e sens tota ter- 
menacio! Vos sabcts que subtilea cau en home 
en dues maneres, la una es subtilea natural, 
^JJ^l!9BSSE lautra es subtilea accidental. Subtilea natural 
es, Sényer, com lome es bé estrumentat' e ordonat en sos 
membres corporals com sien sobject a la anima com en ell 
tenga ses vertuts en actu,^ subtilea accidental es com es 
feta comunitat enfre los senys sensuals e los entellectuals 
com les vertuts de la anima venguen de potencia en actu. 
•«< 2. La subtilea natural, Sényen es tota ora en la anima 
per rao del gran aparellament que ha en lo cors, e per assó 
tota ora que la animas vol, es subtil en qual cosas vol per 
so car atroba lo cors aparellat a adur de potencia en actu 
so en que-* la anima se vol asubtilar; car lo continent on pus 



I. A, conpunccio. — 2. J, acustumat: M, organizatus. — 3. A, con el 
tenga ses uertuts en actu: B, com en elJs tenga les ucrtuts en actu. — 
4. AJ, so cjue. 



384 Ramón Lull 

es aparellat a reebre lo contengut, pus acabadament hi pot 
estar lo contengut. M 3. Subtilea accidental, Sényer, aque- 
lla se destrüu c s afolla e saltereja pus Icugerament que la 
natural: car enaxí com subtilea natural es pus prop ais se- 
nys entellectuals que ais sensuals jassía que ella 5ia dita 
natural per rao de la bona disposicio sensual, enaxí la sub- 
tilea accidental es pus prop ais senys sensuals que ais en- 
tellectuals jassía que ella sia dita accidental per la comuni- 
tat deis senys sensuals e deis entellectuals. 

4. Oh vos Senyor de verluts e de grades e de tots hens! 
Home colléric es, Sényer^ naturalment pus subtil que home 
fleumátic per so com 'colera ha major proprietat e major 
natura de adur les vertuts de la anima de potencia en actu 
que no fa la fleuma, *e assó es per so car les vertuts pus 
proprjament e pus naturalment venen en actu per calor e 
per secor que no fan per fredor ni per humiditat: on, per 
assó es dit que subtilitat pus prop es a la colera qui es 
calda e secca que no es a la fleuma qui es freda e húmida. 
>•( 5. La rao ni la occasió, Sényer, per que subtilea sengen- 
ra enans en home per les coses caldes e seques que per les 
coses fredes e humides, es per so car calor e secor an na- 
tura de desolvre^e de departir les unes coses de les altres 
contraries e diverses en natura, e fredor e humiditat an 
natura de constrényer e de restrényer e de conjúnyer^les 
coses diverses en proprietat e en natura, e per assó es dita 
subtilitat aquella cosa qui fa differencia e departiment de 
les coses segons lurs proprietats e lur natura. <♦( 6. Car 
subtilea detría un genre de altre e una especia de altra e 
un indfividuu de altre, c feent assó fa differencia e detria- 
ment duna proprietat a altra e duna natura a altra; c pri- 
vacio, Sényer, de subtilea no tracta desta manera, enans 
compren diverses jenres dintre .j. e diverses especies din- 
tre una e diverses individuus atretal, e per assó mésela les 



I. E,B, pef so C6T. — 2. E,B. t\Mt no a la fleiim*.*— 3. EJ, desourc: 
B, dessoure. — 4. J, aiuntar. 



L. DE CONTEMPLACIO 385 

proprietats e les natures diverses e jutjales innorablement 
dintre una entcncio e una sentencia. 

7. Ah Jhesu Christ Sényer qui per gracia de Sanl "Espirit 
fós concebut en la Verge gloriosa! Subtilea accidental senjen- 
ra en home per comunitat deis senys sensuals e deis senys 
entellectuals; car veent moltes formes diverses e oent mol- 
tes paraules diverses e gustant moltes sabors diverses e 
odorant moltes odors diverses e tocant molts tocaments di- 
verses, esdevé hom subtil ab ajuda de molts cogitaments di- 
verses e de molts apercebiments diverses e de moltes cons- 
ciencies diverses e de moltes coratgíes diverses. <♦< 8. On, 
si esdevé, Sényer, quel home fleumátic tráete pus fortment 
en les diversitats de les creatures ab los senys corporals e 
ab los senys entellectuals que lome colléríc, adoncs esde- 
vendrá lome fleumátic pus sutil que lome colléric, ja sia 
que lome colléric sia subtil naturalment e lo fleumátic acci- 
dentalment; e assó es per so com ' lo fleumátic aura mes de 
subtilitat en actu que lo colléric qui per sa negligencia e 
per sa perea no vol adur de potencia en actu sa subtilea. 
>♦< 9. Car si lome colléric volía veer ni oyr ni odorar ni gus- 
tar ni palpar ni cogitar ni apercebre ne consciencejar' ni 
coratjar tantes coses ni tan 3 di verses com lome fleumátic, 
molt pus sutil poría esser, Sényer, quel fleumátic: car en 
axí com lo fleumátic esdevé pus subtil per diligencia e per 
los senys entellectuals, en axí lo colléric priva de subtili- 
tat -* adoncs com es pererós e negligente en sos senys sen- 
suals e en sos senys entellectuals. 

1 o. Vertuós Senyor sobre totes vertuts, glorias sobre totes 
glories! Com home es subtil accidentalment e no natural- 
ment, adoncs, Sényer, les .iij. vertuts de la anima son cons- 
tretament vinents de potencia en actu per so car lo cors 
no ha aparellats los loes segons ordonada disposicio natu- 
ral com la anima aja ses vertuts en actu. 4( 1 i . Mas, com 



I. E,B, per so cor. — 2. E, conscicnjar: J, conscicncieiar. — 3. A, tan- 
tes. — 4, A, subljtat. — 5. E, niglijcnt. 

CoNTEMPLAClO-1 V-í^. 



386 Ramón Lull 

hom per gran frequentacio e per longa perseverado home, 
Sényer, usa deis senys corporals e deis senys espirituals, 
per assó la memoria e lenteniment e la volentat endressen 
e aparellen en lo cors del home lur actualitat jassía que 
aquell aparellament e endressament no sia naturalment fet 
per natura corporal enans ho es per natura entellectual, 
so es per la memoria qui sendressa en son remembrament 
e lenteniment sendressa en sa saviea e la volentat en son 
voler. ' "¥> 12. On, per so, Sényer, com per constrenyiment 
de les tres vertuts lo cors saparella e sendressa a esser 
sobject com la anima tenga en ell ses vertuts en actu, per 
assó es dit que per aquesta manera es hom subtil acciden- 
talment; mas si la carrera era endrcssada e aparellada en 
lo cors naturalment com la anima tengués en ell ses vertuts 
actualment sens que lo cors non fos * constret, adoncs, Sé- 
nyer, sería la subtilea en hom naturalment. 

13. Glorias Senyor fill de la Verge gloriosa! Aquells qui 
son subtiis per natura, amen los significats entellectuals, 
axí com deis jenres e de les especies en general; mas 
aquells qui son, Sényer, subtiis accidentalment, aquells 
amen los significats sensuals, axí com son los significats 
deis individuus sensuals. "¥> 14. Aitant com los jenres e les 
especies son pus prop ais senys entellectuals que ais senys 
sensuals, e aitant, Senyor, com los individuus son pus prop 
ais senys corporals que ais entellectuals, aitant es hom pus 
subtil e pus entes on mes tracta de les coses qui son pus 
prop a les coses entellectuals, qui no tracta 3 de les coses 
qui son pus prop a les sensualitats. ♦( 15. On, com subtilea 
natural sia, Sényer, cosa dintre la anima, tota ora que hom 
sia subtil en les coses entellectuals es hom pus subtil na- 
turalment que no es quán-^hom es subtil en les coses sen- 
suals les quals naturalment no son dintre la anima ni de 
la natura de la anima: on, per assó es dit que subtilea 

j. A, e en la uolentat e en son uoler. — 2. E, no fos. — 3. que no fa 
qui tracta (?j: M, quam si tractel. — 5. E,B> con. 



L. DE CONTEMPLACIO 387 

natural es dintre la anima e subtilea accidenta] es fora la 
anima. 

1 6. Saví Senyor sobre tota saviea, comensament de fots 
comensamenh! Aytant com les coses naturals e substanciáis 
son pus durables e pus perseverants e pus fermcs que les 
coses accidentáis, aitant mes es mellor e pus nobla cosa* 
subtilea natural que accidental. 4< i 7. E que assó sia ver, 
Sényer, manifestament ho veem eu sabem en los homens qui 
son subtils naturalment e en los homens qui son subtils ac- 
cidentalment; car aquells qui son subtils per natura, aquells 
aprenen per ells meteys sens maestre e entenen'més que 
aquells qui son subtils accidentalment, los quals no poden 
apendre ni saber sino per maestre. 4< 18. Los homens qui 
son subtils naturalment, aquells, Sényer, menen lur enteni- 
ment on se volen'^si bé no an aprés ni entes de maestre; 
mas los homens qui son subtils accidentalment no poden 
menar lur enteniment sino dintre los termens que an apre- 
ses de lur maestre, e per assó com hom los muda de la ma- 
teria que an apresaren altra materia que no an apresa, ■♦son 
vensuts. On, per assó valen molt mes, Sényer, en esputacio 
e en totes coses aquells qui son subtils per natura que no 
fan aquells qui son subtils accidentalment; car aquells qui 
son subtils per natura, en qual que cosa hom los demán son 
subtils per so car lur memoria es naturada a remembrar e 
lur enteniment a cntendre. 

1 9. J[h Senyor simple sens lofa composicio! Com homc 
es subtil naturalment, adoncs an les .iij. vertuts de la ani- 
ma endressats loes com venguen de potencia en actu, car 
com en la estrema part del cervell ha la memoria aparellat 
loe com sia remembrant e en lo front está lo cervell apa- 
rellat a esser loe al enteniment com entena e lo cor es apa- 
rellat a esser volenterós e coratjós, adoncs, Sényer, es en- 
dressada la anima naturalment com sia usant de ses vertuts. 



I. AJ, manca aquest raot. — 2. E,B, e entenen e saben. — 3. B, en ao 
que uolen. — 4. A, presa. 



388 Ramón Lull 

4< 20. Car 'per lo cervell qui es detrás lo cap es la anima 
aparellada a remembrar vertuós remembrament, e per lo 
cervell qui es en lo front es aparellada a entendre vertuós 
entenimcnt, e per lo cor qui es aparellat a voler ha la ani- 
ma vertuosa volentat, e per ass6, Sényer, esdevé hom sub- 
til naturalment. ♦< 21. Car aitant com la memoria es ma- 
jor, aitant es enjenrant granea denteniment pus que ha loe 
ni subject on lenteniment pusca esser enjenrat, e aitant 
com la memoria e lenteniment son en gran quantitat, aitant 
es ixent de memoria e enteniment gran volentat, pus quel 
cor es aparellat a gran volentat: on, per ass5 gran remem- 
brament e gran enteniment e gran volentat son occasio de 
gran subtilitat. 

22. Conexent Senyor en fots hens, savi Senyor en totes 
saviées! Home qui aja subtil* natura, aquell ama raons e 
probacions naturals: car enaxí com natura ha endressada 
e enjenrada sa subtilitat, enaxí la sua subtilitat li requer 
aquelles coses qui son de natura e qui son per raons ne- 
cessaries significades e demostrades. 4< 23. On, beneyt 
siats vos, Sényer: car no es enaxí deis homens qui son sub- 
tils accidentalment; car aquells amen mes esputar per auc- 
toritats e per miracles e per fe que no fan per raons ne- 
cessaries. On, assó esdevé per so car la subtilea qui es en 
home accidentalment no es d aquella agudea ni d aquella 
forsa a entendre que es la subtilea substancial e natural. 
^ 24. On, com ass5 sia enaxí, dones lome qui es subtil 
per natura, pot hom, Sényer, pus leujerament desviar de 
son enteniment ab raons necessaries e ab arguments logi- 
cals que ab auctoritats ni ab miracles, e al home qui es 
subtil accidentalment pot hom pus leugerament alterar son 
enteniment ab auctoritats e ab miracles que ab silogismes 
ni ab demostracions naturals. 

25. Oh vos, Sényer Deus, qui sots tot lo meu sotas e tota 



j. AJ, Com. — 2. E, subtilea. 



L. DE CONTEMPLACIO 389 

!a mia consolacio! Per so com subtilea natural es enjenrada 
en home accidentalment per accident inseparable, per assó 
la dita subtilea es apellada natural ' o substancial a diferen- 
cia de la subtilea accidental qui es enjenrada en home per 
accident separable, per lo qual accident separable es ape- 
llada subtilea accidental. «K 26. On, per so com subtilea 
dome vé de potencia en actu per dues maneres, so es per 
accident inseparable e per accident separable, per assó 
esdevenen dues terminacions, Sényer, en subtilea dome, 
les quals dues son subtilea substancial e subtilea acciden- 
tal. ^ 27. On, com assó sia enaxí, dones per esta rao ses- 
devé que home a vegades es subtil per natura, a vegades 
per accident, a vegades per abdues les maneres, so es a 
saber, que en una cosa metexa pot esser hom subtil per 
natura denteniment e per demostrado de maestre: per na- 
tura dentenimcnt, axí com lome qui per son propri ente- 
niment entén so que no li es demostrat per maestre, per 
manera de demostracio es axí com home qui entén so que 
son maestre li ha mostrat a entendre. 

28. Sényer Deus qui sanáis la mia anima ah amors e mon 
cors ah lagremes e ah plors! Per so com subtilea essencial es 
pus forts e pus durable e mellor que la subtilea accidental, 
per assó, Sényer, deym que sutilea natural seguex lo cors 
c les carreres de les .iiij. causes, e la subtilea accidental 
seguex lo cors e la carrera de cas e de ventura. On, per 
assó aquells qui seguexenMo cors de ventura, an pus tost c 
pus leugerament rebavat lur enginy, que no an aquells qui 
seguexen les terminacions de les .iiij. causes. *♦< 29. On, com 
assó sia enaxí, per assó sesdevé que la subtilea que hom 
ha per seny natural nos corromp ni safolla ni saltereja tan 
leugerament com fa la subtilea que hom ha per privacio 
de seny natural; car home qui sia subtil, Sényer, per mol- 
tes letres e per moltes de esprovacions e per molts espi- 



1. B, es apellada subtilea natural —2. E, aquel qui segex. 



390 



Ramón Lull 



raments e no ha seny natural, tota sa subtilea pert per una 
poca dirá o per una poca de vanagloria o per un poc de 
gog o per una poca de paor; mas daquell qui es subtil 
per seny natural no es enaxí, car irat o pagat o trist o 
en qual que estament sia, tota ora es subtil e enraonat. 
^ 30. Empero, Sényer, per sobre gran occasio s afolla es 
destroex subtilea essencial, axí com per poca de occasio 
safolla es destroex subtilea accidental; e enaxí com per 
poca de occasio senjenra en home subtilea accidental, en 
axí cové que sia gran la occasio que enjenra en home sub- 
tilea essencial. On, com assó sia enaxí, gloria e laor e bc- 
nediccio sia, Sényer, a la vostra gloriosa essencia divina. 




^ Cap. 215. Com home sasubtila en les 
coses essencials e en les coses enlellec^ 
tuals. 

^^ ñus glories qui la mia pensa avets enamorada de les 
vostres laors e deis vostres honramenh! Com home, 
Sényer, sia ajustat e compost de natura sensual 
e de natura entellectual, per asso sesdevé que los uns 
homens an subtilea sensual, los altres an subtilea entellec- 
tual; car aquells qui seguexen e senclinen mes a les coses 
sensuals que a les entellectuals, aquells an major subtilea 
sensual que entellectual, e aquells qui saclinen'més a la 
natura entellectual que a la sensual, aquells son pus subtils 
en les coses entellectuals que en les sensuals. ^ 2, On, 
los homens qui son subtils en les coses sensuals, aquells, 
Sényer, sasubtilen en les coses vehibles e en les coses 



1. B, qui la encunen. 



L. DE CONTEMPLACIO 39 1 

corporals e en les coses particulars, e los honicns qui 
sasubtilen en les coses entellectuals, aquells sasuhtilen 
en les coses inveíbles e en les coses espirituals e en les 
coses universals e generáis. *•< 3. On, beneyt siats vos, 5é- 
nyer Deus: car enaxí com hom pot en pus alt loe atényer 
c bastar ab la má que ab lo peu, enaxí pot hon\ mes coses 
atényer e saber per subtilea entellectual, que no fa per sub- 
tilea sensual, per so car la subtilea entellectual es de pus 
nobla natura e de pus alta vertut que no es la subtilea sen- 
sual. 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui amah e voíets fots los vos- 
tres amadors! Aquells homens qui an subtilea sensual, 
aquells tracten de les coses atentes per los senys corpo- 
rals. On, segons que mes son naturats a les unes sensuali- 
tats que a les altres, seguexen ' mes les unes subtilées que 
les altres. 4< 5. Car los uns homens son subtils en obra de 
pera^e altres son subtils en pintures en entallament o en 
pintament, 3e altres homens son subtils en feyca e altres en 
cerurgía e altres en fustería e altres en sartureríaj-^e axí 
de totes les arts meca ñiques. % 6. On, per so, Sényer, 
com los homens son differents en natura e en compliccio, 
e per so com los homens an diverses sensualitats, per ass6 
segons natura o segons nudriment cascún homc sasubtila^ 
pus leugerament a aquella sensualitat qui li cové per natu- 
ra o per nudriment, que no fa ab la sensualitat qui nos co- 
vé ab ell en natura ni no la hi acustumada de sentir ni de 
tractar ni de usar. 

7. Desijal Senyor per los honahuirats religiosos qui de 
vos se enamoren! Vos, sabets, Sényer, que alcuns homens an 
subtilea en parlar, altres en cantar, altres en trobar, altres 
en sonar viúla, altres en sonar laút, e axí deis altres estru- 
ments. 4< 8. On, com sesdevé, Sényer, que los homens 



1. E, seguex. — 2, J, de pera o cantería. — 3. E, entaladament o pin- 
íantment: B, entalladament: J, e en tallaments per pintament. — 4. E,B, 
sarturia — 5. E, sasubtela. 



39^ Ramón Lull 

sasubtilen en aquella art quis cové ab ells en natura c en 
proprietat e son continuants en aquella art, adoncs son 
molt pus subtils que no son los homens qui sasubtilen per 
longa perseveransa en alcuna art contraria a lur natura. 
4< 9. On, com assó sia enaxí, dones per assó veem que 
molt homens leugerament sasubtilen en alcún mester e 
greument en altre, e per assó, Sényer, aquella art e aquell 
mester qui milis se cové ab ells en natura, aquell preñen, 
e per assó sesdevé que son tants mesters e tants officis. 

1 o. Senyor foris, Senyor volenterós de fots bens! Los 
homens qui son estats subtils en natura sensual e entellec- 
tual, son los filosofs qui an tractat de la natura del firma- 
ment e del comensament e del moviment' natural e trac- 
ten* de genre e d especia e de differencia e de proprietat e 
de accident. ^ a. On, com los filosofs ajen, Sényer, trac- 
tat de natura universalment e particularment, per assó an 
aúda subtilea composta de les coses sensuals e de les coses 
entellectuals; car per so com 3 de les coses particulars e es- 
peciáis e de los individuus pujaven lur enteniment a les 
coses generáis e universals, e car de les coses generáis e 
universals devallaven a aver conexensa de les coses parti- 
culars e especiáis e individuus,-* per assó covenía que usas- 
sen deis senys comuns. 4< 12. On, aquells qui comensen, 
Sényer, a les coses generáis e devallen a esser subtils en les 
coses especiáis sensuals, no poden aver tanta de subtilea 
com aquells qui comensen en les coses sensuals e pugen 
esser subtils en les coses generáis, e assó esdevé per so car 
1 enteniment d aquells qui comensen en les generalitats de- 
valla a les coses sensuals, e 1 enteniment d aquells qui co- 
mensen en les coses sensuals puja a les coses antellectuals; 
c per assó foren enganats los filosofs en moltes coses sá 
enrere^a esguardament deis maestres qui tracten de philo- 



I. E, c de comensament e de mouiment: B, e del comensament c de 
mouiment. — 2. E, tractaren. — 3. E,B, cor, — 4. E, indiuidues. — 5. E,B, 
sa a enrere. 



L. DE CONTEMPLACIO 393 



sophía c ác teología * acabadamcnt c endressada per so car 
de les coses baxes pujen lur enteniment esser subtil en 
les coses altes. 

13. Ah Senyor "Deus qui defeneh los vostres benvolenh 
de lurs moríais enemics! Aquells qui sasubtilen en les coses 
entellectuals, son, Sényer, aquells qui sasubtilen en la vos- 
tra divinal natura e en la natura angélica e en la natura de 
les nostres animes. ^ 14. On, enaxí com los philosofs 
agren entrament e manera a esser subtils per so car agren 
conexensa de les .v. generalitats universals e deis .x. pre- 
dicaments per so car ne corre tota subtilea filosofical, en 
axí, Sényer, los nostres savis e los nostres maestres an aúda 
manera e carrera com sien subtils en theología per so car 
an fe e conexensa de anima qual cosa es ne quals son ses 
vertuts ni ses qualitats. 4< 15. Car, enaxí, Sényer, com dif- 
ferencia differencieja enfre un genre e altre different una 
especia daltra, enaxí com differencia ab proprietat diffe- 
rencieja una especia daltra, enaxí anima dome ab ses qua- 
litats e ab ses vertuts e ab ses proprietats e ab fe sasubti- 
la e sagúa en les coses entellectuals entellectualment. 

1 6. Oh vos, Sényer Deus, qui sofs pare de vida! Qui s 
vol asubtilar en la vostra natura divina, cové, Sényer, que 
sa pensa exaus e pug en les coses entellectuals sobre los 
termens sensuals, car anima dome no puría esser subtil en 
la vostra deitat estant sa pensa en les coses sensuals. 
*•( 17. Car dementre que la anima del home, Sényer, sasub- 
tila e contemplaren la vostra trinitat e en la generacio e 
en la processio qui es en les .iij. persones, no cové que 
adoncs hom age esguardament a la generacio ni a la pro- 
cessio qui es en les coses sensuals; car si hom volía fer 
comparacio e semblansa de la generacio e de la processio 
qui es en la vostra deitat e de la 3 qui es en les creatures 
sensuals, adoncs la subtilea de la anima sengruxaría es re- 



1. E, tolegia. — 2. A, es contempla. — 3. B, e de celia. 



394 Ramón Lull 

bavaría en la generado e processio divinal per lempatxa- 
ment en que sería ymaginant la generacio e processio sen- 
sual. *• 18. Car com la anima remembra la generacio e 
processio divinal e lenteniment la entén, e com remembra 
c entén la generacio e processio sensual, la volentat, com 
ne vol fer comparacio e semblansa, la memoria remembra 
e lenteniment ho entén ' que nos covenen abdues les na- 
tures. *On, per assó tota ora que la anima remembre e en- 
tena e vulla nulla cosa en natura sensual, ha embargament 
a esser subtil e contemplant en natura entellectual. 

1 9. Divinal rey de gloria qui aveh eníumenah los sanh 
profetes els aposhls! Aquells qui an lur anima endressada a 
esser subtil en les coses entellectuals, son, Sényer, aquells 
qui entenen e conexen e saben que les coses sensuals no 
an proprietat ni natura ni forsa com pusquen embargar ni 
empatxar les vostres obres entellectuals, les quals obres 
son creacio c resurreccio e miracles. ^ 20. Si en les vostres 
obres entellectuals hom sasubtilás sensualment e no entel- 
lectualment, fora significat, Sényer, que les vostres obres 
son sensuals. On, com sia manifesta cosa que vostres obres 
entellectuals covenen esser enteses entellectualment, per 
assó es significat que qui en elles vol asubtilar son enteni- 
ment, que entellectualment li cové entendre vostres obres 
entellectuals. >«{ 2 1 . On, aquells qui en les vostres obres 
entellectuals volen esser subtils sensualment privan lur en- 
teniment de subtilea entellectual, adoncs, Sényer, rebaven 
a lur enteniment son enginy e afollen e destroexen e cor- 
rompen la vertut e la manera e la proprietat per la qual 
lur enteniment es poderos dapercebre e de atényer a en- 
tendre so que ells atenyeríen e entendríen si lur memoria 
remembrava e lur enteniment entenía e lur voler volía les 
coses entellectuals sens empatxament e contrast de les co- 
ses sensuals. 



j. E, e lenteniment entcn. — 2. B, creatures. 



L. DE CONTEMPLACIO 395 

2 2. Oh VOS, Sényer Deus, quil meu cor umplih de devo- 
cio e la mía consciencia de satisfaccio! Per so com subtilea 
entellectual es dintre la anima del home c subtilea sensual 
es fora de la anima, per assó subtilea tota ora que tracta 
en les coses entellectuals mellora e fructifica; mas com les 
coses sensuals no son, Sényer, en aquella vertut ni noblea 
que son les entellectuals, per assó subtilea 'qui está en les 
coses sensuals no es gairc útil ni profitosa. 4< 23. Com 
subtilea entellectual, Sényer^ entena forma potencialment 
en materia elemental e entena forma entellectual en mate- 
ria entellectual actualment, e com subtilea sensual no pus- 
ca apercebre neguna d estes formes sino tan solament for- 
ma sensual actual, per assó es significat e demostrar que 
subtilea entellectual val molt mes que subtilea sensual. 
>K 24. Oí\, per so com subtilea entellectual puja mes a 
amunt a entendre e a demostrar que no fa subtilea sen- 
sual, per assó, Sényer, la subtilea sensual no pot atényer a 
demostrar ni a saber les proprietats qui son en les Jij. 
persones divines ni la substancia unida delles; e si la sub- 
tilea sensual no ateny tan a amunt, no es nulla maravella, 
car qui no pot en creatura atényer forma ni materia entel- 
lectual ¿com atenyerá en creador les proprietats de per- 
sones? 

25. Sényer ver Deus qui enamoráis mi demostrant vos 
meiex a mi! Molt pus leugerament pot hom esser subtil 
sensualment que entellectualment, per so car enans ateny 
hom a subtilea sensual que no fa*a subtilea entellec- 
tual; car subtilea sensual senjenra en forma sensual actual, 
e subtilea entellectual senjenra en forma potencial entel- 
lectual en materia elemental o en materia entellectual 
avent forma entellectual actualment. i\ 26. On, ja sia so, 
Sényer, que home pusca esser pus leugerament subtil sen- 
sualment que entellectualment, per tot assó la subtilea 



I. E, per ayso con subtilea: B, per asso con subtilea. — 2. A, que no 
a ho. 



396 Ramón Lull 

sensual no pot esser tan gran ni tan durable com la subti- 
lea entellectual; e ass5 se esdevé per so car la natura de 
la subtilea sensual no es tan acostada ni tan conjuncta ab 
la natura de la anima, com es la natura de la subtilea en- 
tellectual. M 27. Car, aitant com subtilea dome tracta de 
coses sensuals actuáis, aitant ha menors sos termens e ses 
forces que la subtilea entellectual qui tracta de les coses 
absents a la sensualitat presents a la entellectuitat; car 
natura es, Sényer, de subtilea que scstena e multiplic e 
cresca entenent les coses absents a la sensualitat presens 
a la entellectuitat. 

28. Oh vos, Sényer Deus, qui engranits e muUiplicah mes 
henediccions ab vostres visitacions! Enaxí com home es pu- 
jant per 1 escala mudant sos peus deis jusans escalons ais 
subirans, enaxí, Sényer, qui vol esser subtil ni entes cové 
que de la subtilea sensual sapia pujar a la subtilea entel- 
lectual. ♦, 29. Car com lome se será asubtilat en la com- 
posicio deis .iiij. elements, si vol multiplicar ni pujar sa 
subtilitat pug altrc escaló e asubtilse en la composicio qui 
es de les coses sensuals e de les entellectuals en so que 
animal es compost de natura sensual e entellectual, e si 
mes a amunt, Sényer, vol pujar sa subtilea, pug altre esca- 
ló pus alt e asubtilse en la composicio de la natura ange- 
lical qui es composta de materia e de forma entellectual; 
mas segons la composicio sensual es dita la natura angeli- 
cal natura simple, no composta. >•< 30. E si lome se vol 
molt fortment asutilar e pujar son enteniment tro a les al- 
tees part les quals no pot nuil enteniment pujar, contem- 
ple, Sényer, en la simplicitat de les vostres persones divi- 
nes e vostra substancia divina unida delles, la qual simpli- 
citat es sens tota composicio per rao del vostre acabament 
divinal. 



X 



L. DE CONTEMPLACIO 397 




5 Cap. 216. Com hom pren manera se-- 
gons la qual agua asubfila'e endres- 
sa a son enversari son enginy^e son 
enteniment per tal que en la esputa- 
ció li fassa entendre rao. 

H Deus benigne humil! A vos, Sényer, sia donada e 
coneguda tola gloria e tola taor. Car qui vol a son 
enversari endressar ni asubtilar son enginy, cové 
que sesfors aitant com pusca que li fassa venir son enteni- 
ment de potencia en actu; car aitant com lo enginy nil 
enteniment del home es crexent e estenent^e muntiplicant 
per la actualitat, aitant es crexent c muntiplicant la subti- 
litat del home. ^ 2. On, enaxí com potencia e actu son en 
un sobject jassía que la potencia e la actualitat sien coses 
di verses en aquell sobject, enaxí, Sényer, lome qui es sub- 
til pot aguar e asubtilar 1 enteniment de son enversari en 
lo sobject de la potencia e de la actualitat. ^ 3. On, com 
al enteniment huma sien donades, Sényer, dues coses di- 
verses en les quals se pusca asubtilar, so es a saber, sen- 
sualitat e entellectuitat, per assó tot home qui vulla-^ asub- 
tilar 1 enginy ni I enteniment de son enversari en les coses 
sensuals, cové que lendrés en les coses sensuals, e qui li vol 
aguar ni asubtilar son enginy ni son enteniment en les co- 
ses entellectuals, cové que lendrés e les coses entellectuals 
e en los significats daquelles. 

4. "Eternal Senyor pare de tots temps! Com hom ses- 

1. E, agusa c asubtila. — 2. A, engyn: E, engiyn (formes usuats). — 
3. AJ, cntencnt. — 4. E,B, uoí. 



398 Ramón Lull 

puta nis contrasta ab altre en alcuna art o sciencia, cové 
Sényer, que hom aja conexensa deis vocables e de les coses 
on aquella sciencia e art se determena; e si tant es que son 
enversari no naja certa conexensa, cové que enans que 
hom li pusca dar a entendre la rao sobre la qual es la 
questio, que hom li fassa conéxer los propris vocables per 
los quals la questio se soluu ' es determena. 4< 5. Qui vol 
endressar, Sényer, a son enversari son enteniment, prime- 
rament cové que li do conexensa de les coses generáis per 
tal que li pusca per elles asubtilar son enteniment en les 
coses especiáis; car per so com hom no contrasta tant fer- 
ventment ni tan coratjosament en les coses qui son gene- 
ráis e comunes com fa en les coses especiáis, per assó ha 
hom ab son adversar! enans concordament en les coses 
generáis que en les especiáis; en aprés com los .ij. homens 
aurán concordat e avengut lur enteniment en les coses ge- 
neráis, en aprés poránse milis asubtilar e concordar en la 
especialitat de la cosa on es moguda c dirivada la questio 
el contrast. « 6. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car en 
axí com lome savi puja son enteniment de la conexensa 
deis individuus a la conexensa de les especies e deis gen- 
res, en axí cové que si hom vol endressar lome errat en 
veritat, que de les coses sensuals li pug son enteniment en 
les coses entellectuals. 

7. Jlgradahle Senyor en tots bens e en lots temps e en iols 
toes! Si hom vol donar a entendre e a conéxer alcuna cosa 
sensual al home qui no la entén ni la conex, covése, Sé' 
nyer, que hom li mut son enteniment tant de una sensuali- 
tat a altra tro que ho entena, e si tant es que ab les coses 
sensuals hom nol pusca endressar a entendre so que inno- 
ra, covése que hom lendrés ab les coses sensuals e ab les 
coses entellectuals; e si tant es que per esta composicio' 
sensual e entellectual hom nol pusca endressar, covénse 



I. E,B, sol. — 2. A, compunccio: comparacio (?) 



L. DE CONTEMPLACIO 399 

que simplament hom Jo endrés en les coses entellectuals 
dcmostrant una entellectuitat ab altra. M 8. Qui vol en- 
dressar a son enversari son enteniment, fassali, SényerfCom- 
paracions propries naturals substanciáis; car 1 enteniment 
enans sagúa e sasubtila e pus leugerament ve de potencia 
en actu per propries e per naturals comparacions, que no fa 
per comparacions ni per semblanses ni exemplis impropris 
accidentáis no naturals. ^ 9. Necessaria cosa es al home 
savi qui vol endressar e asubtilar al home nesci son ente- 
niment, quel honre e quel am e que li sia ' franc e liberal e 
avinent e que li fassa tants de plaers tro que sia amat per 
ell; car amor es, Sényer, cosa qui concorda enans dos 
homens contrastants en qual que questios sia, ^ que nulla 
altra cosa, e per lo concordament que amor fa enfre amdós 
los homens amant la .]. lautre, savenen e sacorden lurs 
remembraments e lurs enteniments per lo concordament 
damdues les volentats. 

10. Oh vos, Sényer Deus, qui triah e elegets a gloria e 
a henediccio hh aquells qui en grat ni en plaer vos venen! 
Qui vol aguar ni asubtilar a son enversari son enteniment, 
donli demostrado e conexensa de les .v. generalitats e deis 
,x. predicaments, car aqüestes son, Sényer, coses on hom 
pot entendre e saber totes aquelles coses^dintre aquella 
terminacio a la qual conexensa dome pot atényer ni abas- 
tar. 4( 1 1 . Ab demostracio de les .v. potencies de la anima 
e ab conexensa de les .iij. vertuts principáis de la anima e 
ab los .iij. comensaments e ab les dues entencions e ab los 
.ij. moviments, pot hom, Sényer, a son enversari aguar e 
endressar son enginy e son enteniment a entendre e a sa- 
ber les coses que hom li vol demostrar ni fer conéxer. 
»•< 12. Donant, Sényer, demostracio a son enversari de la 
contrarietat qui es entre paraula e enteniment, agua hom e 
asubtila hom a son enversari son enteniment; car dient la 



j . B, e li sia.— 2. B, questio us sia. — 3. E, c saber totes causes: B, 
e saber totes coses. 



400 RamonLull 

parauía que lome es mort o que la paret vol caer, la 
paraula diu que la anima del home mor en so que home 
mort diu, lo qual home no mor sino en quant lo cors; e la 
paraula diu que la paret ha voler, la qual paret priva de 
Yoler: on, per so car la paraula diu una cosa e lenteniment 
ne entén altra, per asso es a home gran cnluminament com 
cntén lo desvariament deis significats que la paraula signi- 
fica e de cells que lenteniment entén. 

j 3. Ah franc Senyor pie de henediccio e de gracia! Qui 
a son enversari vol asubtilar son enteniment, per nulla cosa, 
Sényer, nol pora tan tost asubtilar com fa si li fa remem- 
brar les coses qui li son plaents e agradables a remembrar; 
car lenteniment huma pus leugerament entén les coses 
que la volentat ama remembrar, que no fa les coses re- 
membrades per costreta volentat. 4{ 14. Glorias Senyor! 
Aitant com hom fa mes remembrar a son enversari so que 
la anima de son enversari ama remembrar, aitant la volen- 
tat crex c multiplica en amar aquelles coses membrar; e 
aitant com la volentat crex, aitant crex lenteniment; e 
aitant com lenteniment crex e multiplica en aquelles coses 
a entendre, aitant crex en home sa subtilea e son enginy. 
>•< 15. Car la memoria remembrant engendra lenteniment, 
e remembrant la memoria e entenent lenteniment, es la 
volentat ixent dam.ij. On, aitant com la memoria re- 
membra e aitant com lenteniment entén e aitant com la 
volentat vol, aitant es lome subtil e entenent. On, com 
ass5, Sényer, sia enaxí, dones per lo conveniment e con- 
cordament de la memoria e del enteniment e' de la volen- 
tat esdevé hom subtil, e per lo descordament esdevé hom 
innorable e pee. 

16. Misericordias Senyor sobre totes misericordies, amat 
Senyor sobre totes amors! Qui vol a son enversari asubtilar 
son enginy, si tant es que aquell seu enversari ha creensa e 



I. E, manca la conjunctiva e. 



L. DE CONTEMPLACJO 4O 1 

fe en actu, cové, Sényer, que la fe fassa esser en potencia c 
lenteniment en actu; car com la fe es actualment' en home, 
adoncs es lenteniment encarcerat e pres en la actualitat de 
la fe. On, com la fe esdevé en potencia, adoncs es lenteni- 
ment exit de presó, c com lenteniment es actualment en 
les .¡iij. causes entcllectuals, adoncs es pus agut e pus sub- 
til que no es com tracta de les .iiij. causes sensuals; e assó 
esdevé per so car son pus prop en natura enteniment e les 
.iiij. causes entellectuals que no son enteniment e les .iiij, 
causes sensuals. 4< 17. Com hom atroba, Sényer, son en- 
versari de gros enginy e hom no li pot fer entendre les 
raons subtils, adoncs es significat que 1 enginy daquell es 
rebavat en la subjugacio e en la servitut en la qual es a la 
potencia sensitiva. On, qui vol a son enversari endressar 
son enginy, cové quel fassa franc de la potencia sensitiva 
e quel sotsmeta a la racional per tal que en ella sia ente- 
nent e subtil: car enaxí com la potencia sensitiva ha natura 
de engruxar e de rebavar a hom son enginy, enaxí la po- 
tencia racional ha natura e proprietat a home de endressar 
c de enlumenar ^ son enginy c sa conexensa. ^ 1 8. Qui a son 
enversari, Sényer, vol endressar son enteniment, esforsse 
aitant com pusca com li fassa son enteniment franc; car 
natura es d enteniment que on pus es franc a entendre, pus 
es subtil e mes entén, e on mes enteniment es pres ni for- 
sat ni costret, pus fortment es innorable e rebavat e em- 
patxat e desendressat a entendre e a conéxer. 

1 9. Oh vos Sényer qui ploras en la crou per fal que nos 
allres fossem alegráis en les vostres glories! Com hom mostra 
e significa a son enversari ab poques paraules raons mol- 
tes, adoncs li endressa hom pus leugerament son enteni- 
ment que no fa com les paraules son moltes e longues e 
les raons son poques; car natura es, Sényer, de enteniment 
que sendressa enans ab poques paraules significants mol- 



1. E, es entallcctual. — 2. E.B, ¡Iluminar. 

CoNTEMPLACIO-1 V-26 



402 Ramón Lull 

tes raons, que no fa ab longues paraules c ab poques raons 
significades per superflues paraules. '^ 20. Per so com me- 
moria dome e volentat son coses qui no están assiduosa- 
ment en una cosa, enans an, Sényer, major natura e major 
proprietat a álteracio remembrant e volent adés una cosa 
e ades altra, que no an proprietat ni natura a perseverar a 
membrar e voler continuament una cosa, per ass6 poques 
paraules bé ordonades qui porten gran enteniment, son 
major occasio a endressar enteniment dome, que no son 
longues paraules multiplicades per moltes diccions ' super- 
flues no necessaries; car on pus son, Sényer^ breus les pa- 
raules, pus leugeres'son a remembrar e a voler, e on pus 
son leugeres a la memoria e a la volentat, pus leugerament 
son enteses. Mas com 3 memoria ublida longues paraules 
pus tost que no fa les breus, e car la volentat senuja-^pus 
tost de longues paraules que de breus, per ass5 1 enteni- 
ment enans vé de potencia en actu per breus paraules or- 
donades, que per longues mal ordonades. >♦< 21. Com hom, 
Sényer, fa faulacies^ni parla ab sofismes ni ab paraules do- 
bles per amagar veritat e per demostrar falsetat, adoncs 
no asubtila hom a son enversari son enginy, enans li reba- 
va hom son enginy el li engruxa: on, per ass5 qui a son 
enversari vol asubtilar son enteniment, guart que no li 
parle doblament ni sofismadament ni ab paraules maestre- 
jades contraries a veritat; car tot so qui es contrari a ve- 
ritat es empatxament^d enteniment e de subtilitat. 

22. Jlh Sényer qui no soh nulla corrupcio ni nuil defa- 
llimenl! De les mellors maneres que hom pot aver a endres- 
sar 1 enteniment de son enversari, es, Sényer, que hom li 
fassa anar son enteniment ymaginant les coses entellec- 
tuals, e puxes com 1 enteniment ymagena les coses entellec- 
tuals, adoncs fassa hom tant que la ymaginacio pervenga 



1. E,B, per sobre diccions. — 2. B, larguercs. — 3. E,B, cor. — 4. E, 
se moua: B, se humJlia: M, fatigatur. — 5. J, fallacies — 6. E, enpatxa- 
dament. 



L. DE CONTEMPLACIO 403 

a la potencia racional, e puxcs quant'es pcrvenguda a la 
racional potencia, adoncs es pcrvengut lentcniment en son 
loe en lo qual es poderos e endressat dentendre. ••< 23. Com 
lenteniment del home es, Sényer, pervengut a la potencia 
racional, adoncs lo deu hom pujar a esser subtil en la vos- 
tra bonea e en la vostra noblea, e si tant es que per alcún 
embargament lenteniment no pusca pujar a esser subtil en 
la vostra bonea, cové que hom lo beex*de la racional po- 
tencia e quel íorn a la ymaginativa ymaginant los signifi- 
cats que les creatures donen de la vostra bonea, e com la 
ymaginativa aura reebuts los significats, adoncs tornóla 
ymaginacio a la potencia racional ab los significats; car si 
ab los significats pot la ymaginativa pervenir a la raciona- 
litat, adoncs lenteniment pora esser subtil en la vostra bo- 
nea a conéxer e a entendre..'*< 24. Com hom vol subtilar a 
son enversari son enteniment, cové que hom sesfors aitant 
com pusca com fassa al enteniment de son enversari coné- 
xer los significats qui signifiquen acabament, car conexent 
los significats qui signifiquen acabament pervé lenteniment 
a subtilitat; e si tant es, Sényer, que hom no pusca al ente- 
niment de son enversari dar a entendre los significats qui 
signifiquen acabament, cové que hom li fassa conéxer los 
significats qui signifiquen defalliment, -♦e si hom los li pot 
fer conéxer, adoncs aura conexensa de defalliment, e per 
la conexensa que aura en les coses on es defalliment, pora 
esser subtil en les coses on es acabament per so car los 
uns contraris son significants e demostrants los altres. 

25. Jlh ver Deus glorias per lo qual los meus ulls son 
en plors e mon cor es amors! s Qom hom vol dar a entendre 
alcuna rao a son enversari, cové que hom lo tempte el 
asayg en la natura del sobject e del predicat; car si hom 
no li pot ^ fer entendre per lo sobject, cové que hom lo fas- 
sa entendre per lo predicat, e si per lo predicat hom nol 

I. E,B, con. — 2. J, bax. — 3. E,B- torn hom. — 4. A, dcfaliments. — 
5. AJ, e en mon cor c$ amors. — 6. E,B, nol pot. 



404 Ramón Lull 

pot fer entendrc, cové que hom lo torn al sobjcct; car per 
continua alterado, Sényer, que hom fa entenent en lo sob- 
ject o en lo predicat, ha hom enteniment actualment en lo 
sobject e en lo predicat. '^ 26. Segons que es diversitat 
enfre les preposicions absolutes e condicionáis e negatives 
e afermatives e universals e particulars, sí son, Sényer, los 
homens de diverses enteniments a entendre e de esser 
subtils; car los uns homens entenen per les unes preposi- 
cions pus leugerament que per les altres, e per assó se- 
gons que es la qualitat del home e de la preposicio, lo deu 
hom temptar e asajar per quals preposicions lur enteniment 
es milis aparellat a venir de potencia en actu. *S< 27. Per 
totes aquelles maneres que 1 enteniment del home pot ve- 
nir de potencia en actu, per totes aquelles, Sényer, deu 
hom temptar home com lo fassa entenent en so que no sab; 
car a vegades entén hom un contrari per altre, e a vegades 
entén hom per les coses qui son en actu les coses qui son 
en potencia e so qui es en actu per so qui es en potencia, 
c a vegades entén hom per forma natural, a vegades per 
forma accidental, e a vegades entén hom milis per diver- 
ses comparacions e semblances que per no diverse», e a 
vegades milis per diverses que per semblants. On, qui vol 
asubtilar a son enversari son enginy en totes estes coses, 
deu asajar e temptar son enteniment com lo pusca asup- 
tilar. 

28. Oh vos, Sényer T>eus, qui avets lant enamoral mi de 
tes celestials henahuirances, quem feh menysprear totes tes ler- 
renats henenances! Com home sia frévol cosa e mesquina, 
per assó son enteniment no es aparellat en tots loes ni en 
tots temps a entendre, car milis entén en un loe que en 
altre e en .j. temps que en altre; e per assó com hom vol 
donar a entendre a son enversari o a son escola alcuna 
cosa, si nou pot hom entendre deulo hom ' mudar de un 



1. E, si nou pot entendre deu lom. 



L. DE CONTEMPLACIO 4O5 



loe en autre, e si nou entcn en un temps, possíbol cosa es 
queu entena en altre. ^ 29. Enaxí com ventrell dome fa- 
mejant no pot esser pie ni sadoll sino per longa continua- 
do de menjar, enaxí, Sényer, enteniment dome no pot 
aver gran subtilitat sino per longa continuacio que hom 
aya de remembrar e dentendre e de voler. On, per ass6 es 
demostrat que si lo maestre no pot encontinent dar a en- 
tendre la lissó a son escola, covénse que tantes de vega- 
des li torn ' tro que la entena: car enaxí com per mostrar 
e per significar poc son impossibols coses a entendrc, en 
axí per molt mostrar e significar son les coses possibols 
a esser *sabudes e enteses. 4< 30. A vos, Sényer Deus, sia 
gloria e laor per tots temps: car enaxí com los homens qui 
están en los alts munts^veen pus luny que los homens 
qui están en los loes bays, enaxí los homens qui son sub- 
tils en la vostra alta e excellent bonea a remembrar c a 
entendre e a voler, son molt pus fortment subtils e savis 
que los homens qui en les coses baxes teñen lur remem- 
brament e lur enteniment e lur volentat. On, per assó, 
Sényer, qui son escola o son enversari vol fer savi ni ente- 
nent, cové que li fassa remembrar e entendre e voler les 
altees e les noblées de la vostra excellent gloriosa essen- 
cia divina. 



te 



1. E, trorn. — 2. A.J, son possibols a essev. — 3. E, monts. 



4o6 Ramón Lull 



5 Cap. 217. Com home asubtila son en- 
teniment e son enginy en esputado en- 
cercant la bonea de Den, 

^f^^iC^H Detis misericordias pie de piefat e de mercé! Vos, 
l/t^7?mJ ^^ny^J» sabets que en dues maneres cové esser 
l^S^^SS encercada la vostra bonea: la una es com home 
la encerca en vos tan solament, la autra es com hom per les 
quatre occasions ha apercebiment e conexensa de la vos- 
tra bonea, car conexent aquelles ha hom demostracio com 
hom conega vostra excellent bonea. ^4i 2. On, com hom, 
Sényer, priva de sa anima remembrament e enteniment e 
volentat e cogitacio e apercebiment e ymaginacio ublidant 
les .iiij. occasions e totes les creatures, remembrant e en- 
tenent e volent e cogitant e albirant e aestmant vos esser 
bo e acabat per vos mctex sens que per 1 esser ol no esser 
de les creatures vos no valets mes ni menys, adoncs la ani- 
ma del home sasubtila a conéxer vostra bonea per vostra 
bonea metexa. « 3. Mas com hom, Sényer, encerca la 
vostra bonea el vostre excellent acabament, e hom lo de- 
mana entellectualment a les creatures esguardant lordona- 
ment e la bona disposicio que vos avets donada a elles, 
adoncs cové que hom sia encercador de les obres que 
vos fets e avets fetes c farets en les creatures, car cone- 
xent hom aquelles es hom conexedor de la vostra gran 
bonea. 

4. Savi Senyor en totes saviées, honrat en tots honra- 



j, E,B, hom. — 2. E, hesencia. 



L. DE CONTEMPLACJO 4O7 



menls! Com la anima del home ha tan solament sa contem- 
placio en la vostra deitat e en les proprietats e en les qua- 
litats e en les vertuts ' qui son essencialment en vos, adoncs, 
Senyer, ha conexensa de vos conexent vostres pi'oprietats 
e qualitats e vertuts. 4< 5. Com anima dome sasubtila en la 
paternitat ni en la filiacio ni en la processio de les vostres 
.iij. persones en les quals es cascuna avent sa propria pro- 
prietat, e les quals persones son, Senyer, una deitat, adoncs 
sasubtila lo remembrament e lenteniment e la volentat de 
la anima remembrant e entenent e volent vostra unitat e vos- 
tres persones e lurs proprietats. >*( 6. Com hom, Senyer, ha 
son remembrament e son enteniment e sa volentat en les 
vostres qualitats, axí com infinitat e eternitat e poder e sa- 
viea e amor e simplicitat e gloria e acabament e les altres 
dest semblant, adoncs la anima remembrant e entenent e 
volent puja e ennobleex contemplante en les vostres quali- 
tats, per lo qual pujament sasubtila en les qualitats re- 
membrades e enteses e vulgudes en ella. 

7. Jlh Senyor singular del qual reebem gracia e . henedic- 
cio! Com hom enserca la vostra bonea per los significats 
de les creatures, adoncs, Senyer, cové que hom seguesca 
los significats de les .iiij. occasions: car enaxí com les .iiij. 
occasions se differenciejen'enfre elles metexes, enaxí se 
differenciejen a significar la vostra bonea; car lo faedor *sig- 
nifica a la vostra bonea poder, e la materia possessio, e la 
forma ordonacio, e la causa final acabament. ^ 8. On, per 
so, Senyer, com al nostre enteniment son diverses coses po- 
der e possessio e ordenacio e acabament, per assó lenteni-^ 
ment e lapercebiment huma en una manera sasubtila e 
sagúa e sendressa en la vostra bonea per los significats que 
li fa faedor, e en altra per los significats que li fa materia, 
e en altra per los significats que li fa forma, e en altra per 
los significats que li fa la causa final. ^ 9. On, com assó sia 



I. E, e les qualitats e les uertuts. — 2. A, contemplants. — 3. E, de- 
fcrcnciejen. — 4. B factor. 



4o8 Ramón Lull 

enaxí, dones com hom sesputa ab altre, cové, Sényer, que 
hom encere los significats qui signifiquen la vostra bonea, 
c cové que hom eneere qual es lo sobjeet ni la rayl ni I 
fonament sobrel qual es fet largument: ear enaxí eom les 
.iiij. occasions son diverses, enaxí son ais ' arguments diver- 
ses rayls e sobjeets les .iiij. oeeasions, ear a vegades se fa 
largument e la questio sobre el faedor, a vegades sobre la 
materia, a vegades sobre la forma, a vegades sobre la eau- 
sa final; e per so eom les .iiij. eauses son diverses, per asso 
Jos arguments reeben diversitats: ear enaxí eom les .iiij. 
eauses no son les unes les altres, enaxí los arguments quis 
fan sobrel faedor no son los arguments quis fan sobre la 
materia o la forma o la eausa final; e assó metex se seguex 
deis arguments fets en* la materia o en la forma o en la 
eausa final. 

lo. IBternal Senyor sens comensamenf e sens fi! Com los 
homens sesputen ensereant la vostra bonea, eové, Sényer, 
que enserquen si vos sots faedor poderos, savi ni dreturer, 
miserieordiós ni acabat en totes vostres obres. On, aquell 
qui per sa lig e per sa ereensa pora demostrar e significar 
que vos sots mellor e pus noble faedor, aquell dará mellor^ 
signifieat de la vostra gran bonea. On, eom la vostra natu- 
ra humana valla mes que totes ereatures, dones significa 
mellor creador e faedor. >•< i i . A vos, Sényer Deus, sia 
gloria e laor per tots temps e a tot quant de vos es: car 
per so com en la lig deis crestians se conté^que vos sots 
deu e home, e vos avets recreat lo mon, per assó es signi- 
fieat que home e lo mon son molt mellors ereatures que no 
foren si vos no fossets home ni 1 mon no fos recreat. On, 
aitant eom home el mon son mellors ereatures, aitant es 
signifieat lo faedor qui ha fet home e lo mon, mellor. On, 
com la lig deis crestians do signifieat que vos sots mellor 
faedor que negú signifieat que les altres ligs signifiquen, 



I. EJ, los. — 2. B, a. — 3. E, major. —4. B, se coue. 



L. DE CONTEMPLACIO 409 

per assó es milis significada vostra bonea per la lig deis 
crestians que per altra. M 12. Glorias Deu! Enaxí com la 
lig deis crestians significa vos per mellor faedor que nulla 
de les altres ligs per so car creu que vos sots home e que 
murís per salvar home, enaxí, Sényer, la lig deis crestians 
vos significa mellor faedor per molts altres significáis de- 
mostrant que vos sots font e comensament don wznzn tots 
bens, del qual nuil mal de culpa no vé ne diriva. On, com 
ass5 sia enaxí, dones qui vol en la esputacio esser subtil ni 
savi ni entenent, encere qual es la lig qui a vostra obra 
atriboex mes de bé e mes de ordonacio. 

1 3. Drefurer Senyor acahat en misericordia e en dretura! 
Com materia sia cosa qui do significacio que sia posseyda, 
per assó aitant com la materia es significada en mellor dis~ 
posicio, aitant mes es significada la noblea daquell qui la 
posseex. • Owy aquella lig, Sényer, qui la materia signific en 
pus noble disposicio, aquella lig significa al enteniment 
huma mes la bonea del faedor qui la materia ha creada e 
ordonada e agraciada. ^ 14. Owy com la ley deis crestians, 
Sényer, confés e atore que vos avets honorificada et exalsa- 
da la materia elemental en so que la materia don home es 
compost'es semblant materia ab la materia en la qual sen- 
carná la persona del Fill, per assó la ley deis crestians 
atriboex mes donrament a materia que no fa nulla altra 
secta ni creensa, e per assó es 1 enteniment deis crestians 
pus agut e pus aparellat a conéxer la vostra bonea, que no 
es nulla subtilitat daltres sectes ni generacions. 4< 15. Nulls 
homens, Sényer, no signifiquen que materia sia tant sots- 
mcsa ni que sia tant posseyda per son creador com fan los 
crestians; car los crestians creen que vos alteráis la materia 
de la ostia sacrada en carn e lo vi sanctificat en sane. On, 
aitant com la materia saltereja fora lo cors de natura, ai- 
tant mes dona significat que es posseyda per vos, e on mes 



I. A, possex. — 1. B, don es compost. 



410 Ramón Lull 

significa sí metexa esser posseyda, mes doiia significacio de 
Yostra gloriosa bonea. 

1 6. Oh vos, Sényer Deus, qui sois secret de mos secrets e 
qui sots enluminament e resplandor de mes lugors! Vos sabets, 
Sényer, que natura e proprietat es de forma demostrar e 
significar les coses segons lur qualitat o lur ordonament e 
Jur bellea e lur ornament. On, aitant, Sényer, com la forma 
dona major demostracio de la bellea e d ornament c de 
ordonament, aytant mes la forma dona major significacio 
de son creador. »•< 17. On com los crestians affermen e 
atriboesquen a forma sensual tan gran noblea dient que 
forma humanal es unida ab natura ' divina, e com los cres- 
tians, Sényer, diguen ass6 metex de forma entellectual, 
dones los crestians atriboexen a forma major noblea que 
no fan nulls altres homens: on, per assó la forma quels 
crestians an contemplant ymagenant remembrant en les 
vostres obres e en la vostra passio e en les vostres vertuts, 
se forma en major noblea e en major subtilitat que nos 
pot formar neguna* forma de les altres gents segons lur 
opinió ni creensa. ^ 18. Enaitant, Sényer, com la anima 
del crestiá segons sa lig e sa opinión pot mes asubtilar e 
pujar son enteniment e sa pensa a ymaginar les grans gra- 
nees de les vostres vertuts que no fa la anima del home no 
crestiá, enaitant se forma la ymaginativa del home crestiá 
en major subtilitat que no fa la anima de nuil altre home; 
car nuil home segons sa lig ni segons sa creensa no pot 
tanta de subtilitat aver en vostra essencia ni en vostres 
qualitats ni en vostres proprietats, com la anima del cres- 
tiá: on per assó la forma deis crestians es pus aparellada 
a saber la vostra bonea que no es nulla forma daltre home. 

j 9. Jímador Senyor deis vostres amadors, remembrable 
Senyor de nostres languors! Qui per la causa final se vol 
asubtilar, Sényer, en la vostra gran bonea, -♦guart segons 



I. E,B, ab la natura. — 2. E, nula. — 3. E,B, c segons sa opinío. — 
4. E,B, en la uostra bonea. 



DE CONTEMPLACIO 4II 



qual ' de les .iij. ligs causa final es significant major profit ni 
major utilitat; car natura es de causa final que significa 
acabament e cumpliment, de cumplir e d acabar la cosa per 
la qual la causa final reeb son nom e sa proprietat e la d¡- 
versitat qui es enfre ella e lo faedor e la materia e la for- 
ma. 4< 20. On, com en general hom sasubtila e guarda en- 
tellectualment membrant e entenent qual lig atriboex a la 
causa final major noblea, adoncs es demostrat, Sényer, que 
nulls homens segons fe ni segons opinió no donen ni atri- 
boexen tanta de bonea a causa final com fan crestians; car 
los crestians creen que vos creas home per so que ell vos 
conegués cus amas eus servís, e nulls homens segons lur 
fe no US poden tant concxer ni amar ni servir com los 
crestians, creent ells que per so que vos fossets per home 
milis conegut e amat e servit e per so que home fos milis 
amat e gloriejat, volgués esser home recreador 'e murir 
per home. 4< 1 1 . On, com en la ley deis crestians sia, Sé- 
nyer, pus fortment significat la noblea e la granea de la 
causa final que no es en nulla altra creensa, per ass6 la 
causa final significa pus fortment e pus subtilment la gran 
cxcellencia el gran honrament de la vostra bonea en la ley 
deis crestians, que no fa en neguna de les altres ligs. 

22. Oh vos, Sényer Deus, digne de tot honrament e de 
esser loat per tofs los pobles! Enaxí com la ley deis crestians 
dona major significacio de la vostra excellent bonea ab les 
.íüj. causes que no fa neguna de les altres crecnses, enaxí, 
Sényer, dona major significacio ab les .iiij. causes daquells 
homens qui son bons o qui son mals, que no fa nulla altra 
creensa. 4< 23. Com en la creensa deis crestians aja, Sényer, 
molts mes homens qui son clergues e religioses e ermitans 
qui dcsemparen per la vostra amor los delits daquest seg- 
gle que no ha en neguna 'altra creensa, per assó en la lig 
deis crestians es molt pus fortment significada la bonea de 



I. B, quals. — 2. B, creador. — 3. E, nula. 



412 Ramón Lull 

les .iiij. causes que no es en nulla autra creensa, e on pus 
fortment es sabuda e coneguda la bonea de les .iiij. causes, 
pus fortment es apercebuda e coneguda la vostra gran bo- 
nea. 4< 24. Com los crestians son, Sényer, peccadors ni des- 
obedients ais vostres manaments, adoncs signifiquen les 
.iiij. causes per les quals son avols e culpables, esser pus 
avols causes que no fan negunes de les altres creenses; car 
aitant com la ley deis crestians val mes que les altres, 
aitant'son los qui la observen mellors que los altres, e 
aquells qui no la observen son pijors que no son los qui 
son en altra fe ni creensa. 

25. Sényer ver Deus qui reebeh les pregueres^ e tes ora- 
cions de vostres íjenvotents!^ Com hom s esputa ab altre en- 
sercant quals coses son bones ni quals coses son males, en 
nulla lig ni per nulla lig, Sényer, no pot hom tan bé coné- 
xer^que es bé ni que es mal com fa per la lig deis crestians, 
e ass6 sesdevé per so car en la ley deis crestians les co- 
ses bones hi son mellors que en altra lig e les coses qui 
son malament fetes per los crestians son pijors que en al- 
tra lig: on, per assó la subtilea pot hom enans aver per la 
lig deis crestians que per nulla autra, per so car los uns 
contraris se conexen es demostren e satroben per los al- 
tres. •♦<. 26. On, com assó sia enaxí, dones qui vol ensercar 
lo mellor faedor o la mellor materia o la pus noble forma 
o la mellor causa final, ab lo pijor faedor e^ab la pus ávol 
materia e ab la pus leja forma e ab la pus defallent causa 
final ho pora atrobar e conéxer; e qui vol encercar, Sényer^ 
lo pijor faedor e materia e forma e causa final, ab lo me- 
llor faedor e materia e forma e causa final ho pora atrobar 
e saber. ^ 27. On, com assó sia enaxí que lo bé el mal se 
contrarieg pus fortment en la ley deis crestians que no fa 
en nulla altra creensa, dones aquells crestians qui fan, Sé- 
nyer, bones obres, son pus prop dacabament e pus luny de 



i.A, aitants. — 2. B, pregaries. — 3. E, bens uolens, — 4. A,BJ, no 
pot hom conexer. — 5. AJ, o. 



L. DE CONTEMPLACIO 4I3 



defalliment que no son nulls altres homens, e aquells cres- 
tians qui fan males obres son pus prop de defalliment c 
pus luny dacabament que no son nulls altres homens. 

28. Jlh Senyor lo qual sots solas e confort e consolacio 
deis benahuirafs qui en vos se confíen! Enaxí com tots los 
corsés corrompables alterables en forma son composts deis 
.iiij. elements, enaxí los arguments qui son fets en les 
creatures ni de les creatures, son composts de les .iiij. 
causes; enaxí, Sényer, com alcú element ha major forsa en 
un cors que en altre, enaxí en la questio e en largument 
ha major poder la una causa que les altres: car enaxí com 
lo cors de calda natura pot reebre mes de calor que de 
fredor, ' enaxí la questio pot esser mes feta sobre lo faedor 
que sobre la materia, o sobre la materia mes que sobre lo 
faedor; e assó metex se seguex de la forma e de la causa 
final. <*\ 29. Car, enaxí, Sényer, com los uns arguments van 
per la primera figura e los altres per la segona e los altres 
per la tersa e cascuns an propria figura en la ^ qual se for- 
men es demostren, enaxí sesdevé de les questions e de les 
.iiij. causes; car les unes questions e solucions se fan es sol- 
ven sobre el faedor, les altres sobre la materia, les altres so- 
bre la forma, les altres sobre la causa final. 4< 30. On, enaxí 
com los arguments que hom fa per la segona figura e per 
la tersa asaja hom e prova e endressa per la primera figura, 
enaxí, Sényer, e molt milis encara, totes les bonées qui 
son en les creatures cové esprovar e asajar e conéxer en 
la vostra bonea: car enaxí com nuil argument no pot esser 
bo si no pot caber en la primera figura, enaxí nulla crea- 
tura no pot esser bona si dones no es bona segons esguar- 
dament de la vostra excellent bonea divina. 



. B, e mes de fredor.— 2. A, lo. 



414 Ramón Lull 



f Cap, 2j8. Com hom ha subtilea per la 
qual ha conexensa que ahuirsni ara-- 
vanys ni sotis no son re. 

|^^S^,H Deus excellent, glorias, cumpUt de misericordia e de 
aI^SIJ perdons! Com los uns homens, Sényer, ab los al- 
^SiS^ tres sien en guerra e en treball, e com home 
sia innorable de les coses esdevenidores, per assó los 
homens se fan devinadors e conexedors en ahuirs e en 
aravanys e en sorts'e cuiden conéxer e saber les coses es- 
devenidores en lurs treballs e en lurs guerres e en lurs 
asauts e en lurs encontraments e en lurs cavalcades. 
% 2. On, per assó com los homens se fan devinadors e co- 
nexedors, esdevés que en lur enteniment ymagenen les 
figures sensuals quis fan per lo volament de les aus o per 
ahuyrs de cap o per aravanys de paraula, e per assó, Sé- 
nyer, segons la figura sensual aestmen entellectualment so 
que la figura significa a lur enteniment, sia de bé o de mal, 
la qual significacio es falsament entesa per so car sensual- 
ment no es vertaderament feta. ^ 3. On, per so, Sényer, 
com lo vostre servidor ha certa conexensa e sciencia que 
ahuyrs ni aravanys ni sorts no son res ni no an la forsa 
que hom los atriboex, e per so com los homens necis nes- 
devenen peccadors e culpables com en los devinadors ni 
sortejadors ni aravanyadors^se confíen, per assó lo vostre 
servidor confiant en la vostra ajuda vol provar e significar 
e demostrar vertaderament e manifesta per raons e proba- 
cions entellectuals significades per significats sensuals, que 



j. E, aurs (forma usual). — 2. B, sots. — 3. E, arauajadors. 



L. DE CONTEMPLACIO 4I5 

ahuirs ni sorts ni aravanys no son re ni no son occasio 
com per ells pusca hom aver conexensa ni subtilitat daper- 
cebre les coses esdevenidores. 

4. Senyor amat, Senyor pregat, Senyor demanat! Vos 
sabets que com Jos homens qui son en guerra o qui fan 
alcún viatge, que les coses quels esdevenen en lurs ardits 
e en lurs asauts e en lurs viatges, que per fina forsa se co- 
vé, Sényer, que aquelles coses lur esdevenguen o occasio- 
nadament o a aventura o compostament de occasio e de 
ventura cnsemps; car sens occasio o ventura nulla cosa nols 
poría esdevenir per so car tot so qui sesdevé en est mon 
esdevé.o per occasio o per ventura o per composicio de 
occasio e de ventura. M 5. On, si tant era, Sényer, que 
ahuirs ni sorts ni aravanys fossen re ni ajen art per la 
qual demostrassen vcritat, dones de necessaria cosa sería 
que aquella art anas per occasio o per ventura o per en- 
semps; car si per la una o per lautra o per ensemps no 
anava, no sería la art re per so car no auría sobject en 
que fos, car pus occasio ni ventura no fos, no sería nulla re 
en que la art de ahuyrs ni de sorts ni d aravanys fos.' 
4< 6. On, per so com nos volem encercar si la art d ahuyrs 
ni de sorts ni d aravanys es res o no, per assó, Sényer, co- 
vé que lencercament sia fet en dues coses, so es a saber, 
en ventura o en occasio, les quals dues coses cové que 
departescam en .v. parts; car ventura se departex en dues 
maneres, so es ventura natural e ventura accidental, e 
occasio se departex en tres maneres, la una es com les co- 
ses esdevenen a home per vostre voler e per so car vos 
ho fets, lautra es per so car alcunes coses esdevenen a 
home per rao de cors de natura e per lurs obres, * lautra 
es com esdevenen a home alcunes coses per obra de de- 
moni qui nes occasio a home com aquelles coses li esde- 
venguen. 



I. AJ, no fos. — z. E,Bi^» manca aquest membre. 



4i6 Ramón Lull 

7. Poderos Senyor sobre Mes coses creades! Vos sabets, 
Sényer, que ventura natural es com natura accidental se 
desordona contra cors natural, axí com .vj. dits en una má 
o en un peu o .j. ull tan solament en cara d animal o gep o 
sobros 'o sordea o ceguetat^e les altres coses dest sem- 
blant. On, com hom vol cavalcar sobre sos enemics e pren 
senyal en ahuyr o en sort o en aravany de ocell o de pa- 
raula si li esdevendrá bé o mal, adoncs pot conéxer e sa- 
ber que aquells ahuirs ni sorts ni aravanys no van per ven- 
tura natural; car ahuirar^o sortejar o volar o parlar no es 
semblant ab la ventura '♦ques fa per natura feent accidental- 
ment .vj. dits o les altres coses daquest semblant. *♦< 8. Si 
laucell o lahuir o la paraula, Sényer, va per ventura e no 
per occasio, significat es que en lo volar del aucell ni en 
lo ahuirar ni en lo parlar no ha nulla ordonacio; car nulla 
cosa quis fassa a aventura no ha nulla ordonacio, car or- 
donacio no pot esser feta sens occasio. On, com a demos- 
trar veritat de les coses esdevenidores aja mester ordona- 
cio, per asso es significat e demostrat que ventura natural 
no pot esser sobject ni senyal com per ella home pusca 
avcr conexensa de les coses esdevenidores. 4< 9. On, com 
los homens qui van en cavalcades o en asauts vajen, Sé- 
nyer, occasionadament e no a aventura, e assó per so car 
occasionadament^ an entencio a alcuna cosa, e com les^aus 
vajen volant moltes de vegades per ventura per qual part 
de les .vj. dresseres se volen, e com les aus innoren les 
occasions per les quals los homens fan viatges, e com les 
aus volen francament on se volen e no costretament, dones 
¿com par ver, Sényer, quel volar de les aus nils altres 
ahuirs sien occasio a demostrar veritat? Car si occasio eren 
a demostrar veritat, so que farícn nou faríen a aventura 
enans convenría queu fessen occasionadament. 

1 o. Senyor en lo qual avem confiamenf e dousa esperansa 



1. E, sobre bs. — 2, B, sotzetat. — 3. E, aurar (forma usual). — 4. AJ, 
natura: M, casuatitate. — 5. E,B,M, manca aques mot, — 6. E, los. 



L. DE CONTEMPLACIO 417 

de salvado! Aventura accidental no natural es axí com si 
hom passa sa ' má per sa barba, o si hom trenca una palla a 
aventura, o si hom fa altres coses a aventura segons est 
semblant; e es per so, Sényer, accident fet a aventura, car 
se fa sens occasio e sens entencio. On, com les aus van 
volant per laer a aventura senes nulla occasio e sens nulla 
entencio, adoncs es significat que elles no poden esser sig- 
nificado ni demostracio dahuyrs ni daravanys demostrants* 
les coses esdevenidores; car nulla cosa csdevenidora no 
pot esser revelada ni demostrada menys de final occasio, 
car en la final occasio es demostrada la significacio de la 
causa esdevenidora.3^ i i. Totes les coses qui van segons 
lo cors de les .iiij. occasions, o cové, Sényer, qui sien sig- 
nificades o per forma sensual o per forma entellectual. On, 
com les aus volen a aventura accidental sens nulla occasio, 
adoncs priva en lur volar forma qui signific ais homens qui 
guarden ahuyrs, les coses quils esdevenen, ■♦per lo qual pri- 
vament de forma no poden reebre art ni certificament ni 
sciencia de les coses esdevenidores; car pus que la forma 
es privada a significar, de necessitat es que lo significat sia 
en privacio e que no aya esser, car nuil significat no pot 
esser feyt menys de forma sensual o entellectual. *•< i 2. On, 
com ajam, Sényer, provat que ventura no pot esser sobject 
qui do significat ni demostrament de les coses esdeveni- 
dores, per ass6 es sabut e entes que ventura qui sia segons 
accident natural o segons accident no natural, no pot de- 
mostrar forma ais ahuyrers^e sortejadors com pusquen 
conéxer ni saber les coses qui sesdevencn en guerra o en 
viatges: car en axí com per privacio de materia priva forma, 
e assó per so car forma no pot esser menys de materia, en 
axí nulla cosa quis fassa a aventura no pot aver forma qui 
do significacio ni demostracio ni revelacio de les coses es- 
devenidores. 



I. B, la. — 2. A, nj demostrants. — 3. M, rei fulurx.~j^. A, esdeuen. 
— 5. aures (passim): }, hahuyres. 

CoNTtMPLACIO-lV-a7. 



4i8 Ramón Lull 

13. Oh vos Senyor gracias ' qui sots tota la mia salut e la 
mía consolacio e tota ma salvado! Si vos a les aus fayets fer 
costretament c forsada figura e senyal per la qual los 
homens qui van en cavalcada apercebessen les coses esde- 
venidores, dones vos, Sényer, seríets occasio al mal quels 
homens fan a lurs enemics; car vos faríets volar les aus per 
la dressera on feessen senyal com demostrassen ais asau- 
tejadors lo mal que poden fer. On, si axí era, dones vos 
no seríets dreturer ni tot bo, per so car demostrant los se- 
nyals per los quals los asaltejadors son segurs que no pre- 
ñen mal e quel fassen, los enagaríets a fer mal, e si axí era 
no tan solament lo mal el peccat^ixiría dells, que enans ho 
faría de vos. 4( 14. On, com en la vostra bonea e en la 
vostra dretura e en lo vostre excellent acabament, Sényer 
Deus, sia significat que vos no siats injuries en nulla cosa, 
per assó se prova que vos no destrenyets ni no fets volar 
les aus per occasio que fassen senyals ais homens com fas- 
sen mal ni com roben ni aucíen lurs pruxmes los quals avets 
manat que sien amats per lurs enemics. On, com asso sia 
en axí, dones significat es que la occasio per que les aus 
volen per qual que dressera s sia, que volen per occasio 
delles metexes quis percassen com viuen o quis deporten 
per laer la on se volen, e no volen per tal que lur volar sia 
occasio ais homens que ^ sien devinadors les coses esdeveni- 
dores.'**^ 1 5. Si vos, Senyor, fayets volar les aus per tal que 
feessen senyals ais homens de so quels esdevé en lurs guer- 
res, dones vos seríets contrari a la vostra gran bonea; car 
pus que los homens aguessen bons senyals ^vertaders, mes 
se confiaríen en aquells que en la vostra bonea, e si avíen 
mals senyals vertaders, desesperar sien de la vostra ajuda 
e de la vostra misericordia, e tornar se nien per los mals 
senyals que veuríen. On, com vos, Sényer, vullats que tots 
nos confiem en vos tan solament per so com vos no volets 



1 . E,B, gracios scynor, — 2. B, es peccat. — 3. A, qui. — 4. E, com sien 
deuinadors de les causes esdeuenidores. — 5. E, agessen seynals. 



L. DE CONTEMPLACIO 4I9 

esser contrari a la vostra bonea, dones significat es e pro- 
vat es que vos no sots occasio a les aus ni ais ahuirs ni ais 
aravanys ni sorts com donen significacio ni demostracio de 
les coses esdevenidores ais homens qui en ahuirs e en ara- 
vanys ' e en sorts se confíen. 

1 6. Jlh efernal Senyor qui sois comensament de fots co- 
mensaments! Si tant era que ahuyrs e aravanys c sorts fos- 
sen veritat per occasio de natura, convenrías que la occa- 
sio fos natural o accidental o ensemps natural e acciden- 
tal. On, si era, Sényer, occasio natural, convenrías que les 
aus que fan los aravanys, que costretament e forsada les 
forsás natura com volassen per la dressera on faríen la 
figura ais homens qui guarden ahuyrs; e si era occasio ac- 
cidental, covenría que les aus volassen franchament per 
qual dressera se volguessen sens que lur volentat non fos 
forsada ni costreta. *•< ] 7. Si les aus, Sényer, volen' costre- 
tament segons cors de natura, dones lur volar sería sem- 
blant al decorriment de laigua qui costretament per cors 
de natura va avall, e axí segons assó la aigua no ha poder 
daver moviment mas en .v. dresseres e defall de la subí- 
rana, e en qual que de les .v. dresseres sia movable, tota 
oras mou a avall. On, com sensualment sintam que les aus 
franchament volen per qual que loe de les .vj. dresseres 3 se 
volen, dones significat e demostrat es-* que natura no ha po- 
der que fassa constrenyiment a les aus com donen forma ni 
figura qui sia senyal ais homens com sapien les coses esde- 
venidores en lurs viatges ni en lurs guerres. »♦< 18. Sensual- 
ment sentim e entellectualment ho entenem que les aus no 
son tan nobles creatures com es home. On, si les aus, Sé- 
nyer, volaven ab entencio que donassen senyals e demos- 
tracions ais homens de les coses quels esdevenen en lurs 
viatges, dones les aus sabríen so quis deu esdevenir ais 



1. A, qui an ahuirs e an arauayns. — 2. E, uolauen: M, volarent. — 
3- E,B, per qual de les .vi. dresseres. — 4. A, dones es e demostrat es: 
J, dones e demostrat es. 



j^2o Ramón Lull 

homens, car si nou sabíen no sabríen fer los senyals; e si 
tant era que les aus sabessen tant, dones mes sabríen e 
mes denteniment auríen que los homens, e si mes sabien e 
enteníen, mes valríen, e si mes valíen major gloria mere- 
xeríen. On, com sia cosa impossíbol que les aus sapien mes 
que los homens en les coses esdevenidores, dones impos- 
síbol es que les aus a sient e ab enteneio fassen senyal ais 
homens de les coses esdevenidores. 

1 9, Eternal Senyor, singular sens par e companyó! Si tant 
es que natura substaneialment e accidentalment fos occasio 
composta de substancia e daccident, la qual occasio feés for- 
ma ais homens com coneguessen en ahuyrs, de necessaria 
cosa sería que aquella forma fos una forma tan solament. 
^ 20. On, com aja, Sényer, molt gran differencia enfre for- 
ma natural e enfre forma accidental, dones covés de ne- 
cessaria que si de abdues les formes se compon forma, que 
sia tersa forma no semblant neguna de les dues primeres 
formes, e assó es cosa impossíbol que de forma natural e 
de forma accidental se compona tersa forma que sia pos- 
secnt abdues les formes primeres; car si possíbol cosa era 
que forma qui sia formada per cors natural e forma qui sia 
formada fora cors de natura poguessen compondré tersa 
forma, dones possíbol cosa sería que de forma dome en 
especia humana e de forma despaa se compones ' forma qui 
fos figura dome e despaa en materia dome e despaa, e 
assó es cosa impossíbol. «21. On, com asso sia enaxí que 
de forma naturalment formada e de forma feta artificial- 
ment no sengenra tersa forma qui sia privant les dues for- 
mes primeres, dones segons assó es provat, Sényer, que 
occasio natural ni occasio artificial no son occasio qui do 
significat ais ahuiradors^qui en ahuyrs se confíen, com sien 
conexedors de les coses esdevenidores: on, per tot assó si 
la au qui ha forma natural es volante per laer aeeidental- 



1. E, composes. — 2. E, auradors. — 3. B, en uolar. 



L. DE CONTEMPLACIO 421 

ment, e artificialment va prencnt voltes e dresseres en vo- 
lant, gens per so no fa forma la forma natural ni la forma 
artificial qui do significat de les coses esdevenidores; e assó 
es per so car per la diversitat de natura qui es enfre forma 
natural e enfre forma artificial nos pot enjenrar occasio qui 
sia forma demostrant les coses esdevenidores. 

2 2. Oh vos, Sényer Deus, qui atnah e voléis toles verluls 
e toles hones obres! Si los demonis eren occasio ais homens 
qui en ' ahuyrs se confíen 'com ells coneguesscn so quels 
deu esdevenir, dones los demonis, Sényer, faríen alcunes 
de vegades bones obres; car tota ora que los demonis sig- 
nificassen a home que hom faría de son prou o de son dan 
si anava en lo viatge, faríen los demonis bones obres. 
»•< 23. On, si tant era, Sényer, que los demonis constren- 
guessen les aus els autres ahuyrs e aravanys e sorts com 
feessen senyal de veritat, dones los demonis auríen bona 
entencio a demostrar veritat, e si bona entencio avíen a 
demostrar veritat bona volentat auríen, e si bona volentat 
avíen no serien demonis, que enans serien angels, c si an- 
gels eren no tractaríen d ahuyrs ni de sorts ni d aravanys 
per so com si conten obra de peccat per so com fan los 
homens confiar en altres coses qui no son obres vostres ni 
plaents a vos ni agradables, per so car de vostra saviea es 
que vos volets que hom nos confíu en neguna cosa 3 sino en 
vos tan solament. »♦( 24. On, com lo demoni sia creatura 
enversada e desordonada per sa culpa e per son peccat, 
per assó es entes e sabut entellectualment quel demoni no 
es occasio a les aus com volen per dar demostracio de les 
coses esdevenidores; car lo demoni mes fa peccar e errar 
los homens per so com innoren les coses esdevenidores, 
que no fa-^si les sabíen en aquella manera e en aquell temps 
que esdevenen. On, per assó es provat entellectualment 
que lo demoni no es occasio a demostrar^ veritat; mas es 



I. AJ an. — 2. A, se confiem. — 3. E, nos confiy en nula causa. — • 
4. E, faría. — 5. E, es occasio de mostrar. 



422 Ramón Lull 

ver, Sényer, que lo demoni es occasio com do ais homens 
nescis opinio e entencio que ahuyrs e sorts e aravanys sien 
veritat e coses quis fan de necessitat, e assó fa lo demoni 
per so quels fassa peccar els fassa opinar que sia ver so 
qui es fals per tal que creent falsetat ajen ínnorancia de so 
qui es veritat. 

25. T{ey deis reys e Senyor deis senyors! Vos sabets que 
no es nuil animal de tan noble natura com es animal racio- 
nal, ni no es, Sényer, nuil animal en tan mala disposicio 
com es animal racional com es en culpa e en peccat, car 
nuil animal inracional no es qui sia en peccat ni en culpa: 
on, per assó es animal racional pus vil cosa com es en 
peccat que no es animal inracional. << 26. On, com los 
homens quis confíen en ahuirs ni en sorts' an opinio ni en- 
tencio que sia veritat so qui es falsetat, per assó se fan 
semblants ais animáis inracionals: car enaxí, Sényer, com 
los animáis inracionals defallen de natura de rao e dente- 
niment en so que no saben detriar cnfre bé e mal, enaxí 
los ahuirers els sortejadors priven de sí metéis la vertut 
per la qual son animáis racionáis, e per la vertut e la na- 
tura que priven de sí metéis, son pus bestials animáis que 
los inracionals; car los inracionals no aferment esser ver 
so qui es fals ni esser fals so qui es ver, e los ahuirers e los 
sortejadors asiguent^lur falsa opinio e creensa afermen que 
es vera cosa aquella cosa que es falsa c que es fals so qui 
es ver. '♦^ 27. On, com assó, Sényer, sia enaxí, dones de 
pus vil condicio es tot home ahuyrer e sortejador, que no 
es nulla bestia, car la bestia no fa contra la causa final que 
sa ymaginacio li forma e li ymagena; mas lome ahuyrer e 
sortejador fa contraria cosa de so qui es de natura de rao 
e de discrecio e de enteniment, e per assó no pot venir a 
cumpliment ni a acabament de la causa final per la qual se 
fa devinador ni sortejador e esdevé culpable e peccador. 



j. J, ni en sorts ni en arauayns. — 2. E,B, siguent. 



L. DE CONTEMPLACJO 423 

28. Glorias Senyor! A vos sia donada e coneguda fofa 
gloria e tota laor. Com los homens ahuircrs e sortejadors 
erren en lurs ahuyrs e aravanys e sorts, adoncs, Sényer, 
enculpen lur enteniment e lur discrecio ' e díen que ells no 
saben bé la art ni la manera per la gual se conexen ahuyrs 
e sorts. *On, enculpants ells metéis afermen la art esser 
vera c enculpen lur anima qui innora la art e la manera. 
4< 29. Com se esdevé que los ahuirers avenen en so que 
guarden en los ahuyrs, adoncs afermen que la art d ahuyrs 
e de sorts es cosa vera per so car aven en so quedevinen. 
On, ¿qual cosa, Sényer, es major oradura e major fullía 
daquesta que los ahuirers ^els sortejadors fan? Car aitán 
bé atribuexen veritat a ahuirs e a sorts errant com avinent; 
car com erren atriboexen lerrament a ells metéis e no a la 
art, e com aven atriboexen laveniment a la art. On, com les 
coses esdevenidores esdevenguen de necessitat o en so que 
hom aferma que esdevenguen^o en so que hom aferma que 
no esdevenguen, dones qual que sia lur esdeveniment tota 
ora los ahuirers els sortejadors affermen la art esser vera, 
sia que avenguen o sia que erren. M 30. A vos, Sényer 
Deus, sia feta reverencia e honor: car enaxí com los demo- 
nis ixiren de parays per so com volgren esser semblants 
de la vostra gloriosa essencia divina, enaxí los ahuirers^e 
sortejadors e aravajadors^ entren en infern per so car volen 
esser semblants a vos: car enaxí com vos, Sényer, creas re 
de no re, enaxí ells volen fer re de so qui no es re en so 
que affermen la art d ahuyrs esser re la qual no es re. On, 
com assó sia enaxí, dones lo vostre servidor el vostre 
sotsmés vos clama mercé que ell no sia en nulla cosa con- 
fiant sino en la vostra gloriosa essencia divina. 

3SíP 



I, E, descreció. — 2. B, sovts e auirs. — 3. B, auirs. — 4. E, que no es- 
deuenguen. — 5, E, los homens aurers: B, los homes auirers, — 6. A, 
ahuiradors. 



424 



Ramón Lull 



f Cap. 219. Com la suhUíea del home 
es fenida e termenada. 

jfvS^^H T>eus poderos savi e volenhrós en toh hens! En 
\}^^M\ axí, Sényer, com tota sciencia dome es compresa 
!^!^5^^ e termenada' dintre los .x. predicaments,*enaxí, 
Sényer, subtilea dome cové esser compresa e contenguda 
e fenida e termenada dintre les termenacions els compre- 
niments deis 3.x. predicaments. "^ 1. Car en nulla cosa quj 
sia fora los .x. predicamens no pot atenyer ni bastar subti- 
lea dome, enans cové que preña fi e termenacio dintre les 
coses qui son sobjects ais .x. predicamens; '^e car les coses 
qui son, Sényer, sobjects ais .x. predicaments son tantes e 
tan diverses, per assó la subtilea humana no pot atenyer 
ni bastar a totes les fins ni les termenacions on los predi- 
caments creats son termenats en lurs subjects ni los sub- 
jects creats en los predicaments. ^ 3. On, en axí com la 
vista corporal del home nos pot estendre per tot laer tro 
a la fi e a la terminacio on laer se termena, en axí, Sényer, 
subtilea dome no pot atenyer ni bastar a entendre ni sa- 
ber totes les coses qui son dintre los .x. predicaments. 
On, com assó sia en axí, dones en axí com la ñau es fenida 
e termenada dintre la mar, en axí subtilea dome es fenida 
e termenada dintre los .x. predicaments: on, per assó com 
hom innora alcunes coses, esdevé aquella innorancia per 
so car la subtilea es termenada dintre lo terme daquelles 
coses innorades. 

4. Jlh ver Deus qui sots vida vera e gloria sobre tofes 



1. E,B. se conté es compren es termena. — 2. A,J aftgen: empero no 
díc que no entena vos esser fora los .x. predicaments. — 3. A, els. — 
4. AJ, manca tot aquest tros del n.° 2. 



L. DE CONTEMPLACIO 425 

glories! Vos sabets que substancia se deveex en dues parts, 
so es a saber, en substancia incorporal e en substancia cor- 
poral: en substancia incorporal axí com vos e ángel e ani- 
ma, en substancia corporal axí com lo firmament els ele- 
ments els corsés composts dells. ^ 5. On, com assó sia, 
Sényer, en axí que vos siats substancia infinida invisible, c 
com los angeis e les animes sien substancies invisibles, c 
com les subtancies corporals sien tantes, dones ¿qual subti- 
lea dome es qui pogués bastar a saber totes les substancies 
e en tota lur totalitat? Assó, Sényer, es cosa impossíbol. 
^ 6. Tíonral Senyor pie de tots hens! No es nuil home per 
subtil enginy que aya que pusca saber tota la natura ni la 
proprietat ni la essencia de sa substancia metexa, enans 
son mes les coses a les quals hom no pot atényer a coné- 
xer ni a saber de sa substancia metexa, que no son les co- 
ses que hom ne sab ni n conex ni naperceb. On, si en sí 
metex a conéxer ha hom tan fortment sa subtilea e son 
saber termenat, dones ¡quant mes, Sényer, ha hom son en- 
tcniment e son saber e son enginy termenat en general en 
tots los .X. predicaments! 

7. Sanlífical Senyor, honrat per lotes creatures! Vos sa- 
bets, Sényer, que quantitat es predicament quis departex 
en dues parts, so es a saber, quantitat simple e quantitat 
composta: quantitat simple es axí com vertut en anima o 
axí com punt entellectual entes, " e les altres coses dest 
semblant; quantitat composta es axí com quantitat en cors 
compost deis .iiij. elementa. 4< 8. On, com tants sien los 
individuus on es quantitat simple o composta ¿qual subti- 
lea dome es, Sényer, qui pogués comptar^la quantitat dells 
en nombre ni la quantitat que cascú ha en sí metex? Car 
impossíbol cosa es que home pogués comptar quants palms 
ha de térra ^ tro '^ al cel, ni quants son los atomus qui son en 
laer, ni quanta es la vertut qui es en anima dome. 4' 9. On, 



j. E,B, manquen aquests dos mots: M, puncti intellectualis. — 2. B, 
comparar. — 3. E, den térra. — 4. B, entro. 



4^6 Ramón Lull 

beneyt siats vos, Sényer Deus: car per so car enteniment 
dome no basta potcncialment ni actualment a saber lo 
compte de totes les subtancies qui son ni de tots los acci-' 
dents qui son en elles, per assó la subtilea del home no 
pot tanta de quantitat saber ni entendre com ha en les 
crcatures, e per assó enaxí com lo pex es termenat en la mar 
e la mar no es termenada en lo pex nadant per ella, enaxí 
subtilitat dome es termenada dintre los termens de quanti- 
tat e quantitat no es termenada dintre enteniment dome. 

1 o. Misericordias Senyor en lo qual se confíen totes les 
forses de la mia anima! Vos sabets que relacio se deveex es 
departex en dues parts, so es a saber, relacio entellectual 
e relacio sensual: relacio entellectual es, Sényer, axí com la 
memoria engenrant qui significa engenrat, ' e la relacio sen- 
sual es la paternitat e la filiacio qui es en home e la granea 
e la poquea que es en les coses compostes de forma e de 
materia sensual. 4^ i i. On, com la relacio entellectual qui 
es, Sényer, en la vostra divinal natura, sia infinida e eternal, 
e com la relacio sensual sia per tants índividuus ¿qui es 
tan savi ni tan subtil que pogués saber tota relacio en sa 
totalitat? Assó me par cosa impossíbol. '♦^ 12. On, beneyt 
siats vos, Sényer Deus: car la impossibilitat qui es al ente- 
niment huma occasio com no pusca saber tota la totalitat 
de relacio, aquella es occasio a la subtilitat com sia terme- 
nada dintre los termens de relacio, la qual impossibilitat 
está davant la subtilea del home en tal manera que home 
no pot saber tota la totalitat de relacio. 

13. Excellent Senyor sobre totes altees, gran sobre totes 
granees! Vos, Sényer, sabets que qualitat se departex en 
dues parts, qualitat essencial e qualitat accidental: qualitat 
essencial o substancial es la dretura o la amor o la bonea 
qui es en los sants de gloría, * o la calor qui es en lo foc, o 



I. E,B, relacio entallectual es seyner axi com la paternitat e la fi- 
liacio e la processio qui es en la vostra .j.* deitat. — 2. E,Bí ^1"' ^s en la 
uostra diuina essenccia: M, in lúa divina "Essentia. 



L. DE CoNTEMPLAClO 427 

la fredor qui es en laigua; qualitat accidental es axí com 
calor en aigua o axí com forma de torra o despaa. 
M 14, On, com tantes sien les qualitats e tan diverses, e 
com subtilea dome sia en cascú home una cosa, ¿qual Home 
es, Sényer, qui sia tan subtil qui pusca entendre ni saber 
tota la totalitat de qualitats? Assó es cosa impossíbol que 
subtilea pusca esser en home tan gran com son les quali- 
tats qui son en lur totalitat. ^ 15. On, beneyt siats vos, 
Sényer Deus: car la granea qui es major en la totalitat de 
les qualitats, aquella granea es impossibilitat qui termena 
la subtilea del home dintre la totalitat de les qualitats. 
On, com assó sia enaxí, dones folls son tots aquells qui 
descreen totes les calitats que lur enteniment ni lur subti- 
lea no pot entendre, la qual innorancia an per so car lur 
enteniment termena dintre la gran totalitat de la qualitat o 
de qualitats. 

1 6. Savi Senyor píe de tota saviea, dreturer en totes co- 
ses! Vos sabets que accio o passio se departex en dues 
maneres, car accio hi ha qui es entellectual e accio hi ha 
qui es sensual, e passio atretal: accio entellectual es axí 
com la accio que \o elements simples an sobre los com- 
posts ' e la accio que les animes an en les coses sensuals. 
accio sensual es axí com los elei;nents*que an accio los uns 
sobre los altres. ^E assó metex es, Sényer, en lo predicat 
de passio; car passio entellectual es com los demonis son 
turmentats e les animes, o com hom ha cogitant e yma- 
genant passio avent greuge e despagament, o '♦passio sen- 
sual es fam e set e calt e fret e malautía e servitut e les 
coses dest semblant. »^ 17. On, com tan gran sia, Sényer, 
la accio e la senyoría que vos avets en les creatures, e com 
tantes sien les accions e passions qui son en les creatures 
¿qui es qui aja tanta de subtilitat que en general pusca sa- 



I. E,B. que uos auets seyner en totes les creatures: M, quam Tu ha- 
bes super omnes creatures. — 2.A,J, elements composts. — 3. E,B, afigen: 
o los homens qui an accio los uns sobre los altres. — 4 M, sed. 



4^8 Ramón Lull 

ber totes les accions e les passions qui son en esser? car 
temíats, Sényer, que hom les pusca totes saber en general? 
No es nuil home per savi qui sia ni per molt que sapia qui 
pusca en sol sí metex o en altre individuu saber ni enten- 
dre tota la totalitat de la accio o de la passio qui es en cll 
tan solament. ^ 18. On, com assó, Sényer, sia enaxí, que 
nuil home en est mon no pusca saber ni entendre tota la 
accio o la passio qui es en general o en especial, per assó 
es significat e demostrat que la subtilea del home es fenida 
e termenada dintre los dos termens de accio e de passio 
qui la componen e la encloen dintre ells metexes, per so 
car la subtilea nos pot a tant estendre com sestenen les 
accions e les passions qui son en esser. 

1 9. Oh vos, Sényer Deus, qui soh excellenl henea amada 
e henvolguda per iols los pohles! \ os sabets, Sényer, que si- 
tus es predicat qui 3 departex en les coses sensuals corpo- 
rals en .iiij. maneres; car los uns corsés son estants de 
dret, * los altres de biax, los altres en perlonc de jaent, ^ los 
altres en tort o en viró. % 20. On, com tantes sien les dres- 
seres on están los corsés, e com sia, Sényer, impossíbol 
cosa que hom pusca veer en sa presencia totes les coses 
corporals segons la manera que están en través o en biax 
o en perlonc o en estant, dones impossíbol cosa es al en- 
teniment del home que pusca esser tan subtil que sapia 
totes les dresseres segons les quals les coses corporals son 
estants o jaents o recoldants. 4{ 21. On, com assó, Sényer, 
sia enaxí, dones per assó sesdevé que lenteniment e la 
subtilea dome es termenada e fenida dintre lo predicat de 
situs, per la qual íi e per la qual terminacio defallen los 
senys sensuals els senys entellectuals deis homens a coné- 
xer ni a saber les dresseres les quals son part los termens 
dintre los quals son fenits e termenats los senys sensuals e 
los senys entellectuals. 



1. E,B, de dret en dret. — 2. E,B, en jaent. 



L. DE CoNTEMPLAClO 429 



2 2. Jílt Senyor sobre totes attées, gran Senyor sobre totes 
granees! Vos sabets que lo predicat lo qual es apellat abi- 
tus es deveít en .iiij. parís, les quaJs son potencia actu 
sensualitat entellectuitat. Owy com tantes sien les creatu- 
res qui an ábit en di verses maneres, dones ¿qui es, Sényer, 
tan subtil ni tan entes qui pusca saber ni entendre tota la 
totalitat dábit en cascú de son sobject? 4^ 23. En veritat 
vos dic, Sényer, que no es nuil Home qui pusca saber tota 
la potencia qui es en sa anima tan solament. Dones si en 
una part de habitus defall saber e en un individuu, dones 
jmpossíbol cosa es que nuil home ni tots los homens pus- 
quen saber ni entendre tota la totalitat dabitus. Ai 24. On, 
com assó sia enaxí, dones la impossibilitat qui veda al en- 
teniment huma que nos pot cstendre per tota la totalitat 
dabitus, aquella impossibilitat es, Sényer, lo terme qui 
termena ais homens lur subtilitat dintre los termens de 
abitus. 

25. Glorias Senyor sobre totes glories, honrat sobre tots 
honraments! Yos, Sényer, sabets que aquest predicat cando' 
qui es apellat temps es departit en .iij. partides; la una es 
temps passat, lautra es temps present, lautra es temps 
esdevenidor: on, totes les coses qui son movables están 
en temps, e tot so qui es temps está en les coses movables. 
M 26. Vertuós Senyor! No es nuil home per subtil que sia ni 
per molt que sapia que pusca saber ni entendre tota la to- 
talitat del temps present qui es enfre lo temps passat e 
I esdevenidor; car tant es, Sényer, aquell temps poca cosa 
e esdelenegable^al huma enteniment, que nol pot atényer 
ni compendre a entendre ni a saber. On, si en un temps 
tan solament e en un poc moviment^ singular tan solament 
la subtilea dome es fenida e termenada, dones ¡quant mes 
es fenida e termenada en la generalitat de temps e en los 
moviments qui son en temps moguts! *< 27. On, beneyt 

1. quanclo(?) E,B,M, manca aquest mot. — 1.], csllenegable. — 3. E.B. 
e en .j. mouiment. 



430 



Ramón Lull 



siats vos, Sényer Deus: car enaxí com lenteniment e la 
subtilea dome es fenida e termenada dintre lo temps pre- 
rent per rao de la poca quantitat de temps qui está en 
present, enaxí la subtilea e lenteniment dome an fi e ter- 
menacio e en lo temps pretérit e en lo temps futur per rao 
de la gran granea de temps qui está en les coses passades 
e en les coses esdevenidores. 

28. Jlh singular^ J^ey de gloria per to^quaí veilen e tre- 
nuiten mes cogitacions e mos 'pensamenh! Vos sabets, Sényer, 
que les coses segons lurs diversitats e lurs quantitats e 
lurs qualitats an diverses loes e singulars loes, axí com tot 
sensual 3 qui s conlonga en ses parts e les parts en lur tot, 
el jenre en les especies e les especies en lur jenre, e les 
especies en los individuus delles e los individuus en lurs 
especies, e la forma en la materia, e la proprietat en la 
compliccio, e les coses en los moviments e en les occasions, 
e laygua en los vexells, el cors en son loe. ^ 29. On, com 
tantes sien les creatures e com tan diversament se conlon- 
guen les unes en les altres ¿qui es, Sényer, qui pogués en- 
tendre ni saber tota la totalitat daquest predicat qui es 
apellat loe? Assó, Sényer, es cosa impossíbol; car tantes 
son les maneres de loe e tants son los loes en los quals son 
conlogades diverses coses, que no es nuil saber dome en 
est mon qui tant pusca entendre ni saber. ^ 30. Lo vostre 
servidor, Sényer Deus, w os loa eus adora eus beneex eus 
ret gracies e mercés com vos li avets feta gracia que aca- 
bada ha per vostra ajuda aquesta distinccio, e confías en 
vos, Sényer, e en vostra dousa misericordia que vos li do- 
néis gracia e benediccio com ell aport a fi les altres dis- 
tinccions a laor c a gloria de vos qui sots son Senyor 
Deus. 



1. E, singlurar. — 2. A, la. — 3. E,M, manca aquest mot. 




De la .xxxii/ distinccio: 

de la coratgía o de la frevor 

qui es en home. 




^ Cap. 220. Com home es coratjós ni 
ferveníen amor. 

EUS glorias del qual devallen e venen totes gra- 
des e benediccions! Com home ha gran corat- 
gía ni gran fervor ^ de vos amar acabadamente 
adoncs, Sényer, la anima remembra vostra bo- 
nea de tota la forsa de son remembrament, e entén la vos- 
tra bonea de tota la forsa de son enteniment, e vol la vos- 
tra bonea de tota la forsa de son voler; e per asso ama la 
anima vos coratjosament e ferventment. A^ 2. Com sia cosa, 
Sényer, que coratgía dome sia en la anima potencialment, 
qui vol amar coratjosament e ferventment cové que ab la 
memoria e ab 1 enteniment e ab la volentat fassa venir la 
coratgía e la fervor de potencia en actu, car memoria c 
enteniment e volentat son aquelles vertuts don coratgía c 
fervor esdevé de potencia en actualitat; e aytant com lo 



1 B, qui tracta. — 2. E, freuent (forma usual). — 3. E, frevor (forma 
usual). 



432 



Ramón Lull 



remembrament e lenteniment e la volentat son en major 
quantitat en la actualitat, aytant mes es lom pus amable 
coratjosament e ferventment. *<s 3. Mas per so com lo re- 
membrament e lenteniment e la volentat dome son en les 
coses mundanes a tractar e a posseír e a reebre plaer 
delles, per assó, Sényer, sesdevé que la memoria e lente- 
niment e la volentat no adúen de potencia en actu tota la 
coratgía e la fervor de la qual home es poderos de vos a 
amar e honrar e loar e servir e beneyr. 

4. Vertuós Senyor sobre totes vertuts, honrat Deus sobre 
tots honraments! Enaxícom vexell buyt es aparellat a reebre 
qual que cosa hom ' vulla metre en ell, sia que sia bella cosa 
o leja, enaxí, Sényer, la memoria e lenteniment e la volen- 
tat dome son vexells aparellats^ a reebre quals que coses 
hom hi vulla metre remembrant e entenent e volent, e se- 
gons que hom les umple daquelles coses esdevé la corat- 
gía e la fervor en amar aquelles. >«< 5. On, com los homens 
peccadors, Sényer, umplen lur memoria e lur enteniment 
e lur volentat de les vanitats daquest mon remembrant e 
entenent e volent menjars delicats e boure nobles vins e 
vestir bells vestiments e aver belles fembres e bells albercs 
e belles cavalcadures e les altres coses daquest semblant, 
per assó lur remembrament e lur entendre e lur voler los 
fa esser coratjosos e fervents en posseír los delits daquest 
mon qui re no valen. ^ 6. On, com assó sia en axí, dones 3 
per sobre remembrar e per sobre entendre e per so- 
bre voler los delits els honraments daquest mon, esdevé 
hom sobre coratjós e sobre fervent de posseyr los vans 
delits mundans; e car los homens, Sényer, son pus re- 
membrables e pus ententíus e pus volenterosos en les co- 
ses mundanes que no son en vos, per assó son los homens 
pus coratjosos e pus fervents en amar lo mon que en amar 
vos, e mes son los homens qui amen lo mon que los homens 



1. B, que hom. — 2, B, son aparellats. — 3. A, adoncs. 



L. deContemplacio 433 

qui amen vos. On, com vos, Sényer, vallats'tant mes que 
lo mon, e com ass6 sia enaxí, dones ¿qual malediccio fa 
acomparar ab aquesta? 

7. Oh vos, Senyor Deus, qui posseyh hh los estrems de 
les Ierres e de les mars e de toh los celsl Aquells qui amen 
ferventment ni coratjosament, egualment preñen los bens 
els mals qui devallen damor; car los plaers que an damor, 
aquells son lurs treballs per so car los plaers desijen'que 
fossen majors que no son, e los mals que sostenen per 
amor, aquells son lurs plaers per so com devallen e diriven 
damor e los sostenen per amor. 4^ 8. Glorias Deus! Enaxí 
com per gran coratgía e gran fervor damar hom no fa 
differencia enfre los bens els mals qui venen damor, en 
axí per poca de coratgía e per poca fervor que alcuns 
homens an damor, fan differencia enfre los bens els mals 
qui venen per amor; car natura es, Sényer, dome qui no sia 
fervent^ni fort coratjós, que no vol sostenir los treballs ni 
les penes qui venen damor, e assó esdevé per so car no ha** 
gran desig de posseyr ni daver los bens els plaers qui wc- 
mn damor. 4< 9. On, com los homens peccadors no ajen, 
Sényer, gran fervor ni coratgía de vos a amar, per assó com 
s esdevé a les vegades que an volentat de vos a amar e a 
honrar e a servir, adoncs lur remembrament lur remembra 
e lur enteniment lur fa entendre los treballs e los afanys 
que ells auríen si vos amaven eus servíen; e com lur remem- 
brament e enteniment entellectueja en esta manera, adoncs 
per defalliment de fervor e de coratgía e de animositat re- 
trense e vensense per la paor que an de sostenir los tre- 
balls e les penes remembrades e enteses per la vostra amor. 

I o. Verlader Senyor sobre tola verilal, al qual Senyor 
oheexen totes creatures! A vos som molt clamant de la mía 
gran coratgía qui nit e dia me treballa en vos a amar; car 
tant es gran la coratgía e la fervor que la mia anima ha en 



j. E, ualats: B, ualets. — 2. A, desija. — 3. E, fort frcucnt: B, fort 
fcruent. — 4. B. no an. 

CoNTEMPLACIO-1 V-28. 



434 Ramón Lull 

vos a amar, que part los termens de sa forsa vol amar, e 
per so car ella part sos termens no pot amar, per assó me 
treballa em malmena em mana que jo am oltra los poders 
de ma forsa. ^ 1 1. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
deis majors afans e deis majors treballs que hom pot aver 
en est mon, es com lo senyor mana a hom fer coses qui 
son part los poders e les forses dom. On, com la mia co- 
ratgía me posseesca em man fer part mon poder, dones jo 
som molt fort treballat per sobre fervor e coratgía de vos 
a servir e a amar e a honrar e a beneír. ' >♦< i 2. A vos, Sé- 
nyer Deus, sia gloria e laor per tots temps: car ja sia so 
que mon sobre voler me tenga en greus afanys e en grans 
treballs, per tot ass5 no vull guarir de les nafres ni deis 
maltrets que abundancia de coratgía e de fervor me do- 
nen; car aquelles nafres e aquells treballs son, Sényer, mos 
senyors e mos plaers e mos reposaments remembrant e en- 
tenent e volent, contemplant que aitant com mos treballs 
son majors, aitant son grans mes amors. 

13. Oh vos, Sényer Deus, qui sots dousa esperansa^ deis 
homens qui vos preguen ni aoren! Tant avets creguda e mul- 
tiplicada, Sényer, en mi la coratgía e la fervor de vos a 
amar e servir, que tot mon cor es esdevengut en suspirs e 
en amors, e tots mos ulls son en lagremes e en plors, e to- 
tes les mies cogitacions c les mies ymaginacions els meus 
apercebiments e tots los meus remembraments e tots los 
meus desigs e tot lo meu temps nom poden bastar a vos a 
amar ni a vos a servir. ^ 14. Totes les mies sensualitats, 
Sényer Deus, no poden cumplir ni bastar a la gran frevor de 
mon coratge; car la mia boca no pot dir de vos tantes laors 
com lo meu cor volría, ni les mies orelles no basten a oyr 
tants deis vostres honraments com la mia anima vol, nils 
meus ulls no poden veer tantes de les vostres obres com 



j. AJ, de uos a servir: E, de uos a seruir e a amar e a honrar e a 
beneyr e a seruir: B, de uos a seruir c a honrrar e a servir. — 2. AJ, es- 
peransa dousa. 



L. DE CONTEMPLACIO 435 



jon vulría veer, ni les mies mans no poden tant fer de bo- 
nes obres ni los meus peus no poden anar per tantes de 
bones carreres com la mia anima vol ni mana ni desija. On, 
per so com les mies sensualitats no poden cumplir a tot so 
que vol la mia anima, per assó sobre coratgía es aquella 
cosa qui les mies sensualitats languex e turmenta e treba- 
11a. ^ 15. On, com assó sia enaxí que les mies entellectui 
tats ni sensualitats no pusquen bastar a cumplir lo voler de 
ma gran coratgía, e com assó sia enaxí per so com la mia 
coratgía sia sobre gran e les mies entellectuitats e sensua- 
litats sien sobre poques, dones jo, Sényer, som clamant a 
vos de la mia coratgía com es tan gran, e a vos som cla- 
mant 'de les mies entellectuitats e de les mies sensualitats 
com no crexen tant tro que sien abastants a cumplir los 
grans volers e los grans desigs que ma anima vol e desija. 
1 6. Jlh Senyor glorias en lo qual avem confiament e es- 
peransa daver pau e henediccio e gracia! Tant mes dousa 
cosa e plaent aver gran coratgía de vos amar e loar e ser- 
vir, e tant som, Sényer, treballat e tempestat e malmenat 
per sobre volentat, que a les unes vegades som loador e 
benvolent de ma coratgía per so car me fa tant amar e 
voler vos, e a vegades som clamant della per so car tant 
fortment me languex em treballa sens nuil remey ni repós 
que nom dona. M 17. Tant mha pres compres e sotsmés 
coratgía e voler, que per sobre fervor damar vos* me veg, 
Sényer, a vegades avilar e menysprear e maldir a les gents 
quim teñen quax per orat, e a les vegades me veg a les 
gents amar e honrar e loar e bendir; e per assó com bém 
ho albir nom se sim lou o sim clam de coratgía qui en 
axí fa de mi tot so ques vol.3 4< 18. Enaxí com del vexell 
pie de vi o daigua ix tota la licor qui es en ell que^hom lo 



I. A, e a uos seyner clamant. — 2. E,B, manca vos. — 3. AJ, afigen: 
Empero aquesta iactancia deym de nos per tal que la obra de contem- 
placio sen reta pus enamorada con lo trobador qujs feyn molt cnamorat 
per mils fer sa canso. — 4. AJ, can; M, quando. 



436 Ramón Lull 

trenca, cnaxí, Sényer, tant me trenca em turmenta em 
malmena sobre animositat, que tot me desjuny em deslas- 
sa, per lo qual desjunyiment fa esdevenir en actu tota la 
amor que ma anima pot aver en potencia. 

19. Oh vos, Sényer, qui nasqués de la Ver ge gloriosa per 
gracia de Sant "Espirit! Tant som vensut e sobrat per sobre 
animositat, que no puc teñir en secret nulla cosa qui sia 
de mes amors ni contraria a mes amors; car sobre voler 
me fa dir e revelar e significar mon prepósit e mos pensa- 
ments quim venen damor, e sobre voler me fa maldir les 
coses qui son contraríes al acabament de mon proposament 
e al cumpliment de mos enamoraments. *•< 20. Dia c nit 
treball, Sényer, e som en pensament com mes amors e mos 
volers e mos desirers sien majors e mellors que no son, e 
tots aquests treballs e afanys son en mi per so car la mi a 
coratgía vol de mi so qui no es en mi; car tota la mia ani- 
ma c tot lo cors li he donat a amar e a voler e a desijar, e 
ella vol so ' que mes li do. On, com jo no li pusca donar 
mes, ^ dones debades treballa mi pus que tot mi ha en sí e 
sots sí. «^ 21. Enaxí com la furmiga qui per sobre gran 
voler porta major cors que I seu, enaxí, Sényer, la mia co- 
ratgía me fa tant amar e voler esta art de Contemplacio 
en vos a amar e contemplar e honrar e loar e servir, 3 que 
sobre les forses de la mia anima e del meu cors me fa tre- 
ballar e maltrer. On, com mos treballs sien molt grans e 
molt perillosos, e com la mia coratgía nom vulla dar nuil 
rcpós ni nuil assegurament, per assó jo, Sényer, recorre a 
vos qui sots repós e remey e segurtat de tots aquells qui 
per vos treballen, e prec vos que vos asuavets e aleugets 
mes languors e quem guardets de totes errors. 

22. Loai Senyor sobre lotes laors, honrat Senyor sobre 
fots honramenh! Enaxí com home dolorós per greus dolors 



1. E,B> manca so. — 2. E,B» mes donar. — 3. E, en uos a amar e a 
honrar e a lausar c a seruir: B, en uos a amar e a honrrar e a Uoar e a 
scruir. 



L. DE CONTEMPLACIO 437 



e tribulat per grans tribulacions crida e reclama e plany, 
enaxí, Sényer, lo vostre servidor crida e complany de les 
greus dolors els grans afanys que li dona sa sobre animo- 
sitat qui li vol fer remembrar so que no pot caber en son 
remembrament e li vol fer entendre so que no pot caber 
en son enteniment e li vol fer voler so que no pot caber 
en son voler. "^ 23. On, enaxí com hom per sospita turmen- 
ta alcún home que reta so que no ha emblat o que diga 
so que no sab, enaxí tant es compresa damor la mia ani- 
mositat, que tot diam turmenta per so car no li do so que 
no li puc donar e so que no he e so que no sé, e car jo 
nom puc defendre damar ni no puc donar a amor so quem 
demana, per ass5 som molt fortment turmentat e treballat 
confiant en lo vostre socors ' e en les vostres valors. 
«K 24. Amor mcnaga em dona animositat, Sényer, que jo 
vaja murir per loar vostres honraments, e car jo no sia 
digne de morir a mort tan preciosa, e com jo no aja en ma 
forsa ni en mon poder de murir per la vostra amor, dones 
¿per que, Sényer, amor me reprén em treballa com no 
muyr per vos pus que no som digne ni pus que no es de 
ma forsa? ni per que mon sobre voler me fa voler so on 
no es digne de voler? 

25. Glorias Senyor sobre totes glories, vertuós sobre totes 
vertuts! Com la coratgía que jo he en vos a amar no ven- 
ga de mi ni per mi, enans venga de vos e per vos, dones 
la coratgía, Sényer, ¿per que demana lo multiplicament 
damor a mi e nol demana a vos? ni perqué turmenta mi 
com no do creximent a mes amors qui no poden créxer 
per mi mas per vos? M 26. Si la mia coratgía vulía, Sényer, 
que jo multiplicas mes amors en aquelles coses qui son de 
ma natura a amar per corrupcio de peccat, jo multiplicaría 
mes amors a amar vanagloria e luxuria c vans delits e 
coses de peccats,^ car daitals amors poría jo créxer mos 



1. E, los uostres socors. — 2. E, de peccat. 



43^ Ramón Lull 

volers; mas la mia coratgía no vol amar nulla daitals amors 
males, ' ans vol amar les amors vertuoses qui venen de vos. 
^ 27. On, com assó sia enaxí, dones tots los treballs els 
afanys que sobre fervor ni voler me donen per so car no 
US am pus fortment, me son, Sényer^ donats per vos qui 
no multiplicáis mes amors de egual quantitat on son les 
mies sobre grans fervors; car pus mes amors fossen eguals 
ab mes fervors, aitant sería gran mon remembrar en so 
que amaría e mon enteniment en so que entendría, com 
mon voler en so que vulría; e pus que enaxí fos, la mia 
animositat no auría nulla occasio per quem turmentats,* 
car la mia memoria remembraría el meu enteniment en- 
tendría tot so que mon sobre voler vulría. 

28. Jíh Senyor creador de tot quant es! Aquells qui an 
major fervor e major animositat en vos servir e honrar, 
Sényer, que no es lur poder, aquells son trists e plorosos e 
concirosos com no poden a tant complir com lur voler lur 
dona animositat de vos honrar e servir, e per assó son 
bonahuirats de vos com donen a lur voler tots lurs poders 
e com desijen aver tant de poder qui pogués bastar e 
cumplir a lur gran voler. 4< 29. Aitant, Sényer, com los 
homens son pus coratjosos e pus volenterosos de vos hon- 
rar e servir, aitant son pus bonahuirats; e aitant com hom 
sesforsa pus fortment e pus ferventment a cumplir sa gran 
animositat e aitant com hom ha major poder de cumplir 
sa animositat en vos servir e la cumplex, aitant es pus bon- 
ahuirat. On, com assó sia enaxí, dones los pus bonahuirats 
c los pus agraciats homens qui son, son aquells qui fervor 
los fa desijar a murir per vos e poder complex los acaba- 
ments de sos volers. %(, 30. On, com assó sia enaxí, dones 
malahuirats son aquells e aquelles qui an lur animositat e 
lur fervor en los vans delits temporals a posseír e a aver, 
c aitant com lur animositat es major a aqüestes coses, aitant 

1. E, nula daytals males amors: B, nulla rz daytals males amors. — 
2. J, turmentas. 



L. DE CONTEMPLACIO 439 



mes, Sényer, es major lur dampnacio c la absencia que an 
de lur Senyor Deus. 



f Cap. 221. Com hom pren art e' mane- 
ra per la quat pot vivificar o mortifi- 
car sa coratgía e sa fervor. 

®f5^fi^H "Deus dreturer jutge acabal savi cumplit de fots 
|Vfe%áJJ bens! Quj vol vivificar o mortificar sa coratgía 
I^JSssS rii sa fervor, covénse, Sényer, que Ja sua potencia 
ymaginativa meta en .xiij. qualitats ymaginant aquelles, 
les quals son memoria enteniment volentat sensualitat en- 
tellectuitat potencia actualitat finalitat infinitat occasio 
ventura entencio primera entencio segona. »K 2. On, be- 
neyt siats vos, Sényer Deus: car com hom mena sa ymagi- 
nacio per les .xiij. coses damundites adoncs ymaginant 
aquelles pot hom vivificar o mortificar sa coratgía segons 
la manera e la disposicio que sa ymaginativa ymaginará 
aquelles, ni segons ques mudará duna en altra a ymaginar, 
ni segons que será sa perseveracio en ymagenar aquelles. 
*•< 3. Car enaxí com lo metge qui dona al malaute sanitat 
ab atemprament de ses qualitats e ses compleccions, enaxí, 
Sényer, la ymaginativa com atrempadament es ymaginant 
en les .xiij. coses damundites, dona a hom coratgía e fer- 
vor atemprada e ordonada; e axí com lome es malaute per 
rao de desegualtat de humors*e de qualitats e de complic- 
cions, enaxí la ymaginativa dona animositat en les unes 
coses per longa perseveracio estant ymaginant en aquelles, 

1. A, o. — 2. E, de omors. 



440 Ramón Lull 

e dona defallimcnt de animositat per poca perseverado en 
les coses ymaginades en poca quantitat. 

4. Oh vos, Sényer, qui sois solas e deport deis homens 
amadors de saber! Qui es trop coratjós damar los delits 
temporals e les vanitats daquest mon, si vol, Sényer, vensre 
e mortificar sa sobre animositat, esforsse aitant com pusca 
de ublidar les coses massa remembrades e remembre aitant 
com pusca les coses qui son per sa memoria remembrades 
en poca quantitat. >♦< 5. Car com la ymaginativa, ' Sé/ij/er, 
ymagena les coses massa membrades, adoncs per lo sobre 
remembrament e per la continua ymaginacio crex la animo- 
sitat e la fervor en home. On, qui vol mortificar la animosi- 
tat, cové que partesca lo remembrament e la ymaginativa 
daquelles coses massa remembrades e ymaginades e de to- 
tes les coses semblants delles en proprietat ni en forma ni 
en natura. ^ 6. Qui ha poca fervor ni poca animositat en 
alcuna cosa, si vol créxer ni multiplicar sa animositat ni sa 
coratgía, cové, Sényer, que sa ymaginativa continuament e 
perseveranment sia en lo remembrament daquelles coses les 
quals vol molt amar, e cové que tot so qui sia bo ni bell ni 
plaent a remembrar ni a ymaginar en aquella cosa que vol 
amar, queu ymagén e ho remembre, e que si tant es que 
alcuna cosa sia leja ni malestant en aquella cosa, que no la 
ymagén ni la remembre, mas que la ublit; car aitant com 
aquella es remembrada e ymaginada, aitant lo remembra- 
ment e la ymaginacio embarguen e empatxen lo creximent 
de la coragía. 

y. Sényer Deus qui exoits los vostres amadors com pre- 
gants^vos son en lagremes e en plors! Com hom ha massa 
gran coratgía e massa gran voler de entendre alcuna cosa 
que no pot entendre ni saber, si vol, Sényer, mortificar sa 
animositat, cové que ymagén les terminacions de son en- 
teniment qui es fenit e termenat, per la qual fi e per la 



). E, Cor en la ymajenativa: B, Cor la ymaginatiua. — 2. E, preguen. 



L. DE CONTEMPLACIO 44I 



qual termJnacio no pot atényer ni bastar a cntcndre ni a 
saber totes coses. 4< 8. On, aitant com la ymaginativa en- 
tendrá, ymaginant los termens e les fins per los defalli- 
ments del enteniment, aitant la ymaginativa mortifica la ani- 
mositat; car tota hora, Sényer, es la animositat mortificada 
que la ymaginativa ymagén los defalliments que 1 enteni- 
ment ha a entendre so que lo sobre voler vol entendre. 
<•< 9. Qui vol, Sényer, créxer ni multiplicar sa animositat ni 
sa coratgía a entendre e a saber alcuna cosa, covénse que 
sa ymaginativa ymagén la vertut e la gracia que vos avets 
donada a enteniment dome, e cové que hom ymagén la art 
e la manera per la qual enteniment entén e per la qual 
1 enteniment no ha cumpliment a entendre; car ymaginant 
la manera per la qual entén e la manera per la qual no en- 
tén, es multiplicant la animositat a entendre les coses qui 
son possibols de esser enteses e sabudes. 

1 o. J{ey qui soh resplandor de totes resplandors e íugor de 
totes lugors! Qui ha volentat de créxer sa coratgía en vos a 
voler e a amar, ajust, Sényer, tot son voler ab tota sa 
ymaginacio en tal manera que tot son voler sia en amar 
vos c tota sa ymaginacio sia en ymaginar la vostra bonea 
c la vostra vertut el vostre acabament, e si en esta manera 
hom acompanya e ajusta e concorda son voler e sa yma- 
ginativa, adoncs crexerá e multiplicará la animositat e la 
coratgía en vos a amar e servir. 4< 1 ] . Car com tota la vo- 
lentat del home, Sényer, es en vos a voler, tota la ymagi- 
nativa es en ymaginar les coses ab les quals hom vos pus- 
ca amar e servir, e dementre que tot lo voler del home es 
en vos amar e servir, nulla altra ymaginacio no cab en la 
ymaginativa sino en la ymagenacio de vos a amar e a ser- 
vir; ni com la ymaginativa es tota en vos a amar e a ser- 
vir, nuil altre voler no pot caber en la volentat mas lo vo- 
ler de vos a amar e a servir. 4{ 12. Qui es Sényer, massa 
coratjós de luxuria o de menjar o de beure o de fer alcún 
peccat, si vol mortificar ni minvar sa coratgía, cové se que 



442 Ramón Lull 

la ymaginativa departesca del voler el voler de la ymagi- 
nativa, e que en altra cosa qui no sia del lynatge de les 
coses massa volgudes, mut son voler e sa ymaginativa ubli- 
dant e innorant les coses damundites massa volgudes e 
massa ymaginades. 

1 3. Desijat Senyor per iois los homens qui de vos esperen 
gloria e henediccio! Com hom es massa val enteros ni corat- 
jós per rao de la potencia sensitiva de la qual vé e diriva 
la sobre animositat que hom ha de les coses sensuals, qui 
vol, Sényer, mortificar ni delir aquella gran animositat, 
ymagén la vil natura que la potencia sensitiva ha reebuda 
per corrupcio de peccat, e ymagén com la potencia racio- 
nal es digna de esser dona de la potencia sensitiva. 
^ 14. On, si home ' ymagena la potencia sensitiva en aque- 
lles coses en les quals es vil e culpable davols obres c 
davols fets, e hom ymagena, Sényer, la noblea de la po- 
tencia racional, adoncs aura hom en oy e en avorriment e 
en menyspreu la potencia sensitiva e amará hom les obres 
de la potencia racional, e menyspreant la sensitiva e amant 
la racional potencia, es lome mortificant la animositat e la 
coratgía qui li vé de part la potencia sensitiva. *♦< 15. Mas, 
car nosaltres som, Sényer, per peccat caúts en la servitut 
de la potencia sensitiva, per assó no ymaginam los vicis 
nils defalliments qui son en ella e ublidam les vertuts els 
acabaments qui son en la potencia racional, e per rao 
dass5 la potencia sensitiva mena la nostra ymaginacio on 
se vol, e on mes se fa dona de nostra ymaginacio, pus 
fortment som fervents e coratjosos de servir e dobeír la 
potencia sensitiva en tots sos manaments. 

1 6. Acahat Senyor en vertuh e en tots honraments! Com 
hom es coratjós de les coses entellectuals, ' qui vol, Sényer, 
multiplicar sa coratgía en les coses entellectuals covénse 
que fassa sa ymaginativa serva de les coses entellectuals a 



I. E,B. si lome. — 2. B, sensuals. 



L. DE CoNTEMPLACIO 443 

remembrar e a entendre e a voler, e que la leu de les coses 
sensuals per tal que remembrant ni entenent ni volent no 
sien ymaginades. ^ 17. Qui es massa treballat en les co- 
ses entellectuals per sobre coratgía e per sobre animositat 
de cogitar e de remembrar e de entendre e de voler aque- 
lles, si Yol mortificar sa sobre animositat, cové que mut la 
sua ymaginativa en ymagenar les coses sensuals per tal 
que per la ymaginacio sien remembrades e enteses e vol- 
gudes, e per lo remembrament e lenteniment e la volentat 
que aura delles, aura en ublit les coses entellectuals, e per 
lo ublidament que aura delles será mortificada sa sobre 
animositat en amar les coses entellectuals. 4{ 18. Glorias 
Deus! Aitant com les coses invisibles son pus greus de re- 
membrar e d entendre e de voler a home que no son les 
coses vesibles, aitant la anima ha major dafany e de tre- ~ 
ball en ymaginar les coses entellectuals que les coses sen- 
sensuals; e per assó, Sényer, com la anima es massa treba- 
llada de ymaginar les coses entellectuals per sobre volentat 
e per sobre fervor, qui sa anima vol reposar, ymagén les 
coses sensuals; mas car los meus reposaments sien en los 
treballs de ymaginar les coses entellectuals, per assó los 
meus majors treballs son com la animas reposa en ymagi- 
nar les coses sensuals per lassedat de sobre ymaginar les 
coses entellectuals. 

19. J[ vos, ' Sényer Deus, sia gloria e honor per tols temps 
e a tol quant de vos es! Car qui vol mortificar o vivificar sa 
fervor ni sa coratgía, covése que aya conexensa de les co- 
ses qui son potencialment ni actualment;*car per aital co- 
nexensa es hom poderos de mortificar o de vivificar sa 
animositat totes les vegades ques vulla. "^ 20. Si hom es, 
Sényer, sobre coratjós en amar o en parlar o en veer o en 
oir o en qual que cosa sia, si vol minvar ni delir ni mortificar 
sa coratgía, remova sa ymaginativa de la actualitat en que 



I A, O uos. — 2. E, altualment. 



444 Ramón Lull 

es e fassala estar en potencia; car lo privament de la yma- 
ginativa en la actualitat, es lo mortificament de la animosi- 
tat per so car la ymaginativa no ha subject actualment on 
les ' ymagén. »♦< 2 1 . Qui ha poca de fervor ni de animositat, 
Sényer, en amar o en qual que cosas sia, si vol créxer ni 
multiplicar sa coratgía, covénse que la ymaginativa aduga 
de potencia en actu; car aitant com la ymaginativa perse- 
vera en ymaginar les coses de les quals vol hom'esser ama- 
ble, aitant mes crex la coratgía. 

22. Senyor glorias en lo qual nos confiam ens esperam 
daver gracia e henediccio! Qui es sobre coratjós ni volente- 
rós en amar les coses fenides si vol mortificar ni minvar sa 
sobre volentat, ymagén, Sényer, a aquelles coses la fi els 
termens qui son en elles, e remembre e entena les coses 
infinides durables per tal que la sua ymaginativa les yma- 
gén. ^ 23. Natura es, Sényer, de ymaginacio que ymaginant 
[les coses que son sens]3fi ha en menyspreament les co- 
ses avent terme efi, e natura es que ^ymaginacio que yma- 
ginant les coses qui son senes fi perdurables en tots temps, 
que les ama: car enaxí com ymaginacio ymagena a granea 
noblea e honrament e a poquea defalliment c viltat, enaxí 
ymaginacio ymagena en les coses fenides defalliment e en 
les coses infinides acabament, e per assó ymaginant fi se 
mortifica la animositat damar les coses fenides, e ymaginant 
les coses sens fi crex la animositat en amar les coses infini- 
des. ^ 24. Mas, car los homens qui son amadors de les 
coses fenides e an gran fervor en amar aquelles, no an, 
Sényer, art ni manera de ymaginar a aquelles lur fi e !ur 
terminacio ni no saben ymaginar a les coses infinides lur 
durabletat, per asso no saben aver art ni manera de min- 
var ni de mortificar la gran animositat que an en amar les 



1 E, los. — 2. E,B* hom uol. — 3. E,BJ, manquen els mots: tes coses 
que son sens. En el m.s. A, están afegides al marge posteriorment. La 
llissó de la clausula en M, es: JSaiur$e est animx itnaginanti res infinitas et 
perdurabiles, Domine, contemnere res hahenles finem el terminationem. — 
4. J. de. 



L. DE CONTEMPLACIO 445 

coses fenides, per la qual granea de animositat son catíus 
e servus ' de Jes vanitats mundanes qui leugerament trcspas- 
sen e delexen. 

25. Oh vos, Sényer Deus, qui defenets e salváis ios vos- 
ires servidors de les mans de lurs moríais enemics! Qui ha po- 
ca fervor ni poca de volentat en alcuna cosa, si vol, Sényer» 
créxer sa fervor ni multiplicar, fassa anar la^ymaginativa 
per la causa final ymaginant aquella cosa de la qual es de- 
sijós^damar e de voler; e qui ha sobre coratgía e la vol 
minvar, traga sa ymaginativa de la causa final e fassala anar 
ymaginant a aventura en alcuna cosa. 4< 26. Car enaxí, Sé- 
nyer, com multitut de lenya es occasio a créxer la flama 
del foc, enaxí, com la ymaginativa va per la causa final ha 
occasio a créxer la animositat del home en aquella cosa 
que ymagena. On, com assó sia enaxí, dones qui la corat- 
gía vol minvar, fassa sa pensa anar ymaginant a aventura 
sens nulla occasio; car la ymaginativa no ha tan gran forsa 
com va ymaginant a aventura, com ha com va occasionada- 
ment.'*^^ 27. Car enaxí com al foc es occasio que sia de 
poca quantitat per la poca quantitat de la lenya, enaxí a 
la ymaginacio es occasio que sia de poca quantitat com es 
anant ymaginant a aventura; e enaxí com la poca quanti- 
tat de la lenya es occasio al foc que no do gran calor, en 
axí, Sényer, a la ymaginativa es la aventura per on va occa- 
sio que no do gran fervor ni gran animositat. 

28. Ah poderos Senycr qui vivificáis e morlificals quius 
voléis! Qui vol créxer o minvar sa coratgía e sa fervor aja» 
Sényer, art e manera e industria com sapia alterar e mudar 
sa ymaginacio de la primera entencio a la segona o de la 
segona entencio a la primera; car per aital art e manera 
pot hom créxer o minvar sa animositat e son sobre voler. 
4< 29. Si hom vol créxer sa animositat, ymagén per la pri- 
mera entencio les coses que vol amar; car natura es, Sé- 

I. E,B, scrs. — 2. E,Bi 53.-3. E,B, dcsiros: J, desitjos.— 4. EJ, com 
ua ymajenant occasionadament. 



446 Ramón Lull 

nyer, de la ymaginativa e de la primera entcncio que tota 
ora multipliquen la coratgía e la crexen ' e la enfortexen 
que van ensems en qual que cosas sia. On, com assó sia 
enaxí, dones qui es sobre coratjós e vol mortificar sa ani- 
mositat, dones fassa anar sa ymaginativa per la segona en- 
tencio; car natura es, Sényer, que ymagi nació e segona en- 
tencio delesquen la sobre animositat que hom ha en les 
coses massa amades, car per so car hom muda la primera 
entencio en segona, se muda la animositat en poca quanti- 
tat. 4< 30. A vos, Sényer Deus, sia tota gloria e tota laor; 
car per esta art e per esta manera damundita pot tot ho- 
me créxer o minvar sa coratgía e sa fervor ab que sapia 
menar sa ymaginativa per les .xiij. coses damundites e que 
la ymaginativa sapia mudar de les unes qualitats a les al- 
tres. On, com lo vostre servidor, Sényer, sia poc coratjós 
en vos amar e servir, mercéus clama com li donets gracia 
e benediccio com aja molt gran animositat de donar gloria 
e laor de son Senyor Deus. 



^ 



t. Bf e la creensa. 



L. DE CONTEMPLACIO 447 



f Cap. 222. Com hom ha gran coralgía 
e gran fervor contemplant en nostre 
Senyor Deus. 



!^í\l!5ÍÉ ^^^ S^°^^^^» singular Senyor, ' en loh hens abundas! 
Com home es molt fortment coratjós e fervent 
contemplant en vos, adoncs, Sényer, la volentat 



r 

J 



vol e requer e demana a la memoria que remembre e al 
cnteniment que entena part los termens on an termena- 
ment e fi, e car la memoria ni lenteniment no poden donar 
a la volentat tot so que demana, per ass5 la volentat per 
sobre animositat no seguex manera en la contemplacio. 
*•< 2. On, enaxí com a home quax exit de son seny e com 
a home empatxat e embarbesclat, home, Sényer, qui es bcn 
compres de animositat e de fervor en contemplacio no 
parla sino quax a home sens enteniment, car enaxí com la 
amor que ha li fa passar manera, enaxí les paraules que 
parla no seguexen*ordonament ni manera. >K 3. On, be- 
neyts son, Sényer, los homens qui per esta manera aital 
son contemplant en la vostra bonea; car molt major amor 
vos an que aquells qui en lur contemplacio e en lurs pa- 
raules seguexen ordonadament manera, car aquells qui sc- 
guexen ordonadament manera, 3 lur voler no forsa ni cos- 
treny lur remembrar ni lur entendre per sobre animositat 
de volentat; mas los homens qui no seguexen orde ni ma- 
nera per sobre gran voler que an, lur volentat vol forsar e 
constrényer lo remembrament a mes remembrar que no pot 
membrar e lenteniment '♦a mes entendre que no pot en- 
tendre. 



1 . B, Deus glorios Deus singular Senyor glorios. — 2. E, no segex. — 
3. E,B, ordenadament c manera. — 4. A, e al enteniment. 



448 Ramón Lull 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui eníumenah e ornah e emhe- 
lUts mos uíts de íagremes e de ptors e mon cor de veres amors! 
Tant es la mía gran volentat coratjosa e fervent de con- 
templar en la vostra simple trinitat ' e en la vostra una uni- 
tat, que a la memoria vol fer remembrar e al enteniment 
entendre tota la vostra unitat e tota la vostra trinitat per 
tal que ella pusca voler tot vos en tota la vostra unitat e 
trinitat. On^ per so, Sényer, com la volentat vol cosa im- 
possíbol, per assó per sobre voler la volentat vol que sia 
remembrat e entes so qui es impossíbol a esser remembrat 
e entes. % 5. Sobre gran volentat, Sényer, me vol fer remem- 
brar e entendre qual cosa ne qui sots vos en vos metex, e 
assó vol mon voler per so que per lo remembrament e 
1 enteniment pusca amar la cosa que vos sots. On, com assó 
sia impossíbol a remembrar e a entendre, dones ¿per que, 
Sényer, mon voler per sobre animositat treballa ma anima 
a remembrar so que no pot membrar ni a entendre so que 
no pot entendre de la vostra essencia? ni per que mon so- 
bre voler ama tant totes vostres obres que totes les vol 
fer membrar e entendre a la anima qui no les pot totes 
compendre a remembrar ni a entendre? "¥> 6. Com la mia 
memoria nil meu enteniment no pusquen cumplir a la mia 
volentat son sobre voler, dones ¿per que, Sényer, lo meu 
sobre voler torba ne turmenta mon vensut remembrament e 
enteniment? Car enaxí com lo meu remembrament defall 
a remembrar tota la vostra totalitat el meu enteniment hi 
defall a entendre, enaxí ma volentat ha defalliment a vo- 
ler tot vos. Dones si mon voler turmenta ma memoria per 
so car tot nous remembra e turmenta 1 enteniment per so 
car tot nous entén, dones la memoria e I enteniment ¿per 
que no turmenten ma volentat per so car tot nous pot vo- 
ler? Car tant es major vostra totalitat que mon voler, que 
tot vos no pot ma volentat voler. 

I. E,B> unitat. 



DE L.0NTEMPLAC10 449 



7. Sényer qui sanats e mundats mi avenl pietal e mercé 
de mi! Tant fortment son esdevenguts de potencia en actu 
los meus senys entellectuals per gran fervor e per gran 
animositat de contemplar, que tots los senys sensuals me 
fa estar, Sényer, ma gran coratgía quax en potencia, cnaxí 
que mon cors está enaxí com forma de fust o de pera en 
la qual priva vida. 4< 8. Tant es compres e embegut lo meu 
cors de la gran fervor e de la gran animositat que la mia 
anima ha en contemplar en vos, que no pot sostenir los 
treballs nils afanys nils languiments que la anima li dona, 
e per ass6, Sényer, lo meu cors vulría mes murir que sos- 
tenir les languors que sofer; e per so com lo meu cors no 
mor, suspira lo cor e ploren los ulls per rao deis treballs 
deis quals lo cors se complany per sobre abundancies 
damors. 4< 9. Amable Senyor! Per so com ' la mia anima vol 
créxer e multiplicar sa coratgía e sa fervor en contemplar 
en vos, e car les coses sensuals qui venen de part lo cors 
la embarguen e la cmpatxen a contemplar en vos, per assó 
la mia anima se vulría departir del cors per tal que acaba- 
dament pogués en vos gloriejar e contemplar; e car la ani- 
ma nos pot partir del cors, per assó turmenta c languex 
lo cors ab enamoraments e ab desigs de la vostra gloriosa 
essencia a veer e a loar e a honrar e a servir. 

1 o. Jlh Senyor Deus glorias al qual van los meus remém- 
bramenos e los meus pensaments e les mies volenlah! Tant es 
enees e desirós lo vostre servidor de esscr contemplant en 
los vostres honraments e en les vostres laors, que nit c 
dia saparta e s asóla es lunya de les gents per tal que pus 
fortment e pus ferventment pusca contemplar en vos. Mas 
¿que li val, Sényer, pus que sa sobre animositat apodera c 
vens tan fortment son remembrar e son entendre e son 
voler, que sobre forsa damor lo fa estar empatxat a contem- 
plar scgons la gran fervor que volía contemplar? "f^ 1 1 . Car 



1. E,B, cor 
CoNTEMPLAcio-lV-29. 



45° 



Ramón Lull 



enaxí, Sényer, com home qui per gran paor que hom li fa 
sobtosamcnt ix de son seny, enaxí com lo vostre servidor 
es apartat e es en los loes agrests, adoncs li vé tan gran 
fervor' de esser contemplatíu en vos, que la sua memoria e 
son enteniment e son voler perden lur vertut per sobre 
gran animositat e está enaxí com a home esperdut e cm- 
barbasclat'qui no es membrant ni entenent ni volent en la 
art ni en la manera per la qual hom es 5 contemplatíu en vos 
acabadament. »l^ j 2. Aitant com lo meu poder defall a 
cumplir lo sobre voler, aitant, Sényer, lo voler turmenta e 
costreny mon poder, e on mon poder es pus forsat e cos- 
tret, mes es afrevolit c minvat, e on mes es minve e defa- 
llent, pus fortment crex mon voler a créxer mon poder, e 
on pus mon voler pus vol créxer mon poder, pus fortment -♦ 
minva mon poder per sobre voler. On, com asso sia en 
axí, dones ¿qual treball es semblant a aquest que mon so- 
bre voler me fa aver per defalliment de mon poder qui no 
pot dar so a mon sobre voler que vol aver? 

1 3. Misericordias Senyor del qual esperam gracia e he- 
nediccio! So per que la mia animositat e la mia fervor me 
turmenta em malmena, es per so car vol en est mon la mia 
anima contemplar en vos tan ferventment com fan les ani- 
mes en laltre seggle en presencia de la vostra gloriosa es- 
sencia divina. On com sia cosa impossíbol que en est mon 
anima ic pusca aver tan fervent remembrament ni tan en- 
tenent enteniment ni tan ardent voler com en lautre, dones, 
Sényer, ¿per que la mia anima me turmenta sobre so que 
yo no puc aver ni ella no pot compendre en est mon? 
^ 14. Aytant com la mia anima, Sényer, per^forsa d animo- 
sitat pus fortment es contemplativa en vos, aitant mes sacos- 
ta a vos es lunya del cors, e com pus fortment se lunya del 
cors e sacosta a vos, pus fortment vivifica en vos ses entel- 
lectuitats, e en lo lunyament que fa del cors mortifica les 



1. A,E, furor{?): J, sudor. — 2. E, enbarblascat. — 3. E, per la qual 
es. — 4. B, fort. — 5. B, pert. 



L. DE CONTEMPLACIO 



45» 



scnsualitats de mon cors, c on pus fortment la anima vivifica 
les 'intellectuitats, mes dona contcmplant a mon cors tre- 
balls e afanys e languiments. 4< 15. Enaxí com leseóla qui 
ha gran sciencia e ha gran fervor dapendre, aitant'eom 
mes aprén menys cuida saber, enaxí la mia animositat, Sé- 
nyer, on pus me fa contemplar en vos, menys me dona vija- 
rés de esser contemplatíu en vos, e on pus me dona vijarés 
que ma contemplacio es poca, mes me fa esser desirós de 
csser contemplatíu en les vostres laors e en los vostres 
honraments. On, com assó sia enaxí, dones ¿que fará lo 
meu cors mesquí lo qual fa mes de poder per mon sobre 
voler qui no vol conéxer son treball ni son frévol poder? 

1 6. Pare celestial del qual la mia anima no stiblida! De 
la mia volentat me lou a vos, Sényer, per so car no ha nulla 
cosa en amor sino vos, e si agués tan gran poder de voler 
e damar vos com es lo vostre poder en voler e en amar 
mi, clamara m, Sényer, de mon voler si no volgués tant vos 
com vos volets mi. On, pus que mon enteniment entén 
que vos sots pus poderos de voler que jo no som, dones 
mon enteniment ¿per que no baxa mon sobre voler qui 
vol que mon remembrar remembre mes que no pot mem- 
brar e mon enteniment entena mes que no pot entendre? 
4< 17. Glorias Deus! La mia volentat es molt fortment cla- 
mant del meu enteniment e del meu remembrament; car lo 
meu enteniment entén e la mia memoria remembra que la 
mia volentat nous vol nius ama segons la gran volentat e 
la gran amor on vos sots digne de esser volgut e amat per 
nosaltres, e per assó la memoria e 1 enteniment cuídense 
que ma volentat nous aja tan gran voler ni tan gran amor 
com puría, e car ma volentat vos ama eus vol de tot son 
poder, per assó es clamant del enteniment qui no entén e 
del remembrament ■'qui no remembra com ella vos vol eus 
ama de tot son poder. >•< 18. Enaxí, Sényer, com lome pres 

I. E, ses. — 2. E, e aytant.— 3. B, del meu enteniment qui no enten 
e del meu remembrament. 



45^ 



Ramón Lull 



c éncarcerat es molt coratjós que exís e passás fora los 
termens de sa presó e de son carcre, * cnaxí la mía coratgía 
se té per presa e per encarcerada en est seggle, e nos té 
per pagada de son remembrament e de son enteniment ni 
de son voler per so com an tam poc de poder e tan fré- 
vol en contemplar los vostres honraments e les vostres 
vertuts e les vostres obres acabades glorioses. 

1 9. Dreturer Senyor vertader dous e piados! Lo vostrc 
servidor el vostre benvolent, Sényer, está molt fortment 
treballat enfre son voler e son plaer; car on mes vos vol 
cus ama, pus fortment crexen e multipliquen ses languors 
e ses dolors, e on pus fortment son crcxents ni multipli- 
cants sos treballs, pus fortment son crexents sos plaers e 
ses amors e sos pagaments. ^ 20. On, com asso sia enaxí, 
dones abundancia danimositat e de fervor en vos a servir 
e a loar e a beneyr fa, Sényer, créxer mos treballs e mos 
plaers; car lo meu repós el meu plaer es en los grans tre- 
balls quem dona ^ mos volers qui vol vos, e los meus treballs 
son plaers de mos volers. >•< 2j. On pus som, Sényer, obe- 
dicnt a la mia volentat, pus fort crex^ma animositat en vos 
a servir c a amar e a honrar, e on pus es crexent ma ani- 
mositat, majors son los treballs qui de vos e per vos me 
wcmn, e com som desobedient a ma volentat per abaxar 
mon sobre voler qui m fa sobre coratgía aver, pus fortment 
som treballat e turmentat per so car ma volentat se minva 
de vos a voler. On com assó sia enaxí, dones no sé qual 
consell me prenga, car en totes maneres som turmentat 
per mon sobre voler, lo qual turment es plaer de mon 
voler. 

22. Jíonrat Senyor sobre toh honraments, amat Senyor 
sobre totes amors! Tant me fa amor vos membrar e entendre 
c voler, que la mia coratgía me fa desijar e voler com mui- 
rá-* per abundancia damor e de plaer, e car no es qui refrén 



1 . E, carssre: J, carcer. — 2. B, que dona. — 3. H, crexs. — 4. E, moyra. 



Con 



DE V-,0NTEMPLAC10 



453 



ni cmbarc mon sobre voler per so com ' adés no muir, ha y' 
pesar e mal saber com 'nos complex la gran fervor de so 
don me languex sobre voler. ^ 23. On pus fortment e pus 
angoxosament amor e fervor me treballen, Sényer, en los 
plaers que vos me fets voler, pus forment som loador e 
benvolent de ma gran animositat qui m fa tant vos amar e 
voler; car on mes me fa amar e voler, mes crex la noblea 
e la vertut d amorre de mon voler, e on major es e pus alt 
lur vertut, pus deg esser amador e loador de mon bonahui- 
rat voler. 4( 24. Venga, Sényer, animositat e fervor en mi 
aitanta com se vulla ab que sia en vos amar e voler, car on 
mes nauré e mes ne reebré, mes maduran de plaers e de 
reposaments; car molt major sent mon plaer e mon repós 
en abundancia de fervor e de animositat, que no fas en 
alcujament de mos treballs per privament de fervor e de 
animositat, car lo creximent de la animositat me dona 
plaer e lo minvament desconort e mal saber. 

25. Oh vos, Senyor Deus, qui sots iota riostra vida e tota 
riostra salut! Lo vostre servidor es tant compres de vos a 
voler, que com la fervor li vé de vos a amar e a voler, tan- 
ta d abundancia ha d animositat e de coratgía, que lo voler 
que ha en un tcmps tant solament bastaría e cumpliría a 
molts altres temps, e car tot mon voler ni ma fervor no po- 
den caber, Sényer, en sol un temps ni en sola una hora, per 
assó lo vostre servidor es compres e costret e treballat per 
son sobre voler. % 26. Lo vostre servidor, Sényer Deus, ha 
donats tots sos .v. senys + sensuals e tots sos .v. senys en- 
tellectuals a son voler e a sa animositat per tal que serves- 
quen e obeesquen a la fervor e a la ardor que ell ha a^ 
contemplar en vos. Mas ¿que val, Sényer, com ^ mon sobre 
voler vol encara mes aver que no pot caber en totes mes 
sensualitats ni en totes mes entellectuitats? E car no ho pot 
aver, per assó me treballa en totes mes sensualitats e en 



I. E,B, cor. — 2. B, c a y. — 3. E,B, de ma amor. — 4. A,J, seynals: 
M, sensus. — 5. E, en. — 6. E, cor: B, que. 



454 Ramón Lull 

totes mes entellectuitats. ^ 27. Pus que lo meu sobre vo- 
Icr ni la mia sobre animositat no pot aver ni atrobar cum- 
pliment en nnes sensualitats ni en mes entellectuitats, dones, 
Sényer, ¿per quem turmenta en elles ni per que no enserca 
mon sobre voler e ma ardent animositat en vos tota vertut 
e tota dretura e tot acabament pus que vos sots font e 
rayl de tots bens e de tot acabament? 

28. Liberal Senyor sobre totes liberalitats, savi Senyor 
sobre totes saviées! Per sobre gran fervor e gran animositat 
es gran contrast e gran batalla enfre mon voler e mon plaer 
ab mon poder e ab mon bon saber; car mon voler e mon 
plaer son majors que mon poder ni mon saber, car mes vol 
mon voler que no pot mon poder aver ni entendre mon 
saber, e major es mon plaer 'en sostenir los mals quem 
dona mon sobre voler que no pot sostenir mon poder ni 
entendre mon saber. 4{ 29. Tots los treballs els maltrets' 
quem dona, Sényer, ma sobre animositat, es per so car vol 
passar los termens de mon poder e de mon saber. On, com 
gran voler ni gran plaer no pusquen caber dintre poc po- 
der ni poc saber, per ass6 lo meu sobre voler e lo meu 
gran plaer fan injuria a mon poc poder qui no pot e a 
mon poc saber qui no sab tot so que vol mon voler ni tot 
so que desija mon plaer. 4{ 30. Com aquest Libre de Con- 
TEMPLACio sia ajustat c compost de diverses raons e de nove- 
lles les quals son ordonades e escrites per donar fervor e 
devocio e demostracio de veritat a les gents per tal que 
sien loadors e amadors e servidors de vos, Sényer, dones qui 
volrá créxer e multiplicar sa fervor ni sa amor ni son sa- 
ber, sia contemplant en est Libre a gloria e a honrament 
de son Senyor Deus. 



j. B, mon sa plaer. — 2. E, mals treyts. 



L. DE CONTEMPLACIO 455 




§ Cap. 223. Com hom ha gran coratgía e 
gran fervor de veer son Senyor Deus. 

H Deus gran sobre totes granees amabte de misericor- 
dia e de mercé! Qui vol esser ardent ni fervent de 
vos a vecr, Sényer, a fer li cové que tota la sua 
memoria e lo seu enteniment e la sua volentat meta en .ix. 
coses, les quals son fermetat unitat trinitat infinitat eterni- 
tat subirán bé encarnacio mort gloria. 4< 2. Com home qui 
es Yolenterós, Sényer, de vos a veer met tot son remem- 
brament e tot son enteniment e tota sa volentat en estes 
.ix. coses damundites e les remembra e les entén e les vol 
remembrant e entenent e volent vos, adoncs es veent vos, 
c com mes ni pus fortment remembra e entén c vol les .ix. 
coses damundites remembrant e entenent e volent vos, pus 
fortment es fervent e ardent son remembrament e son en- 
teniment e son voler de veer vos. 4^ 3. Piados Senyor! En 
axí com forma sensual es object a vista sensual, enaxí los 
ulls entellectuals, los quals son memoria e enteniment e vo- 
lentat, veen vos en les .ix. coses damundites, les quals son 
sobject entellectual en lo qual sots vist entellectualment. 

4. Jlh Sényer Deus qui sabets toles nostres cogitacions e 
totes nostres ymaginacions! Qui es coratjós ni volenterós de 
vos a veer, meta ' vos en son remembrament e en son en- 
teniment e en son voler; car membrant e entenent e volent 
es hom vos veent entellectualment, membrant e entenent e 
volent que vos avets esser e que sots e fos e serets. 
"♦< 5. Totes les vegades que hom aferm alcuna cosa esser 
en esser e totes les vegades que hom la* remembra e la en- 



I. A, mefas. — 2. AJ, lo. 



456 Ramón Lull 

tena e Ja vulla, es hom veent aquella ab vista entellectual, 
la qual vista es molt pus plaent e pus agradable e pus amo- 
rosa que no es vista sensual, car moltes de vegades veu 
hom sensualment alcuna cosa que la anima no la remembra 
ni la entén ni la vol; mas totes les vegades, Sényer, que la 
anima vos remembra eus entén eus vol, vos veu amant 
remembrant entenent e volent. ♦< 6. Tíotnil Senyor! Tant es 
gran la vertut qui es en la anima com vos veu entellectual- 
ment, que son remembrar e son enteniment e son voler 
crexen en animositat e en fervor de vos a veer, e on la 
anima pus fortment es coratjosa de vos a veer, ' pus fort- 
ment crex la vertut de son remembrar e de son entendre 
e de son voler, e on pus fortment la anima crex en ses 
vertuts, pus fortment crex sa vista en vos a veer. 

7. 'Honrat Senyor en saber e en poder e en voler e en to- 
tes altres dignilats! Com hom remembra e entén e vol que 
vos tan solament sots xiw deu sens par e sens companyó e 
egual, e com hom, Sényer, vos ama de tota la forsa de son 
remembrar e de son entendre e de son voler, per assó vos 
veu hom contemplant, la qual vista contemplativa es mellor 
e pus gloriosa que nulla altra vista. >♦( 8. On, com la be- 
neyta anima ha plena, Sényer, sa memoria e son enteniment 
e sa volentat de la vostra unitat per vista de contemplacio, 
adoncs ha gran fervor e gran ardor e gran animositat en 
vos a veer amant e honrant vostra gloriosa unitat; car aí- 
tant com la memoria pot remembrar e aitant com 1 enteni- 
ment pot entendre e aitant com la volentat pot voler, ay- 
tant la memoria el enteniment e la volentat volen vos veer. 
»•< 9. Cai^ enaxí com hom s enamora d alcuna cosa a veer 
sensualment per la bellea d aquella forma sensual, enaxí, 
Sényer, e molt pus fortment la anima s enamora de vos a 
veer on pus fortment es contemplativa en la vostra bonea 
c en los vostres honraments acabaments. ' 



I. A, auert. — 2. J, e acabaments. 



L. DE CONTEMPLACIO 457 

I O. Gran Senyor sobre totes granees, vertuós Senyor so- 
bre totes vertuts! Com hom es remembrant c entenent e vo- 
lent la vostra gloriosa sancta trinitat, adoncs, Sényer, es 
hom veent vos entellectualment, car veramcnt ' vos sots 
aquell qui es vera sancta trinitat. 4< i i . Com hom veu, Sé- 
nyer, contemplant la vostra beneyta trinitat, adoncs la me- 
moria remembra la persona del Pare e la persona del Fill 
e la persona del Sant Espirit, e remembra que lo Pare no 
es lo Fill nil Sant Espirit, ni I Fill no es lo Pare nil Sant 
Espirit, nil Sant Espirit no es lo Pare nil Fill; e lenteni- 
ment entén per fe o per rao que lo Pare engenra el Fill 
el Fill reeb generacio del Pare, c entén que lo Sant Espi- 
rit ix del Pare e del Fill; e la volentat ama lo Pare per so 
car enjenra lo Fill e dona processio al Sant Espirit, e ama 
lo Fill per so car ix del Pare e dona processio al Sant 
Espirit, e ama lo Sant Espirit per so car ix del Pare e 
del Fill. >♦< 12. On, com la animales contemplant c veent 
vostra vertuosa trinitat, Sényer, en esta manera, adoncs ha 
la anima molt gran exaltacio e molt gran cxcellencia en 
veer vostra gloriosa trinitat, e per lo exalsament que pren 
e reeb de vos a veer, per assó crex e muntiplica sa animo- 
sitat e sa coratgía de vos a veer remembrant e entenent e 
volcnt. 

13. ^h Senyor beneyt en lo qual som esperants e con- 
fianls de dons e de perdons e de benediccions! Com anima 
dome es remembrant e entenent e volent infinitat, adoncs, 
Sényer, es vos veent; car segons vera veritat no es nulla 
cosa en esser qui de ver en ver sia infinida sino vos tan 
solament. 4< 14. On, com anima dome sia cosa fenida e 
aja son remembrament e son enteniment e sa volentat fi 
c terminacio, com se esdevé, Sényer, que la anima ha son 
remembrament e son enteniment e sa volentat en la vos- 
tra infinitat, adoncs ha la anima molt gran amor e molt 



1. B, cor de ueritat. — 2. E, com la anima del home: M, cum anima 
hominis. 



458 Ramón Lull 

gran plaer de veer vostra infinitat; car molt gran plaer 
deu aver la cosa fenida com es exaltada per gracia a 
veer la cosa infinida. M 15. Car com la cosa fenida es es- 
guardant e veent la cosa infinida, adoncs veu son acaba- 
ment e son cumpliment; car la vostra infinitat, Sényer, es 
cumpliment e acabament de les coses fenides. On, per 
so car infinitat es cumpliment de finitat, ,per asso crex la 
animositat e la fervor en les coses fenides com veen ni es- 
guarden entellectualment la vostra infinitat. 

1 6. Misericordias Senyor pie de dousor e de plaer! Com 
la beneyta anima es remembrant e entenent e volent la 
vostra sancta eternitat, ' adoncs es veent vos; car vos e vos- 
tra eternitat una cosa son e nulla cosa de ver en ver no es 
eternal sino vos, car totes coses an comensament de vos 
enfora. *♦< 17. On, com la anima remembra e entén que son 
remembrament ni son enteniment ni son voler no son eter- 
nals, empero sí veen vostra eternitat remembrant e ente- 
nent e volent, adoncs, Sényer, crex e multiplica la fervor 
zn la anima de veer vostra eternitat; car* remembrant e 
entenent coses avents comensaments 3 s enamora e scnsén la 
anima a veer cosa eternal sens nuil comensament. ^ 18. En 
axí, Deus glorias, "^ com hom ha greuge e pesar com veu al- 
cuna cosa sensualment e no la veu en aitantes maneres com 
veer la vol, en axí per contrari seny ha la anima del home 
molt gran plaer de veer vostra eternitat; car si en home 
crex animositat de veer alcún defalliment en cosa sensual, 
dones ¡quant mes, Sényer, deu esser crexent la animositat 
que la anima deu aver de veer en vostra eternitat son aca- 
bament e sa vertut! 

19. Oh vos, Sényer Deus, qui sois en fots loes tof e per 
fot e per lotes dresseres e fora los termens lurs! Com la anima 
del home es remembrant e entenent e volent e amant en 
lo subirá bé, adoncs es la anima veent vos e contemplant 



I. B, trinitat. — 2. A, com. — 3. E, auent comensament: J, auent co- 
mensaments. — 4. E,B» glories deus. 



L. DE CoNTEMPLAClO 459 

en vos; car nulla cosa no es subirá bé ni sobirana bonea si- 
no vos tan solament. M 20. On, com la anima remembra e 
entén e vol subirán poder e subirana dretura e subirana 
misericordia e subirana saviea e subirana vertut, adoncs, 
Sényer, la anima es veent vos, car vos tan solament sots 
aquell on es subirán poder e subirana justicia e subirana 
misericordia e subirana saviea e subirana vertut e humili- 
tat e amor. 4< 2 1 . On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car 
enaxí com a home crex fervor e animositat de veer en les 
coses sensuals les coses qui son belles a veer e novelles e 
estranyes a veer e qui son bones e profitables, enaxí e 
molt milis es plaent e agradable a la anima com entellec. 
tualment veu vostre gran poder e vostra gran justicia e 
vostra beneyta misericordia e les altres vertuts qui son 
en vos. 

22. Senyor gtonós del qual no devalta ni vé enjuria ni 
lort! Com la anima dome remembra e entén e vol la vos- 
vostra sancta sanctificada gloriosa encarnacio, adoncs, Sé- 
nyer, es la anima veent vos; car vos sots aquell senyor 
qui trametcs'la persona del Fill savi gloriós pendre carn 
humana en la verge gloriosa nostra dona Sancta María, 
tí 23. On, a vos, Senyor Jhesu Christ, si a donada gloria e 
laor per tots temps: car remembrant e entenent e volent 
la anima dome en vos dues natures, natura divina et natu- 
ra humana, es hom veent vos, car vos tan solament sots 
aquell on son ajustades abdues les natures. 4< 24. On, en 
axí com los homens an gran coratgía de veer alcunes coses 
estranyes o alcunes novelletats, enaxí, Sényer, som obli- 
gats a esser molt coratjosos e fervents de veer remembrant 
c entenent e volent lajustament de la natura divina e de 
la natura humana a esser ensemps .j. Jhesu Christ, lo qual 
es la major estranyetat que esser pusca.' 



1. E,B, trameses. — 2. E, lo qual es lo major e la melor estraynedat 
e noueletat qui esser pusca: B, la qual cosa es la major e I9 mellor es 
|raynedat e novelletat qui esser pusca. 



460 Ramón Lull 

25. Oh Senyor* savi al qual no son ajnaga<^es nuiles co- 
ses! Com ]a sancta anima no ublida les dolors ni les lan- 
gors nilsgrans treballs ni la greu mort que la vostra sanc- 
ta humanitat sostenc per nosaltres peccadors a salvar, 
adoncs, Sényer, es veent vos qui totes estes coses sostin- 
gués e portas per salvar vostre* poblé. M 26. On, enaxí, 
Sényer, com la anima veu vostra deitat remembrant e en- 
tenent e volent major poder e major amor e major bonea 
e major gloria, enaxí la anima veu vostra humana natura 
com remembra e entén los majors mals e les majors penes 
c les majors langors e la pus greu ^ mort qui- sía ni esser 
pusca; car nulla creatura ni totes ¿reatures no agren ni an 
ni aurán en est mon tanta de pena com lo vostre cors glo- 
ries sostenc en la sancta crou preciosa. ^ 27. Enaxí com 
a bon combatedor e a bon vasall qui ha gran animositat 
de murir per son bon senyor qui murí^per son poblé a 
defendre, enaxí, Sényer, lo vostre servu el vostre sotsmés 
es molt coratjós de murir per la vostra amor per so com^ 
veu vos entellectualment en la crou que murís per amor 
dell. 

28. Creador Senyor del cel e de la Ierra e de tot quant 
es! Com jo som remembrable e entenent e volent en la 
gran gloria qui es en vos e en la gloria que los sants de 
parays reeben de vos, adoncs som, Sényer, veent vos en- 
tellectualment; car vos sots la vostra gloria metexa, e vos 
sots aquell senyor del qual reeben gloria e bonahuiransa 
los sants de parays. 4í 29. Enaxí com lome quis mira en 
lo mirall vertader veu sa forma e ses faysons^ veent lo mi- 
rall, enaxí, Sényer, veu hom vos com remembra la gloria 
de paradís; car vos sots gloria de parays en so que en 
nulla altra cosa hom no reeb gloria sino de vos e en vos 
c per vos. On, com assó sia enaxí, dones ¡quant deu hom 
esser coratjós de vos a veer en gloria pus que vos sots to- 



I. E,B, A scynor. — 2. E, lo uostre. — 3. E, gran. — 4. E,B, qui mor. 
— 5. E,B, cor. — 6. A, faycons: J, fay^ons. 



L. DE CONTEMPLACIO 46 1 

ta gloria e tota la nostra' gloria! 4< 30. Totes les vegades 
que hom remembra e cntcn les greus penes infernáis, es 
hom, Sényer, veent vos; car vos sots aquell senyor qui les 
podets donar o tolre a qui us volets, e vos sots vist entel- 
lectualment totes les ores que hom remembra e entcn sos 
peccats penident e confessant e plorant, car vos sots aquell 
senyor quils perdonats els delits pus que hom se confía 
devotament en la vostra amorosa piadosa gloriosa miseri- 
cordia divina. 




5 Cap. 224. Com hom ha gran coratgía 
e gran fervor de honrar son Senyor 
Deus. 



9jH Deus agiónos liberal savi vertuós cumplit abundas 
ü de hh bens! Qui ha fervor ni ardor de vos hon- 



á» rar, '♦cové que tres qualitats entellectuals meta 
dintre .ix. qualitats entellectuals, les quals .iij. qualitats 
son, Sényer, poder voler saviea; e les quals .ix. qualitats 
son fe laor obediencia amor temor pregueres esperances^ 
gracia oracio. 4< 2. On, beneit siats vos, Sényer Deus: car 
com les .iij. qualitats son espandides en lur totalitat tota^ 
dintre tota la totalitat de les .ix. caiitats, adoncs es lome 
molt fervent e molt coratjós de vos honrar. On, com assó 
sia enaxí, dones aquesta es la art e la manera de multipli- 
car sa7animositat en vos a honrar, so es a saber, que hom 
compona les .iij. qualitats ab les .ix. per donar laor e honor 
de vos. 4< 3. Glorias Deus! Enaxí com les formes son molt 



I. E, e tota nostra. — 2. E,B, A Deus. — 3 E, e aondos: B, e abun- 
dos. — 4. B a honrar. — 5. E, espcransa. — 6. E, en tota lur totalitat: B, 
en lur totalitat. — 7. B, la. 



462 Ramón Lull 

mes en Ja materia potencialment que actualment, enaxí, 
Sényer, molt mes sots vos digne de esser honrat que no 
pot esser coratjós home de vos honrar; mas enaxí com la 
materia defall a esser sobject que no pot reebre en un 
temps tantes formes actualment com fa potencialment, en 
axí, lo poder e la saviea e la volentat del home no poden 
aver tant de cumpliment en honrar vos com pertany al 
vostre gloriós honrament. 

4. "Elernal Senyor perdurable en fots temps sens nulla al- 
terado e nuil mudament! Qui es coratjós ni volenterós de 
honrar vos, necessaria cosa li es que meta tota la forsa 
que sa anima ha en son poder e en son saber e en son vo- 
1er en creure e en aver fe que vos sots en esser. 4( 5. Car 
com la benahuirada anima, Sényer, creu que vots sots en 
esser e creu que vos sots un deu e que sots en trinitat de 
persones e creu que vos ajustas la divina natura ab la 
humana en nostra dona Sancta María en la qual prengués ' 
carn della, adoncs vos fa hom molt donrament e molt de 
plaer per so com la anima aferma so que son enteniment 
no pot entendre ni saber. On, major honrament vos fa 
hom, Sényer, com hom vos creu, que no fa com vos sab,* 
car la anima pus fortment fa son poder per fe que no fa 
per saber; e asso es per so car fe es fora deis termens de 
son enteniment, e saber es dintre sos termens. >•< 6. On, 
qui molt vos vol honrar, Sényer, mortifica en vera fe lo po- 
der e lo saber e lo voler que anima ha en entendre, e fassa 
li creure de vos so qui es de vos en vos-^e per vos; car ai- 
tant com la anima es constreta que no la lexa hom enten- 
dre e la forsa hom a creure so qui está en fe c no en ente- 
niment, aitant es lo poder el saber e la volentat de la 
anima en mortificacio per vivificaeio de fe vera. 

7. Oh vos, Sényer Deus, qui sots .j. en unitat e trienc en 
trinitat! Qui es coratjós ni fervent de honrar vos, ^ fassa s 

I. E, preses. — 2. B, con hom uos sab. — 3. E,B, dones mortific. — 
4. E, e en uos. — 5. E, a honrar uos. 



L. DE CONTEMP LACIO 463 



a avant, Sényer, c do laor de vos a aquells qui nous loen 
ni US honren nius creen, e meta tota la forsa de son poder 
e tota la saviea de son saber e tota la volentat de son vo- 
1er en loar vos. 4s 8. Car per loar vostra unitat e vostra 
trinitat e vostra encarnacio e les vostres vertuts e les vos- 
tres bonées e les vostres obres es hom, Sényer, honrant 
vos, e on pus fortment hom met son poder e son saber 
e son voler en loar vos, pus fortment es hom honrant vos. 
>•< 9. Aquells qui no an paor ni reguart de mort ni de 
malautía ni de fretura ni de pobrea ni playen • a lexar 
lurs tiquees ni lurs amics nils delits temporals e van, Sé- 
nyer, donar laor de la vostra sancta trinitat e de la vos- 
tra sancta passio, aquells son honrants vos de tota la for- 
sa e de tota la saviea e de tota la volentat de lur anima, 
e aquells an acabada animositat; mas aquells qui nous go- 
sen loar en vostra trinitat ni en vostra encarnacio ni mort 
per paor de mort e no volen lexar lurs riquées ni lurs delits, 
aquells no fruen en vos honrar de tota la forsa de lur ani- 
ma ni de tota la saviea ni la volentat que lur anima ha en 
potencia, e per asso, Sényer, defallen en aver coratgía c 
fervor de vos a honrarle a servir. On, com vos siats tan 
digne de esser honrat e ajats nosaltres crestians tan fort- 
ment encarregats de vos honrar, dones molt deuen esser 
vergunyosos aquells qui nous gosen honrar nius volen 
loar. 

1 o. Digne Senyor de ht hé e de tot honrament e de tota 
laor! Nuil vassall no pot mes honrar son bon senyor com 
fa si met tota la forsa de son poder e de son saber e de 
son voler en obeyr a son senyor en tots sos manaments. 
On, qui es coratjós ni fervent, Sényer, de honrar vos, es- 
forsse aitant com pusca que de tota la forsa de son poder 
e' de son saber e de son voler sia obedient al vostre glo- 
riós voler e ais vostres dreturers manaments. 4s 1 1 . Gloriós 



j. J, planycn. — 2. E, defalen de auer coratgia e de freuor en uos a 
honrar: B, defallen en aver coratgía e de feruor en uos a honrar. 



464 RamonLull 

Deus! Enaxí com lo feel vassall honra son bon senyor dc- 
mostrant la senyoría que son senyor ha en ell, la qual se- 
nyorías demostra en lo obeyment quel vassall fa a son 
senyor, enaxí, Sényer, creatura honra son creador com 
obeex a son voler e a son manament, e aitant com la crea- 
tura mes usa de son poder e de son saber e de son voler 
en obeyr a son creador, aitant mes es honrat son creador 
e son benfactor e son senyor. M 12. Com lo vostre servi- 
dor el vostre vassall, Sényer, per defalliment danimositat 
no ' aya sá a enrere mes tot son poder e son saber e son 
voler en obeyr vos e per assó no sia estat honrable vos, * per 
assó, Sényer, daquí avant^preposa a donar tota la forsa de 
sa anima en obeyr ais vostres manaments; car per gracia 
vostra creguda e multiplicada es la mia animositat en vos 
a honrar obedient en tots vostres volers. 

J3. Creador senyor benfactor píen de dousor e damor! 
Quius vol fer gran honrament ni gran honor, meta tot son 
poder e tot son saber e tota sa volentat en amar vos; car 
per nulla manera nous pot hom mes honrar com fa per 
molt vos amar. ^ 14. Cómalo feel servidor, Sényer, ama 
son bon senyor de tot son poder e de tot son saber e de 
tot son voler, adoncs posseex son senyor totes les forses de 
sa anima, e per assó es honrat per son vasall en tots los ma- 
jors honraments que fer li pot. Dones qui molt es coratjós 
ni fervent donrar vos, esforsse, Sényer, aytant com poder 
ni saber ni voler li bast a amar vos. »•< 15. Qui es molt co- 
ratjós ni fervent donrar vostra sancta trinitat ni vostra 
sancta encarnacio, cové que la am de tot son poder e de 
tot son saber e de tot son voler, e si vostra trinitat e vos- 
tra sancta encarnacio ama, Sényer, de tot son poder e de 
tot son saber e de tot son voler, dones irá loar e honrar ^ 
vostra trinitat e vostra encarnacio a aquells qui no la creen 
ni no la amen ni no la honren, e si noy poden anar trame- 



I. A,E, el mot no está afegit ab postcrioritat: en el m.s. B, falta. — 
2. E,B, a uos. — 3. E,B, a auant. — 4. AJ, E com.— 5. B, honrrar e lloar. 



L. DE CONTEM PLACIÓ 465 



tan i, e si noy saben parlar apendrán lo lenguatge com hi 
pusquen parlar; car toies o qual que qual d aqüestes co- 
ses, es dintre la potencia de la anima en aver poder e sa- 
ber e voler. 

16. Ah Sényer Deus qui sabeh e podéis e jutjah tot 
quant es! Com lo vassall tem son senyor de tot son re- 
membrament e de tot son enteniment e de tot son voler, 
adoncs es honrat son senyor; car totes vegades ' que hom 
tem son senyor lonra hom. Dones qui es, Sényer, coratjós 
ne desi jos honrar vos, temaus de tots los poders de la 
sua anima. 4< 17. On, com assó, Sényer, sia enaxí, dones lo 
vostre servidor el vostre sotsmés vol tembre vos per tal 
que sia honrant vos. On, aitant com la mia anima es po- 
derosa en remembrar e en entendre mos greus peccats 
mortals e veníais, aitant vol tembre vostra gran justicia e 
vostre maravellós poder, e aquesta temor vol aver, Sényer, 
lo vostre servidor per tal que tement vos e honrant vos^ 
reeba de vos gracia e misericordia e perdons. 4< 18. On, 
enaxí com a mi es molt fortment gran necessitat donrar 
vos, enaxí mes, Sényer, molt gran necessitat que sia te- 
ment de vos; e enaxí com mes molt gran necessitat que 
sia de vos paorós e tement, enaxí mes molt necessaria-* 
cosa que sia molt coratjós de esser molt tement e paorós 
de vos per tal que per la gran paor sia honrant vos. 

19. Oh vos, Sényer glorias, del qual reebem grades e be- 
nediccions! Qui es coratjós ni fervent donrar vos, covénse 
que tota la forsa ni la vertut que sa anima ha en remem- 
brar e en entendre e en voler, meta en pregar vos com li 
donets gracia e benediccio de honrar vos; car com hom, 
Sényer, vos prega de tot son remembrament e de tot son 
enteniment e de tota sa volentat de coses ^on vos siats 
honrat, adoncs vos fa hom reverencia e honrament e ho- 
nor. *•< 20. Com lo vostre servidor, Sényer, es remembra- 



1. E,B, totes les uegades. — 2. E, desiros. — 3. A, vol. — 4. E,B, mes 
neccssaria. — 5. B, de totes coses. 

CoNT«MPLACIO-IV-30. 



^66 Ramón Lull 

ble que vos sots en esser e que sots misericordiós e humil 
e dous e plaent e suau e acabat en tots bens, e com lo 
vostre servidor es remembrant sos greus falliments e les 
coses a ell necessaries de la vostra misericordia e deis 
vostres dons e perdons, adoncs es molt coratjós de pre- 
gar vos per tal que sia honrant vos, per lo qual honrament 
fassa a vos reverencia e honor e reeba de vos los bens qui 
son necessaris a sa gloria e a sa salut. 4< 21. On beneit 
siats vos, Senyor Deus: car lo vostre servidor en presencia 
del vostre autar gloriós vos prega eus reclama eus dema- 
na dons e perdons e amors e gracies e benediccions per 
so car es volenterós de honrar vos. On, pus que ell ses- 
forsa de tota sa animositat donrar son senyor e son crea- 
dor e son restaurador e son benfactor e son benvolent, 
dones vos, Sényer, no ajats en ublit mi qui us prec a jono- 
llons en plorant tinent mon cor e ma pensa en los vostres 
honraments. 

22. T^ey deis cels e de la Ierra e de tol quant es! Qui vos 
vol honrar aja ferma esperansa en vos; car confiant hom 
en vos es hom honrant c honorant vos, e com la anima 
del sant home, Sényer, de tota la forsa de son remembra- 
ment e de son enteniment e de sa volentat se confía e s es- 
pera en vos, adoncs es molt coratjosa e molt fervent don- 
rar vos. 4< 23. On, beneyt siats vos, Sényer dreturer e glo- 
riós: car molt vos fa hom gran honor e gran honrament 
com hom nos confía en son saber ni en son poder ni en sa 
riquea ni en ahuyrs ni en sorts ni en sos amics ni en nuiles 
coses sino tan solament en vostra dretura e en vostra sa- 
viea e en vostra misericordia e en vostre poder e en la 
vostra beneyta volentat. % 24. On, com ass5 sia enaxí, 
dones lo vostre servidor, Senyor. Deus, es a vos clamant 
molt fortment de la sua anima qui nos confía totes les ve- 
gades en vos que es remembrant e entenent son frévol po- 
der e saber e sa poca vertut e sa gran pobretat; car tot 
ass5 li esdevé per so car no es remembrable ni entenent 



DE CoNTEMPLACIO 467 



ni volent totes vegades en lo vostre poder e en la vostra 
riquea e en la vostra misericordia e en la vostra dretura. 
On, totes vegades 'que la mia anima erra en esta manera, 
es injuriosa e culpable al vostre honrament al qual es ubli- 
gada e sotsmesa donrar de totes ses forses. 

25. Creador Senyor de Mes creafures, vertader Senyor 
en totes coses! Enaxí com lo malvat vasall dcsonra son bon 
senyor com no li ha grat'ni li fa gracies del be que reeb 
dell, enaxí lo bon vasall honra son bon senyor totes les 
vegades que li ret gracies e totes les vegades que ha co- 
nexensa del bé que reeb dell.^On, qui es, Sényer, corat- 
jós ni volenterós de vos honrar, sia de tota sa sciencia e 
de tot son poder e de tota sa volentat feent gracies e 
mercés a vos del bé que ha reebut ni reeb ni espera a rec- 
bre de vos. 4< 26. On, com lo vostre servidor, Sényer, 
no US aja fetes gracies nius aja aút grat deis grans bens 
que ha reebuts e reeb e reebrá de vos, dones es injuries 
e culpable al vostre honrament e a les vostres honors. On, 
com assó sia estat enaxí, dones lo vostre servidor sesfor- 
sa aitant com es son poder e son saber e son voler en fer 
a vos gracies e mercés, les quals gracies e mercés vos fa, 
Sényer, per honrar vos. "¥> 27. On, per so, Sényer, com 
vos donats al vostre sotsmés los bens daquest mon per 
gracia e no per sos merits, e per so car li donats penes c 
treballs e afanys per ses culpes a punir, per assó lo vos- 
tre servidor vos fa gracies c mercés aitam bé de les 
penes e deis treballs com deis bens: car enaxí com fets 
agraír^per los bens que donats per gracia, aitam bé fets 
agraír per los mals que donats per justicia. On, com assó 
sia enaxí, dones aitán fort fets a honrar per los mals com 
per los bens e per los bens com per los mals; per que jo, 
Sényer, vos ret gracies e mercés de tots los bens els afa- 
nys quim venen de vos per tal que sia honrant vos. 



1. E,B, totes les uegades. — 2 AJ, com no ha grat. — 3. A, manca 
dett. —4. a grair(?) 



468 Ramón Lull 

28. Consolador Senyor píe de conort e de confort e de píaer 
de nosaltres peccadors en vos confiadors! Qui es coratjós ni 
fervent de fer reverencia e honor a son Senyor Deus, hon- 
rel per oracio e aor vos loant e glorificant e amant e con- 
templant ab lo cors enclinat e ab lo cor enamorat e ab los 
ulls plorosos e ab la anima remembrant e entenent e volent 
en les vostres altees e en los vostres honraments. ^ 29. Glo- 
rias* Senyor! Com la beneyta anima vos aora remembrant e 
entenent e amant e es tota contemplant en la vostra sancta 
essencia divina e en la vostra glorificada humanitat, adoncs 
vos honra eus fa reverencia e honor per so car es contem- 
plativa en la vostra sancta unitat e en la vostra gloriosa 
trinitat e en les vostres beneytes proprietats e qualitats di- 
vines e en la vostra anima beneita e en lo vostre cors glo- 
ries qui pi'és mort per nosaltres peccadors. "¥, 30. On, 
com asso sia enaxí, Sényer, dones lo vostre servidor se fa 
servu e sotsmés de oracio ab devocio; car oracio sens de- 
vocio no val re per so car la anima no s apodera en aver 
animositat ni fervor en honrar per oracio son gloriós Deu. 



f Cap. 225. Com hom ha gran coratgía 
e gran fervor dañar a nostre Senyor 
Deus. 

H*Dews gran maraveltós all e excellent e poderos! 
Qui es coratjós ni fervent dañar ni de venir a 
vos, aja sa pensa e son enteniment en .ix. quali- 
tats entellectuals, les quals son, Sényer, veritat amor justi- 
cia misericordia saviea humilitat paciencia sanctetat mort. 




I. E,B; O glories: M, Oh glorióse.— 2. E,B, A: M, Jlh. 



L. DE CONTEMPLACIO 469 

»K 2. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car cnaxí com cors 
movable va dun loe en altre per rao de son moviment, en 
axí la anima del bonahuyrat com es coratjosa dañar a vos, 
vé a vos com te sa pensa ' en les .ix. qualitats damundites 
en aquella manera ques cové nis pertany a santa vida. 
M 3. Car enaxí com son .vj. dresseres sensuals per les 
quals poden esser movables les coses corporals, enaxí son 
a la anima .ix. coses per les quals pot pervenir a vos; mas 
enaxí, Sényer, com les coses corporals no poden esser 
anants per les .vj. dresseres menys de moviment, enaxí 
hom no pot pervenir a vos menys que sa pensa ordonada- 
ment no tenga en vos. 

4. Jíjudahle Senyor pie de gracia e de mercé! Com vos, 
Sényer Deus, siats font e rayl e fundament * de veritat, dones 
qui es coratjós ni volenterós de venir a vos, sia amador de 
veritat e sa pensa no la tenga sino en veritat a creurc c en 
veritat parle e diga tot quant diga e no am nulla re qui 
sia falsa ni contraria a veritat. 4< 5. Qui pensa, Sényer, ni 
cogita ni aferma que vos sots un Deu tan solament lo qual 
es en trinitat el qual es creador de tot quant es el qual 
es tot poderos e misericordiós e dreturer e humil e dous 
c suau e pie de tots bens, adoncs es vinent a vos; car la 
veritat en que sa anima contempla en vos, es la carrera e 
la vi a per la qual va e pervé a vos. 4< 6. Glorias Deus! En 
axí com lo cors^encontinent que es compost de materia 
e de forma comensa a venir e pervenir* a fi e a corrumpi" 
ment e a departiment de forma e de materia, so es a la 
mort, enaxí per contrari seny la anima sempre que met sa 
pensa en veritat, comensa a pendre vida e fortificament e 
gracia e benediccio en veritat: car enaxí, Sényer, com la 
materia corporal elemental es contra la forma sempre que 
la ha presare per continuado de temps pervé a corrum- 



I. B, com a tota sa pensa. — 2. E, fondament. — 3. E, lo cors huma- 
nal: B, lo cors huma: M, corpus humanum. — 4. E,B, e a peruenir. — 
5. A, la ha apresa. 



470 



Ramón Lull 



piment daquella, enaxí la veritat sempre que la pensa del 
home está en ella, pervé e mena aquella a la vostra presen- 
cia e a la vostra gloriosa gloria. 

7. Jlh Jhesu Christ Sényer qui nasqués de la Verge glo- 
riosa! Com vos siats tot e per tot amor, dones qui es, Sé- 
nyer, coratjós ni volenterós de venir a vos, meta sa pensa 
en amor e fassala esser serva e sotsmesa damor e am pen- 
sar e cogitar en amor en .v. maneres, les quals son amar vos, 
e'amar totes les coses que vos amats, amar tots aquells^ 
qui vos amen, amar aquells qui amen so que vos amats, 
amar aquells qui amen aquells qui vos amen. »•< 8. On, en 
axí, Sényer, com lo vostre cors recrea nosaltres per les .v. 
nafres on fo nafrat a la mort, enaxí, com la pensa del home 
senamora de vos per les .v. maneres damor damunditcs, 
es la pensa vinent a vos; car tota ora que la pensa ama 
per aquelles .v. maneres, vé a vos. % 9. On, enaxí com á 
cors huma son donats .ij. peus per anar e al anament del 
home son abastants .ij. peus e non ha necessaria .iij. ni 
mes ni ha cumpliment menys de .ij., enaxí, Sényer, es ne- 
cessaria a la anima del home si vol anar a vos, que am vos 
en les .v. maneres damundites, les quals son .v. carreres 
per les quals cové pervenir a vos, e sens elles noy pot es- 
ser vinent ni anant. 

10. Tíononficat e sandifical Senyor per loh los pohles! 
Qui a vos vol venir, sia sa pensa en justicia e en dretura; 
car vos sots vera dretura c acabament de justicia. On, com 
la pensa del home es dreturera e atribuex e dona a vos 
tota noblea e tota vertut e tot honrament, e a home tota 
frevoltat e tota mesquinea, adoncs la benahuirada anima 
qui enaxí cogita e pensa va e pervé a vos. ^11. On, be- 
neyt siats vos, Senyor Deus: car enaxí com home rro pot 
anar per sí metex sino ab dos ^ peus levant la .j. e posant 
lautre, enaxí la anima del home no pot anar a vos sino ab 



1. E,B, manca e. — 2. B, totes les coses. — 3. E,Bi necessaria. — 4. B, 
dues. 



Con 



DE V^ONTEMPLAC I o 



47 



dues coses, so es saber, que aja en sí tanta de dretura que 
los bens e les vertuts atribuesca a vos, els mals e los pecats 
e les culpes a home per so car dell vcnzn e en ell son e 
están. M i 2. Enaxí com home qui va entras ' va per desor- 
donat anament es lunya de les coses qui li son davant e 
sacosta a les coses qui li son detrás, enaxí, Sényer, com la 
anima no ha sa pensa en dretura, va a entras e acostas a 
sos defalliments e lunyas deis vostres acabaments; enaxí* 
com lome qui va a enrere no veu la carrera per la qual 
passa, enaxí, com la anima no ha en sí justicia ni dretura, 
adoncs no veu per les vies on va, car totes les sues carre- 
tes son en tenebres e en culpes. 

13. Misericordias Senyor pie de pietat e de doísor! Qui 
ha fervor ni devocio de venir a vos, aja tota sa pensa en 
misericordia; car vos, Sényer, sots tot pie de misericordia 
e de mercé. On, com asso sia enaxí, dones enaxí com mi- 
sericordia fo la via e la carrera per la qual vos trámeselo 
fill pendre carn humana per recrear lumanal lynatge, en 
axí misericordia es la carrera per la qual cové que hom 
pervenga a vos, car sens ella hom noy poría pervenir. 
>•< 14. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car totes les ve- 
gades que la anima del home ha en sí misericordia remem- 
brant e entenent e volent pensant e ymaginant la vostra 
misericordia e pensant e ymaginant com sia misericordiós 
ais pobres e ais forfets per amor de vos, totes aquelles 
vegades es la anima anant e vinent a vos. 4{ 1 5. Tíonrat 
Senyor amable! Enaxí com hom pervé al cap del flum per 
continuat moviment a amunt, enaxí per cotinuadament 
esser remembrable e entenent e volent en misericordia, 
pervé hom, Sényer, a vos qui sots font^de misericordia, en 
la qual font son purificats e lavats e mundats e sanats tots 
los peccadors^qui amen misericordia e quis confíen en 
ella. 



1. E, a entras, — 2. K, et enaxí. — 3. B, trameses. — 4. E,B, la font. — 
5. E, peccats. 



472 Ramón Lull 

1 6. "Liberal Senyor sobre toles liberalilah, honrat sobre 
tots honraments! Qui es coratjós ni volenterós de venir a 
vos, aja sa pensa en sciencia e en saviea: car enaxí com 
per vista corporal es lo cors enluminat e endressat dañar 
vas qual part se vol, enaxí, Sényer, sciencia e saviea son 
ulls ' de la anima per los quals pot venir ^ a vos; e enaxí com 
menys de vista corporal hom no sab anar per les vies sen- 
suals, enaxí menys de vista entellectual hom no sab anar 
per vies entellectuals. 4< 17. On, com vos, Sényer, siats aca- 
bada saviea e vos siats font e endressament e enluminament 
de tota saviea, dones totes les vegades que la pensa humana 
pensa ni tracta de saviea, es vinent a vos e es ab vos e en 
vos. % 18. On, com asso, Sényer, sia enaxí, dones qui es co- 
ratjós de esser ab vos ni de venir a vos, vaja sa pensa per 
les carreres de saviea; car saviea es la via per la qual home 
pervé a vos e es ab vos e en vos e de vos. On¿ com jo, 
Sényer, per colpa e per vicis e per peccats me sia tant lu- 
nyat de vos, som ho per so car la mia pensa no anava per 
vies ni per carreres de saviea, enans pensava e cogitava de 
les vies per les quals hom pervé a perdurables penes. 

19. Plaenl Senyor del qual los bonahuirats an gloria e 
plaer! Com humilitat sia la via e la carrera per la qual hom 
pervé a vos e vé a vos, dones qui vol venir a vos sia, Sé- 
nyer, sa pensa en humilitat: car enaxí com tota la especia 
humana fo lunyada de vos per ergull adoncs com Adam e 
Eva peccaren, enaxí per humilitat es hom vengut a vos e 
en vos. ^ 20. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car tota 
hora que la bonahuirada anima aja son pensament e sa co- 
gitacio e son remembrament e sa volentat en humilitat, vé a 
vos c es en vos e vos sots ab ella e ella reeb de vos gracia 
e benediccio; car com hom remembra la gran humilitat qui 
es en vos, e com hom se humilía ais vostres manaments e 
a la vostra dreturera volentat, adoncs aquella humilitat 



I. H, los huís. — 2. E, pot peruenir. 



L. DE CONTEMPLACIO 473 

adúu hom e amena a vos c en vos. 4< 2 i . On, com lo vos- 
tre servidor moltes vegades sia estat enemic dumilitat 
e aja, Sényer, menada sa pensa per les vies de ergull e de 
vanagloria plenes, e com ell per aytals carreres se sia lu- 
nyat de vos moltes de vegades, daquí en avant preposa 
que la sua pensa ne la sua memoria ni 1 seu enteniment ni 
la sua voluntat no vaja sino per vies dumilitat, per tal que 
humilitat lo fassa pervenir a la vostra beneyta gloria. 

22. Primer Senyor a toh comensaments, ordenador de 
hls ordonaments! Paciencia es la carrera per la qual vos 
anas c passás dementre que fos enfre nos en est mon, e 
paciencia es la carrera per on van aquells qui perdonen e 
aquells quis refrenen de lur ira e qui graexen a vos los 
treballs que sostenen per vos, e paciencia es la carrera per 
on passen tots aquells qui son endressats en les vostres 
amors. 4< 23. On, qui es, Sényer, coratjós ni volenterós de 
esser ab vos, aja tota sa pensa en paciencia a remembrar e 
a entendre e a voler e a amar; car paciencia li fará aver 
abundancia e abastament de vertuts e de merits, per les 
quals vertuts e merits será digne de esser a vos e en vos: 
car enaxí com lo foc qui purifica laur en la fornal, enaxí 
paciencia deneja hom de tots vicis e de tots peccats e en- 
dressa hom a aver ' subiranes vertuts. »•< 24. On, com vos 
siats, Sényer, tot pacient e tot amorós e dous e simple e 
suau, dones tota anima qui no aya sa pensa en paciencia e 
sia impacient, dones aquella es lunyada de vos per so com 
no va per les vies per les quals hom pervé a les vostres 
glorioses glories e ais vostres subirans bens. 

25. J^ey deis reys e Senyor deis senyors! Com vos, Sé- 
nyer, siats tota sanctetat e tota nedeetat e tota purificado, 
qui es coratjós ni volenterós de venir a vos, aja tota la 
vertut e la forsa de sa pensa en remembrar e en entendre 
e en voler sanctetat de vida e nedetat* e guartse aitant com 



I. A, a ueer, — 1. B, e de nedetat. 



474 



Ramón Lull 



pusca de tota corrupcio de peccat. '>«< 16. On, enaxí com 
per aigua hom nedeja e purifica e emblanquex e embelleex 
les coses ensutzades e enlegeydes, enaxí la pensa del ho- 
me com ama nedeetat de bona vida, embelleex e purifica la 
anima de corrupcio de peccat. « 27. On, com la mia pen- 
sa sia estada en tan gran sutzetat remembrant e entenent 
c amant les glories mundanes, les quals son ensutzament e 
enlegiment de la anima, e en les demés coses del cors, 
dones, Sényer, si la mia pensa vol mi menar a vos, neces- 
saria cosa li es que sia en remembrar e en entendre e en 
voler la nedeetat per la qual hom vé e pervé a vos. 

28. Jlh Senyor Deus qui sots vera vida "^ de la qual viuen 
ios honahuirats qui en gloria gloriejen! Qui vol esser molt 
coratjós ni volenterós de venir a vos, aja sa pensa en re- 
membrar e en cogitar en la vostra greu angoxosa avilada 
mort; car si bé mena son pensament e son remembrament 
en la greu mort que vos sostengués, adoncs li crexerá, 5é- 
nyer, animositat e fervor e ardor de venir a vos e de esser 
ab vos. % 29. Qui es coratjós e volenterós de venir a vos, 
aja son pensament en remembrar e en entendre e en voler 
com pusca murir per amor de vos a loar e a honrar e a 
servir; car per aital mort pervé hom enans a vos e pus 
honradament e pus gloriosament, que per nulla autra ma- 
nera. On, com lo vostre servidor sia molt coratjós e desi- 
rós de venir a vos e de esser ab vos, per assó es molt co- 
ratjós e desirós com pusca murir per les vostres laors a 
loar e per los vostres honraments a honrar. 4< 30. Glorias 
Deus! Enaxí com per la mort sensual se lunya la anima 
del cors, enaxí per mort entellectual la anima se lunya de 
vos;'e enaxí com per mort* entellectual la anima se lunya 
de vos, enaxí, Sényer, per mort sensual com hom la sosté 
per amor de vos, sacosta la anima a vos. On, com assó sia 
enaxí, dones qui es coratjós de venir a vos, aja son pensa- 



1 . A, e de peccat. — 2. E, uida uera. — 3. E,B. enaxí per la mort en- 
tellectual se luyna la anim^ de uos. — 4. E,B, per la mort. 



L. DE CONTEMPLACIO 475 

ment enamorat e desijós com lo cors muirá per amor de 
son gloriós Deu. 



5 Cap. 226. Com los termens de corat- 
gía e de fet'vor dome crestiá poden 
esser majors e mellors en amar Deu, 
que los termens de la coralgía e de 
la fejxfor deis alires homens en amar 
Deu. 




•^ 



^ EUS eternal gloriós en fots femps! Jí vos, Sényer, st'a 
feta reverencia e honor en lots honramenls. Com 
amor se deveesca en .v. terminacions de les quals 
es la prima * com hom ama vos per rao de vos metex, la se- 
gona com hom ama so que vos amats, tersa com hom ama 
aquells que vos amen, quarta com hom ama aquells qui 
amen so que vos amats, quinta com hom ama aquells qui 
amen cells qui vos amen; coratgía e fervor, Sényer, cové 
ques deveesca per .v. terminacions en les quals es deveída 
amor. 4< 2. Car pus que tota amor que hom aya, qual que 
sia, vaya per estes .v. terminacions, tota coratgía e tota 
fervor en amar cové esser termenada e finida per les .v. 
terminacions damor; e enaxí com coratgía e fervor terme- 
na dintre les .v. terminacions, enaxí, Sényer, la amor que 
hom ha a vos o a altra cosa, cové fenir e termenar dintre 
les termenacions on la nostra coratgía e fervor fenex e es 
termenada. <♦< 3. Gloriós Deus! Tant son una cosa e .j. ajus- 
tament amor e coratgía e tant es ensemps adoncs com lom 

I . EJ, primera. 



476 Ramón Lull 

es amable, que la una no pot esser menys de lautra en un 
temps ni major que lautra. Mas es ver que poden aver 
contrari subject com lome es airable; car moltes coses aira 
hom coratjosament e ferventment en un sobject, e alcunes 
coses ama hom en altre ab animositat e fervor. 

4. Oh vos, Sényer Deus, qui salvah e guiah e endressah 
en via de veritat los vostres benvolenfs! Enaxí com un cors 
es de major quantitat que altre, enaxí la animositat e la 
fervor que hom ha es major en una cosa que en altra; e 
enaxí com per la granea del cors sestenen los termens de 
la quantitat, enaxí la animositat crex o minva segons que 
es gran la amor o poca. ^ 5. Car los homens qui mes amen 
son pus animats e pus fervents que aquells qui poc amen, 
e on mes amen majors son lurs animositats e lurs fervors, ' 
e on majors son lurs fervors majors son los termens d aque- 
lla animositat e fervor; e enaxí com amor cau en home, 
Sényer, substancialment e accidentalment, enaxí animositat 
e fervor se termena dintre los termens substanciáis o acci- 
dentáis. 4^ 6. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car enaxí 
com la coratgía de los animáis inracionals es pus fortment 
termenada que la deis animáis racionáis per so car es me- 
nor, enaxí la coratgía ni la fervor que los crestians an en 
amar vos, ha pus estesos sos termens que la deis homens 
qui no creen vostra trinitat ni vostra encarnacio: car en 
axí com per la vertut de la potencia racional la animositat 
del home se forma en major quantitat que la animositat 
deis inracionals, enaxí per vertut de la creensa que los 
crestians an en la vostra gloriosa trinitat e en la sancta 
encarnacio, crex e multiplica lur animositat e lur fervor en 
vos a honrar e a amar e a servir. 

7. Perdonable Senyor misericordiós en tots temps! La 
primera terminacio on determena la amor del home, es en 
amar vos per rao de vos metex. On, en 'esta terminacio. 



1. A, feruos. — 2. B, manca en. 



L. DE CONTEMPLACIO 477 

Sényer, aitant com los jucus nils sarrayns poden cstcndrc 
a lur animositat e a lur fervor sa termenacio en vos a amar 
per gracia vostra, ' aitant e molt mes encara la poden es- 
tendre los crestians. 4^ 8. Car si los jueus e los sarraíns, 
Sényer, an occasio de multiplicar e de créxer lur animosi- 
tat en vos amar * e a servir creent que vos sots un Deu crea- 
dor e tot poderos tot savi e tot bo^tot acabat, los crestians 
poden assó metex créxer e multiplicar en lur animositat e 
en lur fervor; car assó metex creen de vos que sots .j. Deu 
creador tot poderos tot savi tot bo tot acabat. M 9. Mas 
car los crestians creeguen que vos sots en trinitat de per- 
sones divines e creen que vos prengues^carn humana e mu- 
rís per nosaltres peccadors a salvar, per assó, Sényer, an 
los crestians major rao e major occasio de multiplicar ^ e de 
créxer lur animositat e lur fervor en amar vos per rao de 
vostra bonea, que no an aquells qui en la vostra trinitat no 
creen ni en la encarnado^ que prengués de nostra dona 
Sancta María. On, com assó sia enaxí, dones per esta rao 
an major libertat los crestians de créxer e de exampiar lur 
animositat e lur fervor en vos a amar per vostra bonea, que 
no an nulls altres homens. 

1 o. Sényer ver Deus qui guardáis e salvats lo voslre po- 
blé! Lo segón terme on la animositat del home se deter- 
mena, es com hom ama so que vos amats. On, aitant com 
nulls homens qui no sien crestians pusquen créxer ni mul- 
tiplicar lur animositat a amar so que vos amats, aitant c 
encara mes, Sényer, la poden créxer e multiplicar los cres- 
tians en esser coratjosos e fervents en amar totes aquelles 
coses que per vos son amades ni volgudes. 4< 1 1. Car si 
los infeels an fervor ni animositat en amar justicia e mise- 
ricordia e saviea e paciencia e humilitat e continencia c 
castedat e virginitat e veritat e les altres vertuts, los cres- 



I. E.B.M, manca per gracia vostra. — 2. E,B, a amar. — 3. E, .j. deu 
creador tot poderos tot saui tot bo. — 4. E, preses (forma usual). — 5. E, 
montjplicar. — 6. B, ni en la uostra cncarnacio. 



478 Ramón Lull 

tians, Sényer, an egual rao e molt major de esser enamo- 
rats e animats e fervents en amar totes les raons ' damun di- 
tes per so car saben que vos les amats. M 1 2. On, com los 
crestians, Sényer, no sien segons lig poderosos daver mas 
una muller, per ass5 es a ells milis significada vostra dre- 
tura que no es ais qui segons lur opinió ne poden aver 
mes duna; e com los crestians segons lur lig son obligats a 
amar lur enemic, per ass5 es a ells mes significada la vos- 
tra misericordia que no es a negú altre poblé qui no aja 
cntencio que sia ubligat a amar son enemic; e asso metex 
se seguex de les altres vertuts. On, aitant, Sényer, com ais 
crestians son milis significades vostres vertuts que a nulls 
altres homens, aitant mes es a ells significat que vos sots 
amador de vertuts, e on ells mes vos veen amar major oc- 
casio an damar les vertuts, e on major es lur occasio mes 
crex lur fervor en amar so que vos amats. 

1 3. Ah Sényer ver Deus qui crexets e muUipíicais mes 
amors e mes fervors en donar laor de vos! La tersa determe- 
nacio'on determena coratgía, es com hom es amable a 
aquells quius amen. On, aitant com los jueus nils sarrayns 
nils altres infeels poden esser coratjosos ni fervents en 
amar aquells qui vos amen, aytant e mes encara poden es- 
ser coratjosos e fervents los crestians en amar aquells qui 
vos amen. 4< 14. Car molt mes, Sényer, an los crestians 
aparellada lur animositat a esser fervents damar los infeels 
qui vos amen, que no an los infeels a amar los crestians 
qui vos amen; e assó esdevc per rao de la vostra sancta 
encarnacio e de la greu vostra 3 passio, la qual sostengués 
per nos altres peccadors; car per so com los crestians 
creen en vostra encarnacio e passio e los infeels la menys- 
creen, per assó an major avinentea de amar aquells qui vos 
amen que no an nuiles altres gents. >♦< 15. Car com los 
crestians, Sényer, remembren que vos per home a salvar e 



I. E, uertuts. — 2. E,BJ. termena9Ío. — 3. B, de la uostra greu. 



L. DE CONTEMPLACJO 



479 



a desliurar deis mals infernáis volgués esser home c vol- 
gués que vostra gloriosa humanitat fos pobra c turmenta- 
da c veñuda e desemparada e crucificada e donada, adoncs 
crex e multiplica lur animositat ' en amar tots aquells qui 
vos amen; mas aquells qui innoren e menyscreen vostre 
aveniment e vostra passio, aquells, Sényer, no an remem- 
brament quils do conpunccio ni devocio ni animositat a 
amar acabadament aquells qui vos amen. 

1 6. Dreturer Senyor deis homens jusís e de los homens in- 
juriosos! La quarta termenacio de la animositat 'es com hom 
ama aquells qui amen aquells homens qui amen aquelles 
coses que vos amats. On, aitán^gran espay e aitán-^gran 
aparellament, Sényer, com an los sarrayns els jueus els al- 
tres infecís en aver gran animositat damar los homens qui 
amen aquells homens qui amen les coses que vos amats, ai- 
tán gran espay e aitán gran animositat e molt major enca- 
ra nan les crestians damar los homens qui amen aquells 
homens qui amen so que vos amats. >♦( i 7. Si los jueus els 
sarraíns, Sényer, son coratjosos ni volenterosos damar 
aquells qui amen cells qui son amables en les coses que 
vos fets e creats e donats e volets, quals que sien, los 
crestians qui creen que vos sots vertaderament Deu e ho- 
me e sots mort per home, aquells an major moviment a 
amar tots aquells qui amen cells qui amen paciencia e dons 
e gracies e perdons e dretures e misericordia e mercé e 
humilitat, que no an nulls altres homens; e tot assó cs- 
devé per rao de la gran vertut que an recbuda en la fe e 
en la creensa de la vostra gloriosa encarnacio e de la vos- 
tra beneyta passio. 4< 18. Car tant es gran, Sényer, lo re- 
membrament e lenteniment que los crestians an creent 
vostra homil encarnacio e vostra gran ^passio, que del gran 
remembrament e enteniment pot exir major volentat e ma- 
jor animositat en amar tots los homens qui amen aquells^ 



I . animozitat //JííJíimj. — 2. E.B, de animositat.—}. B, atant. — 4. A, 
atan: J, tant.— 5. E,B, greu. — 6. AJ, tots los. 



480 Ramón Lull 

homens qui son amadors de so que vos amats, que no es 
la volentat ni la anímositat que ix del remembrament e del 
enteniment deis homens qui no creen en la vostra encarna- 
cio ni en la vostra passio. 

1 9. "Eternal Senyor sens nulla alterado e sens nulí comen- 
sament! La .v. termenacio danimositat es com hom es ama- 
dor daquells homens qui son amables los homens qui vos 
amen, enaxí com los crestians qui amen aquells qui son 
amadors deis sants prophetes e deis sants apostols ' qui son 
vostres amadors. On, aitant, Sényer, com los infeels son 
animats*e fervents en amar aquells qui amen los prophetes 
els apostols, aitant e molt mes encara los crestians an de- 
liberacio e oportunitat damar tots aquells qui amen los 
sants pares e los sants homens. « 20. Car per so com los 
crestians creen que vos per amor dome fos encarnat e 
mort, per ass5, Sényer, los crestians an major fervor e major 
ardor en amar los homens qui onren e loen e servexen los 
prophetes qui denunciaren lo vostre aveniment e la vostra 
mort, e los sants apostols e los martirs qui morts son per 
honrar vostra humanitat, que no son aquell qui innoren e 
descreen vostra passio jassía so que ells amen aquells ho- 
mens qui amen los prophetes e los sants pares e los apos- 
tols. *•< 21. E que assó sia veritat, Sényer, sensualment e 
manifestament se prova per so car nuiles gents no amen 
tant ni honren los clergues e los homens religiosos com fan 
los crestians per so car son loadors e amadors deis pro- 
phetes e deis apostols e deis martirs e deis confessors, e 
per amor dells a honrar dejunen e fan solemnitats^e ora- 
cions e dons e almoynes e daltres coses dest semblant per 
so car ells foren en est mon amadors vostres. 

22. Oh vos, Sényer Deus, qui re avets creat de no re! En 
axí com lome qui es orb c sort per pri vacio de vista e 
doyr ha innorancia en les coses sensuals e per la innoran- 



j. E,B> deis apostols. — 2. B, coratjosos. — 3. A, sollempnitats. 



L. DE CONTEMPLACIO 48 1 



cia que ha de les coses sensuals ha innorancia, Sényer, de 
les coses entellectuals, enaxí los homcns qui innoren e me- 
nyscreen la vostra sancta trinitat e encarnacio an innoran- 
cia en les vostres obres, e per la innorancia que an en les 
vostres obres, an lur animositat e lur fervor termenada 
dintre pus poc espay entellectual que no an los crestians 
quiancreensa en la vostra trinitat e encarnacio. »♦< 23. On, 
enaxí com lome qui per la conexensa que ha de les coses 
sensuals munta e exalsa son enteniment a conéxer les co- 
ses entellectuals, enaxí, Sényer, lo feel crestiá per la fe c 
per la creensa • que ha de la vostra trinitat e de la vostra 
encarnacio, exalsa e muntiplica sa devocio e sa fervor a 
gran remembrament e enteniment e volentat en molt a 
membrar e a entendre^e voler^la vostra sancta deitat e la 
vostra gloriosa humanitat. "¥, 24. On, beneyt siats vos, Sé~ 
nyer Deus: car enaxí com lo lapidari ha major amor e ma- 
jor volentat e major animositat a comprar la pera preciosa 
on pus fortment es conexent de sa gran vertut, enaxí los 
homens on pus fortment son conexents de la vostra gran 
bonea e deis vostres excellents honraments, pus fortment 
crex lur animositat en vos a amar e a honrar e a servir.-* 

25. Oh vos, Sényer Deus, qui sots en iots lemps e ans de 
temps e aprés temps! ^ Qui vol exampiar ni alongar ni apre- 
gonar los termens entellectuals de sa animositat e de sa 
fervor, aya, Sényer, tot son remembrament e tot son ente- 
niment e tota sa volentat en vos servir e honrar c amar 
e loar;^car per aital remembrament e enteniment e volun- 
tat es crexent e multiplicant la animositat e la corat- 
gía del home mes que per nulla altra manera. 4< 26. Car 
enaxí com per innorar e per ublidar e per malvolensa fe- 
nex e delex e minva en home animositat c fervor damar 
aquelles coses que oblida ne innora ne desama, enaxí, Sé- 



1. E,B, c la creensa.— 2. E,B, e entendre.— 3. J, e amar. — 4. B, c 

honrar e servir. — 5. B, e apres de temps. — 6. B, en uos a seruir c a 
honrar e a amar e a loar. 

CoNTEMPLACIO-1 V-31 . 



482 Ramón Lull 

nyer, per assiduós remembrament e enteniment e voler 
crex a hom animositat e fervor damar aquelles coses que 
assiduosament e continuament ' remembra e entén e vol. 
On, com ass5 sia enaxí, dones lo multiplicament de ani- 
mositat e de fervor se pren de continuat remembrament e 
enteniment e de assiduosa voluntat. *< 27. On, com los 
crestians ajen major occasio e major oportunitat daver lur 
remembrament e lur enteniment e lur voler en la vostra 
essencia divina e en la vostra humana natura que no an 
nulls altres homens, e assó es, Sényer, car ^ mes de coses 
creen e saben en vos que no fan nulls altres homens, dones 
qui es volenterós daver gran coratgía e gran fervor de vos 
a amar e a loar e a servir, venga reebre la sancta fe cató- 
lica e obeesca ais manaments daquella de tota la forsa de 
son remembrament e de son enteniment e de sa vo- 
lentat.3 

28. Vertader Senyor amable e honrahle a toh los vostres 
loadors! Enaxí com aqüestes dues contrarietats, les quals 
son endressament e empatxament, son enfre les coses sen- 
suals e les entellectuals,^ enaxí, Sényer, endressament e em- 
patxament son enfre amor e amor, e enfre animositat e 
animositat, e enfre amor e animositat. On, aitant com lo 
endressament es major enfre membrar e entendre e voler 
que no es lo empatxament, aitant son majors los termens 
clamor e de animositat; e aitant com pus fortment lo re- 
membrament e 1 enteniment el voler es empatxat, aitant 
mes es menor la amor e la animositat dintre ses termina- 
cions. ^ 29. On, beneyt siats vos, Sényer Deus: car aitant 
com vos per vostra misericordia e per vostra dousa pietat 
avets endressat al vostre servidor son remembrament c 
son enteniment e sa volentat per gracia de Sant Espirit, 
aitant mes 1 avets desempatxat e desenlassat de esser ama- 
dor daquestes vanitats mundanes qui re no valen; e aitant 



1. E, que assí e continuament. — 2. AJ, e asso es seyner com: E, e 
ayso seyner cor. — 3. B. c sa uolentat. — 4. B, c entellectuals. 



L. DE CONTKMPLACIO 483 

com lo seu remembrar ' el seu entendre el seu voler ha 
restrets e abreviáis los termens de sa coratgía e de sa fer- 
vor en amar los delits daquest mon, aitant mes, Sényer, los 
avets vos esteses en esser amador deis subirans bens los 
quals son posseyts en la vostra gloria. •♦< 30. A vos, Sényer 
Deus glorias, sia donada gloria e laor: car enaxí car^pcr la 
vostra ajuda e per la vostra gracia e per los vostres dons 
lo vostre servidor ha creguda e animada sa coratgía e sa 
fervor en vos a loar e a honrar e a servir, enaxí per ajuda 
e per gracia vostra ha acabada aquesta distinccio; c enaxí 
com per gracia vostra lo vostre servidor ha aduit a fi e a 
acabament lo ters libre, enaxí, Sényer, lo vostre sotsmes se 
confía en vos molt fortment que vos li donets gtacia e aju- 
da com pusca adur a acabament los altres libres a gloria e 
a laor e a honramcnt e a exaltament ^de la sancta fe roma- 
na e de son gloriós Senyor Deus. 

5 Jlcabat es lo segón volum del Libre de Contemplacio, lo 
qual volum es deis .v. senys sensuals e deis .v. 
senys enlellecluals, a gloria e a laor e a reverencia e a 
honor ^ de noslre Senyor Deus. Jlmen.^ 



*' 



I. E, remembrament. — 2. )i,B, com. — 3. e exalsament. — 4. E,B, e 
honor. — 5. E,B,M, manca Amen. 



MOSTRA D'ESCRIPTURA 






Com a mostra de l'escriptura del sig. XIII (any 1280), 
trasncrivim tres capítols del m.s. E, presos d'ensá y enllá. 

La copia está feta materialment, pero suplint les abre- 
viatures. La m y la n sovint se suplexen ab una retxa ho- 
ritzontal sobre la lletra qui la precedex, axí: so^ có, seblant= 
som, com, semblant. En els casos en que el m.s. conserva la 
lletra, s'hi nota tendencia a preszindir de la m sustituintla 
per la n. v g. con, senbJani, enhargar. No obstant, bem su- 
plida la abreviatura segons el sistema actualment seguit 
emprant la n o la in tal com s'empra en l'escriptura deis 
nostres dies 



488 de ueser 

]]] 



Comensa lo segon uolum en lo ters libre. JC JC JC 

De la .xx.iij. distincions qui tracta de ueser. JC "JC 3C 

Com hom se pren guarda de lentrament e liximent que 

home fa en est mon. JC 'JC ^m^ 'JC JC ?C JC 

Deus gloríes uertuos. a uos seyner sia donada e cone- 
guda tota gloria e tot honrament e tota honor, qui 

demostratz á nostres huís corporals la uiltat e la sutze- 
tat de la materia qui ix del home másele en la fembra. de la qual 
materia seyner senjenra es compon lome en lo comensament. que 
comensa a entrar, en est segle. f[ Sil rey seyner ol noble princep 
com entra en la ciutat. ue uestit seyner de nobles draps e de no- 
bles uestirs. e atroba seyner totes les carreres de la ciutat enpalja- 
des e encortinades de draps daur e de seda, lome seyner com en- 
tra en est mon e nex de la fembra. ue uestjt seyner de fort sutza 
uestidura. e ix seyner del pus sutze e del pus ujl loe quj es en la 
fembra. ^ lentrament de nos altres seyner adoncs com uenjm en 
est mon. tot lo ueg seyner pie de dolors. e de plors. e de grans 
angoxes. Cor la mare plora e crida e playn. per les greus dolors 
que sent. e per lacostament de la mort que li es prop. e lenfant 
que nex seyner ueg que plora e crida per lo gran costreyniment 
que sent. e per la gran dolor que soste a son nexer. 
•-V rey deis reys ó seynor deis seynors ó glories sobre totes 
^^ glories. Nos uesem seyner que neguna creatura no entra en 
est mon tan caytiuament nj tan mesquina com home. Cor home sey- 
ner nex tot nuú e tot paubre e tot despoderat. e les besties e les 
aus seyner nexen ab cuyr a ab peí e ab plomes e an major forsa que 
hom no á a sa natiujtat. ^ Encara uesem seyner que les besties nj les 
aus com nexen que no nexen ab colpa nj ab peccat. Mas de nos al- 
tres seyner no es enaxj. cor tuyt nexem en peccat. e en colpa per lo 
primer peccat del primer pare. |[ Nos uesem seyner que com les 
besties nj les aus nexen en est mon. que senpre que son nades an 
forsa e sertea. de percassar so don preñen uida. Cor senpre se 
leuen les besties e uan a la mámela de lur mare. e les aus senpre 
uan pelucant les semens de que ujuen. Mas de nos altres seyner no 
es enaxj. cor com som natz moriem si Ja mámela no ns metien en 
la boca, e si nons bolcauen seyner e nons amjnistrauen nostres 
mares moriem. 

oeynor misericordios áondos en totz bens. nos uesem seyner. 

que los infans com son natz que senpre son totz plens de 

tiyna e de i'oyna e de tota sutzetat cor en lo bressol on jaén e en 



.xxijj.^ 489 

L 

los draps en que son enbolcatz. en tot pixen e en tot fan legeses e 
sutzetatz. dones pus uil es nostra natiujtat seyner que de nula altra 
creatura. cor les altres creatures no uesem que ajen tanta de roy- 
na. nj no uesem que la on jasen fassen tantes de sutzetatz com nos 
altres feín. ^ ientrament que nos altres fem seyner en est mon. tot 
lo ueg pie seyner de fam e de set e de calt e de fret. e tot lo ueg 
pie de defalimens. e tot lo ueg pie de malauties e de innorancies. 
e de pegeses e de mesqujneses. ^ Apres que som natz seyner e 
som .j. poc cregutz e ns comensam a regonexer. senpre seyner co- 
mcnsam a jugar e a corre e a trebalar. e fem causes don nos segex 
negu profit. On enaxj com nos altres deuriem comensar a lausar e 
a benesir uos qui auetz donat esser. E nos altres seyner fem e de- 
sim tais causes qui re no ualen. 
wertader seynor sauj en totes sauieses noble en totz honramens. 

nos uesem seyner quels infans apres que son .j. poc cregutz. 
que usen mes de la natura de la potencia sincitiva que de la natura 
de la potencia racional. E per ayso seyner fan causes sens raso, e 
sens profit. de les quals nos segex negun be. ^ Nos uesem seyner 
que com hom es peruengut a la edat on hom porja segir la natura 
de la potencia racional, que primeramcnt en sa juuentut comensa 
hom a segir les ujes de peccat e usa hom de la raso en obres de 
peccat. e aclina hom la raso a la sensualjtat. ^[ Nos uesem seyner 
quels homens daquest mon que dentro a .xl. ans crcx e muntipljca 
lur^edat e lur natura. Mas de .xl. ayns a ámunt seyner comensa hom 
a declinar e a enuelir e a tornar lo cors a la térra. On en axj com ue- 
sem seyner que pujam per juuentut. en axj seyner uesem que casem 
e quens bexam per uelesa. 
» seynor sant a seynor gracios a seynor pie de uertut e de for- 

sa. nos uesem seyner que en est mon los uns je moren jouens. 
e los altres je moren uels. On tujt uenjm en est mon crexens de 
grau en grau. mas tuyt no ixim daquest mon seyner deualans de 
grau en grau. ^ En aquest mon seyner enaxj com je intram ab 
plors e ab lagremes e ab trebals e ab angoxes. e ab dolors. Enaxj ueg 
seyner que tuyt ixim daquest mon ab plors e ab dolors e ab tre- 
bals e ab angoxes de la mort. ^ Si Ientrament que nos altres fem 
seyner en est mon es ujl e paubre e mesqui. si ses seyner líxjment. 
cor axj com nul hom no ue ab riqueses nj ab uestimens en est mon. 
Enaxj seyner nul hom com se mor no sen porta neguna riquesa 
daquestz bens temperáis, enans los lexa totz. Enaxj seyner com hom 
nex meyns dentenjment e menys de raso. Enaxj seyner com hom 
es en lo punt de la mort. mor hom meyns dentenjment e de raso, 
oeynor sent seynor fortz seynor noble, al dia de la mort ueg 

plorar e playner los parens els amjcs del home mort. Mas á 
pocs de dies seyner que lome es mort. senpre los ueg jugar a rjure 
e tenjr solas, e no an neguna membransa daquel per qui plorauen 
nj playnien, |[ Dementre que som seyner en est mon. nos confiam 
cns amam los uns ab los altres. Mas apres la mort. negu no á amics. 



49© de uer>er 

113 

nj negu seyner no aten al mort re de so que li a promes. enans fa 
hom seyner tot lo contrarj de so que hom lur a promes. |[ Sempre 
que hom seyner es mort es oblidat per totz sos amics. e senpre la 
amor que hom solía auer al mort pausa hom en los homens ujus. E 
sil home mort seyner tornaua uju e uenja a sos fils o á sos parens. 
ja nol conexerien nj ia nol metrien en lur alberch nj ja no Ij satisfa- 
n'en ad ayso que li fos mester. 

» seyner ver deus perdurable en totz temps. en lo qual contem- 
plant son agraciatz los benahuiratz de parays. Nos uesem se- 
yner que lome mort qui sera gras e gros e rog e frech. que en .j.* 
poca dora lo metra hom dejus la térra, e soterrar la hom. per tal 
que no do pudor a les jens. cor si soterrat no era no porja hom 
durar denant el. ^ Qual causa porja seyner esdeuenjr en major vil- 
tat nj en major mesquinesa que lo cors dome, qui torna tot en le- 
gesa e en pudor, e nos mou ni s mena enans esta a senblansa de 
causa despoderada, e corumpuda e podrjda. ^ Que ual seyner al 
home mort son paratje nj sa riquesa nj son honrament. pus que son 
cors se compodrex e pert ses faysons e entra dejus la térra, e es 
menjat de uermens e de cues. 

/-^ uos seyner deus qui sotz digne de esser deu e seynor e crea- 
dor e ordenador de tot quant es. Con los homens seyner en- 
tren en est mon ab plors e ab dolors. e ab plors e ab dolors seyner 
los ueg jxir daquest mon. On ue ayso seyner que hom se dona en 
est mon uaná glorja. nj don ue ayso seyner que hom sen erguía 
en est mon. pus que tan uilment ic entra hom e ic ix. ^ Tot hom 
seyner qui en est mon sia alegre nj pagat de les uanjtats daquest 
mon. deuria cogitar e remembrar la uiltat e la mesquinesa e la do- 
lor e la pena ab que hom ue en est mon. e ab que hom ix daquest 
mon. ^ Aquels seyner qui en est mon son ujls e de uils obres, en 
totes maneres seyner son uils e mesquins. Cor ab ujltat uenen en 
lo mon. e ab ujltat están en lo mon. e ab uiltat ixen del mon. 
a uos seyner deus sia donada lausor e gloria e benediccio. E 
nosaltres seyner siam conegutz per esser causes ujls e mes- 
quins e paubres. Cor enaxj com nosaltres seyner som ujstz esser 
uils per lo ujl entrament e jxjment que fem en lo mon. Enaxj sey- 
ner los nostres huís de la anima uesen uos esser noble e honrat. 
per so cor sotz seynor eternal glorios sens nula corombcio. ^ En 
axj seyner com nosaltres som uils e caytjus per so com auem co- 
mensament e fj. Enaxj seyner sotz uos seynor alt e noble per so 
cor sotz sens comensament e fj. ^ Beneset siatz uos seyner deus. 
cor nosaltres no tan solament som ujls e mesquins per so cor auem 
comensament e fj. que si som seyner per so cor nostre comensament 
e nostra fj. es comensament e fj de gran pudor e de gran dolor e 
de gran ujltat. 

o eyner uer deus qui sotz gran sobre totes graneses e qui sotz 

honrat sobre totz honramens. malahuyratz son seyner aquels e 

aqueles qui ixen daquest mon sens bones obres que no ye an fey- 



.XXX. iij. 491 

L 

tes. Cor si 1 enti-ament que fan seyner en cst mon es greus e dolo- 
ros, molt pus greu e pus doloros es seyner 1 entrament que fan en 
1 autre segle. per so cor entren en pena e en dolor perdurable, 
^[ Totz aquels e aqueles seyner deus qui ¡xen daquest mon en es- 
tament de gracia, e de penetencia. son benahuyratz e benahuyrades. 
Cor jasiayso que 1 entrament e 1 jximent que fan en est mon sia ujl 
e doloros. 1 entrament que fan seyner en 1 autre segle es molt be- 
neset e molt glorios. |[ lo uostre serujdor seyner deus. el uostre 
sotzmes. uos clama merce seyner, que uos lo fassatz cogitar e per- 
pensar en lo ujl entrament e en lo angoxos ixjment daquest mon. 
per tal que sesfors e sauigor. com gloriosament e benahuyradament 
entre en 1 autre segle. en presencia de la uostra gloriosa essencia 
diujna. 



Deus glorios ab entencio de donar gloria e lausor de uos 
comensam lo ters uolom el quart libre del libre de con- 
templacio. De la .xxx^.iij^. distincio en larbre qui trac- 
ta de esser e de nesessaria e de priuatio. Con es trac- 
tat de esser en la potencia e en la actualitat e en la 
possibilirat e en la impossibilitat. 3^ J^ 3^ 3^ 

A Deus gran marauelos a uos seyner sia feyta reue- 
^^ rencia e honor per totz temps e a tot quant de 

uos es cor enaxí seyner com lo natural enserca les 
obres de natura en les .iiij. causes, les quals son seyner faedor. e 
materia, e forma, e causa final. Enaxi seyner lo uostre seruidor en- 
serca esser en .iiij. causes, les quals son seyner. potencia, actualitat. 
possibilitat. impossibiÜtat. les quals .iiij. causes enserca seyner en 
cascuna de les .iiij. causes. On aquest ensercament seyner sia feyt 
en esta manera, dones la primera branca el primer ram daquest 
ensercament farem seyner sobre 1 faedor ensercant en el esser en 
les .iiij. causes damunt dites. ^ Amoros seynor uos sabetz que 
com en .p. es feent alcuna causa, adoncs seyner es a el possibol 
causa so que fa. Cor si possibol causa no li era no la faria. On en 
so que la fa es possibol causa seyner que so que fa sia en actu. E 
com lo maestral seyner no obra de so qui es de sa art. adoncs sey- 
ner es sa obra en potencia la qual potencia es possibol causa a uenir 
en actu. ó a estar en potencia. Axi com an .p. qui es ferrer. a qui es 
possibol causa fer coutel si be nol fa. e com lo fa possibol causa li 
es que nol fassa. ^ Glorios deus enaxi com per causes concordans 
en proprietatz e en natura 1 esser de possibilitat cau e esdeuc en lo 
maestral en actualitat o en potencia. Enaxí seyner en lo maestral 



49- del arbre de esser e de necessaria e de priuatio 

]]]] 

per priuacío e per causes descordans e contrarians en propríetat e 
en natura, impossibilitat cau en actu ó en potencia, axí com al es- 
criua a qui es ímpossibol causa escriure é no escriure ensems. O in- 
possibol causa escriure dementre que escriure es causa possibol 
estant en la potencia. O inpossibol causa al escriua escriure meyns 
de haines. O impossibol causa es actualment escriure a qui no sap 
escriure. e axi de les altres causes dest semblant. 
Qcy deis reys. seynor deis seynors sant deis sants. 1 esser de pos- 

sibilitat no poria esser seyner en la materia meyns del esser 
de potencia e de actualitat. Cor segons cors natural no seria seyner 
causa possibol en la materia que la engenras forma. Cor si pri- 
merament la forma no era en potencia no porja esdeuenir en actu. 
E pus que forma no fos en actu en materia, materia no porja rese- 
bre forma segons cors natural. Mas es uer seyner que fora cors 
natural es possibol causa en materia esser actualment forma sens 
que la forma no sia estada primerament in potencia, axi com la for- 
ma dadam qui fo en actu en la materia sens que dabans no fo en 
potencia segons cors natural en la materia don la forma fo engen- 
rada. e de eua atretal . en la materia dadam. en la qual fo actual- 
ment e no potencialment per obra de mjracle. ^ Honrat seynor 
uos sabetz que materia es sobject al esser de possibilitat adoncs 
com la forma es en potencia e no en actu. Cor per so cor a la for- 
ma qui es en potencia es possibol causa que sia en la materia ac- 
tualment. per ayso seyner enans que la forma sia en actu ja es la 
materia subiecta a la forma qui es en potencia. Cor si subiecta no 
li era no porja esdeuenjr la forma en actu. E com la forma seyner 
es esdeuenguda de potencia en actu. adoncs la materia es sobject 
al esser de la possibilitat. lo qual esser es seyner lo poder per lo 
qual la forma á poder de esser en actu. On com ayso sia seyner 
en axi. dones la materia elemental es sobject a la possibilitat en 
.ij.^s maneres diuerses .i.» en quant potencia. 1 autra en quant ac- 
tualitat. ^ Deus glorios uos sabetz seyner. que la materia elemen- 
tal es subiecta a esser de impossibilitat en .iiij, maneres. la primera 
es seyner que impossibol causa es en materia que en ela sia engen- 
rada nj corrompuda nula causa meyns de forma e meyns de priua- 
cio. la segona es com es impossibol que en materia sia nula causa 
engenrada nj corrompuda sens potencia qui sia estada d abans la 
generado o la corrompcio. la tersa manera es seyner com es im- 
possibol causa que materia obserue e tenga perdurablament sens 
nula alterado nula forma qui sia esdeuenguda de potencia en actu. 
la quarta manera es com es impossibol causa a materia que pusca 
contrastar á nula forma que uos uulatz engenrar ó corrompre ó ob- 
seruar en cía. 
■wertuos seynor acabat en totz ácabamens glorios en totes glories. 

vos sabetz seyner que la possibilitat qui es seyner en la forma 
qui esta en la materia potencialment que es en .ij.^s maneres. la 
primera es com a la forma es possibol causa que sia en actu en la 



.xxx.ii). 493 

L 

materia, la segona es seyncr com es possibol causa a la forma qui es 
en potencia que sia priuada cn\o. materia de forma potencial per rao 
de processio|feyta en materia de forma actual. On enaxi seyner com 
la possibilitat es en .ij.cs maneres en la potencia enaxi seyner es 
en .ij.^s maneres en la actualitat. En so que possibol causa es que 
la forma actual torn en la forma potencial, e possibol causa es a la 
forma actual que materia no li sia subiect actual. ^ Vertader seynor 
enaxi com segons cors natural possibilitat cau en la forma segons 
que damunt es dit. Enaxi contra cors natural lo uostre glorios po- 
der fa esser possibilitat en la forma qui es contra cors natural, axi 
com la forma del primer cors e del primer animal e del primer ve- 
jetable qui fo enjenrada contra cors de natura. E encara es seyner 
possibol causa a forma esser contra cors natural, axi com a los 
homens a qui sera possibol causa durar apres lo dia de la resurrec- 
cio per miraculos poder, e per dreturer uostre uolcr. f[ Sentificat 
seynor impossibilitat cau seyner en forma en .ij.«s maneres. la .j.* es 
seyner segons cors natural, lautra es fora cors de natura, la impos- 
sibilitat quj es en forma segons cors de natura, es seyner axi com 
a forma es impossibol causa que sia potencialment nj actualment 
meyns de materia a ela subiecta. la impossibilitat qui cau seyner 
en forma contra cors natural es seyner com es impossibol causa que 
les formes qui son creades fossen priuades de la uostra sciencia e de 
la uostra saujesa. jas fos so que eles e lur subject no fos en esser 
ladoncs com nula re no era sino uos tan solament. On aquesta im- 
posibilitat é les autres senblans á aquesta es seyner per raso de lo 
uostre acabat saber, qui sab e sabia totes les formes ans que fos- 
sen en esser. 

oingular seynor sens par e sens compayno. segons lordenament c 
1 endressament qui es feyt seyner enfre lo faedor e la materia c 
la forma, es seyner la causa final en potencia o en actu ó en possi- 
bilitat ó en impossibilitat. Cor segons que es lo cors de les .iij." 
causes damunt dites en concordansa e en conuenjencia e en apare- 
lament. segons aquel cors seyner esdeue la causa final acabament 
deles .iij.^s causes. |[ Glorios seynor enaxi com per priuacio d or- 
denacio e de desconujnentea e daparelament en les .iij.«s causes s es- 
deue impossibilitat en forma que no poden esdeuenjr totes les for- 
mes qui son potencialment en actu. Enaxi seyner per ordenament e 
per endressament e per aparelament feyt enfre lo faedor e la materia 
c la forma, esdeue la causa final acabament e compliment de les .iij." 
causes. Cor enaxi com per lo contrast qui es enfre lo faedor e la 
materia e la forma, la forma qui es potencialment en la materia no 
pot esser en actu. Enaxi per la concordansa de lo faedor c de la 
materia e de la forma, esdeue la forma de potencia en actu. e pren 
acabament en la final occasio. j[[ On com ayso sia seyner enaxi 
dones 1 esser de la possibilitat e de la impossibilitat es en la causa 
final segons que la forma á possibilitat ó impossibilitat en la ac- 
tualitat ó en la potencia. Cor per aquesta possibilitat ó impossibi- 



494 d^^ arbre de esser e de necessaria e de priuacio 

]]]] 

litat scsdeue que totes les formes no poden peruenjr a la causa 
final. Cor si o fahien tota la richea e tot lo tresor que hom ajusta 
e totes les causes que hom fa per la causa final totes sacabarien es 
complirien. E ayso es fals seyner cor moltz tresors son aiustatz 
qui re no profiten a aquels quils ajusten, e moltes causes fa hom 
qui no uenen á aquela entencio per la qual hom la fa. 
iiirisericordios seynor pie de pietat e de dousor. Significat e de- 
mostrat es seyner a la humana discrecio que 1 esser de poten- 
cia no es tan noble nj tan vertuos com es 1 esser de actualitat. per 
so cor 1 esser de actualitat es pus prop de la causa final que no es 
1 esser de la potencia. Cor 1 esser potencial no pot peruenjr a la 
causa final dementre que sia en potencia. E 1 esser actual en con- 
tinent que es en actu es coniunt e aiustat ab la causa final. f[ Humil 
seynor enaxi com 1 esser de actualitat es pus noble esser que 1 esser 
de potencia per so cor es pus prop a la causa final. Enaxi seyner 
no es 1 esser de possibilitat es pus noble esser e melor c pus uertuos 
que 1 esser de impossibilitat. E ayso esdeue seyner per so cor 1 esser 
de possibilitat es pus prop de la causa final que no es 1 esser de im- 
possibilitat. Cor maiorment e pus frequentment seyner esdeue la 
causa final en ácabament per possibilitat que no fa per impossibi- 
litat. E cor impossibilitat es pus acostada causa a no esser que no 
es á esser. e possibilitat es pus prop de esser que no es de no es- 
ser. per ayso seyner la causa final á major participacio e maior 
ácostament ab les causes qui son possibols que no á ab les impos- 
sibols. ^ Amoros senyor jassia que nos digam que melor causa 
sia possibilitat que impossibilitat en pero seyner no negam que no 
uala molt mes sens tota comparació la impossibilitat qui es en uos 
que la possibilitat qui es en creatura. Cor molt melor causa es im- 
possibol causa esser a uos fer pcccat que no es á home possibol 
causa fer peccat. Cor la impossibilitat per la qual es a uos impossí- 
bol fer peccat. aquela es seyner en uos acabada possibilitat d acabat 
poder. E la possibilitat qui es en home de fer peccat. aquela sey- 
ner ue dedefaliment de possibilitat e de defaliment dacabat poder. 
/^ uos seyner deus qui saluatz e gardatz los uostres benuolens. En- 
tallectualment es seyner sertificat e demostrat e significat que 
esser á concordansa e ácostament ab ácabament e no esser ab de- 
faliment. Cor enaxi seyner com no esser ue de defaliment. axi es- 
ser ue d ácabament. On con ayso sia enaxi dones esser e ácabament 
an egual esgardament segons relacio de no esser e defaliment. E 
no esser e defaliment an egual esgardament segons relacio de esser 
ed ácabament. ^ On beneyt siatz uos^ seyner deus. Cor manjfes- 
tament sentim e entenem. que en les creatures sensuals e en les 
creatures entallectuals a esser defaliment potencialment e actualment. 
en so que les creatures defalen de moltes causes, e falexen e eren 
en moltes causes. On com ayso sia enaxi dones demostrat es e sig- 
nificat es que esser de defaliment es en 1 esser de les creatures sen- 
suals c entallectuals. Cor les sensuals an defaliment per corrompcio 



.XXX nj. 495 

L 

de materia en la qual se corromp la forma. E en les entallcctuals a 
defaliment per innorancia e per priuament de uertutz e de posessio 
de ujcis. f[ Con sia seyner prouat c demostrat e significat que en 
substancia sensual e entallectual á defaliment e priuacio dacaba- 
ment. Dones significat e demostrat es seyner que alcuna substancia 
es en esser acabadament. Cor pus que defaliment es en esser. dones 
significat e demostrat es que acabament sia en esser. Cor si acaba- 
ment no era en esser. dones seria significat e demostrat que defa- 
liment e priuacio agessen major concordansa e major proprietat ab 
esser que ab no esser. E acabament ages maior concordansa e 
maior ácostament ab priuacio que ab esser. E ayso es seyner causa 
falsa e causa impossibol. que no esser sia de acabament e esser sia 
de defaliment. 

Tjenahuyrat seynor del qual prenem gracia e benediccio. Moltes 
de uegades sesdeue que les causes possibols son subiectes a 
les causes impossibols. e ayso sesdeue seyner per la disuarjacio 
qui es enfre les causes qui son potencialment e les causes qui son 
actualment. E per ayso la possibilitat es en la impossibilitat. e la 
ímpossibilitat es en la possibilitat moltes deuegades. axi com en 
.p. menjant al qual es possibol menjar. la qual possibilitat es ac- 
tualment. E si en .p. menuga massa e degasta la ujanda per sobre, 
menjar. aquela possibilitat es subiecta a la impossibilitat. qui es en 
potencia. Cor per sobre meniar esdeuendra en .p. impossibol cau- 
sa menjar. per so cor no aura que menuc per raso de la ujanda 
que á gastada, o sera malaute per sobre menjar. |[ On com ayso 
sia seyner en axi. dones segons ayso es signjfieat e demostrat que 
les causes impossibols esdeuenen en esser per les causes possibols. 
On en axi seyner com per les causes qui son possibols esdeuenen 
en esser les causes impossibols. En axi seyner per les causes im- 
possibols esdeuenen en esser moltes uegades les causes possibols. 
axi con an .p. malaute a qui es impossibol causa menjar com no á 
que menuc. ó com la malautia li ueda meniar. e per la impossibili- 
tat cnsanira. e per la sanjtat sera Ij possibol causa meniar com 
aura que menuc. f[ Vos seyner deus sabetz que anima humana so 
que li es impossibol causa en .j. temps li es possibol en altre. E 
so que li es impossibol causa en alcuna causa, es a ela possibol 
causa altra causa, axi com a la anima den .p. a qui es impossibol 
causa membrar nj entendre ni uoler diuerses causes ensems en .j. 
temps axi com causes que no an natura ni proprietat les unes ab 
les altres. Mas com membra e enten e uol causes ácostades en na- 
tura e en proprietat. adoncs se segex en alcunes que es possibol 
causa que ensems les membre e les entena e les uula. Axi com les 
.ij.*5 preposicions e la conclosio [don es compost argument les 
quals .ij. preposicions e conclusio] pot hom remembrar e entendre 
c uoler en .j. temps. per so cor son senblantz ab la memorja e ab 
lentenjment e ab la uolentat en generado e en prosessio. Cor axi 
com lentenjment es engenrat per la memorja. En axi la segona 



496 del arbre de esser e de necessaria e de priuacio 

[[[[ 

preposicio es engenrada de la primera, e axí com la uolentat es 
ixent de la memorja e del entenjment. Enaxi la conclosio es ixent 
de ab.ij.^s Jes preposicions. E com la anima per sa uertut es re- 
membrant e entenent e uolent en .j. temps. Con atroba causa a ela 
senblant en generacio e processio. per ayso a uertut de remem- 
brar en .)• temps .iij. causes diuerses. 
I iberal seynor qui sotz larc en donar totes benahuyrances. So 

per que es dit seyner que en la uostra gloriosa substancia di- 
ujna rvo cau potencia, mas tot so qui es ela es actualment. es sey- 
ner per so cor la uostra substancia no es forma nj materia, e per 
ayso forma no esta en ela actualment nj potencialment. pus que 
uos no sotz materia nj forma. On com uos seyner no siatz materia 
nj forma, per ayso seyner es dit que so qui es en uos possibol c 
impossibol es tot actualment e no es segons la possibilitat nj la 
impossibilitat qui es en les creatures. en les quals possibilitat e 
impossibilitat esta actualment e potencialment per rao del temps 
qui cau en eles. |[ Piados seynor gloria e lausor sia a la uostra 
eternal actualitat. Cor la uostra actualitat seyner no es senblant ab 
la actualitat qui es en Jes creatures. Cor no salterega njs mou nj 
ua a potencia axi com fa la actualitat de les creatures. cor en .j. 
temps son les creatures en .j. actualitat e en altre en altra. e alcu- 
nes de les creatures en .j. temps son en potencia e en altre temps 
son en actu. Mas la uostra santa actualitat no es enaxi seyner. Cor 
perdurablament e eternal es sens nula alterado e nul mudament. 
^ Glorios seynor. so qui es en uos possibol ó impossibol no es se- 
gons la possibilitat nj la impossibilitat qui es en les creatures. Cor 
la uostra possibilitat e la impossibilitat son .j.^ causa tan solamcnt 
la qual es acabat poder. Mas la possibilitat e la impossibilitat qui 
es en les creatures aquela no es la .j.^ causa lautra ans an defali- 
ment e diuersitat enfram.ij.^* On com ayso sia enaxi dones lo uos- 
tre sant poder nos muda de possibilitat a impossjbilitat nj de im- 
possibilitat a possibilitat. enans es eternalment .j.^ causa sens mes 
e sens meyns. Encara seyner es causa manifesta que moltes causes 
son impossibols a les creatures actualment e potencialment. per so 
cor la possibilitat no esta en eles actualment nj potencialment. axi 
com a home uolar e a bestia escriure. la qual possibilitat no es en 
esser actual nj en esser potencial. 
/-v uos seyner Deus qui a lo uostre serujdor remembratz les uos- 

tres lausors e los uostres honramens. Con a home sia seyner 
possibol causa potencialment e actualment parlar e dir que uos 
sotz poderos de crear re de non re e de' resucitar los mors e de 
pendre carn de la uerge gloriosa, dones segons la possibilitat que 
home á seyner en son parlar e en son pronunciar es significat e de- 
mostrat que uos sotz poderos de fer tot so qui es a home possibol 
causa de parlar nj de dir. Cor si no o eretz seria significat seyner 
que la possibilitat dome fos maior que lo uostre poder, e ayso es 
seyner causa impossibol. |[ Enpero seyner. possibol causa es a ho- 



.xxx.iij. 497 

L 

me parlar e dir que uos sotz peccador. Mas per tot ayso nos sc- 
gex que a uos sia possibo) causa peccat. Cor moltes causes pot 
parlar de uos homc qui li son possibols de parlar per son defaÜ- 
ment. les cals causes son á uos seyner impossibols de fer. per rao 
del uostre acabamcnt. Cor enaxi seyner com es per rao de uostre 
ácabamcnt a uos impossibol causa peccat. Enaxi es a home per 
rao de son defaliment possibol causa parlar e a dir que uos sotz 
peccador. la qual possibilitat seria seyner á home impossibilitat sí 
auja ácabament en son parlar e en son prononsíar. ^ On beneyt 
siatz uos seyner deus. cor enaxi com es impossibol causa que per 
fer peccat sia hom bo e per fer be sia hom peccador. Enaxi sey- 
ner. es possibol causa que per fer mal sia hom peccador. e per fer 
be sia hom en sentetat. On com ayso sia enaxi. dones !a possibili- 
tat que hom a de dir mal de uos. es a hom impossibol causa de 
be. e la possibilitat que hom á a dir be de uos es a hom impossi- 
bol causa de mal. 

Tjcy deis reys e seynor deis scynors. Vos sabets seyner que per 
defaljment e per ácabament es possibol causa a les causes qui 
son potencialment que esdeuengen en actu. Cor si defaliment no 
era seyner en les causes qui son potencialment ja no uendrien ab 
peccat ni ab colpa en la actualitat ladoncs com lo peccat esdeue de 
potencia en actu. En so metex s esdeue seyner d ácabament. Cor si 
lo be quj esta potencialment no estaua ab ácabament. ja no puria 
esdeuenir de potencia en actu. Cor lacababent es seyner aquela 
causa per que lo be á possibilitat de esdeuenir de potencia en ac- 
tu. |[ dorios deus tot so qui es en uos possibol es uostre ácaba- 
ment e tot so qui es uostre ácabament es so qui es en uos possi- 
bilitat. la qual possibilitat es seyner ácabat poder. On com hom 
contempla seyner en la uostra sancta encarnacio. adoncs deu hom 
remembrar lo uostre poder e lo uostre ácabament. Cor per lo re- 
membrament que hom á del uostre poder, e del uostre ácabament 
enten hom seyner. que possibol causa fo á uos pendre carn per rao 
del uostre poder, e per rao del uostre ácabament qui son .j.* causa 
egal en uertut e en sentetat. Mas si hom seyner remembraua que 
a uos fos possibol causa pendre carn. e que aquela possibilitat no 
fos acabada en uertut nj en dretura. adoncs entendrja hom que la 
uostra possibilitat es major que lo uostre ácabament. E ayso es 
seyner causa impossibol que nul home pusca en uos entendre nula 
qualitat nj nula uertut major que altra. Cor si o eren no seria la 
.j.* lautra unida en esser diujnal. |[ On aquels seyner qui dupten 
que uos siatz deu e home ensems. si uolen esser sertificatz de so 
en que dubten. Couese seyner que primerament enserquen si es 
a uos possibol causa que siatz poderos de esser ácu e home en- 
sems. E si atroben seyner que siatz poderos de esser deus e home 
ensems. Couese seyner que enserquen si aquel poder es en uos 
de part[de]acdba<Tient o de part defaliment. E si atroben que sia 
de part ácabament es digna causa que sien sertificatz que uos sotz 

Co.NTHMPL*cio-l V •;; 



498 damor 

Y 

uerament deu e home. Cor tot acabament uos deu hom atribujr. 
E si atroben uertaderament que lajustament de uostra deitat e 
de uostra humanitat uenga de part de defaliment. adoncs es rao 
que negen e descreen uostra humanjtat. Cor nul defaljment no 
deu esser atríbujt nj donat nj conegut a la uostra gloriosa hesencia 
diujna. 



Comensa lo .v. libre, de la .xxx.^ix.* distinccio damor. 3^ 
Con nostre seyner deus á amor á si metex. 3^ 3^ 3^ 

\ Deus glorios sobre totes glories, gran sobre to- 
CCLXIX '*»• tes graneses. A uos seyner sia feyta honor c 
reuerensia per totz temps. Cor qui uol entrar seyner 
en 1 ensercament per lo qual es atrobada e coneguda la amor que 
uos seyner auetz a uostra gloriosa hesencia. Coue seyner que la en- 
sere ab .íiij.e qualitatz. so es assaber la uostra gran saujea e lo uos- 
tre remembrament e entenjment e uoler. Cor resebent hom seyner 
los significatz d aqüestes .iiij.« qualitatz. á hom conexensa de la 
gran amor que uostra gloriosa hesencia diuina á a si metexa. |[ On 
com aso seyner sia enaxi. dones coue que la nostra anima de tota 
la forsa de son remembrament remembre e de son entenjment en- 
tena e de son uoler uula la uostra sancta hunitat e trenjtat e les 
uostres glorioses qualitatz. Cor aytant seyner com lo nostre re- 
membrament pora remembrar, nj lenteniment entendre nj la uolen- 
tat amar. D aytant se formara gran la conexensa que la nostra ani- 
ma aura de la amor que uos auetz a uos metex. E aytant com 
aquela amor conexera gran, d aytant sera en la nostra anima gran 
lo nostre remembrament e lo nostre entenjment. f[ Mas cor la 
nostra memoria e enteniment e uolentat sien causes creades e co- 
mensades e termenades e fenides. E com la amor que uos seyner 
auetz á uos metex sia amor eternal infenida sens nula fi e sens nul 
comensament. per ayso coue seyner a la nostra anima que remem- 
bra e entena que molt maior es la amor que uos auetz á uos metex. 
que no es Ja amor que la anima pot remembrar nj entendre nj amar 
en uos. 

"perdurable seynor en totz temps acabat e aondos en totz bens. 
Sensualment sentim seyner e entallectualment entenem que la 
uostra anima á poder de remenbrar e de entendre que lo cors de 
lome es cors elementat compost de .iiij.^ elemens. E per ayso sey- 
ner la anima á remembrament e entenjment daquela causa que lo 
cors es. Mas cor la anima seyner uol remembrar e entendre la ani- 
ma que es en si metexa. Adoncs seyner la anima remembra e enten 
que son remembrament no basta á remembrar nj son entenjment á 



XXX. ^ix.* 499 

L 

cntendre. aquela causa que la anima es en sj metexa. |[ On beneyt 
siatz uos scyncr dcus, cor jassia ayso que la anima remembre e en- 
tena so quel cors es. e no pusca membrar nj entendre so quela es 
en si metexa. per tot ayso no román que la anima no am mes sj 
metexa que lo cors. On com ayso sia enaxí. dones per ayso es sig- 
nificat e demostrat seyner al humanal entenjment que molt mes ual 
áquela causa que es la anima, que no fa so que es lo cors. pus que la 
uolentatama mes so que no pot remembrar la memoria, nj entendre 
1 entenjment. que no fa so que la memorja remembra c 1 entenjment 
enten. ^ Sensualment sentim e entallectualment cntenem seyner. que 
home á molt gran amor á moltes causes sensualment e entallectual- 
ment. On com la uostra gloriosa hesencia sia seyner melor sens 
tota comparado, que no son totes les creatures, E com hom sey- 
ner am mes les causes nobles on major conexensa a deles. E com 
la uostra sauiea sapia mils sens tota comparacio si metexa que nos 
no fem nula causa. Dones qui es seyner qui poges aestmar nj yma- 
jenar la gran eccellent amor que uos auetz á uos metex. per rao de 
la gran bonea que uos auetz. e per rao de la gran conexensa que 
auetz de uos metex. 

/^ uos seyner deus qui sotz amor e esperansa del uostre seruj- 
dor. Entallectualment entallectueja seyner la anima del uostre 
scrujdor que sa memoria remembra e son entenjment enten. que 
uos sotz .i. deu eternal infenjt sobira en totz bens. noble sobre to- 
tes nobleses. On aytant seyner com la memorja pot remembrar c 
1 cnteniment entendre. la uostra gran bonea njl uostre eccellent 
acabament. d aytant la uolentat se pot fermar e cngranir del remem- 
bramcmt e entenjment en uoler e amar la uostra gran bonea e no- 
blea e honrament. |[ On com lo meu remembrament e uoler sien 
en menor quantitat a remembrar e a entendre e a uoler la uostra 
bonea segons la relacio de la conexensa que uos auetz de uostra 
bonea. que no es seyner .j. punt á esguart de tota la quantitat del 
mon. Dones qual remembrament es seyner qui pusca remembrar, 
nj entenjment qui pusca entendre. la gran amor que uos seyner 
auetz á uos metex. |[ On beneyt siatz uos seyner deus. Cor en axi 
com es causa molt coujnent e raónable que uos ametz uos metex 
daxi gran amor com es la uostra bonea coneguda per la uostra in- 
fcnjda saujea. En axi es seyner causa molt coujnent e raónable que 
lo nostre remembrament e entenjment qui son causes caytiues e 
mesquines e fenjdes e termenades no pusquen compendre tota la 
amor que uostra hes.encia á a si metexa. 

j\ seyner deus qui totes causes inueronatz e comprenetz dintre 
■^ uostra gran granea, la anima seyner aytant com es gran en son 
remembrar e entendre e uoler la uostra infinjtat e eternjtat e uida. 
aytant remembra e enten e uol de uostra infinjtat e eternjtat e 
ujda. ff On com en la uostra gloriosa substancia sia m.olt major 
la infinjtat e eternjtat e uida. per ayso seyner es significat al meu '^ 

remembrament e entenjment que la mia uolentat es molt poca á 



roo damor 

V 

amar la uostra substancia, pus que la mernorja poc remembra el 
entenjment poc enten en la granea que la uostra substancia á en sa 
infinjtat e eternjtat e ujda, |[ On com ayso sia seyner enaxi. dones 
per la poca quantitat en la qual ma anima remembra e enten e ama 
la uostra eccellent substancia en sa infinjtat e eternjtat e ujda. per 
aquela seyner aferma e remembra e enten que molt es gran e raa- 
rauelosa causa la amor que uos auetz a la uostra gloriosa hesencia. 
Com sia causa que la uostra bonea e la uostra sciencia sia aytan 
gran com la uostra substancia es gran en sa infinjtat e eternjtat c 
uida. On com ayso seyner sia enaxi dones la uostra gran amor ador 
e lou c contemple, e a ela coman la mia amor, e a ela la do per á 
amar e a honrar e a loar e a servir son glorios deu. 
I jberal seynor qui lo meu cor aondatz damor e los meus huís 
*^ bastatz de lagremes e de plors. Con la anima del uostre seruj- 
dor seyner remembra com gran be li es son remembrar, e com enten 
com bona causa li es entendre. Adoncs seyner son uoler ama aytant 
lo remembrament e 1 entenjment com la anima remembra e enten la 
noblea el be el profit que á per son remembrar e per son enten- 
dre. f[ On com la anima seyner se remembra e s enten e sama en 
si metcxa per esta manera. Adoncs se remembra e s enten que ela 
s ama tant que per tot lo mon ela no uolria esser priuada de son 
remembrament nj de son entenjment nj de sa uolentat. Cor no es 
nula causa qui li o ualges. cor sj de les .iij. uertutz priuaua no se- 
ria so que es. e si de la .j.a e de les .ij.«s priuaua sis faria de totes 
.iij." ^ On com la anima seyner á a si metexa tan gran amor que 
per tot lo mon nj si eren. M. M^. segles totz los en rebujarja que 
ela no darja .j.^ de ses uertutz. Dones qui es seyner qni poges aest- 
mar la gran amor que la uostra sancta hunjtat á a sa gloriosa trenj- 
tat. hunida de .iij persones, les quals son melors e pus nobles sens 
tota comparacio que no son totes les creatures. nj si eren. M. M*. 
mons c puxes atretans. e que fossen infinjtz en quantitat enfre totz 
seyner no valrjen tant com fa sola la .j.» de les .iij. persones diuj- 
nes. On com ayso seyner sia enaxi. dones tujt de tota la forssa de 
la nostra anima som seyner obligatz á amar la uostra trenjtat glo- 
riosa, qui es tant amada amant si metexa. que no es remembrament 
nj entenjment nj nula causa creada que i poges bastar a membrar 
nj á entendre la gran amor que uos auetz á uos metex. 
ji seyner deus qui sotz acabada ujda. de la qual totes ujdes rcse- 
ben gracia e benediccio. En egual quantitat seyner que la me- 
moria engenra 1 entenjment en aquela egaltat metexa. enten 1 ente- 
njment e en aquela egaltat metexa remembra la memorja. Et en 
aquela egaltat metexa ama la uolentat. ixent de la memorja e del 
entenjment. On com ayso sia enaxi dones per aquesta comparacio 
e senblansa entallectual podem pujar la gran amor qui es en la 
uostra sancta trenjtat. |¡[ Cor enaxi seyner com infinjdament es 
gran la jeneracio. que la persona del fil. reseb del pare. Et enaxi 
com eternalment lo fil es enjenrat del pare. Enaxi lo sant esperit 



XXX. *ix.* 501 

L 

infinjdamcnt e eternalment es jxent del pare, e del fil. On com la 
uostia saujea c la uostra sciej\cia aia conexensa seyner desta infi- 
njtat e eternjtat. en totes .iij. les persones. Qu¡ es qui poges áest- 
mar nj albirar la gran amor qui es en les .iij. persones diujnes. 
^ On beneyt siatz uos seyner deus. cor tota uostra gloriosa hcscn- 
cia es amor. On enaxi com uos sotz seyner gran en hesencía. cnaxi 
sotz gran en amor. E aytant com cascuna de uostres persones es 
gran en noblea e en bonca e en saujea e en poder e en dretura e mi- 
sericordia. Enaxi es gran en amor. On tot quant es amor en uos es 
uos. e tot quant sotz uos es uostra amor. On com tantes nobleses e 
tantcs bonéés e tantes eccellencies aia en uostra hunjtat e trenjtat. 
Dones quant es gran seyner la uostra amor gloriosa, 
w jsericordios seynor pie de pietat c de merce. Entallectualment 
entenem seyner que com la memoria enjenra lentenjmcnt e 
dona iximent a la uolentat que adoncs la memoria remembrant so 
que fa ama la anima si metcxa e so que fa la memoria. E 1 ente- 
niment com reseb ieneracio de la memoria e dona iximent a la uo- 
lentat. Adoncs entenent si metex e so que reseb e so que dona. 
Adoncs ama la anima si metexa amant la memoria e lentenjment la 
uolentat. E la uolentat com reseb iximent de la memoria e del en- 
tenjment. Adoncs ama si metexa e so don es ixent. ^ On com ayso 
sia molt gran amor, per esta amor seyner podem contemplar la 
sobirana amor qui es en les uostres persones, la qual es amor sobre 
totes amors. Cor enaxi seyner com per la gran unjo e coniunccio 
qui es enfre les .iij.^s uertutz. cascuna de les .iij.^s uertuts es amant 
Jautra. husant cascuna de sa natura e de sa propietat. Dones quant 
mes cascuna de les uostres persones, es amant lautra. com lur hunjo 
sia hunjo infinjda eternal acabada en totz ácabamens. ^ On beneyt 
siatz uos seyner deus. cor tant es gran la hunjtat de uostres .iij. 
persones que tot so que la .j.» de les persones ama amen les .ij.es 
e tot so que les .ij.^s amen ama la .j.* e tot so que totes .iij. amen 
es amat per les .ij.«s e per la .j.* c tota la amor qui es en eles es .j.^ 
amor tan solament. On tant es gran seyner la amor qui es enfre eles 
que qui .j ^ de les uostres persones ama. totes les .iij.^s persones 
ama. e qui les .ij.«s ama sis fa la tersa. E qui .j.^ de les persones 
desama, totes .¡ij.es ]es persones desama. 

/-^ uos seyner deus en lo qual s alegren les mies cogitacions e los 
meus enamoramens. Sensualment sentim seyner e entallectual- 
ment entenem que la nostra anima remembra e cnten en si metexa 
poder e saber e uoler. e moltes d altres qualitatz. on totes aqueles 
qualitatz uertuoscs que membra e enten en si metexa ama seyner de 
molt gran amor, jassiayso que les qualitatz sien en ela fenjdes e ter- 
menades en quantitat e en uertut. On com la anima qui es creatura 
am seyner de molt gran amor qualitatz fenides. Dones quant es 
gran la amor que uos seyner auetz a les uostres qualitatz infenjdes. 
cor enaxi con les uostres qualitatz son infinjdes en granea e en 
trenjtat. Enaxi seyner son dignes que sien ámades ab amor infe- 



ro2 damor 

V 

njda c eternal. c enaxi com la uostra amor es seyncr infinjda en 
granea e en eternjtat. Enaxi es digna causa que so que ama en uos 
sia infinjt en granea e en durabletat. Et enaxi com la uostra amor 
es gran en infinjtat e en durabletat. Enaxi es de sa natura e de 
sa proprietat que sia amant causa gran infinjda eternal. On com 
ayso sia enaxi. dones qui poria aestmar la granea de la amor 
que uos áuetz a uos metex. ^ On enfre les altres raons per que 
la nostra anjma es obligada seyner á mes loar e amar les uostres 
qualitatz que les sues metexes. Es per so cor les uostres quali- 
tatz son infinjdes e eternals e son ámades per amor infinjda eter- 
nal. E les qualitatz qui son en anima racional son seyner fenjdes c 
termenades en quantitat e en temps. per la qual fj e quantitat no 
son dignes que sien tant amades nj tant loades com les uostres glo- 
rioses qualitatz. ^ On com ayso sia enaxi. dones benahuyratz son 
los homens qui mes amen e mes loen e mes honren uostre poder e 
saber e uoler e les altres qualitatz que les qualitatz deis metexs. E 
malahuyratz son seyner los homens qui pus souin loen e amen lur 
poder e saber e uoler e les altres qualitatz que les uostres. On com 
ayso seyner sia enaxi. dones lo uostre serujdor en presencia del 
uostre orlorios altar fa a uos donacio de son remembrament e ente- 
njment e uoler. per amar e loar e honrar e seruir uostres glorioses 
qualitatz sobre totes altres qualitatz. 

A^elestial seynor qui sotz font de mos plors e amor de mes amors. 
^ Com la anima del uostre seruidor seyner uos uol ueser ental- 
lectualment remembrant e entenent, Adones reseb gracia e bene- 
diccio de uos segons que a gran son rememembram.ent en uos á 
remembrar e son entenjment en uos á entendre. e sa uolentat en 
uos a amar. ^ On com la mia anima seyner cresca en noblea e en 
uertut e en gloria segons que es creguda sa memoria e son ente- 
njment e son uoler en uos a membrar e entendre e uoler. Dones 
per aquest crexement aytal aperseb seyner lo nostre entenjment la 
granea damor que uos auetz á uos metex. Cor si la mja anima in- 
finjda e eternal memorja e entenjment auja. aurja amor infinjda. 
Mas cor la sua memorja el seu entenjment sien creatures e causes 
fenjdes. Dones no pot auer amor infinida en granea nj en eternjtat 
jassia que sia la anima causa durable, no priuada del esser que a 
resebut per creacio. ^ On beneita sia seyner deus la uostra amor 
gloriosa. Cor tant es seyner eccellent e nobla e alta e marauelosa. 
que nul hom qui déla uula contemplar no nes digne si dones no es 
tot enamorat e tot enses c abrasat e aflamat damar ela. On com ayso 
sia enaxi. dones lo uostre serujdor seyner umple e eomplex tot son 
remembrament e son entenjment e son uoler. de la gran amor qui 
es en uos. per tal que la sua amor ujua contemplajit en la uostra 
amor gloriosa graciosa uertuosa. 

•pvemostrador seynor de mjracles e de maraueles ais uostres pobles. 

Si en home seyner qui es creatura mesquina freuol a esguar de 

son creador es seyner tan nobla e tan uertuosa causa amor. Dones 



XXX. 'ix.* 503 

L 

quant mes es en uos seyner amor gran causa e nobla. E si en homc 
seyner es tan gran causa la dretura e la misericordia e la bonea que 
a en si metex. Dones quant mes la uostra sauiea sab gran e nobla 
la uostra bonea e dretura e misericordia. ^[ On com ayso sia enaxi 
sabut per uostra saujea. dones qual remembrament nj qual enteni- 
ment poria bastar a remembrar nj á entendre la gran amor qite uos 
auetz a uos metex. Ni qual uolentat dome poria uoler nj amar nj 
contemplar tant la uostra amor com ela es gran. On beneyta sia 
seyner la uostra gran amor. Cor daytant som uos sotz major que 
lo nostre remembrament nj entenjment nj uoler. Daytant es major 
la amor que uos auetz a uos metex. que no es la amor a la qual la 
nostra anima pot bastar á remembrar e á entendre e a uoler. ^ On 
gloria e reuerensia e honor sia feyta per totz temps seyner a la 
uostra gran amor. Cor tant es seyner amor gran e alta e noble e 
eccellent. que totes les nostres sensualitatz e entallectuitatz son en 
molt gran obligament damar e donrar e de seruir e de loar la uos- 
tra gloriosa amor de tota la nostra forsa sensual e entallectual. la 
qual forsa sensual no pot bastar seyner a pronunciar nj á escriure. 
nj la entallectual a remembrar nj á entendre nj á amar la totalitat 
de la amor que la uostra hesencia á a si metexa amant son esser 
diujnal. 






ft5^ 9^ oJS 9^*> 9^ fcíí ^»% a^ «^ «5^ «^ aíí aií «^^ «^ <^^ ft^ ^^ c^^ ®^ 
Ji\, Vjfw VlV 7^ --(V ^v. ^i\- -/^ «/¡V ^iS. Jt^ Ji^ JJí^ V|\, ./i<w WJS, ^í^ «/^ ^iV ^iV 



TAULA 



El codex princeps 



Pagines 



Libre 111 

{Acabament) 

De la XXIX.* DiSTiNCcio: en qual manera home ha 
apercebiment daver conexensa daquelles co- 
ses que vol entendre e conéxer. 

Cap. 1 69. Com hom aperceb ah les coses sensuaís 

quals coses son les coses enteílectuals .... 3 

Cap. 1 70. Com lenlenimeiü huma aperceb e enlén 

per unes entellectuitah altres enlelíectuitals . . 12 

Cap. 171. Com hom aperceb e entén lo cors de na- 
tura e los obres de natura 22 

Cap. 172. Com hom aperceb e entén quals son aque- 
lles coses qui no van segons cors de natura e 
qui son fora los termens de natura .... 30 

Cap. 173. Com home aperceb e entén les occasions 
per les quals home es ser tífica t o per les quals 
home cau en dubitacions 40 

Cap. 174. Com hom ha apercebiment e conexensa 

de les coses qui son secretes 49 

Cap. 175. Com home ha apercebiment e conexensa 
daquelles coses qui son possibols e daquelles co- 
ses qui son impossibols 57 



5o6 Taula 

Pagines 

Cap. 176. Com hom ha apercehitnent e conexensa 

que nostre Senyor Deus es en esser .... 65 

Cap. 1 77. Com home encerca manera segons la 
qual pusca apercebre e conéxer la essencia di- 
vina qual cosa ni que es en sí metexa ... 76 

Cap. 1 78. Com hom aperceh e conex que aquelles 
coses que hom apella ver luis en "Deu, son en Deu 
coses essencials e que no son coses accidentáis . 85 

Cap. 1 79. Com home aperceh e enién per significa- 
cions enlellectuals demostrades e significades per 
vertuts enlellectuals per raons necessaries, que 
nostre Senyor Deus es en trinitat de persones . 96 

Cap. 180. Com hom aperceh e entén per significáis 
de vertuts enlellectuals e essencials per raons ne- 
cessaries, que les tres persones divines son una 
substancia divina tan solament 1 08 

Cap. 181. Com hom aperceh e entén per significáis 
enlellectuals demostráis en les vertuts de Deu e 
en les sues proprietats e en la sua substancia, 
quz les tres persones divines an egual vertut e 
egual honea e egual acahament 115 

Cap. 182. Com hom aperceh e entén en los signifi- 
cáis entellecluals de les vertuts essencials qui 
son en Deu, quals son les obres de Deus nostre 
Senyor , 124 

Cap. 183, Com hom aperceh e entén per los signifi- 
cáis que donen les vertuts qui son en la essencia 
divina, quel peccat dAdam es general en la es- 
pecia humana 132 

Cap. 1 84. Com en les vertuts de Deu pot hom aper- 
cebre e entendre que nostre Senyor Deus es po- 
deros de esser deus e home ensems 142 

Cap. 185. Com es significada e apercehuda e ente- 
sa la final rao per que Deus vol que la natura 



Taula 507 

Pagines 

divina sia encarnada e ajustada ah la natura 
humana de Jhesu Christ 150 

Cap. 186. Com hom apere eh e conex en los signifi- 
cáis de íes vertuts de Deu e en los significáis de 
les Ires ligs, que nostre Senyor Jhesu Chrisl es 
verament deu e home 159 

Cap. 187. Com hom aperceh e enlén qual es la me- 
llar manera e la pus vertadera que hom pot 
aver en esputado de fe 1 69 

Cap. 1 88. Com hom ha conex ensa e apercebiment 

qual lig es vera ne qual es mellor que les altres. 1 78 

Cap. 1 89. Com hom aperceb e enlén los senyals se- 
gons los quals es signifi.cat si hom es en esfa- 
ment de salvado o en estament de dampnacio . 1 86 

Cap. 190. Com home ha apercebiment e conexensa . 

de templado 195 

Cap. 191. Com hom ha apercebiment e conexensa 

quals coses son peccat ni culpa 203 

Cap. 192. Com home ha apercebiment e conexensa 
quals son los majors bens ni quals son los majors 
mals en les creatures 211 

Cap. 193. Com hom ha apercebiment e conexensa 

quals coses son veres ni quals coses son falces . 220 

Cap. 1 94. Com home ha apercebiment e conexensa 
de la art e de la manera per la qual hom se pot 
mudar de males custumes e de malváis nudri- 
ments a bones custumes e a bons nudriments. . 228 

Cap. 195. Com hom ha apercebiment e conexensa 
que la divinal essencia no es corrumpuda ni al- 
terada ni ensutzada ni afollada ni avilada jas- 
sía so que sia ajustada ab natura humana . . 238 

Cap. 1 96. Com home ha apercebiment e conexensa 

que lo mon ha comensament 246 

Cap. 1 97. Com home ha apercebiment e conexensa 



5o8 Taula 



Pagines 

per Sígníficacions sensuah e entelleduals del dia 

de resurreccio 255 

Cap. 198. Com hom ha apercehitnenf e conexensa 
daquelles coses qui esdevenen a home per son bé 
e per son profit, e com hom se cuida que esde- 
venguen a home per son mal e per son dan . . 263 

Cap. 1 99. Com home ha apercehiment e conexensa 

per los uns contraris en los altres 271 

Cap. 200. Com home ha apercehiment ni conexensa 
quals son les oracions nils precs qui son a Deu 
plaents, ni quals son precs ni demandes a Deu 
desplaents 278 

Cap. 20]. Com hom ha apercehiment e conexensa 

dome savi e dome nesci 285 

Cap. 202. Com hom ha apercehiment e conexensa 

si es amat o desamat 293 

Cap. 203. Com hom ha apercehiment a conéxer ho- 
me ley al e home f ais 301 

Cap. 204. Com hom ha apercehiment e conexensa 
de la art e de la manera per la qual home qui 
sia en guerra pot aver pau e concordansa ah sos 
enemics 310 

Cap. 205. Com hom ha apercehiment e conexensa 
de les coses on ha acahament e de les coses on es 
defalliment 318 

Cap. 206. Com lo apercehiment e la conexensa del 

home es fenida e termenada 3^6 

De la XXX.* DisTiNccio: de consciencia. 

Cap. 207. Com hom ha consciencia deis falliments 

que fa ah los .v. senys corporals 333 

Cap. 208. Com hom ha consciencia deis falliments 

que fa ah los .v. senys esperituals 340 

Cap. 209. Com home ha consciencia deis falliments 

que fa ah les Jij. vertuts de la anima . . . 347 



Taula 509 

Pagines 

Cap. 2 1 0. Com hom ha consciencia en massa par- 
lar o en callar 354 

Cap. 211. Com hom ha consciencia en donar e en 

tolre 361 

Cap. 212. Com la consciencia del home no es cer- 

lificada e es duptosa 3^9 

Cap. 2 1 3 Com la consciencia dome es lermenada e 

fenida 376 

De la XXXI .=* Djstinccio: de subtilea. 

Cap. 214. Com home ha subtilea e enginy natural- 

menl o accidentalmenl 383 

Cap. 215. Com home sasuhlila en les coses essen- 

cials e en les coses entcllectuals 390 

Cap. 216. Com hom pren manera segons la qual 
agua asubtila e endressa a son enversari son 
enginy e son enlenimenl per tal que en la espu- 
tado li fassa en tendré rao 397 

Cap. 2 j 7. Com home asubtila son enteniment e son 

enginy en esputado encercant la bonea de Deu. 406 

Cap. 2 1 8. Com hom ha subtilea per la qual ha co- 
nexensa que ahuirs ni aravanys ni sorts no 
son re 414 

Cap. 219. Qom la subtilea del home es fenida e ter- 

menada 424 

De la XXXI ].* DisTiNccio: de coratgía e de frcvor. 

Cap. 220. Com home es cor at jos ni fervent en 

amor 43 1 

Cap. 221. Com hom pren art e manera per la 
qual pot vivificar o mortificar sa coratgía e sa 
fervor . , 439 

Cap. 222. Com hom ha gran coratgía e gran fer- 
vor contemplant en nostre Senyor Deus . . . 447 

Cap. 223. Com hom ha gran coratgía e gran fer- 

vsr de veer son Senyor Deus 455 



510 Taula 

Pagines 

Cap. 224. Com hom ha gran coratgia e gran fer- 
vor de honrar son Senyor Deus 46 1 

Cap. 225. Com hom ha gran coratgta c gran fer- 
vor dañar a nostre Senyor Deus 468 

Cap. 226. Com tos termens de coratgía e de fervor 
dome cresliá poden esser majors e meltors en 
Deu, que los termens de ta coratgta e de la fer- 
vor deis altres homens en amar Deu .... 475 

MOSTRA d'eSCRIPTURA 485 




o 

H 

lA 

• 

> 

• 

co 
u 

» -i 








1 1 1 i 







?0NT1F!C-M. !N^ 



17705 






1 









'.'í 






lillíli!